Que puc recordar en anys, des de la darrera èpica pasant per Sant Hilari a on l'anada va ser idèntica, que no recordo tantes i tan bones sensacions.
Un vent intens, molt, no moltíssim, una temperatura baixa, 6ºC, una hora prudent, a tocar de les set del matí, uns carrers solitaris, molt, la baixada abans de la riera de Llavaneres ja m'ha indicat que si bé feia fred, no tindria a aquests primers minuts res més que bones sensacions, i tant que sí.
Dic primers minuts perquè el pas per les rieres sempre et pot preparar una bona sorpresa, no avui, no avui.
Increible la llum que fa el Cateye amb piles noves, una visió perfecta la del darrera, com us deia ahir ara esperant la jaqueta Gore blanca, de la que ja us en vaig posar una imatge.
Avui he sortit equipat de rigorós hivern, i de fet ha funcionat d'allò més bé, pel fet que la tèrmica més densa que tinc de màniga llarga sempre ha fet la seva feina, no més de la que ha de fer, vull dir no he passat calor escalant, tot i que la temperatura corporal escalant el Tintorer curt era molt alta no he arribat al punt de notar que la tèrmica no era la que havia de ser.
La baixada fins a la riera de LLavaneres, impecable, sense fred, sense trànsit, un sol cotxe circulant amb prudència. Cap coincidència amb ciclistes, cap incidència, avui he fet un tram diferent pel fet que he arrancat el Vol mitja hora després. Ja estava a punt a tres quarts de quatre, i no he tornat a obrir els uils fins a les sis tocades.
Quin gaudir a dalt de la bike, OMG, quina arrancada de la jornada, tant que amb la sortida del sol no he capturat l'instant si no que l´he imprimit a la meva retina, certament, certament.
A la pujada pel Tintorer curt com que no hi estic passant fred les sensacions a dalt de la bike són molt bones, no pel ritme, si no pel fet que mentre pujo deixant enrere Santa Mònica gaudeixo d'allò més a dalt de la bike.
I de fet el pensament és, d'aquí a una estona breu estaré a dalt del Tintorer, una estona breu d'una hora entre el primer pas de la riera de Llavaneres i el segon pas pel mateix punt, una hora, aquest pensament em deixa aturat, perquè la meva sensació és d'un breu instant, he de gaudir molt a les matinades per valorar com a breu un instant d'una hora d'una sortida que ronda les dues hores.
No sé cap a on em portarà aquest nou tram, els Vols de Drac semblen no tenir fi, enrere queden aquelles jornades a on pedalant acompanyat amb d'altres bikers, un bon dia vaig començar a arribar a casa a les nits amb la sensació de sortir i no passar-ho bé, pel fet de no gaudir a les sortides. Han passat els mesos, hem seleccionat acuradament els moments, els llocs, i els trams, els resultats són molt motivadors, no diré més, i ja estic a punt de començar el quart mes, interessant, de fet he de pensar que fins ara no he fet res, vull dir, febrer és el mes de veritat pel què fa a fred, i jo estic pedalant a les matinades, sense sol a l'arrancada, entre llunes diferents cada dia, com avui que en mirar el cel m'he quedat aturat, quina visió, omg, omg, omg. O sigui el test de veritat serà el de febrer, i si març ve agafat d'una fred terrible pensaré així perque febrer haurà sigut més dolç, o no i punxaré als dos, i que no m'ho hauré passat bé des de Canberra, des de Cogne, des de Finale, des de la SSEC? MTB, MTB, MTB, no vindrà d'una punxada, ni de dues, ni de tres.
L'equipament avui a 6ºC el puc definir amb un mot, sensacional.
El tram d'avui el puc definir amb més mots, Vols de Drac, espai de Fades, de Cavallers, clar que yes.
La Dama Roja ahir va canviar encara més el to de cada impuls d'aquesta matinada, podré pensar, podré sentir, però escriure per aquest espai, i llegir sobre el castell de Montsoriu i la Dama Roja, és legal?
La tornada baixant des de la riera de LLavaneres, fins la pujada per la riera de Caldetes, breu, llarga, no ho sé, però molt emocionant, planera fins al Colon divertida fins a casa, molt, mai massa, ja vindran els temps de no passar-ho bé, i si no venen, tot això que tindré. Un cop a casa la sensació molt bona, bona pedalada, aquest cop sense fred, amb fredor puntual sí, fins i to va bé, a tocar a alguns punts els 5ºC crec que no tindria sentit no passar per instants de fredor, fins i tot fan aquests la sortida més emotiva, hivern, fredor, nit, foscor, trenc d'alba, Single Speed, OMG.
Res a remarcar, pel què fa a detalls, sense aigua avui, sense menjar, eines totes, Powerled a mínims sempre a mitja potència baixant el Tintorer.
Ara ja a esperar a la tarda, que no sé quan la consideraré finalitzada, vull dir amb l'arribada de la nit, amb la sortida del segon Drac i el seu genet podria haver-hi tentativa de segon Vol per a mi, o no, i tot quedarà pendent del Vol, de ser, de la propera matinada.
Cauen els dies, cauen les nits, no les meves sensacions a dalt del meu Drac entre Destructors, en cap cas, secrets entre blocs de granit, entre les unions de les corones, el Destructor Independent té predilecció pel meu Drac, ens ha seguit sempre mentre rodàvem entre els Tintorers, per Milans també, i té passió per una de les Fades protegides dels anells, ho sé, ho sé, que bé, que bé, que bé.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, de molt Single Speed.