Entre Dracs, entre Fades, entre cavallers les torres d'Hostalric les veig ara des del Mirador del Drac com un espai de somnis, certament, certament.
Ni Breda, ni Arbúcies, ni Riells, que també, Hostalric però plaça forta, a on sense adonar-te penses, quin espai de somnis, com a Montsoriu.
Dama Roja:
Conten que cada any per la nit de Sant Joan, a les campanades de mitjanit, una dama nua apareix dalt de la torre del castell de Montsoriu anomenada l'Heura, amb una llàntia encesa a la mà esquerra i a l'altre un corn de caça. El fa sonar i se sent la contesta des del Coll de Castellar, aparèix un cavaller amb un cavall de foc, que pren la Dama Roja i desapareix en la foscor de la nit.
Jo no sé si són llegendes, que ho són, però jo he escrit Montsoriu i tot seguit he llegit aquest texte, mtb, mtb, mtb.
Fem un cafè?
MTB, MTB, MTB.
