Setmana 17/52

I ja anem per 6 Vols seguits, i 2/7 d'aquesta 17, a la darrera la 16 van ser un 6/7, prou bé, millor dit molt bé.

Aquesta darrera setmana ha sigut molt productiva en tots els sentits, i tant, i aquest fet ha ajudat que a la disset tot rodi encara milllor, els espais, el primer el dels equipaments dels genets resta pendent, el moble no ha arribat, i el mobiliari nou per la zona dels Grans Dracs ja està funcionant, ara he de decidir si em decanto per un mobiliari fixe o un banc de taller mòbil, vull dir he de valorar si faig venir un equipament de taller fixat a un lloc concret o no i em decideixo per un banc de taller amb mobilitat, amb rodes, amb el seu torniol per fixar, i en segon terme valorar si d'acer inoxidable, o si em decanto pel tradicional de sempre de ferro pintat vermell o blau, que per cert aquesta darrera opció no em motiva gaire,  però és probable que sigui en aquest acabat finalment, sigui fixe o mòbil. 

El Saab 900 els manteniments i reparacions que hi he fet he utilitzat sempre un carro mòbil, on hi ha dotzenes i dotzenes d'eines, moltes, més encara, moltíssimes, a part dels bancs fixes de taller que hi són sempre, primer a Barcelona i des de fa uns anys a Arenys de Mar, a aquest darrer  a on us comentava que teníem previst muntar el Club. 

Per els Dracs no he disposat mai d'un taller en majúscules, com sí tindré ara, ho escric i estic molt emocionat, a veure, a veure. És que aquest tercer Mirador dóna molt de si, que bé, que bé, que bé. Sí que pot passar que el Club s'activi i aleshores no sé molt bé com evolucionarà tot plegat, però així d'entrada penso que una cosa no treu l'altra, vull dir podem portar-ho a terme tot, sense descartar cap dels diferents espais, i després ja veurem quins s'utilitzen i quins no, o si tots funcionen prou bé. 

Dels Dracs, el meu ja roda amb l'Ikon encara però en 2.20, la DT190, i ara ja sí amb els disc XTR a ple rendiment, ara els ferodes són els que demanen cedir el torn a uns de nous, no passa res. De les rodes dels dos Dracs he revisat tot els segellants, la meva estava bé, la de la Reina no, i he afegit usn 60 ml. a cada roda, i ara ja manté la pressió, perfecte. 

I una novetat vella com ho és que una unitat dels Gobi amb guies de carboni ja torna a estar actiu, aquest model de Gobi en concret és un seient realment molt lleuger proper el meu SLR 135, crec recordar que aturaven el pes a 145 gr. prou bé, en tot cas he utilitzat una tija Thomson nova que tenia a punt per la 26", i que finalment no vaig utilitzar. 

És a dir he tret el conjunt Thomson-Speedneedle-Cateye, i he muntat el conjunt Thomson-Gobi, el llum no recordo quin és, ja us explicaré tot seguit com ha anat tot plegat un cop dins del Vol de fa unes hores. Ho he fet així perquè en el 2019 també vaig seguir aquest procés per recuperar-me vaig rodar amb el Gobi, per un cop recuperat tornar al Speedneedle, ara no ho veia necessari, però la prudència s'imposa. Per cert quan vaig revisar la DT190 amb l'Ikon un cop susbtituit el disc de fre XTR, vaig estar molta estona per aconseguir fer pujar el pneumàtic, UF, feia temps que no em costava tant, i el del darrera el mateix mare meva, vaig haver de treure la roda de la bike i mantenir-la sense tocar el terra, va ser realment laboriós, el Drac de la Reina no, va ser  fàcil, en segons obrir lateral, afegir el segellant tancar el llavi i en segons tornava a estar a punt per tornar a rodar, de 10/10. 

El darrer Vol que he fet, el sisè des del darrer descans, el segon d'aquesta setmana a on he multiplicat per quatre el temps, i quasi per tres la distància, i on he decidit tornar cap el Mirador per prudència, no per fatiga, prou bé, fet que m'indica que properament aspirar a tornar a les rondes dels 100 Km. i +3.000 podria no estar lluny, sí que d’haver fet un 100 avui el desnivell hauria anat a +2.000, avui ja hauria anat a 80 Km. però la prudència d'aquest possible retorn de les molèsties de cadera imposava d'una certa moderació, tot i així he passat dels 90', és a dir de l'hora i mitja, a tocar de les cinc hores, vull dir prou bé, i no he anat a aquest 80 Km. perquè he ajustat en diferents ocasions la posició del Gobi, com la inclinació dos cops, i avançament de les guies un cop, també he hagut de baixar la pressió dels Ikon dos cops, i ara diria que de 8/10, i no de deu perquè el Gobi encara no està del tot al seu lloc, poc a poc, és un seient amb una forma, amb unes característiques-prestacions molt diferents del Speedneedle, molt, i em requereix d'un readaptació important, fins i tot he hagut d'atura-me uns minuts durant el tram final de la ruta per ser prudent i deixar descansar la cadera d'aquesta nova posició a dalt del Drac. 

Tampoc ha ajudat la pressió excessiva dels Ikon de les primeres dues hores, però és que estava molt centrat a no errar-la amb la posició de la tija, vital quan parlem d'ajudar a recuperar-me d'aquestes lleugeres molèsties de la cintura, i de la base inferior del creuat esquerra, ho definiria millor com una sensació de cintura de cristall, de fragilitat, i una llegera tensió al creuat esquerra molt lleugera i no present avui. 

Estic valorant també si fem venir quatre llandes ENVE, no ho sé, fa mesos que hi dono voltes, no sé molt bé el motiu, bé sí, per unificar criteris, potència i tija Thomson, frens, pedals i crankset Shimano XTR, rodes DT240SS-190-Aerolite, pnenumàtics Maxxis, forquilla ENVE,  i de venir les llandes ENVE seria possiblement el darrer conjunt a aparellar, em fa dubtar que les Crest, Arch i Flow funcionen molt bé, i de les ENVE no sempre en llegeixo bones valoracions, a part que la llanda és l'element fent equip amb el pneumàtic més important per poder ajudar a mantenir un bon ritme a dalt del Drac, que aquest darrer pesi un xic més si el conjunt llanda-pneumàtic està en el top d'eficiència, entre lleuegeresa i òptimes prestacions fa que el pes del conjunt del Drac sigui menys rellevant, però si llanda i pneumàtic presenten un excés de pes, tot s'atura una mica. En tot cas fa mesos que hi dono voltes, veurem, veurem. 

Avui equipat de curt, mallot curt paravent passats els primers cinc minuts, culot 2in1, i la resta també com el culot 100% destiu, sempre rondant els 20ºC. Els darrer tres quarts d'hora de lleugera a intensa pluja molt però molt amiga, quin plaer de traca final de Vol. Avui  hi ha hagut moments per tot, però per tot, i cada aturada, o cada pas he tingut millors sensacions, com més ajusto cada detall millors sensacions dins del Vol.

Sense incidences, sense coincidencias, 750 ml. d'aigua, sense menjar, havia fet un entrepà d'alvocat amb tomàquet, per cert deliciós i molt nutritiu, més de quatre hores, a tocar de cinc de Vol ho avalen, i 330 ml. d'un Nocco una hora abans de sortir, aquest darrer, el Nocco no era necessari, certament, ve de l'etapa de preparació indor, i després dels Vols si he passat calor en prenc un.

Avui per facilitar poder ajustar el Gobi, quan he parat per primera vegada he tret la bossa d'eines de sota seient i l'he posat al segon porta bidó, el del ST, que per cert aquest segon porta bidó no el porto agafat amb torniols al ST perquè per FW per poder portar tija telescòpica vaig haver de retirar les rosques reblades del ST. Mentre no anem a 100 Km. crec que la deixaré a on és ara la bossa d'eines, veurem. 

A veure demà, tinc visita el Baix Montseny, i o bé aprofito per descansar, o bé de matinada, o al vespre podria fer un Vol breu, veurem, veurem, si plou però a diferència d'avui no sortiré, crec.

Li estic donant moltes voltes al descobriment dels Gegants, sobretot perquè avui he vist moltes, moltes, moltes roques enormes, i es fa difícil deixar de banda els responsables de l'arribada d'aquestes, certament. 

Pedres i Gegants.

Per si de cas ara des de la presència dels Gegants a cada Vol porto sempre  com a escorta a un Destructor per evitar que un Gegant em posi per accident sota una de les seves plantes dels peus, el Destructor sí podrà evitar-ho, i no sé perquè estic segur que aquest darrer sap de sempre de l'existència dels Gegants, perquè com us vaig sementar des que freqüentem el tercer Mirador ara sí ara també la Reina sempre des del primer dia surt amb el seu protector, un imponent Destructor, coincidències jo diria que no, jo diria que no. Dubto també de nit dins del Vol que necessito quasi segur que vingui el segon Destructor, ell no em dóna opció, però és que intuieixo que els Gegants dormen de dia i no de nit, però són suposicions res més, crec que he d'estar atent a les reaccions dels Destructors i així intentar entendre què els mou a aquest nou Mirador a venir darrera nostre a cada Vol, a diferència del primer Mirador que o no venen o ja són sempre pel camí, en tot cas molt pendent d’aquests magnífics personatges de llegenda, més fins i tot que dels Gegants, perquè aquests primers en són sens dubte els principals protagonistes. 

Finalment aquest vespre un present que ve del Club, també dins de l’entorn de les petites però preuades novetats. 

MTB, MTB, MTB.

5/7 entre Gegants )

En el tercer Mirador hi ha Gegants, renoi. Avui en el cinquè Vol, que no dins del Drac, doncs aquí ara per ara no n'hi ha, però mentre veiem les extraordinaries pedres que ens envolten, entre els enormes blocs de pedra m'ha quedat clar que únicament poden ser, poden creuar-se amb nosaltres, deixar-se veure, si els Gegants previament els hi han posat, si no, no podria ser, no en gaudiríem, per a mi aquesta evidencia no vista fins avui és increible, molt temps he tardat, anys, al primer Mirador els blocs de granit hi han sigut sempre i mai vaig entreveure la presència dels Gegants, si van marxar al tercer Mirador, o no i durant aquestes dues darreres dècades sempre hi han sigut o no, no ho sé, en tot cas aquest és el temps que he requerit per adonar-me que sense Gegants no hi ha grans pedres properes, i per tan tampoc pedres grans que es moguin. Com no hi he caigut fins avui, i és literal, dedueixo que és pel fet de viure amb tanta intensitat, que implica d'haver de fer-ho amb molta concentració a cada tram de privilegi cada cop a on estem segur circumstancialment, comporta en el meu cas perquè tinc unes certes capacitats i prou, que són les que són, limitades certament, molt, i a on aquest gaudir pot ser possible perquè visc predeterminat a ser, fer i evolucionar en estricte i involuntari mono canal, un canal, on la resta de canals passen a ser una mena de móns paral.lels, és a dir que no els veig, i per tan tinc una mínima possibilitat de comprendre molt superficialment com funcionen via la imaginació, els intueixo com una mena de sospir, com ara, i per això esmento molt sorprès sobre l'existència contrastada dels Gegants a partir d'aquestes pedres singulars, i sí segur que és una limitació el fet de no veure'ls mai fins i tot tampoc avui, limitació aquesta que em protegeix,  he de pensar, a l'hora que ells de mentre, els Gegants viuen en el mateix format que jo, que no mateix pla, el seu però, i crec que per la seva extraordinaria magnitud i vellesa, ells en aquesta quasi diria que infinita experiència a l'inrevés que jo, ells ni tan sols m’intueixen, senzillament no existeixo, ho visc com a fàcil i molt planer perquè de mentre intuïm i prou, mentre els Gegants ignoren la meva presència de mentre gaudeixo de la riquesa de sensacions que aquests colosos sense voler ens aporten, entre moltes que segur estan per descobrir, una que sí sé veure és la de les seves gegantines pedres, O-M-G ))

Punxes dolces, molt.

Una setmana prou bona de Vols, on crec recordar que dimecres vaig descansar, la resta cada dia Vol, i certament que molt bé, o prou bé, insistir en molt bé podria sonar pretenciós, i no passaria res tampoc, el que és sensacional és que els Vols cauen un darrera d'un altre, una mica sols, que bé, que bé, que bé )

A la ruta d'avui no hem seguit inicialment el criteri Overend sobre el control, i mira que cada dia he treballat i treballat mirant de fer menys del què hauria fet per ganes, i no és fácil, però amb aquest criteri avui hem quasi triplicat temps, fet que compensa les aventures que hem deixat de fer els darrers dies, on un cop fet aquest pas avui, en altres temps demà ja aniríem a quadruplicar les hores a dalt dels Dracs, i doblar i fins i tot triplicar la distancia d'avui, però demà no serà, no podrem, hi haurà Vol sí, però breu i prou, perquè demà amb la Transportadora tenim que recollir part del nou mobiliari. Aquest per una banda m'ha d'ajudar a millorar la zona d'equipaments dels genets, que ja funciona de 10/10, però necessitem una proposta de 12/10, i també ha arribat una part del mobiliari per la zona dels manteniments dels Dracs, i Grans Dracs. I pot semblar poc rellevant quan parlem de Vols, que prioritzi un tema com el del mobiliari, però en cap cas, en cap cas, el Nou Mirador, aquest tercer espai segueix el format del primer Mirador, i mentre seguim disposant de tots dos com ara, sempre ha sigut vital en el primer i ara en aquest nou espai de Dracs per ser on som quan parlem de Vols, i de Grans Vols, com també la distribució dels Dracs, l'accés fàcil a aquests, i en el cas que ens ocupa la funcional selecció, ordenació de l’equipament, la reducció del nombre de diferents models d’aquests ens ha ajudat, també de com els he reorganitzat per ser sempre accessibles, de manera que a la mínima pensada de sortir tot rodi baixada a vall, i ha anat molt bé a aquest tercer Mirador com al primer doncs el resultat és que no parem de sortir, i cal ser prudent i dir, ara per ara. 

Gorewear-7Mesh )

Si seguim així les antípodes seran les properes protagonistes a l'octubre, però perquè això sigui una repetició del 2013 quan parlem de destí, hem de seguir millorant com aquest darrer any, és a dir de menys a més, poc a poc, però sense pauses, o amb aquestes de forma programada, prevista, en tot cas ara on som tot pinta a properes aventures molt guapes, que passats els mesos finalment no siguin ja no estarà a les meves mans, i no passa res. Primer anar augmentant temps a sobre dels Dracs dins dels Vols, per seguidament establir la ruta dels Santuaris, un cop aquest punt, el Vol transcontinental serà, de tenir-ne ganes, una preciosa aventura ) 

Sembla que el tercer centre visitat per a acondicionar-afinar aquesta cadera serà a on anirem, que bé, en els propers dies podria donar-se que començarem el programa individualitzat, i veiem on som.

He fet molt bon camí pel què fa a treballar amb els pendents, tot i seguir amb l'Arch-Arden Race-DT190-XTR, on he pogut corregir parcialment el torniol del tensor de la cadena, el desllorigador de cop ha funionat de 10, a un cost, cert, feia mesos que no agafava un martell amb punta de ferro, tot no pot ser.  

))

Content perquè ara el Drac de la reina ja va amb la tensió de cadena òptima fet que ajuda a que cadena, plat i cog tinguin un desgast programat, i previsible.

He augmentat lleugerament la pressió dels Ikon dels dos Drac, no de l'Arden Race, motivat per com estan treballant, i també he verificat quins pnenumàtics tinc disponibles avui, i tinc d’Ikon, en 650b en 2.20, i 2.35, tinc també  d’Ikon i d’Ardent Race en 29" en 2.20, i 2.35 del primer i en 2.35 i prou del segon, o sigui per rodar els propers mesos no necessito fer noves incorporacions, que bé, sempre que no valori d'incorporar nous models, que ara per ara no és on sóc. El punt del disc de fre pendent de substituir-lo que en res serà un fet, i arribats aquí sí que em caldrà de fer-ne venir de nous. No podran ser idèntics que els XTR que portem ara, però sí del model actual.

Disc XTR-Ardent Race-DT240-Arch.

Després del Vol d'avui el Gobi torna a ser un candidat, en tot cas esperaré una mica més.

Emocionat per la setmana de Vols, també per un Gran Vol del Gran Drac més esportiu aquest cop fins el peu de la Collada i prou, certament, i on l'experiència va ser molt i molt satisfactoria, tornant la sensació era d'estar anant a la segona residència sensa tenir-la, de ser de cap de setmana, que no és el cas, de fet aquest tercer Mirador haurà, de seguir sent, de ser renombrat, doncs el mot Mirador li està quedant una mica encongit, o no, i és per l'entorn, i per les super propostes d'aventura que proposa ara sí ara també. 

Tinc pendent seguir evolucionant l'equipament del Gran Drac de dues rodes per evitar aquesta fatiga de la meva cadera, però no s'han donat les circumstàncies per sortir entre Vols i Grans Vols dels diferents Dracs, i torno a dir que bé. No sortir amb un super Drac de dues rodes d’aquest nivell, perquè en surten uns altres també d’un nivell fabulós és un absolut privilegi.

 

Dins del paradís ))

Equipats de tardor, per excés, però bé, de llarg en inici i passats els primers minuts de curt pel què fa a mallot paravent, culot pirata també paravent, la resta d'estiu, Hirzl, i S-Phyre sortint ara sí ara també.  Sense incidences, amb moltes coincidències, moltes, hi ha gravels per parar un tren, jo diria que més que elèctriques que segurament no, i moltes més que MTB's, jo sense menjar, beure sí,  600 ml. d'aigua, rodant per sobre dels 19ºC quasi sempre motiu d’aquest excés d’equipament, insistir que em falta concretar correctament la relació d’equipaments vers les temperatures a aquest darrer Mirador, els equips que tenim al primer Mirador sí coincideixen amb les temperatures sempre molt singulars de les humides rieres del Maresme, però a aquest nou espai de Dracs segurament les ombres continuades i intermitents dels Gegants fa que em costi entendre com equipar-nos, poc a poc. 

Avui pensava que no sé si és prudent ser entre aquests nous protagonistes tan imponents, ser entre Gegants, i entre les seves pedres tan i tan grans, el dubte ve per si ja han passat els temps de ser-hi, entre ells vull dir, és poc probable que tinguin notícies de la nostra existència, doncs són tan grans i nosaltres tan petits que dubto que sàpiguen de la nostra presència quan roden propers a ells, i hi ha el risc de quedar sota un dels seus peus, o sota una de les seves enormes pedres que ells van pausadament posant properes a les nostres rutes, no ho sé, no ho sé, en tot cas mentre hi dono voltes en gaudim,  i aquesta aventura el punt on som no me la puc perdre, jo veig les grans pedres i quedo fascinat, i aquest interès per elles m’acosta sense intermitències, la proximitat en si mateixa ens acosta ara sí ara també els Portadors, ja em direu, sense eines, segurament sense tampoc la voluntat per no ser sota els moviments d’aquests benevolents colosos, on cal ser molt i molt prudents, més del que el raonament ens deixa veure, i per aquest motiu els pensaments, i per aquestes precioses circumstàncies la reflexió no pot tenir avui per avui un to més aclaridor, sí però que em comporta de centrar encara més el meu interès, d’entendre si hem de ser-hi, i arribats a aquest punt la pensada és, hi som, prou bé, i avui per avui en gaudim, prou bé també )

MTB, MTB, MTB. 

La 5 que és la 2/7 )

Avui Vol idèntic al d’ahir, però sota una intermitent i tímida pluja, fet que ha comportat de rodar dividint quasi entre dos la temperatura d’ahir, propers als 11°C un xic per sobre, la màxima no la recordo, però aquesta ha caminat de més fins els onze graus que esmento. La Reina unes hores després sota una pluja ja més definida ho ha fet a 8°C.

Jo rodant avui notant el creuat del genoll esquerre, despert aquest minuts després de sortir de la visita al centre d’ahir amb el fisio, renoi, en tot cas com en el primer intent, a aquest segon centre tampoc hi tornaré. En tot cas un Vol sense les pensades d’ahir, que bé, tot i que s’han de tenir millor si no venen, i amb les característiques tan especials, tan dolces de les bones sensacions a dalt del Drac. 

Equipat de tardor pel que fa a mallot llarg i també amb el culot pirata, tots dos equipaments paravent, la resta de l’equipament tot d’estiu. La jaqueta tot i que la consideri a la frontera propera a mallot perquè és extremadament lleugera, i ultra prima, però no és una Lite, i sempre la combino amb diferents tèrmiques segons l’estació i tram de la jornada, aquesta té unes prestacions excepcionals pel meu ús, tot i presentar una extrema fragilitat a l’esquinçament, quan això passa la cinta americana Gorilla per la part interior torna a unir el tall produït, tan fràgil que la de la Reina de nou en nou ja presentava dins del seu embolcall original de petits esquinçaments que van requerir de la cinta esmentada des del primer dia, doncs molt bé ha d’anar que li passem per alt aquesta extrema debilitat i més per a la pràctica del MTB. La mancança real a l’hora que una virtut que presenta aquesta jaqueta,  que no és un defecte perquè no és un mallot, és que té únicament un petit espai a l’esquena on poder portar un protector de coll, el mòbil i uns guants de tardor no d’hivern, i va tancada via una cremallera minimalista que va de dalt a baix, prou àgil d’obrir i tancar per no requerir de parar si necessites accedir el seu contingut. Quan aquesta Gore està sortint indica que ja fa mesos que les ales dels Dracs són sempre obertes, amb aquesta la Reina va conquerir FW )

Blue socks )

Avui he estrenat els mitjons italians, i d’entrada com els nous Gore, aquests també han anat de 10. Podria dir que avui per avui he consolidat els retorn dels Hirzl, veurem si quan la temperatura augmentin passo a Gore C7, veurem, o ja es queden els Hirzl, penso que no i que els C7 seran els grans protagonistes dels propers Vols, en tot cas sempre entre unes alternatives molt bones a unes alternatives que poden funcionar millor encara.

520 

Incidències cap, coincidències també cap, beure, aigua 600 ml. i menjar cap, utilitzant el recuperat 520, renoi que pràctic que és, crec que per la nostra disciplina on avui per avui no utilitzem el GPS per seguir una ruta, és que ruta, ruta, no en fem cap a data d’avui, el 520 és perfecte per les nostres necessitats, crec recordar que té una autonomia testada a una aventura SOLO, el 1000 crec recordar que no, també té aquest darrer moltes més prestacions pel què fa a GPS, el 520 en primer terme per compacte, per la distribució de les dades en una pantalla de dimensions molt moderades fa que sigui molt prestacional, sempre insisteixo pel nostre ús, si haguéssim de seguir una ruta ja no ho crec, i més disposant del 1000. Utilitzar el 1000 per a sessions de 6/7 crec que és malaguanyat per reservar cicles de bateria per a les futures aventures dels Santuaris. 

Arden Race 120 TPI 2.35

Quan parlem de rodes avui segueixo amb la combinació de l’Arch , l’Ardent i la DT240, i molt i molt bé. Encara recordo quan parlem de frens les converses de l’època Ibis on sonava rar que jo gastés tants discs de fre, ara passats els anys segueixo tenint els discs de fre com element dins del grup dels consumibles, on com més Vols hi ha més desgast d’aquest component tinc, i molt content que això sigui, perquè és una conseqüència que deriva d’una seqüència intensa de Vols darrera Vols, que bé. Altra cosa entendre l’equilibri entre el preferir descartar més sovint els ferodes i apurar més els discs, o a l’inrevés, no esperar tant de temps a l’hora de passar a un disc nou i poder allargar més els ferodes, per seguretat aquesta darrera opció a casa és la bona, una rotura d’un disc no sona gens bé com a possibilitat, mentre que un ferode gastat no té en principi cap conseqüència, fora de contactar la placa del ferode amb el disc que és incòmode i prou durant uns breus segons, poses en 5’ uns ferodes nous dins del Vol i segueixes l’aventura, mentre que la rotura dels discs en marxa en el millor dels casos posa fi definitivament del Vol, si el disc trenca la roda queda o pot quedar bloquejada, i quan aquesta circumstància es produeix sempre és perquè  frenem i això coincideix amb velocitat per moderada que sigui, el què ve darrera pot arribar a ser dolorós. 

 

Tinc una reflexió sobre pneumàtics, com ho és que ara vaig amb  diferents amplades i amb diferents models davant i darrera, és a dir ara vull anar amb dues Ikon, EXO, 3C, i TR. no però amb la darrera versió més reforçada perquè ni a FW ni a Finale hem patit baixant amb la versió que portem actualment, vull dir que no requerim pel nostre nivell, de gomes més reforçades, sí que penso que amb unes capacitats més elevades baixant que no és el meu cas, podria ser interessant que fos la versió més robusta, no sé si per evitar el tall, que també,  si no pel comportament del conjunt a les zones tècniques de baixada, i a les zones obertes on tot deu passar molt de pressa, i on el comportament dels pneumàtics a nivell dinàmic, del com reacciona aquest mecànicament a les extremes inèrcies, a les diferents condicions per tensió, i he de pensar també per temperatura, on deu ser molt important tenir present aquests factors si persegueixes aconseguir una diferència que de segur pot declinar un resultat a favor. No és el meu cas ni per exigència, ni per velocitat, ni per resultats, i per aquest motiu únicament ho puc reflexionar, sí que no paro de donar voltes a punts com la comoditat relacionada a més amplada de goma, més coixí, també el factor que pot anar lligat a l’augment de pes i què comporta amb el pas de les hores haver de fer rodar aquest pes més alt, és a dir a més amplada segurament més comoditat, menys fatiga per impacte, però també més energia requeriran a l’hora de fer-les rodar, vers a unes gomes més estretes més lleugeres i per tant més fàcils d’arrossegar, però també menys coixí pel fet de presentar menys amplada i alçada,  menys forma arrodonida vull dir, i per tant menys còmodes i menys rodadores. El factor rodador relacionat amb el punt de contacte entre el pneumàtic i el terra que es veu que també és una característica mecànica  que cal tenir present, i a aquest punt em tornen a venir al cap les The Raven, que eren més amples i eren a l’hora rapidísimes a Finale, i no són l’exemple ideal perquè no eren més pesades que les UST del seu temps, a l’inrevés, però es veu que a més amplada pot anar relacionat a més rodona i així a un menor punt de contacte, presentant aparentment una superior facilitat rodadora, no ho sé, en tot cas molt interessant. 

19-22-25-29 mm.

Pel què ens ocupa jo ara rodo amb Ardent Race 120 TPI i 2.35 davant, i Ikon 120 TPI i 2.20 darrera, així el què faré ara és davant passar a Ikon 120 TPI 2.35, la resta ara per ara seguirem com estem. I que el conjunt de roda davantera tornarà a la DT190 amb llanda crec recordar intern de 19 mm. però ara ho escric i no ho tinc del tot clar, renoi, perquè jo veig en bons ulls un 2.35 TR amb una base de 19 mm. d’entrada, perquè sembla ser que per aquesta amplada hauria d’anar amb 22 mm. mínim, en tot cas tinc crec recordar una llanda de cada mida fins a crec 29 mm.

MTB, MTB, MTB.

4 que és un 1/7 )

Una seqüència seguida de quatre Vols, on el quart és el primer de la setmana 16, està bé, no rodo bé, tampoc malament, però sí super prudent, on avui a minuts d’arribar al Mirador he fet uns metres a un cert ritme de pujada, des del 2018 que no ho feia, sí que tinc un tram de trenta minuts, cap a la segona part del Vol que segons em coincideix la ruta faig un fartlek molt xulo, però els metres d’avui tenien un to més pujat, ara per ara però miraré d’evitar repetir-ho )

Mallot paravent  )

Equipat amb mallot de màniga llarga paravent els primers deu minuts per passar després a màniga curta, culot curt 2in1, i com la resta d’estiu. Beure, 600 ml. menjar cap, coincidències ni una, he sortit amb l’Arch-Ardent Race-DT240-XTR, i el tacte del fre de 10/10, mentre no substitueixo el disc XTR de la DT190. I he de dir que també funciona molt bé apuesta combinació que porto ara, més comode, molt, poc a poc, però així d’entrada encara segueixo preferint la rodadora Ikon-DT190-XTR, veurem, veurem, de incidències tampoc cap avui. Rodant a 20°C, fins i tot 21°C, calurós certament. 

Mallot paravent ))

Les pensades avui a dalt del Drac, curioses, no han anat lligades a la preciosa aventura, i no passa res, pot passar. Hi ha dies per tot i avui era un d’aquests, he de pensar perquè rodar a un ritme tan moderat comporta de deixar portes obertes a que entrin vents com els d’avui.

Ahir esmentava que darrera de cada nou corriol sense fer poden haver arribat les Falgueres Màgiques d’avui per demà, el primer mirador hi són, a veure si fan acte de presència aquí a aquest nou Mirador, confio, confio. 

D’aquí a una estona tinc la visita a l’especialista, a veure.

Mobiliari de taller ))

Estic calibrant l’equipament necessari i la distribució per l’espai per poder fer els manteniments de tots els Dracs i Grans Dracs. I també l’arribada per el mobiliari de l’espai de l’equipament dels genets, aquest darrer será molt guapo si ens decidim a fer-lo venir, que segur que sí, certament que és laboriós però en algun moment hauré de començar per un punt i acabar per un altre, també és molt emocionant )

Els darrers tres anys he anat fent venir una llista breu però interessant i molt funcional de conjunts d’eines, encara me’n falten, no moltes, però per exemple  entre d’altres encara no m’he decidit per les dues dinamomètriques més grans que la que ja tinc pels Dracs, aquestes dues són unes que encara no tinc, poc a poc, de fet cap de les nou vingudes no les he estrenat encara, i totes estan ben guardades el primer Mirador, també tinc guardat un elevador pel gran Drac més esportiu, però requereix de fer fonaments com també necessita d’una alçada de 4 metres que no disposo a cap dels Mirador, que no és exactament així doncs on està ara la disposo, però en principi ho estic valorant tot plegat, a on és ara teníem un projecte de fer un mini club, però els anys passen i tot i tenir-ho tot a punt per portar-ho a terme, nosaltres proposem i la resta de circumstàncies que són moltes sempre delimiten milímetre a milímetre cada metre a poder fer, o això sembla, aleshores estic valorant que el mini club passi a ser no a Arenys de Mar si no el tercer Mirador, i passi de la categoria de mini a la categoria de mono club, de fet l’espai  d’Arenys que disposo tindria la super categoria de Mirador, que no ho és avui, però tot i disposar-lo curiosamente no he utilitzat mai les claus d’accés ni el dispositiu per activar i desactivar l’alarma, també és cert que des de principis del 2020 fins avui els temps tampoc han ajudat, a l'inrevés, i ha coincidit en aquest mateix tram que tot m’ha requerit de molta concentració, més encara per ajudar a mantenir una certa calma a les diferents Màquines de Prosperitat, i aquest projecte del club ha anat quedant sempre pendent, no l’espai ni totes les eines i útils específics, però sí l’ordenació d’aquests lloc perquè sigui funcional, operatiu. Ara passats aquests tres primers anys no estic per la labor, a on la logística del dia a dia dels diferents Miradors ja em té prou emocionat, apassionat, concentrat, i ara des de fa uns mesos totalment impressionat amb l’arribada del tercer Mirador, sense mots prou descriptius que el defineixin, quina projecció que té, OMG. 

Avui tinc visita els diferents Miradors, i tindré Viena finalment acompanyat a GR o propers, perquè una molt bona opció també seria anar al Viena de Cabrera, com jo li dic, veurem, no era el pla d’ahir  però sí d’avui i sembla que tot camina cap aquí, també tinc visita al Baix Montseny, vull dir que és on sóc, i en darrer terme també al Mirador del Maresme tindrà el seu moment, com sempre, a aquestes  tres places sempre els hi tinc molta tirada, sempre. 

En tot cas he de tornar a posar fil a l’agulla a l’equipament específic, referit a les eines, agrupar les que tinc noves, demanar les que falten, que no són moltes, i tenir-les a punt per quan vingui el mobiliari de taller nou, que encara no tinc decidit, sí que tinc clar a on va, dubto sobre les mides, sobre si d’acer inoxidable o no, però això ja forma part del moment, vull dir del propi projecte, els dubtes són present sempre, i faig quan aquests pesen una mica menys, com ara ))

MTB, MTB, MTB.

Refent )

Un altre cop dins dels Vols, tres jornades on fer menys estona a dalt del Drac ha sigut un propòsit que demana de molta convicció, doncs les ganes inviten a investigar nous corriols ara sí ara també, i on per sort, o això he de pensar he aconseguit sortir breument però tenir la sensació d’estar un altre cop dins de l’aventura. Surto pendent de quin corriol cercaré, i torno pendent que encara tinc temps d’entrar a aquell sender interessant , dubto perquè penso, les Falgueres estaran darrera, segur, per finalment arribar al Mirador sense haver entrat a cap d’ells, prou bé, ja tindré l’oportunitat si puc seguir millorant, i de fet el darrer tram de tornada és nou de fa menys d’una setmana, on d’anada per ser pujada i un camp sembrat no ho fa accessible, però de tornada per ser baixada sí puc resseguir el voraviu i poder així passar per una darrera ermita i sumar 1K més sense trepitjar carretera, doncs a dos o tres minuts d’aquesta alternativa tinc també una opció de passar per una altra ermita, però implica d’haver he de fer una estreta carretera fins a casa d’uns 2 Km.  que en part ja faig d’anada per com us esmento perquè en sortir del Mirador per la primera variant pel fet de ser de pujada el camp, tot i ser molt breu per mi és inevitable, i no el puc fer a dalt del Drac. I com deia el nostre gurú, una casa no és una casa si no pots sortir directament a fer mtb, de fet podem des del primer Mirador, des del segon no, aquest és únicament per a les Màquines de Prosperitat ara per ara, i des del tercer Mirador sí podem complir amb aquest requisit, però posant peu passats els primers minuts, fet que estic mirant d’evitar ara per ara.  

Vols sota la pluja )

Les molèsties de la cadera han quasi desaparagut, i a cada Vol poc a poc una mica millor, poc a poc, la Reina ella ja doble el temps del Vol puntualment, i fa la seva, encara em costa de creure venint d’on venim, i tant. 

Gorewear Alp-X paravent )

Sortim els dos ara, però no a l’hora, i això intueixo que serà determinant pel proper SOLO, de ser, de ser.

Demà tinc la que serà la segona visita relacionada en part per aquest motiu de la cintura ara amb unes noves especialistes per mirar de treballar l’allunyar-me d’aquesta intermitent però reiterada també fragilitat, a veure. Bé, veure no veuré res ara, però la determinació i la perseverança són qui marcaran la diferència, oi.

Entremig hi ha hagut dos Vols amb els diferents Grans Dracs, amb el més lleuger vaig visitar els dos Miradors, SV i GR, bé no és exactament així, però conceptualment sí, i amb l’esportiu ahir vaig anar fins a Arenys, no el del primer Mirador, i aquest punt vaig girar cua, una Collada llarga d’anada, i una tornada desfent-la aquesta darrera va ser literalment memorable. Vaig girar cua per evitar tornar de nit a temperatures a on no controlo gens l’adherència dels pneumàtics, durant el 2020 els pneumàtics d’origen es van deixar de fabricar després de quasi deu anys, fet aquest de deixar-se de fer que va coincidir que jo estava començant a gaudir fins i tot en moll, pel comportament super  previsible sempre, amb la nova evolució de pneumàtics molt més adherents no sé preveure si estic  proper el punt de trencament d'aquest  adherència, i menys a temperatures sota zero o properes si hagués anat fins el Principat, per això ahir a Arenys a quarts de sis de la tarda vaig pensar, és hora de tornar. Un cafè breu a aquest punt de retorn, i tot seguit inici de la tornada, a aquest mateix punt fent també un cafè el maig passat vàrem concretar la primera visita del tercer Mirador. 

Breu descans i retorn )

He de pensar que aquests dos Grans Vols són motivats per haver descartat el segon nou Gran Drac de dues rodes, i haver també contestat formalment que no reservaré la segona generació del meu Gran Drac més esportiu. Motius germans d’aquestes dues negatives tot i que a certa distància entre elles, com ho són que l’extrema de casa la de dues rodes em fascina, i l’extrem de casa em captiva, de la primera el darrer Gran Vol fins i tot vaig rodar en Mode 1 durant uns minuts, la resta en Mode 3 i 4, del segon ni una sola vegada vaig obligar durant la sinuosa ruta de la Collada a haver de fer treballar el diferencial autoblocant, diria que puc afirmar que han sigut dues jornades impecables, a l’hora que rematen unes jornades dels protagonistes principals de sempre com ho són els tres Vols de Drac durant aquests darrers dies. 

La resta de jornades des de dilluns fins dijous aturat esperant, donant temps  a poder recuperar  les bones sensacions de la cadera, i ha anat crec que molt bé, veurem si ho consolido. 

Cada dia dins dels Vols de Drac sempre entre tres i quatre ermites, a on a partir d’ara esmentaré 1K, 2K, 3K, i així segons el número d’ermites visitades si són 1, 2 o tres o més, la Reina ahir va fer un 8K, és a dir 8.000 anys d’històries de la suma de vuit ermites, jo aquest tres dies sempre entre els 3K i els 4K. 

Entre ermites, jaqueta preferida ))

Ahir volia sense ser un propòsit prioritari, pujar al Principat a cercar uns segons mitjons alts i un sotacasc,  ara però ja tots dos d’estiu, així com  investigar noves opcions d’equipament que m’ajudin amb el Gran Drac de dues rodes per mirar de no carregar la cadera, però l’objectiu no era aquest darrer, que també, si no que era gaudir de l’experiència de pilotar el Gran Drac més esportiu indiferentment del destí, aquest el del Principat era un molt bon argument, i com us esmento a Arenys ja va quedar prou justificat. 

La jornada anterior tenia previst amb el Gran Drac de dues rodes fer un Viena, en aquesta ocasió entranyable per la possibiltat de fer-lo molt ben acompanyat, vaig fer el Viena de Cabrera però la moderació va proposar de fer sol sense sumar més, i va anar molt i molt bé. A la propera a veure si m’animo i no el faig en solitari. 

R18 

Curiós perquè dilluns també vaig fer un Viena a Salt amb la Transportadora i tampoc vaig portar a terme el què anava a fer del test dels segon Gran Drac de dues rodes, i va quedar descartat ara per ara. 

És a dir en les dues ocasions vaig fer els desplaçaments però coincident també que no vaig portar a terme cap de les dues gestions que anava a fer, i torno a compartir que el resultat de no fer-ho és de 10/10. Ja no vull ni pensar si em decideixo a portar o a portar-les a terme quines serien les sensacions si no fent ja són tant bones, que bé, que bé, que bé.

Valorant si fer )

A les dues sortides una reflexió curiosa em va fer aturar a les previes, curiós, molt curiós i a l’hora molt satisfactori també.

Sense posar peu )

Equipats dins dels Vols amb paravent sempre de mallot, amb i sense màniga llarga, 2in1 de culot curt el genet, i la Reina pirates,  la resta de l’equipament 100% d’estiu, sempre amb les S-Phyre, i alternant els nous mitjons de 15cm. de Gore i Mavic , beure entre 250 i 500 ml d’aigua, sense menjar, i ahir a esmentar per excepcional amb moltes coincidències, sobretot grups de gravels, renoi, renoi, renoi. Incidències una, el Cateye del darrera s’ha mort, ara porto el de la Vicious )

Hauré d’intervenir el torniol de la puntera del Drac, i substituir el disc davanter del meu, amb això estarem el dia, super bona notícia com ho és que amb un simple reset del 520 i ja tornem a rodar amb aquesta petita joia, que bé, que bé, que bé. 

Dels dos Grans Dracs no he aconseguit amb el més esportiu els darrers quatre anys portar a terme ni una sola millora, únicament en tenia una i prou per fer a aquesta joia del comportament dinàmic, com ho és aconseguir rebaixar pes, però no he pogut  entendre, comprendre com fer-ho, més clar ho tinc si faig referència a llandes, frens i pneumàtics perquè  la distribució de pesos és equilibrada, 1/3-1/3-1/3 curiós, però amb res més de tota la resta del conjunt, ja que aquest equilibri de la distribució dels pesos són els responsables d’aquesta memorable experiència el volant des del primer segon, i per tan per no arriscar-me a perjudicar aquest notable conjunt no he fet res ara per ara. Del més extrem, el de dues rodes és que tot just fa tres mesos que és a casa, però si seguim el mateix patró del primer Gran Drac cap serà properament el número de millores a portar a terme, fora únicament d’unes manetes regulables en distància que han sigut les modificacions realitzades. Pneumàtics, rodes, i frens com del Gran Drac més esportiu són un festival, d'un nivell d'excepció, que fa que no tinguit opció fora de passar a llandes de carboni, que no és a on sóc, en cap cas.

De curt a 10°C.

La temperatura més baixa dins dels Vols, 9°C, i dins dels Grans Vols, ahir a 5°C proper a la Molina,  per sort no era amb el de dues rodes, amb aquest sempre rondant molt proper els 20°C.

Dubto si tornar a Gobi, però és que amb el Tune vaig comodíssim, ho penso per si pot ajudar a aquesta cadera, però he de dir que no hi veig relació directa, indirecta podria ser i és el motiu d’aquesta pensada, ja vaig rodar durant el 19, 20 i el 21 amb el Gobi, poc però ho vaig fer per aquest mateix motiu, i va funcionar, de decidir fer-ho estaria bé perquè amb la tija Thomson des del 2017 i no la Moots, amb aquesta les guies de carboni dels candidats no són un inconvenient, en cap cas, sí la comoditat dels Speedneedle, si segueixo amb aquests darrers en vindrà un tercer de quatre en total que necessitaria si finalment monto els nous Dracs restants. 

Ara a descansar, i demà veiem on sóc, a l’hora de dinar si tot va bé, Vol, i a primera hora de la tarda visita al centre especialitzat per aquesta cadera, ara però passada aquesta setmana molt més recuperada. 

MTB, MTB, MTB. 

Super propostes )

Dins d’un dilluns fent per descansar, que bé, que bé, que bé, i la Reina torna a ser dins dels Vols mentre jo treballo per mantenir la prudència, fa una estona per una temperatura de 24°C ja hauria tornat a sortir, impera de moment però la moderació.

Una primera proposta la d’ahir que ha implicat de fer sortir el Gran Drac esportiu, arriscat, perquè no és castigador, no, no hi ha mot per a mi que defineixi l’exigència que em comporta, més que els ja de per si exigens Dracs, el fet però és que pilotant, mirant de millor dit, fins i tot hem filmat un video, així quan tornem a imatges i videos de donar-se la pensada compartirem. 

La zona per aquesta breu aventura sempre propera el tercer Mirador, l’estona a dalt del Gran Drac esportiu no superior a les dues hores, o proper, les característiques de lleugeresa, de pneumàtics a la pressió justa, un conjunt de frens ara a punt de ser un altre cop ben rodats per uns disc nous i ferodes però ja aquest punt inicial el seu comportament el defineixo com d’impresionants, un seient a una mica més d’un pam del terra, i una direcció molt precisa, literalment amb aquests detalls esmentats marquen un comportament dinàmic per a mi molt excepcional des del primer segon, l’única diferència avui entre Dracs i el Gran Drac esportiu és que encara avui aquest darrer  la distància recorreguda vers els primers és més elevada, i el temps dels Grans Vols també fins fa una setmana,  perquè els Vols en dues ocasions ja el superen, no encara quan parlem de la distància. Però d’aquí a un cert temps, espero, els Vols superaran el temps i la distància mitjana dels Grans Vols, però aquesta situació és una característica excepcional motivada per la nostra manera de gaudir de la disciplina, si no, no seria el cas, perquè res proper pot iniciar-se a tocar de les quatre o les cinc del matí, i posar peu a la mitja nit tocada,  com a praxis regular d’oci a casa, el Mirador dels Dracs, aquests darrers, espai i Dracs ho tenen/ien com una normalitat, cert també que no recent, possiblement sí propera, m’agradaria, perquè la Ruta  de les Sogres ha de donar pas a una nova ruta ara a aquest tercer Mirador, podria posar-hi títol, la Ruta dels Santuaris, però no cal mantenir aquesta capçalera, sí que puc dir que és un privilegi preciós poder proposar-la. 

Principat

També pot passar que aprenguem a ser a dalt dels Grans Dracs i la situació es torni a revertir, és a dir que féssim sessions maratonianes també a dalt d’aquests Grans, però passarà un cert temps en tots els casos doncs ara estem reiniciant tot just els Vols de Drac, i els Grans Vols com a concepte són singulars, la Reina no hi és encara, i de ser una posible opció, aquesta seria una decisió personal, en tot cas estaríem tot just començant fet que implicaria d’una inversió de temps important, en cap cas d’avui per demà, sí que guanyaríem molt de temps si a nivell d’aficionats ho concentrem a circuits tancats i prou, ho dic perquè jo he iniciat aquesta via en primer terme sota la supervisió de monitors i en una sola jornada he avançat anys, ha anat tan bé que repetiré curs i nivell, ara encara no, han de passar quilòmetres a dalt del Gran Drac més lleuger per passat un temps prudent tornar-hi per mirar de consolidar aquestes tècniques ))

També tinc una proposta per fer venir un segon Gran Drac esportiu, doncs deu anys després de l’arribada de la meva generació, que no de la meva unitat que va venir el 2019, ara ve una segona generació, únicament d’aquest unes poques unitats, del meu crec recordar que n’hi ha uns tres-cents, ara aquesta nova generació únicament la portaran un temps molt breu, i no seran més que aquestes poques dotzenes, i en aquesta ocasió es comercialitzarà durant tres o quatre mesos i prou segons informa l’importador i la fàbrica. El color dificulta aquesta opció per a mi, perquè jo estic per com l’On One, com el Gran Drac esportiu actual, sempre blanc de poder ser, i tot i així també ho he de valorar, si realment ve, de si vull renunciar a aquest color, i que entre d’altres aspectes fins fa dues setmanes també oficialment s’afirmava que no vindria cap d’aquestes unitats de nova generació a Europa.

A l’hora que quan parlem de pneumàtics els Ikon estan a casa de forma continuada amb el pas dels anys, és a dir Maxxis s’imposa, amb els diferents Grans Dracs amb el més lleuger no es mourà en cap cas dels que porta perquè el seu comportament dinàmic és excepcional, aquest Gran Drac és tant però tant extrem que la possibilitat d’evolucionar els pneumàtics és zero per a mi, i ara m’adono que com el  darrer Vol, fa uns dies també vaig haver de tornar després dels cinc primers quilòmetres, en aquesta ocasió perquè les pensades no anaven lligades a la concentració necessaria per poder mirar de pilotar, així el Gran Drac esportiu el tinc pendent encara sobre si faig venir uns pneumàtics un graó més extrems, em venen el cap quan parlo de Vols les The Raven de NoTubes, amb unes característiques per a mi molt difícils d’explorar, quasi que per ser molt específiques encara avui deu any després no les entenc prou bé, sí que d’estar disponibles avui serien una realitat a casa, amb les Ikon de costat, les The Raven a Finale necessitaven d’una pressió determinada segons el tram de dia una, i segons el tram de nit una altra, crec, quin nivell requerien aquests pneumàtics, i quina manca d’aquest tenia i tinc jo passats ja catorze estacions, que aviat és dit, del 2009 el 2023 quasi res, tot evoluciona, llegia que a aquest any no hi ha WEMBO sí UCI un altre cop.  

En tot cas si em centro en repetir amb les gomes que porto ara en el Gran Drac més esportiu crec que no serà el cas mantenir les del darrera així que novetat en principi n’hi haurà, i a on els propers pneumàtics requeriran d’endinsar-me en el món de les pressions i les temperatures, així com també dels minuts d’ús i les condicions ambientals d’aquests durant el tram, renoi, renoi, renoi, i no és novetat, les NoTubes ja ho requerien, i en menor grau les Ikon, justificat perquè el 2009 les The Raven eren la darrera evolució de pneumàtics en 26”, i les Ikon són de les darreres  en 29” passats ja quasi quinze anys de la primera i darrera importació de totes aquelles Maxxis en 29” des dels USA gràcies el Primer Ministre,  i ja no recordo quin model era no sé si els Ardent o les Crossmark evolucionades per en Sauser encara en 26”, i únicament en la versió de les pesades i quasi extingides avui UST, a on encara no hi havia en cap cas l’opció d’avui tan extesa en TR, i molt menys EXO ni tampoc 2C, ni 3C, que emocionant va ser, que emocionant és, i quin privilegi si podem gaudir de les properes evolucions, aprofito també per comentar que estic fent una llista per muntar a aquest tercer Mirador un petit i modest espai per poder fer tots els manteniments, dels Dracs i dels nous i diferents Grans Dracs, a veure, a veure també ))

Principat

Cal esmentar que cada Drac, que cada Gran Drac requereix del seu equipament específic pel genet, i el de dimarts que vull i tinc previst anar a provar també requeriria d’un equipament diferent dels dos que ja disposo, si finalment aquest ve cap el Mirador, des del cap, amb els diferents cascs, fins els peus passant pel calçat, és a dir, d’aquestes disciplines més noves no tinc ni idea de quins equipaments necessitaré finalment, de ser hauré de començar quasi des de zero, i no passa res, a l’inrevés. El què sí vaig tenint clar és que han de ser equips molt lleugers, molt, també que siguin molt còmodes, i a l’hora molt resistents, idèntiques característiques com els que portem durant els Vols. Com a dificultat que ja és una norma com ho és que no hi ha massa informació sobre aquests aspectes, vull dir com us deia fa uns dies no sé diferenciar prou bé els equipament més maratonians per a nosaltres, i els equipaments per les E-bikes, dic per casa tot i que avui per avui no els requerim, sí que rodem com si hi siguessim, tot té, tot requereix del seu punt de reinici. Amb les gravel em passaria el mateix, per sort ara per ara no obrim aquesta porta, no l’obro si més no jo, hi ha una llista extensíssima d’equipaments també propis d’aquesta disciplina derivada llunyana de les originaries monstercross i que tampoc sé diferenciar. Però pel cas que m’ocupa si per MTB ja tinc dificultats tinguent un criteri clar, de decidir-me per uns mitjons, per a mi un punt importantíssim, per les noves disciplines no vull ni pensar en el temps que necessitaré, de fet del Gran Drac del 2019, únicament tinc els guants, el calçat no m’ha funcionat, i el casc, bé sense comentaris, no he avançat ni un pas en aquest aspecte, del darrer sí que tinc els primers dos equipaments complerts, i com us dic horrorós un d’ells, per l’extrema rigidesa que presenta de cintura, del segon del mateix material que els Hirzl que són deliciosos, únicament hi he anat un sol cop, i no puc valorar encara si va millor, i a part que com els guants també requereix de sortir i sortir amb ell perquè s’adapti correctament, i amb una sola sortida no hi ha informació, amb el primer equip després de vint-i -tres Grans Vols estic proper a quedar un altre cop lesionat, així doncs del possible segon Gran Drac de dimarts seria com us deia tornar a començar. 

MTB, MTB, MTB. 

Una altra a mínims )

Dins dels màxims, a la 14 un 5/7, sempre de fa uns pocs mesos, quasi més proper a setmanes, que també dins d’una seqüència preciosa, ara mateix la Reina és dins d’un dels breus però repetits Vols de Drac mentre jo descanso i on em recupero d’una molestia puntual de cintura provocada aquesta per una armadura duríssima de cintura, necessària pels Vols del Gran Drac de dues rodes, i a on puntualment he hagut de prendre un calmant, ara però passades les primeres hores ja marxaria a pedalar, per prudència però esperaré a demà o si puc esperar millor a dimars, veurem perquè ara mateix en tinc moltes ganes )

La Reina equipada avui com ahir, idèntica perquè quan portàvem dos quilòmetres vàrem girar cua cap el Mirador, per diferents motius però per mateixes sensacions de molesties varies, així que l’equipament d’ahir va quedar a punt pel proper Vol, en el seu cas el d’avui. 

Les bikes, ahir va arribar l’útil per mirar de retirar el torniol del tensor de la cadena, ara se’m fa llunyà atacar aquesta petita reparació, no ho veig del tot clar tot i que l’eina/es, són dues, es veuen molt sòlides, i tant. Una cabota passada sempre m’ha inquietat a l’hora de fer la seva extracció, renoi. 

Els Ikon presenten moltes fugues de segellant, millor, perquè perden poc aire, i això indica que els portem el seu límit raonable entre comoditat i eficiència rodadora, i sobretot que quan parlem de pneumàtics no hi ha consells a donar, hi ha informació a compartir, res més. Amb això vull dir que esperaré a posar els propers Ikon del darrera, parlo en plural, que bé. El disc devanter no tardarà tant perquè aprofitant que no he sortit avui, i que ahir ho compto com que tampoc, seria un bon moment  per fer-ho. Valorant de fer venir 25 jocs de ferodes orgànics, en tinc encara però estaria millor fer-los venir, els tinc a punt a la cistella. 

Un Sol acollidor entra per l’ampli finestral, a fora 19°C com a dins, el primer Destructor em mira de reull, no diré que fa por, sí força respecte, l’inquieta segur la meva aturada, no a mi, sé que controlar-se és una disciplina, una super disciplina, però en el meu cas fer-ho els hi ha permès a tots el retorn, entre d’altres sense el tercer Mirador no hi hauria l’aventura, i sense aquesta poc compartiríem, que millor dir exposaria, aleshores sí fa respecte, però caldrà mirar de descansar a les properes hores per reiniciar el Vols de cara a demà, o millor dimarts, pensava ara si seria bona idea sortir aquesta propera nit rondant els 9°C, en tot cas el Destructor en respirar aquesta pensada els ulls li dibuixen un somriure, i tant, i tant. Millor però demà de cara el migdia valoro si dins d’una càlida temperatura és prudent refer l’aventura, que bé, que bé, que bé. El segon Destructor és amb la Reina, tot i ser al paradís del MTB, que no Collserola, cal que un esclafador l’acompanyi, i qui millor que un Destructor de Murs invisible ))

R18

El dimarts tinc un breu tast amb un Gran Drac de dues rodes que com us vaig esmentar multiplica per dos el pes de l’actual, res novedós quan veiem la relació de pesos entre les nostres i les elèctriques, són tot paraules majors per a mi, ho sé, m’equiparé si encara mantinc el criteri de fer-la, motivat aquest dubte perquè entre que el vaig anar a veure dilluns,  i el mateix dimecres, ja el tenien aparentment compromès, curiós perquè el mateix dia que hi vaig anar ja vaig fer per concretar, però no vaig rebre cap resposta, i ara podré fer el test però sense la possibilitat aparent de fer venir el Gran Drac directament cap el Nou Mirador si aquesta  prova fos positiva, com deia m’equiparé un xic més lleuger per afavorir les bones sensacions d’aquesta  fràgil i exigent cadera. 

He de seguit cercant les Shimano, les 902, poc a poc com tot el moment finalment coincidirà amb la necessitat d’ara. Si hi ha Vols a aquest ritme de sortides valoro de fer venir una nova generació de mallots per la Reina, veurem quan la resta d’armadures de gala d’estiu surtin del seu descans si aquesta proposta agafa prou força. 

Avui pensava en començar a muntar les dues noves bikes, ara però mentre estic relaxat escrivint pensava que potser millor muntar pneumàtics de MTB,  així com uns plats més prudents a les velles, i així  ja estarien a punt per sortir, tot i que certament ara no estic per aquesta darrera opció, i sí per la via de les noves, i tant. Esperaré però mirant que el llegir no ens faci perdre l’escriure, primer Vols, i Vols i més Vols, i després el mateix, per finalment, de ser, ja proposaré si cal o no treballar sobre les noves bikes, tot sigui que m’hi posi i la possibilitat passi a ser un fet consumat, OMG!!!

Amb el primer Gran Drac de dues rodes va ser així, i no és un pas menor )

He de repassar, revisar les bosses d’eines de totes les bikes, per costum, perquè és una zona on la humitat és molt present, i cal que les eines estiguin en bon estat quan ho requereixes, que a casa és mai, però sempre hi ha un primer dia, segur, segur, i a aquest estarà molt bé que ens funcioni el recurs. Fa anys per exemple que no fiquem càmeres, la darrera vegada veníem de Blanes, era a pic d’estiu ja arribant el Passeig dels Anglesos, i la bike de la Reina va requerir-ne d’una, fallava la vàlvula no el pneumàtic, a aquest punt vaig preferir anar el Mirador a buscar la Transportadora, doncs no portàvem càmeres específiques pels estrets Rambler, crec recordar, doncs el pas dels anys esborra selectivament, sí que recordo una xafogor horrorosa, i mirar de reparar-la se’m va fer costerut més que pujar a buscar la VW. 

Esperant així doncs, segon Pilar, i s’està bé de mentre, mtb, mtb, mtb. 

3 de 3 )

Prou bé, on dilluns una temperatura suau no ens va evitar de passar un lleuger però a l’hora també incòmode destemplament, on un vent fred va ser sempre, sempre, present, i tant, agafat de la mà d’un bon Sol, singular perquè fa unes setmanes rodava de nit a sota zero amb molt bones sensacions tèrmiques )

Equipats 100% d’estiu, perquè migdia i 23°C així ho proposava, i no va anar malament, tampoc bé, fet que va comportar que els dos dies següents hem sortit amb pirates i amb mallot llarg tot paravent, indiferentment que la temperatura a minuts de sortir sempre rondant per sobre dels 20°C, la resta de l’equipament d’estiu, i certament que ha sigut bona idea, tornant a rodar amb les S-Phyre, i que bé que van, perfectes a data d’avui, els nous mitjons Gore i Mavic funcionen d’allò més bé, i tant. 

Un dels torniols del Sliding Dropout d’una de les dues bikes té la cabota passada, mèrit meu i prou, ara de necessitar-ho no podria tensar la cadena, he fet tot seguit comanda de les broques-útils específics per poder fer l’extracció, també d’un desllorigador de cop, veurem, veurem, miran d’evitar reparar les bikes requerint la presència física, a totes, totes, oi. El disc davanter meu proper els límits, i això comporta d’un recorregut un pel excessiu de la maneta, poc a poc, tinc però discs rodats nous, i tinc també a la llista de pendents el tema dels pneumàtics, on caldrà anar seguint aquest punt amb molt deteniment. Us vaig esmentar fa poc que els conjunts de la DT190 amb l’Ikon 2.2 EXO 3C no va bé  no, si no millor encara. 

El GPS, el 530 segueix pendent. El 1000 va fent hores, amb una bateria que ha vist sembla rebaixada la seva autonomia encara un xic més, crec, ho veurem amb el pas de les hores a dalt del Drac, segur, segur, en tot cas que el 1000 no funcioni no serà un inconvenient, encara tinc el de la Reina sense ús. 

Trabuco Max 

Avui he prioritzat l’arribada del calçat de les llargues sortides a peu pels voltants del Nou Mirador, les Trabuco en la seva versió més extrema mantenen l’hegemonia un altre cop, falta que tornin les Pegasus per asfalt en la seva penúltima generació i estarem a tocar del XX un altre cop, i encara queden pendents de fer venir les eficients S-Phyre, aquest quart joc encara no pot venir perquè no hi ha el número que requerim ara en la versió 23, de la 22 ja no la vaig poder agafar perquè entre que va venir el primer joc i adonar-me que ja podíem demanar el segon del quart joc, ja tampoc hi havia disponibilitat, cal esperar, dir que el primer joc de S-Phyre va arribar a casa fa més d’un any, però sense Vols de Drac regulars poques conclusions podíem treure sobre el seu funcionament, posteriorment a l’arribada de les primeres amb l’entrada del tercer Mirador i coincidint aquest amb la meva entrada més consolidada a tots el diferents Vols entre ells els de Drac, jo sí vaig fer venir els meus dos jocs, però no el segon joc per la Reina, doncs ella no estava sortint més que molt puntualment, ara però el mot regularitat sembla ser el Pilar sempre de fons, el que no compte però sí que sempre  suma, oi, ara referit a Vols de Drac, i ara sí doncs han de venir les segones S-Phyre de la Reina, i tant, evito però les blanques, ja té les S-Woks en aquest color, ens falta també pels mateixos i idèntics motius el tercer Aether ara sí blanc del segon grup de tres, on tampoc hi ha avui disponibilitat, i ara per ara no entro a valorar l’opció Aries, però sí l’Helios, per ser aquest darrer  menys novedós, i valorant poc a poc de tornar a cascs específics de MTB.

 

GT

 Ahir vàrem augmentar el temps, i també la distància del Vol, prou bé, prou bé, i avui hem tornat a mode de seqüència prudent, moderada referida aquesta a temps i a distància, ja tornarem a millorar els registres, tot i que avui si parlem d’un bon ritme, aquest ha funcionat sol, molt bé també, molt bé. 

Una setmana la 14 que convida a ser prudents quan parlem de ser entre camins, ja tindrem la 15 per rodar més tranquils, oi, coincidències avui amb rodadors intimidants, podria ser que fins i tot professionals podria ser, nosaltres sense menjar, sense beure.  

Amb una visió de fons dins de Vol on diem, un dia hi anirem”, i ara esmento quan tornem a les rondes dels 100.

D’aquí a unes setmanes estarem alternant quatre Dracs, dos i dos, que bé. Ara cal veure quins, si seran les velles tornant a fer camí, o seran les  noves que es posaran en marxa, ja ho aniré compartint-decidint, de fet amb regularitat dins dels Vols les respostes venen soles, que bé, que bé, que bé ))

A aquesta 14 també he anat a veure un nou candidat per fer parella amb el nou Gran Drac de dues rodes, i dimarts aniré  a fer un test molt breu però aclaridor pel fet de ser d’una modalitat nova, veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB.