Avui Vol idèntic al d’ahir, però sota una intermitent i tímida pluja, fet que ha comportat de rodar dividint quasi entre dos la temperatura d’ahir, propers als 11°C un xic per sobre, la màxima no la recordo, però aquesta ha caminat de més fins els onze graus que esmento. La Reina unes hores després sota una pluja ja més definida ho ha fet a 8°C.
Jo rodant avui notant el creuat del genoll esquerre, despert aquest minuts després de sortir de la visita al centre d’ahir amb el fisio, renoi, en tot cas com en el primer intent, a aquest segon centre tampoc hi tornaré. En tot cas un Vol sense les pensades d’ahir, que bé, tot i que s’han de tenir millor si no venen, i amb les característiques tan especials, tan dolces de les bones sensacions a dalt del Drac.
Equipat de tardor pel que fa a mallot llarg i també amb el culot pirata, tots dos equipaments paravent, la resta de l’equipament tot d’estiu. La jaqueta tot i que la consideri a la frontera propera a mallot perquè és extremadament lleugera, i ultra prima, però no és una Lite, i sempre la combino amb diferents tèrmiques segons l’estació i tram de la jornada, aquesta té unes prestacions excepcionals pel meu ús, tot i presentar una extrema fragilitat a l’esquinçament, quan això passa la cinta americana Gorilla per la part interior torna a unir el tall produït, tan fràgil que la de la Reina de nou en nou ja presentava dins del seu embolcall original de petits esquinçaments que van requerir de la cinta esmentada des del primer dia, doncs molt bé ha d’anar que li passem per alt aquesta extrema debilitat i més per a la pràctica del MTB. La mancança real a l’hora que una virtut que presenta aquesta jaqueta, que no és un defecte perquè no és un mallot, és que té únicament un petit espai a l’esquena on poder portar un protector de coll, el mòbil i uns guants de tardor no d’hivern, i va tancada via una cremallera minimalista que va de dalt a baix, prou àgil d’obrir i tancar per no requerir de parar si necessites accedir el seu contingut. Quan aquesta Gore està sortint indica que ja fa mesos que les ales dels Dracs són sempre obertes, amb aquesta la Reina va conquerir FW )
 |
| Blue socks ) |
Avui he estrenat els mitjons italians, i d’entrada com els nous Gore, aquests també han anat de 10. Podria dir que avui per avui he consolidat els retorn dels Hirzl, veurem si quan la temperatura augmentin passo a Gore C7, veurem, o ja es queden els Hirzl, penso que no i que els C7 seran els grans protagonistes dels propers Vols, en tot cas sempre entre unes alternatives molt bones a unes alternatives que poden funcionar millor encara.
 |
| 520 |
Incidències cap, coincidències també cap, beure, aigua 600 ml. i menjar cap, utilitzant el recuperat 520, renoi que pràctic que és, crec que per la nostra disciplina on avui per avui no utilitzem el GPS per seguir una ruta, és que ruta, ruta, no en fem cap a data d’avui, el 520 és perfecte per les nostres necessitats, crec recordar que té una autonomia testada a una aventura SOLO, el 1000 crec recordar que no, també té aquest darrer moltes més prestacions pel què fa a GPS, el 520 en primer terme per compacte, per la distribució de les dades en una pantalla de dimensions molt moderades fa que sigui molt prestacional, sempre insisteixo pel nostre ús, si haguéssim de seguir una ruta ja no ho crec, i més disposant del 1000. Utilitzar el 1000 per a sessions de 6/7 crec que és malaguanyat per reservar cicles de bateria per a les futures aventures dels Santuaris.
 |
| Arden Race 120 TPI 2.35 |
Quan parlem de rodes avui segueixo amb la combinació de l’Arch , l’Ardent i la DT240, i molt i molt bé. Encara recordo quan parlem de frens les converses de l’època Ibis on sonava rar que jo gastés tants discs de fre, ara passats els anys segueixo tenint els discs de fre com element dins del grup dels consumibles, on com més Vols hi ha més desgast d’aquest component tinc, i molt content que això sigui, perquè és una conseqüència que deriva d’una seqüència intensa de Vols darrera Vols, que bé. Altra cosa entendre l’equilibri entre el preferir descartar més sovint els ferodes i apurar més els discs, o a l’inrevés, no esperar tant de temps a l’hora de passar a un disc nou i poder allargar més els ferodes, per seguretat aquesta darrera opció a casa és la bona, una rotura d’un disc no sona gens bé com a possibilitat, mentre que un ferode gastat no té en principi cap conseqüència, fora de contactar la placa del ferode amb el disc que és incòmode i prou durant uns breus segons, poses en 5’ uns ferodes nous dins del Vol i segueixes l’aventura, mentre que la rotura dels discs en marxa en el millor dels casos posa fi definitivament del Vol, si el disc trenca la roda queda o pot quedar bloquejada, i quan aquesta circumstància es produeix sempre és perquè frenem i això coincideix amb velocitat per moderada que sigui, el què ve darrera pot arribar a ser dolorós.
Tinc una reflexió sobre pneumàtics, com ho és que ara vaig amb diferents amplades i amb diferents models davant i darrera, és a dir ara vull anar amb dues Ikon, EXO, 3C, i TR. no però amb la darrera versió més reforçada perquè ni a FW ni a Finale hem patit baixant amb la versió que portem actualment, vull dir que no requerim pel nostre nivell, de gomes més reforçades, sí que penso que amb unes capacitats més elevades baixant que no és el meu cas, podria ser interessant que fos la versió més robusta, no sé si per evitar el tall, que també, si no pel comportament del conjunt a les zones tècniques de baixada, i a les zones obertes on tot deu passar molt de pressa, i on el comportament dels pneumàtics a nivell dinàmic, del com reacciona aquest mecànicament a les extremes inèrcies, a les diferents condicions per tensió, i he de pensar també per temperatura, on deu ser molt important tenir present aquests factors si persegueixes aconseguir una diferència que de segur pot declinar un resultat a favor. No és el meu cas ni per exigència, ni per velocitat, ni per resultats, i per aquest motiu únicament ho puc reflexionar, sí que no paro de donar voltes a punts com la comoditat relacionada a més amplada de goma, més coixí, també el factor que pot anar lligat a l’augment de pes i què comporta amb el pas de les hores haver de fer rodar aquest pes més alt, és a dir a més amplada segurament més comoditat, menys fatiga per impacte, però també més energia requeriran a l’hora de fer-les rodar, vers a unes gomes més estretes més lleugeres i per tant més fàcils d’arrossegar, però també menys coixí pel fet de presentar menys amplada i alçada, menys forma arrodonida vull dir, i per tant menys còmodes i menys rodadores. El factor rodador relacionat amb el punt de contacte entre el pneumàtic i el terra que es veu que també és una característica mecànica que cal tenir present, i a aquest punt em tornen a venir al cap les The Raven, que eren més amples i eren a l’hora rapidísimes a Finale, i no són l’exemple ideal perquè no eren més pesades que les UST del seu temps, a l’inrevés, però es veu que a més amplada pot anar relacionat a més rodona i així a un menor punt de contacte, presentant aparentment una superior facilitat rodadora, no ho sé, en tot cas molt interessant.
 |
| 19-22-25-29 mm. |
Pel què ens ocupa jo ara rodo amb Ardent Race 120 TPI i 2.35 davant, i Ikon 120 TPI i 2.20 darrera, així el què faré ara és davant passar a Ikon 120 TPI 2.35, la resta ara per ara seguirem com estem. I que el conjunt de roda davantera tornarà a la DT190 amb llanda crec recordar intern de 19 mm. però ara ho escric i no ho tinc del tot clar, renoi, perquè jo veig en bons ulls un 2.35 TR amb una base de 19 mm. d’entrada, perquè sembla ser que per aquesta amplada hauria d’anar amb 22 mm. mínim, en tot cas tinc crec recordar una llanda de cada mida fins a crec 29 mm.
MTB, MTB, MTB.
