A la 52/52, a 4/7 ))

Podria ser aquesta darrera del 2023 el retorn dels 6/7, veurem, ara per ara de quatre, quatre, prou bé, i el ritme, les sensacions a dalt del Drac, avui prou bé també, he anat de menys a més a cada Vol que ha caigut, avui la fatiga no ha fet acte de presència, que bé.

Primerts minuts a 6ºC tocadets )

Ganes de Grans Vols ara per ara cap, centrat en recuperar els Vols i prou, curiosament els equips d'hivern no surten a aquest tercer Mirador, sí al primer. Avui he sortit amb pirates de tardor-hivern Pearl Izumi P.R.O, guants i també  mallot de tardor-hivern Alp-X, passats els primers trenta minuts ja he vist que havia de posar-me els guants d'estiu Hirzl, retirar mànigues, i els pirates  haurien d'haver sigut els Gore Alp-X curts 2in1, com ahir a 11ºC, avui però per prudència m'he equipat una mica més pel fet de sortir a rodar a 6ºC poc tocats, però el fet és que rodava pensant en que bé que hauria rodat de curt amb el paravent en mode mániga curta i prou, i tant. He de pensar que puc rodar de curt per la protecció tan propera del Destructor, que sempre està pendent, segur, segur )

Mallot, color preferit )

El casc Giro Merit de 10, dubto què passarà a l'estiu amb la calor, o a ben entrada la primavera fins i tot, en tot cas ara dins de la fredor molt bé. Per aquest motiu no faig venir una segona unitat, esperaré el retorn de la Reina i si a ella li funciona la seva unitat per estrenar de Merit aleshores valorem què fer. Properament sortiré amb el Synthe per comparar, a veure. 

No he estrenat els culots curts de Gore C7 paravent, doncs són blaus super foscos, no negres, i no sé què fer, si fer venir una parella de mallots blaus de màniga llarga i dos de màniga curta, tots quatre paravent, de Gore també i/o de 7Mesh i/o de Pearl Izumi i/o S-Phyre, perquè facin equip amb aquests super culots o senzillament tornar-los directament, m'espero i decideixo.

He de posar ferodes nous, i verificar la tensió i estirament de la cadena, també tornar a la Crest del darrera, i l'Ikon de la roda davantera, i així retirar l'Ardent Race, aquesta darrera Maxxis crec que no l'entenc el seu comportament, revisaré la pressió, a l'hora també sonen de lluny els tambors que anuncien l'arribada del Speedneedle, crec, però encara avui estic força determinat a esperar, es va molt bé a dalt del Drac sense sentir la cadera.

MTB, MTB, MTB.

Si demà fa bo a l'hora de dinar podria fer un Gran Vol de dues rodes xulo per celebrar l'arribada-aniversari del Gran Drac doncs farà un primer any demà, si no fa Sol però, aleshores no, el pronòstic del temps indica que no hi haurà Gran Vol ))

Eina al 3er Mirador )

Doncs la primera ja fa uns dies que reposa al tercer Mirador. 

De la darrera intervenció sobre consumibles fins avui no he decidit res més de l’apartat de les eines. Poc a poc certament, aniran venint totes i cada una d’elles, tant. 

Tampoc ha ajudat a decidir que fins avui  no hi ha hagut ni un Vol des de la darrera aturada, demà haurà passat un mes just des del darrer Vol, des d’un diumenge poc amable amb nosaltres, renoi, renoi, renoi, i del que la Reina encara en  té per unes setmanes per estar refeta i poder així reiniciar els Vols. Jo els he refet avui, i que bé que m’ha anat, mtb, mtb, mtb. 

1a eina, tisores )

De les eines a partir de la primera entrada no he fet res doncs esperava a veure què passava amb l’arribada dels nous i primers útils de taller, el fet és que no ha passat res, segurament molt condicionat tot plegat per la topada esmentada de la Reina a ple Vol, que ens ha deixat en una breu o no tan breu aturada del temps per sort dins d’un espai i un tram de somni, que segur que ajuda a portar-ho, segur, segur però evidentment que fins aquest migdia que he agafat la bike, després de quatre setmanes que quasi ni les he mirat, que segons com no és així, però segons com quasi que sí, doncs en unes altres circumstancies hauria revisat pressions de pneumàtics, netejat la transmissió, i finalment verificat ferodes, en un mes sortint o entrant del Mirador únicament dos dies he comprovat amb els dits com evolucionava la pèrdua d’aire, sense corregir-la, per cert que la meva roda del darrera ha decidit que no vol el líquid segellant i el va deixant anar per gravetat mentre descansa el un dels stands del tercer Mirador. 

Ve un nou repair stand, amb fixador independent de manillar molt xulo, té un mecanisme el d’agafar la bike per a mi perfecte, tipus pinça d’estendra la roba, aquest  l’hem fet venir al segon Mirador per fer equip, super equip amb les meves eines actuals que marxaran direcció al Vallès un cop jo vagi revent les primeres eines noves ara per ara al tercer Mirador. 

Us he de dir que les eines pel Gran Drac més esportiu són les que em fan més il.lusió, concretament les referides a les masses no suspeses, el motiu ve per les extenses lectures dels darrers últims anys a les tres i les quatre de la matinada sobre pneumàtics dels diferents Dracs i Grans Dracs, lectures portades a terme mirant de refer el son, i aprofito per insistir que el tipus de pneumàtic i la pressió d’aquests és el punt més important de tots, us diria que la resta de components dels Dracs i Grans Dracs si fem referència a aquest element passen a ser tots secundaris. Després si tractem d’altres parts-components cada una té el seu pes però diria avui que els tyres son el grial de cada un dels diferents Dracs, tan pes tenen i determinats són en el comportament dinàmic que la composició de cada un d’ells és un tresor que cada fabricant guarda amb pany i forrellat com el seu bé més preuat. Segurament els ferodes si parlem d’altres consumibles podríem pensar que també, doncs per mi  no, per el genet apassionat no professional quan parlem de ferodes ho resumim a tipus, actualment amb Shimano amb tots les orgàniques sempre, i amb Formula R1 les sinteritzades sempre, sempre també les del fabricant, tot i venir de Kool Stop vermelles, però un cop tries material ja tens la feina feta, amb els pneumàtics la lliga a on entres és una altra, ja us afegiré un link amb un llibre que ve a ser la bíblia quan parlem dels pneumàtics, i he de dir que com més llegeixo més redueixo les variables, en resum dues, pressió i tipus d'ús, res més, res més, a veure, desgast dels tacs, pressió a la que vols treballar un cop a temperatura el pneumàtic en segons quin ús, si serà més o menys exigent aquest, si tens previst una durada determinada de l'aventura, hi ha diferents maneres d'abordar aquest element, però sí que diria que pressió i tipus d'ús són les dues variables més directes-pràctiques, tenir-les presents et garanteix bona part de les condicions per gaudir d'un molt bon Vol. 

Avui també he tret de les caixes tots els equipaments de tardor, 9 i 12 Armadures de Gala complertes per genet i Reina respectivament, i a l’hora he retirat els mallots i culots d’estiu,  d’aquests darrers tots menys els 2in1 de Gore que surten tot l’any amb mi.  

Mallot paravent preferit ))

He fet bé, he rodat amb la meva Armadura de Gala preferida, ara però de tardor, com ho és el mallot Gore paravent de mànigues extraïbles, el culot 2in1 de la mateixa casa. També  curiós poder rodar comodament per sota dels 10°C amb culot curt, i sense mànigues el mallot paravent passats els primers quilòmetres, la resta com el culot 100% tot d’estiu, amb guants Hirzl, amb mitjons Gore, amb les S-Phyre, i amb la tèrmica també de Gore. 

La darrera vegada que vaig sortir rodava a 25°C, avui la màxima ha sigut de 11°C )

A veure per on van els trets a les properes setmanes fent referència a les eines, segur que un cop un altra vegada entre Vols aquest apartat agafarà de cop molta força. De fet tinc les cistelles plenes i a punt per fer fer les respectives comandes,  per marques segons els diferents tipus d’eines. 

Avui de quatre, tres Destructors s’han quedat amb la Reina, i un ha vingut amb mi, i quan estàvem al primer quart de la sortida aquest super protector s’ha endinsat al bosc a tota velocitat, per passats uns minuts tornar silenciosament a ser sempre a uns metres darrera meu, que bé ser dins del Vol tan i tan protegit, que bé, que bé, que bé. 

A la 40, Pearl Izumi )

Content de no deixar-lo enrera, vull dir, fa uns anys des del 2018, finals, que Gore marca el ritme de l'entrada dels culots i mallots, com Shimano del calçat, com Giro dels cascs, Hirzl i Gore dels guants, en detriment de marques referents com Pearl Izumi que en mallots i culots no ens proposa equipaments, Mavic el mateix, Lake no evoluciona, Giro en calçat ens ha deixat ara per ara de proposar, Cratoni ja fa anys que va cedir el pas, i a on la manca de propostes entenedores per part d'aquests darrers m'ha portat poc a poc però sense pauses a decidir-me ara sí ara també per Gore. 

Les elèctriques manen, i les gravel també, i les equipacions de bike per a MTB queden perquè hi són, però a mi em costa seleccionar entre tantes modalitats les que per construcció estan pensades o bé per fer molts Km. rodadors a on els equipaments de carretera ja ens poden coincidir, com els cascs que per a moltes hores els de carretera són essencials pel seu extrem lleuger pes, així com els equipaments específics per a MTB seleccionats des del Mirador per ser dins d'unes 24 hores, a on de carretera únicament mantenim els cascs, doncs és una gran ajuda no haver carregar de més perdent la visera pels contrasols preferint prioritzant que durant la nit i poden ser moltes hores, més que de dia, ja portem el llum prou pesat, la resta d'equipaments que portem són estrictament Armadures de Gala 100% de MTB.

A aquesta setmana 40 els culots d'hivern pel genet ja són el Mirador, va ser un dit i fet, culot senzill aparentement, doncs són comodíssims, quin tacte a la pell OMG, i amb prestacions de gamma alta, curiós, en quatre anys com ha evolucionat tot, què vull dir, la badana és la 1:1 Elite d'ara, que és molt diferent a les badanes que han marxat 1:1 Elite del 2017, el teixit del culot és termo, i són resistens a la pluja, per a mi de 10/10, a més disposo de la talla, també en puc agafar el nombre d'unitats que necessito, ara per ara tres, doncs he passat els darrers hiverns amb dos d'específics d'hivern, fent equip amb els 2in1 de Gore amb camals pirates i llargs, així com amb els pirates de Pearl Izumi P.R.O resistents a la pluja, també termos, així ara amb un de més crec que aniré prou ben servit, i si no sempre en puc fer venir un o dos més, si encara n'hi ha de disponibles, hem d'esperar que sí. 

També vull retirar els dos culots pirates Mavic d'entrada d'estació, pel mateix motiu que els equipaments que han anat marxant, ja els hi toca, i tant. Així com també han de marxar els dos cascs que encara reposen a la recàmara per si de cas, que no són MIPS, i protagonitzen els Vols ara en el meu cas amb els dos Synthe, un de blanc i un de negre amb els que vaig ben servit, i la Reina disposa de dos Aether, un de negre phospo, i un de negre amb groc fluo, li falta però la necessària unitat en blanc, a veure. Les tèrmiques d'estiu les he ajornat, no ho tinc clar perquè vull millorar les Gore de la Reina amb unes tèrmiques contrastades que no tinguin coll de pic i si rodó, m'espero, i quedara pendent el etern punt dels mitjons curts negres sense logos que vull que siguin Pearl Izumi i/o Gore i que no podrà ser ara per ara )

De les estanteries amb el calçat, dels penjadors de les Armadures de Gala, de dreta a esquerra es quedaran Crossmax Elite CM, i guardaré les XC70, les MX237, i les S-Woks, doncs ara ja sí puc dir que únicament estan sortint les S-Phyre. Així quedarà el vestidor més net, amb les Armadures de Gala complertes que estan sortint, sí que per si de cas quedaran les Privateer, per els primers dies després de les pluges intenses, i per les rutes a on podem preveure que passaríem hores caminant, i també les Crossmax Elite CM per les condicions extremes de pluja i/o fred, no les més extremes en principi, i dic en principi perquè a Fort William les CM van ser les protes durant moltes hores a 0ºC, i sota hores de pluja i més pluja, sí que és cert que a les darreres hores van haver de sortir les Shimano d'hivern, però avui crec que aquestes darreres no sortirien i mantindríem les CM.  

De dreta a esquerra les Ultimate, les MX237, i les Fury, les retiraré, les CM de Mavic vermelles seguirant treballant ))

MTB, MTB, MTB. 

De la 36 a la 37 )

Els Vols d'aquesta setmana 36 de més a menys, abans, fa anys sempre m'havia referit a distàncies i sensacions, ara no, ara faig referència a sensacions i prou, a partir de divendres pesadesa, lleugera, de menys a més, i avui després del Vol, les sensacions de pesadesa s'han imposat. També dir a favor nostra que la trucada de divendres de la casa per dir-nos que l'armadura ja havia arribat no ens ha ajudat a descansar en cap cas, el nervis per l'emoció imperen, i veurem avui com dormim doncs l'armadura és d'un nivell que et deixa aturadet a positiu, molt, en tot cas que bé estar desvetllats per aquests motius )

Ara ja passades les hores, la sensació de pesadesa ha baixat, que bé, no sé però si hi haurà Vol, o com a la 36 dilluns serà aquest dilluns un bon dia de descans, veurem. En tot cas les armadures estan totalment a punt, en espera del què decidim portar a terme, em falta posar el seu lloc les S-Phyre blaves que estan ventilant des d'ahir, i els dos cascs que estan assecant-se també des d'ahir del bany diari d'aigua que gaudeixen després de cada Vol. Un cop ubicats aquests dos equipaments serà com si no haguéssim sortit mai. No recordo si us he esmentat que els bidons d'aigua  un cop tornem a casa, l'aigua restant la guardem pel cafè, i els dos bidons descansen al congelador sempre, vull dir a l'hora de sortir els trec del congelador i directament els omplo d'aigua, ens segons queden a temperatura ambient, i aprofito durant aquests breus instants per passar-los un drap per tot el cos del bidó, no a la boquilla, aquestes un cop o dos per setmana les netejo sempre acuràdament amb un paper humit. El sistema del congelador és per evitar que els bidons  estiguin florits, no és garantia absoluta, però ajuda, això mentre rodem amb aigua, si portem complements que ara fa mesos que anem amb aigua i prou, caldria netejar amb molta cura després de cada sortida el seu interior, cal tenir-ho molt present doncs de no fer-ho pot portar molta cua a nivell de provocar indigestions gens desitjades. 

Segueixo valorant si tornar al meu seient, el Speedneedle, és que estar bé de cadera ha sigut tot un procés, llarguíssim certamente del 2019 que vaig entrar definitivament en aquestes sensacions rares de cadera, i estem el 2023 sortint-ne, aleshores per sensacions ja podria recuperar el meu seient, però la prudència ara per ara em frena.  

Gorewear-Pearl Izumi )

Ja ha caigut el Vol d'avui des del tercer Mirador, a 27ºC després d'una lleugera pluja hem fet un Vol clàssic, sense excepcionalitats, amb forces coincidències, jo diria que de cada deu, cinc mínim avui  gràvels, tres elèctriques, les darreres dues no ho sé, i d'aquestes més de la meitat no són d'aquí, com nosaltres però de més lluny, molt més lluny.  Sense beure aigua per ser el Vol de cada dia breu, per sota de l'hora i mitja, sense menjar pel mateix motiu, equipats 100% d'estiu, Gore, Giro, i Shimano els protagonistes, de les armadures, cascs, i calçat respectivament, amb eines, i havent revisat les bikes abans de sortir, pressions, oli cadena previ neteja, i lleugera aspersió dels dos Dracs, sempre li faig una lleugera aspersió també al frontal sense tocar les pistes de direcció, a la zona de manestes de fre, manillar, i llum, a on s'hi acumula molta pols. 

Increible com obren les ales els dos Dracs quan oloren aquest moment, sensacional veure els moviments dels Destructors, de dos d'ells dels quatre que ara ens protegeixen que no es separen mai de nosaltres més d’uns pocs metres, intimidadors els Gegants que des de fa unes setmanes conviuen permanentment el voltant del Mirador dels Dracs, OMG.

Tempestes, les naturals )

Les de les darreres dues setmanes, concretament dels d’aquests dos diumenges passats, on hem perseguit assolir en diferents fases primer, per posteriorment un cop portats a terme aquests primers trams, mirar de fer  la ruta complerta a un sol dia  de tots dos Santuaris, de donar-se les circumstàncies.  Estem doncs ara tot just restrejant les rutes fins les bases dels dos Santuaris, ja hem fet les dues bases en dos diumenges, i a les dues aventures, una un cop arribats al primer peu fent un tram d'enllaç entre pistes, i a la segona ja propers del tercer Mirador tornant d'aquesta base del segon Santuari, dues precioses tempestes ens han rebut els dos dies amb un gran festival, amb els seus extraordinaris a l'hora que atordidors trons i les seves breus però intenses pluges, que no llamps tot i ser-hi doncs d'aquest darrers no en vàrem veure ni un, a tots dos dies mateixos ruixats, el primer ens va agafar de valent, breuement però amb quina força, Sol, vent, pluja i pedregada, aquesta darrera en clau amiga per sort. 

Inici del Festival )

He de pensar que per coincidències i no com a advertència del què no hauria de ser, perquè el to va ser de super calidesa dins la mateixa tempesta, en tot cas el darrer rastreig,  aquesta aproximació d'ahir al segon Santuari no va ser massa positiva si fem referència a tipus de recorregut quan estàvem arribant a pocs quilòmetres del final de les zones planeres-baixada properes el què haurà de ser l’inici de l’escalada, per aquesta sensació precisament no gestionarem l’arribada al peu dels Santuari per la ruta d'ahir, haurem de cercar una alternativa més guapa, millor dit amb que sigui moderàdament guapa em donaria per satisfet, això sí té que ser  molt més càlida, i no parlo de ºC,  si no de l'entorn d'ahir que tornava a ser de percepció molt decrèpita, però molt, i segur que per portar a terme la ruta dels dos Santuaris no ens cal d'experimentar sensacions tan distants entre elles, ho suposo d'entrada perquè podria passar que un cop anem un altre cop el primer dels dos Santuaris visquéssim quelcom germà d'ahir, crec que no doncs un cop vàrem arribar a la base del primer ens va semblar prou atractiva, però la pluja intensa amb aquell Sol ens pot haver confós doncs dins d’una tempesta les percepcions que agafes del moment són molt diferents, així doncs d'entrada no ho descarto del tot. Curiós que fent ruta en aquesta segona soprtida cap el segon Santuari vàrem passar per carrers que ens recorden SC, el Baix Montseny, com el carrer de la Carretera Vella, o el carrer de Santa Fe )

Un altra factor indicatiu que hem de cercar una alternativa de pas per accedir a la ruta de pujada al Santuari és que un cop tornàvem de la base d’aquest direcció cap el tercer Mirador les sensacions van ser poc a poc però cada vegada una mica millors, tant que un cop propers el Mirador no hi vàrem anar directament, si no que durant una hora ben bona seguiríem ruta cap el primer Santuari de fa dos diumenges. Vull dir que si la música sona bé en aquest cas referida a les sensacions bones de la ruta per assolir a una sola jornada els dos Santuaris, nosaltres fem, però si aquesta música no té una mínima calidesa, aleshores no fem. 

Venia la tempesta.

Lake.

Lake no sé massa bé perquè van ser les protagonistes d'aquest darrer Vol, d’entrada van funcionar prou bé però comparativament amb les propostes dels darrers dies com Fury, C70, i S-Phyre les primeres tardaran a repetir aventura, a diferència de les esmentades si bé no transmeten tant he de dir que a mi el peu dret no em va demanar d’haver d’afluixar-les així que veuré en el meu cas si repetir a més aventures llargues, perquè aquesta incomoditat del peu dret de no ser present m’ajudaria però molt a unes ara mateix improbables o llunyanes properes 24H, dic això infuenciat per les sensacions d'aquesta darrera sortida. 

Les dues bikes molt bé, una sola incidència que va requerir de centrar una pinça PM devantera, i que va coincidir amb una segona incidència que no del Drac, com ho és la mort súbita del meu 520 un altre cop ara no sortint del Mirador si no al Km 8,5 tot just en els primers minuts de l'aventura. Res que Strava no recondueixi, i res que una clau Torx no corregeix en segons quan parlem de centrar un PM, i tant. Estic baixant un xic el par de tots els cargols que tenen contacte amb els components de  carboni, motiu aquesta acció que va provocar aquests  petits desajustaments que esmento del fre PM, l'objectiu de rebaixar aquest par és el d'alleugir les fatigues dels components, com forquilles, com guies de seient, com també de la brida de seient, tot i no ser aquesta motiu de contacte amb el carboni, sí la dels eixos de 15 mm. que també estic afluixant lleugerament, aquest darrer va desajustar la pinça PM de fre precisament, també estic afluixant els de 12mm del darrera en aquesta ocasió pel contacte entre alumini i titani )

Sobre equipaments fent referència a mitjons abandono la recerca ara per ara, ja hi tornaré, si en vull per córrer no específic de mtb  puc tenir mitjons mitjos, o sí en puc disposar d'específics pels Vols via uns Craft però avui per avui no són els que cerco, sí uns Gore, o uns Pearl Izumi, o uns Mavic, alts quasi tots però, aquests darrers ja els he fet venir quasi tots, els Pearl Izumi no perquè són alts i de Merino, no n'hi ha de mitjos, ni baixos, ni d’estiu, i no passa res. Els Gore i els Mavic, uns per alts, i els altres perquè porten un petit tret distintiu darrera, del color de la marca que a la foto ilustrativa de la pàgina no es veu, i un altre cop tampoc passa res.

Gore Alp-X yellow-green.

Fa uns minuts hem arribat d'un nou Vol, avui els primers minuts han sigut rars, he de pensar per la sortida d'ahir que sense ser excepcional en distàncies si parlem de SOLO sí que ho és per nosaltres actualment, estem a 1/3 d'on hem de ser per pensar a ser dins d’un SOLO,  prou bé, prou bé, per impossible i en una altra aportació ja ús exposaré el perquè no serà, o millor dit perquè ho veig així ara i no espero, d'aquí a uns mesos, en tot cas cal veure que l'evolució que tindrem si aconseguim mantenir una certa seqüència com la d'ara serà exponencial, vull dir ja hem passat dels quinze els trenta, d'aquests els cinquanta, els seixanta, i anar els vuitanta, cent, i d'aquí a cent cinquanta, i ja o bé per sota o bé per sobre dels dos-cents pot no haver-hi res, o molt, en tot cas a on som puc pensar que hi estem a tocar. Sense quasi beure, sense menjar, sense incidències ni coincidències, perquè el Vol ha sigut molt breu, de fet avui no era dia de sortir, el motiu del perquè hem sortit no el sé, ha sigut un automatisme, res més, i un cop a dins de l'aventura hem agafat una ruta básica, o quasi, per mirar de tornar al Mirador amb les millors sensacions, i a on a cada minut que sumàvem aquestes han millorat un xic, no fins a gaudir de les millors sensacions, en cap cas, però sí per pensar que hem fet bé de continuar la sortida després de les primeres sensacions rares. Les Ultimate, i les S-Phyre les protagonistes avui, les primeres per fer conjunt amb un pirata prim de Mavic i amb un mallot Gore, el meu preferit del color de la marca francesa, el motiu que m'inclina a tenir devoció pere aquest color a un mallot tampoc el sé, sí que és sens dubte el que m’ajuda durant unes dècimes de segon molt dies a ser dins del Vol. 

No estic fent venir el quart joc de S-Phyre per ser una versió 2023 i estic llegint crítiques negatives referides a que per una nova sola de goma que es desenganxa de nou en nou sembla que podria no ser una bona opció, les que disposem del 2021-22 la sola de goma no va enganxada a l’estructura de carboni sembla com termo soldada, i la crítica de Bikeradar del seu dia a les que portem n osaltres era únicament pel desgast d'aquesta sola passats els mesos amb un ús intens, res més, no ho sé però ara per ara la versió 2023 de S-Phyre em fa dubtar.

Abans de sortir, he cuidat les cadenes, que no les transmissions senceres, això ho deixo per una propera ocasió, també he netejat les pinces i ferodes amb un ruixat intens de contact cleaner, i finalment també he ruixat equivocàdament però decidit les dues bikes amb una lleugera aspersió d'aigua per retirar la sorreta del dia abans rodant els darrers quilòmetres sota la intensa pluja. 

Minuts sota la tempesta )

Ahir en arribar al Mirador les dues bikes van anar directament penjades al cavallet doble que presideix l’accés del Mirador, i van estar gotejant aigua durant la resta del vespre als peus dels dos Destructors, aquests no notaven res de res, doncs ells són part activa de l'explosió de les tempestes, ells tenen el seu origen en els imponents Pilars de Granit del primer Mirador, per aquest motiu poden reimpulsar sense quasi inmutar-se les enormes plantes dels peus dels Gegants quan coincideixen en el punt just del nostre pas, evitant així que hi quedem a sota totalment esclafats, així doncs com els hi ha ni de fer pessigolles que els Dracs desprenguin unes gotes d'aigua que sumen una petita bassa al terra de l'entrada del nou Mirador sota els peus dels dos imponents Destructors. 

Una curiosidad, ahir a la tarda-vespre vaig posar a carregar els dos 520. El de la Reina iniciant el Vol ahir un cop va avisar de bateria baixa durant els primers quilòmetres de la ruta, i marcant una sola ratlla d'autonomia va aguantar cinc hores de Vol, el meu indicant un 50% no en va aguantar nou, en tot cas avui quan tornava a muntar a tots dos Dracs els respectius 520, quan he baixat el meu Drac del cavallet hi havia els guants descansant des del darrer diluvi a sobre del manillar Moots, i també estaven totalment secs. El 520 ens aguanta, ens aguantava un SOLO sencer, parlo del 2018, avui tinc dubtes, crec que els nostres GPS estan com nosaltres ))

Entra el Sol pel finestral del Mirador, un canó de llum, i la visió del segon Santuari de fons ens indica que podríem ser els propers protagonistes dels seus senders, pensava ara si hi veurem Falgueres, i si n'hi ha si seran Màgiques o no, de ser-ho aleshores l'arribada i la posterior tornada serà un gaudir constant, doncs amb la seva Poció Màgica la fluidesa marcarà el retorn, i de no ser encara prendra tons de més intensitat, diferents cert, també alguns de certa dificultat, i tant, i tant.

Estic preparant l'espai pel banc mòbil de taller, i a l'hora en reorganitzar la posició de repòs del Gran Drac de dues rodes que sembla proposar que podria haver-hi un  Gran Vol, però no ho sé, ho penso i seguidament la determinació és de preparar el proper Vol, fet que marca cada segon, cada minut, de forma inconscient, deu ser normal, un final  de 2018 a on els pronòstics indicaven un tram de molta prosperitat, seguit d’un 2019 amb la manca de claror entre Vols però novedós a l’hora doncs sense Vols regulars l’horitzó va agafar un to molt diferent, el 2020-2021 un tram d’absolut descobriment, un 2022 de consolidació puntual de presa de decisions, aquests darrers quatre anys sempre amb un to molt i molt extrany, i novedós també doncs quasi tres  anys dins d’un marc coartiu en la mobilitat,  i aquesta darrera sense poder ser ens ha portat l’arribada de dos Miradors nous, doncs per totes aquestes circumstàncies que esmento un cop tens aquesta llum, d'aquesta potent intensitat, tot després agafa una percepció de nitidesa on la direcció a prendre és una via rapida que cal gaudir sense presses.

Demà en principi no tinc Vol, podria valorar però ser a  un retorn d’un primer trenc d'alba després de mesos, ho veurem passades les hores. Demà el Baix Montseny i propers també del segon Mirador seran el destí d'una jornada programada de fa setmanes, i estaria bé que a les prèvies un Vol breu entre les Fades de la Foscor en fos la primera referència de la jornada, ho escric i em venen el cap algunes de les imatges dels darrers dies molt abans del trenc d'alba.

MTB, MTB, MTB. 

La 5 que és la 2/7 )

Avui Vol idèntic al d’ahir, però sota una intermitent i tímida pluja, fet que ha comportat de rodar dividint quasi entre dos la temperatura d’ahir, propers als 11°C un xic per sobre, la màxima no la recordo, però aquesta ha caminat de més fins els onze graus que esmento. La Reina unes hores després sota una pluja ja més definida ho ha fet a 8°C.

Jo rodant avui notant el creuat del genoll esquerre, despert aquest minuts després de sortir de la visita al centre d’ahir amb el fisio, renoi, en tot cas com en el primer intent, a aquest segon centre tampoc hi tornaré. En tot cas un Vol sense les pensades d’ahir, que bé, tot i que s’han de tenir millor si no venen, i amb les característiques tan especials, tan dolces de les bones sensacions a dalt del Drac. 

Equipat de tardor pel que fa a mallot llarg i també amb el culot pirata, tots dos equipaments paravent, la resta de l’equipament tot d’estiu. La jaqueta tot i que la consideri a la frontera propera a mallot perquè és extremadament lleugera, i ultra prima, però no és una Lite, i sempre la combino amb diferents tèrmiques segons l’estació i tram de la jornada, aquesta té unes prestacions excepcionals pel meu ús, tot i presentar una extrema fragilitat a l’esquinçament, quan això passa la cinta americana Gorilla per la part interior torna a unir el tall produït, tan fràgil que la de la Reina de nou en nou ja presentava dins del seu embolcall original de petits esquinçaments que van requerir de la cinta esmentada des del primer dia, doncs molt bé ha d’anar que li passem per alt aquesta extrema debilitat i més per a la pràctica del MTB. La mancança real a l’hora que una virtut que presenta aquesta jaqueta,  que no és un defecte perquè no és un mallot, és que té únicament un petit espai a l’esquena on poder portar un protector de coll, el mòbil i uns guants de tardor no d’hivern, i va tancada via una cremallera minimalista que va de dalt a baix, prou àgil d’obrir i tancar per no requerir de parar si necessites accedir el seu contingut. Quan aquesta Gore està sortint indica que ja fa mesos que les ales dels Dracs són sempre obertes, amb aquesta la Reina va conquerir FW )

Blue socks )

Avui he estrenat els mitjons italians, i d’entrada com els nous Gore, aquests també han anat de 10. Podria dir que avui per avui he consolidat els retorn dels Hirzl, veurem si quan la temperatura augmentin passo a Gore C7, veurem, o ja es queden els Hirzl, penso que no i que els C7 seran els grans protagonistes dels propers Vols, en tot cas sempre entre unes alternatives molt bones a unes alternatives que poden funcionar millor encara.

520 

Incidències cap, coincidències també cap, beure, aigua 600 ml. i menjar cap, utilitzant el recuperat 520, renoi que pràctic que és, crec que per la nostra disciplina on avui per avui no utilitzem el GPS per seguir una ruta, és que ruta, ruta, no en fem cap a data d’avui, el 520 és perfecte per les nostres necessitats, crec recordar que té una autonomia testada a una aventura SOLO, el 1000 crec recordar que no, també té aquest darrer moltes més prestacions pel què fa a GPS, el 520 en primer terme per compacte, per la distribució de les dades en una pantalla de dimensions molt moderades fa que sigui molt prestacional, sempre insisteixo pel nostre ús, si haguéssim de seguir una ruta ja no ho crec, i més disposant del 1000. Utilitzar el 1000 per a sessions de 6/7 crec que és malaguanyat per reservar cicles de bateria per a les futures aventures dels Santuaris. 

Arden Race 120 TPI 2.35

Quan parlem de rodes avui segueixo amb la combinació de l’Arch , l’Ardent i la DT240, i molt i molt bé. Encara recordo quan parlem de frens les converses de l’època Ibis on sonava rar que jo gastés tants discs de fre, ara passats els anys segueixo tenint els discs de fre com element dins del grup dels consumibles, on com més Vols hi ha més desgast d’aquest component tinc, i molt content que això sigui, perquè és una conseqüència que deriva d’una seqüència intensa de Vols darrera Vols, que bé. Altra cosa entendre l’equilibri entre el preferir descartar més sovint els ferodes i apurar més els discs, o a l’inrevés, no esperar tant de temps a l’hora de passar a un disc nou i poder allargar més els ferodes, per seguretat aquesta darrera opció a casa és la bona, una rotura d’un disc no sona gens bé com a possibilitat, mentre que un ferode gastat no té en principi cap conseqüència, fora de contactar la placa del ferode amb el disc que és incòmode i prou durant uns breus segons, poses en 5’ uns ferodes nous dins del Vol i segueixes l’aventura, mentre que la rotura dels discs en marxa en el millor dels casos posa fi definitivament del Vol, si el disc trenca la roda queda o pot quedar bloquejada, i quan aquesta circumstància es produeix sempre és perquè  frenem i això coincideix amb velocitat per moderada que sigui, el què ve darrera pot arribar a ser dolorós. 

 

Tinc una reflexió sobre pneumàtics, com ho és que ara vaig amb  diferents amplades i amb diferents models davant i darrera, és a dir ara vull anar amb dues Ikon, EXO, 3C, i TR. no però amb la darrera versió més reforçada perquè ni a FW ni a Finale hem patit baixant amb la versió que portem actualment, vull dir que no requerim pel nostre nivell, de gomes més reforçades, sí que penso que amb unes capacitats més elevades baixant que no és el meu cas, podria ser interessant que fos la versió més robusta, no sé si per evitar el tall, que també,  si no pel comportament del conjunt a les zones tècniques de baixada, i a les zones obertes on tot deu passar molt de pressa, i on el comportament dels pneumàtics a nivell dinàmic, del com reacciona aquest mecànicament a les extremes inèrcies, a les diferents condicions per tensió, i he de pensar també per temperatura, on deu ser molt important tenir present aquests factors si persegueixes aconseguir una diferència que de segur pot declinar un resultat a favor. No és el meu cas ni per exigència, ni per velocitat, ni per resultats, i per aquest motiu únicament ho puc reflexionar, sí que no paro de donar voltes a punts com la comoditat relacionada a més amplada de goma, més coixí, també el factor que pot anar lligat a l’augment de pes i què comporta amb el pas de les hores haver de fer rodar aquest pes més alt, és a dir a més amplada segurament més comoditat, menys fatiga per impacte, però també més energia requeriran a l’hora de fer-les rodar, vers a unes gomes més estretes més lleugeres i per tant més fàcils d’arrossegar, però també menys coixí pel fet de presentar menys amplada i alçada,  menys forma arrodonida vull dir, i per tant menys còmodes i menys rodadores. El factor rodador relacionat amb el punt de contacte entre el pneumàtic i el terra que es veu que també és una característica mecànica  que cal tenir present, i a aquest punt em tornen a venir al cap les The Raven, que eren més amples i eren a l’hora rapidísimes a Finale, i no són l’exemple ideal perquè no eren més pesades que les UST del seu temps, a l’inrevés, però es veu que a més amplada pot anar relacionat a més rodona i així a un menor punt de contacte, presentant aparentment una superior facilitat rodadora, no ho sé, en tot cas molt interessant. 

19-22-25-29 mm.

Pel què ens ocupa jo ara rodo amb Ardent Race 120 TPI i 2.35 davant, i Ikon 120 TPI i 2.20 darrera, així el què faré ara és davant passar a Ikon 120 TPI 2.35, la resta ara per ara seguirem com estem. I que el conjunt de roda davantera tornarà a la DT190 amb llanda crec recordar intern de 19 mm. però ara ho escric i no ho tinc del tot clar, renoi, perquè jo veig en bons ulls un 2.35 TR amb una base de 19 mm. d’entrada, perquè sembla ser que per aquesta amplada hauria d’anar amb 22 mm. mínim, en tot cas tinc crec recordar una llanda de cada mida fins a crec 29 mm.

MTB, MTB, MTB.