4/7-3/7 )

A la 47, i a la 48 respectivament. La Reina descansa de Vols, i ja ha fet un primer pas agafant un Gran Drac automàtic, i molt bé. 

Pel què fa a Vols, i Grans Vols, tots en marxa si fem referència el genet, i certament que bé. El meu Drac, el Destructor i jo estem decidits a posar fil a l’agulla, sembla i la  seqüència actual així ho indica. Ara mateix a les cinc del matí declino de sortir, a 8°C estaria molt i molt bé, ahir vaig sortir el matí i rodava a ple Sol a 6,5°C, però millor aquesta matinada ho deixo pel migdia, i vaig recuperant poc a poc la possibilitat de recuperar la seqüència del 6/7. 

Els equipaments ja de tardor, a excepció de les S-Phyre, i dels Hirzl, així com també els mitjons que marquen on érem fa res, els  darrers dos Vols he sortit amb els culots nous de Pearl Izumi llargs, i quina comoditat, mare meva. A un dels Vols una lleugera pluja intermitent en mode de tímida aspersió va ser sempre present i el culot nou que té un tractament repelent a l’aigua va funcionar molt bé. 

 

Jaqueta preferida? Yeeeees )

El Drac i el Destructor què puc dir, van agafats de la mà, crec, quan rodes pel paradís del MTB, a un d’ells on puc parafrasejar, si el cel no ha de ser així. Aleshores tot va com la seda, ara però cal que seguim evolucionant dins d’aquest tram.

Amb coincidències, gravels, elèctriques i cap MTB, quina força que imposen les noves tendències, sense incidences, amb eines, amb aigua sense beure, sense menjar, entre els 6ºC i els 10ºC a totes les sortides. 

De mentre valorant si cascs de carretera, o cascs específics de MTB, a les cistelles hi tinc els de MTB, Troy Lee Designs, Fox i l’omnipresent Giro. 

Grans Vols n’he fet un i un, i els dos en ser un altre cop al Mirador m’han deixat impresionat, OMG. Feia més d’un mes que no sortien, els dos mentre no surten estan sempre endollats en mode manteniment, i em falta que arribi un mantenidor més per el segon Gran Drac de dues rodes, les eines Cruztools que les he de passar a recollir, i també un protector per la TFT del meu. Valorant si fer venir una tapa de seient rememorant tram 500. 

Aquesta setmana decidirem l’arribada el mini club de dos ara de tres, d’un nou Gran Drac de dues rodes, l’ala dorada la protagonista, a veure, dijous es va fer el pas definitiu, però no es va consolidar perquè el Gran Drac no hi era, ni se l’esperava, tot té la seva dificultat, tot, oi?

MTB, MTB, MTB. 

Eina al 3er Mirador )

Doncs la primera ja fa uns dies que reposa al tercer Mirador. 

De la darrera intervenció sobre consumibles fins avui no he decidit res més de l’apartat de les eines. Poc a poc certament, aniran venint totes i cada una d’elles, tant. 

Tampoc ha ajudat a decidir que fins avui  no hi ha hagut ni un Vol des de la darrera aturada, demà haurà passat un mes just des del darrer Vol, des d’un diumenge poc amable amb nosaltres, renoi, renoi, renoi, i del que la Reina encara en  té per unes setmanes per estar refeta i poder així reiniciar els Vols. Jo els he refet avui, i que bé que m’ha anat, mtb, mtb, mtb. 

1a eina, tisores )

De les eines a partir de la primera entrada no he fet res doncs esperava a veure què passava amb l’arribada dels nous i primers útils de taller, el fet és que no ha passat res, segurament molt condicionat tot plegat per la topada esmentada de la Reina a ple Vol, que ens ha deixat en una breu o no tan breu aturada del temps per sort dins d’un espai i un tram de somni, que segur que ajuda a portar-ho, segur, segur però evidentment que fins aquest migdia que he agafat la bike, després de quatre setmanes que quasi ni les he mirat, que segons com no és així, però segons com quasi que sí, doncs en unes altres circumstancies hauria revisat pressions de pneumàtics, netejat la transmissió, i finalment verificat ferodes, en un mes sortint o entrant del Mirador únicament dos dies he comprovat amb els dits com evolucionava la pèrdua d’aire, sense corregir-la, per cert que la meva roda del darrera ha decidit que no vol el líquid segellant i el va deixant anar per gravetat mentre descansa el un dels stands del tercer Mirador. 

Ve un nou repair stand, amb fixador independent de manillar molt xulo, té un mecanisme el d’agafar la bike per a mi perfecte, tipus pinça d’estendra la roba, aquest  l’hem fet venir al segon Mirador per fer equip, super equip amb les meves eines actuals que marxaran direcció al Vallès un cop jo vagi revent les primeres eines noves ara per ara al tercer Mirador. 

Us he de dir que les eines pel Gran Drac més esportiu són les que em fan més il.lusió, concretament les referides a les masses no suspeses, el motiu ve per les extenses lectures dels darrers últims anys a les tres i les quatre de la matinada sobre pneumàtics dels diferents Dracs i Grans Dracs, lectures portades a terme mirant de refer el son, i aprofito per insistir que el tipus de pneumàtic i la pressió d’aquests és el punt més important de tots, us diria que la resta de components dels Dracs i Grans Dracs si fem referència a aquest element passen a ser tots secundaris. Després si tractem d’altres parts-components cada una té el seu pes però diria avui que els tyres son el grial de cada un dels diferents Dracs, tan pes tenen i determinats són en el comportament dinàmic que la composició de cada un d’ells és un tresor que cada fabricant guarda amb pany i forrellat com el seu bé més preuat. Segurament els ferodes si parlem d’altres consumibles podríem pensar que també, doncs per mi  no, per el genet apassionat no professional quan parlem de ferodes ho resumim a tipus, actualment amb Shimano amb tots les orgàniques sempre, i amb Formula R1 les sinteritzades sempre, sempre també les del fabricant, tot i venir de Kool Stop vermelles, però un cop tries material ja tens la feina feta, amb els pneumàtics la lliga a on entres és una altra, ja us afegiré un link amb un llibre que ve a ser la bíblia quan parlem dels pneumàtics, i he de dir que com més llegeixo més redueixo les variables, en resum dues, pressió i tipus d'ús, res més, res més, a veure, desgast dels tacs, pressió a la que vols treballar un cop a temperatura el pneumàtic en segons quin ús, si serà més o menys exigent aquest, si tens previst una durada determinada de l'aventura, hi ha diferents maneres d'abordar aquest element, però sí que diria que pressió i tipus d'ús són les dues variables més directes-pràctiques, tenir-les presents et garanteix bona part de les condicions per gaudir d'un molt bon Vol. 

Avui també he tret de les caixes tots els equipaments de tardor, 9 i 12 Armadures de Gala complertes per genet i Reina respectivament, i a l’hora he retirat els mallots i culots d’estiu,  d’aquests darrers tots menys els 2in1 de Gore que surten tot l’any amb mi.  

Mallot paravent preferit ))

He fet bé, he rodat amb la meva Armadura de Gala preferida, ara però de tardor, com ho és el mallot Gore paravent de mànigues extraïbles, el culot 2in1 de la mateixa casa. També  curiós poder rodar comodament per sota dels 10°C amb culot curt, i sense mànigues el mallot paravent passats els primers quilòmetres, la resta com el culot 100% tot d’estiu, amb guants Hirzl, amb mitjons Gore, amb les S-Phyre, i amb la tèrmica també de Gore. 

La darrera vegada que vaig sortir rodava a 25°C, avui la màxima ha sigut de 11°C )

A veure per on van els trets a les properes setmanes fent referència a les eines, segur que un cop un altra vegada entre Vols aquest apartat agafarà de cop molta força. De fet tinc les cistelles plenes i a punt per fer fer les respectives comandes,  per marques segons els diferents tipus d’eines. 

Avui de quatre, tres Destructors s’han quedat amb la Reina, i un ha vingut amb mi, i quan estàvem al primer quart de la sortida aquest super protector s’ha endinsat al bosc a tota velocitat, per passats uns minuts tornar silenciosament a ser sempre a uns metres darrera meu, que bé ser dins del Vol tan i tan protegit, que bé, que bé, que bé. 

Tempestes, les naturals )

Les de les darreres dues setmanes, concretament dels d’aquests dos diumenges passats, on hem perseguit assolir en diferents fases primer, per posteriorment un cop portats a terme aquests primers trams, mirar de fer  la ruta complerta a un sol dia  de tots dos Santuaris, de donar-se les circumstàncies.  Estem doncs ara tot just restrejant les rutes fins les bases dels dos Santuaris, ja hem fet les dues bases en dos diumenges, i a les dues aventures, una un cop arribats al primer peu fent un tram d'enllaç entre pistes, i a la segona ja propers del tercer Mirador tornant d'aquesta base del segon Santuari, dues precioses tempestes ens han rebut els dos dies amb un gran festival, amb els seus extraordinaris a l'hora que atordidors trons i les seves breus però intenses pluges, que no llamps tot i ser-hi doncs d'aquest darrers no en vàrem veure ni un, a tots dos dies mateixos ruixats, el primer ens va agafar de valent, breuement però amb quina força, Sol, vent, pluja i pedregada, aquesta darrera en clau amiga per sort. 

Inici del Festival )

He de pensar que per coincidències i no com a advertència del què no hauria de ser, perquè el to va ser de super calidesa dins la mateixa tempesta, en tot cas el darrer rastreig,  aquesta aproximació d'ahir al segon Santuari no va ser massa positiva si fem referència a tipus de recorregut quan estàvem arribant a pocs quilòmetres del final de les zones planeres-baixada properes el què haurà de ser l’inici de l’escalada, per aquesta sensació precisament no gestionarem l’arribada al peu dels Santuari per la ruta d'ahir, haurem de cercar una alternativa més guapa, millor dit amb que sigui moderàdament guapa em donaria per satisfet, això sí té que ser  molt més càlida, i no parlo de ºC,  si no de l'entorn d'ahir que tornava a ser de percepció molt decrèpita, però molt, i segur que per portar a terme la ruta dels dos Santuaris no ens cal d'experimentar sensacions tan distants entre elles, ho suposo d'entrada perquè podria passar que un cop anem un altre cop el primer dels dos Santuaris visquéssim quelcom germà d'ahir, crec que no doncs un cop vàrem arribar a la base del primer ens va semblar prou atractiva, però la pluja intensa amb aquell Sol ens pot haver confós doncs dins d’una tempesta les percepcions que agafes del moment són molt diferents, així doncs d'entrada no ho descarto del tot. Curiós que fent ruta en aquesta segona soprtida cap el segon Santuari vàrem passar per carrers que ens recorden SC, el Baix Montseny, com el carrer de la Carretera Vella, o el carrer de Santa Fe )

Un altra factor indicatiu que hem de cercar una alternativa de pas per accedir a la ruta de pujada al Santuari és que un cop tornàvem de la base d’aquest direcció cap el tercer Mirador les sensacions van ser poc a poc però cada vegada una mica millors, tant que un cop propers el Mirador no hi vàrem anar directament, si no que durant una hora ben bona seguiríem ruta cap el primer Santuari de fa dos diumenges. Vull dir que si la música sona bé en aquest cas referida a les sensacions bones de la ruta per assolir a una sola jornada els dos Santuaris, nosaltres fem, però si aquesta música no té una mínima calidesa, aleshores no fem. 

Venia la tempesta.

Lake.

Lake no sé massa bé perquè van ser les protagonistes d'aquest darrer Vol, d’entrada van funcionar prou bé però comparativament amb les propostes dels darrers dies com Fury, C70, i S-Phyre les primeres tardaran a repetir aventura, a diferència de les esmentades si bé no transmeten tant he de dir que a mi el peu dret no em va demanar d’haver d’afluixar-les així que veuré en el meu cas si repetir a més aventures llargues, perquè aquesta incomoditat del peu dret de no ser present m’ajudaria però molt a unes ara mateix improbables o llunyanes properes 24H, dic això infuenciat per les sensacions d'aquesta darrera sortida. 

Les dues bikes molt bé, una sola incidència que va requerir de centrar una pinça PM devantera, i que va coincidir amb una segona incidència que no del Drac, com ho és la mort súbita del meu 520 un altre cop ara no sortint del Mirador si no al Km 8,5 tot just en els primers minuts de l'aventura. Res que Strava no recondueixi, i res que una clau Torx no corregeix en segons quan parlem de centrar un PM, i tant. Estic baixant un xic el par de tots els cargols que tenen contacte amb els components de  carboni, motiu aquesta acció que va provocar aquests  petits desajustaments que esmento del fre PM, l'objectiu de rebaixar aquest par és el d'alleugir les fatigues dels components, com forquilles, com guies de seient, com també de la brida de seient, tot i no ser aquesta motiu de contacte amb el carboni, sí la dels eixos de 15 mm. que també estic afluixant lleugerament, aquest darrer va desajustar la pinça PM de fre precisament, també estic afluixant els de 12mm del darrera en aquesta ocasió pel contacte entre alumini i titani )

Sobre equipaments fent referència a mitjons abandono la recerca ara per ara, ja hi tornaré, si en vull per córrer no específic de mtb  puc tenir mitjons mitjos, o sí en puc disposar d'específics pels Vols via uns Craft però avui per avui no són els que cerco, sí uns Gore, o uns Pearl Izumi, o uns Mavic, alts quasi tots però, aquests darrers ja els he fet venir quasi tots, els Pearl Izumi no perquè són alts i de Merino, no n'hi ha de mitjos, ni baixos, ni d’estiu, i no passa res. Els Gore i els Mavic, uns per alts, i els altres perquè porten un petit tret distintiu darrera, del color de la marca que a la foto ilustrativa de la pàgina no es veu, i un altre cop tampoc passa res.

Gore Alp-X yellow-green.

Fa uns minuts hem arribat d'un nou Vol, avui els primers minuts han sigut rars, he de pensar per la sortida d'ahir que sense ser excepcional en distàncies si parlem de SOLO sí que ho és per nosaltres actualment, estem a 1/3 d'on hem de ser per pensar a ser dins d’un SOLO,  prou bé, prou bé, per impossible i en una altra aportació ja ús exposaré el perquè no serà, o millor dit perquè ho veig així ara i no espero, d'aquí a uns mesos, en tot cas cal veure que l'evolució que tindrem si aconseguim mantenir una certa seqüència com la d'ara serà exponencial, vull dir ja hem passat dels quinze els trenta, d'aquests els cinquanta, els seixanta, i anar els vuitanta, cent, i d'aquí a cent cinquanta, i ja o bé per sota o bé per sobre dels dos-cents pot no haver-hi res, o molt, en tot cas a on som puc pensar que hi estem a tocar. Sense quasi beure, sense menjar, sense incidències ni coincidències, perquè el Vol ha sigut molt breu, de fet avui no era dia de sortir, el motiu del perquè hem sortit no el sé, ha sigut un automatisme, res més, i un cop a dins de l'aventura hem agafat una ruta básica, o quasi, per mirar de tornar al Mirador amb les millors sensacions, i a on a cada minut que sumàvem aquestes han millorat un xic, no fins a gaudir de les millors sensacions, en cap cas, però sí per pensar que hem fet bé de continuar la sortida després de les primeres sensacions rares. Les Ultimate, i les S-Phyre les protagonistes avui, les primeres per fer conjunt amb un pirata prim de Mavic i amb un mallot Gore, el meu preferit del color de la marca francesa, el motiu que m'inclina a tenir devoció pere aquest color a un mallot tampoc el sé, sí que és sens dubte el que m’ajuda durant unes dècimes de segon molt dies a ser dins del Vol. 

No estic fent venir el quart joc de S-Phyre per ser una versió 2023 i estic llegint crítiques negatives referides a que per una nova sola de goma que es desenganxa de nou en nou sembla que podria no ser una bona opció, les que disposem del 2021-22 la sola de goma no va enganxada a l’estructura de carboni sembla com termo soldada, i la crítica de Bikeradar del seu dia a les que portem n osaltres era únicament pel desgast d'aquesta sola passats els mesos amb un ús intens, res més, no ho sé però ara per ara la versió 2023 de S-Phyre em fa dubtar.

Abans de sortir, he cuidat les cadenes, que no les transmissions senceres, això ho deixo per una propera ocasió, també he netejat les pinces i ferodes amb un ruixat intens de contact cleaner, i finalment també he ruixat equivocàdament però decidit les dues bikes amb una lleugera aspersió d'aigua per retirar la sorreta del dia abans rodant els darrers quilòmetres sota la intensa pluja. 

Minuts sota la tempesta )

Ahir en arribar al Mirador les dues bikes van anar directament penjades al cavallet doble que presideix l’accés del Mirador, i van estar gotejant aigua durant la resta del vespre als peus dels dos Destructors, aquests no notaven res de res, doncs ells són part activa de l'explosió de les tempestes, ells tenen el seu origen en els imponents Pilars de Granit del primer Mirador, per aquest motiu poden reimpulsar sense quasi inmutar-se les enormes plantes dels peus dels Gegants quan coincideixen en el punt just del nostre pas, evitant així que hi quedem a sota totalment esclafats, així doncs com els hi ha ni de fer pessigolles que els Dracs desprenguin unes gotes d'aigua que sumen una petita bassa al terra de l'entrada del nou Mirador sota els peus dels dos imponents Destructors. 

Una curiosidad, ahir a la tarda-vespre vaig posar a carregar els dos 520. El de la Reina iniciant el Vol ahir un cop va avisar de bateria baixa durant els primers quilòmetres de la ruta, i marcant una sola ratlla d'autonomia va aguantar cinc hores de Vol, el meu indicant un 50% no en va aguantar nou, en tot cas avui quan tornava a muntar a tots dos Dracs els respectius 520, quan he baixat el meu Drac del cavallet hi havia els guants descansant des del darrer diluvi a sobre del manillar Moots, i també estaven totalment secs. El 520 ens aguanta, ens aguantava un SOLO sencer, parlo del 2018, avui tinc dubtes, crec que els nostres GPS estan com nosaltres ))

Entra el Sol pel finestral del Mirador, un canó de llum, i la visió del segon Santuari de fons ens indica que podríem ser els propers protagonistes dels seus senders, pensava ara si hi veurem Falgueres, i si n'hi ha si seran Màgiques o no, de ser-ho aleshores l'arribada i la posterior tornada serà un gaudir constant, doncs amb la seva Poció Màgica la fluidesa marcarà el retorn, i de no ser encara prendra tons de més intensitat, diferents cert, també alguns de certa dificultat, i tant, i tant.

Estic preparant l'espai pel banc mòbil de taller, i a l'hora en reorganitzar la posició de repòs del Gran Drac de dues rodes que sembla proposar que podria haver-hi un  Gran Vol, però no ho sé, ho penso i seguidament la determinació és de preparar el proper Vol, fet que marca cada segon, cada minut, de forma inconscient, deu ser normal, un final  de 2018 a on els pronòstics indicaven un tram de molta prosperitat, seguit d’un 2019 amb la manca de claror entre Vols però novedós a l’hora doncs sense Vols regulars l’horitzó va agafar un to molt diferent, el 2020-2021 un tram d’absolut descobriment, un 2022 de consolidació puntual de presa de decisions, aquests darrers quatre anys sempre amb un to molt i molt extrany, i novedós també doncs quasi tres  anys dins d’un marc coartiu en la mobilitat,  i aquesta darrera sense poder ser ens ha portat l’arribada de dos Miradors nous, doncs per totes aquestes circumstàncies que esmento un cop tens aquesta llum, d'aquesta potent intensitat, tot després agafa una percepció de nitidesa on la direcció a prendre és una via rapida que cal gaudir sense presses.

Demà en principi no tinc Vol, podria valorar però ser a  un retorn d’un primer trenc d'alba després de mesos, ho veurem passades les hores. Demà el Baix Montseny i propers també del segon Mirador seran el destí d'una jornada programada de fa setmanes, i estaria bé que a les prèvies un Vol breu entre les Fades de la Foscor en fos la primera referència de la jornada, ho escric i em venen el cap algunes de les imatges dels darrers dies molt abans del trenc d'alba.

MTB, MTB, MTB. 

Black XC9

Aquestes, en la versió de color més prudent, les candidates.

Les XC7 ja m'agraden molt, tant com les XC70.

Quina millora que han fet aquestes propostes de Shimano.

Han perdut un zero, de les XC70 a les XC7, doncs això, doncs això.

Perdre moltes vegades és poder fer, no diré guanyar, oi?

MTB, MTB, MTB.