Eines noves, Gran Drac nou )

Ja han arribat les eines Cruztools, i són molt xules, venen a dins com en un llibret que tanca amb un cremallera. He mirat d'incorporar aquest llibret a sota del seient però de cap de les maneres podrà ser, i finalment les eines OEM les he afegit a dins del llibret d'aquestes noves sense treure-les de la bossa que ja vaig fer venir el seu dia també expressament, per seguidament tot aquest conjunt encabir-lo a la bossa sobre dipòsit.

Poc a poc vaig reaprenen, lentament, cert, però està prou bé, i tant. 

Amb les eines també he fet venir un protector per la TFT, per la pantalla germana de les elèctriques que vindran els pròxim anys, que ja està fent la seva feina, tot i que segueixo sense Grans Vols. Vaig fer el 55 i no n'he fet cap més. Amb el Gran Drac més esportiu tampoc doncs no és exigent, és ultra extrem per a mi en aquests moments doncs física i sobretot mentalment requereix d'un nivell de concentració molt precis ))

Seguia un altre cop també aturat sense Vols ara també per la meva part per una lleugera molèstia lumbar per un treballs voluntaris repetitius en la mateixa posició curvada de la T5 quan la preparem-carreguem per les aventures, que van tornar a despertar un punt de dolor gens interessant, i millor una aturada prudent i breu a temps que no pas seguir dins dels Vols i esperar a veure què passa, en cap cas. La visita setmanal al fisio focalitzada a aquesta zona concreta ha sigut condició obligada aquesta setmana 50, i tant. A on avui ja porto un 3/7 per un descans d'agenda, i que espero no repetir dins d'aquesta setmana, tot i que amb un 4/7 em donaria per satisfet.  

El tercer Gran Drac de dues rodes ara de l'ala dorada ja es va resevar el 100% des de la 49, ara s'havia d'esperar i prou, en tot cas a questa darrera 50 ja és una realitat i el club de dos ja és oficialment de tres, interessant, molt. Aquest tercer Gran Drac és més pesat, no molt més, més extrem en molts aspectes i tant, més exigent per la seva elevada prestació, en definitiva un graó més en termes d'exigència a l'hora de ser pilotada. 

El blue jeans mate amb un punt vermell 501 serà el què marcarà el tram, identificant el caracter del pilot 100%, ell ja té la versió del 94-96, ara disposarà de la del 2023. 

Els tres Grans Dracs de dues rodes tots ells venen amb aquest color blau, diferents tons però, curiós,  molt, doncs aquest darrer havia de ser negre, i en treure´l de la seva caixa va resultar ser blau. Una edició especial en color negra de Gran Drac que és blava, a mi em va passar igual amb l'Ibis, havia de ser negra mate i a l'obrir la caixa era blavosa-grisa )) 

És una edició 2023, ara que estan presentades les novetats 2024, i és 23 perquè la nova del 2024 no la substitueix, si no que conviuran els dos models, prou bé tot plegat, o no hi estic mal informat.

Dimecres passat va ser el gran dia de la recollida d'aquesta joia de les dues rodes, a on una anada en tren i una tornada amb aquest Gran Drac fa que la 50 sigui senzillament memorable, sempre hem viscut l'arribada dels nous Dracs de forma molt emotiva, normal doncs passa cada molt de temps, en aquest cas quasi trenta anys es porten aquests dos Grans Dracs, mateixa marca, mateix model, idèntica configuració, per a un mateix pilot ara també amb trenta anys més, i que porta tot aquest temps pilotant el mateix model de la versió anterior, conretament dues versions passades. 

Sense anar més lluny si passem a mode Dracs la meva Vicious ja acumula una dècada tocada, poc a poc, i les dues Lynskeys ja van per el sisè any, quasi sembla que no pot ser, la sensació és que fa molt menys temps, són 2016-2017. Crec recordar que el 2017 ja van fer un SOLO a Finale, en tot cas el 2018 segur )

FW 2018

Ara l'arribada d'aquest Gran Drac de dues rodes a Arenys de Mar tanquem un recorregut, doncs des del 2020 que la tenim en el meu punt de mira, un altre dia us en posaré els detalls d'aquesta interessant experiència, dir-vos que la vaig anar a veure en varies ocasions a Girona, a Barcelona, i fins i tot al Principat, durant els periode 2020, 2021, i 2022, en tot cas la meva reflexió finalment va ser que si havia d'entrar un Gran Drac de dues rodes al Mirador no podia ser aquest tan extrem de l'ala dorada doncs corresponia a aquest pilot amb unes mans experimentat que sempre n'ha sigut seguidor,  i que ja és propietari d'aquest model en especial, que com us esmento ja té aquesta versió en la generació dels noranta, i per aquest motiu la meva pensada va ser doncs que per qui havia de ser aquesta joia de les dues rodes de donar-se les circumstàncies,  no era jo, si havia de ser que ara ja és un fet, qui havia de gaudir d'aquest Gran Drac era aquest pilot més experimentat. Ara, avui passats aquests darrers tres anys,  aquest Gran Drac des de dimecres passat que ja descansa a Arenys de Mar. 

Quan dic el nom de la població m’agradaria dir el quart Mirador, i bé a on som és que si agafa la categoria de Club podrem valorar seguidament si també l’agafa de Mirador, veurem, fa ja més de quatre anys que aquest modest projecte del Club com a concepte d’un espai xulo per trastejar amb  les joguines,  va inciar el seu recorregut, segurament aquest és el tempo que requereix tot plegat, però per si de cas avui per avui he fet un pas al costat i quedo en espera, si es consolida podrem dir Mirador, la intenció hi és, segur, segur, però podria valer el, el hombre propone y Dios dispone, i tant ))

MTB, MTB, MTB

4/7-3/7 )

A la 47, i a la 48 respectivament. La Reina descansa de Vols, i ja ha fet un primer pas agafant un Gran Drac automàtic, i molt bé. 

Pel què fa a Vols, i Grans Vols, tots en marxa si fem referència el genet, i certament que bé. El meu Drac, el Destructor i jo estem decidits a posar fil a l’agulla, sembla i la  seqüència actual així ho indica. Ara mateix a les cinc del matí declino de sortir, a 8°C estaria molt i molt bé, ahir vaig sortir el matí i rodava a ple Sol a 6,5°C, però millor aquesta matinada ho deixo pel migdia, i vaig recuperant poc a poc la possibilitat de recuperar la seqüència del 6/7. 

Els equipaments ja de tardor, a excepció de les S-Phyre, i dels Hirzl, així com també els mitjons que marquen on érem fa res, els  darrers dos Vols he sortit amb els culots nous de Pearl Izumi llargs, i quina comoditat, mare meva. A un dels Vols una lleugera pluja intermitent en mode de tímida aspersió va ser sempre present i el culot nou que té un tractament repelent a l’aigua va funcionar molt bé. 

 

Jaqueta preferida? Yeeeees )

El Drac i el Destructor què puc dir, van agafats de la mà, crec, quan rodes pel paradís del MTB, a un d’ells on puc parafrasejar, si el cel no ha de ser així. Aleshores tot va com la seda, ara però cal que seguim evolucionant dins d’aquest tram.

Amb coincidències, gravels, elèctriques i cap MTB, quina força que imposen les noves tendències, sense incidences, amb eines, amb aigua sense beure, sense menjar, entre els 6ºC i els 10ºC a totes les sortides. 

De mentre valorant si cascs de carretera, o cascs específics de MTB, a les cistelles hi tinc els de MTB, Troy Lee Designs, Fox i l’omnipresent Giro. 

Grans Vols n’he fet un i un, i els dos en ser un altre cop al Mirador m’han deixat impresionat, OMG. Feia més d’un mes que no sortien, els dos mentre no surten estan sempre endollats en mode manteniment, i em falta que arribi un mantenidor més per el segon Gran Drac de dues rodes, les eines Cruztools que les he de passar a recollir, i també un protector per la TFT del meu. Valorant si fer venir una tapa de seient rememorant tram 500. 

Aquesta setmana decidirem l’arribada el mini club de dos ara de tres, d’un nou Gran Drac de dues rodes, l’ala dorada la protagonista, a veure, dijous es va fer el pas definitiu, però no es va consolidar perquè el Gran Drac no hi era, ni se l’esperava, tot té la seva dificultat, tot, oi?

MTB, MTB, MTB. 

El pes en els Grans Dracs de dues rodes )

Poc a poc aquest va augmentant, bossa sobre dipòsit, per poder portar el la documentació personal, les claus dels candaus, les del Mirador, que no les dels Miradors, doncs no ha d’anar-hi mai, unes ulleres per veure de prop, i unes de Sol Oakley, una armilla paravent, i a on també hi descansen els guants un cop ja a dins del Mirador de tornada, i a on hi reposa el mòbil ben protegit de l'escalfor del Sol, darrera meu, just darrera meu la compacta bossa porta candaus de sobre seient, amb els cadenats, que augmenta significativament el pes, uns 10 Kg. segur que ha incrementat el pes de tot el conjunt, la petita i mínima protecció de la pantalla TFT tot i ser la mínima expressió també suma. Ho escric i ara veig que la barrera dels 200 Kg. ha estat superada, doncs parteixo d’inici dels 192 Kg. declarats pel fabricant, que ja és un pes excepcional per aquesta categoria de Gran Drac. 

El pes dels candaus, i concretament la seva ubicació no ajuda a millorar el comportament dinàmic, molt lluny del centre de gravetat òptim on que sigui el més baix possible és la premisa, però també cal dir que no tinc avui per avui una alternativa millor si parteixo que considero imprescindible portar aquests cadenats de segurerat. I en menor grau afecta quan parlem de la bossa sobre dipòsit però per a mi encara més prioritaria que els cadenats doncs el què hi porto a l’interior no és negociable, puc sortir sense cadenats, doncs el Gran Drac no pot quedar-se mai fora del meu camp de visió, o millor dit no hauria de quedar-hi, dels 52 Grans Vols que porto amb ell a cap he requerit de cadenats, doncs de tres vegades que he fet un breu cafè a les tres he tingut el gran Drac a la meva vista, i jo he fet el cafè a l’exterior de l’establiment, a metres del Gran Drac, sí que a metres com esmento, sempre masses, i per aquest motiu he incorporat aquests cadenats i la bossa per portar-los, doncs hi ha sempre un moment que perdo la capacitat d’observar, i aquest fet es va repetint internitentment sempre, és a dir quan això es produeix  no veig el què passa davant meu. Ho escric i em costa d’acceptar, puc fins i tot compartir que no em passa sempre però si que em passa amb tot, però absolutament amb tot, per fortuna o no, de manera intermitent, crec comprendre. 

L’única manera que tinc per minimitzar-ho és mirant de mantenir rutines. Que no ho aconsegueixo però pensar-hi em tranquilitza. 

En tot cas darrera meu soldats literalment a sobre del seient és el millor lloc dins de la mala distribució del pes, i en menor grau també soldada a sobre del dipòsit. Una mica ho podria considerar com si jo pesés uns 15 Kg. més, crec que en el Gran Drac més esportiu el pes del conjunt inclou un pilot de 80 Kg. seguiríem doncs en una situció força ideal. Considerant que l’increment de pes l’incorporo a la zona del pilot, seient i dipòsit, no seria el mateix si ho faig darrera del primer o via unes alforges laterals. Mare meva i em ve al cap la Transpirenaica i en com m'afactava la parrilla del darrera agafada a la tija amb la bossa corresponent,  a la dinàmica de l’ASR-SL, mare meva.