Eines noves, Gran Drac nou )

Ja han arribat les eines Cruztools, i són molt xules, venen a dins com en un llibret que tanca amb un cremallera. He mirat d'incorporar aquest llibret a sota del seient però de cap de les maneres podrà ser, i finalment les eines OEM les he afegit a dins del llibret d'aquestes noves sense treure-les de la bossa que ja vaig fer venir el seu dia també expressament, per seguidament tot aquest conjunt encabir-lo a la bossa sobre dipòsit.

Poc a poc vaig reaprenen, lentament, cert, però està prou bé, i tant. 

Amb les eines també he fet venir un protector per la TFT, per la pantalla germana de les elèctriques que vindran els pròxim anys, que ja està fent la seva feina, tot i que segueixo sense Grans Vols. Vaig fer el 55 i no n'he fet cap més. Amb el Gran Drac més esportiu tampoc doncs no és exigent, és ultra extrem per a mi en aquests moments doncs física i sobretot mentalment requereix d'un nivell de concentració molt precis ))

Seguia un altre cop també aturat sense Vols ara també per la meva part per una lleugera molèstia lumbar per un treballs voluntaris repetitius en la mateixa posició curvada de la T5 quan la preparem-carreguem per les aventures, que van tornar a despertar un punt de dolor gens interessant, i millor una aturada prudent i breu a temps que no pas seguir dins dels Vols i esperar a veure què passa, en cap cas. La visita setmanal al fisio focalitzada a aquesta zona concreta ha sigut condició obligada aquesta setmana 50, i tant. A on avui ja porto un 3/7 per un descans d'agenda, i que espero no repetir dins d'aquesta setmana, tot i que amb un 4/7 em donaria per satisfet.  

El tercer Gran Drac de dues rodes ara de l'ala dorada ja es va resevar el 100% des de la 49, ara s'havia d'esperar i prou, en tot cas a questa darrera 50 ja és una realitat i el club de dos ja és oficialment de tres, interessant, molt. Aquest tercer Gran Drac és més pesat, no molt més, més extrem en molts aspectes i tant, més exigent per la seva elevada prestació, en definitiva un graó més en termes d'exigència a l'hora de ser pilotada. 

El blue jeans mate amb un punt vermell 501 serà el què marcarà el tram, identificant el caracter del pilot 100%, ell ja té la versió del 94-96, ara disposarà de la del 2023. 

Els tres Grans Dracs de dues rodes tots ells venen amb aquest color blau, diferents tons però, curiós,  molt, doncs aquest darrer havia de ser negre, i en treure´l de la seva caixa va resultar ser blau. Una edició especial en color negra de Gran Drac que és blava, a mi em va passar igual amb l'Ibis, havia de ser negra mate i a l'obrir la caixa era blavosa-grisa )) 

És una edició 2023, ara que estan presentades les novetats 2024, i és 23 perquè la nova del 2024 no la substitueix, si no que conviuran els dos models, prou bé tot plegat, o no hi estic mal informat.

Dimecres passat va ser el gran dia de la recollida d'aquesta joia de les dues rodes, a on una anada en tren i una tornada amb aquest Gran Drac fa que la 50 sigui senzillament memorable, sempre hem viscut l'arribada dels nous Dracs de forma molt emotiva, normal doncs passa cada molt de temps, en aquest cas quasi trenta anys es porten aquests dos Grans Dracs, mateixa marca, mateix model, idèntica configuració, per a un mateix pilot ara també amb trenta anys més, i que porta tot aquest temps pilotant el mateix model de la versió anterior, conretament dues versions passades. 

Sense anar més lluny si passem a mode Dracs la meva Vicious ja acumula una dècada tocada, poc a poc, i les dues Lynskeys ja van per el sisè any, quasi sembla que no pot ser, la sensació és que fa molt menys temps, són 2016-2017. Crec recordar que el 2017 ja van fer un SOLO a Finale, en tot cas el 2018 segur )

FW 2018

Ara l'arribada d'aquest Gran Drac de dues rodes a Arenys de Mar tanquem un recorregut, doncs des del 2020 que la tenim en el meu punt de mira, un altre dia us en posaré els detalls d'aquesta interessant experiència, dir-vos que la vaig anar a veure en varies ocasions a Girona, a Barcelona, i fins i tot al Principat, durant els periode 2020, 2021, i 2022, en tot cas la meva reflexió finalment va ser que si havia d'entrar un Gran Drac de dues rodes al Mirador no podia ser aquest tan extrem de l'ala dorada doncs corresponia a aquest pilot amb unes mans experimentat que sempre n'ha sigut seguidor,  i que ja és propietari d'aquest model en especial, que com us esmento ja té aquesta versió en la generació dels noranta, i per aquest motiu la meva pensada va ser doncs que per qui havia de ser aquesta joia de les dues rodes de donar-se les circumstàncies,  no era jo, si havia de ser que ara ja és un fet, qui havia de gaudir d'aquest Gran Drac era aquest pilot més experimentat. Ara, avui passats aquests darrers tres anys,  aquest Gran Drac des de dimecres passat que ja descansa a Arenys de Mar. 

Quan dic el nom de la població m’agradaria dir el quart Mirador, i bé a on som és que si agafa la categoria de Club podrem valorar seguidament si també l’agafa de Mirador, veurem, fa ja més de quatre anys que aquest modest projecte del Club com a concepte d’un espai xulo per trastejar amb  les joguines,  va inciar el seu recorregut, segurament aquest és el tempo que requereix tot plegat, però per si de cas avui per avui he fet un pas al costat i quedo en espera, si es consolida podrem dir Mirador, la intenció hi és, segur, segur, però podria valer el, el hombre propone y Dios dispone, i tant ))

MTB, MTB, MTB

Bones sensacions )

Les viscudes ahir després d'una visita a Girona a un espai de Grans Dracs de dues rodes. De fet vaig fer dues visites, una a un extrem de la ciutat, i la segona a l'altra extrem, verda i taronjada la primera, i vermella la segona, motivades aquestes perquè diumenge tornant d'una ruta de Grans Dracs, i ja amb sensacions de possible rotura posicional vaig veure/descobrir un espai roig, i per aquest motiu ahir a la tarda vaig sortir del Mirador amb la Transportadora sense Dracs el seu interior a veure quina sensació tenia visitant per primera vegada un Mirador diferent del de SV. 

He de dir que a una de les dues visites que vaig fer la sensació va ser de perplexitat, perquè hi havia un gran espai a on Dracs i Grans Dracs de dues rodes estaven a tocar, i per primera vegada en els darrers vint anys els Dracs no van ser els meus protagonistes, ho escric i encara em costa de gestionar la situació, també ajuda que les bikes de casa no són precisament les més exteses, i per tan fora d'excepcions no hi ha masses unitats que cridin la meva atenció. Per fer aquesta visita abans d'entrar,  a la zona sud de Girona per proximitat hauria anat a fer un cafè, com us dic, això abans d'anar-hi, i ara penso que després d'haver-hi anat també hauria estat un bon moment, però la precaució pel moment que estem passant em va portar directament a pujar a la Transportadora i fer camí cap el Mirador roig. Esmento el moment de fer el cafè perquè l'experiència de la visita tan abans, com mentre, com després va ser molt positiva, molt, i un bon cafè m'hauria anat bé per deixar reposar, per gaudir pausàdament del moment encara una mica més durant uns minuts, bé com que serà molt probable que tingui que tornar per fer un breu test de cada Gran Drac per les sinuoses rutes del lloc, segurament després del breu assaig encara serà millor moment per aturar-me tot i breument, i aleshores sí gaudir d'un bon cafè, o no caldrà i també posaré tot seguit després del primer test fil a l'agulla a fer una segona prova el mateix dia d'un segon Gran Drac aquest cop vermell, estic valorant de fer la primera a l'hora prèvia a dinar i la segona a primera hora de la tarda després de dinar, veurem, veurem, o millor viure dues aventures en dos ocasions, en dos dies diferents. Ho rellegeixo i em frena la qüestió del dinar, ara no veig prudent dinar a un restaurant, tampoc impossible però quasi que sí, certament, certament, en tot hi he donar més voltes, segur, segur. 

En tot cas de la primera visita, tot seguit vaig passar a la segona, la primera va anar molt bé, la segona no sé ni com definir-la, encara ara estic aturat perquè va anar millor que bé, tant que hi tornaré, bé tornaré a tots dos llocs de donar-se les mateixes circumstàncies favorables per fer-ho. 

Quasi dues dècades entre Grans Dracs de dues rodes, i ara vint-i-tres anys després sense ells és un privilegi doble poder tornar a gaudir-ne, i de quina manera, i de quina forma, OMG :-)

Ara passats els dies d'aquests paràgrafs superiors, he fet dues visites més a espais vermells, únicament a aquests, per veure idèntics Grans Dracs, bé quasi, perquè tinc l'opció que vinguin equipades o bé amb Marzocchis regulables o bé amb Öhlins regulables, però la bike és la mateixa, l'import no però. ))

Curiós que quan he d'anar a veure aquest model en concret hi vaig sempre amb la Transportadora de Dracs, i sempre buida, per si de cas durant la visita decideixo carregar tot seguit el nou Gran Drac, OMG.

Un dubte agradable que tinc és dins del tram, estar tan decidit de cercar sensacions divertides, com esmento que siguin també agradables, que tinguin una important calidesa emocional, que siguin interessants, sempre caracteritzades per ser individuals, i en singular dins però de la pluralitat, difícils mots de conjugar però que aquesta nova/vella modalitat de Drac ho permet, o ho pot permetre si més no, el dubte ve per aquí per si realment és una opció repectuosa amb el moment, estic convençut que sí, però en tot cas ni fent venir una primera unitat implicaria res en un primer moment, puc carregar-la a la Transportadora, descarregar-la a SC, i deixar que descansi sense ni tan sols haver fer ni un primer  Gran Vol, així de senzill, tot i que no és a on sóc, vull dir estic mirant tipus, models, dins d'aquests els diferents equipaments que hi ha opcionals, i seguidament miraré quines sensacions tinc per veure si estreno l'equipament que vaig anar a buscar el Principat, o si del contrari ho ajorno puntualment, o perquè no indefinidament, que bé, que bé, que bé, oi? El fet però és que fa uns dos mesos que per sobre del Mirador hi ronden les pensades d'aquestes propostes que exposo, i hi són cada dia, i també que ja ha vingut una part important de l'equipament per poder-ho portar a terme, i que he anat a veure forces versions diferents de la que podria ser la candidata definitiva, les candidates, vull dir que la intenció és fer, tot i que finalment si baixo una estació abans del destí previst no passarà res, i fins i tot de decidir-ho així l'experiència em fa veure que pot ser fins i tot encara més memorable, oh yeaaaaah!!!

Passar amb el Gran Drac de dues rodes pel Principat passant per La Collada inevitable, són moltes les anades d'ara ja fa quasi tres dècades per no tenir com una de les primeres fites repetir aventura, amb una aturada, amb dues, amb tres, o amb més i això sí acceptar que com amb el darrer nou Gran Drac també ha requerit de varis intents itermitentment durant mesos per poder arribar a Andorra, ara amb aquest nou i prou diferent Gran Drac pot passar el mateix, i més si la ruta no és la més curta que tampoc facilita poder tenir èxit a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, i com sempre tampoc passa res. Poder arribar a Andorra per primera vegada fa dues setmanes després de mesos d'intentar-ho ja està més que bé, crec que si fa un any la ruta triada hagués sigut pel túnel arribar-hi no hauria tingut tantes dificultats, o moltes menys, en tot cas gràcies a haver-ho intentat sense èxit per La Collada amb el Gran Drac ara convida a pensar que pot ser molt divertit intentar-ho en aquesta derivada de dues rodes, que bé, que bé, que bé. També va ajudar tenir l'objectiu d'aconseguir el breu equipament per poder provar els diferents Grans Dracs de dues rodes, bé va ajudar molt, crec que va ser determinant per mantenir una actitud positiva més estona, i no girar cua abans de travessar el túnel, segur, segur ))

Ahir pensava que és un privilegi poder entrar a dos espais, un concretament amb aspecte de Mirador, i sortir els dos cops entre bones sensacions, no sé si sóc jo que en un aparent estat de gràcia m'ho feia veure tot bé, m'ho feia venir tot bé, o que realment el moment era un bon moment, o perquè no les dues circumstàncies a l'hora que crec que aquesta darrera ha de ser l'opció més probable perquè és la més freqüent a un entorn de Dracs, sigui quina sigui la modalitat, perquè des dels darrers anys, diria que del 2017 fins avui el Mirador ha anat acollint més Dracs, també Grans Dracs, un fet excepcional, i ara veurem si venen més novetats, Dracs ara per ara crec que no perquè seleccionar els components dels nous Dracs que ja estan esperant a les seves respectives caixes, ja està siguent prou entretingut com per pensar en l'arribada de nous cuadres que implicaria de més components a seleccionar en primer terme i a localitzar en segon terme. En tot cas ahir la visita van ser motiu de molt bones pensades, i tant, no totes però aquesta darrera té a veure amb una petita col.lisió que sense tenir conseqüències per la Transportadora, sí que les va tenir emocionalment per mi, per fortuna tot va quedar en un no res, o això crec.

Ara deixar-ho reposar tot, després de l'anada el Principat tinc l'equip mínim i imprescindible per poder fer les proves, i per tant és un pas més per facilitar poder valorar si han de venir nous Grans Dracs, també he estudiat on hauran de descansar aquests, perquè el lloc no serà el Mirador, no passa res, tenir l'objectiu d'un ús puntual d'aquests ho facilita tot molt, i tant. El Baix Montseny avui per avui serà el lloc de descans i que per ser el peu del Montseny ja és tota una declaració d'intencions molt clara, ho escric i el doll de bones pensades es succeeixen ara sí ara també, fet que deixa empetitit si finalment va o no venint un primer nou Gran Drac, i seguidament passats els primers mesos un segon de germà, perquè el gaudir d'on estic ara mentre miro de portar-ho a terme ja s'ho val, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB. 

Molt bé )

Els Vols roden, Dracs dins del Drac dins dels 6/7.

Els nous Dracs no estan caminant, vull dir no estic fent venir els components que requeririen per poder finalitzar la construcció. Així els protagonistes de Fort William ho són també ara. Insisitir en el retrocés a llandes més estretes, pneumàtics menys densos, i que seint, potència, i manillar crec que farem un pas enrere.

El seient tornaré a rodar amb el Tune, l'actual em va molt bé, però un cop estic més recuperat crec que he de refer el tram, potència retorn a 6° positius i 10 mm més, i manillar, necessito 12°, ara per ara no sé d'on treure el manillar, però sense presses tot camina, segur. 

Rodant a pressions per sota dels 20 psi, deixant que els laterals quedin marcats amb la pols mentre rodem, i perden prestació si coincidim en baixada i asfalt, com ho és la riera mentre baixem dels Tintorers, acceptant aquest punt anem ara molt i molt bé, i tant.

Avui per avui els nous Dracs no tenen sembla propòsit d'iniciar els Vols, sembla, tot sigui que demà es despertin i no parin de reclamar el seu torn, però avui per avui sembla que no.

Sobre els genets, primer estem per recuperar la constància dels Vols de trenc d'alba que com us esmentava sembla que podríem haver entrat a un bon tram, i ara per ara res més, la preparació fora dels Vols feta del 2107 al 2019 la deixem de banda, i ens concentrem a passar els temps acotat que tenim a dalt dels Dracs, sí que hem treballat i molt temes com la millora de la qualitat de l'alimentació ajudats per aquest tram tan exigent de confinement en primer terme obligatori, i ara de confinament voluntari ) fet que ens ha portat a arrossegar entre una i dues garrafes menys, ho escric i no m'ho crec, com? Ara no ho aprofitem a nivell de sensacions pel nostr baix estat de forma, però quan estiguem rodats aquest punt ens pot ajudar molt, si més no això sembla. 

Veurem, avui per avui ser dins del Drac està requerint d'una certa exigència, cert, cert, però també ho és que cada dia a les tres quarts tocats de cinc estem drets inciant els preparatius del Vol, avui no seria un bon exemple, perquè tot i ser una jornada de descans, anàvem a sortir, i un cop equipats, per la pluja del moment i pel fet de ser la jornada de descans hem decidit ajornar l'aventura a demà.

El més que probable nou Gran Drac de dues rodes està rondant Girona, curiós, i per tan les meves anades per valorar quin és el candidat em fa ser-hi, que està prou bé perquè hi veig menys risc que anar a la capital a fer exactament el mateix, veurem, veurem, difícil vint-i-tres anys després valorar de com portar a aterme aquest nou tram, que ja té de transfons també portar a bon port una petita aventura, i tant, i tant.

Salutacions

MTB, MTB, MTB.

27,5 )

Com va de bé, millor dit com anava, perquè fa mesos que no pedalo, no setmanes. 

Dono voltes els pneumàtics, uns Ikon, també a les rodes davanteres, darrera no, les DT240 posteriors específiques per a single speed són les fixes de casa, sí però també em ve el cap com us esmento el tipus de goma que utilitzem, aquests Maxxis tan potents, i la pregunta que em faig és si són els nostres, si són per a nosaltres els que millor ens poden anar. En porto una de de pensada, i poc a poc hi donaré voltes, sobre el principi de l'experiència del passat a Finale del 2009, amb els Notubes crec recordan que eren els The Raven, en 26" en aquells temps, tot i que els Ikon són avui per avui per a mi de 10/10, això sí, EXO 3C TR. cada dia hi ha noves propostes de pneumàtics, i de rodes sí, però estic concentrat  amb les llandes, i les gomes, per mimetisme entre Dracs i Grans Dracs, segur, segur. 

Ara dins del tram on som, estic content de les darreres i repetides anades amb el darrer Gran Drac a Girona, les llargues caminates des de l'entrada de la ciutat fins a les parts més altes de les muralles derruides, i quines muralles, bàsicament perquè ara que no podem sortir valoro molt haver-hi voltat ara sí ara també mentre no pedalàvem. 

Aquests dies no sé massa bé perquè no paro de recopilars centenars de dades del Gran Drac, del més nou, dic no sé perquè motivat per uns Grans Vols intensos, molt, a on a cada tram l'experiència és memorable, sense ser extrema, la percepció de control, de sentir cada centímetre de contacte amb el pneumàtic, a on és tan directa la transmissió d'informació que crec que penso més en aquesta qüestió mentre hi sóc que no pas fins i tot a la zona de trail braking. El fet és que em satisfà tant el concepte, que l'experiència del moment siguent molt important, i tan, però renoi la concepció del mateix, la idea portada a terme em porta a aquest fer, pesa el concepte més que l'experiència en si mateixa a dalt del Gran Drac, que també, que també :-)

En tot cas, des d'on deixàvem reposar el Gran Drac a les afores de la ciutat fins el mateix centre el Pont de Pedra, una anada i una tornada a peu que donava per reflexionar, molt, per reviure darreres experiències dels Dracs i la Transportafora d'aquests. Són unes aventures SOLO memorables amb el pas dels anys, i per tant és inevitable recordar-ne detalladament fotograma a fotograma cada un dels instants, també ajuda que per ser de posades en escena fixes, repetitives, les imatges a recordar són germanes totes, i això ho facilita molt, i tant :-)

Caldrà anar preparant els equipaments de primavera, o no perquè els que tinc ara, les armadures actuals crec que són les de la darrera tardor, i per tant coincideixen les primeres amb aquestes, no calor, no fred, diria que són les ideals, oi? El fet però és que els prepararé, millor dit els revisaré, sí, però crec que no caldrà fer res, com a molt fora de seleccionar, simplificar, crec, crec.

Les bikes a punt, mesos de recuperació, i un tram que proposa de Vols, a veure, a veure, o esperem, per ser prudents, ara per un doble motiu, dens, molt, necessari, aleshores tot suma, segur, segur )

MTB, MTB, MTB. 

Valorant els temes, els aspectes sobre els components de les noves bikes, les tres, ho escric i encara no m'ho crec, i tot seguit em ve la pensada de la Transportadora de Dracs, quina més bona tasca, quina feinada que hem fet, això sí que ha sigut un projecte de cap a peus, bé una mica seguint el fil de tot plegat, a que sí, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

Fins i tot arran d'una conversa des del Mirador dels Dracs podria ser que em decidís finalment a fer venir components, i fins i tot equipaments, i un altre cop la Transporter es fa present, quina petita joia, coincident el concepte amb el del tipus de Dracs, amb els dels tipus de Vols, renoi, renoi, renoi.

La millor baixada corriolera.

Sempre ve després d'una escalada memorable, i així va ser aquest dijous passat.

En primer terme una pujada a on les cames em grinyolaven de valent, i a on després de pujar varem desfer el camí per cercar un corriol que no es pot oblidar en molt de temps.

Dins de tot el més important, el nucli d'energia interminable, perquè som piles d'energia inesgotables.

Llocs d'història, de la nostra, mtb, mtb, mtb.

Una baixada tècnica, a on pel fet de que a diferents trams d'aquest diferents terrenys, entre arbres en "S", entre lloses molles, seques, pedres esmicolades, terre compacte, un MIX sensacional per a una baixada memorable.

Ara fa uns dies a un tram amb en Narcís entre dos arbres a una "S", el manillar per una punta va picar i jo vaig volar, per sort l'aterrada va ser corrent, no rodolant, per sort. La Betty minuts abans va volar i va rodolar, res important.

Entre pujades, les bones sensacions sempre.

Aquest tram el proper dia l'hem de fer a sobre de la bike.

Vaig sentir entre senders "visca el MTB", i jo penso ara, "i tant, i tant".

Aturades puntuals, com les dues de dalt, fan més gran aquest esport.

Team Itàlia, impossible no fer aquesta referència.

Mentre sortim a pedalar, pensem, i tant, cada un en les seves coses, entre pensaments, rialles entre bikers, i tant, però a aquesta sortida, més pensaments que rialles, i no perquè riguéssim poc, no, si  no perquè pensàvem molt. 

Entre baixades una arribada a Girona de somni.

Darrera del mur, els banys àrabs,  un lloc a on seria fàcil escriure un llibre de les mil i una llegendes.

Murs de separació, de limitació, murs que han vist caure derrotats als gironins, murs a on darrera d'ells hi ha mil històries per explicar.

Ens aturem i parlem, comentem, riem, perquè passem una estona, breu, compartint una afició, la del MTB.

Totes les bikes de 10/10, i mira que venia en Tibau, i jo ja patia pels seus pneumàtics.

Que riem i ens ho passem d'allò més bé, crec que es respira, mtb, mtb, mtb. La disciplina, el MTB, i el lloc, ajuden i molt a que això sigui així, però el punt principal, el pal de paller, és un, les ganes de passar una bona estona del grup.

Oi que sí?

Aigua, zero, menjar cap.

Eines, les de sempre, sense l'esprai d'escuma.

Equipat de tardor, les botes però 100% d'hiver. La nota, van molt i molt bé, seria interessant que per a la propera ocasió, "hi posi les plantilles!!!".

David, Narcís moltes gràcies, una bona pensada haver portat cap a casa tota la Single Speed.

M'han fet falta rodes i frens PM, perquè el SI dels XTR, la del darrera no pot anar-hi. Sort, perquè pels pèls vaig poder muntar la Longboard perquè el dia de Reis fos el dia de Reis, és a dir que la Betty estrenés la seva Spot Brand Longborad Single Speed el dia de Reis, mtb, mtb, mtb.

No importa on, sí amb qui.

Dues sortides aquesta setmana, les dues amb els genets de Girona i Bordils.

La primera, com molt bé indica el vídeo d'en Ratrasse, al Cap de Creus, la segona a Girona.

Les dues amb un perfil únic, un grup de genets amb moltes ganes de pedalar, on finalitzar la ruta no és l'objectiu, si no a l'inrevés, com més duri, com més dura, com més tècnica, com més rodadora, com més divertida, més interessant és la mateixa.

La primera amb un protagonista, en Tagama44, que ens va fer de guia, i que entre molt i molt variats, ens va portat per un camí romà, que no és fàcil d'oblidar, com ja podeu veure a les imatges, pel seu recorregut, i també per la caiguda d'en MQL, que he de dir que últimament em deixa un xic aturat, perquè també cau, i per a mi és tota una notícia.

Una jornada la de Cap de Creus, notable, per sobre dels 60 Km., i crec recordar que per sobre dels 1.500 m. +.

Les bikes totes dobles, tres Ibis Mojo SL, una Mondraker, MR85?, la Santa Cruz Blur XC i la Superlight.

El ritme, el de la Catalunya Nord, i quin ritme. He de dir, que des del primer dia que marquen la diferència, i tembé vull dir que puc rodar amb ells, que ja està bé.

Un bon dinar, i unes bones "coles" després de la ruta, tanquen una sortida, que recordaré passats els anys. Per la ruta per on ens va portar en Tagama44, pel dia que ens va fer, excepcional, temperatura perfecta, diria que de primavera, per les vistes, que van ser de somni des dels primers minuts, després d'escalar unes pujades reservades a qui surt i molt amb el seu Drac, penso que prohibides si no has rodat i molt abans de compartir aquests primers quilòmetres amb tant preparats genets dels Nord.

Per a mi una jornada perfecte de MTB.

Incidències amb les bikes dues, la primera tot seguit vaig baixar la bike del cotxe, on el meu Maxxis Monorail 2.1 UST posterior, presentava uns bonys que vàrem punxar amb un fil del cable del canvi, fet això no va presentar cap més problema, avui l'he substituit, i la segona incidència ja a la darrera baixada de la sortida, la d'en MQL que va trencar el cable de canvi just abans del torniol que'l fixa, reparat escursant el recorregut d'aquest i solucionat.

Una nota vull esmentar, com anava de rascades en Tagama22 d'una darrera sortida, amb caiguda, que va ser el motiu de les ferides que esmento, i com a anècdota, el mal que feien els matolls baixos de Cap de Creus, oi Ritrasse?.

La sortida de Girona, ahir, nocturna de pur MTB, amb cloenda amb un sopar 29".

El perfil de la ruta, corriol, darrera corriol, amb un terreny 100% per a gaudir de la bike. Cada tram, superat pel posterior, sembla difícil però va ser així.

La conversa aquest cop sempre de 29", 29" i més 29".

Els corriols, un de concret, que coincideix amb el de la meva primera nocturna amb aquests mateixos brillants genets, i també amb les mateixes circumstàncies, com és la de la meva manca de llum, que va ser solucionada, aquest cop com a la darrera, amb en Tagama darrera meu a aquest baixador, de manera que la nit va donar pas al dia, quina llum que fa el Powerled i el Karma.

Incidències dues, les dues referides a llums, la primera com a Cap de Creus, la meva, abans de començar la ruta, el soport del Karma amb la seva unió amb aquest, trencat, i el segon la perdua del llum d'en Ritrasse amb una caiguda en parat, pèrdua que no va apreciar fins una estona després, sí, sí, després, en Ritrasse no es va adonar que ja no el duia. Després d'un recorregut molt emocionant vàrem tornar a passar pel mateix punt però en sentit contrari, i el va poder recuperar.

Les bikes perfectes, totes doble suspensió, aquest cop dues Maverick Durance, una Santa Cruz Heckler, una LT i la Superlight.

Si emocionat va ser la sortida ja no et dic el sopar. Però d'aquest fora de remarcar que feia temps que no reia tant i tant a gust, aprofitaré per a fer una crònica del mateix després d'aquesta.