Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Single Speed. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Single Speed. Mostrar tots els missatges

dilluns, d’agost 03, 2020

Pensava avui )

Que el fet de tornar a ser a dalt del Drac, des del novembre del 2018 que no pedalo regularment, i aquest aspecte ha suposat un canvi important des del Mirador dels Dracs, i no únicament pel fet de no pedalar, que també si no en tot el què implica el fet de no fer-ho, alguns aspectes han sigut molt positius, d'altres també però diferents, molt. 

He estat mesos mirant de no aturar els Vols, i mirar de combinar la recuperació amb els Vols, però finalment a finals del 2019 vaig decidir posar peu a terra, seguir únicament amb la recuperació amb el fisio sense Vols, i a on va arribar un punt que l'aturada de tot en termes absoluts va ser l'única via que em va semblar viable, és a dir aturada  dels Vols, així com de les recueperacions amb el fisio, i passar a un estadi del concepte únic de descansar, de descansar de tot plegat, remarcant que l'aportació del meu fisio va ser determinant durant mesos per crear una base sòlida de recuperació, sense ella avui no estaria pedalant ni de bon tros. Avui francament no sé si va ser la millor decisió, no ho sé, perquè ara recuperar les bones sensacions dins dels Vols costa i costarà, cert, de fet està costant, ara bé dit això també constatar que estic pedalant ara sí ara també, vull dir, "bien está lo que bien acaba", ho miraré així i a partir d'aquí vinga a gaudir de cada trenc d'alba, tot i que és un dir doncs actualment per precaució els Vols comencen de nit i acaben sempre just a tocar abans del trenc d'alba. Estic animat perquè després de mig any sense activitat i deixant poc a poc enrere les incòmodes sensacions, un bon dia i no sabria dir com, em vaig tornar a ficar a l'armadura i sense poder dir que fossin totalment absents les molèsties, doncs en fred, i després del Vol seguien insinuant el seu possible retorn, i que ara passades unes poques setmanes sí que puc dir que han desaparagut totalment del mapa, que crec que aquest aspecte és l'únic que he de tenir present quan surto a rodar, de fet dins del Vol únicament entre pocs  reflexiono que no sé com m'ho vaig fer a Itàlia, a Finale 2018, i a Escòcia a Fort William 2018 mesos després, perquè aquestes molèsties ja hi eren en forma d'una certa incomoditat intermitent i molt espaides, el raonament em diu que les ganes poden amb tot i passen de llarg aspectes que no ajuden en aquell moment, el fet és que a Fort William a sota zero, sota una tempesta de vent i pluja des del primer minut fins a l'hora crec recordar que entre la quinze i la dinou, aquestes condicions de fredor ho van acabar de gripar tot plegat, i mare meva si ho van aturar tot, tot just després d'un any i mig torno a rodar, OMG. Un segon aspecte em deixa aturat, del darrer Vol de novembre a els Vols d'ara arrossego dues garrafes menys, fet que em deixa dins d'una zona de perplexitat perquè dels diferents controls sempre rondant el percentatges proporcionats de greix, i massa muscular, a on tot indicava any darrera any que el el pes era prou correcte per la meva morfologia, no coincideix en cap cas amb el pes l'actual mentre torno a rodar. He d'esperar a portar uns mesos tornant a rodar amb constància, i no únicament això, també  amb l'exigència pròpia que li correspont a una bona preparació per a la resistència, aleshores podré confirmar-me que la morfologia actual que presento és estable dins del pas dels Vols, en tot cas a on sóc ara aquesta no està seguint un increment si no una estabilitat amb una lleugera pèrdua mensual, lleugera però constant que sembla orientar-me que acabaré rodant a final d'aquest 2020 amb tres garrafes menys que fa divuit mesos, que com esmento em deixa gràtament sorprés perquè en aquestes condicions tot es fa una mica més fàcil, o això crec, i dic això darrer perquè dins del paràmetres del primer món nosaltres formen part del grup més nombrós a on la normalitat marca que res se'ns fa fàcil, i podria arribar a augurar que de poder seguir en aquest tram, fent exclusivament referència a Vols, tot serà d'allò més divertit, i sí sobre aquest tema també em concedeixo la pensada de poder ser emocionant, costa gaudir d'aquesta darrera sensació sense estavellar-se,  de fet ja és un privilegi pider gaudir de la sensació de divertir-se, per tant des del Mirador aquest concepte de l'emoció és quasi un tabú, poder-lo gaudir, poder experimentar l'emoció sense haver d'assumir la sensació de risc de caure pel precipici és tot un plaer, oi que sí?

Com esmentava seguint el fil de l'inici d'aquesta intervenció, estaria bé que més Vols comportint de més intervencions a aquest espai, de ser, que bé, que bé, que bé!!! ))

MTB, MTB, MTB.

divendres, d’abril 24, 2020

27,5 )

Com va de bé, millor dit com anava, perquè fa mesos que no pedalo, no setmanes. 

Dono voltes els pneumàtics, uns Ikon, també a les rodes davanteres, darrera no, les DT240 posteriors específiques per a single speed són les fixes de casa, sí però també em ve el cap com us esmento el tipus de goma que utilitzem, aquests Maxxis tan potents, i la pregunta que em faig és si són els nostres, si són per a nosaltres els que millor ens poden anar. En porto una de de pensada, i poc a poc hi donaré voltes, sobre el principi de l'experiència del passat a Finale del 2009, amb els Notubes crec recordan que eren els The Raven, en 26" en aquells temps, tot i que els Ikon són avui per avui per a mi de 10/10, això sí, EXO 3C TR. cada dia hi ha noves propostes de pneumàtics, i de rodes sí, però estic concentrat  amb les llandes, i les gomes, per mimetisme entre Dracs i Grans Dracs, segur, segur. 

Ara dins del tram on som, estic content de les darreres i repetides anades amb el darrer Gran Drac a Girona, les llargues caminates des de l'entrada de la ciutat fins a les parts més altes de les muralles derruides, i quines muralles, bàsicament perquè ara que no podem sortir valoro molt haver-hi voltat ara sí ara també mentre no pedalàvem. 

Aquests dies no sé massa bé perquè no paro de recopilars centenars de dades del Gran Drac, del més nou, dic no sé perquè motivat per uns Grans Vols intensos, molt, a on a cada tram l'experiència és memorable, sense ser extrema, la percepció de control, de sentir cada centímetre de contacte amb el pneumàtic, a on és tan directa la transmissió d'informació que crec que penso més en aquesta qüestió mentre hi sóc que no pas fins i tot a la zona de trail braking. El fet és que em satisfà tant el concepte, que l'experiència del moment siguent molt important, i tan, però renoi la concepció del mateix, la idea portada a terme em porta a aquest fer, pesa el concepte més que l'experiència en si mateixa a dalt del Gran Drac, que també, que també :-)

En tot cas, des d'on deixàvem reposar el Gran Drac a les afores de la ciutat fins el mateix centre el Pont de Pedra, una anada i una tornada a peu que donava per reflexionar, molt, per reviure darreres experiències dels Dracs i la Transportafora d'aquests. Són unes aventures SOLO memorables amb el pas dels anys, i per tant és inevitable recordar-ne detalladament fotograma a fotograma cada un dels instants, també ajuda que per ser de posades en escena fixes, repetitives, les imatges a recordar són germanes totes, i això ho facilita molt, i tant :-)

Caldrà anar preparant els equipaments de primavera, o no perquè els que tinc ara, les armadures actuals crec que són les de la darrera tardor, i per tant coincideixen les primeres amb aquestes, no calor, no fred, diria que són les ideals, oi? El fet però és que els prepararé, millor dit els revisaré, sí, però crec que no caldrà fer res, com a molt fora de seleccionar, simplificar, crec, crec.

Les bikes a punt, mesos de recuperació, i un tram que proposa de Vols, a veure, a veure, o esperem, per ser prudents, ara per un doble motiu, dens, molt, necessari, aleshores tot suma, segur, segur )

MTB, MTB, MTB. 

Valorant els temes, els aspectes sobre els components de les noves bikes, les tres, ho escric i encara no m'ho crec, i tot seguit em ve la pensada de la Transportadora de Dracs, quina més bona tasca, quina feinada que hem fet, això sí que ha sigut un projecte de cap a peus, bé una mica seguint el fil de tot plegat, a que sí, i tant, i tant, mtb, mtb, mtb.

Fins i tot arran d'una conversa des del Mirador dels Dracs podria ser que em decidís finalment a fer venir components, i fins i tot equipaments, i un altre cop la Transporter es fa present, quina petita joia, coincident el concepte amb el del tipus de Dracs, amb els dels tipus de Vols, renoi, renoi, renoi.

divendres, de març 16, 2018

News + :-)

Rodes pels vells Dracs de 29",  pel fet que era a on érem no a on som, ara aquestes dónen pas a la construcció com amb els quadres també, de les noves rodes, caldrà esperar a poder disposar dels propers jocs de rodes de les noves bikes, pendents únicament dels radis, renoi aquest punt dels radis ens persegueix amb el pas dels anys, oi?


La darrera roda acabada l'han tret del forn fa unes tres hores, com sona, les altres, una cada dia, fins avui, que bé, feina ben feta, he millorat, de tardar mesos a dies, està prou bé, oi?

Ara esperant, valorant si fer venir dues forquilles Fox mentre no venen les Enve, em frena evidentment en primer terme l'import, elevadíssim, en segon terme que un cop tinguem les Enve no tornem a utilitzar-les, pot passar, pot passar, en tercer terme el manteniment, fa anys que no ens hem de preocupar de fer-ho, ara no hi ha tampoc molta motivació per dependre de tercers quan parlem de forquilles. 

Decidits els frens XTR de la bike de la Betty, he fet un bon pas, i tant :-)

Molt emocionant tot plegat, pels quadres nous, deu ser que no recordava la sensació, o sí, o sí, el fet és que tenim quadres nous, ara falten alguns components, els radis de les rodes, les direccions Chris King, dubto del model, pedals XTR, dubto si cal, dos plats de titani, dubto de la distància entre forats, els timbres que estan venint des dels USA, per tant cap dubte sobre aquest punt, les forquilles Enve estan venint dels USA, a veure, crec recordar a 465 mm. que crec que són justetes, per curtes, veurem, així que de mentre venen les Enve les Fox podrien ajudar-nos, potser un manillar pla de titani Thomson de 10° o 12° ajudaria, no sé si molt, però tampoc sé si caldrà, veurem, la tija telescòpica Thomson de 27,2 l'he descartat, no cal, i com podem veure no compartirem ara per ara els quadres nous, un privilegi aquest que crec haver guanyat durant els darrers set o vui anys d'intervencions al blog, o no, o no, però tot seguirà així. 

Bé, som dins del tram, tenim equips, equipaments vull dir, tenim quasi tot els components de les bikes, tenim dos quadres! Tenim el transport que avui ha passat la ITV, pendent aquesta darrera de les millores que ja us vaig esmentar, certament també que caldrà millorar aguns detalls de la nostra preparació, no passa res, hi ha les ganes, falta una lleugera millora del temps perquè ens motivi encara una mica més a sortir a pedalar :-)

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de juliol 11, 2015

Fer-les tornar

No sé com però hem de recuperar-les. 


MTB, MTB, MTB.

Gràcies família Treby! :-)

dilluns, de febrer 02, 2015

All City nature boy single speed cyclocross bike

Bici single speed de cyclocross. La uso para ir al trabajo y a veces por algunas pistas ci clabes. Aún no ha salido propiamente al monte, ya que necesito cambiar el plato de 42 por uno más pequeño y todos mis esfuerzos estuvieron enfocados en la mountain bike. Muy contento con ella. Esto es un caballa de puro acero indestructible jejej





Horizontal dropouts

Cable free top tube



divendres, de juny 27, 2014

Geekhouse

Una tarda intensa, pausada, OMG.


Que amb una aportació com aquesta, vista ja al Blog, i de ser la proposta esmentada, tindrem consolidada la jornada.

http://www.geekhousebikes.com/2013-nahbs-is-finally-here/
http://adriaklora.com

Un dia reiniciarem multiaportacions en aquesta línia, un dia, segur però que de ser, ja serà des de dalt, per sempre de la Nau Insígnia, però ara toca remar dur cada dia per consolidar la Nau, i la ruta d'aquesta. 

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de gener 04, 2014

Single speed cyclocross

Buscando algo versátil para uso diario de casa al trabajo, para entrenar en invierno y para hacer mis pinitos off road he pensado que lo mejor es una cyclocross single speed.
Frenos de disco y poco peso es un plus, pero no quiero embarcarme en  algo muy caro. Aunque cuántas veces pasa que mirando un artículo que cuesta 700€ acabamos comprando algo mejorque cuesta 1000€?

Masi cx/ss




Cinelli Mash cx/ss



Traitor Crusade


Felt Breed


On-One Pompino
Spot Mod belt drive

All City Nature boy complete


Ok, algunas de las bicis que he visto. Cinelly, Felt y Spot se pasan de mi presupuesto.
Tremenda la Spot Mod con el belt drive...




dimarts, de maig 14, 2013

Transcorredor 2013

I ja serà la tercera vegada que la fem, i la segona amb single speed.

dimarts, de febrer 26, 2013

Restes de neu!!!!

Encara queda una miqueta al Maresme! ! ! !

dijous, de desembre 20, 2012

Corriols del Maresme!!!!

Quina passada de corriols!!!!
Que bé, que bé!!!!
140mm!!!!!!!!!!!!!!!!!!! Per X. Font!!

dimarts, de novembre 29, 2011

dijous, d’octubre 27, 2011

dimarts, de juny 14, 2011

"NO LIMITS, NO SPEEDS!!! SS POWER!!!" Transcatalunya 2011

 

TransCatalunya 2011. 200Km i 3.500m de desnivell.
He participat en totes les edicions però l'incentiu per tornar-la a fer aquest any era: "es podria fer la Trans amb una single speed?". I és que una vegada ja feta repeteixes l´any següent intentant millorar el temps total any rere any, però aquest motiu no és suficient per a mi. L'itinerari no és maco, m'explico: l'inici des de La Molina és espectacular (no pot ser de cap altra manera tractant-se de La Cerdanya), però a mesura que arribes a Barcelona vas "de Guatemala a Guatepeor..." fins a arribar a Sabadell (horrorós) i el Besós (encara més horrorós). A més, tot l'itinerari transcorre per pista ampla, ideal per a "carreteros" però fatal per a mi. Intento evitar les pistes amples!!! 
Després de quatre mesos pedalant amb la single i després d'haver pogut acabar la "La Ruta del Císter" en un dia, havia de fer un pas més. No hi ha molta diferència, però la TransCatalunya són 100Km més i 1.000m més de desnivell. El desnivell no m'importava, em feia por els kilòmetres. Aguantarien les meves cames tants kilòmetres? Hauria de caminar? 200Km caminant? I al pla? pringaria gaire?
A més durant aquesta passada setmana el temps ha ajudat molt amb pluges abundants, així que a la duresa de la prova s'afegia el fang. 
A les 3.30h sona el despertador. A les quatre toca esmorzar. A les cinc comença la cursa. Aquesta es la última foto abans de començar la cursa a l'habitació de l'hotel Super Molina.


Poso el roadbook a la bici. Hi ha gent que surt amb frontal. No cal, comencem pujant direcció el Coll de Pal. És una pujada llarga de 8 kilòmetres ideal per estirar el grup. Trigarem gairebé una hora, el sol ja haurà sortit!
A la línia de sortida molta gent, 450 inscrits. Jo em col.loco amb el meu "grupet de coneguts", el Carles (habitual de les sortides per Collserola), l'Àlex (amb el que participo com a parella des de fa tres anys a la Volta a la Cerdanya) i un amic d'ell, el Xavi, que l'any passat va plegar. Som gairebé els últims en sortir. Temperatura 6ºC, gens de fred per ser l'hora que és i el lloc on ens trobem. "Avui farà calor!"
Surto amb el paravent Pearl Izumi i el maillot de màniga curta de Colorado. El Carles té por de passar fred i surt amb maillot curt, armilla i gore. 
Comencem a pedalar, els primers surten ràpids com sempre. Jo tinc clar que aquesta vegada no cometré el mateix error que l´any passat intentant seguir al Pau Zamora. Que malament que ho vaig passar! 
Aquest any em conformava amb acabar-la!
Sortim junts amb el Carles, la idea no era córrer junts, així que li dic que marxi, que no m'esperi. Insisteix en que anem bé. Avancem a gent, molta gent. Sé que estem anant ràpids, però em trobo molt bé. Tinc molt bones sensacions. Em sento "fort".
Anem xerrant amb uns i altres. L'asfalt s'acaba i comença "LA GRAN PALA". La pista d'esquí puja i molt. Decideixo posar peu a terra a la meitat de la primera pala. Penso que més val que reservi forces...més endavant ho agrairé. Molta gent puja caminant. Pocs metres més tard em torno a enfilar a la bici i començo a avançar a tothom. En un dels trams més durs hi ha un tap. Impossible avançar. Hi ha massa gent, a més, jo necessito pujar més ràpid. Toca caminar novament. Torno a enfilar-me i intento avançar "fora pista". Impossible. Ja hem arribat al final de la primera GRAN PUJADA. Hauré caminat 300m en total. Molt menys que molta de la gent que està participant. Aquest fet m'anima...i molt!
Baixem, no gaire, però baixem. Gas a fondo. No porto canvis, però si s'ha de baixar es baixa! Avanço, avanço. Ja és de dia. Avanço a corredors que es sorprenen al veure que estic fent el mateix que ells amb una SS. No s'ho acaben de creure...normal...
Arribem al Coll de Pal. Carretera i amunt. Veig de lluny, molt lluny el maillot del Carles. L'enganxo i baixem junts. La panoràmica que tenim davant nostre és brutal. Bagà està cobert de núvols. Sembla que estiguem al cel.
Deixem la carretera i agafem pista. Recordo aquesta pista de l´any passat. És una baixada llarga i dura amb molta pedra suelta. Li dic al Carles: "fota-li canya que aquí avançarem a molta gent!". I així va ser, hi ha molts "carreteros".
Tenim les mans gelades i no podem frenar. Sort que els Formula R1 frenen tant que només amb acariciar-los ja n'hi ha prou.
Arribem al primer control. Analitzo a la gent del meu voltant. No són "domingueros". Anem bé. El Carles marxa i darrera d'ell jo.
Bé un pla baixada on jo no puc pedalar, seguit d'uns quants kilòmetres plans per carretera fins arribar a La Pobla de l´Illet. Aprofito el pla per descansar. La meva velocitat punta és de 15´5km. La resta de participants pedalen a 35km/h. Algun grup em crida: "engánchate a nosotros, no vayas solo!" ...adeuuuuuuuuuuuuuuu
Recordo la pujada de l´Oratori com l´infern. No té tanta pendent com les pales de l´estació d'esquí però és llarguíssima. És la típica pista de plat mitjà i pinyó gros. És molt constant. Trobes el ritme i amunt. Avanço a gent, alguns coneguts del dia anterior sorpresos al veure que el tio de la SS que van conèixer els estava avançant. Alguns grups de picats intentaven seguir-me però no podien. Mentre avanço escolto comentaris com: "mira, este tio lleva solo un plato!""joder, que lleva solo un piñón!". A mitja pujada coincideixo amb la Núria. L'hem avançat a la baixada llarga i pedregosa. M'ha avançat en el pla arribant a la Pobla de l´Illet. Xerrem una estona. Portem 40km. Està forta, molt forta, però em diu que li comença a fer mal al cul. Se m'escapa.
Arribem a la pitjor part per a mi, 18km de carretera plans-baixada, terreny ideal per a una SS. Vaig en la posició número 100. Comencen a avançar-me totes les persones que he avançat prèviament. Algú inclús em diu: "ja m´atraparàs a les pujades!". Es posen a tirar com animals. Un corredor s'atura interessat en saber si em trobo bé: "Sí, sí em trobo bé, però no puc anar més depresa". 
15´5Km/h-20Km/h. Ja sé que per damut dels 17km/h no cal que pedali, no serveix per a res. Em dedico a contemplar el paisatge. Arribo al dinar. Vaig el 145!!!
És a dir, he perdut 45 posicions per culpa del pla...i de la SS!


Em trobo a coneguts de Probike. Xerrem una estona mentre em menjo una buti..i a continuar.
Ara toca pujar una d'aquestes pujades de revolts i més revolts que amb cotxe has de posar primera. Pujo ràpid, no perquè vulgui, sinó perquè no puc fer-ho a poc a poc. Torno a avançar a gent. Torna a haver-hi gent sorpresa. "Como tienes que haber hecho las dos primeras subidas para poder estar aquí!" "Tu tienes que haber pecado mucho para que te toque este castigo".
Pujo com puc. Camino 100m. La gent comença a patir. El fet d'acabar de dinar no ajuda massa.
Coincideixo amb un vell conegut, el Ruben. Pedalem junts. Ell m'avança, jo l'avanço. Cap aquesta part de la cursa els grups ja estan fets i ja saps que si no passa res, acabaràs amb un d'aquests grups. Encara falten 100km!
Arribem al Km 140. Al roadbook diu: "350m molt durs". Ni ho intento!
Arriba la Núria. Ella puja muntada. La resta, res de res.
Ara ve la pitjor part, un seguit de puja-baixa fins a arribar a Sabadell.
Aquest any hi ha un tram nou dintre del Parc Natural de Sant Llorenç. No es gaire llarg, però es fa eternnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnnn.
Em vaig animant tot sol: "30Km i arribem!".
Agafem el riu Besós i ens comença a avançar tothom. La Núria també. Insisteixo als meus companys de kilòmetres que marxin. La meva velocitat en aquest tram és molt baixa. Ells poden anar molt més ràpids que jo. Insisteixen en no deixar-me sol. Arribem després de 12h45´ (temps aproximat).
A l´arribada hi ha el Mesti, un dels muntadors de Probike. Una de les poques persones de la botiga que des de un bon principi va apostar a que jo acabaria. La resta em deien: "a quin control plegaràs?"
Felicitacions vàries, etc...Pedalem plegats fins a la Mar Bella. (aquest últim tram de 20km és neutral.litzat)



En resum: agrair a Moots per haver fet una bici com aquesta. Es un puto avió. Còmode, comodísima. Forta,etc...Ni mal d'esquena, ni de cul,res...
Agrair al senyor Fox que torni a fabricar forquilles amb tecnologia Terralogic i és que només de veure com "bambolejaven" les forquilles de la resta de participants em marejava. 
Gràcies al Marçal per deixar-me la bici (COM SEMPRE) perfecte. Tan perfecte que vaig sortir sense CAP eina, repeteixo...CAP: ni manxa, ni càmara, ni claus...RES. A les butxaques del maillot només portava el mòbil i un Power Gel...res més! Gràcies!!! A més, després de veure que el tio amb una SS acaba unes Guilleries com no havia de provar jo la TransCatalunya?
A la gent de BiciOci per deixar-me els frens perfectament ajustats...com ha de ser.
A la gent de Ritchey per seguir fabricant els punys WCS. Els vaig muntar el dimecres abans i al muntar-los va ser com: "Home, Sweet Home". Ni Eisigrips ni ósties!, WCS!!!
A la Sònia (ex-treballadora de Probike) per donar-me una mostra d'una crema Assos pel cul. Jo mai n'he utilitzat perquè per sort no pateixo mai d'aquest tipus de problemes. Està clar que al acabar el fregament continuat de la badana sobre la pell l'acaba fent malbé. Un 10 per aquesta crema. A partir d'ara cada vegada que faci una sortida llarga l'utilitzaré.
Gràcies al senyor King Cage, per fer el botellero més maco, lleuger i resistent que hi ha...vaig veure tants botelleros desperdigats pel terra que...
Gràcies Mesti, malgrat sabia que acabaria, (encara que fos de genolls), sempre ajuda el fet de que algú et digui: "tu ves al teu rotllo, ja veuràs com ho faràs!"

Gràcies per ser Tauro i tossut!!! Finalment la meva tossuderia ha servit per alguna cosa... 


Single Speed = No Limits!!!

dijous, de maig 19, 2011

Tot sol com un mussol

Agafo el tren direcció Sant Martí de Centelles a les 9.13 a lArc del Triomf. Havia pensat agafar el tren anterior, pero he pensat que aniria massa ple i molestararia a la resta de viatgers.
A les 8.00h ja estic a l´andana. Per sort un dels repartidors del diari gratuit "ADN" em dona un exemplar. Podré llegir alguna cosa durant el trajecte.
Arriba puntual i va gairebé buit.Millor.
Llegeixo el diari de totes les maneres posibles: començant per l´inici, començant pel final, començant pel mig i anant cap al final i finalment, començant pel mig i anant cap endavant.
Feia temps que no llegia tant!


A les 10.13 arribo al meu destí.Temperatura: 17º.
Fa fresqueta, una fresqueta molt agradable.Pateixo pensant amb el fred que pot fer 1.000m més amunt… al Pla de la Calma.
Agafo aigua de la font de la Plaça (tot un ritual). No hi ha ningú pel carrer.

Començo a enfilar-me. Arribo al cementiri. Apartir d´aqui, s´enfila….i molt.
En 50 minuts arribo a El Brull (un temps récord per a mi). He patit com mai!!! Durant el camí em trobo a un jubilat primer i un parell més tard.Tots s´espanten en veure´m… no deu ser gaire habitual veure un tio fent mtb el dijous al matí pel Brull.

En arribar a la cruïlla del Brull apareixen dues persones, una d´elles la conec…és la Sónia (ex-treballadora de Probike encarregada de la secció de roba). Té el cotxe aparcat el Brull i va a fer un "tomb" per la zona. Xarrem una estona i segueixo. Abans pero, decideixo esmorçar al restaurant "Collformic". Després no tindré massa opcions per menjar alguna cosa. Dos moteros i un excursionista acabat de baixar del Matagalls m´acompanyen.
Aquest restaurant situat en el punt més alt de la carretera que uneix el Montseny amb Seva es un punt de referencia. Recordo que ara farà 3 anys? en una trobada de "foreros" en arribar a aquest punt vàrem decidir entrar a pendre alguna cosa. Tothom va demanar: Aquarius, Coca-Cola,etc…pero jo vaig dir: "Pollastre, vull pollastre". Tots es van girar com pensant: "Pollastre???". Dit i fet, POLLASTRE PER A TOTHOM!!! (hi ha gent que no sap anar pel món)…el pollastre va durar un tres i no res…quina gana deu meu!


Aquells anys vàren ser especials, era l´época on les "Ibis no es trencaven"!…quins records…
Em demano una truita de formatge i una Coca-Cola. Serà el meu únic àpet aixi que…
El Pla de la Calma, per a mi, després de la Cerdanya el segon racó favorit de Catalunya.De plà no en té res, pero de Calma…Quines vistes!!!


Corria un aire red pero agradable. Me topat amb varios camions que transportaven pedres i terra. Estàn arrenjant el camí. No hi ha paraules…IM-PRESIONAT!

Començo la llarga baixada fins a Cànoves, una llarga pista que fins fa ben poc estaba plegada de rocs, forats i pedres. Ara sembla una autopista, tant que si caus, et pots fer molt i molt mal.


Creu-ho el poble i segueixo les marques del Meridià Verd. Hi ha molt poques senyals, és fàcil perdre´s.
Arribo al troç més lleig…la Roca del Vallés.Haig de superar dos turons i ja hauré arribat a El Masnou.
Quan arribes al Pla de la Calma sempre penso: "vinga que això ja esta, tot avall, gas a fondo que això s´acaba", pero no es veritat., una vegada arribes a La Roca les pales es repeteixen una vegada si una altre també. La calor no ajuda massa. Dur, molt dur i sense aigua. (he omplert l´ampolla a la font que hi ha a la carretera abans d´arribar al restaurant).
Tot s´enganxa molt, els kilómetres no passen,les cames no poden més, la ss no ajuda massa!
Creu-ho una carretera i entro en a la "recta" final. Aqui els pujadors desapareixen pero apareixen les típiques pistes planes amb tendéncia a pujar. Revolt a l´esquerra i avall.
Ja veig el mar i Barcelona al fons.


Arribo al passeig marítim del Masnou, em quedem 15Km aprox plans, completament plans al costat del mar. Aqui he mort! No puc pedalar ja que amb el desarrollo que porto la meva velocitat màxima es de 15-17km/h. Faig dues pedalades i paro. Les cames no em donen per més. Tampoc puc pedalar de peu, i 15km sentat...
Passo Badalona, arribo al Forum, Glòries i última parada:
Sagrada Familia.
En total han estat 85Km. He començat a pedalar a les 10.15h i he acabat a les 17.00h. He anat ràpid, una mitja alta.
Un dia de MTB solo!