13, 12+1 :-)

El temps que fa que la  Transportadora trasllada dintre seu els Dracs a les aventures, a les curses, poques sí. Els Dracs protegits a cada aturada, a cada estació de servei que ens aturem anant a Finale any sí, any no, a Escòcia, i que no han sigut poques la suma de totes, us ho podeu imaginar, i sempre ella seguint les nostres breus indicacions, crec que vestides de prudència, com ho són cap signe distintiu extern que identifiqui la càrrega, que eviti res que indiqui que hi descansen els Dracs, com també el fet de no obrir mai les portes del darrera quan no estem a un entorn conegut, millor dit, molt conegut, coneguts en tenim tots, i ens els apreciem a tots, però de molt coneguts no, que ja ho defineix tot, oi?

Aquesta setmana la Transportadora no viatja protegint Dracs, no sé perquè vaig traslladar-los al Mirador, i ha estat avui per avui una bona pensada, i tant. Així, ara per ara dins d'ella hi ha per una banda el silenci, preciós per si mateix, i l'espai buit, que em dóna bones sensacions, i tant. D'haver-hi la possibiliat-tranquil.litat de gaudir dels Vols, no serà immediat, i sempre ha d'haver-hi el temps per poder carregar els Dracs, i si no és que no havia de ser, oi que no? ))

Penso que dins de la Transportadora hi podríem portar sempre armadures de gala complertes, per si es donen les circumstàncies favorables pels Vols, però que aquestes estiguin impecables no és fàcil, ventilació, mancada d'aquesta, temperatura, sempre extrema, no ajuden a portar-ho a terme, cert que quan les condicions ens eren favorables no ho vàrem portar a terme, sí cada cop que el motiu del Vol han sigut les curses de 24 hores, i en el tram Toscana de quatre o cinc temporades, gran tram va ser aquell, l'Ibis taronja en va ser també protagonista, i tant, i tant. Quantes coses, quants moments que va aportar la Mojo, per si mateixa, quina personalitat, renoi, renoi, renoi. Si bé és també tangible que la Vicious es va espolsar de sobre moltes situacions diferents,  també ho és que en va portar de noves encara més diferents, cert, cert, i inoblidables també, certament, certament, i que encara caminen, renoi, renoi, renoi.

D'aquest tram també ve la construcció, o podria dir reconstrucció del Mirador dels Dracs, i ara mentre escric sobre la Transportadora, sobre els Dracs, l'Ibis, els Vols, les 24 hores, lògic que el Mirador sigui el pilar de tot plegat, sense ell molts dels elements esmentats no haurien sigut possibles, i tant que no, i per aquest motiu com us vaig esmentar estem valorant d'obrir un segon espai de construcció de màquines de prosperitat, m'hauria agradat que fos Girona, però senyal que no toca. El 2005 ja estàvem cercant espai  a la Força Vella, i tant, però la realitat i segurament també la sort també ho van evitar, ni podíem, ni ens ho podíem permetre, el 2012 ho vàrem tornar a intentar, i renoi aquets cop agafats de la mà de nadius de la zona, quasi va ser una realitat, però finalment tampoc va ser, llàstima perquè fer funcionar màquines de prosperitat se'ns dóna prou bé, però després de portar a terme després de dos anys de preparació d'un sensacional projecte, vàrem decidir posar punt i final a seguir intentant perseverar sense avançar, o això em va semblar. Ara valorant si repetirem lloc, zona, a una fortalesa on ja vàrem ser en dues ocasions anteriors, i que d'elles tampoc en vàrem poder consolidar els diferents  Miradors, veurem, veurem.

En tot cas la Tranportadora ha vist la construcció de l'actual Mirador, i podria veure de ser, la creació d'aquest segon Mirador, fet aquest de adonar-me que ella hi era, i ella hi és, és el motiu d'aquesta intervenció.

Els caps de setmana d'agost no hi ha Vols, o milor dit, pocs,  el festival nocturn propi del mes que estem i la zona on som, que s'allarga fins la matinada, fa que els nostres Vols a trenc d'alba no siguin prou segurs, prou tranquils, prou amables, mentre que entre setmana no hi ha hagut coincidències de risc per a nosaltres, el cap de setmana sí que hi han sigut, renoi, renoi, renoi. I nosaltres sempre hi tenim les de perdre, perquè en els trams d'enllaç com ho són la pujada per l'hípica som molt vulnerables a les bombes rodants amb quatre rodes, jovent, i un nivell de combustible etílic que imposa respecte, molt.

Els Vols es van repetint, lluny dels 6/7 per un descans insuficient, però cert també que ara per ara aconseguim ser entre el 3/7, i 5/7. Quan la calor baixi una mica, i l'agost doni pas a ser més propers a la tardor estic convençut que tindrem Vols per donar i per regalar, si més no hi ha les ganes, moltíssimes, sense anar més lluny jo ja sortiria ara mateix, però repetim Vols a trenc d'alba per evitar les coincidències, i avui sense calor i el migdia no és una bona pensada si no volem coincidències, però el fet és que tardaria res a posar-me l'armadura i enfilar propers el Montalt, que bé, que bé, que bé. 

El setembre perseguiré els components que em falten de la VW, com ho són el tap de combustible, el pilot de fre posterior, i ara no recordo quins sóns els altres, en tot cas seguiré insistint. 

Surt una mica més el Sol, no gaire més, millor, i amb ell les ganes de mirar d'aconseguir arribar al Principat amb el mes nou dels Grans Dracs, veurem, veurem, perquè crec que de ser avui seria el quart intent, sense aconseguir-ho, per la incomoditat d'aquest Gran Drac que fa passada la primera hora que sols pensem en baixar a estirar les cames, ho escric i em ve el cap que he de canviar les potències de les dues bikes, les he de passar a 6°, i allargar-les 10 mm. També que crec que podré fer el primer pas que obri la porta a muntar els nous quadres amb els seus componets, fins i tot estic decidit a fer venir dues de les tres forquilles còniques d'acer que necessitem, no ho crec, no ho crec ))

En tot cas a aquestes dates d'agost la Transportadora cada dia està una mica més a tocar d'una nova tardor amb nosaltres, i això, aquest fet preciós ja val una intervenciö com aquesta, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Pensava avui )

Que el fet de tornar a ser a dalt del Drac, des del novembre del 2018 que no pedalo regularment, i aquest aspecte ha suposat un canvi important des del Mirador dels Dracs, i no únicament pel fet de no pedalar, que també si no en tot el què implica el fet de no fer-ho, alguns aspectes han sigut molt positius, d'altres també però diferents, molt. 

He estat mesos mirant de no aturar els Vols, i mirar de combinar la recuperació amb els Vols, però finalment a finals del 2019 vaig decidir posar peu a terra, seguir únicament amb la recuperació amb el fisio sense Vols, i a on va arribar un punt que l'aturada de tot en termes absoluts va ser l'única via que em va semblar viable, és a dir aturada  dels Vols, així com de les recueperacions amb el fisio, i passar a un estadi del concepte únic de descansar, de descansar de tot plegat, remarcant que l'aportació del meu fisio va ser determinant durant mesos per crear una base sòlida de recuperació, sense ella avui no estaria pedalant ni de bon tros. Avui francament no sé si va ser la millor decisió, no ho sé, perquè ara recuperar les bones sensacions dins dels Vols costa i costarà, cert, de fet està costant, ara bé dit això també constatar que estic pedalant ara sí ara també, vull dir, "bien está lo que bien acaba", ho miraré així i a partir d'aquí vinga a gaudir de cada trenc d'alba, tot i que és un dir doncs actualment per precaució els Vols comencen de nit i acaben sempre just a tocar abans del trenc d'alba. Estic animat perquè després de mig any sense activitat i deixant poc a poc enrere les incòmodes sensacions, un bon dia i no sabria dir com, em vaig tornar a ficar a l'armadura i sense poder dir que fossin totalment absents les molèsties, doncs en fred, i després del Vol seguien insinuant el seu possible retorn, i que ara passades unes poques setmanes sí que puc dir que han desaparagut totalment del mapa, que crec que aquest aspecte és l'únic que he de tenir present quan surto a rodar, de fet dins del Vol únicament entre pocs  reflexiono que no sé com m'ho vaig fer a Itàlia, a Finale 2018, i a Escòcia a Fort William 2018 mesos després, perquè aquestes molèsties ja hi eren en forma d'una certa incomoditat intermitent i molt espaides, el raonament em diu que les ganes poden amb tot i passen de llarg aspectes que no ajuden en aquell moment, el fet és que a Fort William a sota zero, sota una tempesta de vent i pluja des del primer minut fins a l'hora crec recordar que entre la quinze i la dinou, aquestes condicions de fredor ho van acabar de gripar tot plegat, i mare meva si ho van aturar tot, tot just després d'un any i mig torno a rodar, OMG. Un segon aspecte em deixa aturat, del darrer Vol de novembre a els Vols d'ara arrossego dues garrafes menys, fet que em deixa dins d'una zona de perplexitat perquè dels diferents controls sempre rondant el percentatges proporcionats de greix, i massa muscular, a on tot indicava any darrera any que el el pes era prou correcte per la meva morfologia, no coincideix en cap cas amb el pes l'actual mentre torno a rodar. He d'esperar a portar uns mesos tornant a rodar amb constància, i no únicament això, també  amb l'exigència pròpia que li correspont a una bona preparació per a la resistència, aleshores podré confirmar-me que la morfologia actual que presento és estable dins del pas dels Vols, en tot cas a on sóc ara aquesta no està seguint un increment si no una estabilitat amb una lleugera pèrdua mensual, lleugera però constant que sembla orientar-me que acabaré rodant a final d'aquest 2020 amb tres garrafes menys que fa divuit mesos, que com esmento em deixa gràtament sorprés perquè en aquestes condicions tot es fa una mica més fàcil, o això crec, i dic això darrer perquè dins del paràmetres del primer món nosaltres formen part del grup més nombrós a on la normalitat marca que res se'ns fa fàcil, i podria arribar a augurar que de poder seguir en aquest tram, fent exclusivament referència a Vols, tot serà d'allò més divertit, i sí sobre aquest tema també em concedeixo la pensada de poder ser emocionant, costa gaudir d'aquesta darrera sensació sense estavellar-se,  de fet ja és un privilegi pider gaudir de la sensació de divertir-se, per tant des del Mirador aquest concepte de l'emoció és quasi un tabú, poder-lo gaudir, poder experimentar l'emoció sense haver d'assumir la sensació de risc de caure pel precipici és tot un plaer, oi que sí?

Com esmentava seguint el fil de l'inici d'aquesta intervenció, estaria bé que més Vols comportint de més intervencions a aquest espai, de ser, que bé, que bé, que bé!!! ))

MTB, MTB, MTB.

Més :-)

Perquè l'experiència de l'aventura darrera així ho indica, crec, crec :-)

De mentre vaig, anem guardant totes i cada una de les vint-i-vuit armadures. 

MTB, MTB, MTB. 

Repòs :-)

De tot, de la millor entre les millors curses a les que hem participat, correr a Fort William una WEMBO sota la pluja, el vent, en menor grau el fred, demana que ho reposem :-)

MTB, MTB, MTB. 

Last day :-)

Ja està, fet.

Una cursa fantàstica que requereix encara d'una millor preparació.

Uns corredors increibles, com sempre, i  a aquesta edició també, els millors entre els millors, a mi em faltava segurament encara un punt, per ser-hi, a la Reina no, mig punt pidria ser, ella estava però en condicions de disputar, i tant, jo es veu que no, molta feina feta, molta feina per fer.

El clima, el millor, devastador, com ha de ser a Escòcia, a Fort William, si hem de gaudir d'un bon resultat, de poder triar, sota aquestes condicions el millor premi. 

Una organització, una definició, de 10/10.

MTB, MTB, MTB.

Un cop a casa, o a aquest vespre a l'hotel miraré de fer una crònica de les extenses, s'ho val, s'ho val. 

Lliçó 2: No fer cas de la lliçó 1

El cas és que avui per un segon diumenge consecutiu limitat de temps, el de demà, avui havíem de sortir o sí o sí, i deixar per demà l'experiència d'ahir amb el fred extrem, OMG.

Hem sortit equipats 120/100 d'hivern, un Sol manava sí, nosaltres però hem esperat el migdia per prudència per una jornada d'ahir que ens deia que  el pla d'avui era que a casa s'està molt bé, afortunadament no hem escoltat la sensació i sí les ganes de Vol.

Directes cap a Canet, passant per Caldetes, per Arenys de Munt, dins del primer tram el gorret Assos i el segon protector de cara i coll han donat pas a la gorra Spok, teníem un xic de calor, equips que han tornat més els guants Gore Alp-X de canell llarg baixant del Corredor, i aquesta calor ha marcat el temps fins a Mataró, passant abans per Arenys de Mar, Caldetes per segon cop i en darrer terme per Llavaneres. 

Un cop a la capital del Maresme una aturada breu per menjar dues barretes de pa i unes llaminadures que hem comprat, i que mentre ens ho menjàvem ens ha tornat l'instant fred d'ahir, OMG, decidits hem fet camí cap a la riera d'Argentona per escalar cap a Can Bruguera cercant entrar en calor, i ens ha anat bé, mentre ens dirigíem cap al coll per darrera ens ha vingut un avió, i tant un home WEMBO és sempre un avió a reacció a dalt de la bike, per la coincidència hem anat fent ruta junts fins arribar al Santuari del Corredor, ja arribats a aquest punt amb la presència de neu, sense Sol, sota una breu i lleugeríssima pluja, que a mesura que han anat passant els minuts ha anat imposant-se, i tant, i tant.

Uns minuts després hem deixat de rodar tres bikers WEMBO quedant la Reina i genet seguint ruta ara ja sota una pluja divertida, pel fet que rodant per la neu i el sauló ara transformat en fang ja anàvem força divertits d'aspecte i a mesura que la pluja ha anat marcant el seu ritme nosaltres hem anat agafant fred, tampoc ajudava que una baixada des del Corredor fins a tocar de la platja sense Sol, amb pluja a ple mes de febrer amb una Candelera somrient implica passar molt fred.

Per sort SV requereix d'escalar de valent vint minuts, i això ens ha permès recuperar els meus peus i les mans de la Betty.

Curiosament a la riera de Llavaneres la temperatura era alta, 10°C a les set tocades del vespre, sense les meves eines, amb aigua, he begut tot el bidó de 500 ml. amb llums, en marxa la darrera hora, sense incidències, amb una sensacional coincidència, un home WEMBO, OMG, el mar avui seguia com ahir, menys enfadat. 

Des del Mirador del Drac dies de molt fred, de força Single Speed, ara esperant a demà, no necessàriament el Vol, o sí, o sí.

MTB, MTB, MTB. 

A tocar de les 8 del matí

Únicament ens falta determinar la roba de carrer, la de bike portem el 100% de tots els nostres equipaments, estiu, tardor, hivern, i primavera, de cap a peus.

De peus, recanvi de calçat d'estiu, de cap, casc de recanvi. 

He deixat una de les parelles de pneumàtics, és a dir tindrem un sol recanvi de parelles de pneumàtics, literalment la June va bé però fora de la bossa de viatge i nosaltres dos, estem al límit de capacitat funcional, no de carga en cap cas,  lluny a la baixa de la tara màxima de la transportadora de Dracs. 

Sonen tres quarts de vuit del matí, mentre carregava la June he gaudit d'un trenc d'alba molt silenciós, OMG, he d'entendre que la logística VW és de tres hores. 

Des del Mirador del Drac, a minuts d'iniciar el Vol a Scotland, Fort William ens espera, omg, omg, omg.

MTB, MTB, MTB. 

Porta al Vols

Entre un vell continent i una petita illa. 

MTB, MTB, MTB.

Ahir va ser una nit memorable, avui a tocar de minuts de les cinc del matí comença la gran aventura.

Des del Mirador del Drac ara a segons de fer el primer cafè, sonen les cinc del matí al campanar de SV, compartim un bon cafè?

La June, el Castell de les Fades de la Foscor, tots dos dofins de la Nau Insígnia, quin moment, quin instant, OMG, OMG, OMG. Directes a Scotland, directes a Fort William, omh yeaaaah!

Test VII, Bec&Betty light

Veurem, veurem. 

MTB, MTB, MTB. 

Estaria bé poder fer encara que breu un test dels llums de la Bec també de la Betty. 

I en el pla dels Dracs, estaria bé abans del trenc d'alba tornar a ser entre Fades de la foscor, OMG, i ja no et dic res de poder ser entre elles i els cavallers de la llum, en el precís instant de la marxa de les primeres, i de l'entrada del protectors de la llum, omg, omg, omg. 

De mentre fem un cafè, el primer dels previsibles tres de la jornada?

Des del Mirador del Drac, amb moltes ganes de fer-ho bé, no de fer, en cap cas, en cap cas, mtb, mtb, mtb.

Un dia

Sense Vols, omg, sense logística WEMBO, tot aturat, i una proposta alternativa de com poder seguir amb aquest tram, tot no pot ser, i el dia a dia, les oportunitats de decidir rutes diferents de la Nau Insígnia tenen com a objectiu que el futur per sobre de la nostra longevitat tingui una hemeroteca a on referir-se, és per tant d'obligat compliment per genet i Reina sempre fer seguint aquest mandat, no ho oblidem, cap dels dos, és un mandat, i per tant d'obligat compliment.

Una aventura, d'entre molt poques, totes fora de les fronteres del Nord, totes, a on el com, a on, i representant a qui, ho marca quasi tot, per sort, per sort.

Avui, tot resta aturat, inscripcions en primer terme, que segueixen el seu curs, hotels, aturats, eurotúnel, aturat, castell, aturat, June, aturada, no tinc arguments suficients que justifiquin aquests fets dins d'aquest marc de paràlisi, el segell l'únic que camina, i perquè ara matix no depen de nosaltres, però no l'he anat a recollir, de ser tot plegat serà demà a la tarda, de ser, de ser. 

Per diferents motius, la programació va un pas després, de fet dos, un primer excepcional va provocar no iniciar el Vol aquest proper divendres, com ho és tenir uns convidats dels USA en origen a aquesta mateixa data, tenim una festa gran al vespre, i per tant justificat demorar 24 hores el Vol, i un segon de donar-se demà com avui les mateixes circumstàncies. 

Des del Mirador del Drac aturats, aquest triumvirat té un to diferent, som tres anys més grans, un més vell, la Reina més bella, i la nostra visió de la Nau Insígnia no ha canviat, segueix sent la què és, dins dels canvis lògics dins del pas del temps a on hi som de ple dret/privilegi, però no en som els únics, vull dir dins d'aquesta Nau, i per tant com el mandat, per ser aquest també és obligat el consens, de ser possible, i sense saber el marc d'abast d'aquests mots, els de ser possible. 

Bé, una via, la de la prudència a obert el pas per un pont, que de voler podem canviar de lloc demà, avui ens portaria a dimarts, demà però mirarem de portar-lo a dissabte, és a dir dins de la programació original. 

Ara però a tocar de la mitja nit, toca descansar i esperar a la propera matinada, la cinquena dins de l'espera, i que de ser germana de les anteriors, anirà vestida no de Vol, si no de descans.

MTB, MTB, MTB. 

Test VI

No està malament, fins i tot passarà que aconseguiré continuitat a les portes el proper SOLO.

És important per a mi aconseguir-la, perquè de poder aconseguir una seqüència de 10, al final en seran 20 de 30 possibles que està molt i molt bé, pel fet de sumar a una preparació de mesos, des de novembre del 2013, de manera ininterrompuda fins a final de juliol a on l'aturada ha sigut contundent, certament, certament.

Avui de matinada no ha pogut ser, el despertador ha sonat a un quart de sis, i le moviment ha sigut inexistent, ja està prou bé, aconseguir un tercer Drac per a poder disputar el proper SOLO un èxit dels grans, mtb, mtb, mtb. 

Ara mirant de decidir el pas del castell, costa, costa per no saber quina és la millor opció, i si vols fer-ho bé fins i tot pot sortir bé, clar que yes!

Avui a l'hora de dinar, un Drac, prou bé, no en sé la temperatura, sí que anàvem d'estiu 100%, amb la Xenon de Gore darrera i que no l'he utilitzat, 200 ml d'aigua, sense menjar, amb les eines. ara he de dir, sense llum del cap. Cap coincidència, ni incidència, que bé, que bé, que bé, moltes converses SOLO-SOLO-SOLO.

Ara un break per dinar i un cop posat punt i final a la jornada decidirem la logística de l'alimentació, dels hotels a Fort William, i en primer terme o segon no sé si abans de l'alimentació o després, el castell, el castell. 

IF, IF, IF. 

Tecnologia per la WEMBO

No tot ha de ser ferro, rigidesa i Single Speed.

Necessitem bateries pels mòbils si volem disposar de la possibilitat d'enregistrar amb èxit la cursa de les 24 hores SOLO al Strava, dic amb èxit perquè a Finale vaig portar el GPS tota la cursa i no va guardar res, OMG. 

Ara apostarem pels mòbils per enregistrar l'aventura, tot i que amb una bateria de recanvi serà molt i molt just, és el pressupost que tenim, un mòbil-una bateria de recanvi. 

Quan has de comprar un castell no et pots permetre masses llicències més, oi que no?

Emocionat, a les properes hores decidirem, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac, sonen les 9 al campanar de SV. 

MTB, MTB, MTB. 

Si ets bo

Si ets bo per anar a dormir tard ets bo pet llevar-te d'hora, però no si he anat a dormir tard construint un Drac. 

Per aquest motiu aquesta matinada no hi ha hagut Drac, per què ho dic? perquè la limitació no ha sigut per temor a recaure en el refredat o per pensar amb males sensacions a dalt de la bike, si no per descansar de dues de la matinada a set, que bé, que bé, que bé:-)

Fem un cafè mentre planifico fins les 9 la logística de la propera WEMBO de casa?

MTB, MTB, MTB.

De Drac

Recanvi de Drac, no de components.

"A Roma, com a Roma"

Doncs això, 2a bike, 2a bike!

La 2a bike a punt, quasi, perquè serà un Drac descansant dins de la transportadora de Dracs. Rodarà a Fort William si el Drac de la Reina decideix aturar-se, omg, omg, omg. 

L'una de la matinada tocades i aquí no hi ha qui dormi, mtb, mtb, mtb.

Demà anem a comprar el castell per ser genet i Reina a la fortalesa escocesa, com no podria ser d'altra forma, oi que no?

OMG, OMG, OMG.

Quines ganes que tinc de ser dins de la cursa, oh yeaaaaaah!

I d'aquí a hores Vol de Drac? 

Recanvis

I tant, i tant, perquè vàrem veure moltes possibilitats a Canberra, entre elles que una bike un corredor, no, un biker, dues bikes.

Cadena, pneumàtics, líquids NoTubes, pastilles de fre, i retirar la tija, de 27,2 mm. de 27,2 mm.

Quedarà fins demà com una bike de trialsin, sense tija. Pel fet que requereix d'una tija recta, no amb retrocès com la Moots, i per tant demà substituiré la que porta ara per una Thomson recta i l'Aspide Glamour de la Betty. 

Des del Mirador del Drac, emocionat per demà, demà podria ser que compressim un castell, crec que hem de consolidar un bon castell per Scotland. Des d'un bon castell es poden defensar moltes posicions, oi que sí?

Ara, aquesta tarda després d'un bon café he confirmat el segell de la Nau Insígnia per a la propera WEMBO, tipus el del depositat a la casa de Romeu i Julieta a la darrera aventura Single Speed, de la que encara tinc pendent la crònica, OMG. No és la millor imatge, la guardo com un tresor per a la propera crònica. 

Per a la propera aventura a les antípodes després de Scotland estem construint una de les columnes vertebradores de l'eix principal de la Nau d'aquest període passat de tres anys, 2012-2013-2014una columna singular, silenciosa, majestuosa també a diferència de la Nau, que brilla per la seva auto imposada discrecció, omg, omg, omg. Una de les tres columnes,  únicament una, de tres que han de ser hemeroteca de la Nau Insígnia, oh yeaaaah!

Són tres, però únicament en podrem transportar una, logísticament no és possible transportar les tres. Difícil serà aconseguir fer el Vol amb una, veurem, veurem, ara primer treballar laboriosament per la construcció de la primera, un cop depositada als seus valedors ja anirem a per les altres dues, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Per exposar el proper tram

Un fotograma d'ell per l'emoció, el primer que ens cal és un bon cafè, no per si mateix, sí pel què significa per un besnét d'indiano de Cuba fer un cafè.

Fem un cafè?

MTB, MTB, MTB. 

Test V

Ja no intent V. Per fer-lo perquè les cartes ja no són les què són, pesa tot un any preparant el proper mundial SOLO.

Mentre rodava avui re-llegia mentalment els Dracs fets aquest hivern, aquesta tardor, i ara ha de pesar cada un dels Dracs fets des de novembre, no els no fets des de l'agost, mtb, mtb, mtb. 

Certament, certament, ahir no hi va haver Drac, vaig dormir molt, i quan hauria pogut sortir a les 10 del matí la pluja ja manava la jornada.

Avui ho hem salvat al mig dia, oh yeaaaah!, feia sol, calor, que bé, que bé, que bé.

El mix d'inhaladors amb la imcorporació de la cortisona, de 10/10, OMG, ara el color si el temps ens deixa un xic d'oportunitat serà el millor color, clar que yes.

D'estiu, equipats 100% d'estiu, amb la Xenon de Gore darrera per si de cas, sense uitilitzar-la, 200 ml. d'aigua, sense menjar, sense eines, a 27,5ºC a les dues tocades de la tarda al pas per la riera de LLavaneres.

Les converses una sola, SOLO-SOLO-SOLO.

Hi tenim un ambaixador del Blog als UK, i a partir del dilluns a Escòcia, són molts els escollits, pocs els qui hi seran, perquè costa ser-hi, ser prou perseverant com per afrontar la tercera WEMBO.

Us podria farcir el Blog amb el pressupost, no cal, millor ens quedem entre Dracs i entre la Witch's Trail. Però a les properes hores ja aniré aportant informació dels prepraratius de la propera aventura, de ser, de ser, ara però tot pinta a que sí.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed, de SOLO, a on ara tot són passes de logística avançada, que bé, que bé, que bé.

Avui les Falgueres Màgiques han imposat el seu llegat, no el de l'oblit, no, a l'inrevés, hi pensaré un cop ja a dins del circuit, dins de la cursa, entre el pas del tram de les bruixes, omg, omg, omg. He de pensar que Fades, les primeres, cavallers amb pensant en elles, i el Destructor Independent seran els nostres protectors, he de pensar, oi que sí?

MTB, MTB, MTB. 

Tot queda proper

Tot queda lluny, anem a pel triumvirat, no és cap notícia, OMG. 

El fons el mateix, seguir entre els Vols de Drac, oi que sí?

MTB, MTB, MTB.

WEMBO: Què està passant?

Si som avui SSEC2013.

Si avui tot just som SSEC2012.

 Falta quelcom, hi pensaré.

Totes les eines dins de la bossa, millor dit quasi totes.

Tema llums, important sempre. Detall del cargador de quatre piles, cal per si la liem amb les bateries, que sempre passa, oi que sí Betty?

Un pel manillar de 80 m. un pel casc de 30 m. i dos del darrera.

Escalant a mínima potència sempre, un i prou, o els dos, però a mínima potència. Baixant sempre a màxima.

Els del casc a mínima escalant, a màxima fent equip amb el del manillar.

No es veu massa bé, no passa res,  gruixos per centrar les pinces, cales de recanvi, cadena, un tros. i recanvis varis dins de la caixa negra.

I tot guardat dins de la caixa, herència de la Cagiva 900i d'en Xavier.

Per un cop tot agrupat per tipus, fer-se companyia tots dins d'una única caixa.

Els protector pel fang, perquè si plou molt i molt serà el nostre gran dia, i tant que sí.

I la bossa de dutxa perquè passades les hores ens hem de cuidar, mtb, mtb, mtb.

MTB, MTB, MTB.