Una setmana de Vols, fins ahir que les sensacions van deixar a un segon pla aquesta prioritat. En tot cas els Dracs a punt, les Armadures de Gala també, i nosaltres en espera pausada.
Una sèrie de sis sortides, prou bé, a on les sensacions sense ser les millors són prou bones, i a on unes temperatures rondant els 10ºC alts sense Sol ens deixen en un estat rar per sota de les dues hores de sortida, però a on entre els noranta i els cent vint minuts de Vol no anem en la direcció com per augmentar el temps a dalt dels Dracs, curiós, i mira quines curiositats que portem els guants d'estiu i els d'hivern, i jo sortint amb els primers passant a utilitzar els segons acabo tornant a utilitzar els d'estiu, però a l'hora les sensacions són rares, i no seria aquest el mot que ho defineix correctament, sí el que d'entrada s'acosta més a la realitat després dels primers jo diria que seixanta minuts, perquè és a partir d'aquí que les sensacions comencen tímidament a ser això rares de menys a més, com més minuts estem a dins del Vol després del minut seixanta poc a poc anem entrant a aquesta percepció extranya, com més propers al minut noranta més consolidem aquesta mena de destemplament, segurament la situació és germana a la que experimentem des de Santa Mònica baixant els darrers quilòmetres per la riera de Llaveneres, a aquest darrer tram està més clar el motiu de la fredor, com ho és una caiguda dràstica de la temperatura mentre baixem de la carena a tocar de la pista del Corredor fins arribar a peu de mar sempre de costat a aquest congelador com esmento amb forma de riera, no és el cas a les zones properes al Paradís de l'Aigua, a on no tenim la sensació d'una caiguda notable de la temperatura, i de fet el termòmetre així ho indica, però el resultat és diria que més dràstic per un subsòl que transporta dolls d’aigua i que emana una fredor a cada metre recorregut, sumat a l'hora per l'estació amb un fons totalment blanc, a on sempre estem aprenent, segur, segur, interactuar amb aquestes noves condicions ambientals requereix de voler ser-hi en primer terme, i segurament també que la voluntat d'aprendre mantingui encesa la flama, per aquest motiu ara per ara mirem d’evitar prudentment de passar per aquesta zona més humida.
En tot cas les pensades són de sortir, així doncs anem d'allò més bé, mentre mirem de sobreportar aquestes sensacions dins d'una estació que ens fascina a l'hora que ens desconcerta intermitentment, sense anar més lluny sensa ella no tindríem Falgueres Màgiques, i ni tant sols jo estaria lligat proper a Santa Fe, quines coses, el fet és que parlem de Vols a plena estació de fredor crec que no diria freda perquè estem sempre molt per sobre dels 0ºC, així avui mateix en obrir els ulls el termòmetre marcava 13ºC , vull dir que tot i la pluja, que tot i el vent, a aquesta temperatura tenim equipaments quasi ideals per sortir amb aquestes condicions, fer el petit pas i sortir ho tenim a tocar, oi?
I ara em ve al cap el dia que la The Motivator va trencar la seva puntera pujant per el llac d'en Viada, OMG.
https://thegreatescapemtb.blogspot.com/2015/04/quarts-de-nou-del-mati.html
Un mallot el de la imatge de la zona Bec, renoi, renoi, renoi, content que ara passada una dècada i mitja la Vicious gràcies a l'Home del Montseny amb la seva màquina de tall d'aigua va reparar i millorar la The Motivator ))
Una pluja important, una boira baixa potent i en el temps transcorregut des d'aquest matí he vist passar en diferents moments dos ciclistes equipats fins a dalt, els dos totalment de color negre, quines coses, però ells estaven a dalt de la bike mentre nosaltres ara per ara esperem, que bé oi?
A aquesta cinquena revisió de dissabte els Dracs estan a punt, les Armadures de Gala, la combinació de les lleugeres amb tèrmiques una mica denses, no les d’estiu, preparades des de primera hora, els bidons amb sals, un i un, esperen tots la seva propera oportunitat, ajuda a pensar en la possibilitat la presència d’un Sol intermitent, molt, molt, oi? )
MTB, MTB , MTB.
Ahir anada a la capital, arròs dels dijous de Granollers ara puntualment a Girona, i la propera setmana serà a la capital del Vallès Oriental també però no serà dijous, i que finalment tampoc serà, sí a la Selva, coses quines coses un altre cop, en tot cas ahir amb la pluja, ahir amb el vent, sense la fredor però, i no diria que xop per les circumstàncies de la intermitència a favor meu d'aquests elements.
Una jornada més a un espai de cultura que promou la nostra identitat, que bé.
Per cert he de seguir lluny de l'alimentació del 2019, perquè encara ara em venen uns certs fàstics, renoi, renoi, renoi, de ser a la propera hauria de ser una amanida de primer i un arròs de segon, i poca cosa més, cafè com a premi de cloenda, i caminada de vint-mil passos sí o sí per assolir objectius de qualitat, ahir però vaig seguir aquest programa fallant per una banda amb el primer plat, a on un moniato acompanyat de quelcom que desprenia una flaire intensa, enmascarada per una presentació atractiva del plat em va deixar totalment en fora de joc sense quasi adonar-me'n, seguit de l'arròs, per sense postres passar directament al cafè molt curt, procés el de decidir-me per un cafè i/o uns postres, aquest darrer lent doncs descartar una crema catalana, una poma al forn farcida de crema, un pastís de xocolata entre d'altres requereix de certa força de voluntat, no sempre per sort, i a on aquests dos darrers moments el de l'arròs, i el del cafè concentrat i d'aroma intens no van però poder reconduir la rara sensació experimentada amb el primer plat, és força evident que hauria d'haver decidit l'amanida de primer, certament, certament, i dic quasi perquè la sensació era sigilosament desagradable, lleugeres nàusees que en menor grau han continuat avui, i per una altra banda en darrer terme vaig quedar curt amb els passos fets en aquesta ocasió per sota del deu-mil, això sí de tornada sota una pluja lleugera i intermitent, i d'anada sota una tempesta respectuosa amb mi, que bé.
Reflexionava ara a aquesta revisió número setze d'aquesta aportació que la lleugera indisposició patida ve per la meva falta de costum de gaudir d'una gastronomia més oberta, actualment i aquest març ja portarem en aquesta direcció de menys a més i ara encara més tot i que lentament però també sense pauses, però en tot cas vinc d'un recorregut de sis anys allunyat dels espais on es comparteix al voltant d'una taula gaudint d'aquest aspecte esmentat com ho és el de la gastronomia de la restauració, mentre escric no paren de passar grups de ciclistes, renoi, renoi, renoi, en tot cas no sé si aquesta apertura podrà tenir una certa continuïtat, jo tinc els meus dubtes, però a l'hora bé que hi estic anant, i no perquè ho tingui de cara que també, segur, segur, sense anar més lluny aquesta darrera experiència a la capital a mi em va requerir d'una preparació d'hores, de dies fins i tot.
Cal veure que és el segon dia en una dècada que faig un SOLO a Girona, vull dir no és un pas més entre molts, la logística mateixa va comportar de sortir del Mirador a les dotze tocades i arribar al Mirador un altre cop forces hores després, vull dir portar a terme la pensada d'un SOLO a la capital em va implicar d'un volum considerable de temps, i tot just vaig fer un dinar jo sol, si arribo a coincidir amb més persones el temps que requeriria de fer aquest pas em portaria un mínim del doble de temps, sortiria amb llum i tornaria de nit, de fet ja va ser així en aquesta ocasió. No és aquest però l'objectiu, coincidir-hi vull dir, sí ser a aquest entorn per gaudir de les sensacions, i en funció d'aquestes valorar la possibilitat d'incorporar un nou Mirador, espero no perdre de vista aquest horitzó que persegueixo, espero, espero ))
M'he deixat de comentar que he de pensar que portant en aquesta ocasió un calçat clàssic, molt, fins i tot diria que el puc considerar radical per la seva extrema particularitat, definida aquesta pel fet de disposar d'una sola de goma excepcional i a l'hora també singular, molt apta per a terres exigents, com oli, aigua també, així per aquest darrer element especialment dedicat a dies de pluja, per poligons a sota zero o propers tot i no ser el meu escenari actualment, aquest a trepitjat paviments glaçats i no un dia, segurament també per aquest motiu el de no fer visites d'aquest tipus des del 2020, estaven guardades a la seva caixa des de fa uns anys, ideals però per a una jornada com aquesta sota la pluja ara passats aquests anys, siguent molt nou aquest calçat, però que porta uns anys amb mi visitant únicament Màquines de Prosperitat molt exigents, més encara. Així a l'hora de la tornada després de l'arròs segurament per una humitat que lògicament va arribar als meus peus a l'anada i que amb aquesta combinació va derivar en dues llagues als talons, fet que em va comportar de refer el camí amb un caminar sota aquesta lleugera i intermitent pluja com si els meus genolls no tinguessin articulacions, amb les cames crec que totalment rectes, o aquesta era la sensació que jo tenia, per mirar de minimitzar la cremor del frec de la sabata amb el meu taló a cada pas que feia, i que em va semblar un trajecte infinit de tornada, per un cop ser a dins del Gran Drac esportiu per uns pedals de tot menys suaus a l'hora d'accionar-los aquesta molèstia es va mantenir durant tota la tornada al Mirador, i no són dolços els pedals perquè és el tacte que han de tenir, molt durs d'accionar, coses.
Molèsties aquestes dels talons que encara tenia quan ahir em vaig ficar les S-Phyre, no però un cop a dalt del Drac rodant amb elles, quina sort.
En tot cas ara passats els dies aquests calçat està guardat a la seva caixa original a l'espera de si marxarà del Mirador, crec que no tot i el sever càstic que em van imposar, segurament va ser així com a recordatori que aquesta opció que estic valorant tindria un cost contundent també. La marxa d'aquestes no posaria punt i final a aquest recordatori doncs fan aquestes equip amb una segona parella de la mateixa casa que també disposo, i que són aquesta segonas parella amb el primer joc el millor calçat que he tingut mai per aquesta finalitat, com sona, soles de goma per terres exigents, a l'hora que preparats per les Màquines de Prosperitat més nobles, quines i quantes coses.
I també puc compartir que tardo més a equipar-me per a una anada a la capital que no pas per a un Gran Vol de dues rodes, és així, sóc molt cerimoniós sempre que el destí sigui aquest, sempre, sempre, sempre, i m'agrada que això sigui així, vull que continuï així, i tant ))
Ara després d'aquesta jornada tempestuosa inspirat gràcies a ella és hora d'anar pensant en la possibilitat dels Grans Vols de dues rodes en condicions de pluja moderada o fins i tot amb uns punts per sobre de la moderació, sense vent però de poder triar, pensada que aquest propòsit deixa oberta la porta a la necessitat d'altres condicions favorables per poder portar a terme aquest Gran Vol de dues rodes sota la pluja, necessito un espai a destí on poder treure'm la Super Armadura de Gala en cas d'haver de fer una aturada breu sota aquestes condicions com esmento de pluja constant però no de tempesta extrema, tot i que també dependrà de si aquest Gran Vol el porto a terme a una estació de fredor com la d'ara, o a una més càlida com la que s'acosta, doncs a aquesta darrera estació quasi que és un privilegi ser-hi a dins de la Super Armadura de Gala duplicant segurament el pes d'aquesta per la preciosa immersió a la pluja, i perquè no ser-hi també com esmento en cas d'una tempesta de certa intensitat ))
Rar deixar el Gran Drac esportiu proper a l'Onyar sense protecció de cap tipus, quines coses, no sé perquè vaig decidir això disposant d'un lloc més protegit, bé sí segurament per fer un breu assaig de la possible visita amb el Gran Drac de dues rodes, però mentre tornava de dinar el fet de detectar diferents radars fotogràfics amb límits de 30Km/h, per a mi nous aparells de control a llocs per on he passat sempre a peu anant i tornant direcció a casa de les tietes, en aquesta ocasió anant a buscar el Gran Drac a mig camí d'aquestes, em deixa amb la sensació que no sé si estic preparat-capacitat per circular amb aquestes cíviques normes per la capital. Vull dir, trenta és molt o és poc, segons com doncs jo vaig fins i tot més lent si no tinc ningú darrera però de no ser aquest el cas tenint cavalls de ferro molt propers al meu Gran Drac de dues rodes i això a una ciutat quasi sempre és així, fora de venir-hi de nit, o de matinada puc pensar perquè realment no ho sé, així amb el Gran Drac de dues rodes normalment poso certa distància indiferentment que el tram marqui cap limit de velocitat, primer és la meva integritat física sempre, referit a distanciar-me d'aquests res més, no seria la prioritat si en fer-ho arrisqués a tercers, quantes vegades no he repetit volta a la rotonda per deixar passar al del darrera que va como si no hubiera un mañana, o en el seu defecte aturar-me a la dreta per deixar passar, forma part del meu dia a dia, menys des de l'arribada del Gran Drac de dues rodes doncs amb aquest necessito distanciar-me, no però amb l'esportiu doncs amb ell segueixo aquest criteri de cedir el pas, en tot cas amb le de dues rodes no tinc experiència recent en circular per cap ciutat.
Referit a aquest model d'allunyar-me amb el Gran Drac de dues rodes, quan aquestes circumstàncies passen a una via ràpida de molts carrils amb incorporacions, si coincidim molts vehicles a l'hora jo sempre, sempre, sempre portant a terme aquesta maniobra circulant per el carril de l'esquerra activo el mode hiperespai durant uns breus segons i prou, entre dos, i cinc, que és molta estona per mi quasi podria dir que infinita, tornant tot seguit a incorporar-me a la dreta del tot, sóc anticarril del mig, circulant sempre un xic per sota o molt per sota del límit de velocitat establert, en aquest cas depenent del nombre de camions i el ritme que m'imposin aquests, i aquest procés el repeteixo tantes vegades com es donen aquestes circumstàncies del tràfic, darrerament he de dir que masses, i en fer-ho la sensació en cap cas és bona, però és que és pitjor seguir proper als altres vehicles pensant que se'm tiraran a sobre, uf, és més segura probablement això sí l'opció de posar distància, i com esmento ja és la que porto a terme actualment, però també he de dir que no ho tinc del tot clar que continuï amb aquest format doncs després de fer-ho sempre per l'esquerra del tot tornant tot seguit al carril de la dreta del tot, i aquesta maniobra de canvis de carril la veig molt perillosa actualment, no tinc mai una visibilitat completa mirant enrera amb els miralls, coses, a l'hora coincideixo amb molt pocs conductors que circulin per la dreta, curiós però és així, els únics els camions això sí, i també aquesta maniobra d'allunyar-me és molt incòmoda doncs és el risc que detecto proper el que activa aquest moment aquesta reacció de posar distància, així risc proper i presa de decisions immediates relacionades amb la velocitat no són un bon companys de ruta sí la combinació menys dolenta per mi entre totes les dolentes, ho rellegeixo ara el diumenge a la tarda i tot seguit tinc un calfred, dos el dilluns a l'hora de dinar, i tres el dimecres a la tarda, renoi, renoi, renoi.
Avui també de bon matí, una lectura cercant informació d'una de les dues candidates, de les Naus vull dir, a on llegint una aportació a un foro americà crec, aquesta finalitzava amb una frase que és la que encapçala aquesta intervenció d’avui a The Great Escape MTB, i que fa que d'haver-me de decidir per fer-ne venir una, la seleccionada seria aquesta sense cap mena de dubte. Vull entrar per el portal d'accés de la llum a la foscor amb una Nau d'aquest perfil, quan he llegit aquestes paraules m'he decantat automàticament per ella amb la convicció que aquesta característica és de ben segur la contrassenya d'accés, no l’única òbviament, sensa aquesta paraula clau puc ser això sí, proper al portal però no podria creuar-lo. Com la sortida de divendres carenant de costat a la caiguda de la llum, pilotant mentre a la meva dreta estava entrant la foscor amb tanta força que el meu Gegant va haver d'embolicar-me un altre cop repetint el concepte de segona càpsula protectora, la primera és la Super Armadura, doncs el xoc de la llum i la foscor genera un doll d'ombres que durant uns instants marca una explosió de contrastos que les meves pupil·les no podrien digerir o això pensa el Gegant, ho rellegeixo passades les hores a aquesta tretzena revisió i quedo gratament impressionat, per tot, pel moment i a l'hora per les precioses reaccions, del Gegant, del meu Gran Drac de dues rodes que és curiós que després de pocs mesos està totalment sincronitzat amb els moviments protectors del Gegant, coordinació que ha requerit d'anys amb els dos Destructors de Murs, mentre tot això passa jo no ho veig però sí que ho gaudeixo, i de quina manera, OMG.
Quin privilegi a aquestes vesprades iniciar cada vegada la cerimònia d'equipar-me amb la Super Armadura de Gala, procés laboriós el de la selecció de cada part de l'equipament, cert, cert, des de principis del 2023 l'he portat a terme cent seixanta-dues vegades. Seguidament un cop seleccionada la Super Armadura, procedeixo a desfer totes les mesures de seguretat que protegeixen els Grans Dracs de dues rodes, ho faig sense haver-me equipat doncs ficat a la Super Armadura aquests passos són ferregosos de portar a terme, per un cop alliberat el Gran Drac passar ara sí seguidament a equipar-me amb la Super Armadura seleccionada, per tot seguit enfilar-me al Gran Drac, obrir els diferents murs de protecció entre el Mirador i la pista d'enlairament, i a partir d'aquí inciar la ruta i dirigir-me al punt més llunyà del Gran Vol.
Mentre això està passant estic totalment receptiu a la sensació que tinc, per poder valorar decidir si seguir amb el propòsit, l’emoció i també a l’hora un cert temor tenen un paper rellevant, i a on la pensada puntual en coincidir la meva mirada amb l'intensa llum taronjada és que amb una Nau em podré endinsar a aquesta ona immensa de color, no con fins ara admirar-la, com a les darreres oportunitats que s'han presentat, que són poques és cert, i tenint clar de no avançar en aquest sentit, és a dir si no engranés la nova Nau a una de les Corones de Granit la reflexió seguirà igualment el seu curs, sempre ho fa, així travessar el portal serà un propòsit conegut però no un destí realitzable amb el coneixement d'avui, i que també està molt i molt bé, molt, doncs em sento bé pel fet de poder ser a aquest tram actual.
Fa avui cinc anys aquesta aventura formava part d'una hemeroteca oblidada, viscuda fa trenta anys, i per aquest motiu avui és una experiència totalment nova possiblement un altre cop com esmentava per l'ordre diferent de les notes, de leș mateixes notes de sempre, de la partitura que configuren entre elles una música que sona bé i és aparentment diferent de la de fa tres dècades, doncs segurament podria repetir-se el moment ara dècades després vull dir siguent idèntic, i senzillament són els meus ulls més torradets per la de centenars de banys d'onades de color gaudits tots aquests anys, mai prous referit a moments entre els Cavallers i les Fades, però a l'hora suficients com per confondre’m i no identificar el moment com el d’un instant-moment conegut, que bé, repe però a l'hora nou ))
Ara únicament cal deixar-ho reposar, i prou, referit a la possibilitat d'una nova Nau, que seria la primera, que ja és molt, doncs la tasca de recerca en principi sembla haver quedat conclosa, dic sembla perquè que segueixi a aquest punt queda supeditat a que el meu pensament sobre el concepte que necessito mantingui l'equilibri actual i no d'un una mica més evolucionat, fet plausible, segurament, no ho sé, si ho comparteixo utilitzant aquest mot senyal que la porta per molt o per poc segueix com a mínim escletxada deixant oberta la possibilitat de tornar a valorar a una de les dues candidates inicials que ara sembla haver quedat descartada. Sense anar més lluny si necessito dipositar la Super Armadura de Gala i equipar-me de carrer amb una muda confortable com podria ser un calçat, uns jeans, un jersei amb coll, una jaqueta un xic densa, i el gorret corresponent, necessari aquest darrer en el meu cas per mirar de minimtzar l'exposició directa del Sol, aleshores la segona candidata, la que he descartat passa a ser la primera, com sona, con sona. Però el meu dubte és que si surto de la Super Armadura totalment xopa no sé si passades unes hores després de fer l'arròs per exemple, podria tornar-me a ficar a aquesta. Ara mateix amb un diumenge plujós com el d'avui tot i ser un vespre a 19ºC que és una temperatura més que amiga, diria fins i tot enganyosament calorosa, encara penso que em costaria desfer aquest procés, diferent seria si la muda interior a utilitzar fos un segon conjunt a punt i sec, segurament la via per refer la tornada al Mirador amb la mateixa Super Armadura és aquesta roba interior seca, i no la que portava a l'anada, sempre em quedaria mirar de minimitzar els efectes de la pluja utilitzant l'equipament de protecció específic per aquesta que disposo, i tant, i tant, i que encara no he utilitzat mai.
