It's a lucky bike )) 17+

Una setmana de Vols, fins ahir que les sensacions van deixar a un segon pla aquesta prioritat. En tot cas els Dracs a punt, les Armadures de Gala també, i nosaltres en espera pausada.

Una sèrie de sis sortides, prou bé, a on les sensacions sense ser les millors són prou bones, i a on unes temperatures rondant els 10ºC alts sense Sol ens deixen en un estat rar per sota de les dues hores de sortida, però a on entre els noranta i els cent vint minuts de Vol no anem en la direcció com per augmentar el temps a dalt dels Dracs, curiós, i mira quines curiositats que portem els guants d'estiu i els d'hivern, i jo sortint amb els primers passant a utilitzar els segons acabo tornant a utilitzar els d'estiu, però a l'hora les sensacions són rares, i no seria aquest el mot que ho defineix correctament, sí el que d'entrada s'acosta més a la realitat després dels primers jo diria que seixanta minuts, perquè és a partir d'aquí que les sensacions comencen tímidament a ser això rares de menys a més, com més minuts estem a dins del Vol després del minut seixanta poc a poc anem entrant a aquesta percepció extranya, com més propers al minut noranta més consolidem aquesta mena de destemplament, segurament la situació és germana a la que experimentem des de Santa Mònica baixant els darrers quilòmetres per la riera de Llaveneres, a aquest darrer tram està més clar el motiu de la fredor, com ho és una caiguda dràstica de la temperatura mentre baixem de la carena a tocar de la pista del Corredor fins arribar a peu de mar sempre de costat a aquest congelador com esmento amb forma de riera, no és el cas a les zones properes al Paradís de l'Aigua, a on no tenim la sensació d'una caiguda notable de la temperatura, i de fet el termòmetre així ho indica, però el resultat és diria que més dràstic per un subsòl que transporta dolls d’aigua i que emana una fredor a cada metre recorregut, sumat a l'hora per l'estació amb un fons totalment blanc, a on sempre estem aprenent, segur, segur, interactuar amb aquestes noves condicions ambientals requereix de voler ser-hi en primer terme, i segurament també que la voluntat d'aprendre mantingui encesa la flama, per aquest motiu ara per ara mirem d’evitar prudentment de passar per aquesta zona més humida.  

En tot cas les pensades són de sortir, així doncs anem d'allò més bé, mentre mirem de sobreportar aquestes sensacions dins d'una estació que ens fascina a l'hora que ens desconcerta intermitentment, sense anar més lluny sensa ella no tindríem Falgueres Màgiques, i segurament tampoc hauríem tingut Dracs nascuts al Montseny, ni tant sols estaria lligat proper a Santa Fe, quines coses, el fet és que parlem de Vols a plena estació de fredor crec que no diria freda perquè estem sempre molt per sobre dels 0ºC, així avui mateix en obrir els ulls el termòmetre marcava 13ºC , vull dir que tot i la pluja, que tot i el vent, a aquesta temperatura tenim equipaments quasi ideals per sortir amb aquestes condicions, fer el petit pas i sortir ho tenim a tocar, oi? 

I ara em ve al cap el dia que la The Motivator va trencar la seva puntera pujant per el llac d'en Viada, OMG.

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/2015/04/quarts-de-nou-del-mati.html

Un mallot el de la imatge de la zona Bec, renoi, renoi, renoi, content que ara passada una dècada i mitja la Vicious gràcies a l'Home del Montseny amb la seva màquina de tall d'aigua va reparar i millorar la The Motivator ))

Una pluja important, una boira baixa potent i en el temps transcorregut des d'aquest matí he vist passar en diferents moments dos ciclistes equipats fins a dalt, els dos totalment de color negre, quines coses, però ells estaven a dalt de la bike mentre nosaltres ara per ara esperem, que bé oi?

A aquesta cinquena revisió de dissabte els Dracs estan a punt, les Armadures de Gala, la combinació de les lleugeres amb tèrmiques una mica denses, no les d’estiu, preparades des de primera hora, els bidons amb sals, un i un, esperen tots la seva propera oportunitat, ajuda a pensar en la possibilitat la presència d’un Sol intermitent, molt, molt, oi? )

MTB, MTB , MTB.

Ahir anada a la capital, arròs dels dijous de Granollers ara puntualment a Girona, i la propera setmana serà a la capital del Vallès Oriental també però no serà dijous, i que finalment tampoc serà, sí a la Selva, coses quines coses un altre cop, en tot cas ahir amb la pluja, ahir amb el vent, sense la fredor però, i no diria que xop per les circumstàncies de la intermitència a favor meu d'aquests elements. 

Una jornada més a un espai de cultura que promou la nostra identitat, que bé. 

Per cert he de seguir lluny de l'alimentació del 2019, perquè encara ara em venen uns certs fàstics, renoi, renoi, renoi, de ser a la propera hauria de ser una amanida de primer i un arròs de segon, i poca cosa més, cafè com a premi de cloenda, i caminada de vint-mil passos sí o sí per assolir objectius de qualitat, ahir però vaig seguir aquest programa fallant per una banda amb el primer plat, a on un boniato acompanyat de quelcom que desprenia una flaire intensa, enmascarada per una presentació atractiva del plat em va deixar totalment en fora de joc sense quasi adonar-me'n, seguit de l'arròs, per sense postres passar directament al cafè molt curt, procés el de decidir-me per un cafè i/o uns postres, aquest darrer lent doncs descartar una crema catalana, una poma al forn farcida de crema, un pastís de xocolata entre d'altres requereix de certa força de voluntat, no sempre per sort, i a on aquests dos darrers moments el de l'arròs, i el del cafè concentrat i d'aroma intens no van però poder reconduir la rara sensació experimentada amb el primer plat, és força evident que hauria d'haver decidit l'amanida de primer, certament, certament, i dic quasi perquè la sensació era sigilosament desagradable, lleugeres nàusees que en menor grau han continuat avui, i per una altra banda en darrer terme vaig quedar curt amb els passos fets en aquesta ocasió per sota del deu-mil, això sí de tornada sota una pluja lleugera i intermitent, i d'anada sota una tempesta respectuosa amb mi, que bé. 

Reflexionava ara a aquesta revisió número setze d'aquesta aportació que la lleugera indisposició patida ve per la meva falta de costum de gaudir d'una gastronomia més oberta, actualment i aquest març ja portarem en aquesta direcció de menys a més i ara encara més tot i que lentament però també sense pauses, però en tot cas vinc d'un recorregut de sis anys allunyat dels espais on es comparteix al voltant d'una taula gaudint d'aquest aspecte esmentat com ho és el de la gastronomia de la restauració, mentre escric no paren de passar grups de ciclistes, renoi, renoi, renoi, en tot cas no sé si aquesta apertura podrà tenir una certa continuïtat, jo tinc els meus dubtes, però a l'hora bé que hi estic anant, i no perquè ho tingui de cara que també, segur, segur, sense anar més lluny aquesta darrera experiència a la capital a mi em va requerir d'una preparació d'hores, de dies fins i tot. 

Cal veure que és el segon dia en una dècada que faig un SOLO a Girona, vull dir no és un pas més entre molts, la logística mateixa va comportar de sortir del Mirador a les dotze tocades i arribar al Mirador un altre cop forces hores després, vull dir portar a terme la pensada d'un SOLO a la capital em va implicar d'un volum considerable de temps, i tot just vaig fer un dinar jo sol, si arribo a coincidir amb més persones el temps que requeriria de fer aquest pas em portaria un mínim del doble de temps, sortiria amb llum i tornaria de nit, de fet ja va ser així en aquesta ocasió. No és aquest però l'objectiu, coincidir-hi vull dir, sí ser a aquest entorn per gaudir de les sensacions, i en funció d'aquestes valorar la possibilitat d'incorporar un nou Mirador, espero no perdre de vista aquest horitzó que persegueixo, espero, espero ))

M'he deixat de comentar que he de pensar que portant en aquesta ocasió un calçat clàssic, molt, fins i tot diria que el puc considerar radical per la seva extrema particularitat, definida aquesta pel fet de disposar d'una sola de goma excepcional i a l'hora també singular, molt apta per a terres exigents, com oli, aigua també, així per aquest darrer element especialment dedicat a dies de pluja, per poligons a sota zero o propers tot i no ser el meu escenari actualment, aquest a trepitjat paviments glaçats i no un dia, segurament també per aquest motiu el de no fer visites d'aquest tipus des del 2020, estaven guardades a la seva caixa des de fa uns anys, ideals però per a una jornada com aquesta sota la pluja ara passats aquests anys, siguent molt nou aquest calçat, però que porta uns anys amb mi visitant únicament Màquines de Prosperitat molt exigents, més encara. Així a l'hora de la tornada després de l'arròs segurament per una humitat que lògicament va arribar als meus peus a l'anada i que amb aquesta combinació va derivar en dues llagues als talons, fet que em va comportar de refer el camí amb un caminar sota aquesta lleugera i intermitent pluja com si els meus genolls no tinguessin articulacions, amb les cames crec que totalment rectes, o aquesta era la sensació que jo tenia, per mirar de minimitzar la cremor del frec de la sabata amb el meu taló a cada pas que feia, i que em va semblar un trajecte infinit de tornada, per un cop ser a dins del Gran Drac esportiu per uns pedals de tot menys suaus a l'hora d'accionar-los aquesta molèstia es va mantenir durant tota la tornada al Mirador, i no són dolços els pedals perquè és el tacte que han de tenir, molt durs d'accionar, coses. 

Molèsties aquestes dels talons que encara tenia quan ahir em vaig ficar les S-Phyre, no però un cop a dalt del Drac rodant amb elles, quina sort. 

En tot cas ara passats els dies aquests calçat està guardat a la seva caixa original a l'espera de si marxarà del Mirador, crec que no tot i el sever càstic que em van imposar, segurament va ser així com a recordatori que aquesta opció que estic valorant tindria un cost contundent també. La marxa d'aquestes no posaria punt i final a aquest recordatori doncs fan aquestes equip amb una segona parella de la mateixa casa que també disposo, i que són aquesta segonas parella amb el primer joc el millor calçat que he tingut mai per aquesta finalitat, com sona, soles de goma per terres exigents, a l'hora que preparats per les Màquines de Prosperitat més nobles, quines i quantes coses.

I també puc compartir que tardo més a equipar-me per a una anada a la capital que no pas per a un Gran Vol de dues rodes, és així, sóc molt cerimoniós sempre que el destí sigui aquest, sempre, sempre, sempre, i m'agrada que això sigui així, vull que continuï així, i tant ))

Ara després d'aquesta jornada tempestuosa inspirat gràcies a ella és hora d'anar pensant en la possibilitat dels Grans Vols de dues rodes en condicions de pluja moderada o fins i tot amb uns punts per sobre de la moderació, sense vent però de poder triar, pensada que aquest propòsit deixa oberta la porta a la necessitat d'altres condicions favorables per poder portar a terme aquest Gran Vol de dues rodes sota la pluja, necessito un espai a destí on poder treure'm la Super Armadura de Gala en cas d'haver de fer una aturada breu sota aquestes condicions com esmento de pluja constant però no de tempesta extrema, tot i que també dependrà de si aquest Gran Vol el porto a terme a una estació de fredor com la d'ara, o a una més càlida com la que s'acosta, doncs a aquesta darrera estació quasi que és un privilegi ser-hi a dins de la Super Armadura de Gala duplicant segurament el pes d'aquesta per la preciosa immersió a la pluja, i perquè no ser-hi també com esmento en cas d'una tempesta de certa intensitat )) 

Rar deixar el Gran Drac esportiu proper a l'Onyar sense protecció de cap tipus, quines coses, no sé perquè vaig decidir això disposant d'un lloc més protegit, bé sí segurament per fer un breu assaig de la possible visita amb el Gran Drac de dues rodes, però mentre tornava de dinar el fet de detectar diferents radars fotogràfics amb límits de 30Km/h, per a mi nous aparells de control a llocs per on he passat sempre a peu anant i tornant direcció a casa de les tietes, en aquesta ocasió anant a buscar el Gran Drac a mig camí d'aquestes, em deixa amb la sensació que no sé si estic preparat-capacitat per circular amb aquestes cíviques normes per la capital. Vull dir, trenta és molt o és poc, segons com doncs jo vaig fins i tot més lent si no tinc ningú darrera però de no ser aquest el cas tenint cavalls de ferro molt propers al meu Gran Drac de dues rodes i això a una ciutat quasi sempre és així, fora de venir-hi de nit, o de matinada puc pensar perquè realment no ho sé, així amb el Gran Drac de dues rodes normalment poso certa distància indiferentment que el tram marqui cap limit de velocitat, primer és la meva integritat física sempre, referit a distanciar-me d'aquests res més, no seria la prioritat si en fer-ho arrisqués a tercers, quantes vegades no he repetit volta a la rotonda per deixar passar al del darrera que va como si no hubiera un mañana, o en el seu defecte aturar-me a la dreta per deixar passar, forma part del meu dia a dia, menys des de l'arribada del Gran Drac de dues rodes doncs amb aquest necessito distanciar-me, no però amb l'esportiu doncs amb ell segueixo aquest criteri de cedir el pas, en tot cas amb le de dues rodes no tinc experiència recent en circular per cap ciutat. 

Referit a aquest model d'allunyar-me amb el Gran Drac de dues rodes, quan aquestes circumstàncies passe a una via ràpida de molts carrils amb incorporacions, si coincidim molts vehicles a l'hora jo sempre, sempre, sempre portant a terme aquesta maniobra circulant per el carril de l'esquerra activo el mode hiperespai durant uns breus segons i prou, entre dos, i cinc, que és molta estona per mi quasi podria dir que infinita, tornant tot seguit a incorporar-me a la dreta del tot, sóc anticarril del mig, circulant sempre un xic per sota o molt per sota del límit de velocitat establert, en aquest cas depenent del nombre de camions i el ritme que m'imposin aquests, i aquest procés el repeteixo tantes vegades com es donen aquestes circumstàncies del tràfic, darrerament he de dir que masses, i en fer-ho la sensació en cap cas és bona, però és que és pitjor seguir proper als altres vehicles pensant que se'm tiraran a sobre, uf, és més segura probablement això sí l'opció de posar distància, i com esmento ja és la que porto a terme actualment, però també he de dir que no ho tinc del tot clar que continuï amb aquest format doncs després de fer-ho sempre per l'esquerra del tot tornant tot seguit al carril de la dreta del tot, i aquesta maniobra de canvis de carril la veig molt perillosa actualment, no tinc mai una visibilitat completa mirant enrera amb els miralls, coses, a l'hora coincideixo amb molt pocs conductors que circulin per la dreta, curiós però és així, els únics els camions això sí, i també aquesta maniobra d'allunyar-me és molt incòmoda doncs és el risc que detecto proper el que activa aquest moment aquesta reacció de posar distància, i risc proper i presa de decisions immediates relacionades amb la velocitat no són un bon companys de ruta, ho rellegeixo ara el diumenge a la tarda i tot seguit tinc un calfred, dos el dilluns a l'hora de dinar, renoi, renoi, renoi. 

Avui també de bon matí, una lectura cercant informació d'una de les dues candidates, de les Naus vull dir,  a on llegint una aportació a un foro americà crec, aquesta finalitzava amb una frase que és la que encapçala aquesta intervenció d’avui a The Great Escape MTB, i que fa que d'haver-me de decidir per fer-ne venir una, la seleccionada seria aquesta sense cap mena de dubte. Vull entrar per el portal d'accés de la llum a la foscor amb una Nau d'aquest perfil, quan he llegit aquestes paraules m'he decantat automàticament per ella amb la convicció que aquesta característica és de ben segur la contrassenya d'accés, no l’única òbviament, sensa aquesta paraula clau puc ser això sí, proper al portal però no podria creuar-lo. Com la sortida de divendres carenant de costat a la caiguda de la llum, pilotant mentre a la meva dreta estava entrant la foscor amb tanta força que el meu Gegant va haver d'embolicar-me un altre cop repetint el concepte de segona càpsula protectora, la primera és la Super Aramadura, doncs el xoc de la llum i la foscor genera un doll d'ombres que durant uns instants marca una explosió de contrastos que les meves pupil·les no podrien digerir o això pensa el Gegant, ho rellegeixo passades les hores a aquesta 13 revisió i quedo gratament impressionat, per tot, pel moment i a l'hora per les precioses reaccions, del Gegant, del meu Gran Drac de dues rodes que és curiós que després de pocs mesos està totalment sincronitzat amb els moviments protectors del Gegant, coordinació que ha requerit d'anys amb dels dos Destructors de Murs, mentre tot això passa jo no ho veig però ho gaudeixo. 

Quin privilegi a aquestes vesprades iniciar cada vegada la cerimònia d'equipar-me amb la Super Armadura de Gala, procés laboriós el de la selecció de cada part de l'equipament, cert, cert, des de principis del 2023 l'he portat a terme cent seixanta-dues vegades. Seguidament un cop seleccionada la Super Armadura, procedeixo a desfer totes les mesures de seguretat que protegeixen els Grans Dracs de dues rodes, ho faig sense haver-me equipat doncs ficat a la Super Armadura aquests passos són ferregosos de portar a terme, per un cop alliberat el Gran Drac passar ara sí seguidament a equipar-me amb la Super Armadura seleccionada, per tot seguit enfilar-me al Gran Drac, obrir els diferents murs de protecció entre el Mirador i la pista d'enlairament, i a partir d'aquí inciar la ruta i dirigir-me al punt més llunyà del Gran Vol. 

Mentre això està passant estic totalment receptiu a la sensació que tinc, per poder valorar decidir si seguir amb el propòsit, l’emoció i també a l’hora un cert temor tenen un paper rellevant, i a on la pensada puntual en coincidir la meva mirada amb l'intensa llum taronjada és que amb una Nau em podré endinsar a aquesta ona immensa de color, no con fins ara admirar-la, com a les darreres oportunitats que s'han presentat, que són poques és cert, i tenint clar de no avançar en aquest sentit, és a dir si no engranés la nova Nau a una de les Corones de Granit la reflexió seguirà igualment el seu curs, sempre ho fa, així travessar el portal serà un propòsit conegut però no un destí realitzable amb el coneixement d'avui, i que també està molt i molt bé, molt, doncs em sento bé pel fet de poder ser a aquest tram actual. 

Fa avui cinc anys aquesta aventura formava part d'una hemeroteca oblidada, viscuda fa trenta anys, i per aquest motiu avui és una experiència totalment nova possiblement un altre cop com esmentava per l'ordre diferent de les notes de la partitura que configuren entre elles una música que sona bé i és aparentment diferent de la de fa tres dècades, doncs segurament podria repetir-se el moment ara dècades després vull dir siguent idèntic, i senzillament són els meus ulls més torradets per la de centenars de banys d'onades de color gaudits tots aquests anys, mai prous referit a moments entre els Cavallers i les Fades, però a l'hora suficients com per confondre’m i no identificar el moment com el d’un instant-moment conegut, que bé,  repe però a l'hora nou ))

Ara únicament cal deixar-ho reposar, i prou, referit a la possibilitat d'una nova Nau, que seria la primera, que ja és molt, doncs la tasca de recerca en principi sembla haver quedat conclosa, dic sembla perquè que segueixi a aquest punt queda supeditat a que el meu pensament sobre el concepte que necessito mantingui l'equilibri actual i no d'un una mica més evolucionat, fet plausible, segurament, no ho sé, si ho comparteixo utilitzant aquest mot senyal que la porta per molt o per poc segueix com a mínim escletxada deixant oberta la possibilitat de tornar a valorar a una de les dues candidates inicials que ara sembla haver quedat descartada. Sense anar més lluny si necessito dipositar la Super Armadura de Gala i equipar-me de carrer amb una muda confortable com podria ser un calçat, uns jeans, un jersei amb coll, una jaqueta un xic densa, i el gorret corresponent, aleshores la segona candidata, la que he descartat passa a ser la primera, com sona, con sona. Però el meu dubte és que si surto de la Super Armadura totalment xopa no sé si passades unes hores després de fer l'arròs per exemple, podria tornar-me a introduir a aquesta. Ara mateix amb un diumenge plujós com el d'avui tot i ser un vespre a 19ºC que és una temperatura més que amiga, diria fins i tot enganyosament calorosa, encara penso que em costaria desfer aquest procés, diferent seria si la muda interior a utilitzar fos un segon conjunt a punt i sec, segurament la via per refer la tornada al Mirador amb la mateixa Super Armadura és aquesta roba interior seca, i no la que portava a l'anada, sempre em quedaria mirar de minimitzar els efectes de la pluja utilitzant l'equipament de protecció específic per aquesta que disposo, i tant, i tant, i que encara no he utilitzat mai.

Tram de Fades ))

En el Gran Vol d'ara fa quasi una setmana, el del divendres a la nit, mentre em dirigia a un destí desconegut com ho és el de ser espectador de la breu coincidència entre Cavallers i Fades, de la Llum i de la Foscor respectivament, que no pilotant per un lloc nou, en cap cas, en cap cas, mentre ho feia gaudia d'un Sol protector, aquest és el moment de la llum, mentre aquest astre em deia adeu, afectuosament però, amb molta dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or preciós de compartir a aquest espai, un instant a petita escala com el viscut a la recta d’Hostalric amb un orografia de destí únic com ho és el pilotar el Gran Drac directes a la porta d'entrada de la propera foscor, i a on mentre la llum incidia a les nostres esquenes, mentre que el conjunt del frontal que formem amb la Super Armadura de Gala i el Gran Drac quedaven totalment banyats d'aquest taronjat intens dins del procés d'entrada a aquesta immensa foscor. 

Un altre cop com esmento pilotant el Gran Drac de dues rodes no la Nau, cert, cert, però sí que ara passats els dies des de la primera aportació d'aquest escrit fragment de tancament de la darrera aportació al blog, que reflexiono que no hi vinc amb la Nau Insígnia, de l'unica que podria disposar avui per avui, perquè el Gran Drac és més adequat, vull dir que cercar ser al ben mig de la foscor sense les Fades no persegueix com a objectiu l'entrada a un portal com el dia d'Hostalric, si no que mentre aquesta transició es produïa jo hi era pilotant de costat i prou a aquest moment, un matís curiós certament, poder ser-hi sense requerir de la Nau Insignia, tot i que porto des de l'aportació d'aquesta aventura de divendres recopilant informació tècnica, imatges també de les diferents Naus candidates, curiós que no de Grans Dracs, quines coses, bé segur que està passant com quan fa res vaig esmentar que havia passat del fem un cafè? a coses, oi?, a on he rellegit que ja fa anys també compartíem a aquest espai el coses, oi? i no era la meva percepció, jo ho exposava fa res com una evolució de la meva expressió, vull dir que segurament per el cas que m'ocupa segurament no hi ha una transició dels Grans Dracs a les Naus, de fet els Dracs reposen segons les circumstàncies a les tres naus Insiginies que disposàvem o disposem, tinc dubtes, doncs ara sembla que ja no, aleshores el concepte d'una Nau Insignia, i que sigui un ens amb una funció en singular, és a dir única no està a dins de la meva comprensió avui, però la realitat és la que és, que tampoc és així, oi? doncs segur que són infinites, segur, en tot cas ho visc com que no va de negre o de vermell, va això sí d'un gir infinit a on les sensacions lligades a les situacions que experimento es van succeint, amb un cert ordre, o seqüència poc-no coneguda per mi. 

En aquesta ocasió siguent el meu Gran Drac, no un de nou, ni tampoc el d'una nova Nau, aquest, el Gran Drac siguent el mateix ara és més precís, més suau en el moviment de les seves ales, segurament també més preparat per a moments com aquests a on la recerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb ell,  jo a l'hora a dins de la contundent Super Armadura de Gala, passa a ser un instant-moment-conjunt quasi màgic. I a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant literalment una massa ingent d’aigua a la meva dreta mentre a aquesta darrera puc admirar el breu instant d'unió entre els Cavallers de la Llum i les Fades de la Foscor em va fer aturar al ben mig d’aquesta negror, volia retindre aquest instant, aturada suficient però per tornar a captar-gaudir de la visió fugaç del sentir entre ells, el de la marxa de la llum donant pas ara premeditadament dia sí dia també a la foscor, distanciant-se entre elles, en aquesta ocasió jo amb la protecció d'un Gegant, també de dos Destructors, i a on noto i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me poc a poc però sense aturades a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles, quins instants, així amb aquests protagonistes certificant tímidament la seva presència en entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, protegit això sí per un Gran Drac amb unes ales imponents, amb un tronc d'aquest amb una aparença d'indestructible i en darrer terme per la percepció ficat a la Super Armadura que fa la funció d'una capçula blindada, fent possible que l’emoció esborri cap dubte de ser a on era, i ara dies després el mot que em ve al cap és que també m’acompanyava un esquix d'un cert temor, cert, cert i a l’hora tots dos mots van crear una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi? i que ja és una realitat doncs diria que aquest tram s'ha repetit cinc vegades, vull dir és la quinta aventura propers o endinsats a la foscor de la nit )

Curiós, interessant, novedós que dirigir-me a la vesprada, a un tram de transició entre el dia i la nit, per cent seixanta-una vegada, a un lloc de sempre, prengui doni un vell so a una nova melodia, desconeguda  i/o oblidada per mi, ve a ser un concepte de partitura, les notes són sempre les mateixes el que fa que sigui un nou esdevenir és la diferent combinació entre elles, no hi ha notes noves, no hi ha instruments nous, hi ha ordres diferents entre elles, i fins i tot quan aquesta combinació es manté repetir també pot arribar a aportar el mateix nou instant pel fet que nosaltres segurament també formem part d'aquestes possibilitats de diferents combinacions, és dir una sola capacitat de percepció un xic diferent per part nostre fa que el moment s'esdevingui nou, que bé, que bé, que bé, coses, oi?

Quasi ) 7+

Que ahir faig la primera anada a la capital, no va ser perquè l'anada prevista era un destí força més llunyà, i la segona pensada va ser aquesta, també he de dir ara que ho escric la pensada que em ve és la dels Àngels cremant, amb el foc passant per sobre del nostre camió de bombers i dels turistes amb el seu cotxe que portàvem darrera, saltant ells d'aquest com nosaltres fent el mateix del camió en el nostre cas per endollar les mànegues i mirar de sobreportar-refredar el moment, aquests records crec que no ajuden, o sí, o sí. Això deuria ser principi dels 80, o molt poc tocadets. Vull dir mentre ahir donava diferents voltes a una rotonda valorant cap a on encarar finalment, segur que el què he exposat fa uns instants suma o resta, no ho sé, però que intervé en la decisió final d'una manera o d'una altra segur, ahir em va portar a enfilar el camí un altre cop direcció al Mirador. 

El resum de Vols, un 5/7 a aquesta darrera setmana 9, i avui a aquesta 10 comencem amb un 1/1, prou bé, la diferència avui té dos punts forts, el primer l'ús de les jaquetes d'hivern, el segon no acostar-nos, no exposar-nos al Paradís de l'Aigua, com sona, com sona, aquests dos aspectes avui han ajudat a que la fredor ens ha respectat anant equipats excepte les jaquetes, més d'estiu que de tardor, en cap cas d'hivern. 

Ahir que també hi va haver Vol, amb fredor, certament, amb una aire a on aquesta fredor pesava un xic massa, com avui que l'aire era molt fred, però ahir en primer terme segurament per uns mallots a diferència d'avui que anàvem amb les jaquetes d'hivern, i en un segon terme perquè anàvem amb una tèrmica de 150 sintètica de màniga curta no com la d'avui d'estiu i també de màniga curta, ahir aquest conjunt de mallot menys dens i tèrmica més densa no va funcionar-ajudar a tenir les millors sensacions, sí avui però que anàvem a l'inrevés és a dir jaqueta densa amb tèrmica lleugera100% d'estiu. Jo ahir anava de curt referit a culot, termo, paravent i resistent a la pluja, mentre avui anava amb un 3/4 de característiques idèntiques. 

Ara mentre ampliava aquesta intervenció a la part sobre les Super Armadures m'ha vingut al cap que les Armadures de Gala fora dels guants llargs, el casc, i en darrer terme les ulleres, la resta no té un objectiu de protegir-nos en cas de caiguda, de fet cada vegada que hem caigut ens hem cremat, molt o poc, però culot i mallot en entrar en contacte amb el terra immediatament el primer que es produeix és una cremada per el friccionar-escalfor que es genera. Els tres primers elements, dos d'ells com ho són el casc i les ulleres sí fan una funció 100% protectora, el tercer element els guants la fa parcialment perquè quan hem caigut la cremada no ens l'ha evitat mai fins a data d'avui, i que hauria de ser el seu punt fort, perquè no dic protegir-nos dels impactes doncs és que no porten cap element de protecció contra els cops, cap. 

Un aspecte important que diferència les Armadures de les Super Armadures és que les primeres han de funcionar per portar a terme els Vols i aquests per pausats que siguin van lligats a una activitat física extrema comparada amb els Grans Vols, així els materials cerquen una traspiració immediata, la prioritat és facilitar també el bon funcionament biomecànic, com podria ser minimitzar el fregament constant del teixit amb el cos per facilitar els moviments propis de la disciplina, i a l'hora que no menys important també de mantenir l'equilibri tèrmic del nostre cos, si és que aquest concepte existeix, però no preveu la protecció contra cops en cas de caiguda, o jo no li sé apreciar aquesta darrera característica a cap dels mallots, culots i guants, no veig en aquests equipaments cap element de seguretat en cas de produir-se la indesitjada caiguda i rebre un cop. 

MTB, MTB, MTB.

El resum de la sortida d'ahir que va ser breu, molt, seria l'impressionant comportament del Gran Drac de dues rodes, sense mancances apreciables de cap tipus per el nivell que jo presento que és el no nivell, vull dir que és una sensació vàlida per mi i prou.

Equipat en excés fet que va requerir d'una breu aturada o no tant breu, per treure'm una de les dues proteccions de l'esquena, la pròpia del T-Rex no, si no la menor, i no vaig fer el mateix amb una de les les tres tèrmiques, la que feia de segona capa, i no fer-ho va ser un error, doncs em feia una pressió excessiva-a la zona alta de l'estómac, renoi encara ara m'esgarrifa una mica, uf, en darrer terme també em vaig treure els sotaguants de seda, el resultat és que vaig haver de desfer el camí passada una breu estona perquè no em vaig trobar bé, estona que ara la recordo com a massa llarga, i tampoc recordo una ocasió anterior tan desagradable com aquesta fora del dia de l'estrena d’aquest Gran Drac de dues rodes quan vaig haver de saltar en marxa per la sobrecàrrega de la cadera en gran part motivat per els nervis del moment, vull dir la sobrepressió de semi nova així encara més rígida de la Super Armadura de Gala a aquesta zona de la cadera, sumada al neguit del moment va desencadenar una rabió coneguda i a l'hora impossible per mi de mantenir, rabió que un cop dret amb els peus a terra, com esmento dret al carrer va quedar passats els primers segons en un no res, quines coses. Ahir amb el pas de les hores i també una nit d'excel·lent descans després d'aquesta mena d'indisposició em van ajudar a recuperar-me, poc a poc però millor a cada hora que ha passat, millor així oi?  

He d'aprendre a valorar prudentment com ha de ser el concepte precís sobre l'equipament de com ha d'anar aquest de rapat al cos, amb les Armadures de Gala no tinc dubtes, és que no he de pensar-ho, però com tot amb les Super Armadures de Gala he d'aprendre a entendre aquest rapat on comença i on acaba perquè sigui funcional, a on sembla evident que ahir em vaig excedir per rapat per molt, però per molt, renoi, renoi, renoi, la segona tèrmica únicament de posar-me-la ja em va donar una sensació de molta pressió al cos, rar perquè a sota únicament portava una primera capa d'estiu sense mànigues, en afegir l'Assos a sobre d'aquesta segona tèrmica aquesta sensació es va accentuar encara més, i la incorporació del protector de columna tipus TRex i el que ja portava la mateixa jaqueta en tancar la cremallera d'aquesta va portar la situació a aquest extrem que esmento d'una pressió notable a la zona alta de l'estómac, també he de dir que les Super Armadures de Gala que disposo totes presenten en major o en menor grau aquesta característica d'un contacte amb el cos força contundent-agressiu en els primers instants del contacte amb elles sense excepció, vull dir de les cinc que disposo, després passats els primers minuts he de pensar que per l'escalfor del meu cos amb el contacte amb aquesta sembla endolcir-se, però sí la percepció ara mentre escric és que les Super Armadures de Gala són més properes a una armadura de l'edat mitjana que no pas a l'equipament que portem per els Vols que és des del primer moment un guà, fins i tot les S-Phyre són embolcalladores quan te les poses, i mira que la seva sola és rígida, però rígida. Normal que això sigui així doncs la Super Armadura que disposem persegueix un sol objectiu protegir-nos, del lliscament, evitar de cremar-nos en cas de caiguda, i també de fer-ho en cas d'impacte, en aquesta segona situació el coixí de seguretat passa a ser l'eix de tot plegat, protecció que jo encara no disposo. 

Però en el Gran Vol de fa dos dies, el del divendres a la nit, mentre anava gaudia d'un Sol protector, el de la llum, aquest em deia adeu, afectuosament però, amb dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or, un instant com el viscut a la recta d’Hostalric ara un altre cop amb el Gran Drac de dues rodes encara no la Nau, cert, cert, però sí que per la revisada transmissió, i per els nous pneumàtics siguent per aquests dos motius un Gran Drac més precís, més suau, més preparat per a moments com aquests a on la cerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb el Gran Drac de dues rodes dins de la Super Armadura de Gala passa a ser un instant màgic, i a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant una massa ingent d’aigua a la meva dreta em va fer aturar al ben mig d’aquesta negror, uns minuts i prou cert, suficients però per tornar a captar-gaudir del moment, com el de la marxa de la llum donant pas ara premeditadament a la foscor, en aquesta ocasió sense les Fades, reines d’aquest entorn, però amb un Gegant, i també amb dos Destructors, i a on noto i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me poc a poc però sense aturades a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles, quins instants, així amb aquests protagonistes cerificant la seva presència entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, i com esmento l’emoció esborra cap dubte possible, i ara dies després el mot que em ve al cap el de l’emoció no va sol doncs un cert temor també m’acompanyava, cert, cert i a l’hora tots dos mots van funcionar un altre cop a duo, creant una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi?

Tram ) ++

El que estem fent ara, des de mitjans de desembre amb l'aturada puntual dels Vols, coincidint que no provocat per les dues vacunes, tinc una edat, oi? i que després d'unes breus setmanes d'aturades un cop refets els Vols les sensacions van ser millors que les ja boníssimes que teníem a la seqüència de més d'un centenar de sortides anteriors a aquest impàs sense Vols, i de fet aquestes sensacions tan bones les hem mantingut fins i tot mentre estem sota els efectes secundaris en primer terme de la processionària, i seguidament per els efectes dels antihistamínics mirant de contrarrestar aquest estat alèrgic, per dir-ho d'alguna manera. 

Vull dir que estem a dins dels Vols a punt de posar-li el peu al coll a aquest febrer, i en una entrada de març curiosa, doncs el pronòstic per la setmana deu és de pluges, no de vent en primer terme però de ser present aquest darrer estarem un altre cop sota unes condicions adverses un altre cop referit a la presència i possibles efectes per nosaltres d'aquesta processionària esmentada, en tot cas mirarem de ser a dins de la seqüència, és a dir, encara sota els efectes de tot plegat, i amb l'arribada de les pluges, a veure, a veure. 

El resum de la setmana vuit crec que va ser de quatre sortides, prou bé, i a veure si a aquesta repetim, veurem, veurem, si sortim avui a l'hora de dinar podrem anar a una setmana nou de cinc Vols, o no, veurem doncs.

El control d'ahir com no podia ser d'altra manera pel fet de sortir molt menys, quasi un 50% menys, pel fet del refredat de desembre, per l'estat alèrgic esmentat, i en darrer terme del tractament que estem fent d'aquest darrer, m'ha comportat d'estar a tres punts referit a percentage de greix de les meves dades del 2016-2018 crec recordar, amb l'aspecte positiu que ara el seguiment de l'alimentació és complert, el del dia a dia i el de dalt dels Dracs, mentre que el del tram detallat d'anys ho va ser únicament el de dins dels SOLO, vull dir a la preparació de la WEMBO del 2018 únicament treballavem amb el nutricionista l’alimentació en cursa, ara no ara el programa inclou tot el que fa referència a l’alimentació, de l’A a la Z ))

Així penso que motivat per aquest ampli abast ara metabòlicament, també crec que orgànicament, i en darrer terme com a conseqüència dels dos anteriors físicament, i no sé si sóc reiteratiu, som per sensacions uns altres, certament, aquesta és la percepció, i amb aquest nou test portat a terme documentem a positiu que estem a anys llum del ja de per si  bon punt de partida del febrer del 2025 que va ser quan vàrem reiniciar la col·laboració amb el nostre nutrucionista, amb l'objectiu de poder treballar la possibilitat de ser a dins dels Vols per poder preparar-nos per fer un SOLO, però ara passat un any amb la bona  sensació que tornem a ser també a un nou punt de partida a aquest febrer 2026 per mantenir la seqüència d'afavorir d'aquí a dues o tres setmanes ser a dins dels Vols de mitja distància mirant de rondar ja amb normalitat les cinc hores, no és a on som ara, certament, certament, sí a on volem ser, crec, crec. I no vull dir fer sortides constantment d’aquesta duració sí però amb normalitat. 

El test d'ahir indica que anem bé, i que hem de seguir així, estem molt però que molt millor que ara fa un any, no que a la visita de novembre del 2025, vers a aquesta darrera hem fet un petit retrocés, perquè us en feu una idea, he pujat un 1,1% de greix entre la darrera visita i la d'ahir, en tot cas prou bé en el sentit que no hem de fer més sí seguir fent, que per mi és quasi un pla i baixada, innocent podrem dir, segurament, segurament ))

MTB, MTB, MTB. 

Una setmana marcada per un primer punt, l'error en el manteniment de la transmissió, el tensor dret fluix, el par correcte de la femella de l'eix però, vull dir la roda estava alineada, el punt número dos el del meu Gran Drac en la versió 2025 és molt diferent siguent aparentment d'aspecte literalment idèntic, coses.

Ara per ara sense Grans Vols des de dimarts, entenc que el despropòsit per una banda del concessionari, que a l'hora em dóna un servei excel·lent, una cosa no treu l'altra, i per altra banda com a motiu principal de pes per estar aturat és el mirar de gestionar el darrer 4/4 que va ser cada un d'ells una experiència nova al Mirador, totalment, a on descobrir aquest tram, que podria dir redescobrir, però la veritat és que no, va ser un tram nou, no un vell tram reeditat trenta anys després, no, l'experiència d'aquests darrers quatre Grans Vols de dues rodes ha sigut quelcom xocant, a positiu totalment però a l'hora molt impactant, certament, certament. Així un cop estiguint més reposades les sensacions, i segurament hi ha un tercer aspecte que és aquest estat post processionària-antihistàminic, i que com més hores passin de tot plegat millors perspectives de possibilitats de Grans Vols de dues rodes hi haurà, no així de Vols que a totes totes són la meva prioritat si els posem de costat, vull dir que d'haver-n'hi quelcom seran els Vols els portats a terme, i un cop consolidats aquests podria haver-hi un primer Gran Vol o no, perquè avui mentre hi ha Vols hi ha alegria ))

El dimarts vaig estar a punt de consolidar la visita amb el Gran Drac de dues rodes a Girona, fer la volta passant en paral·lel per el Pont de Pedra desfent seguidament el camí un altre cop fins al Mirador sense insisteixo aturades. Quasi, quasi que aquest cop sí, però finalment tot i estar encarat ja per anar-hi vaig decidir en el últim minut desfer el propòsit i seguir ruta fins al Mirador, avui passats els dies estic content d'haver pres aquesta decisió, també és veritat que va ser una pensada pel fet de  passar de costat a aquesta capital, no per ser l'objectiu com a destí final d'aquella jornada, precisament venia d'assolir l'objectiu, i quin objectiu, OMG. Potser doncs aquesta podria ser la via, és a dir que l'objectiu sigui anar del Mirador a la capital i tornar tot seguit, ho escric i no ho tinc clar, coses, ara m'adono que de l'expressió fem un cafè?, he passat a coses, oi?

Ahir va ser una dia un altre cop de l'arròs dels dijous de Granollers ara a aquesta nova-vella capital, coses un altre cop, sense xocolata, amb un pas calorós pel Déu del Llamp, quines aventures, renoi, renoi, renoi. I També a cada instant treballant de fons les sensacions, no m'oblido que és l'objectiu principal, i per aquest motiu ahir també una primera oportunitat ens va passar per davant durant unes breus hores, de l'una del migdia a les cinc de la tarda, diria que era una situació amb aspecte d'oportunitat sense ser-ho, que tot i així prou bé, fins i tot puc dir que molt i molt bé. 

Un altre país ) 6+

Un dia el d'ahir complert, pel fet d'haver portat a terme un doblet, al migdia un Vol clàssic, i a l'hora de dinar sense haver-ho fet, vàrem portar a terme un Gran Vol de dues rodes.

El primer va passar de voler fer un cim, un Santuari, a canviar el propòsit a minuts d'haver sortit, i de cinc hores vàrem passar a dues, i perquè una coincidència amb una terratinent de la zona ens va portar a compartir una conversa pròpia també del lloc, aquí tot va de terres, de conflictes, d'interesos sobre aquestes, de fet al primer Mirador estem exactament igual, ahir el tema eren la conversió dels cultius en forma d'energies alternatives, i a SV les requalificacions del sol, concretament el que ha quedat del golf, coses, i nosaltres de mentre amb els nostres Dracs el tema terres i els seus conflictes el veiem des dels aires, oi?

En tot cas després d'abortar l'aventura i quedar-nos en una versió quotidiana de sortida, pel fet de portar a terme el recorregut número dos, el més lleuger dels dos que normalment fem, perquè en tenim un tercer que fa una carretera que està encara menys transitada que una secundària, que és per quan ens hem de recuperar físicament de quelcom, precisament ahir hauria sigut un dia per fer-la, però en tot cas vaig optar per la versió dos de les normals, i certament que va anar molt bé. 

També vull esmentar que circular per carreteres secundàries, siguint de terra o no, té també el seus riscos, molts, doncs la Marin va ser atropellada a les Cinc Sènies per un vaig tard, aquell dia la general patia moltes retencions, i amb aquest argument va passar per sobre d'ella, literalment, vull dir a aquestes carreteres de difícil circular lluny de les autovies també hi ha conductors amb presses, i probablement l'index d'indocumentats és més alt doncs hi ha menys controls, així ITV caducades, sense assegurança, i sense carnet segurament són colectius que ronden més per aquestes carreteres secundàries, o no i en tot cas és una opinió més que cerca que siguem prudents, i mirar així d'evitar topades a aquestes vies aparentment més segures, un dia menys a aquestes carreteres és segurament un dia més. A les nostres vies secundàries tots els voralls estan farcits de llaunes de cervesa, però farcits, i caminaires no n'hi ha per aquests indrets, doncs tampoc hi una via habilitada per a ells, aleshores la deducció fàcil que no té perquè ser l'encertada seria que també hi ha un nombre alt de conductors que poden conduir sota els efectes de l'alcohol en el millor dels casos, renoi ho escric i el clima s'enfosqueix, però com a nota positiva les persones que conec que van ser atropellades a les set del matí a la carretera secundaria que va de La Batllòria a Breda el conductor del cotxe únicament es va adormir, res més, vull dir no es van donar cap dels supòsits esmentats, i aquest fet pot portar a una segona reflexió com ho és que cal sumar als esmentats com a possibles riscos per a nosaltres que som els que en podem patir les coseqüències, als conductors que circulen formalment per les vies, perquè, una distracció la podem tenir tots, i de fet l'hem tinguda tots ((

Seguidament després del Vol en arribar al Mirador una presa de Sol de més de mitja hora ens va anar molt i molt bé mentre veiem passar dotzenes de ciclistes de totes les modalitats, teams, grups nombrosos amb els cotxes amb el capó del darrera amb el càmera assegut amb les cames penjades a l'aire filmant-los, fins i tot duos de MTB elèctrica i bicicleta de carretera de super nivell. 

He de dir amb satisfacció que les elèctriques han obert la possibilitat de poder compartir moments amb ciclistes de nivell de forma molt diferents, circumstància que trobo sensacional, sempre he sigut pro elèctriques, des del primer moment de la seva arribada, sí que és cert que nosaltres hem quedat totalment aïllats des de l'arribada d'aquestes, doncs ja ho teníem difícil per anar amb les geareds que ara amb l'ajuda-arribada de les bateries la coincidència per els diferents ritmes entre elles i nosaltres seria quasi que impossible, però no estem parlant de nosaltres en cap cas si no dels atributs de les bicis elèctriques, que en tenen molts, i no els hi sé veure inconvenients significatius,  com ho podria ser el punt positiu número ú si parlem de nosaltres-tots, des de sempre que en fer-nos grans, molt grans havíem de deixar de fer MTB, els grans desnivells amb pendents molt accentuades són el gran inconvenient, també les grans baixades amb obstacles sobtats, en segon terme però,  ara amb les elèctriques aquest inconveninet ha quedat quasi que eliminat, vull dir amb l'ajuda de la bateria fins i tot els ciclistes que s'han anat fent grans presentant patologies de cor que havien deixat els grups ciclistes he vist com tornaven a fer MTB i amb les seus grups de sempre, sense anar més lluny a el grup ciclista de Sant Celoni, també sense anar més lluny el nostre Home del Montseny, que ara va com si res hagués passat amb una bike elèctrica, únicament un detall, que nosaltres no hi podem anar, però no estem parlant de nosaltres. Segurament com a inconvenient l'aribada de l'elèctrica també ens ha separat doncs no ens posa a un punt de partida de costat, nosaltres no podem afegir amb més esforç físic l'ajuda que aporta la bateria, el ritme en que ens passen les bikes elèctriques és literalment com passar de la nit al dia, impressionant, i com he esmentat sempre, ens passen sempre super, super, supoer contents. Relaciono la bike elèctrica amb persones que s'ho passen d'allò més bé, una mica com l'experiència d'una moto d'aigua, amb l'afegit que en la bike elèctrica estàs fent exercici físic, i que a més a més el pots regular. Un darrer aspecte que m'emociona de la bike elèctrica, a un sol matí pots quasi que pots portra a terme una aventura, quasi que també una épica, és a dir 100 Km. i més de 3.000+, no tinc paraules, OMG ))  

Equipats lleugers, rodant a una temperatura preciosa de fins i tot 20ºC, diria que podríem haver anat totalment de curt, això sí amb termo i paravent, en tot cas jo amb culot curt de Shimano, la betty amb pirates Pearl Izumi, els dos termo, paravent i resistents a la pluja, i tots dos amb mallots negres Shimano també paravent i resistents a la pluja, no termo però, amb tèrmiques sintètiques de 150 de màniga curta grises, guants negres de Gore i Hirzl d'estiu, mitjons Shimano de tardor quasi del tot negres, les S-Phyre negres, el Synthe blanc jo, l'Aether negre i groc fosforescent la Reina, i les ulleres fotocromàtiques els dos, i he de dir que aquest és un equipament que ha funcionat molt bé, cal veure que 20ºC sembla molt per aquest equipament però també les mínimes van ser per sota de 15ºC a l'ombra, sí que un punt menys d'equipament hauria sigut l'ideal, però ara venint d'on venim millor passar una mica de calor que no pas una mica de fred, referit a la contarctura de la Reina i a aquest estadi com alèrgic. 

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-zone-cycling-gloves-1

Com que volíem fer un Santauri, quines pensades, anàvem amb doble bidó d'aigua amb electrolit, portàvem també els caramels d'hidrats de carbó, i quatre barretes cada ú, però finalment de tot plegat únicament vàrem consumir una petita part d'un bidó d'aigua amb sals.  

Els dos Dracs també de podi, van literalment d'allò més bé, i ahir comentava després de prendre el Sol veient el meu, que ja fa uns mesos que rodo amb el Speedneedle, sense ni una sola molèstia de cadera, que bé, que bé, que bé. Veure el Tune muntat a la bike em trasllada a les curses de 24 hores SOLO, coses, pensar en la Superlight o mentre la veig equipant-nos al petit vestuari, també, coses.

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes, el destí les poblacions que ens envolten d'un país diferent, comporta d'haver-poder d'investigar, ens convida a fer-ho. 

Ahir ja sí la Reina amb el coixí de seguretat totalment carregat, 100%, a on un indicador al canyell amb el color blau cel parpellejant indica que això és així, que bé. Mitja carga és el color verd i el color vermell l'avís de bateria baixa. No n'hem de fer ús, de poder ser mai, però disposar d'aquest sistema de seguretat és una mica com el Varia, tots dos sistemes aporten una mica de tranquil·litat, i amb aquesta gaudim d'unes dècimes de segon a favor per poder pensar, per pilotar més segurs o en cas de sorgir l'imprevist fatídic, i aquestes dècimes guanyades de temps per pensar marquen absolutament la diferència dins d'un Gran Vol de dues rodes, literalment.  

Un altre aspecte que m'ha ajudat són elsnous  pneumàtics que també han aportat d'unes dècimes més de temps per poder enfocar cada corba, fet que m'ajuda i molt, de fet com sempre perquè amb els Dracs, com amb el Gran Dracs el punt més significatiu del comportament d'aquests són els pneumàtics, així aquestes gomes noves una mica més ruteres m'han aportat un microtempos molt necessaris per el meu modest nivell de pilotatge, a on arribats a aquest punt segurament amb uns Forecaster també guanyaria aquestes dècimes per poder gaudir del moment baixant quan parlem de Vols, però és que ara nosaltres ja no baixem, així aquesta opció passa a segon terme, de necessitar-ho ja estirarem fins i tot de millors opcions, i més ara que podem modificar la forma i el número de tacs, això sí cal de disposar temps i de molta paciència, i en primer terme d'un criteri que jo no tinc a data d'avui, crec, crec, en tot cas disposar d'aquestes dècimes de segon de més m'aporta una certa càmara lenta a cada moment a dalt del Gran Drac, curiós però cert, i de fet tangible.

Curiós que ahir les muntanyes amb neu semblaven més a tocar encara, però no pas més que dissabte doncs a aquest darrer dia va haver-hi moments que la teníem a minuts, però fa dos dies hi érem amb Sol, fins i tot un xic per sota de la temperatura d'ahir, doncs a una mínima rondant els 13ºC amb Sol es pilotava molt bé, fa tres dies a aquesta temperatura sense Sol era la frontera per començar a anar una mica justet, insisteixo sempre amb la presència determinant de la neu de fons, ahir a 20ºC amb Sol amb un únic decorat totalment blanc, però ja també en el moment de la propera caiguda del Sol vull dir però no immediata, a on la sensació era curiosa, ni bé ni malament, curiosa tirant a bé sense ser-ho del tot. Un cop desfent el camí la sensació de fredor va anar augmentant notablement fins els 14ºC sense Sol i sense aquest decorat totalment blanc de fons, fet que em va tornar a requerir un cop al Mirador de mitja hora a sota de la dutxa amb aigua molt calenta, massa fins i tot diria jo, i de seguidament quedar planxadet a la nit, força. 

XS )) 7+

Mentre mantenim un nombre modest de Vols en marxa per setmana, doncs excepcionalment per a nosaltres a aquesta darrera fa res la presència massiva de la processionaria ens va deixar en fora de joc, no ens havia passat mai fins aquest extrem d’afectació, coses, i de fet nosaltres ni ho havíem ni en aquesta ocasió ho hem relacionat mai amb la processionaria. El fet és que el mix combinant els elements com la pluja, amb els forts vents, i en darrer terme amb l’extensa presència de la processionaria, en aquesta ocasió particular i concreta ens ha requerit per primera vegada d'un tractament específic previa visita a urgències per privat doncs no utilitzaríem un servei públic per aquesta necessitat, així el tractament consisteix per una banda aplicar-nos una mascareta facial molt localitzada, únicament per a les zones concretes  afectades, i a les nits, i també al vespre ingerint antihistamínics, portem ara tres dies de tractament dels quinze que ens ha receptat, i bé cal pensar que poc a poc ens anirem recuperant, ara per ara una mica en fora de joc quan parlem de Vols, tot i ser-hi, crec. Es veu que els pels de l’oruga amb el vent volen com si de minúscules agulles es tractessin, i en aquesta ocasió ens ha impactat molt més per l’enorme quantitat d’orugues i combinat amb el mix esmentat, perquè en menor o major grau aquest fenòmen es reprodueix sempre, en aquesta ocasió com esmento ens ha afectat més. 

En el nostre cas tenim una certa incomoditat, a la zona de les parpelles, picor d’ulls també, i els llavis tipus kardashian però gratis, és a dir infladets, infladets, infladets, la betty a més presentava unes taquetes com vermelloses fosques, coses, i a l’hora tots dos teníem el paladar com irritadet, rar, parlo en passat perquè avui dissabte a les deu del matí ens hem recuperat molt, xafadets però millor, segurament els antihistamínics ens produeixen aquest estadi mini limbo, tot i que la nostra nova dermatòloga també de SV diu que actualment la nova generacio d’antihistamínics no produeixen efectes secundaris i pots seguir fent vida absolutament normal, doncs per aquest motiu nosaltres estem a dins amb una càlida i lleugera somnolència, la de sempre de quan ens han receptat aquests antihistamínics, però de la vella generació, com jo, com jo ))

Estem mirant doncs de ser a dins dels Vols, a veure, en tot cas el diumenge veurem com ha anat aquesta setmana vuit, poc a poc, oi? 

Avui dissabte mentre faig la quarta revisió d’aquesta aportació estic al solet en màniga curta veient passar els gravels i els ciclistes de carretera per dotzenes, molts teams, la majoria, quasi tots uniformats i espigats, de mentre jo veig impossible que avui tinguem Vol, coses. 

De fet en veure que no hi hauria Vol un Gran Vol de dues rodes a la frontera a un país veí ha sigut el nostre destí, i únicament la fredor amb la inminent arribada de la foscor ens ha convidat a decidir a un moment dolç, no venirnos arriba, i anar tornant cap al Mirador seguidament. 

Seguim equipats amb mallots paravents, resistents a la pluja, sense ser termo, és a dir no estem utilitzant de moment les jaquetes d'hivern, guants i calçat això sí d'estiu, coses.

Amb els llums davanters en mode intermitent, el conjunt de 520-Varia en marxa, amb aigua sense electrolit, amb la bossa nova amb el blister de dotze caramels de carbohidrat, amb dues barretes energètiques, i d’aquí a poc també hi portarem pastilles efervecents d’electrolits, també uns ferodes, una vàlvula UST, la clau per regular les manetes de fre XTR, les claus, dues, per tensar la cadena, també de fa un temps el petit potet de l'oli. A la bossa sota seient com sempre portant les eines multifunció amb el tallacadenes incorporat, que s’ha d’haver provat sempre si som capaços de tallar la cadena i si l’eina està tot i ser MINI ben proporcionada però per poder fer la seva funció, també uns ferodes orgànics pel fet de ser XTR, a dins d’una bosseta ben protegits, una vàlvula UST, i en darrer terme en el nostre cas crec recordar que portem una càmara de 27,5”, dic recordo perquè moren de desgast per fricció a dins de la bossa, no per un ús funcional, que bé oi?

El conjunt del Drac senzillament de podi, però de podi, que bé que van aquestes dues bikes, mtb, mtb, mtb, no són la Superlight, però, però, i ja que hi som encara però sense els timbres, és aquest darrer component un pendent obligatori. 

Jo disposo de dues tèrmiques d'Assos amb el balaclava cosit al clatell, així ara en venen dues d'idèntiques per la Reina en talla XS doncs la meva S d'home li va quasi bé, l'específica de dona si hi és jo no l'he localitzat, així si tenim sort i li van bé les XS d'home, de donar-se el cas vull dir si entra a l'òrbita dels Gran Vols disposarà d'aquest equipament tan especial, que siguent específic per Vols jo els estic utilitzant per Grans Vols i prou, i que no concebo que la betty no les disposi, però indiferentment que finalment no en faci ús venen perquè tècnicament són literalment una petita joia. L'he fet venir ara perquè també dubto si Assos seguirà proposant aquest equipament en un futur, una mica com Gore, sense ser el mateix doncs Gore cessa la seva producció-comercialització com a Gore, vull dir aprofito que Assos ara la té disponible.

https://www.bike24.com/p2379534.html

He vist que hi ha una oferta d’equipaments de Gore, fan un 15% sobre el preu ja ofertat afegint el codi EXTRA15, la miraré i si veig quelcom tècnicament interessant ho aportaré, i tant, i tant, he hagut de passar a preferits la llista d'equipaments de Gore que he seleccionat per fer venir, he tardat una hora a guardar-los a preferits i treure'ls de la cistella, és que l'import final de l'equipament que veia es veu com a imprescindible no deixar passar pujava més de 2.800€, import IM-PO-SSI-BLE )) 

Finalment ha quedat per sota dels 400 €, culots tipus R3 termo llarguets un i un, tèrmiques de màniga llarga termo una i una, tèrmiques de màniga llarga termo i paravent una, curtes d'estiu dues, llargues d'estiu una, mitjons d'estiu entenc, de Shimano i curtets, dos i dos, un poso l'enllaç de cada equipament esmentat. 

https://www.bike24.com/p2290474.html

https://www.bike24.com/p2290501.html

https://www.bike24.com/p2948888.html

https://www.bike24.com/p2290539.html

https://www.bike24.com/p2778942.html

https://www.bike24.com/p2778944.html

https://www.bike24.com/p2824604.html

https://www.bike24.com/p2580010.html

https://www.bike24.com/p2908890.html

Cal ser prudents sobretot que les tèrmiques termo de culot i de mallot són per completar les Super Armadures, i per les sessions d'aprendre a respirar, no d'entrada per les Armadures de Gala. L'únic que és per els Vols són els mitjons Shimano, per l'alçada moderada, i perquè quasi que son negres també, quasi, perquè no ho són del tot, renoi. He afegit el link però cal que cada ú seleccioni la seva talla, color, i també un poso el link general de Gore d'aquesta promoció, recordar d'haver d'afegir el vale de descompte en aquest cas EXTRA15 i que caduca el dia 23, renoi, imports considerables i amb presses, amb presses no feu res, siusplau, per mi no són presses perquè ja fa moltes setmanes que rondo fer venir el equips tipus R3, i també que cerco tèrmiques termos i paravents de màniga llarga amb una mica de coll, vull dir que m'ha coincidit l'oferta amb el meu propòsit, també he de dir que un 15% no implica decantar-me a fer el pas, crec, sí la proximitat de la finalització de Gore.

https://www.bike24.com/brands/gorewear

És una compra tipus el viatge a Chain Reaction, sense límits, sense un propòsit únic ara, en aquell moment irlandès era una necessitat per la Reina d'equipaments específics per dona, i de bike, bé ara hauré de veure si cal ara fer aquest pas, la betty ho té claríssim, funciona i no en tindrem més, tot cap al Mirador, però he deixar-ho reposar una mica més tenint present a favor de fer el pas que Gore fa vint-i-cinc anys que ens acompanya des del primer dia que vaig retornar a aquesta disciplina amb crec recordar trenta-quatre anys amb en Miki, renoi, renoi, renoi. De fet no ho vàrem fer junts si no que vàrem coincidir mentre ho estàvem fent els dos, ell no sé si sempre hi havia sigut sense aturades vull dir, jo venia d'una aturada d'uns anys, primer feia carretera, després vaig entrar al MTB quan ja feia anys que tampoc feia carretera, i també ho vaig deixar aparcat, era duríssim pràcticar el MTB, i propers al 2000 vaig refer aquest recorregut, ho necessitava, coses, moltes coses, perquè també necessito tornar a nadar i després de quaranta-vuit anys d'haver-ho deixat encara no hi he tornat, i mira que ara aprenem a respirar amb una campiona del món d'aquest esport ara però com a monitora nostra, i que ella segueix nadant, competint, no com a èlit però, ni en la seva disciplina doncs ara ho va combinant el nadar, amb la bici de carretera i el córrer, vull dir com a professora de les nostres sessions d'aprendre a respirar millor impossible, referit a les sessions que portem a terme actualment i també a la possibilitat de tornar-me a posar el gorret i les ulleres, tot vindrà, tot vindrà, o millor dit tot tornarà, o no, de ser serà de manera més càlida molt més simpàtica però, doncs no tornaré a nadar entre tres i quatre hores al dia, UF, ho escric i torno a agafar una mica de por, jo quan nadava a la que podia m'amagava a les dutxes sota l'aigua calenta per escapar-oblidar uns instants de l'exigent programa-entrenador, renoi, renoi, renoi ((

També us vaig comentar que havia entès que hi ha un nou Varia, més potent, ara amb més autonomia i entenc que és aquest, i que nosaltres tenint el model anterior i en el nostre cas concret ara no passarem a aquesta nova proposta, com també utilitzem el 520 i no hem passat a les següents versions, de fet també tenim el 1000 i fora dels 100 Km. de la Brianza de fa més d'una dècada poques vegades més n'hem tornat a fer un ús, puntualment quan el 520 no enteníem molt bé com anaven, per res més.

https://www.bike24.com/p21016549.html

Alerta que la tèrmica d’Assos amb el balaclava és Slim Fit, mol, molt rapadet referit a la talla, una XS és mini, mini, mini )) i cal tenir present que l'ús que en faig jo no és per als Vols, és a dir penso que si no vius a dalt del Puigmal, però a dalt de tot, aquesta tèrmica per a Vols no sé jo si és funcional, el balaclava mateix per a un Vol per el Baix Montseny sota zero ni així crec que fos funcional perquè passades les hores si la temperatura augmenta i no cal no la pots portar ni la pots guardar, tot i que a la pàgina de la casa diu que sí, doncs fer-ho facilment ja us dic jo que no, és voluminosa per guardar-la si donat el cas no la vols portar posada. També esmentar que és termo però no paravent, vull dir no és perfecte, però quasi, no fa del tot la feina a dins dels Grans Vols amb velocitat i siguent molt propers a la neu, vull dir sense esforç físic en condicions de velocitat i temperatures baixes de neu, tot no pot ser, sí que funciona molt bé sempre per sobre dels 10ºC fins i tot sense Sol amb ell podria funcionar fins i tot a temperatures més baixes, que 10ºC pot arribar a ser una sensació tèrmica molt inferior a dalt d'un Gran Drac de dues rodes, el que volia insistir és que per a Vols jo la veig massa densa, de fet no em plantejo utilitzar-la a dalt dels Dracs, podria de ser a una nocturna a ple hivern, i crec que ni així )

Jornada a la capital ahir, dinar de Gala, el segon en dos dijous, el primer i seguint la mateixa tradició de Granollers dels dijous, el dijous anterior amb una arròs amb conill, el segon dijous el d'ahir arròs amb pollastre i i salsitxes, una experiència més, que suma, a veure, a veure, també va haver-hi després del dinar la xocolata petita a l'establiment de referència, sense pa de pessic ara per ara, he de pensar que resistirem, i tant ))

Ara m'adono que tots els links són de Bike24, quines coses, bé actualment tot està venint de Bike Discount i de Bike24, es veu, coses, abans venien de Chain i de Wiggle.

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes avui a l'hora de dinar, equipat amb la mateixa combinació de roba interior per la fredor de l'anterior aventura, la millor viscuda per mi des del pas per Els Monegres amb el lebrel del diapasón direcció a Torres de Segre, i que avui al cantó de la neu a 6ºC sense Sol quan fem referència a les mans l'equip no ha pogut mantenir una bona sensació tèrmica, anant just per sobre de 8ºC prou bé, tornant a 10ºC correcte, millorant a 12ºC a cada quilòmetre fet de tornada diria que la normalitat s'imposa, i finalment al darrer tram a 14ºC aniria i aniria sense pensar en tornar. Un cop al Mirador he requerit d'estar mitja hora a sota de l'aigua calenta a la dutxa, és la primera vegada que ho requereixo dels cent cinquanta-sis Grans Vols portats a terme, he de pensar que ha sigut així per l'absència del Sol. Mare meva quin contrast d'experiència del darrer Gran Vol a aquest, renoi, renoi, renoi.

Avui estrenava pneumàtics nous, una mica menys racings, i la veritat han presentat una agilitat tal que sense ser m'ha semblat fins i tot que em marejava una mica, per reconduir-ho he decidit posar peu uns minuts, després aquesta sensació de mareig no ha tornat a fer-se present, podria ser també que l'exigència del recorregut, les condicions de fred i que era l'hora de dinar no hagin ajudat, segur, segur.

Portava per aquesta ocasió una Super Armadura de Gala de dues peces de color negra amb detalls blancs, i un calçat de la mateixa casa però Gore Tex, també de color negre amb la característica particular de portar a dins un botí interior de carboni, com sona com sona, és molt però molt radical, però per ser la segona vegada que les porto a la primera em van semblar impossibles, avui sincerament les he trobat enormes sí però també a l'hora increibles. He de dir que aquesta Super Armadura de Gala amb l'equipament interior per el fred, els guants Gore Tex no termo, i el sotaguà de seda, com també el meu casc blanc referent, en tinc un i prou, que caduca d'aquí a dos anys, és un conjunt complert aquest que no sabria millorar avui, fora d'afegir el coixí de seguretat, avui portava el protector de columna germà d’un T-Rex, i no és metafòric, que sí, que sí. 

Avui dissabte al migdia la Betty ha sortit a la recerca de les muntanyes blanques amb l'Assos meva talla S i ha anat perfecte, les dues XS que venen encara li aniran millor, segur, segur, en tot cas l'aventura d'avui la primera de tot plegat per ella, però de tot i no és metafòric, de l'ús d'aquest equip tan singular amb el balaclava insisteixo per a Grans Vols de dues rodes, i del fet de fer una sortida que sense ser gegant, sí que per ella és quasi d'un salt d'un univers a un altre, i ha tornat tan emocionada que trontollava d'emoció a dalt del Gran Drac mentre tornàvem propers ja al Mirador, a minuts vull dir. 

Aplec ) 14+

El que tenim al quart Mirador, doncs les protagonistes d'ahir avui passades les hores sense cap mena de dubte van ser les Fades de la Foscor, OMG, envoltades dels Gegants, sí per la seva presència, sí perquè va ser en plural més d'un i més de dos, dels Destructors de Murs, de les Falgueres Màgiques, lògicament de la seva Poció Màgica, de les Corones de Granit, i això sí d'una sola Nau Insignia, en darrer terme els Dracs, i els Grans Dracs, crec que que puc posar com a mot que defineix la jornada el que presideix l'apertura d'aquesta intervenció. 

I les protagonistes ho van ser perquè l’aventura va ser a la nit dins de la misteriosa foscor d’aquesta, quan tot pot passar amb la tendra i carinyosa complicitat dels protagonistes esmentats.

Ahir una jornada literalment de podi, per tot, si li cerqués un punt a sumar a la llarga llista de pensades portades a terme generadores totes i cada una d'elles de bones sensacions, convidant sempre per el to a tenir-ne més i segurament també encara millors, en tot cas de totes elles únicament em va faltar fer un pas que ja esmentaré a l'apartat dels Grans Vols, un cop segellada la dels Vols amb el MTB, MTB, MTB.

Un Vol equipats sense jaquetes, en aquesta ocasió amb els mallots 7Mesh, de color  negre jo i de color blau turquesa ella, amb els culots llargs Pearl izumi i Gore la betty, en detriment dels recuperats pirates, tots termo, resistents a la pluja i paravents, amb els  guants d'estiu, ara penso que hauríem anat millor amb els culots termo 3/4, però la prudència com sempre va manar, com a nota rellevant podria esmentar que jo ahir vaig sortir amb els guants Hirzl blancs, fent conjunt amb el casc Synthe també blanc, la Reina amb l'Aether blau, i els seus renovats Hirzl negres, de fet ara tots els seus guants ho són, vull dir Hirzl renovats i tots negres, renoi quin palmell de pell més funcional que presenten, quin tacte a aquesta zona, vas literalment soldat al manillar de titani, calçats com sempre des de fa tres anys amb les S-Phyre, les blaves la betty i jo les negres, els dos també amb els mitjons negres Shimano, quasi negres, amb les tèrmiques sintètiques de màniga curta de 150, en necessitem dues més cada ú, amb els gorrets Gore Tex negres, i en darrer terme les funcionals ulleres fotocromàtiques, que bé que van aquestes darreres, i crec que no em deixo res.

 https://www.hirzl.one/en/bike-en/grippp-tour-ff-2-en

Vàrem anar a cercar el pla on l'aigua brolla de sota dels nostres peus, mentre hi passem en Vol lent però a l’hora rasant amb els Dracs, tot i que darrerament hi rodem molt suaument, sense un to XC vull dir, doncs l'objectiu d'aquestes dues setmanes és ser-hi, res més, i que ja és mol, les sensacions són precioses, un Vol amb un lleueger bany per aquesta aspersió de dos pams del terra. curiós doncs és una percepció, també fa que la sensació sigui aquesta el coincidir rodar de costat per un torrent natural prou ample per notar la frescor de la enorme massa d'aigua que hi circula, de fet minuts abans vàrem haver de refer el recorregut perquè aquest doll d'aigua ha tallat la pista, no un estret corriol si no un pas d'una amplada notable per el que sempre creuem aquest torrent totalment sec durant els darrers tres anys, vull dir no havíem tingut en aquest temps unes condicions com aquestes, i que benvingudes siguin.  

De fet a aquesta octava revisió la Reina ja és a la sessió amb la fisioterapeuta, a l'anterior va tornar descomposada literalment, esperem que tot evolucioni bé, doncs una estona abans havíem fet el quart Vol des de la darrera visita a aquest especialista, a veure, a veure. Un quart Vol avui dilluns amb Sol a 18ºC, de podi per ajudar a aquesta contractura a les prèvies a la sessió esmentada, que bé, que bé, he mirat de fer un recorregut sense càrrega tot i que finalment no ha sigut del tot així, renoi, renoi, renoi. 

És molt guapo notar les espurnes d’aigua arrossegades a quedar en suspensió a l'aire per l'efecte succió de les ales dels nostres Dracs fregant lleugerament les espigues, i de fet passats els primers minuts les S-Phyre ja havien patit-gaudit d’un rentat de cara, i aprofito per esmentar que quin rendiment que presenten aquestes sabatilles de MTB, si no has de posar peu, és s dir si és un Vol sense necessitat de caminar. En tot cas ara passats uns dies des d'aquesta sortida segurament el proper Vol repetirà recorregut per aquest mateix tram, i també segurament anirem a veure si podem creuar el torrent, i que segurament no podrem )) Aquest petits dubtes segurament també són els que ho fan tan emocionant per mi, oi?

M’agrada poder escriure MTB, quasi que és un mot que haurem de mirar de recuperar-mantenir-preservar-protegir que no caldrà doncs ja tenim l'IMBA, espero, però quien nos ha visto y quien nos ve, no sé quin rol deu haver agafat els darrers anys el gurú del MTB, vull dir de la que va arribar a ser un disciplina popular per coneguda a l'hora d'un cert nivell doncs els bikers vs els de carretera els primers estaven considerat com a aficionats que no els hi era una barrera invertir en la seva afició a diferència dels de carretera que en aquest aspecte eren més espartans, i que ara restem a una saleta petita i apartada de l'elenc de les diferents disciplines de les dues rodes, mira que definir arribar a escoltar referit també a la nostra disciplina com la pulmonar, mare meva, tot evoluciona, és cert i nosaltres hem de mirar de poder seguir aquest fil actual, o no i ens quedem a on som, jo vaig bé doncs pensant que la meva bike ideal avui seria una Moots UNO en 26" )) 

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search/label/Moots%20UNO%2026%22?m=0

https://www.imba.com/

En tot cas el pas rodant pel pla amb les muntanyes nevades de fons enviant-nos canonades de frescor va fer que haver decidit allargar el Vol i dirigir-nos a aquest petit paradís de l'aigua ens va fer gaudir encara més de la sortida, i a on els Dracs van presentar un planejar impecable, que per cert vaig haver de parar tres vegades per treure pressió dels meus Ikon, després de la darrera revisió de segellant, pnenumàtics i llantes a on els vaig inflar molt per assentar bé els llavis d'aquests a la llanta sobretot el del nou Maxxis posterior, tot i que passats uns minuts vaig baixar aquesta pressió doncs el Vol va començar tot seguit, el que està clar és no ho vaig fer prou vull dir baixar la pressió, i es veu que a l'anterior Vol entenc que per el terreny menys pedregós no ho vaig notar tant, però a aquesta darrera sortida notava els dos Ikons durs però durs, pas aquest de baixar la pressió que em va aportar la recuperació d'un rodar molt rodó, molt, quin gaudir anant amb les TR a a una pressió més amiga-baixa, que bé. 

https://www.maxxis.com/int/tire/ikon/ 

Sense el radar posterior al darrer quart de la sortida, del meu Drac únicament, no així el de la Reina que va aguantar-funcionar perfectament. Avui però els conjunts 520-Varia ja estan totalment carregats esperant las proposta d'un nou Vol, a veure, a veure, quina emoció, oi?

https://www.garmin.com/es-ES/p/623539/

https://www.garmin.com/es-ES/p/698001/pn/010-02375-00/

Finalment un cop al Mirador després d’un Vol de dues hores, una exposició recuperadora a l'hora que breu al Sol, breu per la intermitència d'aquest, poca estona doncs per mirar d’evitar la sensació de fredor amb aquesta recuperació activa de la contractura que pateix la Reina, motiu que també em frenava i que finalment no va ser suficient per mirar d’evitar de rodar a una zona tan humida com la d’ahir, i que tot sembla indicar que avui passades les hores no ha tingut més que conseqüències positives, fins el punt que la betty avui de bon matí que no de matinada proposava com a objectiu avui un Santuari com a ruta ideal. Ara per ara però de moment la primera cafetera ja ha caigut, anirem a per la segona, i després ja veurem, de mantenir-se la tendència de poder gaudir de la companyia d’aquest Sol no diré que un Santuari avui no tingui possibilitats, ho escric i ho veig massa agoserat, en cap cas penso incloure un Vol com aquest a la pauta marcada per la fisioterapeuta de mantenir una moderada recuperació activa, però com que som SOLO, tot pot passar quan parlem de Vols, oi?

Ho rellegeixo ara i m’agafa una mica com de por, que he de pensar que ve vestida de prudència i que per aquest moyiu ens ha portat a fer un Vol fa una estona, a l'hora de dinar de diumenge, una sortida de menys de dues hores mirant de no acumular desnivell, ni d'exposar-nos massa estona a la fredor per rodar sense Sol i a 11ºC de màxima. 

La segona cafetera ja és un fet, i l'aportació de l'experiència del Gran Vol d'ahir amb les Fades de la Foscor també, ara incorporaré quina hauria sigut la cirereta del pastís per tancar una jornada encara més de podi del que ja va ser, quina xulada-cloenda haver-ho fet, tot i que ara mirant quina és la normativa d'accessos sembla que tampoc hauria pogut portar-ho a terme al 100%, doncs hi ha zones restringides per a residents  ))

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes a on l'aventura va començar després de dinar, i va finalitzar a tocar de les onze de la nit, o millor dit a les deu de la nit ben tocades, com sona, com sona, i a on com més va manar la foscor-frescor curiosament més càlida va ser la sensació, curiosament també la Selva va ser la zona més freda amb diferència, renoi, i com més proper a la zona francesa millor sensació vaig tenir, renoi, de fet fins i tot perquè així ho vaig notar, passada la Selva però no abans, doncs de tenir una sensació lleugerament de fred a les mans mentre passava per la Selva de tornada al Mirador, a notar a cada minut que deixava enrera aquesta comarca el gaudir d'una recuperació de les mans significativa, molt. I crec que m'impressiona aquest moment perquè dins dels Vols la fredor de les mans més o menys intensa però sempre va de menys a més, com més estona passem exposats a la fredor més ho notem a les mans, salvo raras excepciones, així ahir aquesta recuperació de mans va ser un petit premi més a l'emocionant aventura. 

El més rellevant d'aquest darrer Gran Vol és que de fa tres sortides cap aquí la nit ha passat a ser un més dels trams per gaudir, també un dels més preciosos, sense cap mena de dubte, renoi quin redescobriment dins d'aquest recuperat vell tram dels Gran Dracs, vull dir ja ho és de preciós haver retornat a aquesta vella disciplina, que ara amb l'arribada dels Grans Vols nocturs tot torna a agafar un gaudi que no recordava, ja no et dic res quan les temperatures siguin una mica més amigues, un punt i prou no pas més, tot i que ahir per sota dels 10ºC, que entenc jo que és la temperatura que hi havia, fora del tram de la Selva que la sensació semblava no sé si inferior en graus però sí molt més freda, amb aquesta darrera fredor la sensació era d'anar un xic encarcarat de mans, tampoc molt en cap cas, i a la resta de recorregut la fredor va ser una teràpia refrescant que sumava atributs positius a l'experiència, no pas en restava, en cap cas, en cap cas. 

De nit, amb aquest clima fred però amic per viu, i el fet de dispoar d'una llum davantera que ajuda i molt a gaudir dels detalls necessaris per poder pilotar amb precisió, ara quan hi penso mentre fem temps per el Vol del migdia prenent el Sol abrigadets revisant aquesta intervenció la percepció és que hi haurà més nocturnes amb el Gran Drac de dues rodes ))

Equipat amb el suit negre amb detalls blancs al braç i prou en foma de sanefa, mitja i prou per la part exterior, dues concretament d'un centímetre d'amplada com a molt. Amb la mateixa roba interior d'hivern de fa dues sortides, que no la darrera que anava d'estiu, ara amb mitjons Gore alts, just per sota dels genolls, molt gruixuts, culot 3/4 d'Asics, aquest equipament l'he de millorar, en vull un amb les característiques tècniques de la tèrmica d'Assos o específic per la disciplina, amb la tèrmica de Gore d'estiu de màniga curta com a primera capa, com a segona capa la tèrmica d'Assos 3/3 amb el super punt del balaclava cosit per la part del clatell, ho he d e dir aquesta tèrmica d'Assos és ES-PEC-TA-CU-LÀ, els sotaguants, i protector de coll, i en darrer terme com a tercera capa l'equipament exterior el suit d'hivern no perforat com el calçat, aquest darrer Gore Tex, un protector de columna germà d’un T-Rex, el meu casc blanc, aquest darrer amb la tranquilitat que em dóna pel fet d'estar fabricat al Japó, a mà, i de ser el més reputat o un dels més quan parlem de seguretat en cas d'impacte i/o lliscament, i guants d'un fabricant que únicament fa això guants, també dels més reputats, de canell llarg sense ser termo però sí de Gore Tex. 

https://www.bike24.com/p2379534.html

Alerta que és Slim Fit, vull dir jo vaig fer venir una S que seria la meva talla, i em va bé, però la segona tèrmica d'aquest model que vaig fer venir va ser una M, no sé perquè, la S em va perfecte, la M no ho puc encara valorar perquè he sortit tres vegades amb la S i prou, coses. Ara mateix estan venint dues XS, ja comentarem el perquè, que quasi que no caldria, oi?

I el punt esmentat pendent de la cirereta del pastís que podria haver rematat la jornada d'ahir és haver entrat a la capital amb el meu Gran Drac amb tot el grup esmentat de protectors, proper a la mitjanit, que com ús esmentava-compartia a una anterior intervenció no recordo d'haver-ho fet dels del 1983 amb el lebrel del diapasón, en aquesta ocasió d’ahir ara passats més de quaranta anys un altre cop enfilat a un Gran Drac de dues rodes, equipat amb la Super Armadura de Gala, a plena nit, hauria sigut aquest crec que un pas en silenci, certament, un primer pas discret pel fet ser en la foscor de la nit, un de més, i m'hauria agradat fer-ho circulant i prou com esmento sense aturades, doncs no estic encara preparat per ser vist-detectat amb el Gegant, que podrem dir no és visible a primer cop d'ull, cert, cert però sempre hi ha una ombra que l'insinua, amb el dos Destructors de Murs el mateix, i amb aquests el sol fet d'un apropament no entès implicaria d'una acció contundent d'aquests, i que jo no sé si seria atemps d'aturar, el meu Gran Drac que a un entorn tan dens no hi ha estat mai, i amb una Super Armadura de Gala, aquesta darrera diria que és la que em seria més amiga, vull dir protectora en absolut silenci, i emn darrer terme amb les Fades de la Foscor, un mot les defineix per devotes a l'hora imprevisibles, com sona, diria que aquestes darreres són les que fa que no entri amb un sequit d'aquestes característiques, de fet ara veig a la 14+ que hi ha molts motius per esperar, en tot cas el dissabte no va ser el moment, que ho era, tot i que la pensada en forma de guspira per breu va ser present, com esmento un instant i prou, cert, cert, i he de dir que ho escric i penso que hauria sigut un moment ideal, sota la protecció en primer terme de les Fades de la Foscor, que bé, que bé, que bé a l'hora que per ser un entorn menys rural aquestes darreres no sé jo si no voldrien actuar sí o sí sota la més mínima oportunitat que es presentés, cal veure que els ànims estan en el seu punt més tranquil, que l'actitut ha estat cultivada per mantenir la màxima estabilitat, que el treball de deixar de fer per afavorir la calma. Així la tranquil·litat, l'estabilitat i la calma és un mix que en segons quines circumstàncies poden arribar a implosionar per aquest ambient propi de les zones urbanes que podrien generar sobtàdament un pressió externa sobtada, que penso que no és el cas, penso, però millor esperar i mirar de veure quan es donaran les millors condicions per poder portar a terme un Gran Vol de dues rodes, donc això, doncs això. 

En tot cas estic segur i si tinc la fortuna ho podré veure de com compartíem a una darrera intervenció amb les Armadures de Gala nostres, vull dir les del no club, que ara són per discretes per moderades per tècniques, les vestimentes oficials de la ciutat referides a que l'ús d'una Armadura de Gala a aquesta capital s'ha normalitzat d’allò més, fins el punt de gaudir de l'única botiga a tot el món de la casa Castelli, segurament passarà el mateix amb les Super Armadures de  Gala, és a dir que estarem a cada espai d'aquest indret amb elles quedant fusionats armoniosament amb l'entorn, de fet nosaltres també serem part d’aquest entorn, que bé, que bé, que bé, bé això no serà demà, ho sé, ho sé, però per anar fent perquè sigui una realitat a cada dia que passa a veure quin dia apareixen els genets amb aquestes Super Armadures i uns Grans Dracs de dues rodes al portal d'un dels diferents Miradors i tot seguit proposar de portar a terme una ruta sense destí, lògicament, no el necessitem, el que podríem voler de donar-se les circumstàncies és compartir ruta, que ara rellegint crec que són circumstàncies molt difícils de donar-se, les presses no ajuden, i menys quan parlem d'un Mirador on l'única velocitat és la del vent quan es fa present.

Ahir mentre em dirigia cap al Baix Montseny a l'alçada d'Hostalric direcció a Sant Celoni el Sol era l'únic que podia veure, no veia res més, i no és metafòric, intuïa la recta per coneguda, són molts anys fent la recta d'Hostalric, quasi infinita perquè únicament veia el resplendor encegador del Sol, i la visió era com d'una portalada gegantina a creuar, i mentre això passava en temps real, vaig pensar que en aquests Grans Vols per travessar aquest portal hauria de pilotar un Gran Drac de dues rodes molt més dens, però molt més, hauria de quasi duplicar triplicar o fins i cuadruplicar el pes actual per millorar l'aplom del conjunt, de l'experiència del moment, important aquesta característica dinàmica per mi, vull dir en rutes més llargues la lleugeresa pot no ser la millor credencial per un Gran Drac de dues rodes, de fet no ho és, passa el mateix amb els Dracs, geometries més relaxades, una mica més de pes, força més fins i tot, i una posició menys exigent també són garantia de poder afavorir hores i més hores a dins del Vol, amb els Grans Vols de dues rodes passa el mateix, idèntic, o quasi, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció, o dins d'una propera revisió d'aquesta. Puc dir que rodar amb un Drac amb una potència de 0º o de 6º+ marca la diferència passades les primeres hores, ja no et dic res si anem a -6º o a 6º+, amb aquestes mateixes de 60 mm. de 90 mm. o de 120 mm. i amb els ulls tancats jo no pensaria que vaig amb el mateix Drac, doncs amb el Gran Drac de dues rodes per el cas que esmento necessito més volum, més pes, i una posició a dalt com la que ja disposo ara segurament, i segurament també imprescindible disposar de la possibilitat d'entrar a la velocitat d'hiperespai sense haver-ho de requerir ))

Per entrar per un portal d’accés a d’altres dimensions necessito, que no necessitem, és que jo no us vull convidar a fer, sí a ser-hi a través d’aquest espai per poder experimentar la sensació sense haver de pensar massa en idees ni en conceptes de cada ú, de fet ho podeu fer des de casa, i/o fent un cafè al ben mig d'una agitada jornada, en tot cas necessito com esmento d’un Gran Drac de concepció interestel·lar, i aquest per concepte no té una dimensió moderada, comparant amb l'actual no amb d'altres Gran Dracs per travessar portals doncs aquests darrers tots tenen unes dimensions germanes, en cap cas considerades gegants si no les necessàries i prou, res més, no seria prudent creuar aquest portal sense aquesta Nau quasi que Insígnia sense ser-ho tot i que ara que ho escric crec que el Gran Drac d'enormes dimensions no deu ser tal en concepte, he d'haver arribat sense adonar-me'n a que per entrar a aquests portals únicament ho puc fer amb una Nau Insígnia així de fer-ho ara des del Mirador actual únicament es veu un recorregut de no retorn, travessar aquest portal geganti requereix d'aquesta unitat de Vol i tenint clar que el concepte és el d'una anada i prou, sense tornada, com tampoc per poder arribar a aquest punt-tram dins d’aquest espai de The Great Escape MTB i no ho sabíem al seu moment, mentre passava vull dir, que no ho podíem fer sota la protecció d’un sol Mirador, n’han calgut quatre i no tots de cop si no un darrera de l'altre, arribant escalonadament, sense en cap cas buscar-los a excepció del primer, del segon, del tercer i del quart, així mentre això passava ens han anat aportant cada un d'ells poder disposar-sumar de la perspectiva diferent-necessària, crec. 

No em queda tampoc del tot clar com una de les Corones de Granit engrana amb l'altra, com ho poden fer entre elles perquè les veig totalment sincronitzades, la primera Corona de Granit funcionant en perfecte sincronia amb la segona Corona que reposa a l'altra banda del portal, quines coses, engranades entre elles estant cada una a diferents bandes del portal, curiós, interessant, molt oi?

He de ser prudent a l'hora de valorar si creuar aquest portal o no, fer-ho molt em temo, o millor dit l'experiència em diu que implica de fer un salt, i aquest aspecte podria anar lligat a diferents recorreguts per nous, i certament que aquest darrer aspecte tinc que deixar-lo reposar, segurament per aquest motiu el pastís finalment no portava la cirereta, per prudència. 

L'últim cop que vaig fer un breu test d'un Gran Drac de dues rodes sota el paraigües del mot moderat quasi que em trenca l'esquena amb l'acceleració experimentada en una corba de radi obert, mare meva i m'ho va recomanar el meu millor amic, vull dir que era un consell amb la millor de les intencions, i això tornava a ser a aquest indret, a aquesta capital en aquesta ocasió proper a l'aeroport, concretament tornant d'aquest darrer cap a la segona, anant no ho vaig experimentar. 

En tot cas l'objectiu passa per una anada-pas per la capital amb el Gran Drac de dues rodes, on hi haurà una primera ocasió després ja no podrà tornar a ser, vull dir que la primera vegada és això l'única que vesteix aquest dorsal, així ja estic ansiós per la propera anada al Baix Montseny per repetir hora cercant l'instant precís d'entrada a aquesta porta gegant. I ara el que he de veure és si ho repetiré amb el Gran Drac actual, o serà amb aquesta nova Nau Insígnia, de ser aquesta darrera m'hauré de moure, vull dir si entra una Nau ha de sortir el Gran Drac esportiu, per concepte, i sobretot també per espai, en darrer terme per pressupost, aquest darrer punt no el tinc tan clar, doncs la sortida de l'esportiu la contemplo de disposar d'un nou Mirador a una capital, és a dir ben comunicats, si no no, així si mantenim els Miradors actuals aquesta nova Nau de venir vindrà sense marxar cap Gran Drac de dues rodes, com tampoc l'esportiu, crec, crec. 

Però el que em motiva molt ara és aquest instant on al davant únicament veig l'entrada al portal, OMG, és que aquest darrer Gran Vol de dues rodes poc a poc em vaig adonant que és molt probable que sigui sense poder evitar-ho ni voler el moment previ del que està per venir, moment que un cop fet present no sé molt bé què implicarà, certament, certament per aquest motiu segurament en aquests moments impera puntualment un cert impàs, una certa calma, pausa que ve donada en part per l'exigència dels tres darrers Grans Vols de dues rodes on de menys a més la nit ha anat agafant més protagonisme, a l'hora que aquesta exigència s'ha vist compensada per una arribada preciosa d'un doll de bones sensacions. Cal veure que mentre el Sol amb la seva caiguda creava aquest túnel d'entrada cap al seu interior moment que la percepció va ser realment única, per imprevista, per colpidora, i en darrer terme per breu, tot seguit va arribar sense pauses però també sense presses la preciosa foscor, i un cop aquesta es va assentar la nit va començar, i amb ella també vaig iniciar una aventura diferent, molt, renoi, renoi, renoi, sí és cert no hi va haver cirereta del pastís però és que segurament no tocava, sense ja vaig quedar absolutament meravellat, tant que caldrà de dies per refer-me les bones sensacions en una sola jornada.  

XTR ) 6+

Ja les vàrem comentar-aportar fa uns dies, ara les torno a veure i em ve la idea de compartir aquesta possibilitat-opció )

https://www.bike24.com/p2908522.html

Són de 28 radis, i pot estar bé recordar que no són HG, ni se les espera doncs entenc que les HG podria ser una tecnologia ja desfasada, en favor del Micro Spline. Presenta un interior de llanda de 30 mm. per pneumàtics d'entre 2.30 i 2.60, i esmenten un sistema dels clics del nucli el Direct Engagement, en detriment del Pawl.

Un punt que no em queda clar és si relament són UST, és a dir en le seu origen Michelin i Shimano crec recordar estaven compartien la tecnologia UST, així la llanda Tubeless el seu ús requeria d'una patent autoritzada, per exmeple DT no la disposava i per aquest motiu les seves llantes no segellaven de manera òptima, nosaltrers baixant de Collsacreu per zones rocoses si anàvem a la pressió d'un Tubeless amb la llanta DT perdíem l'aire fins el punt d'haver d'aturar-nos, amb la Mavic i la Shimano no passava perquè disposaven del llavi específic per a pneumàtics UST que feia que aquest darrer segellés bé l'aire. Vull dir no sé si ara que els pneumàtics són TR segueixen utilitzant aquesta tecnologia UST, de fet NoTubes estava i crec que està com DT és a dir tampoc han utilitzat mai la patent UST, bé és la meva pensada, doncs no la tinc tampoc contrastada, i dic tampoc perquè certament que totes i cada una de les aportacions d'aquest espai referida a informació tècnica o a sensacions no té una base prou contrastada, coses, oi?  

https://bike.shimano.com/technologies/details/direct-engagement.html

Interessant la imatge on ara sí puc veure el despiece de la boixa, per el tema dels inexistents cons que us esmentava, entenc:

https://www.bike24.com/p2908493.html

I com que va de rodar, Vol avui dijous a l’hora de dinar molt prudent, molt, rodant a una temperatura de 18°C, així primer dia de curt, recuperat el mallot Shimano paravent i resistent a la pluja, no termo, i la tèrmica de màniga curta d’estiu, que bé. 

Un fons de blanc intens, mare meva quina visió més extrema, més magnificent, quin horitzó més extens, i l’hem vist tres vegades perquè per fer planer i prou hem repetit recorregut ara sí ara també, per ajudar a la Reina a recuperar-se de la contracció, sortida tipus seguint les pautes de la terapeuta, així els propers tres dies mirarem de ser a dalt dels Dracs en mode ser-hi a mínims però ser-hi, a veure, a veure.  

A dalt dels Dracs som una altres a millor, referit a les bones sensacions un cop a dalt dels Dracs , renoi, renoi, renoi, estem a dues setmanes del control amb el nutricionista, i hi anem sense haver rodat el previst, el motiu és molt planer-clar, fa uns mesos, dos, que no estem del tot fins, això sí dins dels Vols les sensacions costen d’acceptar per bones. És que des del primer gir de pedal ja tenim una extraordinaria percepció, a veure que indicaran els plecs quan passem el test )) 

Segellant a les dues rodes del meu Drac, ja era hora, finalment amb l’Ikon del darrera nou també, i que bé que els dos pneumàtics han pujat perfectes amb la bomba d'aire de mà, no recordo la darrera vegada que he muntat un pneumàtic nou, entre ara i el 2017 no crec que més de cinc, i menys encara per deteriorament i/o per desgast de la carcassa. He revisat i he netejat també llantes i pneumàtics dels dos Dracs abans de sortir, únicament però la neteja l'he fet d'aquests dos elements, i els pneumàtics únicament amb la zona d'unió a la llanta, cal veure que fa res de la darrera neteja exterior general en sec amb diferents raspalls, però remarcable remarcable és que la neteja ara la porto a terme en sec amb especial atenció al BB, les boixes, i la direcció, i la transmissió completa. La neteja de les llantes i els laterals del pneumàtic l'he fet sota la sortida directa a pressió de l'aixeta d'aigua aprofitant que surt amb certa força i a aspersió, fet aquesta darrera la de l'aspersió que ho facilita-agilitza molt a l'hora de netejar poc a poc la llanda, vull dir sense fer ús de la manguera corresponent, i he de dir que aquest sistema ha funcionat d'allò més bé, poc consum d'aigua i molt eficient, o això penso. 

Dubto a l'hora que m'emociono de la proximitat de la decissió de fer venir per una banda els nous dos Dracs, renoi, i també perquè de ser aquest el moment aleshores tots els components seleccionats des del 2018 fins avui prendran el seu màxim protagonisme, vull dir ja el tenen avui, però encara en tindran més quan haguem decidit fer venir els nous Dracs, i segur que molts no podran formar part finalment de la construcció, però de tot s'aprèn oi?  o de quasi tot, o d'algunes coses, cal ser positius )) 

També estic mirant de revisar els equipaments dels genets, perquè tota necessitat d'ara anirà encarada a Gore, Gore, i Gore, no per devoció sí per fer-li un acomidament a la marca a aquest seu darrer 2026, si consolida la seva finalització referida a fabricar els seus propis equipaments, doncs seguirant sembla ser proporcionant serveis a les diferents marques d'equipaments que utilitzin les seves patents, crec haver entès, és que ara ho escric i em sona a mi mateix rar, molt rar que Gore deixi de comercialitzar la seva propia gamma d'equipaments. 

Divendres o sigui avui per evitar rodar sota la pluja a 13ºC amb la Reina que està en plena recuperació, no hi haurà Vol, i mira que he prioritzat aquest objectiu el de sortir seguit, però ara a l'hora de dinar de divendres tot sembla indicar que dinarem i al vespre tindrem anada a la capital, és que hi ha una exposició que finalitza d'aquí a res i la intenció és repetir-la avui, com sona, com sona. Per sort podrem fer-la un cop finalitzada la jornada perquè l'horari de visita és extens, no té cost però curiosament has de reservar entrada, coses, visita que si plou en principi no portarem a terme tampoc doncs l'efecte podria ser també contraproduent referrit a la recuperació d'aquesta contractura de la Reina. El fet però és que aquesta darrera setmana 7 hi ha hagut dues anades a la capital, com sona, una a principis de setmana a on les sensacions van caminar molt bé, i una segona ahir, sempre sota la pluja, i a on una segona visita a l'exposició esmentada i després una xocolata a un no lloc per fer-ne una, va omplir de sensacions diferents una tarda-vespre plujosa de divendres, i ja portem més de tres anys, anem a per els quatre, explorant un altre cop aquests entorns sense treure'n unes conclusions consolidades, fet que em fa pensar després d'una dècada que ja no les treuré, més coses.  

Si no vingués d'una contracció, avui seria el dia ideal per estrenar la nova Isadore, la jaqueta per pluja, per fred i per vent, amb el culot pirata que ja disposa de fa temps de la mateixa casa amb les mateixes propietats excepte la referida a la protecció de la pluja doncs el culot és resitent a aquesta i prou, en tot cas no serà el cas, o això sembla. 

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes seguidament després del Vol, i a on he confirmat les bones sensacions de la darrera sortida, és a dir després de tres anys he entrat a un territori d’aventures sense les dificultats pròpies des de l’inici d’aquest retorn. Ara passades les primeres hores ja dins de l'inici del doble premi pel fet de ser divendres el divendres, super premi, OMG, pensava quan ahir vinguent de França direcció a Barcelona per la general a una parada de bus a pocs quilòmetres del quart Mirador vaig haver de posar peu el dia que vaig estrenar aquest Gran Drac de dues rodes, és a dir no vaig fer ni quinze quilòmetres i ja estava totalment garratibat de la cadera, mare meva, vaig haver literalment de saltar però saltar en marxa mantenint les mans al manillar això sí, i la pensada va ser  no podré tornar no podré desfer el camí, renoi, renoi, renoi, tot va ser provocat per l'extrema tensió, però molt extrema, tensió que fa dos Grans Vols ha desaparegut del tot, 152 sortides he requerit per entrar a aquest estat de tranquil·litat a dins dels Grans Vols, ho escric i me'n faig creus, mare meva quin treball sense saber que l'estava portant a terme pel fet que fins ahir no vaig ser conscient d'aquesta estat que m'acompanyava a cada Gran Vol des del gener del vint-i-tres que vaig estrenar aquesta joia fins fa una setmana a la penúltima sortida portada a terme la número cent cinquanta-tres d'aquest febrer del vint-i-sis a on l'estat de tensió va quedar reduït a zero des del primer segon, literalment una arribada de podi. 

Avui he sortit amb la Super Armadura de Gala radical i d’estiu, 100%, no la utilitzada a l'anterior Gran Vol, aquesta d'estiu és un suit no un dues peces vull dir encara més radical que el ja de per si radical dos peces, i com la darrera utilitzada s’ha repetit la percepció que també ara aquesta darrera és la que em funciona millor, quines coses, oi? Així el fet és que les bones sensacions a dalt del Gran Drac són les que determinen la resta de bones percepcions, que bé, que bé, que bé.

En tot cas cent cinquanta-quatre sortides, no són moltes, certament, però n’estic molt satisfet per la lenta i exigent progressió perquè ha sigut molt positiva molt, i molt positiva, signaria en blanc per poder traslladar que no compartir les sensacions a dalt dels Dracs i ara també de fa dues sortides a dalt del Gran Drac a tot el meu entorn conegut i no conegut, que no podria ser doncs no són practicants d'aquestes disciplines, però en un escenari imaginari jo signaria a ulls clucs perquè entressin tot i puntualment a aquest preciós estadi, a l'hora m'aturo perquè de ser crec que hi hauria reaccions contraposades doncs no sé jo si els entorns estan disposats a recepcionar masses bons moments com els que esmento per tant diferents de to i de velocitat, per tranquil i per lent respectivament, perquè d'intensitat vers els que respiro fora del Mirador el meus no tenen color per tranquils vers els experimentats en el dia a dia a fora del Mirador, i dels que puc intuir que són els preceptes establerts, jo diria que el que jo defineixo com a sensacions precioses derivades d'un to pausat i una velocitat que podríem definir com de passeig vull dir aquesta darrera amb la sensació de ser quasi inexistent molt pausada , són o podrien ser aquests dos factors una mica com un descafeinat en un primer món a on som, ho intueixo únicament però, velocitat de la llum i ansietat per, sembla ser un mix consolidat fora del Mirador a aquest XXI o això crec respirar quan m'allunyo del Mirador, però no em feu massa cas, sí però ho podríem tenir en consideració doncs diria que fer-ho no té ni cost ni risc, crec.