Novetats ) +++

Que no ho seran per el blog sí per mi, com ho és el fet que he estat recuperant-refrescant noms de fabricants de les darreres edicions dels NAHBS, renoi quantes coses, Portland seria per aquest agost una bon destí, segurament, segurament. I dic que no serà nou a aquest espai perquè el procés sempre requereix de temps, i és fantàstic perquè quan més llarg és aquest més gaudi aporta la recerca, doncs és un recorregut de selecció molt enriquidor, sense anar més lluny a tram d'inici de les Single Speed al Roc vàrem coincidir amb els embaixadors dels seu moment de Seven, com en d'altres com el Jeff Jones al Mundial de Single Speed a Kilfinane, o amb en Curtis Inglis amb les seves Retrotec a França a l'europeu, i ja no et dic res de totes les persones que hem conegut arreu gràcies a les bikes, com la creació d'aquest espai, El Sheldon i la Mandi, entre molts, el Primer Ministre, la Bec al Mundial de Finale 24H SOLO, el gurú del MTB el seu dia amb la seva Voodoo D-Jab a la capital, quants moments, en Daniel i la Cristine al Roc, moments que van arribar de la motivació de l'enriquiment que ens ha aportat aquest món del MTB. 

https://maryandmikeride.blogspot.com/2025/09/hello-friends-little-update-where-in.html

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search?q=Roc+Seven+

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/2013/09/sswcit2013-cronica-de-la-millor.html

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search?q=Bec+Finale+

Quantes marques noves que han aparegut, no sé si emergents, i quantes que no sé si han desaparegut o senzillament com nosaltres han passat a un segon pla, en el nostre cas un pla quasi invisible, doncs ha quedat enrera el temps de les FS, molt, a l'hora som a un tram que es presenta a cada instant com a nou, vestit però de normalitat, quines coses, com si sempre hagués sigut així, en cap cas, en cap cas. 

El fet és que hi ha fins i tot marques que no en recordo els noms, i que he de repescar-les perquè tot i que les candidates semblen estar definides fer-ho refrescar d'altres possibilitats referma el nom dels propers Dracs. Dear John segueix sent el candidat número ú, quines coses, passen els anys i mantinc aquest criteri, altra cosa si podrem fer el pas en la direcció actual, perquè la FAT segueix tenint un cert pes de fa un temps, i la llanda davantera, com la forquilla que tinc seleccionada d'aquesta modalitat fa que la reflexió sobre quina ha de ser la marca que ens acompanyi la propera dècada quedi condicionada. En tot cas són qüestions guapes totes i cada una d'elles certament ))

https://enve.com/blogs/journal/behind-the-product-m685

És molt xulo entrar a aquest tram indiferentment de com evolucioni aquest, de ser marcarà l'época que ve, i de no ser en marcarà una altra, el Drac la selecció d'aquest amb les condicions actuals és un recorregut que ha creat tradició a casa, lluny queden les primeres arribades de les primeres marques, de les de referència, com ho van ser les Rotwild, Cannondale, o les Marin, les Ibis, les Yetis, les Santa Cruz, les Rocky Mountain, quin recorregut. Cert també que l'arribada de la Vicious va obrir un món nou, va obrir la porta a la Spot Brand, aquesta darrera crec que va ser la darrera gran bike que ha entrat per la porta de casa. Després una transició llarga, molt, a on han entrat bikes, quadres com darrerament, a on la funció ha primat, i aquesta ha sigut i és difícil d'expandir, però a l'hora interessantíssima, perquè sempre quan havien arribat quadres nous seguidament és muntaven, sempre a excepció de la Mojo SL, i he de donar les gràcies a aquesta perquè va ser la precursora de la meva Superlight, que bé que anava la Superlight, també l'ASR-SL en 120 mm. quin Roc mare meva va ser espectaculà, en tot cas després de l'arribada de la Vicious la resta de quadres que han anat venint uns han acabat rodant i d'altres no, coses. El motiu ve siguent el que esmento, la funció, i sense tenir aquesta clara no hi ha bike nova, sobretot perquè de fa un temps la construcció d'aquestes se'm fa una mica llarga, no sé si és el mercat, si sóc jo, o segurament tot plegat, i no em fa mandra, en cap cas, sí se'm fa un repte molt gran mantenir el nivell de prestacions de les darreres bikes que tenim, aquestes han marcat un dia abans i un dia després als Miradors. De fet la darrera bike que ha sortit muntada de casa també presentava aquest nivell, la Voodoo de ferro, però després d'aquesta projectes de bikes acabades no n'hi ha hagut cap més, i les dues darreres la Voodoo i l'Ibis no han sigut muntatges que hagin rodat aquí, si no que ho han fet al Vallès Oriental, i l'Ibis tal com es va conceptuar no ha arribat a bon port avui per avui, coses, també he de dir que geareds avui per avui no són la meva especialitat, la poca que tinc, vull dir que quedo una mica limitat quan el projecte ha anat en aquesta direcció, i més perquè haver-ho portat a terme ha sigut una excepció vull dir des del 2009 que no tinc relació amb cap entorn geared referit a muntatges de bikes, així tot ha quedat molt dirigit a l'eficiència agafada de la mà de la simplicitat. 

Ara estem a tram de ferro o de titani, no serà important quin sigui el material seleccionat, en cap cas, sí decidir-nos per un o per els dos, arribats a aquest punt l'increment de pressupost no és significatiu vers el què rebrem, i sí que és decisiu seleccionar la casa que finalment ens fabriqui els quadres, avui per fiabilitat repetiríem marca, les Lynskeys amb diferència són les bikes que millor resultat ens han donat, zero problemes en tots aquest anys, i no és una marca de referència per mi referida a qualitat top, coses, però podria ser que finalment tornessin a venir unitats noves d'aquesta casa però també a l'hora avui no formen part de la llista de candidates, els motius són senzills com ho és que ara cap de les candidates té un distribuïdor a Europa conegut per nosaltres, coses, Lynskey tampoc, el seu dia sí avui no, així les possibilitats queden molt obertes, molt, tot i que com a molt moc dues marques, no pas més, de les cinc o sis que presenten opcions que em puguin interessar. Hi ha una única opció en carboni, però el fet és que ara no en recordo la marca, hi ha diferents publicacions al blog d'aquesta casa, les miraré de cercar i de tornar a compartir. 

Mentre mirem d'iniciar un Maig a dalt dels Dracs, amb la seqüència de tot plegat de l'abril que ha sigut positiva, i que no sé massa bé com l'he salvat. Ahir divendres per sobre de les quatre hores de planer, prou bé, i a on com esmento les dues Lynskeys funcionen literalment de podi, que ho escric pensant-valorant si aplicar unes millores ergonòmiques segurament motivades aquestes per el meu tram físic actual, +6º i 12º segurament les modificacions a fer, de la potència i les puntes del manillar respectivament, i 30 mm. d'interior de la llanda ENVE podrien ser ser els propòsits, a veure, a veure, o no fer res i seguir el fil actual que fins avui ens ha portat fins aquí, tot i que l'avui no sigui el meu millor moment referit a aquesta cadera, coses. Dels dos dies de maig acumulem set hores ben tocades de ruta, prou bé, avui concretament a dissabte hem incorporant uns breus i no tan breus trams de pujada, i la veritat és que ha sigut reconfortant, que bé, no ho cercàvem però tampoc ho hem evitat, altres dies hem girat cua, avui es veu que no.

https://eu.enve.com/collections/m-series

Equipats el primer dia de groc i blau i de Gore, mallot Alp-X PRO groc i verd, de Gore ella groc, i culots jo C7 blau i Spinshift blau, Aether blau i Synthe blanc jo, gorrets Sportful torradet clar i Castelli blanc per mi, S-Phyre blaves, mitjons negres curtets Shimano, Hirzl i Gore jo, en darrer terme els dos amb les ulleres fotocromàtiques. El segon dia de blau també, tot idèntic excepte els mallots blaus tots dos S-Phyre en aquesta ocasió. 

https://www.bike24.com/p2839524.html

Demà de ser podria ser una oportunitat per portar a terme el test del culots Spinshift negres nous, i si funcionen com els blaus valorar si en venen dos unitats més per cada ú, o ens decidim a fer venir un parell de Distance 2 o 3, o en darrer terme no fer res més i quedar-nos a on som, que ho escric i quasi que estic decidit a fer venir mínim tres o quatre culots per a cada ú de Gore, i aprofitar l'oportunitat, la darrera de gaudir dels equipaments d'aquesta marca. 

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-spinshift-women-s-bib-shorts-with-pad-1

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-spinshift-cargo-bib-shorts-with-pad-3

Alerta que si els voleu negres estigueu segurs que ho són, sé que ho repeteixo molt, però és que combinar blaus no és fàcil, tot i ser un color de referència al Mirador, molt menys que els negres però. I en segon terme de ser el color, jo encara no he rodat amb aquests culots, vull dir ja d'entrada mentre he preparat els equips per avui el culot Spinshift de la Reina comparat amb el meu Spinshift el seu els tirants són molt més fins i aparentment més transpirables, a l'hora els meus presenten tota una malla a l'espatlla una mica gruixuda, a veure, a veure, en tot cas he de veure si a mi em funcionen, poc a poc, oi? ))

MTB, MTB, MTB.

Fluidesa captivadora seria la manera de definir el tram dolç que estic visquent referit ara a Grans Dracs de dues rodes, prou bé, no m'esperava res en concret sí la possibilitat de ser-hi, i el fet és que l'experiència està sent memorable, certament, certament. 

11.111 ) 11+

El nombre d'intervencions del blog, els Vols que portem aquesta darrera setmana un 4/7 jo, i la Reina un 5/7. La 17 l'he passat el dijous, el divendres, el dissabte i el diumenge fent planer, i he de dir que fins i tot rodant sense pendents a on en feia menys no anava tampoc massa rodó durant la primera hora, de menys a més en quan a la millora de les sensacions, passada aquesta a cada minut que ha passat he rodat una mica millor, fins arribar al darrer tram a metres del Mirador a on hauria seguit sumant quilòmetres per les bones sensacions mentre m'acostava a la finalització de la sortida. 

Sempre referit a sensacions rodant, com esmentava jo no tinc molèsties de cadera a dalt del Drac, sí de les escàpules i de manera intermitent-aïllada, una mica com la de la planta del peu dret, a la zona de la cala, i que els  corregeixo cada certs minuts a dalt del Drac mentre rodo fent moviments una mica diferents tant a les escàpules com a la planta del peu, aquesta darrera molèstia únicament es presenta quan faig pales molt però molt verticals durant molta estona. 

La Reina segueix aquestes darreres setmanes la seva pròpia seqüència, poc a poc, millor així perquè ve d'un recorregut llarguíssim i molt solitari quan parlem de nombre de sortides, durant anys molt distanciades entre elles, porta des del 2019 mirant de ser-hi d'aconseguir una continuïtat, i el fet és que sense presses, cap, està consolidant tornar a ser a dins dels Vols. 

Si tot va seguint el curs actual aquest abril jo hauré estat a dins dels Vol en vint ocasions, que tal com estic jo és una seqüència prou bona, i la Reina estarà per sobre d'aquest registre. 

Equipats els dos 100% d'estiu, avui retiraré tots i cada un dels equipaments de tardor-hivern, no els guardaré al seu lloc doncs no tinc l'esquena per moure les caixes transparents a on han d'anar, sí però plegaré cada prenda perquè estigui a punt per guardar. Finalment tot guardat coincidint que la caixa on han d'anar aquest equips de les estacions més fredes estava quasi buida, vull dir que no he hagut de moure cap pes, he deixta tres mallots de m'aniga llarga, de la Reina dos 7Mesh i un Shimano, i meus un 7Mesh i dos Shimano, i de culots únicament uns pirates termo paravent i resistents a la pluja mateixes característiques que els mallots. No he guardat els complements de tardor-hivern perquè la caixa a on van sí que requeriria de moure un pes considerable.

A mode de resum del moment quan parlem d'equipaments que estem utilitzant, els tres cascs Giro estan sortint tots i cada un, el combinat de vuit mallots d'estiu de Gore i de Shimano també, dels culots únicament estan sortint els de Gore, diria que set, no així els dos Shimano de la Reina, els cinc mitjons de Shimano més baixets ara per ara de podi, les quatre tèrmiques d'estiu les de Gore ara per ara sempre de màniga curta, vull dir les de sense mànigues estan a punt però no en fem ús encara, els cinc guants Hirzl i els cinc Gore meus, els quatre gorrets els dos Castelli i els dos de Sportful d'estiu, i de calçat monopolitzant totes i cada una de les sortides les dues parelles de Shimano de cada un. En darrer terme les ulleres fotocromàtiques graduades de la Betty i les meves sense ser-ho, graduades vull dir.

Ja ha arribat al tercer Mirador els dos primers culots que serien els tercers d'aquest mes de Gorewear Spinshift per la Reina, i avui també hauria d'arribar a aquest mateix Mirador la comanda amb els dos meus de la mateixa marca i model, a veure, a veure. 

https://www.bike-discount.de/en/gorewear-spinshift-women-s-bib-shorts-with-pad-1

Si els ports sumen 20€ no és una opció però, fins ara no superaven el 10€ crec recordar, coses.

https://www.bike24.com/p2778947.html

Alerta amb els colors, el primer link no sé veure quin color proposen, segons les imatges serien negres, però l'experiència a casa és que tots dos anem amb culots blaus, i jo al seu dia pensava que els havia comprat negres, renoi. Que ja m'estava bé també, m'agrada molt el color blau, com el groc del Miki, com el verd d'en Xavi, com el negra, el gris mate i el taronjat també de les Mojo, m'encanten els colors, diria que a diferents moments cada un d'ells però en definitiva m'agraden tots. 

Culots Gorewear Spinshift que ja estan fent camí cap al Mirador, a veure, a veure si les talles són les correctes, jo de Gore vaig amb una S de culot i en aquesta ocasió m'he decidit per dues M, no sé perquè, i la Betty crec que hauria d'haver fet venir dues 36, dels C3 porta 36 i 38, no sé molt bé perquè tampoc ara venen dues 38. En tot cas ho veurem aquest vespre no abans, mtb, mtb, mtb. I que un cop a les nostres mans us puc confirmar que són tots negres, que bé ))

Reflexionant estic, motivat aquesta pensada per les meves sortides planeres, a on dóna molt de joc, sobre la possibilitat de radiar part de les llandes ENVE en aquesta ocasió per les dues Lynskey actuals, com també de fer venir dues potències Thomson de 90 mm. i 6º+, ara crec recordar que anem amb 80 mm. i 0º, a l'hora que si féssim aquest darrer pas segurament aniríem amb manillars Mcfk de carboni quines coses, si no l'alternativa és que els Syncros amb potència integrada fossin els protagonistes. De radiar les rodes he de fer venir quatre boixes noves DT240 o 180 perquè les necessitaria de 28 radis i totes les que disposo són de 32, totes, les noves boixes que ja disposo no serveixen perquè són Boost, i les Lynskeys van amb 15x100 i 12x142. 

Vaig tenir també aquesta pensada perquè em va venir la imatge de les dues bikes muntades amb conjunts de llandes i forquilles rígides Enve, coses. Ara passades les hores a dimarts segueixo pensant en aquesta possibilitat, prou bé. 

El perquè estic considerant aquest pas que no seria ni un intermig doncs no frenarà l'arribada dels nous quadres, crec, doncs si no venen els nous quadres el pes definitiu que no siguin una realitat seria perque no coincideix el moment amb fer el pas, res més, pesa també sense quasi adonar-me'n que els nous requeriran de tornar a començar de zero la selecció dels components que els han de conformar, els components actuals avui no sé si els veig, i refer-ho em comportarà de mesos, diria que més d'un any, no sé si fins i tot dos o més, i sincerament per abordar aquesta perspectiva de temps cal un estat d'ànim molt concret i a l'hora que es mantingui, i de fet els Voodoos en són un exemple clar com la Tranny també que no han fet recorregut tot i que els quadres porten anys amb nosaltres. 

Així alguns dels components que he anat fent venir podrien també una part d'aquests fer equip amb els quadres actuals, que ara ho escric i em ve al cap que quasi millor els podria muntar amb els Voodoos, podria certament però no és la pensada que he tingut, quines coses, oi? 

Ahir Vols i Grans Vols, vull dir seguint la rutina dels dia anterior, no tant complert però doncs el Gran Vol el vaig portar a terme jo sol, no hi va haver pràctiques de pilotar per part de la Reina. 

Porto tot el dia amb una manta molt càlida embolicada a la cadera, i que bé que em va l'escalfor, OMG ))

MTB, MTB, MTB.

Així doncs Gran Vol de dues rodes, els segon en dos dies, una sortida amb un sol mot que la definiria, fluidesa, i també un to com ho és el de pilotar amb certa càmara lenta que no seria una definició prou precisa, però ara mateix és la que penso s'acosta més al concepte de pilotar molt pausadament, que no és així doncs en el mode més prudent com ho és pilotant en pluja tot passa igualment molt però que molt de pressa, i no referit a velocitats puntes significatives, si no als increments de velocitat, encara que aquestes siguint en el 99% de les ocasions-trams molt moderades, renoi, renoi, renoi, també he de dir que el 1% restant fa com por, com molta por, a l’hora és adictiu, així com els Vols que són font de les millors sensacions contradictòriament un SOLO és terrorífic a l'hora que també molt reptador, amb els Grans Vols la sensació referida a la fluidesa és i utilitzaré un mot mirant de ser prudent la sensació del mix que em genera aquest 99% vs 1%, és extraordinaria. Reaprendre a pilotar, voler millorar cada dia la tècnica, de fet podria dir adquirir-la per primera vegada aquesta tècnica, m'ha portat a aquests més de cent setanta Grans Vols, que per mi fins avui ha sigut un recorregut molt exigent, també molt metòdic, molt, i tot just ara començo a veure uns primers resultats tangibles, vull dir que a cada sortida he gaudit d'unes petites millores, però és als darrers Grans Vols coincidint amb l'arribada del quart joc de pneumàtics que he notat-consolidat un salt referit a aquesta fluidesa en el pilotar, salt que es va començar a destapar amb el tercer joc de gomes, començar començar segur que va ser des del primer instant en obrir els ulls des del Mirador de SV a on la pensada va ser, els Grans Dracs ja no són per mi un problema, hi ha un dia abans i un dia després d'aquest clic, perquè és un clic ))

A l'onzena revisió saltaré d'intervenció, quina bona pensada, ara mentre reviso per vuitena vegada aquesta aportació porto la manta lligada a la cintura-cadera, i la millora de les sensacions és molt positiva, de fet la darrera setmana de recuperació activa, acompanyada de la substitució del seient, i aquesta escalfor ara sí ara també de la manteta està siguent un reconstituent molt eficient, si més no fins avui, i el descans absolut d'ahir també ha combinat molt bé dins d'aquesta seqüència esmentada, m'ha fet fer un petit salt, crec, avui tenim programat Vol al vespre, a veure, a veure.

Mitja nit ) 6+

La de dissabte a diumenge, a on la jornada que cau ha sigut molt i molt activa, en el sentit que hi ha hagut Vols, dos, un Gran Vol, i també hi ha hagut la primera assistència de la Reina a una sessió amb el seu monitor, coses.

Els dos Vols, un de la betty i un del genet, els dos per separat, no per molt, per uns trenta minuts, quines coses, és que en el moment de sortir els dos es veu que jo m'he adormit profundament, les quatre hores prèvies a sortir. Entre els dos sense haver-ho programat ens ha separat sense saber-ho un quilòmetre en el còmput total de quilòmetres de la sortida que hem fet cada ú, i per vint minuts no hem coincidit a un punt de la ruta, i això no ha sigut perquè ella no tenia la informació d'on era jo doncs m'he deixat el mòbil al Mirador, coses. 

Cal veure que jo estic sortint però fent planer, en cap cas sumant desnivell, i la Reina està fent els recorreguts propis de seqüències per sobre dels 4/7. Vull dir que jo estic a un tram de mirar de mantenir una recuperació activa, i ella està rodant amb normalitat, així de coincidir puntualment s'ha d'adaptar ella al meu recorregut, jo a l'inrevés ara mateix no ho puc fer, en cap cas, crec, per aquest motiu lògicament no rodem necessàriament junts. 

Equipats 100% d'estiu, jo he estrenat un mallot S-Phyre rar, en la versió Flash, entenc que és reflectant, molt prim però a l'hora una mica més calorós que els altres que disposo, fins i tot podria dir una mica com plasticós, ha funcionat bé però, jo avui he aprofitat per anar amb un culot Alp-X PRO 2in1, i de podi. 

Torno a rodar a partir d'avui amb el Gobi en substitució del Speedneedle, per mirar de sumar petits atributs positius a la recuperació de la meva cadera, a veure, a veure. En fer-ho he notat una lleugera descongestió crec que per l'allargada superior del primer, vull dir que poder estirar-me una mica més enrera en alguns trams podria ser un punt que m'ajudés a descomprimir a alleugerir aquestes molèsties de la zona de la cadera, i també de la zona de les escàpules, o no, i seguiré treballant de valent per recomposar-me. 

De moment però em dono un respir amb les sessions d’aprendre a respirar, i també amb les sessions amb la fisio, i em limitaré a  portar a terme un descans actiu, amb breus sessions amb el Drac i amb el Gran Drac de dues rodes, de cara a mitjans de maig ho tornaré a valorar veient l'evolució del dia a dia. Ho puc fer així perquè jo a dalt del Drac i del Gran Drac no tinc molèsties lumbars sí les esmentades a les escàpules, i aquestes darreres no sempre i quan apareixen ho fan de manera intermitent, és després de l’activitat que fa acte de presència el dolor de la lumbar dreta, i poc a poc cada vegada menys i apareix passades més hores des de la finalització del Vol, evolució que en fa pensar que podria estar progressant correctament, crec ))

MTB, MTB, MTB. 

El curs de la Reina per començar a pilotar Gran Dracs de dues rodes ha anat molt bé, ha començat a les vuit del matí en punt i just a dos quarts de nou ha finalizat. 

Ha tardat a pilotar un Gran Drac exactament vuit minuts, com sona, com sona, després ha anat fent pràctiques-exercicis, fins el minut trenta, a tardat dotze minuts a fer girs de 180º, no sé què dir, no tinc mots per explicar com ha anat ))

A partir d'avui hi ha un dia abans i un dia després doncs s'ha despertat portant Dracs i se'n va a dormir pilotant Grans Dracs. 

Demà que és avui, d'aquí a unes hores, ja no serà el mateix, demà encara serà millor, però hi ha un primer dia per a tot, i aquest primer no és repetible, podrà tornar a enfilar-se i seguir pilotant un Gran Drac, però ja no serà la primera vegada, sí que de fer-ho amb el seu serà la primera vegada amb aquest,  i a l'hora serà l'estrena d'aquest Gran Drac això sí, però un cop fet ja no hi haurà una segona primera vegada per pilotar el seu Gran Drac de dues rodes, coses.

Jo avui al vespre he portat a terme un Gran Vol de dues rodes, una volta interessant, he pilotat a 16ºC, equipat amb la roba interior 100% d'hivern, i amb la Super Armadura de Gala també d'hivern, millor dit no perforada, doncs no és específica per a l'hivern, el fet de no ser perforada la descarta per l'estació més càlida i prou. He arribat al Mirador a quarts d'onze de la nit, diria que és la vegada en trenta anys que arribo a aquestes hores amb un Gran Drac de dues rodes, prou bé, oi?

Curiós Platja D'Aro el vespre nit estava a petar de gent, increible, els restaurants plens, els carrers el mateix de gom a gom, renoi, renoi, renoi. 

De Tossa a Sant Feliu de Guixols desert, ho exagero però quasi que sí, quines coses, i uns quilòmetres després com esmento a vesar. 

He fet una tornada molt lenta cap al Mirador, per diferents motius, també per un recorregut que no em va massa bé, preferiria seguir la costa cap al nord i entrar a França amb les Fades de la Foscor protegint el meu cantó de mar, que no fer-ho entre valls, en tot cas és un recorregut de tornada que he de millorar, certament. També he de dir que tot el Gran Vol ha sigut força pausat, quasi tot, no tot, en tot cas la fluidesa té els seus protagonistes com ho són l'arribada dels nous pneumàtics, sembla que no pugui ser, quines coses. 

Però poc a poc i a cada Gran Vol, ara vaig per sobre de les cent setanta sortides, posar en pràctica totes i cada una de les recomanacions de l'instructor dels dos primers cursos del HIS que no del tercer que ha fet aquest darrer que de moment dono per finalitzada la meva assitència a aquests, seguir les pautes esmentades m'ha ajudat molt a evolucionar de manera constant fins a arribar a un tram molt dolç, amb un to que convida a seguir evolucionant ara sí ara també, que bé.

Em passa el mateix parlant de com em condicionen les sensacions a fer o no fer quan penso amb el tram de Lloret a SV, és un recorregut que no millora ni arribant a Arenys de Mar, sobretot el tram dels cinemes, literalment horrorós, vull dir quasi a tocar del Mirador. De fet l'arribada a Sant Pol, com a Canet és molt trista, i pots venir de Sant Iscle fins a Sant Pol, vull dir venint de mar, venint de muntanya i la presència de deixalles és la constant. Curiós que quan més lluny estic de llocs a on hi ha assentaments humans millor sensacions tinc en quan a la presència de brossa, també és cert que quan vens d'Olzinelles pocs trams et semblaran guapos, però no parlo en termes de màxims, és una mica com a Girona que té una arribada des de la Jonquera que fa por, és una entrada propera a la categoria d'un abocador clandestí. Segurament ho veig així perquè amb els Dracs sempre anem per sota dels 20 Km/h aleshores ho veus tot, segur que el fet d'anar poc a poc accentúa a pitjor la visió de tot plegat, però  el fet és que no hauríem de veure res, vull dir hauria d'estar tot prou net, coses, oi? 

Gorewear, the last moment )) 5+

I seguint aquest criteri la marca d'equipaments de referència en aquests moments als Miradors és Gorewear, com no deixo de compartir el motiu principal és la finalització de la seva comercialització a aquest 2026. 

Així l'equipament que utilitzem per aprendre a respirar que em portat a terme fins avui i que podria ser que la direcció referit a preparació segueixi un nou curs, però en tot cas l'equipament és ara de Gore, el d'hivern i el d'estiu.

Les Armadures de Gala han agafat un tomb mono marca ara per ara també, així Gorewear monopolitza la nostre mirada, el nostre interès, no veig res més avui per avui una mica en format petita obsessió, vull dir que el fet que Gorewear desaparegui com a fabricant de la seva marca pròpia m'ha portat a centrar-me molt en els seus productes actuals, quines coses doncs podria haver valorat que si és un fabricant que cesa la seva producció millor seguir amb altres equipaments d'altres marques, doncs no, a l'inrevés vull aprofitar de fer venir cada peça que pugui fer una de les funcions que necessitem ampliant per el motiu esmentat el tipus de funció que fins ara li hem donat a Gorewear, és a dir explorant l'ús per anar a caminar,  com de les sessions indor les de respirar vull dir, com la d'un ús informal de carrer, també la dels complements per a les Super Armadures de Gala, i en darrer terme i a l'hora el principal aprofitar perquè sigui Gore en aquests moments la marca de referència a casa quan parlem de nous equipaments de bikes de la renovació d'aquests, d'aquesta darrera modalitat no en sé la denominació general de Gorewear.

I tot això per què? doncs ara a divendres a primera hora la meva resposta després d'uns mesos, no molts, de compartir-ho i d'anar fent venir peces i més peces de Gorewear, seria una mica un modest homenatge a la nostra trajectòria-relació a casa amb aquest fabricant com a usuaris dels seus equipaments, i sobretot ajuda molt a portar a terme aquesta pensada que a nosaltres els equipaments d'aquesta marca ens funcionen per una banda molt bé com a l'hora també perquè  des de final del segle XX fins avui que combinem-portem peces de Gorewear, si li sumes el fet de la decisió que ha pres de cesar la seva comercialització com a marca propia, i aquest mix que esmento de circumstàncies està fent que per mi tingui aquest 2026 la categoria de memorable referit a equipaments de Gorewear.

També vull esmentar que els equipaments nous de resistència nostres són en principi tots Shimano S-Phyre, deixant a Gore com la gamma per a sessions diaries, i la de Shimano amb la gamma S-Phyre per a les maratonianes sessions previstes a portar a terme, que no és a on som ara ni de bon tros, així les gammes C3 i Spintshift són per sortides curtes i mitjanes respectivament, no per sortides llargues, o millor dit molt llargues, les que estarien per sobre de les vuit hores fins les catorze hores de duració, que repeteixo ni de bon tros ens aproprem de fa anys. Així l'ús a que estan destinades aquestes dues gammes de Gore com molt bé ho indica el fabricant són per un ús per sota de les cinc hores la que més. A l'hora la que entenc que seria de Gore l'homòloga a la S-Phyre seria la Distance 2.0 i 3.0, com esmento crec entendre, però és que aquesta gamma com dic ja la tenim coberta amb l'arribada dels nous S-Phyre d'estiu, més la Reina que jo, per mi encara podria valorar fer venir un parell de culots Distance 3.0, ella els culots S-Phyre n'ha fet ús com a molt tres o quatre vegades entre la suma dels dos culots que disposa, i jo els dos culots S-Phyre curts que tinc són termo i em funcionen de podi, però fa molt poc que he acabat d'incloure els conjunts S-Phyre, de la tardor del 2025 cap aquí quan parlem d'equips per les estacions més fredes, i de finals del 2024 cap aquí quan parlem de peces de les estacions una mica més càlides. Quan el 2024 vaig voler fer venir els primers culots S-Phyre per la Reina no hi havia la seva talla disponible que necessitava, de fet l'equivalent d'una S de Gorewear de la gamna C3 és una L de Shimano de la gamma S-Phyre, normal-comprensible també aquesta diferència doncs la primera és la gamma de Gorewear per un ús recreacional i la segona és la gamma èlit de Shimano, però decidir per concretar la talla equivalent vàrem requerir de tres o quatre comandes amb les corresponents devolucions en el seu moment, tant que vaig finalitzar aquesta gestió quan l'estació càlida ja havia quedat enrera així l'estrena definitiva la va fer un any després, i quan això va ser no podia disposar d'aquesta talla L, de fet el segon culot crec recordar que era l'única unitat disponible que vaig localitzar crec recordar a Celrà. 

Els Spinshift, el dos culots blau foscos nous de la Reina han donat pas a una nova comanda de culots d'aquest model doncs en vénen dos més en color negre per ella, i excepcionalment també en vénen dos més per mi. Això ha anat en aquesta direcció en el cas de la Reina perquè un culot Spinshift Cargo negre per ella que ha recollit al tercer Mirador té també molt bona pinta, així veurem quina sensació tindrem amb l’arribada dels nous culots esmentats que d'entrada hauria de ser la mateixa que amb els blaus i que amb el Cargo, però confirmat confirmat no serà fins que no els tinguem físicament al Mirador. Referit als meus si aquests Spinshift presenten el mateix rendiment que els C7 que utilitzo actualment em dono per pagat, i sempre podré pensar, que sempre disposo dels quatre culots Alp-X PRO, que bé, oi? 

No sé molt bé a quin punt aturar finalitzar aquest interès, coincideix aquest punt i final de la comercialització de Gorewear amb la renovació dels nostres equips d’aprendre a respirar, com de les diferents Armadures de Gala. 

Ara amb l'arribada dels nous culots la betty disposarà de cinc culots Spinshift amb tirants, sis C3 sense tirants, tots aquests de Gore, i també de dos S-Phyre de Shimano, no esmento un tercer culot nou d’aquesta marca perquè amb un sol ús que n’ha fet la Reina no el vol veure més, el motiu és que la banda de tancament final del teixit que arriba al genoll li genera una incomoditat extrema, ara per ara els S-Phyre els he apartat també perquè l'arribada dels nous Spinshift sembla que han eclipsat els culots de Shimano. 

Els mallots actualment, els meus tots són Shimano, dos dels prop de deu no són S-Phyre, i la betty utilitza Gorewear i també Shimano, tres d’aquesta darrera casa també són S-Phyre. 

Els mitjons avui per avui tots són Shimano, els més nous més baixets, en disposem de cinc jocs cada ú en concret, veurem amb la calor si seguim així vull dir si seran prou fresquets. 

El complements com la roba tèrmica interior actualment tota és de Gore, curiós doncs la que disposem de Shimano ara per ara no n’estem fent ús, i en darrer terme les petites joies com són els guants la Reina únicament utilitza els Hirzl, i jo únicament els Gore. Ni que dir, però sí, Giro de cascs avui per avui, i de calçat els Shimano S-Phyre, dos jocs cada ú com a calçat únic, en aquests moments aquest darrer equipament el millor amb diferència en quan a grau de rendiment, de satisfacció d'entre tots els elements que configuren les Armadures de Gala.

A veure ara aquestes properes setmanes, jo per un ús de carrer festiu m’he fet venir uns pantalons Passion de Gore negres, prou bé, no per fer-ne venir uns segons però, coses. 

https://www.bike24.com/p2875534.html

Mirava amb l’arribada d’aquest de fer venir un relleu dels Mechanics de Rapha, que ara per ara però segueixen actius. 

Estic treballant per aconseguir tèrmiques de màniga llarga per un ús informal de carrer. Les darreres que he disposat són de l’època de Chain, i van caducar per desgast fa més de sis anys, renoi. Les que pensava funcionarien de Gore són extremàdament ajustades, i no són lleugeres, sí una mica denses ))

MTB, MTB, MTB. 

De Gore quan parlem de Super Armadures, ara per ara ho són totes les noves arribades de la roba tèrmica, no els monos tèrmics perquè Gore no els disposa, però la resta tot és de Gore a excepció de les dues noves Assos amb el balaclava. 

Fa dos dies ) ++

Reflexionava fa quaranta-vuit hores sobre el motiu per el que aquest fabricant havia arribat a on és allunyat en principi del món del MTB, ja no, ja no és així. 

https://www.pinkbike.com/news/brembo-launches-their-mtb-brake-system-the-gr-pro.html

Fins i tot Honda va venir amb el seu equip de descens amb el Team G-Cross del 2003 al 2007 per veure què es cou aquest món del MTB.

https://23degrees-sports.com/teams/team-g-cross-honda

Aturats els Vols per part meva, avui tinc sessió amb la fisio, a veure a veure com evoluciono. Renoi he entrat caminant, passats els primers vint minuts en mirar de posar-me dret no em podia aguantar dret, passada l'hora tocada sortint de la sessió he tardat primer mitja hora a poder sortir caminant de l’establiment, com també tres quarts d'hora a arribar a on estava el Gran Drac esportiu, una distància que faig en cinc minuts normalment, ara al Mirador, a veure, a veure. 

En tot cas sembla que aquesta setmana 16 amb l’anada a Sant Marçal, a Granollers, i als dos Santuaris repartits aquests darrers entre la 15 i crec recordar la 14 podrien haver sigut el punt que ha decantat l’haver de parar, i no perquè no ho haguem fet bé, si no perquè no ho hem fet prou bé, coses. 

MTB, MTB, MTB. 

Lògicament tampoc hi ha Grans Vols de cap tipus, avui he suspès el Tour setmanal, per prescripció de la Reina ahir, ni Baix Montseny, ni Vallès Oriental, ni visita concertada a Llavaneres, ni pas per el segon Mirador, deixant únicament a l’agenda la sessió amb la fisio, prioritzant aquesta visita. 

Avui passades les hores, a dimecres a primera hora la sensació després de la darrera sessió és difícil de gestionar, en tot cas millor deixar passar les hores, referit a no fer res, poc a poc i vaig veient si tot es posa a lloc, que rares vegades passa però en aquesta ocasió si les sensacions milloren seria un indicador que l'evolució és positiva. 

Tècnica ) 14+

Un concepte molt guapo aquesta idea, unes Armadures de Gala, unes Super Armadures, uns Dracs, uns Grans Dracs que disposem, tots ells seleccionats acuradament dins de les meves possibilitats, que configuren tots ells una idea molt personal, molt, i que compartir-ho és l’origen d’aquesta intervenció, i la de totes elles des del primer dia, l'objectiu no és un altre que mirar de compartir l'experiència per afavorir que cada ú segueixi el fil conductor personalitzant la idea a la seva manera, així el resultat serà per cada un molt diferent, segur, segur, però sempre positiva, també segur. 

Fa dos dies que no hi ha Vols a la meva agenda, per mirar de refer-me d’aquestes molèsties lumbars, concretament de la dreta, i de fet avui al vespre passades quaranta-vuit hores la millora és notable, que bé, així un divendres i un dissabte  aturat m’està ajudant a recuperar-me, i el punt més positiu de tot plegat és la rebaixa de la rabió. I de fet vui a dilluns a aquesta 7ª revisió ja tinc hora per demà al fisio, coses.

Mentre la Reina avui ha sortit a rodar, equipada avui 100% d’estiu, portava doble bidó de sals, i no tenia un moment per tornar, tot i que tornàvem a tenir concert tampoc ens hi hem presentat, coses. És que a la darrera edició aparcar el cavall de ferro a aquest mateix indret va ser molt farragós, i entre això i la meva esquena, ho hem deixat per a una millor ocasió, segon concert, tercera cita seguida musical a la que no assistim, un 3/3 prou significatiu, segur. El principi es manté, com ho fem és senzill, adquirint un bono de temporada de fet dos, un per cada ú, i si no hi anem com l'any passat crec recordar, ja hem fet la nostra aportació a la cultura, que bé, i si hi anem doncs tot això que ens emportem, i tant.

Avui la Reina mentre dinava a l'aire lliure, ha aparcat el seu Drac a uns pocs metres, just a l’alçada de la seva vista, coses, quan he vist aquesta situació tan guapa automàticament he pensat que podria treure també el seu nou Gran Drac, i que gaudís dels dos a l’hora, però una logística poc fàcil, de certa complexitat, tampoc molta, però molt condicionada,  lligada a la meva sobrecàrrega m’han frenat, referit aquest fre entre d'altres a que una de les cadenes de seguretat que uneixen-immovilitzen a l’hora els dos Grans Dracs pesa una barbaritat, lògic que sigui així referit a la seguretat, i amb aquest pes considerable el gest que m’obliga a fer per retirar-la no m’ajuda gens en aquests moments, a part que aquest cadenat està en suspensió, no al terra, i esta fet així per dificultar el possible tall, vull dir que encara he de fer més força corbat si el vull retirar, UF. 

Avui admirant el Drac de la betty exposat a l'aire lliure mentre ella dinava m’he quedat aturat per la radicalitat que presenta, fa por, i ja ho havíem compartit fa res. No tinc ni idea d’on ha/va sortit/r el nivell el criteri per seleccionar els components d'aquests dos monstres del MTB, ni idea, he de pensar, tinc clar que l'exigència dels SOLO en va ser el motor, ara no però doncs no tenim la referència viva, sí latent, això sí, però fa massa temps de FW, mai prou però que no estem a un tram 24H. El fet és que funcionen les dues bikes de manera excepcional, ni una sola millora des del primer Vol ara fa quasi deu anys, aviat és dit, és que ni els tipus de ferodes, els orgànics, la resta de components tampoc, tots i cada un d'ells com esmento funcionen de podi, segueixo pensant en els penumàtics, uns Aspen podrien ser, però de fer aquest pas amb aquestes mateixes bikes, tocaria primer radiar a 29" i en segon terme fer ús de les llandes noves ENVE, i no dic que no sigui una possibilitat, de ser aquesta la via voldria dir moltes coses, o no, però de ser que sí implicaria que el Pont de Pedra no ens quedarà més proper, tampoc la riera de Llavaneres, i que el primer Mirador, com el tercer, com el quart Mirador no és res més que la consolidació d'una direcció, avui a dilluns diria si hagués de decidir avui que les pensades van més properes als belgues que a res més, quines coses. Sense anar més lluny propers a aquest darrer Mirador, com també al primer, fa uns anys, menys de tres, vàrem coincidir pedalant amb un biker de Brooklyn que havia adquirit feia uns mesos, pocs, una preciosa propietat per on passem quan fem la ruta número ú, és la masia que sempre té la gespa amb una verdor intensa, un quasi impossible al Mirador, el fet és que en Braian passava sis mesos als USA i sis mesos aquí, avui la finca d'aquí ja està a la venda, és a dir l'ha disposat molt poc temps, doncs això, deu ser llei de vida, oi?

Així ara estic mirant de consolidar els dos nous Dracs, i poc a poc estic revisant els components que han de configurar aquests nous Dracs. De fet fa un temps considerable que estan venint aquests i aquesta circumstància implica d’haver de revisar quins són cada un d’ells perquè no ho recordo, fins i tot amb el component a la mà a vegades no sé quin criteri vaig seguir per decidir unes característiques o unes altres, ni idea inicialment, després passats els primers minuts, o les primeres hores també, fins i tot dies em ve una certa llum que m'indica el raonament portat a terme, però sense anar més lluny fa res no recordava la marca Mcfk, per nova no la identificava correctament, altres vegades no en trec l'entrallat, i un cop arribat a aquest punt no entenc encara quin criteri funcional i quin criteri de pressupots vaig seguir perquè les característiques i l'import encara ara són incomprensibles per mi avui, ja no et dic res si parlem de llandes ENVE, crec recodar que sis en total, o de DT les 1200, no recordo si dues o quatre, o de les boixes Chris King del darrera de 28 radis no específiques per a la nostra disciplina però sí HG, o les DT 180 davanteres. I mentre jo tot just estic arribant a les 29" amb amplades per sobre dels 19-22 mm. entre 25 i 40 mm. ara ja es presenta la gamma de 32" de Maxxis, quines coses, oi?

https://www.bikeradar.com/news/maxxis-aspen-at-and-32in-range

En tot cas crec que únicament tinc pendent les direccions Chris King perquè no he aconseguit les adequades per els Voodoos després de repetir les comandes tres vegades seguides, les Inset 2 les 3 i les 5 i cap d’elles va funcionar, i que bé perquè no tinc ni idea de les que necessitaré per els nous candidats, per sort quan encarregui els nous quadres també demanaré a l'hora a aquest mateix fabricant les direccions Chris King. 

Curiositats, si és una UNO, referit a model, no a marca, la llista de components seleccionats fins avui no coincidirà, quines coses, és a dir m'hauria de replantejar de zero una nova selecció, a on podrem dir i què fem amb els components actual que ho són a l'hora per duplicat? doncs res, res,  prou que han aportat ajudant amb la seva vinguda a arribar fins aquí, que bé,  doncs el punt a on som avui és molt i molt guapo. Decididament crec que o bé anem directament a 32" o bé a un mix molt diferent més proper a les 26", i que aquest darrer concepte ara no el tinc massa clar, crec un altre cop, quines coses més guapes, quins conceptes, a l'hora que quants dubtes sense concretar. 

MTB, MTB, MTB.

Aquest mateix matí la Reina tal com va acordar la setmana passada amb els monitors ha anat a veure breument una sessió d’aprendre a pilotar Grans Dracs, a on  el monitor li ha exposat que no tindrà cap dificultat per iniciar-se el proper cap de setmana en aquesta vella per mi a l’hora que nova disciplina per ella, que bé. 

Així podria ser que d’aquí a res iniciem una nova disciplina a duo, cada ú amb el seu Gran Drac de dues rodes, quina emoció, oi?

El Gran Drac, tots dos són com els Dracs també molt compactes, presenten tots el mínim del mínim per ser això sí extremadament funcionals, renoi. I com els segons estan sempre, sempre a punt, de fet aquest minimalisme és el lema principal d'aquest fabricant. 

Ara caldrà rescatar la Super Armadura de Gala específica per poder fer una primera sessió del curs d’aprendre a pilotar, la més lleugera, també la menys segura amb diferència, la que no utilitzarà/em salvo excepción com el cas que ens ocupa, de poder-ho evitar mai per a vies obertes, sí doncs per les pràctiques a la zona tancada, la disposa com jo per a ocasions d'ús molt breus a on no volem espantar amb la indumentaria als interlocutors, en principi no cal anar a la platja amb l'escafandra de bussejador, en el cas que ens ocupa les Super Armadures de Gala són per portar-les, per fer-ne un ús sense un públic proper, de fet en els darrers anys que fa que les porto jo crec, jo diria que com a molt són cinc concretament les que les han pogut veure de prop, i tampoc minuts, sí segons, en una ocasió sí però va ser per un fet excepcional de gravetat que en va enganxar a Santa Fe i baixant va requerir de presentar-me directament amb aquesta Super Armadura a una casa particular, com sona, passa el mateix amb el Gran Drac, no ha estat mai aturat a un lloc públic, mai ha fet una aturada fora d'una vegada a Massanet de Cabrenys, i va ser un dia, a on tampoc es va acostar ningú afortunadament, estava tothom dinant a dins, que bé, que bé, que bé, era un tram meu sub 60, d'edat i de pes ))

El que volia exposar entre d'altres és que com amb les bosses com les del TT dels Dracs, fora d'aquestes dues bosses esmentades no he pogut aportar una sola millora a cap dels Grans Dracs. Sí que el punt més important d’entre tots l’he evolucionat, com ho és el dels pneumàtics, mirant de casar-me amb uns de concrets després de gastar-ne quatre jocs, de dues marques i tres models diferents, el dos primers jocs els mateixos per mantenir el Gran Drac sense cap mena de modificació mentre mirava d'entendre el comportament dinàmic d'aquest monstre-joia de les dues rodes, per seguidament muntar el pneumàtic que proposa el mateix fabricant com alternativa dels d'origen, i en darrer terme gastada aquesta tercera  parella baixar un graó dins d'aquesta opció oficial seguint amb la mateixa marca que de forma molt diferent segueix sent però ultra radical com la primera d'origen, referit a que m'he decantat per unes prestacions un punt per sota del poder pilotar a un circuit tancat, prestacions que sí estan a l'abast dels dos primers models de diferents marques, espai aquest a on no tinc d'entrada intenció d'anar si no és sota la supervisió d'un instructor, i a on segurament no hi aniria amb el meu Gran Drac, en cap cas, crec, si més no avui per avui. 

Com amb el Gran Drac esportiu amb els pneumàtics d’un Prius, com sona com sona, que els pneumàtics d’origen són els ideals per mi, emocions interessants a moderada velocitat, i d’aquí no em moc. Gomes més radicals tenen un temps d'escalfament més lent, i aquesta característica per carrer pot ser-és un risc-perill, doncs en principi tarden més a agafar temperatura, fins el punt que si la teva condució és prudent segurament un pneumàtic  encara que sigui per entrar puntualment a un circuit tancat no agafaran la seva temperatura òptima de treball, així per un ús de carrer poden ser un perill, vers aquests un pneumàtic més de passeig, menys esportiu comparat amb els esportius per poder entrar a un circuit tancat, el pneumàtic de carrer agafa la seva temperatura de treball a partir dels primer moments, sigui quina sigui aquesta velocitat sempre en el meu cas super però super moderada, perquè ja estan fabricats sobre aquesta base, mentre que el pneumàtic més esportiu la seva base de treball és la conducció extrema a velocitats molt més elevades en totes les circumstàcies, i per tant tarden més a escalfar-se a favor de mantenir les seves prestacions en condicions de conducció extremes, la goma de carrer en conducció extrema arriba al sobre escalfament de manera més ràpida que la goma esportiva, coses. De fet els pneumàtics pensats per poder entrar a un circuit puntualment necessiten una primera volta a ritme lent per anar agafant temperatura, per seguidament poder fer tres o quatre voltes a ritme, i tot seguit tornar a fer una volta a ritme lent per baixar la temperatura d’aquests cercant evitar aquest sobre escalfament que provoca que el pneumàtic perdi les seves propietats. 

No ho exposo correctament però el que valdria és la voluntat de compartir, res més. No hi ha marques, no hi ha models així de confusió-intenció no ni pot haver masses, no hi ha ni definició de cavalls de ferro, difícil per mi ser més prudent, sempre millorable però i aquesta és la voluntat, que bé. 

De fet sobre aquest aspecte no hi ha molta bibliografia per llegir, vull dir és un tema els dels pneumàtics molt però que molt extens de tractar, exagero, infinit doncs tot s'haurà de basar en la nostra imaginació, o sigui infinita. No hi ha informació perquè la política de comunicació dels fabricants de pneumàtics és basa en un mot com ho és el de l'opacitat, zero transparència.

Amb el Gran Drac de dues rodes els pneumàtics que portava d’origen són per mans expertes, molt expertes, que no és ni serà mai el meu cas. La carcassa dels pneumàtics actuals que porto em donen les dècimes de segon des del primer metre que no em donaven les d'origen per poder enfocar cada pas per corba amb una certa càmara lenta, és a dir disposant del meu temps per poder portar a terme la maniobra ordenadament, una mica com el pas de la roda de 26" a  la roda de 29", per un motiu diferent però l'efecte és similar, a on el tren davanter amb la roda més gran em va donar aquest petit respir, com aspecte negatiu amb el Drac també he perdut agilitat, cosa que no ha passat amb les gomes actual del Gran Drac de dues rodes, és a dir en els canvis de direcció amb la 29" jo perdo unes dècimes d'alegria, d'agilitat, ho exagero, és més lenta quan há de portar a terme aquesta maniobra amb el Gran Drac de dues rodes si jo tingues més nivell segurament també però no és el cas. La meva 26" és la bike més divertida que he tingut mai, concretament en els canvis de direcció, a trams revirats, coses, de fet ja comentava fa res que de decidir un quadre avui jo em decantaria per un UNO en 26". Ara amb aquests darrers pneumàtics d’aquest Gran Drac la carcassa és més rodona, idèntica que el tercer joc, a diferència dels dos primers a on la carcassa presentava una forma de V invertida, a on la caiguda a l'hora d'inclinar és més immediata, i els actuals tenen la forma d'una U invertida, alentint aquesta caiguda, a l'hora que suavitzant les sensacions en conjunt, per mi molt i molt bé doncs ha sigut passar de la nit al dia referit a gaudir pilotant, que quan parlem de Grans Dracs no hi ha un altre objectiu. Un darrer exemple del tipus de perfil seria els que portava d'origen amb una forma d'arc gòtic acabat en punxa, vs els actuals en forma d'arc romànic acabat rodó.

Així per experimentar sensacions extremes amb el Gran Drac esportiu, com ara amb el de dues rodes, en amdós casos treure/rebaixar nivell de prestacions esportives al tipus de compost del pneumàtic ha fet que no necessiti augmentar la velocitat per gaudir-les, és a dir per a Grans Dracs unes gomes més esportives aporten un pas per corba més alt, el que comporta això és que les sensacions extremes les has de cercar a més velocitat, a menys velocitat no notes res, ho torno a exagerar, és com si circules amb un SUV del punt A al punt B, tot filtrat amb zero percepció del què està passant entre tu i la via per on circules, el mercat en diu calidad de rodadura, referida en aquesta ocasió bàsicament a la suavitat de marxa, coses, calidad de rodadura referit a sensacions extremes seria totalment l'oposat és a dir acoseguir que transmeti el màxim cada imperfecció de la via fent que la suavitat de marxa sigui la mínima. 

Evidentment que per aconseguir els dos efectes, els del SUV, i el de l'esportiu, antagònics entre ells en principi, hi ha molts més factors que ajuden a poder-ho aconseguir, però ara estem centrats en els pneumàtics ))

Dos dies )

Dos llocs de referència, Granollers, per una banda, Sant Marçal per una altra, dificilment podria millorar aquestes referències, oi?

Ahir al migdia una anada a Granollers, amb una arribada lletja, idèntica a la de fa res al polígon esmentat de fa uns dies, a on ara m'adono que ahir es va donar la circumstància que no hi va haver arròs a la capital, a una d'elles, així el temps el vàrem dedicar a l'hora de dinar a fer una anada i una tornada a aquesta contrada esmentada, fa dos dies va ser una anada i una tornada a Sant Marçal, que va generar-nos un lleuger però present temor, renoi, renoi, renoi.

Poc a poc les distàncies i el desnivell sembla que tímidament van agafant forma, que no seria la manera més científica d'expressar-ho, en tot cas més de 1.000 + en menys de cinquanta quilòmetres comença a ser un acumulat interessant, cert que de dos dies únicament hem acumulat un desnivell significatiu a un d'ells, però també té la seva lògica, i venint d'aquestes molèsties de la meva lumbar dreta fins i tot valoro-dubto si no estic siguent un punt atrevit, a veure, a veure.

Equipats 100% d'estiu, concretament el dia de l'anada a Sant Marçal portàvem les Lites de màniga llarga per si de cas a una de les tres bosses del darrera del mallot, però que no ens van fer falta ni per baixar, i ahir el tram d'anada i tornada a Granollers va ser dolç referit a temperatures, rondant sempre els 20ºC, i que bé que s'estava acaronats per un Sol que ajudava a seguir pedalant. Sí que la sensació no era de calor extrema però la transpiració no indicava el mateix, molt propers a rodar xops, sense ser però. 

Estic revisant un altre cop el tema de la renovació dels cascs, ara per ara els Aries de Giro semblen els candidats més ferms, agafats de la mà dels Merit amb data de caducitat renovada. El dubte el tinc sobre si no fer res, i seguir amb els cascs actuals per afavorir que l'únic casc que utilitzem sigui l'específic de MTB, el Merit esmentat, en tot cas poc a poc, poc a poc. 

També pensava referit els quadres nous que preferixo seguir un procés arriscadament tediós fent la comanda als USA directament que no pas passar per un importador d'aquí, en cas de ser-hi que no ho sé, assumint que el cost sigui el mateix o superior. El motiu és senzill amb la política de servei dels fabricants HM millor patir directament amb ells que no pas fer patir a un importador que es passaria el dia justificant un impossible, fet que implicaria de perdre una relació, que ara no tenim però que sempre podem iniciar bé, i no pas començant amb una primera comanda als USA. Llàstima que Ventana no tingui la bike que requerim conceptualment, estava pensant que si finalment radio l'Enve FAT la Ventana hauria de ser el quadre triat per aquesta finalitat, vull dir que l'arribada d'aquest no aturaria-modificaria l'arribada dels quadres per a participar a un futur SOLO. 

MTB, MTB, MTB.

Ahir un primer Gran Vol de menys de trenta minuts, per una sortida a les vuit tocades del vespre, a on un cervató en va ser el trist protagonista, doncs va tenir una topada amb un auto. Així jo en veure l'auto aturat, amb els seus dos ocupants que estaven a peu dret a la carretera, a on tombadet a terra propers a ells jeia el cervató, seguidament em vaig aturar també. L'animalet respirava, el vaig acariciar, i no va reaccionar, passats els minuts va semblar que reaccionava, però uns segons després colapçar, em vaig treure el guà, li vaig posar la mà al pit i el seu cor va deixar bategar, renoi, renoi, renoi. 

Passats uns primers moments després d'aquest trist desenllaç vaig reiniciar la ruta, per passats els primers minuts tornant per la vila que ens representa per nom a nosaltres dos decidir tornar tot seguit cap al Mirador, per respecte, per prudència, a una hora que vaig valorar com d'arriscada, com ho és la de la caiguda del Sol que és un moment propens a viure coincidències com la que esmento, a dos dels Miradors sobretot, el primer i el quart.

Portava un equipament molt guapo per mi, per concepte no el més segur, per idealització sí, vull dir de negre amb les dues sanefes blanques a la zona alta de cada braç, amb casc també blanc, amb el T-Rex, fent espai per l'arribada del coixí de seguretat, poc a poc, oi? 

En tot cas valorant si personalitzar aquesta Super Armadura de Gala, retirant un logo enorme de la marca que porta a l'espatlla en blanc, i posar-hi un minúscul pop del mateix color representant de la nostra preciosa Màquina de Prosperitat, una mica com la mini creu a l'espatlla d'en Sigfrido però en aquesta ocasió en lloc d'una creu ara en forma d'una campana blanca amb dos ulls i/o en el seu defecte d'una papa marieta vermella, a decidir els set punts de quin color, però com esmento de dimensions reduïdes, també a l'espatlla però, doncs aquestes Màquines de Prosperitat em protegeixen totes dues, podria com dic decidir d'afegir-les tots dos a l'hora, i tant, també els podria posar de cintura cap a baix, és una pensada i prou, crec. 

Santuari II ) 10+

Ahir un inici de Vol de migdia, havíem de fer una visita a una zona de pràctiques de pilotar per després o bé seguir ruta, o bé podíem anar tornant prudentment cap al Mirador, a on l'objectiu d'entrada era sortir a rodar i prou. El dia abans després de dos dies sense sortir per la meva part havíem fet un Vol breu molt suau, el motiu d'aquesta prudència que no hem compartit perquè no ha coincidit és que de fa uns dies que m'estic recuperant d'una present molèstia de la lumbar dreta, fet aquest que ha requerit de passar per una visita-sessió amb la nostra fisio. Vull dir doncs que la prudència manava aquest Vol, semblava si més no, en tot cas després d'una breu conversa amb els monitors amena, aleshores yo me vine arriba, segurament per això la direcció que va prendre la sortida va ser anar directament a la base del Santuari, del primer, quines coses, i mentre ens hi acostàvem el raonament va ser, estic molt emocionat per la conversa mantinguda amb els monitors però tot i ser aquest l'estat d'ànim, ens hi acostem i valorem, podria estar bé fer un segon Santuari en menys d'una setmana, en menys de set dies de diferència, i va ser després d'aquest motivador comentari que ens hi vàrem encarar definitivament arribant al cim amb cinquanta quilòmetres justos, i encara havíem de tornar, vull dir que no teníem previst fer aquesta sortida, amb aquesta exigència, per mi altíssima quasi que extrema, i ni molt menys estem encara preparats aparentment per tonar a ser a dins de les distàncies normals de fa quasi una dècada, crec, crec, perquè ahir a la tornada per més que vàrem mirar de retallar, a l'hora que volíem seguir per un compromís que teníem d'assistir a un concert a peu dret, un vol i dol guapo aquest si més no melòdic, i que per el lloc hi podríem haver anat directamet amb els Dracs venint del Santuari sense haver de passar prèviament per el Mirador, però això hauria implicat de superar la barrera psicològica dels cent quilòmetres recorreguts i no per poc, a l’hora que hauríem estat molt contents això sí, en tot cas no van tampoc agafats de la mà d'aquest augment lent però constant de quilòmetres la millora del desnivell +, així estem sempre molt per sota dels 2.000 +, coses. 

Mira si les pensades positives van fer un salt puntualment ahir a la que és/era la nostra lliga natural, que jo lligava mentalment fer una aturada al Mirador venint del primer Santuari, per poder reavituallar-nos, anar seguidament al concert i havent fet un acte de presència de minuts fer camí cap a coronar el cim del segon Santuari, anant així a les dotze hores de ruta, i arribant segurament entre les dues i les quatre de la matinada al Mirador, i a on podrem/podríem dir què ens està passant?, res res és que la conversa amb els monitors no diré que anés molt bé, sí que va ser positiva, però és que va anar molt bé, millor que bé fins i tot, i ens fa falta a tots normalitzar el tenir converses positives, algú ho havia de dir, o no, o no, ho dic seriosament, segurament a qui li fa falta és a mi i prou, bé perquè tothom ja les té, bé perquè no les volen, ho desconec, el més problable és que és amb mi amb qui no les volen gaudir, normal, jo tampoc voldria, o sí i sóc jo que no les identifico com a positives, aquesta darrera versió m’agrada més, és més positiva )))

Punt important, la temperatura de pujada entre 20 i 26ºC, equipats 100% d'estiu, els dos amb mallots Gore, grocs, marca la diferència que el meu era el nou i darrer Alp-X PRO, OMG, els dos amb culots Gore blau foscos, els dos amb mitjons Shimano, jo de color negre i curtets, ella de color blau fosc i altets, els dos amb les S-Phyre de color blau, els dos amb tèrmiques de Gore de màniga curta de color blanc, els dos amb cascs Giro, jo el e color negre, ella el de color blau elèctric, de guants Hirzl i Gore respectivament, i també els dos amb ulleres fotocromàtiques, com a novetat els gorrets d'estiu, Castelli i Sportful, són les seves noves incorporacions però me'n va deixar una per a l'ocasió. 

El seu 520 i Varia avisant de bateria baixa perquè els dos dies de la meva aturada ella va seguir rodant, i entre tres i quatre hores de bateria ara sí marquen la diferència, els dos aparells treballant junts gasten molta més bateria, és a dir que disposem de menys autonomia d'ús, cal veure que l'autonomia del 520 és de més de vint-i-quatre hores mentre que amb el Varia baixa a sis, coses moltes coses, crec. Per mirar de mitigar aquesta baixada d'autonomia va apagar el Varia, i va poder mantenir el 520 operatiu durant tota la resta de la sortida, prou bé. 

Estan venint dos gorrets de Gore però en aquesta ocasió a diferència dels dos que disposem cada ú, aquests nous no seran de Gore-Tex, de fet ja estan al tercer Mirador pendents de ser recollits, també hi ha a aquesta mateixa comanda el pantaló llarg C3 paravent i termo per fer equip amb la Super Armadura de Gala, a veure, a veure. I avui a diumenge matí he fet comanda també de tres culots negres de Gore Spinshift per la Reina doncs els dos orbit blue que disposa del mateix model, diu que són els millors culots que ha portat mai, coses, així quan he entrat a la pàgina oficial de Gore per confirmar un dubte sobre les talles 36 i 38 sobre quines són S i quines són M, textualment en majúscules diu, GOREWEAR HA CERRADO, renoi quin greu que en sap. En tot cas he aprofitat per fer venir els culots esmentats, diu la betty que no hi ha color entre aquests Spinshift i els S-Phyre, en favor dels primers, ho té tan clar que he aprofitat tot seguit per fer venir tres unitats dels primers, així en disposarà de cinc unitats, no són moltes quan penso que són els darrers culots de Gore que disposarà, jo encara penso en els meus Alp-X PRO, renoi quines joies de culots, bé penso en aquest culot i en disposo crec recordar de quatre en perfecte estat, i és que cada vegada que surto amb un d'ells passada una estona, llarga o curta sempre, sempre, sempre la sensació és boníssima, ja pot ploure, fer calor, vent i per sobre dels 8ºC aprox. que no portaria un altre culot, així doncs ja no podrem disposar dels equipaments excepcionals d'aquesta marca un cop esgotades les existències actuals, de fet des de la gama Alp-X PRO que Gore ha anat retirant posicions, vull dir vàrem passar a la C7 que ja era de carretera no de MTB, i ara estaven amb les Distance, que nosaltres ja no hem incorporat, la versió actual és la 3.0 que segur són la bomba, ho escric i certament que vaig a valorar si les faig venir, pesa totalment que és un final de tram de la marca, renoi, renoi, renoi.  

Jo vaig retornar al MTB, que mai havia quasi ni començat, amb la marca Gore ara fa quasi tres dècades amb les seves tèrmiques de referència del moment, amb les seves jaquetes paravent i les de GORE-TEX, amb els seus mitjons també, amb Shimano com a calçat, amb Pearl Izumi com a culots, mallots i també mitjons, una altra marca de referència a casa va ser Sportful de cap a peus també. 

Podria ser que els dos quadres nous finalment decantessin la seva arribada definitiva si decidim nou Mirador a la capital, en el sentit de Miradors nous Dracs nous, no en sé molt bé el motiu de la pensada fora que el proper Mirador, amb la incorporació d'aquest pretenem que marqui un dia bans i un dia després referit als anteriors, en certa manera, cal veure que en tindríem dos de Miradors, vull dir el dels Dracs i el de les Màquines de Prosperitat, de ser, i dèiem ahir de portar a terme una gestió propers al quart Mirador referida als monitors dins de l'objectiu dels Grans Vols de duez rodes de la Betty, de ser, i jo com aquell que no diu res vaig esmentar que segurament el novembre ja no estaríem tampoc al quart Mirador, si més no entre setmana, coses, en tot cas el cinquè i el sisè Mirador podrien determinar l'arribada dels nous Dracs, i el punt i a part amb la resta de Miradors, que bé, que bé, que bé. Un punt a aclarir seria si han de ser de ferro i/o de titani, no ho tenim del tot clar, encara, però de ser un Dear John, gràcies BEC, caldria decidir color, i de no ser-ho doncs el brushed seria l'alternativa o a l'inrevés, o com ja he comentat una tercera opció podria ser un de cada per cada ú, doncs rodes entre d'altres no ens en faltarien, oi?

Les dues bikes a punt, la Reina el seu Drac un altre cop sense punys,  no és el què m'ha demanat, els Renthal se li han esmicolat, quedant com una goma enganxosa que fins i tot ho ha traspassat al palmell dels Hirzl, egggg, m'ha demanat uns punys més d'estiu, la meva deducció, sense punys ))

Bikes netes després de setmanes, no moltes, sí suficients com per fer por, del què indicaven quan les veies, feien por, molta, i no una por maca, literalment. Ara no, ara estan quasi sense ser del tot cert, de revista tipus test a Sedona per Bike Radar. He estat una bona estona, primer he fet el manteniment de la direcció, desmuntant la forquilla Enve del meu Drac, doncs creia que hi tenia un soroll molest, creia que venia d'aquesta zona, a veure si ve d'aquí, una neteja en sec de la pista inferior, greix nou, no massa, el just i necessari, la pista superior estava impecable, curiosament el separador Moots que va a sobre de la cassoleta superior de la direcció s'havia com semi-integrat amb aquesta i la forquilla es resistia a sortir, res que l'estrena del martell de punta de nylon no pugui remeiar, com sona, i ara aquest separador l'he posat d'alumini, menys afilat que el de titani de Moots, poc a poc. La neteja dels quadres i de les rodes l'he fet amb una lleugera aspersió i com a raspall he utilitzat els meus dits, i ara els dos Dracs estan assecant les seves ales a la zona posterior del Mirador a on hi circula una lleugera brisa, que pràctic, de fet és una sort que gaudim d'uns espais on hi tenim sorra quasi a dins d'aquests, que bé, que bé, que bé, això segons com deixarà de ser, renoi, espero no acabar amb el Drac vertical a dins d'un ascensor per poder accedir als Vols, UF, i no passaria res, hem d'aterrar i de fer-ho mirar de poder-ho fer a una pista específica, de poder ser, de poder ser.  

A veure què diu la Reina dels nous punys precisament avui que quan sortim estarem una estona, no sé si breu o si llarga sota un intermitent espurneig que no arribarà crec a plugim, a veure, a veure, espero que el cangur dels Hirzl li funcioni amb el manillar de titani peladet.

MTB, MTB, MTB.

Un estiuet que ens ha arribat de la mà d'aquesta Setmana Santa a on he aprofitat per fer EL PAS, referit a l'anada a la capital venint dels Àngels, quines coses, però que després he de pensar que motivat per aquesta experència fora d'escala per mi he quedat com en fora de joc, en tot cas poc a poc, avui pronòstic de possibles pluges, i demà aquestes en principi no ajudaran a ser a dins dels Grans Vols dins dels vespres, sí a partir de dimarts a on sembla que les pluges no seran les protagonistes i sí ho seran una constant recuperació de les temperatures, que bé, que bé, que bé. 

El temps ens ve de cara a l'hora de poder facilitar ser ara sí ara també a dalt dels Dracs, una altra cosa és si nosaltres ho sabrem aprofitar, a veure, a veure, i em ve al cap una District Carbon per fer un Principat amb o sense pernoctació, OMG, OMG, OMG, així les pensades després de la breu entrevista amb els monitors han agafat una dimensió fora de l'orbita actual-coneguda, ja era hora!!!

Crec que era a aquest espai que vaig comentar que estaria bé, més que bé, que el Primer Ministre hagués tornat a Manresa, i que de fer-ho també coincidíssim a aquest indret, com a l'hora també amb aquest moment de Grans Dracs de dues rodes, diferenciats per el color i prou, però també vull afegir que el meu Blue Legend no és etern vull dir que segurament amb el pas del temps la meva evolució em portarà cap a noves opcions de Grans Dracs, i l'actual serà una mica com l'ASR, com la Superlight, grans bikes de referència a casa però que amb el pas dels anys nosaltres hem anat seguint una ruta cada vegada més allunyada d'aquestes joies, així quan parlem de Grans Dracs doncs això tot va seguint també el seu propi curs, tot absolutament segueix el seu propi tempo, oi? ))

Media vuelta ) 20+

Y seguimos avanzando,  renoi, ahir finalment tornàvem a ser a dalt dels Dracs, a on podrem dir que a la intervenció anterior ja ho vàrem compartir, el fet rellevant però és doble, per una banda era la cinquena sortida seguida, la primera d'aquesta setmana, i a la catorze finalment la vàrem tancar amb un 4/7 que ja està a dins del programa previst, no com voldríem però doncs l'hem salvat de dijous a diumenge, a veure com es comporta aquesta 15, d'entrada avui dimarts a 8ºC a les 8 del matí ja m'indica que d'haver-hi Vol serà al vespre, i no passarà res doncs ara les tardes s'allarguen cada dia una mica més, de matinada no estem sortint doncs avui mateix a les 5 del matí ja estava en dança, la primera, i en cap cas he fet un gest de preparar l'equip, sí que la pensada l'he tingut breument però, a veure, a veure.

En tot cas el títol fa referència a que perseguir seqüències a dalt dels Dracs és una idea que conviu amb nosaltres des de temps quasi immemorials, que ho exagero doncs aquestes seqüències de 6/7 són relativament recents. En tot cas cada vegada que perdem la seqüència mirem de refer-la, de fet per poder tornar a posar el fil a l'agulla cal que les circumstàncies que requerim ens acompanyin, i també compartíem a l'anterior intervenció que en primer terme la prioritat número ú del Mirador candidat la condició indispensable era que des del primer metre podéssim inciar el Vol, i en segon terme jo he afegit que els Grans Vols ens fóssim també fàcils d'iniciar, bé doncs aquest aspecte el de l'accessibilitat seria un dels punts que ens ajuden molt a poder ser a dalt dels Dracs, jo diria que és un mix de factors, i no podria dir quin pesa més, sí que tots i cada un d'ells ajuden molt a poder ser-hi. 

El segon aspecte seria referit a Dracs, la fiablitat d'aquests, l'ergonomia, a l'hora que disposem dels consumibles que necessiten periòdicament, i finalment els accessoris necessaris per poder portar a terme la nostra disciplina, actualment els llums del davant i del darrera, i el 520, el darrer punt i el més important referit a Dracs els pneumàtics en el nostre cas avui els Ikon, concretament dels Dracs aquest darrer aspecte el posaria com a número ú, és a dir portar els pneumàtics adequats i al dia sempre, sempre, sempre. 

En tercer aspecte  dins d’aquesta modesta equació d’existir aquest concepte, després dels Dracs tenim el disposar de l'equipament necesari per poder practicar la nostra disciplina, no únicament el MTB si no també la modalitat específica i del tipus de sortida que perseguim, no dic fem perquè no és a on som, referit a la modalitat de resistència, en tot cas hi ha certs aspectes que són determinants com els Ikons per el Drac, aquí seria el calçat sense cap mena de dubte, com amb els Dracs cada component ara l'equipament és necessari que funcioni, cert, cert però el calçat diria que és el punt número ú, la resta de l'equip també, i n'hem parlat molt i amb assiduïtat a aquest espai i en seguirem parlant. 

Un altre aspecte el quart molt rellevant que el divideixo en dos seria la morfologia i l'alimentació, no són importants els mots en concret sí el significat que els hi dono jo a cada ú, com ho és fer un manteniment del primer i portar una alimentació en la línia de la disciplina que practiquem del segon, tenint present l'objectiu de portar a terme les llargues distàncies, en el nostre cas de mirar d'afavorir l'arribada d'aquestes sortides més en la banda de la resistència. Així un cos relaxat i amb un bon to cuidant d'evitar i/o corregir especialment les sobrecàrregues, també amb una certa elasticitat, i ben alimentat pot ajudar molt a ser a dalt dels Dracs, aquest dos aspectes tenen per mi una dificultat que queda fora del meu abast quan parlem de comprensió dels conceptes a tractar per poder-ho portar a terme, i per aquest motiu tenim la sirena-fisio i el nutricionista ))

El cinquè, i diria que el més important dins que tots els esmentats tenen el seu pes referits a aspectes que ajudin a ser a dalt dels Dracs, seria un bon descans, si no descansem no pedalem, o no hauríem )) i a l'hora que cal descansar, prioritari aquest aspecte, també cal que es donin les circumstàncies per poder portar a terme aquesta disciplina amb assiduïtat, és a dir tenir un dia a dia molt ordenat germà de l'ordre que requereix practicar el MTB en la manera que l'entenem nosaltres com ho seria que la prioritat també sigui ser a dins dels Vols cada dia, no sé què seria primer, en tot cas aquesta sincronia referida a que coincideixi el tram en el temps de tots aquests aspectes esmentats, de ser la seqüència mantinguda de l'ara sí ara també a dalt dels Dracs té moltes més possibilitats de fer-se realitat, sense elles sense aquestes condicions també hi ha possibilitats segur segur, en el meu cas en concret les condicions esmentades de donar-se m'ajuden molt a ser-hi, molt, fins el punt que ser a dalt del Drac passa a ser com un automatisme, el símil seria un no s'adona que ha de respirar, senzillament respira, dons això la seqüència de tots aquests aspectes esmentats funciona quan no te n'adones i ja estàs fent ruta, mtb, mtb, mtb. 

Avui divendres a la matinada d'aquesta quinze he tret tots els culots d'estiu, he deixat un sol culot d'hivern per si de cas, diuen que ve fred aquest cap de setmana amb una baixada de les màximes de 10ºC, ahir la Reina mentre jo era a la capital va rodar equipada amb l'Armadura de Gala 100% d'estiu a més de 30ºC. Ara d'aquí a una estona reordenaré els mallots, deixant a punt un 50% dels de primavera i un 50% dels d'estiu. De moment no trec totes les Lites, de moment, així ara tenim a mà una armilla i una jaqueta de màniga llarga i prou Lites, a punt estic però de disposar-les totes. M'espero però perquè els mallots paravent de màniga curta resitents a la pluja estan fent la seva funció, i tant, i tant, d'aquí a res seran excessius i aleshores sí serà el moment de les Lites esmentades fent equip amb els mallots d'estiu, més estona guardades a una de les bosses del darrera del mallot que no pas posades però.

MTB, MTB, MTB.

Finalment sí, finalment l'anada a la capital amb un Gran Drac de dues rodes ha sigut una realitat, renoi, renoi, renoi. De fet marca un dia abans i un dia després, quines coses, tan senzilles en el dia a dia de les persones i que per mi sigui la gran diferència, és així i no hi donaré més voltes però sí que marco aquesta jornada al meu calendari de fets significatius quan parlo d'esdeveniments de dues rodes, com també ho serà fer un Principat amb o sense pernoctació, que ho escric ara també a divendres d'aquesta setmana 15 i quedo totalment sorprès de la preciosa emoció que m'envaiex en fer-ho, i encara estic més captivat quan penso que a cada dia que passa ho tindré millor estacionalment per poder abordar aquesta aventura, he de pensar que encarant directament des del cantó francès, que bé, que bé, que bé, ara que he pilotat tant per les diferents rutes d'accés al Principat, sense acostar-m'hi però doncs la neu ara per ara és una barrera infranquejable per mi, tot i que vaig fer fa uns mesos una tímida o no tan tímida aproximació a aquesta, de fet la vaig trepitjar a la Molina. Va ser aquesta una jornada curiosa, a on a la pujada per Toses a la sortida d'un revolt tancat durant unes dècimes de segon el tren devanter va quedar en contacte amb el terra units per un sol punt de contacte entremig d'aquest pneumàtic i aquest terra, com ho va ser una única pedra de grava, moment curiós, el Gran Drac de dues rodes totalment inclinat en el moment de màxim grip un instant previ a l'inici de la sortida de la corba i molt puntualment, físicament el moment mecànic va ser aquest que detallo, quines coses, renoi, renoi, renoi, i que interessant poder-ho compartir a aquest espai ))

De fet aquesta setmana seguint la progressió esmentada de la setmana nou, la deu, l'onze, la dotze, la tretze, i la catorze per interessants totes a l'hora que per exigents que ahir venint de la capital de fer l'arròs d'aquests darrers dijous no em creia tornant cap al Mirador amb el Gran Drac esportiu que l'endemà fos divendres, impossible creure'm que fos així, i impossible veure com hi podria arribar, literalment, im-po-ssi-ble, i no per fatiga, quines coses, oi?

El dilluns després del Vol de quatre hores tocades per recuperar-nos de la pujada al Santuari que ens va costar en total de quasi sis del diumenge, a la tarda després de prendre el Sol ja de caiguda encara anàvem equipats amb les Armadures de Gala, i passada una breu estona després de dinar, ja tardet vaig decidir portar a terme un nou Gran Vol, el 169, a on una pujada als Àngels venint per Monells des de la carretera de la Jonquera, entrant des de Bàscara, i baixant per Vilaür, Colomers, també per Verges, Parlavà, i Corça, amb una baixada des del cim dels Àngels fins a Girona a on diria que ha sigut el Gran Vol de dues rodes de més qualitat que he portat a terme fins avui, i no és un no res després de quasi cent setanta sortides, per un cop arribat al punt més baix del descens rematar-ho amb una arribada expectant al centre de la capital, aturada propera al Pont de Pedra, per les imatges que en disposo a un quart de nou del vespre, i un retorn lent farcit de bones sensacions en direcció cap al Mirador. 

Una tornada que es va fer llarga per pausada, a tocar de l'hora, per sobre d'aquesta, i no passa res, a on anava molt ben equipat per una temperatura per sota dels 20ºC, un conjunt curiós doncs portava la millor roba interior d'hivern que disposo i una de les dues millors Super Armadures d'estiu que disposo, quin contrast. Concretament mitjons negres de Gore d'hivern extrem super super alts, culot 3/4 d'Asics dens, menys però que el culot que ja està venint des d'ahir també de Gore, un C3 no R3, resistent a la pluja i també termo, no podia faltar tampoc la tèrmica d'estiu de màniga curta de la mateixa casa, ni evidentment l'Assos termo amb el balaclava incorporat, el calçat i els guants també de Gore-Tex cap dels dos termo però, i com a cloenda per rematar aquest vestit de gala amb la Super Armadura més densa que disposo, referida a seguretat, totalment perforada sí, però que amb l'equipament de roba interior d’hivern que detallo i la Super Armadura específica per a pilotar a un circuit tancat va funcionar de podi, ni una sola molèstia de cap tipus, i en darrer terme tancant l'equipament el T-Rex d'esquena a l'espera de donar pas al coixí de seguretat. 

Esmento el punt de les molèsties perqué dues de les Super Armadures que disposo són especialment tallades i a l'hora termoformades, procesos tots dos específicament en formes corbades, molt, per ser a dalt d'un Gran Drac de dues rodes de posició extrema quasi que estirada a sobre d'aquest, ho exagero, així en el meu cas hi ha forces ocasions a on tinc lleugeres molésties a les escàpules, segurament perquè no coincideix del tot aquesta forma de la Super Armadura amb la posició que jo adopto a dalt del Gran Drac, però en aquesta ocasió en aquest Gran Vol de dues rodes aquest no va ser el cas, també em va ajudar molt la sensació de flow des del primer metre recorregut, i en vaig fer molts de metres, OMG. 

En tot cas un primer Gran Vol de dues rodes a la capital des dels anys vuitanta, un primer pas ara passats uns trenta anys, certament que un pas petit, modest, però a l'hora també vital per mi. 

He de dir que em vaig sentir molt còmode, l'ambient era de molta tranquil·litat, segurament infundada, doncs puntualment mentre estava aturat a sobre del Gran Drac a la zona específica per poder-ho fer, sí que he dir que el trànsit va ser un punt massa proper, a centímetres els patinets, a pams els autos, a metres i poc els furgons, aquests dos darrers tipus de vehicles que passaven i d'altres que s'aturaven amb els quatre intermitents o sense ells em van fer recular d'on era per quedar una mica menys exposat, aparentment, un parell de pams enrera no pas més, de fet estava sol a aquest espai adequat per ser-hi, i amb aquesta petita correcció de com estava estacionat em vaig sentir enganyosament més resguardat, coses, vull dir que no és que ho veiés tot planer, en cap cas, en cap cas, però la sensació va ser, seré prudent, prou positiva. 

Sí que ara a divendres rellegint aquesta intervenció em ve a la memòria que d'entre tres i quatre patinets em van venir per darrera passant just a un pam, fet que em va fer amb un gest protegir el mòbil que tenia a la meva mà dreta, el moment va ser segurament d'una sensació de risc infundada, però també puc afirmar que va ser una sensació  rara, certament, tampoc ajudava la Super Armadura de Gala perquè si bé presenta una extrema mobilitat quan parlem de pilotar, no facilita però poder moure'm per tindre una visió perifèrica ràpida de la meva part posterior a on estava aturat, i els patinets venien precisament d'aquesta part posterior, i aquest vestit de gala és per el que és, per pilotar, i a l'hora en aquell moment era l'única Super Armadura de Gala que hi havia en tota la plaça, vull dir un submarinista amb la seva escafandra també hauria pogut ser un possible reclam res més que això però, podria ser-ho també doncs la meva Super Armadura de Gala, referit a una sensació segurament infundada de certa indefensió, vull dir aquest equipament seria l'equivalent a les S-Phyre que si bé són excepcionals per pedalar, però per res més, si vols fer un pas no ho tens bé, aleshores vers aquest moviment no tens agilitat, el mateix amb la Super Armadura de Gala que porta el nom de la seu del Sea Otter Classic a Monterey, és per el que és, per pilotar )) 

Ahir i avui ) ++

Ahir vàrem fer un dels dos Santuaris, el de la llum,  podent certificar que nosaltres des del quart Mirador estem més propers a la neu que no pas el mateix Santuari que curiosament està entre les muntanyes nevades i nosaltres, contradiccions, oi?

Avui l'objectiu és de fer ruta sense exigència quan parlem de desnivell, ahir ja vàrem assolir una distància interessant, no extrema, sí que apunta a bones maneres, que bé, oi? Així l'objectiu podria ser anar lluny sense haver de fer un treball intens per extrem, sí per duració, un exemple podria ser l'antiga Ruta de les Sogres, que no és una ruta exigent per pendents sí per duració, una mica com el propòsit d'avui, crec, tot sigui que fem la primera volta de pedal i decidim fer un dels dos clàssics, o perquè no l'alternativa més asfàltica reforçant el meu nom )

Veurem, veurem, a dilluns darrer dia de descans a les prèvies d'una 15 que es presenta com a poc de forma curiosa, la nou, la deu, l'onze, la dotze, la tretze i la catorze ha sigut d'una progressió cada vegada cap a més interessant a l'hora que també en la mateixa proporció cada vegada més titàniques de portar a terme, així no veig possibilitats de poder seguir aquesta seqüència per prospera a l'hora que per exigent, en cap cas. 

MTB, MTB, MTB.

Em ronda de tot quan parlem de Gran Dracs de dues rodes, estaria bé que tornés a Manresa el Primer Ministre i resultés que ell també està a tram de Grans Dracs de dues rodes, i que com amb la Mojo per hores haguéssim fet el mateix pas ara amb el Gran Drac, així podria ser idèntic el pas que vaig fer jo en el desembre del 2022 que ell també l'hagués fet, ara però coincidint com esmento amb dos Grans Dracs de dues rodes, no cal que siguin tampoc ara del mateix color, coses quines coses. 

És que fa una estona llegia una intervenció antiga del Gurú del MTB quan va presentar l'arribada de les seves Shimano d'hivern, i en Xavi deia que si ell tornava a Manresa tots compartiríem Vols tot i la Llei Colorado de no rodar mai més per sota dels 8ºC, és a dir no tornar mai més als l'hivern de Manresa, i ara passats els anys penso el mateix que em va fer pensar el comentari d'en Xavi, i tant que hi tornaríem si hi tornes tu!!!  

Avui mentre feiem ruta amb els Dracs hem passat per un poligon molt ordenat que disposava d'un carril bici molt nou que feia goix de passar-hi, anem al tema, a aquest mateix lloc hi vaig fer una reunió amb una Gran Drac de dues rodes d'un vermell intens a l'octubre del 2025, si féssim un símil seria com haver-hi anat amb una Intense. Mare meva quina joia de Gran Drac, senzillament espectaculà, avui mentre valoràvem si continuar ruta o desfer camí el punt d'inflexió ha sigut el d'aquest lloc esmentat, després d'aquí hem anat tornant cap al Mirador. I ara un cop ja a aquest la reflexió va en la direcció de veure si la tarda proposa de portar a terme un Gran Vol de dues rodes, el que no sé és si és prudent a una jornada singular com ho és la de l'operació tornada d'avui, vull dir que jo no he de tornar a cap lloc, jo ja estic a lloc, sortiria a gaudir del Gran Vol, i qui cap a casa torna renoi podria dir i quasi que ho entenc que únicament per relaxació podria traçar envaint el carril contrari, és a dir passant de cara per on estaria passant-coincidint jo, aleshores aquesta possible circumstància em frena una mica. En tot cas primer dinarem, falten uns minuts per les cinc de la tarda de dilluns, i seguidament veuré a on sóc, podria ser un dia per entrar a la foscor de la nit i seguir ruta a un ritme molt tranquil, quasi que en càmara lenta, per la sensació vull dir.  

Vistes ) 15+

Les que tenim des dels diferents Miradors dels Dracs, majestuoses totes, a on quan ho valores quan penses en un nou Mirador dels Dracs aquestes panoràmiques et fan reflexionar sobre la conveniència o no de les properes propostes. 

Vull dir, un nou Mirador dels Dracs no és un espai més, des d'aquest s'han d'iniciar els Vols en un no res, punt número ú aquest primer innegociable, i no poc important, a l'hora des d'aquest s'han de poder portar a terme els Gran Vols de dues rodes sense masses complicacions, fins i tot puc dir, sense cap dificultat. 

El principi irrenunciable dels Dracs començant el Vol des des primer metre no sé si podrem portar-lo a terme des del portal del nou Mirador, des del primer sí, per uns instants, perquè després hi ha entre dos i sis quilòmetres si volem fer MTB, doncs les pendents irrealitzables i la impossibilitat d'accedir de forma terrenal al Montalt fa que la ruta no pugui iniciar-se proper al Mirador, d'aquí la referència sempre de la riera de Llavaneres, des del quart Mirador podríem inciar la ruta des d'uns cinc-cents metres, segurament menys però com al primer uns terratinents també estan barrant el pas a l'accés a uns recorreguts de somni, quedant com a alternativa un pas difícil un altre cop per molt costerut, i que també té cert risc per ser un camp de conreu actiu, a tot arreu tenim les mateixes circumstàncies-dificultats, coses. 

Cal refermar que el precepte que una casa no és la casa si no pots fer MTB des del primer metre és del Gurú del MTB, no és un concepte de collita pròpia, i és un principi que hauríem de mirar de mantenir, dependrà de les circumstàncies certament certament doncs no sé si un Mirador que tingui la qualitat de construcció del quart Mirador però no un lliure accés a poder iniciar el Vol des del primer metre el deixaríem passar, sí que  reforçar-ho afegint la condició de facilitar també els Grans Vols de dues rodes cerca de mantenir la primera condició, aquesta és la idea, crec, crec, però ara a l'octava revisió he de dir que crec que prioritzarem  la qualitat de l'espai a la facilitat de poder inciar els Vols, curiós d'innegociable he passat a l'estadi de prescindible, renoi, renoi, renoi, com esmentava o esmentaré al proper paràgraf les circumstàncies no són avui les que teníem quan compartíem aventures a la Cerdanya, ara ens són encara més favorables, tenim més eines, poques però més ben confeccionades, per robustes, per funcionals, per sòlides, per lleugeres, per laborioses a l'hora de fer-ne ús, així manca deixar reposar si ho estic veient, apreciant de manera que tot tingui la possibilitat de funcionar més dolçament. 

Aspecte rellevant quan parlem de la qualitat del Mirador és que disposi d'un entorn amb serveis prou funcionals per nosaltres fins el punt de no haver de fer un ús obligatori dels Gran Dracs, no els de dues rodes, que en volem fer una utilització doncs genial, però no per aquesta obligació esmentada de la manca de serveis propers, deficiències aquestes que presenten tres dels quatre Miradors actuals, únicament i puntualment també acceptem de bon grat per gestionar les Màquines de Prosperitat activar aquests impressionants cavalls de ferro. Al primer Mirador i principal fins fa molt poc, com al segon, vital,  com el quart, determinant, a tots ells requerim dels cavalls de ferro, així la intenció és de resoldre aquesta obligada necessitat de forma aparentment definitiva, utilitzo aquest terme perquè les circumstàncies estan en moviment constant així els condicionants no són els mateixos amb el pas del temps, o sí, o sí i jo no ho sé apreciar, veure.

En tot cas els aspectes esmentats posen a sobre la taula una fila no diré llarga sí que té aquesta llista diferents aspectes de pes a considerar, tots en aquesta etapa nous, doncs serà la primera vegada que decidim un nou Mirador sense condicionants, en aquesta ocasió tenim un altre cop una molt bona oportunitat doncs ens movem únicament per il·lusió. Tenim els medis, l'oportunitat, i en darrer terme les circumstàncies que semblen ser, si més no tenen la forma d'aquestes, totes tres a favor per poder portar-ho a terme, el més important és que disposem de l'experiència, podria afegir també voluntariament la necessitat,  però perquè la volem doncs no ens incomode afegir aquest aspecte a l'inrevés, per una banda em dóna la sensació de ser més de peus a terra, segurament massa fins i tot, i en segon terme perquè fa que prengui encara més sentit fer aquest nou pas, penso però que si valorem aquest darrer aspecte excessivament no portarem a terme la incorporació d'aquest nou Mirador, doncs ens adonarem que avui no el necessitem.

Al 2022 ja vàrem disposar d'un nou Mirador a la capital del Vallès Oriental, i no hi vàrem anar a dormir ni una sola nit, d'aquí a l'arribada del quart Mirador va ser un tram realment dens, vull dir aquests dos passos ens van donar una experiència notable, el primer espai va ser una entrada tímida a un lloc diferent, els Dracs i els Grans Dracs no hi van aterrar mai, el segon espai va ser definitiu vers el primer, i ho corrobora que Dracs i Grans Dracs fins i tot la Transportadora de Dracs i va conviure, vull dir la valoració d'accedir al cinquè Mirador ve d'aquest tram, però curiosament la possible arribada d'aquest cerca apaivagar l'etapa dels Miradors esmentats, és una possibilitat a valorar preciosa, molt, doncs de ser una realitat el cinquè Mirador deixaria enrera els motius de l'existència encara avui del quart Mirador, seria molt guapo per positiu que aquest darrer espai marqui el punt d'inflexió, i ho escric a aquesta 6+ revisió d'aquesta intervenció i lògicament les pensades que no cal fer res més tímidament es fan presents, certament, però crec que ens podria anar molt bé fer un pas amb l'argument de desfer-nos de les sensacions de fons que ens han portat fins aquí, i també que un avui no és un demà, el que avui no necessitem no evitarà les possibles necessitats del demà, així valorava si aportar l'expressió fer cau net, i dubtava, però sí possiblement és la frase que definiria millor en aquest cas el motiu de l'arribada del quart Mirador, i ara el cinquè Mirador el que ens aportaria és precisament deixar enrera els motius que van fer necessari aquest cau net amb l'arribada del quart Mirador, deixar enrera aquest darrer en certa manera podria ajudar-nos una mica més, coses, oi?

El motiu número ú per sobre de la il·lusió, per sobre de pensar en la necessitat, és sense cap mena de dubte el d'agafar perspectiva i a l'hora posar distància en el ben entès de quin és el motor d'aquest pas. Sobre aquesta darrera de ser una realitat el nou Mirador ja compartirem de donar-se les circumstàncies d'altres motivacions molt guapes lligades aquesta perspectiva. 

Vull dir no em molesta haver de necessitar un nou Mirador, crec equivocadament que el necessito com el pa que menjo, que en menjo molt poc també és cert, però en tot cas la necessitat no és el motor que també, el motor és entrar a aquest nou espai de Dracs totalment alliberat, a l'hora que ordenat des del primer instant, aquest punt no seria una novetat, i estaria bé no haver de prendre decisions noves, seran de ser totes conegudes, espero, si més no aquesta és la intenció, crec, crec, les sensacions gràcies a aquest alliberament sí que seran tot un descobriment, siguent tots aquests aspectes interessants de resoldre, que bé, que bé, que bé.

Mentre exposo, seguíem sense Vols, que lluny sembla quedar la seqüència de les cent divuit sortides fins a mitjans de desembre del 2025, sembla que fos ahir,  en tot cas no hem aconseguit refer, i molt menys doncs mantenir la constància, coses. Coses també que a aquesta dotzena revisió ja en portem dos de seguits, millor, millor, he de pensar, i de fet avui a diumenge ja en portem quatre ))

De mentre no hi havia Vols, quasi tampoc hi havia Grans Vols de dues rodes, després de l'última experiència compartida del deslliçament del tren posterior que vaig reflexionant també sobre les properes aventures, doncs no hi ha sortides amb els Dracs, m'ho prenc positivament com un breu espero i segurament necessari descans. Fet que ahir va fer un tomb i el 168 ja ha sigut, curiós perquè la roda del darrera va fer un quart de volta sense avançar, va ser un gir dolç però curiós fet que em va fer minorar la marxa encara més, per la novetat d'aquest girar de la roda posterior, va ser un instant molt breu, també suau, sense cap punt de trencament de contacte del pneumàtic tot i ser una aparent contradicció, curiositats del voler aprendre ara sí ara també, tot torna a ser nou dins d'un vell tram.

Mentre això segueix el seu curs passen coses, per exemple que fa dos dies un SOLO en una caminada preciosa a tocar de l'arribada de la foscor al ben mig del camí hi havia d'un motor una transmissió sencera, quines coses, la vaig posar a un costat tot i que era pesada, ben visible però, és evident que qui la va perdre en una pujada, la més exigent amb diferència del recorregut, que qui la va perdre ho havia de notar, o no doncs no se la va emportar pas, vull dir no la va recollir, fet que em deixa una mica intrigat doncs sense ella el vehicle es va parar segur, renoi, renoi, renoi, no crec que un perdi la transmissió del vehicle i no noti res, o sí, o sí, però és que de lluny mentre m'acostava caminant semblava un animalot descansant doncs estaba del tot travessada vers el sentit de la meva marxa, ho rellegeixo ara i segueixo encuriosit, que rar ))

MTB, MTB, MTB.

Darrerament hi ha moviment quan parlem de Grans Dracs de dues rodes, molts i concrets, vull dir en una direcció, la d'activar els Grans Vols del segon Gran Drac de dues rodes, que va arribar al Mirador fa ara uns dos anys i que segueix sense estrenar-se, no sé quines converses hi deuen haver entre els Grans Dracs, entre ells vull dir, però en tot cas els tambors sonen, el que no sé és si hi haurà una primera aventura amb aquest Gran Drac nou, renoi, sí que la Reina està activa de fa uns dies en aquesta direcció, que emocionant, cercant cursos per ella, propers aquests als Miradors, no a un i prou, fet que em fa pensar que quelcom diferent s'està activant. Em fa dubtar proper a quin Mirador ha de contractar aquests cursos doncs respecte del quart no sé si seria una contradicció doncs de fer-se realitat el cinquè Mirador dels Dracs dubto que aquest aprenentatge el porti a terme des del quart, tot i que la intenció d'entrada és de seguir mantenint tots i cada un dels diferents Miradors, si més no el primer i el segon, el tercer ara per ara també però el proper juny ho tornarem a revisar-valorar, la betty no vol seguir amb ell, i el futur d'aquest és seu, el quart dependrà de si queda com una pista d'enlairament diari i/o per els caps de setmana, o si per l'arribada del cinquè, segons quan d'esplendit sigui aquest darrer Mirador podria ser que aquest darrer eclipsi tots i cada un dels Miradors actuals, i amb això no sé molt bé què vull dir, què podria arribar a comportar, que interessant oi? 

Que no ho crec doncs SCO seria l'únic destí definitiu avui per avui, si més no quan ho pensem a dalt dels Dracs, o quan ho faig a dins del Gran Vol de dues rodes, des d'aquest darrer no sé jo quina seria la visió un cop a l'altre cantó del portal, és a dir passada la porta a on la llum dóna pas a la foscor intueixo que les pensades prendran una perspectiva també nova en el cas de poder accedir a aquest moment, he de confiar doncs mentre ho escric que el pes de les sensacions mentre cerco ser-hi a la caiguda del Sol coincidint amb la imatge amb el Gran Drac de dues rodes el dia de la recta a la Selva amb el Sol posat al final d'aquesta a la frontera amb el Vallès Oriental, esperant pacientment a l'hora que breument la meva entrada, passen a ser instants determinants, no en sé detallar millor el motiu d'aquest pes, sí mirar de compartir el fet que és així i a on arribats aquest punt no veig res més que el moment d'aquesta entrada i l'arribada just des dels primers instants un cop travessat el portal, instant a on fugaçment el fotograma seria que encara noto l'escalfor de la llum a la meva esquena i a on fins i tot veig difuminats com travessen perdent força el que davant meu impera com ho és la foscor densa, renoi, renoi, renoi, em quedo sense mots, literalment. 

I els fotogrames tampoc són de la nostra collita doncs tenen el mateix origen que el MTB des del primer metre del Mirador, i segurament també són aquests primers motiu de valorar si deixar de fer-ne ús d'aquesta eina que ens ha ajudat fins arribar aquest tram, ho escric a aquesta quinzena revisió i tinc a l'hora una certa inquietut com també una tímida emoció, vull dir que m'inquieta i que el mateix temps m'interessa a parts iguals, renoi, renoi, renoi, puc afegir que de ben segur té a veure amb el cau net esmentat.