70 a la 44 )

Tornant poc a poc a llegir distàncies al 520 que ja feia setmanes i crec que fins i tot mesos que no veia. 

Una jornada-setmana interessant de bikes la darrera, i les anteriors encara més, i per diferents motius cada vegada, divendres de la 43 per el fet de ser una Vol de MTB, i passades unes hores per ser un dia rodador proper als dissabtes clàssics de 80 Km. 

Una característica en comú dels dos Vols com ho és que les cames varen funcionar d’allò més bé de principi a fi, que bé, i poc a poc el cap com més hores a dalt dels Dracs millors sensacions-pensades tenim. 

Com anècdota ja compartida fa uns dies al ben mig de la muntanya pedalant durant uns breus minuts vaig tenir tota una mena de sensació d’urticària, i passats uns dies es va tornar a repetir amb menys intensitat i va ser l'episodi encara més breu, de fet va coincidir en arribar a l’ermita de la imatge de l’anterior intervenció. 

Passades les hores estava entrant a un procés aparentment al·lèrgic, i seguint les instruccions del dermatòleg rebudes de l’anterior episodi germà referides a com procedir si es repetia aquest procés ara estic prenent antihistamínics per una banda, deu tomes, i també posant-me una crema a les lleugeres i no tant lleugeres taques que m’han sortit, la molèstia més exasperant és la lleugerat també però a l’hora molesta inflamació d’una parpella i dels ulls en el seu conjunt. 

En tot cas aquest serà el tercer episodi d’aquest tipus dins d’aquest 2026, curiosament no recordo haver patit mai cap procés com aquest amb anterioritat a aquest darrer any, que no és així perquè de fa dues dècades presento una lleugera però molesta al·lèrgia a les gramínies, però no mostrava aquesta darrera simptomatologia, anteriorment era més aviat una deficiència respiratoria ((

Rodant ))

En tot cas  els primers dos quilòmetres del Vol vaig notar la molèstia de la parpella que us esmento, pensant que hauria de desfer el camí cap al Mirador, però per la meva sorpresa uns minuts després, no més de cinc aquesta sensació va marxar tal com va venir, i durant les properes sis hores de Vol va ser com si mai hagués estat present, quines coses, un cop al Mirador passades les primeres hores, poques, l'efecte es va tornar a reproduir i ja no va marxar fins que no em vaig adormir profundament, renoi. 

I Així ha seguit, i a on reposar és la millor proposta que puc portant a terme, és a dir a aquesta passada 44 per mi aturada dels Vols de dilluns a dimecres, i coincidirà en principi, que no ha sigut així, la tornada amb la finalització dels antihistamínics, espero, i veurem si em puc esperar, que no ho crec, i que tal dit tal fet doncs des de dijous els Vols tornen a ser la dinàmica del dia a dia. Cal veure que a l'hora d'escriure aquesta intervenció estava a dijous de la 44 i com us esmentava jo entre dilluns i dimecres ja m’havia posat i tret l’equip en tres ocasions sense arribar a sortir en cap dels tres casos, quines coses que fan les ganes de fer ))

 

Reposició ))

Tot a punt per el proper Vol, marca 11°C a les 10 del matí, i el pronòstic indica màximes de 20°C, des de quarts de set que estem pendents del proper Vol.

Estem sortint equipats 100% d'estiu, la mínima va ser de 14ºC, la màxima va ser de 21ºC, i prou bé, va coincidir la caiguda del Sol amb aquesta temperatura mínima, però a l'hora ens va ajudar que arribar al Mirador va ser de pla i pujada fet que ens va mantenir a una temperatura de treball refrescant, que bé un altre cop, portem també una Lite de màniga llarga a la bossa del mig del mallot, res més.

Un cop estabilitzat aparentment el meu pneumàtic posterior, he procedit a netejar en sec les transmissions, i també els ferodos de les dues Lynskeys.

Curiosament vaig carregar els dos dobles conjunts de 520-Varia i 1000-Varia, però per un cable de càrrega que falla el meu 520 no va carregar, i al quilòmetre quaranta el meu Garmin es va aturar. Hauré d’adquirir un nou cable de càrrega, doncs en disposo de quatre sempre, necessaris aquests per mantenir les càrregues i descàrregues a l’hora dels dos dobles conjunts de GPS+Varia. Curiós aquest cable no carrega el 520 ni el 1000, sí els dos Varia ))

Consumibles i varis ))

Els pneumàtics nous ja han arribat, els discs nous també, ara en espera de poder entrar en escena, i l'espera ve perquè estic valorant activar també la revisió dels trens davanters dels dos Dracs, és a dir els dos conjunts de les llandes Flow amb les Maxxis Arden Race 2.35 EXO 3C TR, en el sentit de revisar la tensió dels radis Aerolite d'un dels conjunts, i de substituir els radis del segon conjunt perquè no porta els esmentats Aerolite, com? 

De no fer la substitució el que sí he de portar a terme és la revisió de la tensió dels radis d'aquestes dues Flow-DT240, el dubte és que són els dos trens davanters amb els que sortim ara, si vull fer aquest manteniment he de muntar els dos conjunts d'Arch davanters amb els Arden Race que ara mateix porten les Flow, ho he de fer així perquè no vull utilitzar més combinacions de pneumàtics, que els disposo però no vull. 

Ultimate-XTR ))

I si ho faig, muntar els Ardent Race de les Flow a les Arch també aprofitaria per equipar la meva Lynskey amb els discs nous, dubto ara si amb els discs XTR que anaven destinats a la Lynskey de la Reina o amb els discs Sram recent arribats, i de ser aquests darrers com us esmentava he de valorar si aprofito per  muntar el conjunt complert de frens de Sram, veurem.  

MTB, MTB, MTB. 

Sense Grans Vols de dues rodes, ara per ara, des de dijous passat fins el moment d'aquesta intervenció que tornava a ser dijous hauria sigut una bona oportunitat per portar-ho a terme, però la lleugera fatiga del Vol i l'arribada d'aquest estat al·lèrgic em va proposar de ser prudent.

Cal veure que des del curs he sortit un sol dia, i la pensada de fons és mirar de refrescar el temari pràctic portat a terme en aquesta darrera edició, tot i que hi penso molt positivament doncs aprendre sempre és molt positiu, a l'hora tot de cop una visió de devastació-foscor em ve tot seguit, renoi quines pensades-imatges més colpidores, UF. 

És el segon fenomen catastròfic d'aquest tipus que visc molt de prop del sector en els darrers quaranta anys, com ho és en aquest cas d'ara el de la destrucció d'onze mil Grans Dracs de dues rodes en una sola acció, aquesta és una situació per mi totalment catastròfica, i és que no em ve un altre mot que ho defineixi millor.  

Fer el curs de formació veient sempre a metres de nosaltres les cendres-restes d'aquesta devastació en el meu cas no ho puc gestionar, i ni molt menys de poder ho podria fer amb uns ànims positius. 

Era coneixedor del desastre, i per aquest motiu vaig decidir fer el curs a l'octubre i no durant el primer semestre, pensant equivocadament que aquests mesos permetrien de refer-se d'aquesta davallada-infortuni, i que com a mínim  en aquests mesos els complex logístic estaria si no refet sí en fase de reconstrucció. 

El fet és que no ha sigut així i les instal·lacions estaven idèntiques que el darrer moment de la catastròfica destrucció dels Grans Dracs de dues rodes i de l'hangar que els acollia, OMG ))

Ha coincidit entre aquesta 43 i aquesta 44 l'arribada d'aquest estat al·lèrgic, que si hi sumo la presa dels antihistamínics em deixa a un tram de màxima prudència, vull dir no tinc previst tampoc ser a dins dels Grans Vols de dues rodes ara per ara, coses, dubtes que encara tinc mentre reviso aquesta aportació a aquesta 45, tot i ser un inici de setmana amb un Sol preciós i que el pronòstic per demà dimarts és de pluja.

4/7 ) 14+

Com finalment hem tancat la setmana 43, havent de renunciar puntualment a sortir a caminar per mirar de prioritzar el ser a dalt del Dracs, si més no mentre estigui sota els lleugers efectes dels antihistamínics, coses, oi?

Fanalet )

Equipats d'estiu, amb les Lites de màniga llarga a la bossa del mig del darrera del mallot, en un darrer Vol a aquesta 43 el de diumenge a on des dels primers minuts jo anava i en desconec els motius, i encara és així ara passades les hores, amb la sensació d'anar amb els dipòsits totalment buits. 

Un detall interessant, a dia 1 del 11 del 2026 que encara estem per sortir a tocar del mig dia, com ho és el fet que no hem arribat a utilitzar cap dia les Lites, és a dir les portem per seguretat, però entrant a novembre, fins avui un sol dia la Reina es va equipar 100% d'estiu excepte el fi mallot de màniga llarga que va utilitzar paravent, termo i resistent a la pluja, i que certament li va funcionar molt bé, i segurament  és un primer indicador del tram a on estem a punt d'entrar, que bé, que bé, que bé ))

https://www.bike24.com/p2803163.html?origin=SRP

En tot cas les Lites ara per ara no han entrat en funcionament. Un altre aportació, normalment portem les Lites de màniga llarga, no les armilles Lites que també disposem, amb el criteri que la diferència de pes és mínima i la màniga llarga ens protegeix molt més, coses, també és cert que podria arribar a ser excessiva la màniga llarga, en tot cas aquest és el criteri que avui estem seguint, de fet a la darrera sortida portàvem les armilles que tampoc vàrem utilitzar, i en arribar al Mirador ho vaig tenir clar a la propera tornaran a venir amb nosaltres les Lites de màniga llarga. 

I de fet ja estan a punt per el Vol d'avui de diumenge de ser, de ser, doncs si bé els equipaments ja estan separats al seu lloc, si bé els bidons amb electròlits ja estan també als seus King Cage respectius de les dues Lynskeys, no sé jo si avui tindrem aventura, i mira que ho he preparat tot per poder si volem portar a terme una primera aventura, o millor dit una aventura que vagi un pas més enllà de les portades a terme a aquestes darreres setmanes on us comentava que els Vols d'entre setmana han doblat fins i tot triplicat els temps i quasi que també les distàncies, però les sensacions per els motiu esmentats són una mica rares, i des de la sortida on vàrem descobrir l'ermita sense sostre que el cel vist des d'ella ara passats els dies sembla una mica tèrbol, i mira que no ho era, quines coses que em fa la ment, que podria dir que estic un punt dubtós a l'hora de sortir.

Cal veure que entre dilluns i dimecres em vaig posar i treure l'Armadura de Gala tres vegades, a la darrera d'aquestes tres fins i tot vaig preparar i ficar els bidons amb l'electròlit als King Cage, és a dir tres preparacions quasi complertes per sortir, resultat de les tres un 0/3. 

La Castanyada, i els panellets ))

En tot cas un cel preciós com el d'avui diumenge hauria de poder imposar la seva llum, i de no poder nosaltres hauríem de fer possible que l'aventura fos el gran portal d'avui, la cloenda la tinc clara com la d'ahir al vespre, quatre panellets de pinyons, avui però de ser seria d'un variat d'ells ))

Fuel )

Així passada la primera hora em vaig cruspir un entrepà de formatge a part d'un primer gel, també de dues barretes i a l'hora dos caramels tous d'hidrats de carbó, lògicament també el mig bidó d'aigua amb electròlits, i a on tot i aquesta amalgama d'energia inclòs l'entrepà esmentat, un cop a la plaça on me'l vaig menjar aprofitaria també per gaudir de poder degustar quatre caquis en el seu puntet més madur, n'hi havia a dotzenes a punt de recollir de l'arbre, però vaig aturar-me prudentment en el quart. 

Després d'aquesta àmplia experiència culinària oli en un llum, les tres hores següents van ser les ideals, tenint present però que estic sota els efectes d'una al·lèrgia des de fa uns dies, avui vaig per la quarta presa de deu de l'antihistamínic, poc a poc. 

Vull dir segur que també estic a un tram de cert desequilibri orgànic-metabòlic com a mínim per aquest motiu, curiosament coincideix tot plegat amb aquest increment d'hores i distàncies a dalt dels Dracs, sense que això indiqui que aquesta en sigui la causa, perquè no ho sé. 

El fet és que tot i no tenir dubtes que és un estat al·lèrgic, ho confirma una vegada més que avui, i va començar fa tres dies, una irritació als llavis primer amb una lleugera inflamació, i ara amb una lleugera sensació d'haver-me'ls cremat, com si hagués passat un fred extrem durant hores, que no és el cas, és més no he passat gens de fred. 

Simptomatologia aquesta darrera idèntica a la del darrer episodi al·lèrgic, vull dir conegut per recent, així he de pensar que tot està seguint el seu procés, ni més ni menys, diferent sí que està sent, referit a aquestes noves picors momentànies esmentades, aquests dos episodis perquè han sigut dos i prou i que no sé molt bé per on camina o d'on ve aquest estadi, puc pensar que és un factor ambiental, o que com sempre segurament és un i/o, vull dir res ve motivat per una sola causa si no per la suma de moltes de petites o no tan petites. 

Senyals de Dracs )

De moment ara mirar de descansar, que mentre preparava aquesta intervenció ara ja a dijous de la 44 els Vols ja tornen a ser, i una primera sortida preciosa portada a terme m'ha indicat que de la mateixa manera que em calia parar des de dilluns fins avui també em calia després d'aquests tres dies de repòs sortir amb el meu Drac, i dit i fet, oi? 

Portal a l'espai de Dracs )

MTB, MTB, MTB. 

Vols de Dracs )

 

Aquesta setmana una anada a la capital del nord, i la segona vegada en molts anys que he dinat a un restaurant jo sol. I renoi, he de dir que ha anat molt bé, molt bones sensacions, quina pau, els propers Vols des d'aquest indret? 

Segurament no té a veure únicament amb el lloc, amb l'indret vull dir que també, si no en el tram a on sóc jo en aquests moment, entre Miradors, entre Santuaris, entre Màquines de Prosperitat, entre Dracs, i Grans Dracs, com compartia fa res sobre aquests darrers i coincidint aquests també com a companys de ruta a aquestes visites a aquesta capital. 

És molt diferent tenir al costat mentre dino a un Destructor que ser-hi sense gaudir de la seva protecció, i si parlem de Gegants, bé saber de la seva presència a la porta de l'establiment fa que la perspectiva de tot plegat sigui de molta pau, i ajuda encara més a poder gaudir d'aquests instants les sensacions viscudes hores abans des de dalt del Drac vull dir digerint la preciosa experiència viscuda d'aquest mentre gaudeixo de l'estada a un espai de restauració amb els protectors esmentats, tot plegat em porta a una dimensió a on la calma marca el to del moment, que bé oi?

Festival )

Curiosament el nom de l'establiment coincideix amb l'espècie que caracteritza a la nostra petita-modesta Màquina de Prosperitat, l'Octopus, quines coses, i més curiós encara que ho vaig veure, em vaig adonar  d'aquesta coincidència unes hores després, no en llegir el nom de l'establiment segons abans d'entrar, també curiós que també abans de cridar la meva atenció havia passat per davant d'aquest establiment uns centenars de vegades com a poc, renoi, renoi, renoi. 

El fet és que aquest petit indret podria ser per mi una modesta consolidació, motivada aquesta per una primera base com ho és el de sentir-me molt còmode a aquests establiment, una segona base la referència del nom de l'establiment, més una tercera i principal com ho és la rememoració a la zona del primer Mirador a on un espai germà d'aquest va ser un dels aspectes positius com a motor de tot plegat durant molts anys, i que encara avui gaudim dels efectes pròspers d'aquest, i aquest darrer aspecte diria que és el que ha permès que es doni la primera base, la segona base no sé si és circumstancial, o és el meu subconscient el que fa que aquest detall de la coincidència del nom tingui pes, i/o que em decideixi per segona vegada a entrar sol a un nou establiment des del 2013 per la coincidència esmentada del nom d'aquest.

En tot cas el tram de la possibilitat està obrint la porta a l'opció de fer el que seria un graó més d'aquesta preciosa realitat. 

29x27,5 )

Desconec el rendiment d'aquest conjunt, però DT pot ser una bona referència, en boixes ho és, avui per avui per mi la millors boixa, si partim de les 240, per sota jo no m'aventuraria. 

https://www.bike24.es/productos/811088?origin=SRP

https://www.bike24.es/productos/811087?origin=SRP

Cert que són de 28 radis, jo sempre he anat amb 32 excepte amb les XTR en 26" que són de 24 radis crec recordar, i que a Finale van fallar de radis precisament, i no a una edició i prou. 

En tot cas totes les DT de carboni i Enve també d'aquest material que disposo noves pendents de radiar totes són de 28 radis, quines coses. 

M'he quedat gratament sorprès en veure aquestes XMC 320, doncs amb unes boixes de 240 o 180 encara millor, i aquestes llandes amb un conjunt de radis Aerolite jo avui no aniria amb res més. 

Cert també que no sé si quasi 400€ per llanda és un pressupost elevat, vull dir en cap cas per mi una llanda de carboni  pot justificar aquesta inversió doncs unes Flow avui tenen un cost que ronda els 100€, i a on sí que és cert que sobre rigideses la conversa seria una de molt diferent, doncs no sé jo si volem més rigidesa o menys per obtenir un comportament que presenti el millor rendiment per el nostre ús específic. 

Avui no estem practicant el MTB que portem de cap de fons, tot i que quasi que sí, hi som a tocar fins i tot diria jo. Però vull dir que segons els tipus d'estil-format entenc que la XMC tindria el seu sentit i la Flow en el seu, i podria passar perfectament que les dues opcions siguin perfectes per el mateix ús. 

L'interior és de 30 mm. desconec un altre cop com aniran però com a referència les meves Flow són de 29 mm. d'interior, i fora de ser pesades funcionen molt bé, poden inclús marcar la diferència, així portar aquestes amplades d'interior de llanda amb un bon pneumàtic de 2.40 i unes pressions baixes fa que l'experiència a dalt dels Dracs sigui molt bona, molt.

MTB., MTB, MTB.

Propietaris ) 7+

El Dracs, els diferents Grans Dracs de dues rodes des del 2020, les Armadures de Gala com les Super Armadures també del 2020, com els Destructors de Murs, els Gegants des de fa tot just menys de tres anys, els Pilars i les Corones ds Granit, les Naus Insígnia, les Falgueres Màgiques i la seva poció màgica, les Fades de la Foscor, els nous dos Santuaris de fa poc més de tres anys tot just com els colossals Gegants, són tot ells, totes elles que formen el contingut de The Great Escape mtb, i la sensació és molt bona, tots omplen cada racó d'aquest espai, també a la meva ment i que en adornar-me'n m’ha fet desembocar en una sensació preciosa quan estic llegint o escrivint al blog. 

I ara passades les hores d’aquesta intervenció m’he adonat d’una realitat com ho és que els esmentats tots ells són els únics propietaris de The Great Escape mtb, senzill i planer, a partir d’aquí a seguir compartint. 

Descobriments ))

Aquesta setmana 53 anàvem a per un 5/7, però una primera sortida de tres a caminar de noranta minuts crec que ha convidat a descansar de bike, i que ara a divendres es confirma aquesta sensació doncs estem tot just a un 1/5 quines coses, oi?

Trabucos Gore Tex )

Una setmana curiosa perquè aquest matí a primera hora guardava al seu lloc tres equipaments nets d’anar a caminar, i un de bike i prou, no diré que hauria de ser a l’inrevés doncs les pluges ens han condicionat-ajudat a estirar del caminar, i evitar de sortir en bike, que no hauria tampoc de ser així, el fet però és que avui els equips de bike estan a punt, els bidons amb electròlit també, la reposició dels gels també, i nosaltres?

Reposició dels gels )

Portem sempre darrerament dos gels, quatre barretes cada ú, o tres a vegades, una bossa amb dotze caramels tous d'hidrats de carbó, i en darrer terme un bidó gran i un de mitjà amb aigua amb electròlits. 

D'aquests dos darrers cada pastilla efervescent em dóna per a dos bidons, però has de veure quina és la concentració adequada per veure amb quants bidons d'aigua ho has de repartir, una concentració baixa et perjudicarà, una de massa alta també, i no sé que és pitjor. 

Passa el mateix amb els tres primers, és a dir el gel té les seves limitacions a l'hora de prendre'l doncs aquests és més delicat, com les barretes, com els caramels, per mi aquests dos darrers menys trasbalsadors, amb tots tres quan te'ls prens sempre mirant de dosificar-te molt després de la seva ingesta, i que cal tenir present que cada persona a l'hora és un món. 

Si no et dosifiques correctament els gels pots experimentar molèsties intestinals, i si no et dosifiques en el ritme després d'haver ingerit un gel pots experimentar una davallada del rendiment molt desagradable, vull dir s'aprèn fent proves a cada sortida, també acostumant poc a poc al cos a aquest tipus aportació-ingesta. 

Sempre però en primer terme assessorats-guiats-tutelats per un professional, via aquest poc a poc pots anar incorporant i ajustant aquesta alimentació, no sé si la ia també podria aportar, no ho sé, doncs no sé d'on provindria la informació d'aquesta darrera. 

Nosaltres des del primer dia vàrem contractar els serveis d'un nutricionista, des del 2016 crec recordar a principis del 2019,  únicament per l'alimentació referida a la de dins d'un SOLO, i des del 2024 fins avui de tot el conjunt de l'alimentació no únicament la del SOLO, lògicament perquè no estem a dins d'unes 24 H SOLO, vull dir estem gestionant amb el nutricionista l'alimentació del dia a dia, i la dels Vols, no les de cursa perquè no fem curses. Però sí que la dels Vols és la preparació adaptació prèvia a la de la d'una hipotètica cursa. 

En funció de la qualitat del treball a dalt dels Dracs i ara caminant i puntualment corrent procedim a reservar hora,  abans o després segons com estem seguint el programa previst i poder portar a terme un control amb el nutricionista. Doncs una cosa és la programació que preveus de la seqüencià de Vols setmanals,  i una altra que pot o no coincidir és el treball que portes finalment a terme, i el programa nutricional s'ha d'ajustar a aquests variacions.

Així regularment fem unes quatre visites anuals de control-seguiment-avaluació amb el nutricionista, a on el professional ens mesura i pesa poden veure com evolucionem de greixos i massa muscular. 

A l'hora que contrasta la programació del treball a dalt dels Dracs prevista i la que realment portem a terme en aquell tram, el tipus de treball i la quantitat d'hores i nombre de sortides per setmana, ho compara amb les dades-històric que ja té registrat i a partir d'aquí en funció del propòsit-programa que li comuniquem que tenim previst portar a terme setmanalment ell ajusta un nou programa d'alimentació, i així successivament, des de febrer del 2024 hem anat coordinant-ajustant amb ell aquest inici de retorn al món 24 H SOLO )) 

Cal veure que any darrera any hem anat progressant a dalt dels Dracs perseguint aquest retorn, rondant ara entre els 7.000 Km i els 8.500 Km per any, i hem d'anar entre els 11.000 Km i els 12.000 Km. per any que són els que portàvem a terme en el període anterior al 2017, vull dir estem molt millor del que estàvem, però encara ens queda molt recorregut per fer-millorar, que bé oi? 

De fet ho escric i no tinc interioritzat que estiguem ni a on som avui, i no veig en cap cas possible evolucionar un altre cop cap aquests acumulats de quilòmetres que jo mateix esmento, no perquè no sigui viable si no perquè estic concentrat-focalitzat únicament en el tram actual, és a dir el treball a portar a terme ara entre visita i visita al nutricionista.

Una notícia interessant, el pneumàtic Onza Canis meu posterior ha estabilitzat-decidit mantenir l’aire, renoi, quasi que no m’ho crec. I un detall més com ho és que un cop arribats a aquest punt, constatar que hi ha vida fora de Maxxis, doncs aquest pneumàtic funciona molt bé, no m'estranya que fos protagonista a una participació d'un SOLO, insistint que el meu record avui d'aquella edició és el de patir molt per uns flancs del pneumàtic molt poc consistents, UF. 

Nosaltres ara per ara seguirem amb Maxxis, ara per ara. 

Com que va de pneumàtics, avui he vist que a la llista personal de preferits d’una botiga, que hi tinc guardat un Ikon 2.35 EXO TR MaxxSpeed però a l'hora quan vaig a característiques d'aquest producte curiosament detalla concretament que és 3C MaxxSpeed a un mateix concepte. Això en 2.35 perquè en 2.20 l’enunciat és directament 2.20 EXO TR 3C MaxxSpeed. 

https://www.bike-discount.de/de/maxxis-ikon-27-5x2-35-exo-tr-maxxspeed-e-25-faltreifen

https://www.bike-discount.de/de/maxxis-ikon-27-5x2-20-tr-exo-3c-maxxspeed-120-e-25-faltreifen

Així no veig clar si els Ikon que venen són 3C o no, tampoc sé si quan estiguin aquí hi haurà cap distintiu que ho acrediti. 

Pendent de decidir de fer venir l'estanteria específica per els equips de caminar i puntualment córrer, a veure, a veure. 

MTB, MTB, MTB.

Sense Gran Vols de dues rodes, per prudència, i perquè no sé si vull una experiència de Gran Vols de dues rodes ara motivada aquesta pensada per una lectura molt exigent d'un terreny molt poc estable, referit a trams intermitents de transicions constants de sec a humit, a moll i tornem a començar.

Visita a una de les capitals ahir dijous, no hi va haver arròs però, poc a poc. En tot cas sembla que s'obre la porta a que de ser podria també ser de pas i no d'una estada permanent. Com esmento avui molt condicionat per la visita d’ahir estic més per ser-hi puntualment cada certs dies i prou, i si cal ni ser-hi que tampoc passaria res. Altres indrets centren també el meu interès, quines coses oi? 

Ardent Race 2.35 )) +

Poc a poc portaré a terme la compra dels nous conjunts de pneumàtics, veurem així si podem normalitzar aquest model vell de pneumàtic.

Es veu que em resisteixo a establir formalment l'Arden Race com a parella de ball, doncs finalment venen cap al Mirador en aquesta ocasió cap el quart, una parella d'Ikons EXO TR MaxxSpeed, no són 3C perquè no els he localitzat de fet no hi ha disponibilitat, sí que hi ha molta més diversitat d'oferta en pneumàtics més de trail-enduro, no XC, coses del 650b, oi?

https://www.bike24.com/p2943682.html?origin=ACOL

De fet mira si està ajustadet aquest aspecte de la disponibilitat dels pneumàtics, que vaig adquirir les  dues darreres unitats disponibles, renoi.  

També venen una parella de discs de frens molt interessants per mi, tot i que no sé si seran massa carreres-client, com ho són uns discs de fre Sram Centerline X Rotor Centerlock Internal Spline en 160 mm. per mi també sempre molt difícils de disposar, que segur que no però que jo cada vegada que els he cercat només els he localitzat en 140 mm. 

És que discs XTR en 160 mm. tampoc n'hi ha, i no vull demorar més tenir perfectament al dia els pneumàtics esmentats i els conjunts de frens dels dos Dracs. El tacte de les meves manetes de fre és horrorós, ho he normalitzat però és un bàsic que cal corregir inmediatament, a veure si no perdo el fil i aquest apartat queda perfectament reconduït amb l'arribada dels nous discs de Sram, i muntant a la segona Lynskey els discs nous XTR que disposo. 

Els discs Sram no els he utilitzat mai, i menys amb un conjunt de frens XTR, em reservo en darrer terme la possibillitat de muntar un conjunt complert de frens Sram de la fila llarga que conjunts que disposo de frens d'aquesta casa per estrenar.

https://www.bike24.com/p2909691.html?origin=ACOL

De moment els pneumàtics vells i els disc vells la segona partida per eliminar ja han marxat del Mirador. Així quan arribin els discs i els pneumàtics nous aniré per liquidar una part més d'aquests consumibles, quedarà però encara per decidir els pneumàtics de la Spot Brand i la Vicious per poder feniquitar definitivament o quasi, la resta dels pneumàtics i discs pendents d'actualitzar.

Discs concretament en queden quatre per retirar, els de les dues Lynskeys, i pneumàtics referits als muntats a les bikes, vuit, dos Ikons posteriors i dos Ardent Race davanters de les Lynskeys, i els quatre Ramblers de la Spot Brant i la Vicious.

Les opcions de pneumàtics per mi avui per les dues bikes d'acer serien uns Aspen en 2.25, en principi doncs no descarto seguir dins de tram Ikon, tot i que els Aspen fa temps que em roden pel cap. 

Sobretot vull una versió de pneumàtic amb certa continuïtat, i que les botigues en tinguin un cert estoc tot i que les 32" podrien tornar a alterar aquesta estabilitat de subministrament, veurem, veurem. 

En tot cas no faré estoc de pneumàtics preveient aquesta situació que esmento, si de cop en mesos o durant el 2027 el mercat es decanta totalment per les rodes de 32", i les 29" i de retruc les 27,5" i 26" veuen restringides l'oferta de pneumàtics doncs ja ho enfocaré en el seu moment, així miraré de no tornar a omplir les caixes amb un nou estoc de pneumàtics.

https://www.bike24.com/p2803841.html?origin=SRP

Així la setmana 42 la vàrem tancar amb un 5/7, prou bé donades les circumstàncies, a on he anat de menys a més referit a l'evolució de les bones sensacions, funcionant bé físicament sempre i amb una sensació de certa pesadesa que ha anat de més a menys. 

Privilegiats, oi? ))

De mentre no hi ha Vol a aquesta setmana 43 i ja estem a primera hora de dimarts, sí que hi va haver ahir caminada sense carrera, i prou bé, per no dir molt bé. 

Hem fet tot sigui dit a aquesta setmana passada un acumulat interessant de quilòmetres a dalt dels Dracs, motivat per aquest increment d'hores a dins dels Vols entre setmana, que hem de veure si s'estabilitza la tendència positiva o tornem a la freqüència anterior, no ho sé, segurament penso puntualment així per aquestes pluges constants d'aquests darrers dies, o no i el dubte té una base més àmplia, espero que no doncs m'agradaria passar més hores a dins dels Vols entre setmana per mirar d'obrir la porta a les llargues distàncies del cap de setmana. 

De mentre  com esmento hem portat a terme dues caminades significatives, memorables podria fins i tot dir, certament, certament, les dues sota un plugim intermitent que des de l'inici de la sortida ja ens va acompanyar, i a on a vàrem anar amb les jaquetes específiques de pluja, la Gore meva i la 7Mesh, així com les gorres de Gore, i les Trabuco esmentades tots dos conjunts de Gore Tex també. 

Tot Gorewear ))

Si potenciem un punt més el caminar i el reincorporat córrer puntualment com a reforç a la bike hauré d'establir un petit espai específic per els equipaments que disposem que comença un altre cop a ser rellevant, a on ahir mateix no ens aclaríem amb les tèrmiques noves de Gore de màniga llarga que disposem, per aquestes dues disciplines que per a nosaltres seria una i prou, doncs el propòsit no és diversificar en dues modalitats de caminar i córrer, si no que sigui un combinat 80-20 estable respectivament, és a dir amb un predomini del caminar sobre el córrer.

Valorava si fer venir el calçat de caminar per la muntanya per terreny sec, d'humitat i pluges moderades ja disposem de les Trabuco Gote Tex, dubtava perquè he localitzat un model de la La Sportiva sense cordons, que van amb dos cables amb BOA, però em frena que les Jackals actuals em fan una lleugera molèstia ja tot començar en el pla, concretament  a la zona de l'empenya i prou però que no disminueix tot i afluixar els cordons, quines coses, a l'hora que les Trabuco 13 o les 14 pesen molt com a opció número ú a casa, inclús les Max 4 o les 5 mateixes. 

Les Trabuco 14 i Max 5 ja les he tingut al Mirador però les vaig tornar tot seguit, les primeres per molt grans amb el meu número, i les segones per un punt massa ajustades amb el meu número també, crec recordar, així ara per ara de ser Trabuco aniria a per les 13 o les Max 4. Veurem, veurem perquè La Sportiva noves que estic mirant tenen la zona esmentada diferent que em molesta de les Jackals que jo disposo actualment. 

MTB, MTB, MTB.

No hi ha Grans Vols de dues rodes ara per ara, estic doncs aturat al Gran Vol número 195, poc a poc. 

I a on mantenir el Gran Drac de dues rodes totalment a punt així com la Super Armadura de Gala, ara per ara és l'única tasca que he de seguir de prop, curiós doncs la característica número ú com amb els Dracs és que cal vetllar la pressió dels pneumàtics i la número dos verificar l'estat i la tensió de la cadena, quasi que diria que res més ara per ara. 

En tot cas les pluges constants no acompanyen a la meva dinàmica dels Grans Vols de dues rodes de fet quasi que cap tipus de sortida, poder poden ser però no cal en el meu cas. 

I tampoc conviden aquestes pluges a les visites-aventures a les diferents capitals, sobretot per l'experiència darrera de ja fa uns mesos sota la pluja a on em vaig encetar tots dos talons, renoi, renoi, renoi. 

També em ve al cap la coincidència que es va donar que el restaurant on anàvem a fer l'arròs els dijous va tancar les seves portes per la impossibilitat de poder disposar de personal especialitzat, segons esmentava la circular publicada, quines coses també, oi? 

BB ) 10+

Brembo brakes, quines coses, qui em diria que els Dracs anirien amb els que podrien ser dels millors frens dels mercat, que no sé exactament si serà així o si ja ho és.

https://brem-p-001.sitecorecontenthub.cloud/api/public/content/f18048cc391c4a4ea6429e8db54004d0?v=08a44efc 

Passades vint-i-quatre hores, renoi, el Canis desinflat, i quan he anat a baixar la pressió del Maxxis la vàlvula, la meitat d’aquesta se m’ha quedat als dits, així l’Ikon també s’ha quedat sense pressió, o sigui tots dos pneumàtics totalment desinflats a una breu estona de tornar a ser a dins dels Vols. 

Així dins de la normalitat segurament ens tocarà fer ús de la mini bomba de mà dins del Vol, fet que por acabar en haver de muntar una càmera, d’aquest tram en tenim una certa experiència, de fet forma part d’aquest manteniment acurat també. 

Dins del Vol passades unes hores en quatre ocasions dins de la sortida vaig haver d'afegir aire a l'Onza, el Maxxis nou de la Betty zero requeriments d'ajustar la pressió, va funcionar de podi, renoi, amb el risc amb el Canis de quedar-me amb part de la vàlvula a la mà.

Ara a dissabte de bon matí d'aquesta 42 el meu Onza torna a estar sense aire, i el Maxxis de la Reina literalment perfecte ))

Sembla que el destí dels discs de fre vells està decidit, agafats de la mà de tres pneumàtics més, dos d’ells els que portaven del darrera les Lynskeys, i un tercer que si bé el darrer dia em va semblar que tenia encara recorregut un cop de costat amb els nous el vaig veure diré prudentment diferent, és hora de deixar enrera components que em generin cap mena de dubte per petit que sigui, d'esborrar cap tipus d'interferència, quines coses, en tot cas seguidament aquests consumibles deixaran de fer presència als Miradors. 

A punt per marxar del Mirador ))

Un cop marxin els pneumàtics vells, i els discs de fre vells de la imatge estic segur que tindré més aire, respiraré millor, menys pressió també, ho escric i ric però no tinc pressa )))

Em queda pendent normalitzar el rendiment dels frens, confio properament poder millorar els frens XTR amb l’arribada dels nous discs de fre que encara no he comprat a data d’avui, i posteriorment bé amb les Lynskeys o bé amb les noves bikes via els nous frens Sram, tot i que ho escric i tot seguit penso en Shimano no en Sram, renoi, curiosament penso en 140 mm. darrera, no en 160 mm.

Està prou bé perquè he alliberat una caixa sencera de pneumàtics, la segona d’aquest mes, quedant ara únicament sis Arden Race en 29", i no recordo si tots són en 2.35, no és important però, crec que també disposo d’un o dos Ikons en 2.2, no n’estic segur. Curiós he eliminat crec recordar deu pneumàtics, ara tres més, i encara en queden vuit més que seguiran el mateix camí. 

Cal veure que de les bikes muntades sis dels pneumàtics també passaran immediatament a millor vida, quatre Ramblers i dos Arden Race, i que els dos pneumàtics nous posteriors que he muntat a les Lynskeys quan arribin els nous Maxxis també els retiraré-eliminaré, persegueixo aconseguir quan faig referència a pneumàtics zero interferències, i ja estic tardant. 

Així he d'eliminar encara en total setze pneumàtics, que podrà semblar molt però jo diria que després de vuit anys amb quatre bikes muntades no és cap exageració, igualment si fem referència a disc de fre, marxaran sis discs ara i quatre més quan arribin els nous, en total deu discs de fre en vuit anys tampoc és cap consum per desgast que sigui excessiu, diria que fins i tot a l'inrevés. 

De seguir el ritme actual de sortides augmentarà considerablement aquest consum de pneumàtics i de disc de fre, de fet no parlo de ferodos perquè quan pedalem de valent comprem pacs de ferodos de vint-i-cinc en vint-i-cinc, en caixes vull dir, coses. 

I ja no et dic res si entrem a territori de les llargues estades a dins dels Vols on triplicaríem mínim els quilòmetres acumulats, de fet això ja està passant aquesta setmana mateix on en doblat les hores a dalt de la bike de dilluns a divendres, passant de l'hora tocada cada dia a tocar de les tres hores, que bé. Altra cosa si ho mantindrem, de mentre però tot això que tenim, oi?

No sé si serà a dins d’aquest mateix mes, crec que no doncs tot i que estic predisposat a fer venir una carretada de consumibles varis, no crec que tot i arribar aquests mes em decidís a muntar-ho a les bikes tot seguit, millor dit mentre tot just ho escric com a possibilitat ja penso, de cap manera ))

 

Sense aire ))

Lògicament l'Onza donant la nota, i mira que l'experiència és determinant en aquest cas doncs fora de Maxxis la meva esmentada experiència a l'hora d'estabilitzar la pressió dels pneumàtics un cop muntants és horrorosa. 

Així és evident que han de venir els vells models de nova fabricació-generació de Maxxis. Ep i que amb els Onza amb diferents models rodadors, i que no els recordo ara nosaltres hem participat a unes 24 H SOLO sense una sola incidència, crec recordar,  i sense haver de gestionar en cap moment la pressió dels pneumàtics, com sona, com sona. 

A segons d'aquesta imatge de l'Onza desinflat les vàlvules fent de les seves, emocionant, quines coses, no diré que rar, a l'inrevés, hauré d'incorporar els adaptadors Schrader? 

Però dubto perquè el liante número ú també ho és el segellant i ja no et dic res si hi afegim més llocs on pugui instal·lar-se el líquid segellant, i mira que ell fa la seva funció mirant de parar tota fuga d'aire, dic també perquè hi ha diferents actors protagonistes quan parlem de perdre aire ara sí ara també, en tot cas concretament ara ha fallat la vàlvula del nou Maxxis de la Reina del darrera, renoi, i no és el Canis el que  està fent fallida  si no el reten de goma exterior de la vàlvula, millor dit en aquests moments està passant això com a fuga principal d'aire d'aquesta roda del darrera de la meva Lynskey amb el pneumàtic nou ))

Un cop els pneumàtics nous estiguin al Mirador, procediré a retirar el Canis i l'Ikon nous i aprofitaré per renovar també les cintes segellants de les llandes. 

Mentre els Vols segueixen el seu curs, anem a per un 5/7 de sortir avui que no ho sé, els equips estan a punt, les sals als dos bidons, també la reposició feta de les barretes i els gels consumits a la darrera sortida, a veure, a veure, sonen les dotze al campanar, poc a poc, i miraré de recordar el mot, amb calma, amb calma. 

https://www.brembo.com/en/solutions/for-your-bicycle/kit-gr-pro

Dijous visita a la capital del nord, amb un doble propòsit, tots dos molt guapos, per primera vegada en anys Rapha i Lake els protagonistes de carrer no de Vol, i quina comoditat, OMG, i quina harmonia mental, segon propòsit una primera visita seriosa a un centre de bikes, he de concertar una possible via per donar oportunitat a la construcció dels nous Dracs, i també segurament ajustar components dels actuals. 

Dels Dracs complerts no ho crec, ni dels actuals ni dels nous, vull dir no tinc confiança amb cap entorn ciclista ara per ara referit a manteniments i reparacions, i així ja portem deu anys, és que la darrera experiència sent molt bona ara logísticament no ho tenim bé, diferents Miradors, sense Transportadora de Dracs, difícil, com sempre, però a l'hora més recollits també prou bé, oi? 

Curiós que valorava la possibilitat d'adquirir una nova Transportadora de Dracs ara també de Grans Dracs, esmentava fa res que la versió seria la extra largue de ser, sobretot perquè si els Dracs han de passar revisions a Girona, que ara passades les hores ho veig impossible, i els Grans Dracs a Vic, que tot i ser unes distàncies aquestes darreres com si parléssim de l'infinit, avui a dilluns de la 43 em sona més bé el xinès que la possibilitat de fer venir una nova Transportadora, coses.

MTB, MTB, MTB. 

En tot cas un primer pas, que podria sumar a facilitar-ne un segon, segurament no, però en tot cas ahir a aquesta 42 baixar del Gran Drac esportiu va prendre un to molt interessant, molt.

Baixar pressió )) 7+

Ara a primera hora, ni a trenc d'alba, ni de matinada, ni de bon matí del dimecres d'aquesta 42, la meva reflexió que no sé si es mantindrà, però la intenció és de baixar la temperatura del suflé evitant però lògicament que es desinfli, que en el nostre cas seria reforçar el gaudi a dins dels Vols, i allunyar-nos una mica de l'exigència massiva de l'objectiu d'un SOLO, que és literalment d'un nivell estratosfèric, mantenint però de fons el propòsit de ser a dins d'unes 24 H. 

I no ho dic perquè nosaltres ho visquem així, vull dir com una fita molt extrema, és evident que si fos així segurament no practicaríem ni aquesta disciplina ni aquest tipus d'objectiu esportiu, però distanciar-nos de moment una mica d'unes 24 H sí que ens podria ajudar a sumar aspectes que ens diverteixin més i ens exigeixin mentalment menys a l'hora que mantinguem viu i fins i tot augmentem el nivell d'exigència física a dalt de la bike, però alleugerint la tensió-pressió mental de fons que ens podria estar provocant la persecució d'un nou SOLO, que ho escric i renoi únicament penso en establir-concretar una data d'unes properes 24 H SOLO WEMBO ))

En tot cas crec que ens aniria bé en tots els àmbits prendre l'actitut que esmento, més gaudi i menys exigència, i en aquesta direcció crec que aquesta setmana concretament entre la 41 i la 42 he pres una mesura molt guapa com ho és tornar a les pressions baixes, així porto tres Vols a on abans de sortit a cada un d'ells he baixat lleugerament les pressions dels pneumàtics dels dos Dracs. 

Avui de ser serà el quart dia i crec que a la darrera sortida  ja estàvem en el punt quasi que ideal de pressions baixes dels pneumàtics, a on m'indica, m'orienta si és així que en els trams d'enllaç fent asfalt als revolts de baixada tenim a cada dia que passa un flameig una mica més marcat, sobretot del tren posterior, quasi que perillós si no disminueixes la velocitat, com en tot oi? 

Podrem valorar que el lloc per veure si portem les pressions adequades d'una MTB ha de ser a la muntanya, certament, però en el meu cas no regulo les pressions segons el comportament practicant MTB, vull dir jo a dalt del Drac tinc un punt a on els pneumàtics em funcionen, un i prou per a cada ús, que no és mai el mateix exactament. 

Vull dir si crec que el percentatge més alt de la ruta serà per muntanya vaig amb pressions baixes, si penso que els trams d'enllaç asfaltats manaran poso pressions més altes, quant de més altes he de dir que depenent del ritme que vulguem portar i de la duració prevista del Vol, si els trams de MTB seran més breus però molt tècnics aleshores prioritzo portar pressions més baixes, si seran pistes fàcils rodadores mantinc el criteri de les pressions altes. 

Rodar a pressions més altes em permet rodar més ràpid o fatigar-me menys anant al mateix ritme que a pressions molt baixes, si augmento el ritme també acabo entrant en fatiga, i a l'hora que amb pressions més altes a la muntanya rebem molt més els impactes, vull dir és tot un fràgil equilibri, no hi ha una resposta única concreta però sí una orientació general. 

Vull dir quan reviso les pressions abans de sortir valoro el Vol en conjunt, com ara que estem rodant sense desnivells apreciables ajusto al tacte la pressió del pneumàtic, coincideix ara que estic baixant les pressions aleshores no he fer córrer la bomba d'aire de mà, cert, però de caldre no llegeixo el que indica l'agulla de la bomba d'aire, sí ho sé, i per què no? doncs perquè jo actualment no relaciono una xifra amb un comportament, sí un tacte quan amb els dits pressiono-pinço els lateral del pneumàtic que m'indica que aquella és la pressió d'avui, coses.

Hi ha molts dies que dins del Vol ens diem que no portem les pressions adequades, motivat perquè em decidit a dins del Vol fer una ruta diferent, aquest seria els millor dels casos, doncs a la majoria cada ú ho pensa però ja no ens ho diem. 

Normalment a més distància aniríem amb un punt més de pressió dels pneumàtics, ho dic en condicional perquè fa temps que no les portem a terme, i si ho hem fet circumstancialment com que no ha sigut premeditat no s'ajusta el que finalment anàvem a fer amb la sortida llarga que hem fet, sí que molts dies darrerament agafem el segon bidó cert, també que ara cada ú porta quatre barretes i dos gels, cert, i que aquest rebost a dalt de la bike, dóna per molt, cert però també ho és que rares vegades optem per la via llarga, fet que fa que ens resignem a mantenir les pressions amb les que hem sortit d'origen, coses, sí, coses ))

Ara estem a un tram dolç, sense ritmes alts i sense pressions altes, referida aquesta darrera a que rodem fa quatre dies en el moment d'aquesta revisió amb pressions molt baixes, perfectes per muntanya, ideal perquè no fem trams tècnics, ni lents ni ràpids, i en els trams d'enllaç asfaltats evitem ara la velocitat. 

Cal veure que baixant amb els Dracs de fer un Santuari no diria que normalment ens ho prenem amb calma, ara no el fem un Santuari però de fer-ne un el miraríem d'assolir a pressions baixes, també a l'hora a ritme lent sostingut, i el desfaríem baixant més que lents, molt poc a poc, i segurament ara ens embolicaríem, o hi hauria ja un primer dia on el recorregut més tècnic-divertit ens cridaria a cada entrada d'un corriol que sonés a interessant, i a on segurament la nit acabaria sent la protagonista, segur, segur.

De fet a a aquesta 42 que ja portem un 3/3 ja ha sonat la frase el proper dia el fem, i ara no ho portem encara a terme perquè la Reina ha d'acabar de recuperar-se de la seva sobrecàrrega, però de fons sonen els tambors, que bé, oi?

Pneumàtic nou d'avui )

Aquest aspecte de baixar les pressions ha implicat passades les hores després del quart Vol portat a terme a pressions baixes de substituir els gastadets pneumàtics Ikon posteriors de les dues Lynskeys perquè ja presentaven fa dies un comportament amb una debilitat molt marcada referida a la flexió de les parets laterals del pneumàtic, que es manifesta amb aquesta ball desagradable fins i tot que es veu accentuat desproporcionadament en baixar les pressions, i que sobresurt encara més quan frenes amb el fre davanter a dins dels revolts, i no ha de ser necessàriament una conseqüència directa si el pneumàtic està en perfecte estat. 

L'últim pneumàtic nou que disposem ))

Vull dir hem de poder baixar les pressions, per això anem amb TR,  i a l'hora poder mantenir un comportament digne per asfalt de les parets laterals dels Maxxis, dic digne perquè primer que el pneumàtic no està pensat per sortir de la muntanya, en cap cas, i en segon terme i principal també perquè no tenim cap mena d'interès en que les reaccions fora de la muntanya siguin bones quasi que ni acceptables, però si no ho són tampoc d'acceptables ja és un clar indicador per valorar si el pneumàtic pot estar en el seu tram final o senzillament que està fora del seu hàbitat i prou i que el seu funcionament és el propi d'estar fora del medi on ha de ser, quines coses. 

Cal ser molt precís amb aquestes observacions, valorant en primer terme l'any de fabricació del pneumàtic o com a mínim l'any de la compra, segon terme quants quilòmetres porta, i el tipus d'ús referit a si està rodant i prou o estem fem trams molt castigadors per el pneumàtic, i en darrer terme i per mi el número ú la pressió d'aquest, doncs totes aquestes reaccions, comportaments es poden arribar a corregir mitigar parcialment o fins i tot totalment modificant les pressions. 

Així si ets un ciclista expert segurament amb el tacte dels dits ja concretes abans de sortir en segons si la pressió és l'adequada per el tipus de sortida que tens pensat portar a terme, si no tens aquesta experiència doncs et toca tirar de manòmetre i poder així anar agafant aquesta experiència per poder acostar-te a treure el rendiment del pneumàtic, dic mínim perquè els extrems en la nostra disciplina mai són bons, sempre que parlem d'un entorn d'aficionats com és en el nostre cas. 

Un pneumàtic TR en perfectes condicions et permet rodar a baixes pressions sense perdre aquest bon comportament de les parets laterals. 

Hi ha altres factors que afecten aquest comportament de les parets laterals del pneumàtic, a part del bon estat d'aquest i de la pressió que decideixis portar, com ho són el tipus d'ús importantíssim, l'amplada interior de la llanta també, o si utilitzes una HT o una full suspension, ja no et dic res si com en el nostre cas ho fas en rígides a on tot es simplifica molt, doncs hi ha menys variables indirectes a controlar, directes aparentment en tenim més però tampoc és evident, en cap cas. 

Però jo esmentaria l'amplada interior de la llanda, i diferenciaria dos grups primer, com ho són un primer tipus amb pneumàtics de 2.0 a 2.25, i un segon tipus amb pneumàtics de 2.35 a 2.40.  El primer grup jo crec que amb llandes de 19 mm. fins a 23,5 mm. de paret interior, fins i tot 25 mm., doncs l'amplada de la llanda afecta al comportament del pneumàtic, aquesta amplada de la llanda afecta per excés i per defecte. 

Sempre relacionades aquestes amplades amb la pressió del pneumàtics, vull dir una amplada de pneumàtic proporcionada a una amplada de l'interior de la llanda et permetrà optimitzar una pressió per cada tipus d'ús traient de l'equació la interferència d'aquests flancs que flexen en excés per una base massa estreta dels llavis del pneumàtic amb la unió amb la llanda, i a l'inrevés és a dir una base massa ampla de l'interior de la llanda com esmentava no sé quin efecte pot arribar a provocar, ho desconec, vull dir no m'imagino que els llavis del pneumàtic que segellen amb la llanta estiguin sobresortint més que l'amplada del propi pneumàtic.

En principi per defecte a mi actualment anant amb 19 mm. i un 2.35 de pneumàtic em transmet un excés de flexió de les parets, requerint per evitar aquest efecte de treballar a pressions més altes.

Un excés d'amplada com he esmentat no sé quin efecte real tindrà perquè no hi he anat mai, coses, Ja ho compartirem si mai rodo amb les ENVE  de 40 mm. d'interior.

Amb les Notubes de 29 mm. d'interior de llanda i amb els Maxxis de 2.35 el funcionament és òptim referit a que el pneumàtic i la llanda semblen treballar de manera més consistent tot i anar a baixes pressions.

Amb les Notubes de 23,5 mm. d'interior de llanda i amb els Maxxis de 2.35 també funciona bé, fins avui el conjunt més equilibrat per mi. 

Amb les Notubes de 19 mm. d'interior de llanda i amb les Maxxis de 2.35 ja no ho recordo com funcionen, el fet és que lentament hem anat augmentant l'amplada de l'interior de la llanda, sense adonar-nos que seguíem aquest procés. 

Amb el pneumàtic Maxxis de 2.0 i la llanda d'interior de 19 mm. mai havíem pensat amb llandes més amples, és més és que ni teníem idea d'amplades de llanda, sobretot perquè amb les UST no les TR el conjunt era més robust, molt més, i que amb 2.0  UST no hi havia la més mínima insinuació de cap tipus de flexió de les parets laterals comparat amb les TR. 

Això si parlem de Maxxis,  perquè amb Hutchinson, o amb les Continental, o amb les Schwalbe dels models més orientats a XC ja donaven símptomes preocupants de debilitat dels seus flancs de nou en nou, però també presentaven aquest comportament perquè eren molt més lleugeres que les Maxxis, vull dir intervenien també d'altres factors.

No feu massa cas si són de 23,5 mm. o de 25 mm. o de 19 mm. o de 21 mm. sí que propers a aquestes amplades els comportaments han sigut els esmentats. 

No he pedalat mai amb amplades de llandes davanteres superiors a 29 mm., ni tampoc mai amb amplades superiors a 23,5 mm. posteriors, coses. I com esmento hem normalitzat les Notubes Arch davant i darrera. En un altre moment verificaré que siguin aquestes les mides interiors, curiós són de 26 mm. les Arch MK3, no 23,5 mm, doncs això així corregeixo darrera com a màxim he portat 26 mm. d'interior de llanda ))

Alp-X PRO 2in1 ))

Finalment hi ha hagut  quart Vol, i després de la darrera aportació el gel ja ha sortit ubicat al seu nou lloc de transport.

Com queda la vista des de d'alt ))

MTB, MTB, MTB.

A les vuit del vespre Gran Vol de dues rodes, el 195,  a on l’objectiu ha sigut posar en pràctica el darrer curs de diumenge, i certament que ha sigut força sorprenent, no he tingut les millors sensacions, ni de lluny, però hi ha hagut una millora tangible que es diluirà poc a poc amb el pas de les setmanes, ara encara no, així he de dir que l’experiència d’avui em torna a deixar sorprès gratament. 

A primer cop d'ull la lectura del revolt diria que fins i tot està un xic distorsionada en aquest moment, té certa lògica doncs després d'una jornada tan tècnica com la diumenge a on des del primer segon que ets proper a les instal·lacions on s'imparteixen els cursos tot està estudiat per proporcionar la millor de les experiències, i aquesta intenció es respira com esmento des del primer instant, un cop ja a dins del recinte quedes gratament impressionat per la qualitat de cada detall, és que no hi veig un aspecte negatiu per comentar, un cop ets a l'aula el curs la part tècnica-teòrica és molt clara, transparent, directa, i un cop passes a la part tècnica-pràctica tot està planificat per quasi sense fer-te un propòsit d'una manera no sé si dir poc agressiva, perquè en aquesta edició si bé sols hi va haver una caiguda un punt extrema jo he tingut sensacions contradictòries sense ser-ho, com ho són que hi va haver uns instants que la meva percepció era d'estar fent unes pràctiques d'un disciplina molt violenta, molt, després van anar passant les hores no moltes perquè aquesta sensació em va arribar proper a haver executat el 75% del curs, però passats aquests instants rars per el to d'aquesta sensació que vaig experimentar aquesta part pràctica va seguir ordenadament el seu curs. 

I tenint present que en aquesta ocasió per primera vagada vaig anar i tornar amb el meu Gran Drac de dues rodes, aquesta tornada em va indicar que el curs havia anat molt bé  doncs vaig seguir fent ruta un cop va finalitzar aquesta nova edició, i va anar prou bé doncs al final l'anar i el tornar va rondar les quatre hores de desplaçaments ben tocats, i en total vaig ser fora del Mirador una mica més del que vaig esmentar rondant les dotze hores. 

Així que un cop a dalt del Gran Drac de dues rodes tres dies després d'aquesta experiència de formació no s'ha manifestat en una primera capa més exterior, sí com esmentava a un nivell de més profunditat, com ho és una calma dins del Gran Vol de dues rodes difícil de percebre a primer cop d'ull, sí que sembla que ha consolidat puntualment de forma immediata. 

Ara si tinc la capacitat de treballar aquesta millora podria fins i tot establir-la de manera constant, fet que diria és un pas important per la meva millora pilotant, la calma, UF ) 

De fet seguint el fil de mirar de treure interferències, i redundàncies aquest factor per mi nou com ho és el de la calma dins del Gran Vol de dues rodes és un catalitzador per afavorir aconseguir millorar en aquests dos apartats. 

Cafè sense xoco ))

Ahir vaig fer visita a la capital del nord, avui no, i demà podria ser, ahir no vaig fer gelat, tampoc vaig fer xocolata, sí un cafè, breu per haver d'atendre diferents converses referides a Grans Dracs, i totes interessants. 

10 anys )) +

Curiós fa uns dies mentre pedalava notava entre els teixits del culot Alp-X 2in1 com si quelcom corregués per dins, renoi, finalment va quedar en una sensació res més, però amb aquestes que en pujar la part més externa del culot vaig descobrir una butxaca molt fina a la licra que va rapada al cos, renoi vaig pensar fins avui no l'havia vist, una estona després un segon descobriment al quàdriceps esquerra com ho és que també hi ha una segona bosseta idèntica a la del dret, ja no esmento quina pensada en va venir )) en tot cas a partir d'ara sé que disposo de dues bosses petites a aquest ja de per si excepcional culot. 

No les utilitzaré però perquè l'escalfor del cos fa que si hi porto una barreta aquesta quedi normalment fosa amb l'envoltori i quan estàs fatigat poder gestionar aquesta situació se'm fa quasi que un impossible, d'aquí la bossa del TT. 

Si tingués un interès especial en poder utilitzar-les com la de no voler portar una bossa com l'esmentada, minimitzant tot accessori innecessari, segons com pots voler fer-ho, aleshores segons la composició de la barreta aquest procés esmentat amb l'escalfor entre la barreta i l'envoltori no es produeix de manera accentuada, podent arribar a evitar que això passi. 

En tot cas avui per avui no estem en aquest tram, i ara per ara en sé de la seva existència, tan de les dues butxaques com de les barretes, també em ve al cap que els gels sí que poden anar-hi sense cap mena d'inconvenient, a l'inrevés, a l'hivern et pot anar bé que el gel no estigui tan fred, tot i que la meva experiència quan he passat fred extrem a un SOLO és que tot s'ha congelat, literalment, bidons, barretes, no recordo si els gels també doncs els pensaments, el cap el tenia en un altra pensada, com ho és aconseguir mantenir-me a dalt de la bike, objectiu que crec que no he aconseguit a cap edició amb aquestes condicions climàtiques.

Butxaca interna Alp-X 2in1 )

Fa anys que sortim junts aquest equipament i jo, de fet ara mentre escric penso que a diferència dels culots que han anat venint després avui jo repetiria a ulls clucs amb aquest 2in1, idèntic, i amb els culots més nous no, amb aquests darrers quan donin pas a una generació nova de culots esperaré una evolució dels actuals, mentre que amb l'Alp-X 2in1 no, el voldria exactament igual. 

El darrer Vol el de dilluns, d'ahir doncs, el primer d’aquesta setmana 42 a on vàrem aprofitar per sortir a l’hora de dinar allargant però una mica més, no per res sí perquè passats els primers quilòmetres les sensacions ens van portar en aquesta direcció, i un cop un altre cop al Mirador les hores i els quilòmetres havien anat caient. 

De manera que limitats-sensibilitzats  de fons per un horari de treball la sensació va ser però molt bona, una jornada complerta, molt, a on finalment al vespre a tocar de les nou va quasi convidar a portar a terme la caminada de rigor que finalment però no va ser, i no passa res. 

Mallot Nº1 ))

Ahir equipat de Gore, excepte els mitjons de Shimano, que ara fa una setmana han agafat el relleu un altre cop, són un punt més alts que els Mavic i Pearl Izumi retirats, sí però un punt i prou, negres això sí, i d’una comoditat extrema, molt, costa de digerir. La resta com sempre, així la Reina equipada també amb una Armadura de Gala de cinc estrelles Bikeradar, Gore de culot blau fosc  i mallot groc, Spintshift els dos, jo lògicament Alp-X PRO, el groc i verd de mallot i el culot 2in1 negre, ella les S-Phyre blaves, jo les negres, ella el Hirzl, cascs Aether blau ella, jo Synthe negre, Sportful i Castelli de gorrets, i les ulleres fotocromàtiques.

Un equipament que funciona és un conjunt invisible, doncs això aquests conjunts diria que de tots els que disposem estan dins de la mitja, així no hi puc esmentar ni una sola mancança. De fet únicament hi ha un mallot de Shimano, crec que és un i prou que funcionant quasi perfecte sí que és cert que les bosses del darrera em queden massa a munt i d'un accés poc flexible, l'entrada de la butxaca vull dir.

MTB, MTB, MTB. 

Ahir descans de Gran Vol de dues rodes, hi ha molt que digerir, i per poder fer-ho necessito reposar les instruccions rebudes el curs de diumenge per part dels monitors. Unes les podré posar en pràctica entre noves i entre les que ens han refrescat, d'altres certament que no sé per on començar, i un tercer grup que ara per ara les descarto, sobretot les que formen part de facilitar el buscar els límits.

Un punt ara passades les hores sobresurt entre tots els experimentats a aquesta nova edició, el de la cordialitat, des del vigilant de l'entrada als monitors, i com sempre dels assistents, aquests darrers a cada edició hi anem a aprendre i aquest propòsit facilita l'existència d'un clima preciós, certament. 

De fet l'amabilitat ha estat sempre present a cada edició a la que he tingut el privilegi de poder assistir, cal veure que el nivell, la qualitat del curs en conjunt és excepcional, i poder assistir-hi és realment molt positiu, molt, de fet marca la diferència, referit a experiència adquirida en el sentit que és tremendament pràctic, de manera que si tens la sort de sintonitzar correctament i poder interioritzar part del contingut com és el meu cas, o si tens la capacitat de fer-ho en la totalitat del curs la millora pilotant adquireix un to de progressió constant amb uns primers resultats molt tangibles immediatament. 

De fet no estic acostumat a aprendre quelcom i menys a poder posar-ho en pràctica de manera immediata, fins el punt que em quedo gratament impressionat, renoi. I em ve al cap una ocasió a on hauria pogut viure una experiència de manera immediata extraordinàriament satisfactòria i encara ara em sap greu haver-la ajornat uns mesos, i que finalment quan es va fer realitat va ser impressionant, quines coses. 

Ara però ja no podria ser doncs la Transportadora de Dracs va marxar,  aleshores hi ha vivències que ja no són repetibles, o sí i com a cada repetició del curs passa a ser una nova-vella aventura que m'enriqueix una mica més a cada edició que assisteixo, quina pensada-emoció més guapa, oi?. 

N12 )) ++

Desconeixia que Time també estigués sota el paraigües de Sram. Time sempre ha sigut una referència per mi, sempre ha sigut el pedal de condicions de fang extremes, mai n'he tingut uns però, m'ha frenat sempre  el desgast prematur de la cala, coses.

https://www.bike-components.de/en/time/Speciale-12-Small-Clipless-Pedals-p93684/?v=9230-black-gold

Nosaltres després de l'etapa passada amb Crank Brothers Egg Beater 11 en el moment més àlgid, a on el punt del desgast de les cales força significatiu també va ser un punt determinant, com el de requerir un manteniment considerable dels seus eixos. 

Així des del 2013 any a munt any a vall que no hem sortit de Shimano, des dels més senzills però com roques, els 520 i/o 540 ara no ho recordo que porto a l'On One, fins ara que tan a les dues Lynskeys com a la Spot Brand i a la Vicious totes quatre van amb Shimano XTR, aquestes dues darreres no crec que portin més de 500 Km. amb aquests pedals, podria dir fins i tot entre la suma de les dues, no ho sé del cert, crec que fins i tot estic tirant llarg. 

Blue Team ))

Entre Vols, una setmana on aquests, les caminades i els Grans Vols han combinat, repartint-se 1/3 cada un el temps, i he de dir que ha sigut molt satisfactori, molt, segurament milloraria la seqüència dels Vols doncs una segona setmana repetint un 3/7 és un punt baix, però he de confiar que estem carregant bateries aprofitant aquesta seqüència més moderada de Vols per descansar molt i mirar així de refer-nos del tram d'onada de calor d'on venim de mesos, i confiant que fer-ho així serà aquesta precaució inicial promotora de grans aventures a dins del tram de Vols. 

De fet bosses de sota seient que encara no tinc clar el fabricant, i sí una mica més definit el volum, però en tot cas aquestes pendents de concretar encara pensant en sortides de més de dos dies, també les llandes ENVE,  i els frens Sram aquests dos components ja al Mirador de fa mesos, són tots tres equipaments els protagonistes a aquest tram. 

També ho és el proper nou calçat de caminar i córrer per muntanya per tots dos on les Trabuco 13 o 14 per sec han de venir, així com les meves Nike Pegasus 41 o 42  per asfalt per sec també. 

Mentre es consolidessin aquests aspectes esmentats  va evolucionant la possibilitat de l'arribada d'un nou Mirador a la capital del nord, o a una nova o vella ciutat per nosaltres que implicaria en el cas de ser Girona  de l'arribada de dos quadres nous que serien penso un inici de traca sensacional, a l'hora que les bikes actuals són difícils de millorar fet que em genera un petita contradicció. 

Ja no et dic res si penso en les dues Voodoos noves que hi ha a dins de les seves corresponents caixes de fa ja uns anys, vull dir que no m'agradaria fer venir quadres nous i que aquests passessin a fer companyia d'aquestes darreres, UF.

Vull dir coincidint amb aquesta diversitat de disciplines les pensades són més expansives, a l'hora que per moderades que ja està també molt bé. Un mix aquest que segur que requereix d'un equilibri de certa complexitat, segur, segur, de fet en puc donar fe.   

He de pensar que condicionat per el primer Mirador, ara cercant espai, i a l'hora descartant, quines coses, tot amb l'objectiu de poder potenciar les properes entrades de les Màquines de Prosperitat. Que per cert aquestes necessiten la nostra presència o únicament compartir situacions complexes, però no d'un espai a on ser-hi tots, quines coses, oi?

Així veia de matinada segur que per el fet d'estar encara adormit vull dir confós a totes totes que en aquest estat el context i  el contingut per mi es veu totalment equivocat que l'espai requerit és de 250.000 m2 i 1.000 m2 de Mirador, és evident que tinc un cert punt de confusió, per dir-ho suau sent generós amb mi mateix,  ja estava així al 2005 amb el Mirador al centre neuràlgic de Barcelona, com al 2007 amb el projecte fundacional que no va ser, com al 2009 on uns apreciats genets em van proposar al Gironès un espai per un pressupost vint vegades l'import que tampoc ens podríem permetre, i no va passar res doncs ens hi volien que és el que realment  importava i importa avui. Passats els anys en el 2022 al Mirador una veïna em va proposar d'adquirir un Mirador del centre del poble, de mínim 500 m2. cada espai, repartits en dos edificis, no sé si 500m2 en total o 500m2x2, i segurament uns 10.000 m2. en total. Cal contrastar aquest excés, que no necessitem per nosaltres aquestes dimensions, aleshores? tenim sort doncs de no necessitar-ho, millor dit de pensar que no tenim aquesta necessitat perquè de ser passaríem a tenir un greu problema, situació aquesta darrera que no tindria solució, sí un mal recorregut i un pitjor final, renoi. 

Vull dir encara ara em ve al cap la meva reacció de no tinc ni idea perquè està convençuda que som les persones que podríem fer un pas com aquest, ara passats aquests darrers anys tornem a valorar espais, hem après molt, ara no cal que m'ho proposi un tercer com al 2009 o el 2022 ara ja m'ho proposo jo sol )) 

El fet però és que aquesta matinada tornava a coincidir amb una espai de 280.000 m2, 1.000m2 de Mirador, en diferents edificis, i lògicament un 30% més d'import d'adquisició, lògic, lògic, i ara la nostra capacitat segueix sent la que ja no teníem de 1/20, així ara encara hem millorat més, referit a que com més costerut és més protegits estem de poder fer, doncs ara la situació és de 1/30 que tampoc ens podríem ni podrem permetre, quines coses. 

En tot cas aquest moment expansiu era a les quatre de la matinada, a on em vaig despertar submergit entre les Fades de la Foscor, normal era negra nit, i vaig haver de deixar de mirar possibles Miradors perquè a cada nova proposta estava més despert-desconcertat, renoi, fer-ho així vull dir deixar de mirar possibles Miradors i decidir mirar El Guardaespatlles ha funcionat prou bé doncs vaig dormir tot seguit crec unes quatre hores més molt plàcidament, que bé, que bé, oi? )))

https://www.sram.com/en/time-sport/campaigns/march-through-time

MTB, MTB, MTB. 

Preparant-revisant aquesta intervenció el curs d'aprendre a pilotar ja ha sigut, la meva quarta participació, una per any, una anada a 10ºC, a trenc d'alba, a on no he passat fred sí fredor a les mans, en tot cas anava molt ben equipat per aquesta temperatura, i he de dir que a nivell de programació venint de l'infinit he arribat vuit minuts abans de l'inici teòric del curs que a la pràctica han sigut quaranta per haver començat mitja hora més tard aquesta edició. 

I a on per primera vegada hi he anat amb el meu Gran Drac de dues rodes, curiosament ha estat la primera edició a on hi han assistit altres pilots totalment equipats de dalt a baix, vull dir he estat menys sol en aquest aspecte. 

Un altre novetat és que he estrenat monitor, durant mig curs, a la segona part d'aquest he repetit experiència amb l'instructor amb el que vaig coincidir al darrer curs de nivell avançat, en aquest ocasió com a les anteriors l'amabilitat ha seguit sent el pilar de l'experiència, sempre es caracteritzen per aquesta faceta, la de ser molt amables, que bé. 

Quan portàvem noranta minuts jo ja hauria posat punt i final a l'experiència, fatigadet, per viure el moment amb una intensitat excessiva o no i és una disciplina intrínsecament molt extrema, fet que de fons em genera una advertència de cert pes, i bé en tot cas encara em quedaven més de quatre hores, renoi. 

A mig curs la calor era realment insofrible per mi, i mira que m'havia tret la tèrmica d'Assos, i no portava el meu casc si no el proposat per els organitzadors, per primera vegada he acceptat-assumit fer-ho així, i bé vaig tardar cinc hores a adaptar-me, a la quarta encara pensava en anar a buscar el meu casc. 

Una tornada al Mirador passant per el Baix Empordà, una visita necessària aquesta i molt positiva després de les darreres inundacions, que va posar fi unes hores després, passades onze hores des de l'inici d'aquesta aventura. Una tornada molt emotiva passant per el territori de la ceràmiques, renoi, i bé temptat de portar a terme un dels Santuaris que finalment no va ser, condicionat per la fatiga, també perquè aquest darrer es caracteritza per ser molt sensible als despreniments, i aquest punt encara no el porto del tot bé, certament.

Una edició la d'aquesta nova participació que dóna per ser motiu de certa reflexió, nova per mi, doncs mentre hi era la pregunta d'aquesta extrema sensació mentre el portava a terme, referit a sentir que és una modalitat molt arriscada per mi va ser tot i que puntualment una pensada que em va contraure, vull dir va activar-me els mecanismes de màxima precaució, que ja està bé en part o del tot, però una cosa és confiar-se i una de molt diferent és contraure en excés fet que em deixa emmarcat en una rigidesa que pot arribar a ser contraproduent si més no en concepte, vull dir és certament un mecanisme de protecció, aleshores en una disciplina a on el risc és present en cada moviment aquesta pensada, actitud per mi és totalment necessària a l'hora que em genera aquesta contradicció, prendre una actitud propera a relaxació per mi és imprescindible a dalt del Gran Drac de dues rodes, però lluny totalment de la confiança, sense confondre aquesta darrera amb la manca de seguretat-convicció a l'hora de fer cada lectura dels revolts i posterior execució termes aquests dos seguretat i convicció que s'han d'equilibrar perseguint la màxima harmonia.