Exciting times.


The ideas, thoughts and actions in life are just like riding Skyline at Storm-Lo: find the flow and enjoy the ride!

SingleSpyder.

dilluns, d’abril 12, 2021

De gala ))

No és una frase de casa, sí apreciada a SV.

Sense Vols de fa mesos, avui mirava un video de la WEMBO del 2017, a Finale, i quasi que les emocions m'han portat a experimentar un xoc d'alegria ))

Nosaltres hi érem, i de fet fins a la darrera participació a l'edició del 2018 vàrem ser prou competents en aquesta disciplina. Ara ja fa més de dos anys, OMG.

Mentre no hi ha sortides, mentre tinc les bikes i els equipaments a punt, us vaig esmentar que estava fent venir diferents armadures de gala però en aquesta ocasió 100% de carrer amb clares reminiscències ciclistes, en aquells moments, pantalons, samarretes, i camises de màniga llarga i també curta, amb les corresponents jaquetes, tots aquests equipaments específics de carrer, però confeccionats tots i cada un d'ells per marques ciclistes. Em faltava però part del calçat, tinc de fa dos anys tocats dues marques que m'havien proporcionat diferents opcions per a ús específic de carrer, i ahir en vaig fer venir una tercera, d'aquesta darrera espero millorar en l'aspecte de la comoditat, perquè per exemple les diferents Lake que tinc del primer segon són dolces i amoroses, excepte si són negres, però les crec recordar 30a aniversari són com un guant, per passada la primera mitja hora no ser tant com semblava durant els primers minuts, no diré incòmodes tampoc, les dues versions en negre però són rígides tan que poden arribar a generar cert temor sols de pensar-hi, i tant, les Pearl Izumi bé, no diré tampoc molt bé. Ara els dos parells que venen són per un ús mixte, bike i carrer, com sona, jo únicament les vull pel dia a dia de carrer, perquè les màquines de prosperitat no requereixen d'haver d'anar amb la mateixa precisió que els seus propis mecanismes interns dissenyats i construits des del Mirador, i en aquest nou format, també tenim nou requeriment de com poden ser de com han de ser les noves armadures s de gala per a l'ocasió, entenent que tot i ser de xarrer  sempre segueixen sent  armadures de gala i per tant referides a bikes, que bé, que bé, que bé ))

Aquestes noves adqusicions dubto de si 500 g. la parella és molt, no ho sé, i que la sola és considerable, espero siguin prou dúctils i no tinguin un comportament com les diferents Lakes negres que com us deia són realment exigents, si les de MTB fossin així no formarien en cap cas equip amb els equipaments de gala actuals, mare meva.

Estic perseguint els Gates amb una pinyó i boixa podria dir diferents, a veure si em surt bé i puc comparti-ho properament ))

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de març 14, 2021

Impacient ?

No, crec que no, ganes de refer, de promoure una notable evolució de la Vicious )

No sé molt bé el motiu, però porto dies mirant corretges, mirant ENO's, Phil Wood's, sense molta determinació però, però amb constància, més encara, que penso és un mix més agradable, a on ho faig equipat en el dia a dia quasi el 100% de referències ciclistes quasi inapreciables però presents per qui conegui una mica, o amb certa profunditat el sector, aquestes armadures de gala excepcionals per ser per a un ús específic de carrer les vaig fer venir una mica per fer-me memòria que tot i ser ara lluny dels Vols, tenir present que hi va haver Vols, i que sempre cal pensar, o per a mi està bé fer-ho en el sentit que podran tornar a ser, i tant, i a on rememoro amb puntuals però intenses imatges de Vols entre gegants de granit, entre el ara ja sí segon Mirador dels Dracs, i a on hi reposen una modesta representació, cert, i que será motiu segurament de properes aventures, que bé, que bé, que bé. Aquest segon Mirador té una cararcterística que sobresurt sobre moltes, o dues, dins que els dos Miradors són tallers de màquines de prosperitat, a aquest segon és específic d'aquest to, és a dir hi ha quatre espais diferents, tots ocupats específicament per professionals, a on nosaltres en tenim un, i el segon aspecte a remarcar és que té molta, molta llum a cara Nord, és a dir d'entrada no genera cap to d'excés que ja està prou bé ))

Un entorn proper de risc, dins d'ell? podria ser, podria ser, tot i pensar, sentir que estem distants la proximitat dels singulars contagis ens envolta fins el punt de ser-ne possibles, veurem, veurem, el neguit de mentre ens implica en potser en excés, en tot cas millor ser prudents, oi?

Refer el concepte de les dues bikes metàl.liques, passar-nos a artesans dels components, un White Industries, Phil Wood, Paul Components, aquest darrer ja em costa més, totes però semblen ser bones opcions, avui penso que són oportunitats més encertades a les seves arrels HM, però siguent vies totes tres, tenint destinacions diferents fet que comporta també de diferents seleccions de possibles, més que provables nous components. WI em fa dubtar per no proposar Hollowtech 2, i els antics eixos tot i que no són, són, crec, crec perquè avui hi anem de cara ))

Cal profunditzar sobre aquestes qüestions per ser un tram interessant, i un cop dins d'aquestes ja és obligat fer-ne campanya, ser-ne protagonistes entre tots ells, en cap cas sense la seva absència, o això penso, també ens sobrevola l'opció automotiva, però entre els 104 i els no BCD estic més pels darrers, més net, més sinuós, entre, mentre i durant, en tot cas que bé aquest pensar, que bé ser-ne part, o i tant ) ara passats els dies ho rellegeixo i el mot automotiva ni idea a què fa referència )

Sense haver de ser eficients les dues iron bikes ara ja podem deixar-nos anar, els XTR, si no són frens i perquè no fins i tot pedals, permeten aleshores doncs opcions brillants, segurament poc pràctiques, cert, segurament millor, per què no? Si les DT no calen les propostes tenen una magnitud que enlluerna, de fet mentre escric aquesta intervenció estic certament impressionat pel tipus de contingut, pels components protagonistes que impulsen les dues joies del Mirador, perquè són elles les promotores de tan bones pensades, mtb, mtb, mtb. 

dimecres, de febrer 17, 2021

Calma )

Bikes aturades, sense Vols, dins dels Grans Vols, sí, però esperant prudentment entrar a dies més propers a la primavera, o això penso ara.

Fa dues setmanes vaig treure l'equipament d'hivern que faltava per despertar, renoi, i crec que tornarà a les seves caixes sense have sortit ni un sol dia, prou bé.

Avui a primera hora he coincidit amb dues persones del tram gimnàs, i clar m'han vingut moltes pensades, moltes, totes i cada una d'elles enfilades a un turonet de bones sensacions, molt bones. Bàsicament la pensada és, des de finals de 2018 que no paricipem a cap aventura SOLO, és a dir fa més de dos anys, i tot i un 2019 aturats, un vint mantenint a mínims però mantenint, estic molt content del què entenc està per venir, sempre insistint mentre faig referència a Vols i Grans Vols, en cap cas en el millor dels casos a l'extrema situació d'aïllament que vivim. 

Estic valorant si portar a terme unes breus però significatives millores el Gran Drac més nou, veurem. 

Estic mirant quines peces em falten de l'Ibis, i de les altres dues bikes pendents de muntar, dubto perquè no sé massa bé per fer el què, com a objectiu vull dir, i en tercer lloc tinc una pensada preciosa per la Vicious, a veure, a veure )

He adquirit diferents equipaments de roba que m'arribaran avui segons DHL, específics per a treballar al taller que encara no tenim, però que crec que disposaré properament, i que tenim previst que sigui un espai per a fer els manteniments de Dracs i Grans Dracs, de fet l'espai el tenim fa dos anys, però ha anat passant el temps i és ara que li estem acabant de donar forma, a veure, a veure. 
La roba és fabricada en principi per uns americans, i el gramatge és pensat per evitar de fer-te mal si estàs fent tasques tipus dins d'un entorn indistrual, renoi que bé, que bé, que bé, oi? Quan dic treballant ho dic en sentit metafòric és que no vull escriure jugant, però seria el terme més encertat ) 
He agafat tres pantalons, tres samarretes de màniga curta, una camisa també de màniga curta, i una jaqueta, tot específic per a taller. També vull fer venir uns guants de la casa Sealskinz també de taller, però no aconsegueixo localitzar la talla, de la roba he demanat tot S i dubto també, no sé si m'anirà justeta, però és que la M quedava entre tres y vuit centimetres més gran, tot i que jo d'aquesta casa abans del confinament sempre anava amb M/L, i amb les camisetes crec recordar de fa més d'una dècada sí que portava  la S, he apostat per tan finalment per la S, i si no sempre ho podré tornar. 

Fa un Sol que convida a fer, tot i que ahir sortint des de SV amb el Gran Drac més esportiu direcció el Baix Montseny sense aquest, amb unes condicions de molta humitat vaig fer una anada i una tornada senzillament memorable, no tinc mots que defienixin la quantita de sensacions que van agafades de la mà d'aquest mot. En tot cas un cop som a on som gaudir és literalment un present que té tant de pes que no sé com expresar-ho, diria que no té valor perquè queda fora de l'escala coneguda per la part de dalt, per la part alta d'aquest, i aleshores el mot valor no ho pot abastar en tota la seva magnitud, si parlem de sensacions, OMG. 

MTB, MTB, MTB.

dissabte, de gener 16, 2021

I podem dir "no és fàcil" )

Cert, cert, dins de tot plegat, i a on les circumstàncies en proposen situacions de novetat darrera novetat, o això sembla, perquè aquesta intervenció ho qüestiona de soca-rel, el què no posaré en entredit és que des del març per el Mirador aquesta situació és totalment inèdita, dit això tornem a la meva exposició.

El fet és que el fer prudent pot anar agafat de la mà del fer lent, a responsable hi pot anar també agafat a estable, així dins de la lentitud i dins de l'estabilitat definides des del Mirador per dirigir-se a perdre la lentitud, i també l'estabilitat cal proposar la necessitat d'haver d'enfocar situacions noves constantment, jo avui considero que distanciar-se de la prudència i de la lentitud no és un tram a considerar, és una opció entre moltes, cert, cert, totes respectables, també. 

Sense anar més lluny, poc a poc he anat aturant l'arribada dels Grans Dracs de dues rodes, no deixat de banda, sí mentre no sigui més entenedor per a nosaltres el tram, que no es tracta de res més, que sigui un tram pausat, de qualitat, i amb presses aquí on som no hi ha la possibilitat de gaudir-ne per a nosaltres, crec, crec. De mentre frenem aquesta aventura, aprofito per seguir amb la millora del Gran Drac més esportiu, el més nou dels tres, que aquest a diferència dels de dues rodes sí és una realitat de quasi ja fa ara dos anys, i a on ara estic a la recerca del model de casc més adequat, que ja en tinc de cascs, és evident, però n'he de seleccionar un de nou que a mi em doni la sensació que és l'específic per rodar dins del circuit ara sí ara també amb aquest Gran Drac tan singular, que no crec que sigui el recorregut que finalment portem a terme però que fer-ne els preparatius, dedicar temps a la preparació, les sensacions mentre ho fem són molt guapes. Ahir llegia sobre les característiques de construcció del casc, sobre aspectes de les diferents possibiltats de les ulleres, del pes, dels materials, i mentre m'informo d'aquests aspectes tot roda prou poc a poc com per sentir-nos bé, aleshores un cop dins d'aquesta bona sensació que finalment no entrem a rodar dins d'un circuit amb dos Grans Dracs no és important, si no que mentre ens preparem per fer-ho ens ho passem d'allò més bé és el què sí paga la pena. Si és o no una bona pensada? ho puc aclarir, és prou bona, la millor? no, no ho deu ser, el fet és que no cal que sigui la millor d'entre totes si tot va de bones pensades, amb que sigui prou atractiva, prou positiva ja fa que sigui l'opció a la què dediquem el nostre temps sense masses dubtes, o part d'aquest, que els dubtes siguin sempre un aspecte a tractar des del Mirador ho relaciono per sort amb que els peus els tenim a terra, o propers com a mínim. Un altre aspecte dins d'aquest punt són els dubtes lògics si d'entre totes les pensades a portar a terme, si d'entre els diferents projectes de Dracs, i dels diferents Grans Dracs, podríem estar portant a terme d'altres propòsits més positius encara en lloc d'aquests, temes més competents per a ser portadors de més qualitat encara en el dia a dia, i he de dir que sí, que segurament, segur que sí, però com deia l'àvia "qui fa tot el que pot...".

I així anem gestionant, anem gaudint cada minut del dia a dia, a on ara mateix Dracs, Grans Dracs i Transportadora van siguent els portadors d'una part de les bones sensacions del Mirador, també les diferents màquines de prosperitat, també el projecte de tenir una segona base des d'on treballar la millora de les accions de precisió a portar a terme sobre aquestes darreres i darrerament també valorem la possibilitat que acollissin a parts dels protagonistes dels Vols. La valoració de cada un d'aquests aspectes esmentats concentra els nostre interès, la nostra atenció. 

Sembla que la Transportadora de Dracs ja funciona correctament, avui anant al Baix Montseny ho corroboraré una mica més, i si durant les properes jornades es confirmés que la protagonista de portar a terme els Vols està prou a punt, perquè mai està del tot a punt, aleshores obrirem la porta a estudiar el punt que ja us vaig esmentar de si incorporar un sostre llit, també de si afegir la possibilitat, la prestació de poder arrossegar un remolc per a Dracs, i Grans Dracs, per segons a quins temps entenguem que estem poder entrar a un circuit itinerant a on ser-hi sigui en si mateix el contingut i el continent a l'hora, renoi ho escric i estic emocionat, que bé, que bé, que bé, oi?

Ahir a la nit l'Ibis era una de les bikes que més em venia el cap, d'aquesta en tenim el quadre, les rodes, els pneumàtics, la direcció, la tija, el seient, el crankset, el BB, la potència, dubto de si ja tinc el manillar definitiu, no tinc clar so he d'insistir amb l'opció Moots, en tot cas el tenim, tenim els frens, també millorables, però els tenim, així com el pinyó, el plat, la cadena, i em falta la forquilla, seguramente l'opció dfinitiva sigui l'Enve, els pedals, que seran els XTR, i crec que no em deixo res, que tampoc és important, oi que no? La forquilla Enve torna a ser finalista, estic entre ella i una segona opció perquè estic considerant com respectar una de les dues geometries originals que proposa el fabricant, concretament la de 100 mm, però he consolidar que ho estic calculant dignament, no diré bé, en cap cas, en cap cas. Si us hi posessiu vosaltres a mirar-ho no us en sortirieu perquè no us estic donant tota la informació, vull dir si l'Enve fa 470 mm. amb 100x15, i el mínim per aquest quadre són 490 mm. crec recordar d'entrada modifiques en quasi 2° la geometria, que és una modificació notable, i també l'alçada del BB, que queda perjudicat significativament, però no és la realitat de la nostra Ibis, però aquesta ja seria una altra aportació que avui per avui la deixem de banda. En tot cas aquestes eren les meves pensades ahir el vespre amb l'Ibis. I ara també recordo que ara l'Enve nova és crec recordar més alta, uns 490 mm. i de 110x15, o no i és una opció més i prou, és que a 110, com a 148 jo encara no hi sóc, no per res més que pel fet de no tenir pressa, anys no és prou per ser-hi, i no crec que aquesta afirmació sigui sorprenent a aquest espai. 

Sobre els Vols, encara no hi ha retorn, i he de dir que aquests dies mentre no estic a dalt del Drac pensava en les ganes de muntar la Yeti ASR-SL amb l'opció de 120 mm. geared i sortir a veure quines sensacions tenia, el fet però és que són pensades, no propòsits, perquè geareds les relaciono amb botigues físiques, no sé perquè doncs els darrer nou Drac muntat aquest 2020 no és single speed, ha estat muntada 100% el Mirador sense requerir de l'ajuda d'aquests tipus d'establiments, sí que l'Ultimate del darrera requerirà de retallar el cable, i també purgar, i avui per avui no estic gens motivat a anar-hi, però fa més de nou mesos que està muntada a punt per ser estrenada i no ha rodat ni un metre, vull dir hagués pogut anar a la botiga i avui la bike nova seguiria aturada, millor així, millor així, i tant. Valoro per evitar el tema d'ajustar l'allargada del cable de fre si comprar uns frens SLX o similars amb l'allargada correcte ara que sé quina és, en tot cas les possibilitats hi són, això és positiu. 

Sobre els equipaments, de poc podria anar quel els d'hivern no surtin de la caixa on descansen des de l'hivern passat, perquè fa quatre dies que els migdies tornen a tenir temperatures prou suaus com per poder rodar equipats de tardor, i a més la ressentida lumbar dreta em proposa d'esperar a requerir els equips de primavera, i jo no ho veig malament avui, ara, a veure que penso els propers dies.

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de gener 02, 2021

Caminar cap a una bona direcció ))

Durant aquest darrer 2020 han vingut tres direccions per les tres bikes pendents de muntar, i unes Lake per gaudir del tram, les primeres indiquen la direcció, i les Lake ens hi porten :-)

Curiós que no tinguem més novetats pel què fa a Dracs, ni a Grans Dracs, sí que durant aquest 2020 la Transportadora ha sigut revisada, posada el dia de dalt a baix, i de fet encara estic finalitzant-la, i no té a veure únicament en que té els seus anys que també però curiós que estem repetint reparacions derivades de les operacions fetes pel taller. També cal esmentar que el reacondicionament ha sigut tan extens, s'han reparats tantes coses, posat tantes peces noves que veig raonable que ajustar-les correctament totes requereixi del seu temps. 

Ara en una breu estona tornaré a sortir amb el Gran Drac esportiu directament cap el Baix Montseny, fa un dia humit, cert, una mica com ahir, i les sensacions pilotant aniran totes i cada una d'elles vestides en mode prudència, i tant, i tant ))

Ahir el vespre vaig repassar les pressions de dos conjunts de rodes, un mix de Crest i Flow, no sé molt bé el motiu, entre ells que la Vicious i la Spot Brand recuperaran la seva versió més extrema de MTB, crec, perquè ho escric i visualitzar una ruta de les sogres em treu un somriure, i tant, i tant, quantes vegades no he publicat des de l'extrem del port de Blanes, o des del Palau Sant Jordi, OMG. Cert que avui no podria repetir aquestes distàncies, tampoc està permès, cert, cert, però físicament tampoc està avui el meu abast poder-ho portar a terme amb certa dignitat, he de ser prudent i tocar de peus a terra, a l'hora que la determinació i la constància són els pilars per poder repetir-les en un futur, i si per confinament no podrà ser, doncs que quedi resumit a aquest condicionant i prou, per tan tinc coses, propòsits molt interessant a portar a terme, oi?

Curiós ara a les tres tocades de la tarda venint del Baix Montseny passant de tornada proper a Torrentbó ja en tenia prou, quina tensió pilotar, renoi, renoi, renoi ))
Tampoc ajudava portar el calçat Pearl Izumi, no sé perqué, excessivament gruixuda la sola, no ho sé, en tot cas sí que m'ha ajudat notar un cert aire fresquet rodant a baixa velocitat sempre, com sempre.
Amb tensió m'agafa un punt intens de calor que implica de tenir una certa incomoditat, i que quan entro a aquesta no estic gens a gust. A un altre moment, a un altre espai, si es donés el cas a un altre Mirador lluny de l'actual entraria més en detalls sobre aquesta extranya sensació, però on som/sóc ara cal ser prudent i respectar aquest grau de descripció, i tant.

MTB, MTB, MTB.

divendres, de gener 01, 2021

U del u del dos mil vint-i-u )

Aturats els Vols des de fa unes dues setmanes per una lleugera lumbàlgia que m'indica actuar amb prudència per no repetir el final del 2018 )

Content dins de la situació, moderadament seria el mot prudent, i a on reiniciar els Vols està a tocar, ara ha de deixar de ser present un lleuger sorollet de primera hora del matí a l'inici de la columna que no genera ni dolor, però sí com un rascar lleig molt lleuger, i és un sol instant, i cada matí a primera hora una mica menys, un cop sigui inexistent tornaran els Vols de Drac, i tant, i tant, crec ))

Hauré de fer un petit salt pel què fa a tipus d'equipament, perquè les temperatures han baixat notablement des de la meva darrera sortida, en tot cas molt millor ara que no pas fa un any a on els equipaments de cada estació es guardaven amb el pas d'aquestes sense haver quasi ni sortit, o sense haver sortit, no és el cas, els equipaments de tardor en aquesta ocasió han anat fent el seu ús, molt, i per tant per aquest motiu també estic moderadament satisfet. 

Les perspectives de Vol hi són, ahir mateix vaig revisar totes les pressions de les bikes, fins i tot de les que porten els pneumàtics Maxxis Rambler, vull dir que el cap em porta a pensar positivament en referència a la possibiltat de properes sortides. Ja volia sortir ahir per alló del darrer dia de l'any, però aquest petit soroll a la base inferior de l'esquena, tot i ser molt breu i sense dolor, repetit aquest mateix matí, també ha comportat que avui tampoc hi haurà Vol, i no passa res.

Una molt bona notícia, ahir vàrem tenir festival, mantenint una preciosa sessió/conversa amb el nostre Primer Ministre, ja fa dotze anys que volta pels USA, i mai millor dit, renoi, renoi, renoi ))

Jo ahir vaig fer venir un nou joc de Lake's, també molt singulars, i ja serà el setè que ve cap el Mirador des del 2010 cap a aquí crec recordar, aquest ara amb cordons, no amb el BOA com a tancament.  Vindran per ser utilitzades amb el més esportiu dels Grans Dracs, i també està molt bé, feia dies que dubtava, setmanes, però finalment amb l'argument que aquesta versió no es seguirá fabricant, que aquest tipus, aquesta modalitat d'ús no tindrà successores, com amb les Pearl Izumi comprades físicament a Fort William el 2018, crec que calia decidir-me i fer-les venir tot seguit, com així va ser, com així va ser. 

La Transportadora aquesta setmana ha tornat a requerir de ser reparada, un pas breu pel taller però reincident. Una junta de goma nova de la nova ròtula del cantó dret de la direcció presenta una pèrdua significativa de greix, una brida nova que no tanca bé el motiu, i ja és el tercer cop que cal repetir aquesta operació, a veure ara si aquesta revisió ja és la definitiva.

Tot just ara a les onze menys deu entra el Sol per primer cop des d'aquest matí per les finestres del Mirador, que bé, que bé, que bé, oi?

L'arribada dels Grans Dracs de dues rodes ara per ara aturada, a veure, a veure, no sé molt bé a on som en aquests punt, veurem, veurem. I tampoc m'he decidit a fer venir la segona armadura de gala específica, i mira que us ho exposo i ja em venen ganes de fer el primer doble pas, és a dir fer venir l'equipament i també el primer dels dos Grans Dracs de dues rodes que han de venir. En tot cas ara per ara tot aparentment aturat ))

Dia u, el primer de l'any, deixem darrera quasi encara a tocar a la setmana 52+1, i obrim avui la 1/52, OMG.

MTB, MTB, MTB.

diumenge, de desembre 06, 2020

5°C )

Bé, fins i tot diria prou bé, però no millor bé, avui el Vol quasi no el porto a terme, he tornat del Baix Montseny amb el més nou dels Grans Dracs, i tot i una super experiència de conducció, ja us vaig esmentar que havia hagut de pujar una mica la pressió dels pneumàtics, la sensació mentre tornava cap el Mirador no era de poder fer un nou Vol, tot i així després d'una barreta proteica natural, he preparat una concentració inferior al 6% amb aigua també de proteina, d'aquesta darrera únicament he ingerit 250 ml. durant l'hora i mitja que he estat rodant, dels 750 ml. preparats, els cinc-cents restants han caigut dinant a tocar de les sis de la tarda, cal pensar que he arribat del Vol a les cinc poc tocades, però tocades. 

Les sensacions, avui no tan rares com les dels darrers Vols, una mica millor, no però a les prèvies a sortir, però avui ja tornant fins i tot a on ahir ja decidia posar punt i final, avui he aprofitat per seguir una breu estoneta més, no per diversió, ni per un estat físic millor que el d'ahir, únicament parlant de sensacions mentre rodava, físicament vaig prou bé, lluny molt lluny d'on era a finals del 2018 però també equidistant d'on vinc perquè vaig comodíssim amb el Tune, així que les molèsties han desparagut del tot, OMG, i si he de triar prefereixo estar a on sóc, perquè per res vull tornar a rodar bé demà si això comportés quelcom germà de la situació dels primers mesos del 2019. 

Avui, a diferència d'ahir no he pogut evitar una breu coincidència, i mira que selecciono acuràdament el moment del dia i el recorregut a fer per evitar-les, però seguretat cent per cent de tenir èxit no la tindré, i així ha anat, el biker m'ha saludat molt efusivament jo no tan, no m'anava bé la coincidència, un altre dia, una altre any ja m'anirà millor, no ha faltat la cortesia per part meva però la mínima per mantenir les formes, res més. 
La limitació d'inici de les sis de la matinada no em permet sortir a tres quarts de cinc de la matinada, i si surto a les sis a les set des de fa uns mesos hi ha trams del Drac que són una mica rambles d'estiu, ho exagero una mica però és per definir-ho, no vull coincidir amb ningú mentre rodo, quan finalitzi el toc de queda miraré de rodar en la franja prèvia a trenc d'alba que és quan podré tornar a fer el Drac en solitari, veurem però què diuen les temperatures, i quin serà l'equipament que he de portar per rodar dins de les bones sensacions tèrmiques, quina emoció tot plegat, oi que sí? 

Equipat, avui les Five Ten han donat pas a Mavic, un dels cinc Gore l'Alp-X paravent en aquest cas del meu preferit quan faig referència a aquest equip, un dels quatre 2in1, guants de tardor, i mitjons específics d'hivern de la mateixa casa, avui com ahir la tèrmica de 150 de Merino de màniga curta, tapa colls avui també de Finale, Spōk, i Giro, avui negre però. He arribat a casa que notava les puntetes dels dits dels peus una mica més que ahir, el dia que torni a rodar amb les Kestrel aniré amb la combinació de mitxons de Gore d'avui encara més d'hivern que els que portava ahir, i a veure si funcionen millor que amb les Ultimate d'avui, veurem, veurem, avui he pensat a fer molts vells trams, necessito coincidir amb més grups de Falgueres Màgiques, això és bo, d'ells n'he fet diria que quasi cap, anem bé, crec si estic pensant en tornar a coincidir amb els Destructors de Murs, que no hem deixat de sentir-nos, però sí de veure'ns. 
Vaig prou bé tot i les pensades no massa predisposades a sortir a rodar, però el fet positiu entre molts és que avui consolidava el quart Vol de la quaranta-nou, i ja anem a per la cinquanta, a veure, aveure.  

Demà,  descans de Vol, fins dimarts no tinc previst tornar a sortir a rodar, que no de Gran Vol fins el Baix Montseny que aquest el tinc programat, i demà li toca el torn a la Transportadora de Dracs, que en el confinament dels caps de setmana descansa per prudència, per evitar malentesos de coincidir amb un control, que per cert fins ara no n'he vist cap, curiós.

Pensades, ahir mentre era dins del Vol amb el meu Drac quan ja estava tornant cap el Mirador vaig valorar que com que la darrera visita a Palafrugell amb la intenció d'agenciar-me de dos Grans Dracs idèntics no va finalment prosperar segurament després de dos mesos perseguint convèncer a aquests Grans Dracs Dual Sport que vinguessin a descansar al Mirador, i el fet de no ser prou convincent, que tampoc ho vull ser,  calia veure per part meva que segurament no hi hauria projecte de Grans Dracs de dues rodes, que ja no tocava, això ahir, avui la pensada era/és que està cantat que és tram d'arribada d'aquests perquè és el meu tram, curiós, de fet he donat moltes voltes a la situació fallida per decisió meva a Palafrugell perquè ara encara la miraria de portar a terme però fins i tot després de la impossibilitat segueixo pensant que encara em poden sorprendre positivament, que segur que no. 
En tot cas per aquesta setmana tinc el possible test de la versió californiana, la situació està que el tinc cedit tot un dia, fins aquí prou bé, la dificultat està en que l'he de recollir a primera hora i l'he de tornar a darrera hora del mateix dia a la capital, i logísticament no ho tinc bé, entre l'exigent i apassionant dedicació a les Màquines de Prosperitat, entre les estimades anades al Baix Montseny de cada dia, i en darrer terme la seqüència del retornats Vols que no vull que s'aturin per un test d'un Gran Drac, no sé un cop recollit el Gran Drac en quin moment prodria sortir a rodar si a les set de la tarda ja he de ser un altre cop a on l'he de recollir, no ho veig possible, o sí, o sí, és que ara pensava que ho puc fer a l'hora de dinar del dilluns, o sigui de demà, perquè a mitja setmana no puc a la tarda tinc durant cinquanta-dues setmanes l'any una revisió de dues hores d'una de les Màquines d'extrema precisió, i no podria tornar el Gran Drac perquè la revisió finalitza a les vuit del vespre, i el divendres el perdo perquè no podem sortir del municipi, o sigui o demà, o dilluns que vé, o un altre perquè demà és un dilluns molt i molt rar, massa rar, millor dilluns que vé de decidir-me, que ara ja no ho veig tan clar, fent referència a fer aquest test, la resta, el propòsit de tornar a fer Grans Vols segueix caminant, i tant )

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, de desembre 05, 2020

7°C i 3°C )

Les condicions de temperatura dels darrers dos Vols, com ho he fet per sortir en aquestes condicions passant a ficar-me a dins de les armadures de gala pels Vols ha sigut perquè el dijous i avui dissabte ha coincidit que el Sol ha sortit a l'hora del Vol, ahir mateix divendres que estic descansant de bike tenia moltes ganes de sortir, feia Sol, una mica, però vaig seguir el criteri prudent de respectar la seqüència que m'ha portat a aquesta repetició ara de quatre Vols per setmana, i que vull passar a cinc, i després a sis, però no ara, en tot cas el Sol a les darreres dues sortides dins de dues jornades amb el cel tapat ha sigut el catalitzador per sortir a rodar, un terme rodar que no indica en cap cas la realitat, perquè entre setmana per no dedicar-hi més temps, i els caps de setmana pel confinament no surto d'un radi d'uns tres quilòmetres com a molt de SV i per les característiques del lloc o puges o baixes per tan puc decidir el ritme i prou per fer-ho, però no el desnivell, i si no vaig lluny no tinc possibilitat de fer planer sense coincidir amb cotxes i/o persones, i sense mascareta he d'evitar a aquests darrers sí o sí ))

Avui he pujat un xic les pressions dels Ikon que havien perdut una mica de fa tres sortides cap aquí, i també he netejat frens abans de sortir. Avui per a entre 3°C i 5°C he sortit amb camals, Gore C7 2in1, tèrmica Merino de màniga curta, Gore paravent finíssima, Gore d'hivern de canya mitja, Hirzl prims, protector de coll, Spōk, Five Ten, Oakley fotocromàtiques, Giro, i he arribat el Mirador amb una certa i lleugera sensació rara els dits dels peus, les Kestrel són tan rígides que costa sentir-se bé tot i a temperatures templades, amb temperatures baixes doncs això, però avui tocava Five Ten i més val seguir sortint amb elles perquè el seu dia en vaig fer venir un primer joc que és amb el que estic sortint però m'agraden tan per concepte que en vaig fer venir un segon joc idèntic, sí senyor, per allò de no volies caldo? doncs dues tasses, així que un cop per setmana o cada setmana i mitja les Kestrel surten o surten, així aniran cedint una mica, espero. Els que funcionen perfectes són els culots Gore C7 2in1, van molt bé, en tinc quatre i crec que en necessitaria dos més, perquè ara roten els quatre ara sí ara també, no surto amb res més, els mallots estan sortint també crec recordar cinc Alp-X paravent, i la resta de mallots models diferents, però no marca, però pel què fa a aquests culots i mallots esmentats són ara mateix els pilars de les armadures. 
I si anem a zero graus entraran en escena les tres jaquetes Gore, de fet la jaqueta Alp-X ja ho ha fet, i ara que hi penso crec que serà la que em cuidarà demà, de donar-se les circumstàncies favorables com avui de sortir a rodar. Ho escric pensant una mica que favorables i 3°C pels genets del Mirador ve a ser quelcom per rememorar, que bé, que bé. Com us deia si baixen més les temperatures sortiran les jaquetes Xenon de Gore, així com les tèrmiques de màniga llarga de Merino més denses també, les botes d'hivern, els guants, i la gorra també per a clima proper a 0°C, que si seguim així hi som a tocar a dos, tres dies vista. Tot i que jo encara les armadures de gala d'hivern no les he tret de les seves caixes on reposen des de la darrera estació freda, veurem si a la cinquanta els hi toca entrar en partida.

Aquest vespré he arribat del Vol a les cinc, i fa uns minuts les vuit tocades del vespre pensava que tenia ganes de sortir a rodar ara, no ho faré, però és la millor pensada que vull tenir quan parlem de Vols, voler-ne més, curiós vers els que us exposava ahir )

MTB, MTB, MTB. 

divendres, de desembre 04, 2020

Van passant les setmanes :-)

I els Vols entre Dracs van siguent una realitat, que bé, també he de compartir que els darrers, uns cinc o sis, dies d'aquesta setmana i particularment el d'ahir no m'ho he passat bé, tampoc malament, però és que a les darreres jornades i molt especialment ahir encara no portava un quart d'hora que ja estava esperant finalitzar el Vol, curiosament físicament vaig prou bé, però mentalment no estic sembla per gaudir dels Vols, ho escric i no em va bé el què ús exposo, bé no ha de ser satisfactori tot el que sigui, això no indica que no sigui positiu fer-ho, vull dir el fet de compartir-ho. El què no sé és si m'ajudarà forçar el mantenir la seqüència dels Vols quan la pensada és l'esmentada, el moment tan singular, tan plural a l'hora, que vivim, a nosaltres no ens porta a estar predisposats, no concreto a què, perquè crec que és general, no ajuda a massa bé res, tot i així, tot i aquestes circumstàncies el dimecres el matí vaig anar a veure dos Grans Dracs de dues rodes a Palafrugell, i bé quasi torno amb ells a dins de la Transportadora de Dracs, finalment va quedar ajornat a dijous, i com són les coses que ahir el vespre vaig abandonar el propòsit de portar-ho a terme, llàstima perquè tot i haver sigut meva la decisió de deixar-ho córrer, avui passades les hores segueixo pensant que era una bona proposta, he de pensar pel fet de ser dos Grans Dracs de dues rodes idèntics, però no passa res, mentre mirava de fer-los venir ja una mica desorientat sonava el mòbil amb una nova proposta, amb uns nous candidats, fet que constata que a data d'avui passi el què passi el Sol segueix sortint cada dia, oi?

Equipaments específics dels possibles nous Grans Dracs, tot aturat )

Funcionament de la Transportadora, quasi de 10/10.

Components pendents de les noves bikes, no he fet res, curiós, hi ha Vols ara sí ara també però aquest retorn els Vols no va com esperava, ni com havia sigut els darres anys, ara estic refent les Lynskey a on estaven per Fort William 2018 i deu ser que no dono per més, cada dia penso en l'Ibis, i cada dia ho deixo estar, bé, després d'un dia en vindrà un altre, he de pensar. Prou feina tinc a recordar quines rodes tins per les Lynskeys, no recordava que tingues dos jocs complerts amb llandes Arch, i sí les tenim, i són les que piorten muntades ara mateix en substitució de les Crest, vull dir l'aturada el novembre del 2018 va ser molt amplia i contundent, i fa unes setmanes ara, des de l'octubre del 2020 que estic recuperant els detalls del treball fet del 2017 i el 2018, fins i tot em costa de digerir, molt, el fet d'aquest buit d'informació, no recordava fa uns dies perquè tenia dos Ardent, i era per si a Fort William es requerissin, però fa res no ho conseguia entendre, curiós, molt curiós. També és cert que el fet de quedar de cop apartat dels Drac, dels seu ús diari, i per tant dels Vols, no ajudava, i que recuperats els Vols cada petit detall va recuperant la seva posició, el seu propi pes ponderat, però és que hi ha moments que ni recordo que tenim dos quadres més de titani nous per preparar, i mira que els tinc dins de les caixes de la pròpia marca totalment visibles, vull dir no estan a un racó a on no hi penses perquè no les veus. 

Estic fent un primer treball pel què fa a l'alimentació dins dels Vols, per estar preparat per si les coses milloren i els Vols SOLO tornen, i si no fos el cas de mentre estic aprenent un altre cop alimentar-me correctament mentre rodo, a fer funcionar el pilot automàtic dins del Vol, és a dir sense haver de pensar, quan parlem de reposició d'aliments, perquè a partir de la volta cinc jo ja no penso, i puc afirmar que des decla tretze únicament descompto disset voltes més fins arribar a la trenta, i la resta de detalls dins del SOLO va en automàtic, i un cop a la trenta,de ser, vaig boig per fer-ne més, més que a l'inici, curiós, és que de principi necessito calma, i no és fins le tretze que em passa això, i no és fins la trenta que em sento realment molt bé per començar a rodar, bé segur que té una explicació lògica, de mentre però vaig treballant per adaptar-me a aquesta vella-nova alimentació a dalt del Drac.

He de dir, d'insistir que ajuda molt sortir regularment a seleccionar l'equipament adequat, ahir mateix a 7°C tota l'estona i les sensacions tèrmiques seguient sent inexistents, que bé, que bé, que bé.

El més nou dels Grans Dracs m'ha portat avui el Baix Montseny, OMG quina super experiència de conducció, quin privilegi pilotar-lo ))

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de novembre 08, 2020

Inbred )

Passats els dies d'aquesta aportació, mentre no la publicava he anat a rodar per darrera del Mirador, rodant a cada Vol els vint quilòmetres, diumenge vaig sortir en una bike de privilegi, l'Inbred, com va aquesta bike, la diferència entre aquesta i la de les rodes més grans és que amb l'Inbred cada metre no té desperdici, reactiva, fins i tot diria una mica nerviosa, lleugerament, però amb una característica que la fa super especial com ho és el fet de ser germana de la Superlight, de fet descansen a la mateixa planta del Mirador, les dues tenen un punt proper, per rodes, per geometries, per color també cert, i perquè bona part de l'equipament que porta la rígida prové de la Santa Cruz. 

Curiós que vaig sortir amb la 26" i des d'aquella ocasió les mixtes han sigut els únics Dracs que han sortit, ara vestida amb faldilla escocesa, és a dir Arch a les dues rodes, Ikon darrera, Ardent davant, 2.35 les dues, el seient, que bé haver recuperat un cop refet de la llarga lesió del 2018 el seient Tune? També he tornat a pressions baixes, molt, i certament que els TR EXO 3C de 2.35 van prou bé, sempre que combinin amb les llandes més amples, per altra banda ara per ara segueixo amb el plat de 28 dents específic per Escòcia, hauria d'haver passat a 32 un cop aquí, però ja el porta l'Inbret, i la Vicious va amb un 42 crec recordar, no recordo ara el pinyó de la Lynskey però tinc present que és un punt que tinc pendent per poder millorar els Vols de darrers de casa. No he caminat pel què fa a manillars Moots, no passa res, però fer-ho m'ajudaria a caminar una mica pel què fa a quadres nous pendents de muntar )

En tot cas cada setmana la bona notícia és que els Vols es van repetint entre seqüencies de tres i quatre, i per aquest motiu cada dia que passa les sensacions rodant van poc a poc millorant, m'ajuda força el fet d'anar tan lleuger, un pes ben afinat pujant fa que tot sigui una mica més fàcil, no tot havia de ser negatiu en aquests darrers dos anys d'una certa aturada dels Vols vull dir fa molt poc que he pogut tornar a muntar els components de la Lynskey el nivell de les condicions i d'exigència de Fort William, fins fa dues setmanes tota la feina feta a les bikes durant el 2017 i 2018 semblava que hagués estat d'alguna manera equivocada, ara sense les molèsties físiques la pensada torna a ser de ser propers a la perfecció, evidentment vista aquesta qualitat des de la meva llera, de fet aquesta tarda he modificat la bike de la Betty de manera idèntica a la meva pel què fa a rodes, ha sigut rapidíssim. En aquesta direcció els resultats semblen bons, avui he sortit a rodar sota una pluja simpàtica, ara sí gràcies a una seqüència de Vols repetida li tinc agafat els pols els equipaments, facilita molt poder triar un equip que funcioni per a cada dia quan surts ara sí ara també, tens més sensibilitat a la realitat que t'espera un cop a dalt del Drac , i els darrers dies entre 6ºC i 12ºC sempre he anat molt ben equipat, i avui sempre entre els 9°C i els 10°C tot i la pluja la sensació tèrmica ha sigut inapreciable, vull dir si no hi penso vol dir que vaig molt ben equipat. No rodo més de dues hores tocades, vaig començar amb vuitanta minuts crec recordar, i ara estic entre els cent vint i els cent quaranta, i no m'he proposat res més, sí que a minuts de començar a tornar cap a casa sempre penso crec que seguiré, però no ho faig per prudència, ha funcionat fins avui, doncs segueixo amb aquesta seqüència. Per res vull perdre l'oportunitat de seguir dins dels Vols, molts dies sense poder fer-ho, mesos, més d'un any, com per ara perdre aquesta preciosa ocasió que tinc, de deixar de gaudir-ne.

Un altre punt important, la Transportadora, aquesta modesta joia acaba de sortir d'una nova reparació, que ha fet que encara vagi millor, que bé, que bé, un plaer conduir-la, dolça, dolça, dolça, molt, l'he agafat per anar a SC avui, motivat perquè el nou Gran Drac en moll té una conducta divertidíssima, cert, però no sempre estic prou concentrat per estar el nivell de pilotatge que requereix, aleshores la T5 em cuida amb una rodar pausat, segur, i tranquil )

Els Grans Dracs de dues rodes, els primers test d'un d'ells de les versions californianes estava pendent de poder ser traslladat amb la VW a SV, però primer calia reparar-la, no per res, no era una reparació important, podria haver anat a recollir-la i portar el Gran Drac cap a SV, si no perquè vull que la Transportadora estigui impecable per a una jornada de test que ha de ser memorable en majúscules, recollir un Gran Drac de test no ho faig cada dia, fa molts anys que no en carrego un, molts, més de vint, i únicament el disposaré durant unes hores, un dia concretament. De mentre concreto la jornada de test estic seleccionant un nou equip, el primer més XC no em serveix ara, i aquesta nova armadura és més sofisticada que la primera, més DH, he de dir també que el pressupost imposa, no per res més que ja tinc una primera armadura complerta a casa que no sembla que tingui futur, i ocupa molt espai dins dels trenta metres quadrats de casa, i una segona ara encara més voluminosa, molt més que la primera em frena, si finalment tindrà ús aleshores perfecte, i tant, però si finalment el seu destí és germà del primer, bé, tampoc passarà res, necessito fer aquest recorregut, i si no té continuïtat benvingudes les dues super armadures, un privilegi haver pogut fer-les venir, això si em decideixo a fer venir la segona, que encara no ho he fet, tot i que estic a punt. Dubto també de si en aquesta ocasió fer venir un equipament més modest, o una versió reduïda a diferència de la primera que va ser de cap a peus, però no ho crec, de fer-ho fem-ho bé. Sóc del pensament que quan hi poses totes les eines, tens més possibilitats de fer, i de fer-ho bé, però no sé segur si aquest és el cas. En tot cas seguirem com fins ara aquest fil conductor.
Referit a l'equipament sense anar més lluny, ajuda molt tenir diferents equipaments de pluja potents a punt quan tens ganes de sortir, i el temps no ajuda, i certament que ha anat molt bé, molt, tornar del Baix Montseny amb la Transportadora pensant en el proper transport del Gran Drac de dues rodes, i un cop el Mirador triar l'armadura per pluja i sortir a rodar sota aquesta, que tot i ser lleugera convida a deixar-ho per un altre dia, és sensacional, i tant, i tant. 

MTB, MTB, MTB. 

diumenge, de novembre 01, 2020

Ibis nova )

Per tema de les darreres lletres a on esmentava d'un tema vell nou per mi.

El fet és que ahir mentre cercava informació dels Grans Dracs de dues rodes dels californians rodant pel desert del Moab, els d'aquesta part del Món consumeixen entre el vuitanta i el noranta per cent d'aquest tipus de Gran Dracs, i per tant els fabricant ho fan o així hauria de ser sota les especificacions úniques d'aquests apassionats californiants, i que no és per res però són poques, clares, i a l'hora quasi impossibles d'assumir pels japonesos i europeus, curiós però també cert, em va venir una pensada per a mi molt interessant, positiva. 

El fet és que el nivell d'especialització s'ha extremat de tal manera que els aficionats i prou, que formen  però com sempre el 95% del total és a dir els no professionals demanden productes de dues rodes senzills, per tant amb els components no extremàdament eficients, i per tant econòmics a l'hora, relativament lleugers, no massa lleugeres per mirar d'evitar d'incrementar exponencialment el preu, que siguin compactes, una mica el concepte gravel, és a dir per fer de tot sense fer res bé, tipus les mtb de trail, com us deia els californians demanen aquestes característiques únicament per rebre propostes per sota dels cinc mil dòlars, i els fabricants únicament les proporcionen rondant els deu mil, per sota fins i tot, però sempre molt per sobre dels cinc reclamats. I així, i estigueu atents, porten un estira i arronsa de mes de quinze anys, a on el mercat s'ha anat apagant poc a poc, i ara fa dos anys els japonesos van fer un primer pas contundent, i és a on estan, una única proposta en dos anys, però res de components senzills, tots de darrera generació, de costos enormes, res de relativament lleugers, super lleugers, i per tant duplicant el preu demandat pels desesperats aficionats, però tot i tots aquests inconvenients, val a dir que els consumidors d'aquests Dracs s'han fet grans, ronden sempre per sobre dels trenta, i quasi tots també per sobre dels cinquanta, condicionat aquest fet per ser els que podem assumir aquest despropòsit de pressupost. A aquest darrer grup hi pertanyo jo, i per tant ara esperant que em confirmin, o no que l'única proposta sigui o no la que ha de venir cap el Mirador. Jo ho tinc clar, però el cap em diu que ho he de raonar, de deixar reposar, que ja és el què estic fent, esperar. Ni que dir que qui espera desespera, que no és el cas, però la incertesa de si ens decidirem a fer-ne venir un primer, o si finalment no seguirem aquesta via, sí que ronda el Mirador, i mentre això passa la pensada ahir va ser que si vindran o no que avui està per veure, però sigui quina sigui la via primer els què han de ser els protagonistes han de ser els Vols, no els possibles o no Gran Vols, i tal dit tal fet ja vaig pel segon Vol.

Detalls interessants, el Gobi ha retornat la posició al Speedneedle de ls dues edicions de la WEMBO,  perquè ahir un cop ja recuperat notava el Gobi massa tou, com també he de mirar les rodes les actuals que no sé si han de ser, condicionant un altre cop els pneumàtics, la resta jo diria que de 10/10. I arribats a aquest punt la pensada és que motivat per la situació actual vull muntar l'Ibis de carboni, i deixar-la lleugera i 100% especialitzada per no sortir del municipi, per tant ha de pujar bé, i baixar bé, perquè a SV no hi ha res més, amb un plat i un pinyó per pujar parets amb comoditat, lleugera, molt perquè no estic en forma després de mesos d'un anar en bike molt intermitent i poc freqüent, i ahir vaig valorar que m'he de facilitar el poder sortir, veurem, perquè ho dic i la decisió de quina forquilla rígida hauria de venir no té contesta, l'Enve no sé si la veig, i fora d'aquesta que li falten dos cm. hi ha la Salsa que els té però pesa quasi el doble, i tot i no ser un super inconvenient, sí que és una barrera que costa de superar, no els frens que no seran els R1 nous que tinc si no uns XTR que tot seguit faré venir, perquè rodant a dalt del Drac ho he tingut clar, aquest o aquest. Una possibilitat és muntar l'Enve de la meva Lynskey per veure si funciona a l'Ibis, i si va bé, fer venir aleshores sí la seva propia, ho escric i crec que és una possiblitat, però en cap cas vull desmuntat la Lynskey per muntar l'Ibis, perquè no vull tenir aquesta darrera per fer SOLO, sí la Lynskey ara per ara, i ja puc dir que en tot cas sí contemplaria una candidata tipus IF o tipus Moots, he dit tipus no que siguin necessàriament aquestes marques esmentades, principalment per la dificultat en demanar-les, que podríem, però aconseguir-les després té tot un recorregut èpic, en tot cas en el tram a on som de les tres bikes noves pendents de muntar estic per fer primer l'Ibis, ja us ho aniré exposant mentre vagi avançant. 

MTB, MTB, MTB. 

dissabte, d’octubre 24, 2020

Cercant-la ))

La bona direcció, perquè la necessitem, i tant, i tant )

La direcció Chris King ja és el Mirador, va ser arribar, obrir la caixa on estava guardada, i quedar-me aturat a l'hora que molt satisfet de la qualitat de la CK, renoi, feia dies que no em mirava cap de prop, si bé és cert que la Spot Brand la porta i la Vicious també, no ho sé, literalment el defineixo com un producte de presentació impecable, a veure si restablim la nostra vella relació, i CK passa a ser marca principal de les nostres bikes, de les nostres direccions.

Tot seguit us vull comentar també que la Transportadora de Dracs també ja és el Mirador, la connexió del Turbo substituïda, concretament la tovera, i veurem si ara no respira ni una gota d'oli, també tenim el nou tap del gasoil, com la nova llum de fre posterior de la part superior de la porta, i el més significatiu i diria que important és que ara la T5 ja no deriva de manera important cap a l'esquerra, dic de manera important perquè fa tants mesos que vaig així, de tort, des del març crec recordar, que ara no sé si sóc jo o és ella que tampoc acaba d'anar recta, he de conduir-la més dies per poder veure a on som, en tot cas tinc esperances, prou bé. El motiu que provocava la desviació, sembla que ve pel fet que ara un cop canviats els neumàtics, les llandes, les suspensions, els discs de fre, crec, els silenblocs, tots, ròtules o/i braç de transmissió dreta, s'ha posat de manifest que el pont posterior podria tenir un antic lleuger cop, no hi entenc, però el fet és que el tren posterior està fora de tolerància quan perlem d'alineació, en tot cas ara sembla que detectat el motiu, s'ha corregit compensant, veurem, veurem, en tot cas ara no té ganes d'anar lleugérement però constantment a l'esquerra.

La Transportadora, no va bé, no va bé, i tant que no, el què va és molt bé, molt, quasi de costat a la Superlight, quan parlem de satisfacció en ordre de marxa, evidentment salvant les distàncies, la Santa Cruz és molt Santa Cruz.  Renoi, renoi, renoi, ja us vaig esmentar que ni de nova recordo aquesta bona sensació, millor, millor. Ahir mentre anava cap el Baix Montseny pensava quina millora que ha comportat el reacondicionament portat a terme aquests darrers mesos, molt però molt positiu, que dolça la conducció, fet que reforça el propòsit de valorar de complementar-la amb la incorporació del llit en el sostre de la T5.

En referència els Grans Dracs he procedit a mesurar la caixa de la Transporter per veure com els acomodarem a dins de la Transportadora, internament, de pas d'entrada el marc fa 1,30 m. d'alçada interna la VW fa 1,36 m. d'ampla 1,60 m. he de mirar els passos de roda, i disposem d'una longitud útil de la caixa de 2,40 m, i necessitem per aquest mateix ordre per el Primer Gran Drac, 1,26x0,826x2,280, és a dir d'entrada el primer hi entra, i dos segurament també, perquè 0,826 és la distància entre puntes del manillar, així sobre aquest punt anem bé, sobre 2,280, aquí he de mirar les bases per fixar les rodes davanteres quina allargada tenen perqué podria ser que el total de les bases més el Gran Drac no estés dins de les mides que accepta la T5, en tot cas el Gran Drac pelat i entra prou bé. Cal pensar que la carpa, i la nevera, estaran on són ara, vull dir avui per avui el pla no és haver de buidar la carga de la VW per carregar els Grans Dracs, per aquests motiu sí d'entrada hauré de moure les dues taules que dins de les seves caixes fan de base on reposen les rodes dels Dracs quan hi viatjaven, però que aquestes taules quedarien malmeses amb el pes dels Grans Dracs, així aquestes s'hauran de moure, sí, o sí, miraré quina és la combinació més pràctica/funcional, el Mirador les podria guardar, però ja està guardant molt, més no sé si em va bé. 

Finalment he encarregat a un professional la darrera selecció dels candidats a ser els Grans Dracs de dues rodes del Mirador, el motiu d'haver-ho fet així és pel fet que fa massa temps que no anem en dobles suspensions, fa molt temps que rodem molt lleugers de tot, i aquesta nova modalitat de Dracs requereix d'haver de recordar, de refrescar de molts aspectes que siguent coneguts, per nombre, per la quantitat prefereixo encarregar la feina de seleccionar els candidats dins d'una primera selecció ja feta per mi, però perquè no també estic obert a d'altres alternatives més específiques que intueixo com a possibles però que per les ganes, per els nervis també no sé valorar, en tot cas feia anys que no seleccionàvem personalment els nostres Dracs, de fet ho seguirem fent, Grans Dracs però no serà ara per ara el tram a seguir. 

Baixaran els telons, les portes puntualment s'entre tanquen, la llum tindrà més barreres per arribar-nos, no passa res, en el tram moderat on som, dins d'aquests condicionants important el gaudir de les aventures prudentment no ens les hem perdut, fins i tot sense sortir del Mirador, aquest fet el de sortir no és vital per si mateix si no perquè de mentre les entrades i sortides han anat quedan cada vegada més coartades, i l'experiència fins avui ha sigut força tensa, molt exigent mentalment, de mentre minut sí, minut també hem treballat, estem treballant per dins de les excepcionals i tristes circumstàncies treballar de valent per fer-ho molt interessant, no és una garantia de poder aconseguir-ho, en cap cas, però sí de tenir la possibilitat de donar-se'n les condicions de poder-ho portar terme, i la preparació per interessant ja s'ho val, que és on som ara, amb el ja s'ho val. 

Passats els dies, una o dues setmanes puc confirmar amb la boca petita que la T5 ja no deriva a l'esquerra, no que el volant estigui recte, que segurament també, i que pel confinament de cap de setmana per prudència en les meves anades de cada dia al Baix Montseny no la utilitzo, hi vaig amb el Gran Drac més extrem, i renoi si n'és de radical, OMG. La Transportadora en aquests moments treballa entre setmana i prou, i el Gran Drac més nou ho fa de divendres a diumenge, i així evitem o mirem s'evitar aturades no necessàries en els controls, que tot s'ha de dir que en aquesta ocasió no he coincidit amb cap d'ells, Coll de Pollastre, i Collsacreu en són la causa, he de pensar. Demà dilluns ja tornarà a Volar la VW, que bé, que bé, com sempre mono direccional ,  SV-SC-SV, així estem des del març, i he de dir que tot i ser una disciplina exigent, ho és tant com gratificant ))

He de compartir una aventura vella, que per a mi torna a ser nova, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció.

MTB, MTB, MTB. 

dimecres, d’octubre 14, 2020

Cap a l'esquerra, cap a d'alt ))

Dins del tram dels Grans Dracs, la Transportadora de Dracs ha estat i és una peça central per poder portar a terme els Vols, amb ella quan parlem de Vols tot té un to diferent. Ara reposa al concessionari, a on miraran de corregir que no marxi la direcció cap a l'esquerra, a on també cal posar un tap del gasoil nou, un pilot de fre posterior central superior de la porta nou, i també miraran de veure de valorar prudentment si cal posar una tovera nova del turbo, que en principi la veuen bé, jo no des de fa set anys, tot i que a cada revisió veuen que la flexibilitat d'aquesta és prou correcte la realitat és que perd sempre una mica d'oli, fins i tot podríem dir que únicament respira una mica, però tot i ser poc respira oli, i ja fa vuit anys que prudentment però sense defallir va perden aquestes petites quantitats d'oli, i no vull que en perdi, per una banda perquè no n'ha de perdre, i en segon terme perquè no em permet de mantenir el sota capó, i tota la zona del motor sense restes d'oli, fet que comporta de realitzar llargues i laborioses neteges, veurem, veurem. 

Avui anirà de la capital del Maresme a la capital del Vallès Oriental pel tema desviament a l'esquerra i  també per escoltar un soroll que fa just el punt de posar una marxa més, soroll i prou, no sembla res important, és sonor i prou, com de junta de col.lector, però no ho sé, ho han de mirar, també han de reparar que en la substitució complerta dels tubs d'aigua dels neteja vidres ara la bomba d'aigua d'aquests ha deixat de funcionar. Vaig anar a passar l'ITV, que és cada mig any, quan l'anterior revisó la va passar correctament el taller per mi, motivat perquè estaven el ben mig del darrer ampli reacondicionament, però en aquesta darrera ocasió que ja hi vaig anar jo no funcionava la bomba d'aigua, no passa res, no és es veu ni una falta lleu, però cal reparar-ho. 

Fins aquí els aspectes a corregir, ara les millores, estic valorant si posar el llit el sostre, perquè pinta a que la precaució-necessitat de no relacionar-nos seguirà, i per tant podria estar bé disposar d'un llit per dormir a la mateixaTransportadora, aquest part de millora sempre m'ha frenat, en primer terme perquè per córrer 24 hores has de descansar bé, i que per fer-ho per poder descansar necessitem silenci, i el sostre de la VW aïllament del soroll poc, i en segon terme que per fer aquesta reforma, el cost comparativament a anar d'hotel havien de passar crec recordar deu anys i encara no hauríem recuperat l'import del cost d'aquesta reforma, ara però com que no hi ha la possibilitat de participar a cap esdeveniment de 24 hores SOLO, per tant ja no necessitem d'un descans de tanta qualitat, i com us esmentava a una intervenció anterior, cal proposar-nos de seguir tenint pensades de projectes que ens agradin/motivin molt, i seguidament dedicar moltes estones, totes les que disposem, a planificar com i quan portar-los a terme sense presses de cap tipus perquè és important més que mai per a mi que cada fase tingui molts minuts d'inversió de temps, molts, més fins i tot del que normalment serien necessaris perquè mentre fem això el temps és encara més carinyós amb nosaltres. I és dins d'aquest tram que la Transportadora torna a prendre un paper notable, recordem que previ de la exhaustiva i àmplia reforma  la T5 descansava a SC i ho feia tant de temps que únicament sortia per anar a passar l'ITV, i que després de la reforma va tan bé que ara està siguent un altre cop el meu Gran Drac del dia a dia per anar el Baix Montseny entre setmana. 

Dins d'aquesta exposició el què us deia és que dubto puntualment si l'alternativa a fer aquesta reforma no seria fer-ne venir una de nova ja amb aquesta millora del llit incorporada des de fàbrica, però em frena aquí un altre cop els imports que es mouen per poder portar-ho a terme, diria que ronden la totalitat del pressupost del mateix llit a la nostra Transportadora més els dos Grans Dracs de dues rodes que estem valorant de fer venir.  En aquesta valoració és capdal tenir clar l'ús, el tipus, i clàrament avui per avui el radi d'ús serà limitat, la freqüència sempre a menys de la meitat de 52, i per tant segurament aniríem a menys de 5.000 Km per any, com a molt 25.000 a quatre anys, la nostra Transportadora modestament crec que ho podria assumir, dic podria perquè a part de valorar d'incorporar el llit el sostre, hi ha la logística d'on pernoctar, i nosaltres el camping lliure no el veiem avui per avui viable, vull dir que ja he esmentat que dormirem com dormirem per les característiques del llit, del fràgil i deficient aïllament acústic de la VW, i si hi afegim els nostres propis temors a dormir a l'aire lliure, no sé pas si ho portaríem a terme, i de fer-ho descans poc, per tant llit a la VW és camping, i aquest és un risc el de compartir a entorns de risc que hem de veure com evitar a totes totes, hem pensat diferents opcions per poder pernoctar amb la T5, però totes i cada una d'elles són del mateix perfil, és a dir el nostre, i aquest promou sempre el contagi, és a dir som els humans que promoven l'expansió del contagi, pels nostres costums de vida, sempre ha sigut així, sempre serà així, si a nivell personal, perquè ha de ser així, miro de modificar-corregir aquests costums lògics però que ara no ens són favorables, puc mirar de minimitzar lleugérement la propagació, si no, NO. Evitar amb garanties un contagi que no se'n té amb certesa científica les condicions que fa que es produeixi crec que no és fàcil, i evidentment que nosaltres dins d'aquesta confusió generalitzada sobre com fer-ho per fer-ho bé no en som en cap cas una excepció, escoltava que els del grup O ho tenim millor, no ho sé, no ho sé, segurament que sí, millor, així serà més difícil que jo ho propagui.

En tot cas valorant les diferents propostes-aventures-projectes entre aquestes possibilitats estic, vull dir, mentre ho valoro, estic a la primera fase que us deia, la de pensar en projectes que ens motivin molt, tenim la VW amb aquesta possible millora per poder-hi dormir, i també per altra banda he d'aconseguir dues rampes, ja no una si no dues, perquè mentre carregues un Gran Drac per la primera rampa poder fer-ho caminant de costat pujant per la segona rampa, o això crec que he entès que he vist els vídeos del Youtube. També caldrà informar-me bé de les fixacions per les dues rodes davanteres d'aquests, i un protector de qualitat pel paraxocs posterior de la T5 perquè aquest sempre rep cops a la càrrega i a la descàrrega, sempre, i si ara hi afegeixo l'ús cotidià de les dues rampes encara serà més contundent aquest desgast. També estic mirant de fer venir dues fixacions de rodes davanteres dels dos Grans Dracs, curiós aquest artefacte, tant que segurament serà també una eina pels Dracs perquè la goma de la maneta que frena la bike a vegades no fa la seva funció, i que de fer-la no evita els desplaçaments laterals, i en passar això les corretges deixen de fer la seva funció, fet que amb el pas del temps hi ha pocs però presents desperfectes a la xapa de les parets de la Transportadora. Ara amb els Grans Dracs de dues rodes de passar aquest mateix fet, de recolzar-se ho faran a les finestres, i que tot i estar protegides no ho estan prou, i segurament de desequilibrar-se els Grans Dracs implicaria de la rotura del vidre, i evidentment també de desperfectes de la xapa, com també els han fet els pedals de les bikes quan això ha passat. De fet estic valorant d'aprofitar les ganes dels darrers mesos, ja portem un any des del'octubre del 2019 crec recordar de refer també aquests petits desperfectes, que no són més de set o vuit com a molt, dic que no són masses perquè els hem fet en tretze anys, però una d'elles no m'agrada gens, concretament la produïda a una de les tornades de la Toscana crec recordar a la porta del darrera just al marc inferior esquerra del vidre d'aquesta, mentre tornàvem escoltàvem un frec a frec i era el resultat del fregament de dos metalls, una bike i la paret metàl.lica pintada de la porta, a on no va tocar ferro amb ferro exactament però sí que la pintura grisa metalitzada va donar pas a la capa de sota d'aquesta.

Aquestes fixacions de les rodes davanteres dels Grans Dracs no van collades a la base de la VW, si no que tenen quatre braços en forma de X que únicament reposen a la base de la T5 , i que per la seva forma eviten els moviments laterals, i també que el Gran Drac pugui desplaçar-se cap endavant, també vull incorporar una reixa metal.lica de separació entre la cabina i la zona de descans dels Dracs i Grans Dracs, ho això m'ha semblat comprendre de la breu informació que hi ha internet, per a mi molt breu, segurament per qui estigui dins de l'entorn dels Grans Dracs de les dues rodes des de sempre seria veure la imatge i tot seguit tindria clar si és no o no és la correcte, en el meu cas hauré d'anar el sistema clàssic del Mirador en aquests casos d'encert-error, i no passarà res.

Finalment fa unes hores m'han confirmat que també realitzarem la reparació de la tovera del Turbo de la T5, una bona notícia, crec, si realment aquesta reparació porta com a resultat el poder corregir la petita però molesta pèrdua d'oli. 

En tot cas anar mirant el què, i tímidament també el com, sense arribar encara a concretar el quan, però sí deixant entreveure que hi haurà la possibilitat de concretar un calendari, és un tram agradable, que dins d'on som he de dir que des del Mirador ens ajuda a no pensar en aspectes que sense deixar de tenir-los en tot moment presents, de mentre des de la prudència més exaustiva seguim entre Grans Vols, no encara entre Vols, no encara. 

Des de fa unes hores tot ha caminat una mica més, que bé però en tot cas el proper tram a compartir ja ho serà dins d'una propera intervenció.

MTB, MTB, MTB. 

divendres, d’octubre 02, 2020

CKC2"PO" ))

Ahir de sobte i de manera ordenada vaig començar a fer venir els darrers components de les tres bikes, dels tres quadres nous. Fins i tot vaig estar rellegint les llistes dels components que estan pendents, i són poquets, però seràclaboriós fer venir cada un d'ells, ara mateix no tinc clares les forquilles rígides que han de venir.

Per pressupost, potser també, però sobretot com us esmento per temes una mica tècnics, però molt exigents per a mi, com poden ser un exemple d'aquests mirar de respectar les geometries de cada bike originals, temes tots prou complicats encara que en termes molt bàsics segueixen sent difícils de concretar, com ho són les alçades de les diferents forquilles rígides a seleccionar per un quadre de 140 mm. un de 120 mm. i un de 100 mm. respectant l'alçada del BB a cada una de les tres, o les potències, i manillars, les característiques d'aquests també diferents per a cada bike perquè el TT és diferent també a totes tres, normal són dues marques diferents, i tres models molt diferents. Aspectes com els esmentats no ho faciliten, segons la forquilla queden condicionats els graus de cada potència, segons aquesta també els ° del manillar, i així sempre tardo més, i més, i una mica més, i sempre sense excepció acabo tenint moltes potències, manillars i forquilles, com és el cas perquè estem tractant aquests components, i que ara no van bé, i segurament després tampoc. No passa res, és un tram que per sort és una vida, que plena part d'una vida millor dit, però que la condiciona a positiu en la seva totalitat, o això penso i crec que també ho visc així, crec.

En tot cas tres components nous que fan la mateixa funció, com ho són les dues direccions Cane Creek 40, i l'única direcció Chris King InSet 3, de les tres protagonistes, la CK no la volia, i ho dic, ho sé perquè fa uns anys, d'uns anys cap a aquí triar és poder permetre, i dins d'aquestes possibilitats darrerament aquesta marca de direccions la identifico equivocàdament però em recorda un fer que no em fa bo tenir-les a prop, però la marca de direcció que requeria i que havia seleccionat, en el darrer moment de fer la comanda ja no estava disponible, aquesta era una tercera Cane Creek de la gamma 70 en aquest cas perquè la 40 tampic estava disponible i per aquest motiu vaig decidir sense un sentit de prestació d'invertir dues vegades més en la CK, com us dic sense massa sentit, i cno perquè la qualitat no hi vagi agafada de la mà, en cap cas, si no perquè el temps vola, a diferència de quan s'escapa entre cada sospir, i si vola estem units no hi ha dubte, i el temps de CK ha volat ara per ara des del Mirador, però el fet és que era o tancar aquest apartat o tancar aquest apartat de les tres direccions, no sé perquè ara i no els darrers mesos, perquè per fer-ho equivocadament no calia demorar-ho, en tot cas he liquidat el tema direccions. I no venen del mateix subminstrador, vull dir no volia tenir-ho pendent però no per un motiu pràctic, si no de sensacions i prou.

Valorant estic ara un nou cranckset per la mateixa bike que portarà la CK, dubto si Turbine, XTR, o SLX, que són les que crec estarien bé, de fet les Race Face esmentades tenen moltes possibilitats, veurem, veurem, dubto amb totes pel tema de l'aranya, jo crec que tornaré a104 mm. tot i que de fet les noves bikes protagonistes de Fort William ja no porten aquestes distàncies entre forats, però jo crec que hauria de tornar a 104 mm. si més no per una de les tres noves bikes, les altres dues no perquè des del 2019 que tinc dos conjunts Shimano de la serie crec recordar M9020 a punt per a elles, de fet eren per les bikes que havien de fer la travessa dels Pirineus, i que no són els quadres que ara vull muntar, de fet els que han de ser per aquesta aventura que esmento encara no els tenim ni demanats, però en tot cas ara per ara únicament de crankset n'ha de venir un, de les preferides les Turbine em fa dubtar que els BB Shimano de la bella Vicious tot i ser també de 24 mm. les velles Race Face que portava la The Motivator siguent també de 24 mm. no anaven a la perfecció tot i ser en principi compatibles, curiós, i ara siguent les Turbine de 30 mm. no tinc clar que un BB92 vagi millor, i el problema és que baixava el rendiment del BB, o això recordo, és que és una experiència del 2009, i recordar-la ara em costa una mica, crec. Perquè no un BB Race Face ve motivat perquè no hi tinc confiança, a on des de la Scalpel, i els seus sorolls del BB que no vull arriscar- me a temes favorables  a sorolls d'aquest component en concret, de fet em passa amb quasi tots els sorolls.

També em frena fer comandes de components perquè al no ser via Amazon els han de portar en mà el Mirador, i poques vegades qui ve té un protocol prudent, a l'inrevés, renoi, renoi, renoi. Amb el primer no hi ha contacte perquè ens ho deixen a les guixetes de la Repsol de SV, i jo aprofito el meu dia a dia d'anar el Baix Montseny per passar-ho a recollir, fins avui prou pràctic i prudent, tot i que no sé exactament què estem promovent quan utilitzem els serveis d'aquest monstre de la distribució online

Avui en la meva anada a SC he anat amb el Gran Drac més nou del Mirador, i no tinc mots per escriure que defineixin, que permetin de compartir les intenses sensacions dins del Gran Vol, ahir en part del mateix recorregut vaig anar-hi amb la Transportadora i les sensacions després de les darreres millores que han requerit de mesos, i mesos he de dir que quan vaig amb ella penso que no necessito res més, i mentre sóc dins del Gran Vol sincerament he de dir que el què defineix, el què ho defineix és senzill, i aprofito per fer-ho extensiu a tot plegat dins del meu tram, únicament que ho escriuria perquè així ho sento en lletres majúscules, i ho llegireu però en minúscules, planer, entenedor, quan sóc dins del Gran Vol amb aquest darrer Gran Drac "no entenc res de res", és literalment magnífic, i no per ràpid, que no ho és, ni per conegut, tampoc per popular doncs no el vol ningú, ni per polivalent, recordar-vos que no hi puc rodar més de quaranta cinc miniuts sense haver de posar peu a terra, ni per pràctic, únicament et permet gaudir-ne, no anar del punt a al punt b,  concretament ha quedat reduit a un ús puntual a on prima no utilitzar-lo per res més que per poder experimentar aquestes singulars i breus experiències, i a on mentre tornava cap a SV les pensades de l'equipament específic per rodar dins d'un circuit tancat tornaven a agafar una altra vegada molta força, i a on espero que se'm passi aquesta pensada tan intensa, o bé que es consolidi i un bon dia ja hi estaré donant voltes, que ara rellegint aquesta aportació penso, que divertit que serà, OMG. Us he de parlar de la Transportadora, però ho reservo per una propera intervenció. En tot cas inicialment esperava coincidir amb d'altres pilots inexperts com jo, ara passat un any i poc penso que de cap manera, que bé que estem sense haver obert aquesta porta, i mira que ho vaig intentar mirant d'entrar a un Club, fins i tot vaig participar en la creació d'un espai per Dracs, Grans Dracs, i Grans Dracs també de dues rodes, però en el primer cas per unes exigències fora del meu abast, i en segon per un requeriment de dedicació de temps del què disposo però no tinc clar que aquesta sigui la meva prioritat, en cap cas, en cap cas, crec, crec, o sí i és únicament qüestió de temps i de coincidències, oh yeaaah!!!

MTB, MTB, MTB.

dijous, de setembre 17, 2020

"Experience"

Les propostes dels darrers dos mesos les ronden ara sí ara també, i certament que molt bé. 

En tot cas de proves fins avui cap, i en el moment d'escriure aquesta línia que no la de sobre, anem ja per la 40, podria ser aquesta la que obri una primera porta els Grans Vols de dues rodes ))

No sé ara per ara, avui per avui si finalment vindran els dos nous Grans Dracs de dues rodes, en primer terme estem mirant que en vingui un, i el segon també vindria de ser les sensacions positives rodant amb el primer. En tot cas ara amb un dels dos equipaments ja a casa després de les dues anades al Principat, aquestes, les sensacions són molt bones, rares, sí, però bones. Rares perquè ni en somnis m'hauria imaginat fa trenta anys que gaudits aquests darrers podria accedir d'una bufada a un equip complert de Gala tot seguit m'ho proposés, i no únicament per l'exigència econòmica que també, si no pel fet que en aquesta modalitat tenir prou coneixement per poder decidir-ho tot seguit, seleccionant marques, i models amb una tranquil.litat notable. Quan es tracta de Vols, sempre si són equipaments pels genets els primers noms són, de roba Pearl Izumi, Gore Bike Wear, i darrerament també per la tardor 7Mesh, els cascs una única marca avui, Giro, el calçat, Shimano, i Mavic les marques preferides, Lake també, i darrerament encara que molt tímidament també Five Ten, i tot i tenir-ho clar sempre o quasi sempre he de fer un important treball de no desviar-me cap a d'altres marques que sempre tenen interessants propostes. Concretament m'atreviria a dir que avui, i avui és octubre 2018 que és on som encara aturats quasi dos anys després de la tornada de Fort William, les marques preferides des del Mirador són Gore per roba, Giro per casc, i Shimano per calçat, tot i que per aquest darrer Lake té també possibilitats, però la realitat és que si ha d'entrar quelcom seran germanes d'unes XC9, dic germanes perquè no sé quins són els models actuals, pel fet que a data d'avui no necessitem que vinguin. En Gore, la gamma C7, en Pearl Izumi, PRO i Elite, amb Giro l'Aether, vull dir fins aquí sí que n'estic el dia pel fet que durant el 2017 i 2018 varem requerir de l'arribada d'equipaments més prestacionals, tècnicament més evolucionats que els que havíem utilitzat a darreres edicions de la WEMBO, sobretot pel fred, pel vent i la pluja molt intensa, perquè per les dates de la cursa, i pel pronòstic del temp així ens ho indicava, i així va ser, i també diré, i així ens va anar, i no necessàriament pel temps, si no per una deficient pogramació de la preparació dels darrers sis mesos, de la que en som responsables únicament nosaltres dos, en cap cas cap dels preparadors que hi van intervenir seguint les nostres instruccions, i aquestes necessitats va implicar de l'arribada de 7Mesh, o de la consolidació a casa dels C7 de Gore, en primer terme però va caldra de buscar quines eren les propostes que hi havia. I per aquest motiu estavem informats. Avui mateix, passats dos anys, no sé si la gamma C7 és l'actual, sí que de tan en tan veig que encara la proposen, però desconec si segueix sent la gamma de referència de Gore, fa uns anys part de la gamma C7 es deia Alp-X. El què vull exposar és que per seleccionar un primer equipament complert per aquesta possible arribada d'una vella modalitat de Grans Vols no han calgut més de tres o quatre setmanes, curiós també que aquest equipament és d'estiu, part d'aquest ja no ens serà útil per l'estació a la que estem entrant, i la pensada segueix sent d'encert, serà que d'haver-hi un primer test serà cap el migdia, bé segur que serà així i de fet ja he fet un primer pas per fer una primera presa de contacte, l'hauria pogut fer aquesta setmana passada però els forts vents no proposaven un bon escenari, i la prudència ens va indicar que no tenim pressa per portar a terme quelcom que ni de bon tros està encara garantit que finalment ho tirem endavant. Això sí, l'equipament adquirit per a tal finalitat, casc, jaqueta, guants, pantaló, i calçat és tan tècnic, tan elaborat que per si mateix ja tinc la sensació d'haver-ho portat tot a terme, quan res més lluny de la realitat, doncs exactament no hem fet el pas, si uns primers, no el més important com ho seria un primer Gran Vol dins del tram de les dues rodes. 

També vull compartir que una de les barreres que es presenten un cop fet el primer pas d'anar a buscar el millor lloc, el Principat, el millor equipament, és que un cop el tinc, l'equipament, és que enfundat a dins del vestit de gala la movilitat, la visibilitat, el tacte de mans i peus és extrany, idèntic però a les sensacions del primer dia equipat per tornar a fer un primer Vol cap el 2000, curioses sensacions germanes, però lògiques també, no deixen de ser retorns de modalitats germanes. El fet però és que cada certs dies em vaig posant aquest equipament nou encara que breument sempre, perquè un cop hi estic enfundat no tinc masses coses a fer, i per tant els minuts no donen pas els quarts, ni a un primer quart, en cap cas, en cap cas, i amb aquests atributs pensar a fer un primer pas a provar un primer Gran Drac de dues rodes no se'm fa baixada cap a baix, el que m'indica un cop ho escric que d'aquí a una estona he de fer un brake i tornar-me a ficar l'equipament de Gala, ho exposo i la sensació és d'emoció, que bé, que bé, que bé, oi?

Ho exposo i certament que el tram d'aquest primer equipament, l'anada el Principat, les anades i les tornades, la selecció acurada d'aquest equipament ja omple així d'entrada les ganes de portar-ho a terme, no sé exactament que voldrà dir, pel fet que ja amb aquests primers moments ens donem per satisfets, o que possiblement més enllà ja no hi veiem tram, no ho sé. També pesa una segona visita proposada per l'establiment de manera inusualment insistent a on l'experiència va ser extranya, a un espai vermell de Grans Dracs que va implicar de tres hores de desplaçament per experimentar sensacions poc valorades el Mirador, i que sempre millor de viure-les fer tot el possible seguidament per mirar de no recordar-les, i si la música insinua que no sonarà bé el Mirador queda quasi sempre immediatament aturat, que no ha sigut el cas, crec perquè el moment tèrbol no ens l'em estalviat, però tot i així hem seguit el fil conductor que hi havia previ a aquesta particular visita, i ho sé perquè les candidates no són avui les mateixes que teníem en llista quan vaig no gaudir de la visita esmentada. Sí que la candidata d'quest establiment ha caigut automàticament a la darrera posició, podria ser molt pitjor i haver caigut del tot, però tampoc seria proporcionat, crec, crec, o sí, i així allunyem amb determinació un fer que no ens ha de ser proper sota cap circumstància. També està bé experimentar una situació desencertada previ a fer venir un primer Gran Drac, perquè després és molt difícil desfer, retrocedir la situació, i un cop la joia a casa tot passa a ser complicat, i si no per mostra la Mojo, i com va ser de difícil poder fer un pas enrere, incidències varies repetides amb la Carbon, la SL, per finalment previ pas per l'ASR-SL, decidir-me per una sortida amb garanties i triar un super clàssic, la Superlight. Que bé que anava/va la Superlight ))

En tot cas aquesta setmana o una de propera, no sé quin dia d'aquestes, sí a quin moment, cap el migdia, sota la calidesa d'aquest hi haurà en primer test, per veure quines sensacions tinc, únicament per això, perquè la proposta rebuda era de fer una bona ruta, i la meva resposta en mode automatisme va ser d'un primer contacte de minuts, no d'hores, crec, crec. 

Mentre rellegia aquesta aportació, el Sol a un quart d'onze encara no havia sortit de darrera dels núvols, i pensava amb aquest temps aquesta setmana tampoc serà, ara però puntualment ha brillat amb força i tot de cop l'ànim de fer un primer i breu Gran Vol de dues rodes també s'ha presentat encara amb més força, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

dimarts, de setembre 08, 2020

Entre Vols :-)

Mentre no en fem un altre cop, la intermitència ens proposa noves, velles propostes, totes i cada una d'elles molt guapes. Renoi que curiós repetir conceptes i tenir una experiència tan notable.

La propera setmana ara no sé massa bé quina serà per aquest espai de Dracs, en tot cas la setmana que ve tindré diferents proves de Grans Dracs de dues rodes, renoi, estic emocionat, moderàdament emocionat, però tot i modestament és preciós gaudir de petites sensacions tan positives, dins del tram a on som, i insistiré per segon cop, respectant sempre les mesures de precaució cal fer per gaudir de moments de qualitat, respectant sense excepcions les mesures de precaució. Com més instants preciosos construim més qualitat tindrem, per alló de sumar sobre sumes que ja fem, i no ho dic retòricament si no per primera vegada, i insistiré ara sí ara també. 

Les anades al Principat, dues, per adquirir l'equipament específic i únic pels tests, de donar-se les circumstàncies per fer-los, i si no, no passa res, tenim una llista molt llarga d'equipaments complets per a Dracs, perquè en el pas del temps en tinguem un d'específic per a Grans Dracs de dues rodes i que no l'estreni mai no serà una contradicció, el principi és, construir bons moments, i per fer-ho, per fer proves cal disposar del millor equipament per a l'ocasió, doncs això hem fet, un primer equipament de primer nivell, a on casc i calçat seran útils si finalment hi ha Grans Vols amb ells, que bé, que bé, que bé. El fet d'anar el Principat ve per l'aventura del trajecte, no específicament pel lloc que també, i tant, però sobretot pel primer motiu rememorant antigues anades amb Grans Dracs de dues rodes, ara mentre no ens decidim ho fem amb el Gran Drac més radical que disposem, i ha anat prou bé, hem arribat finalment amb ell a Andorra, i hem aconseguit un primer equip, primer pas si hem d'obrir la porta a començar a fer les esmentades proves ara sí ara també en el millor dels casos, o com a mínim fer una primera prova. Quin va ser el primer desllorigador per obrir aquesta nova-vella porta a aquesta nova modalitat de Vols, el darrer Gran Drac més radical, el voler arribar al Principat, en tot cas l'extranya pau, la marcada calma també ens ha ajudat, molt, certament, certament, si serà determinant, si serà prou decisiva per consolidar l'arribada d'aquests als diferents espais del Mirador reservats pel seu descans ho veurem amb el pas dels dies :-)

Les percepcions indiquen recorreguts, i no necessàriament nous, i més a aquest tram tan singular i espcial a on som, i que dificilment digerirem, crec, jo estic decidit avui a repetir-los, i així veure a on porten ara, si el mateix lloc, o a un de diferent, a veure, a veure. De l'experiència roja dijous passat n'ha quedat que no hi tornaré, una lleugera complexitat costeruda per a mi m'indica que és una advertència de sensaciona llunyanes que no vull repetir, aleshores costa de valorar què repetir i què no, en tot cas des del moment que anem dues vegades a cercar l'equipament sí que hi ha un interès inicial en fer un primer pas, petit sí, tenir la intenció de portar a terme un primera prova està prou bé, oi?

De mentre des d l'arribada de la calor intensa que no repetim Vols, a veure, a veure, seguim de mentre perden densitat molt poc a poc, i amb una alimentació que qualificaria de molta qualitat, que bé, que bé, que bé. 

MTB, MTB, MTB.

dimarts, d’agost 25, 2020

Bones sensacions )

Les viscudes ahir després d'una visita a Girona a un espai de Grans Dracs de dues rodes. De fet vaig fer dues visites, una a un extrem de la ciutat, i la segona a l'altra extrem, verda i taronjada la primera, i vermella la segona, motivades aquestes perquè diumenge tornant d'una ruta de Grans Dracs, i ja amb sensacions de possible rotura posicional vaig veure/descobrir un espai roig, i per aquest motiu ahir a la tarda vaig sortir del Mirador amb la Transportadora sense Dracs el seu interior a veure quina sensació tenia visitant per primera vegada un Mirador diferent del de SV. 

He de dir que a una de les dues visites que vaig fer la sensació va ser de perplexitat, perquè hi havia un gran espai a on Dracs i Grans Dracs de dues rodes estaven a tocar, i per primera vegada en els darrers vint anys els Dracs no van ser els meus protagonistes, ho escric i encara em costa de gestionar la situació, també ajuda que les bikes de casa no són precisament les més exteses, i per tan fora d'excepcions no hi ha masses unitats que cridin la meva atenció. Per fer aquesta visita abans d'entrar,  a la zona sud de Girona per proximitat hauria anat a fer un cafè, com us dic, això abans d'anar-hi, i ara penso que després d'haver-hi anat també hauria estat un bon moment, però la precaució pel moment que estem passant em va portar directament a pujar a la Transportadora i fer camí cap el Mirador roig. Esmento el moment de fer el cafè perquè l'experiència de la visita tan abans, com mentre, com després va ser molt positiva, molt, i un bon cafè m'hauria anat bé per deixar reposar, per gaudir pausàdament del moment encara una mica més durant uns minuts, bé com que serà molt probable que tingui que tornar per fer un breu test de cada Gran Drac per les sinuoses rutes del lloc, segurament després del breu assaig encara serà millor moment per aturar-me tot i breument, i aleshores sí gaudir d'un bon cafè, o no caldrà i també posaré tot seguit després del primer test fil a l'agulla a fer una segona prova el mateix dia d'un segon Gran Drac aquest cop vermell, estic valorant de fer la primera a l'hora prèvia a dinar i la segona a primera hora de la tarda després de dinar, veurem, veurem, o millor viure dues aventures en dos ocasions, en dos dies diferents. Ho rellegeixo i em frena la qüestió del dinar, ara no veig prudent dinar a un restaurant, tampoc impossible però quasi que sí, certament, certament, en tot hi he donar més voltes, segur, segur. 

En tot cas de la primera visita, tot seguit vaig passar a la segona, la primera va anar molt bé, la segona no sé ni com definir-la, encara ara estic aturat perquè va anar millor que bé, tant que hi tornaré, bé tornaré a tots dos llocs de donar-se les mateixes circumstàncies favorables per fer-ho. 

Quasi dues dècades entre Grans Dracs de dues rodes, i ara vint-i-tres anys després sense ells és un privilegi doble poder tornar a gaudir-ne, i de quina manera, i de quina forma, OMG :-)

Ara passats els dies d'aquests paràgrafs superiors, he fet dues visites més a espais vermells, únicament a aquests, per veure idèntics Grans Dracs, bé quasi, perquè tinc l'opció que vinguin equipades o bé amb Marzocchis regulables o bé amb Öhlins regulables, però la bike és la mateixa, l'import no però. ))
Curiós que quan he d'anar a veure aquest model en concret hi vaig sempre amb la Transportadora de Dracs, i sempre buida, per si de cas durant la visita decideixo carregar tot seguit el nou Gran Drac, OMG.

Un dubte agradable que tinc és dins del tram, estar tan decidit de cercar sensacions divertides, com esmento que siguin també agradables, que tinguin una important calidesa emocional, que siguin interessants, sempre caracteritzades per ser individuals, i en singular dins però de la pluralitat, difícils mots de conjugar però que aquesta nova/vella modalitat de Drac ho permet, o ho pot permetre si més no, el dubte ve per aquí per si realment és una opció repectuosa amb el moment, estic convençut que sí, però en tot cas ni fent venir una primera unitat implicaria res en un primer moment, puc carregar-la a la Transportadora, descarregar-la a SC, i deixar que descansi sense ni tan sols haver fer ni un primer  Gran Vol, així de senzill, tot i que no és a on sóc, vull dir estic mirant tipus, models, dins d'aquests els diferents equipaments que hi ha opcionals, i seguidament miraré quines sensacions tinc per veure si estreno l'equipament que vaig anar a buscar el Principat, o si del contrari ho ajorno puntualment, o perquè no indefinidament, que bé, que bé, que bé, oi? El fet però és que fa uns dos mesos que per sobre del Mirador hi ronden les pensades d'aquestes propostes que exposo, i hi són cada dia, i també que ja ha vingut una part important de l'equipament per poder-ho portar a terme, i que he anat a veure forces versions diferents de la que podria ser la candidata definitiva, les candidates, vull dir que la intenció és fer, tot i que finalment si baixo una estació abans del destí previst no passarà res, i fins i tot de decidir-ho així l'experiència em fa veure que pot ser fins i tot encara més memorable, oh yeaaaaah!!!

Passar amb el Gran Drac de dues rodes pel Principat passant per La Collada inevitable, són moltes les anades d'ara ja fa quasi tres dècades per no tenir com una de les primeres fites repetir aventura, amb una aturada, amb dues, amb tres, o amb més i això sí acceptar que com amb el darrer nou Gran Drac també ha requerit de varis intents itermitentment durant mesos per poder arribar a Andorra, ara amb aquest nou i prou diferent Gran Drac pot passar el mateix, i més si la ruta no és la més curta que tampoc facilita poder tenir èxit a la primera, ni a la segona, ni a la tercera, i com sempre tampoc passa res. Poder arribar a Andorra per primera vegada fa dues setmanes després de mesos d'intentar-ho ja està més que bé, crec que si fa un any la ruta triada hagués sigut pel túnel arribar-hi no hauria tingut tantes dificultats, o moltes menys, en tot cas gràcies a haver-ho intentat sense èxit per La Collada amb el Gran Drac ara convida a pensar que pot ser molt divertit intentar-ho en aquesta derivada de dues rodes, que bé, que bé, que bé. També va ajudar tenir l'objectiu d'aconseguir el breu equipament per poder provar els diferents Grans Dracs de dues rodes, bé va ajudar molt, crec que va ser determinant per mantenir una actitud positiva més estona, i no girar cua abans de travessar el túnel, segur, segur ))

Ahir pensava que és un privilegi poder entrar a dos espais, un concretament amb aspecte de Mirador, i sortir els dos cops entre bones sensacions, no sé si sóc jo que en un aparent estat de gràcia m'ho feia veure tot bé, m'ho feia venir tot bé, o que realment el moment era un bon moment, o perquè no les dues circumstàncies a l'hora que crec que aquesta darrera ha de ser l'opció més probable perquè és la més freqüent a un entorn de Dracs, sigui quina sigui la modalitat, perquè des dels darrers anys, diria que del 2017 fins avui el Mirador ha anat acollint més Dracs, també Grans Dracs, un fet excepcional, i ara veurem si venen més novetats, Dracs ara per ara crec que no perquè seleccionar els components dels nous Dracs que ja estan esperant a les seves respectives caixes, ja està siguent prou entretingut com per pensar en l'arribada de nous cuadres que implicaria de més components a seleccionar en primer terme i a localitzar en segon terme. En tot cas ahir la visita van ser motiu de molt bones pensades, i tant, no totes però aquesta darrera té a veure amb una petita col.lisió que sense tenir conseqüències per la Transportadora, sí que les va tenir emocionalment per mi, per fortuna tot va quedar en un no res, o això crec.

Ara deixar-ho reposar tot, després de l'anada el Principat tinc l'equip mínim i imprescindible per poder fer les proves, i per tant és un pas més per facilitar poder valorar si han de venir nous Grans Dracs, també he estudiat on hauran de descansar aquests, perquè el lloc no serà el Mirador, no passa res, tenir l'objectiu d'un ús puntual d'aquests ho facilita tot molt, i tant. El Baix Montseny avui per avui serà el lloc de descans i que per ser el peu del Montseny ja és tota una declaració d'intencions molt clara, ho escric i el doll de bones pensades es succeeixen ara sí ara també, fet que deixa empetitit si finalment va o no venint un primer nou Gran Drac, i seguidament passats els primers mesos un segon de germà, perquè el gaudir d'on estic ara mentre miro de portar-ho a terme ja s'ho val, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.