De Vol i de Gran Vol de dues rodes, el primer a l’hora de dinar, el segon al capvespre, difícil el darrer lògicament per mi doncs sense un Sol lluent no tinc la predisposició a ficar-me a la Super Armadura de Gala, i com aquest primer pas iniciar tots i cada un dels passos que faig previ a iniciar el Gran Vol de dues rodes, a diferència del Vol del migdia que únicament va haver de sobreportar la seqüència d’un descans que tot i ser menys deficient està lluny encara de l’ideal, així és que aquest dimarts hi ha hagut doblet.
El fet és que des de dilluns, i porto així quasi dos anys, a excepció d'un o dos mesos que crec van ser l’octubre i el novembre del 2025, però fora d'aquests dos mesos esmentats la resta cada dia de la setmana des del primer fins el darrer que les sensacions que vaig experimentant a moments molt puntuals durant el dia però presents, em diuen, m’indiquen que ja estem a divendres, indiferentment del dia entre setmana que sigui, és a dir dilluns penso tot i que puntualment com esmento que és divendres, dimarts penso també que ja és divendres, dimecres seguint aquesta tònica ja he arribat com dilluns i dimarts a divendres i dijous és el darrer dia un altre cop dels cinc que l'entorn proposa raonablement com a laborables, és a dir que entenc que divendres és l'últim dia laborable de la setmana, i cada dia de dilluns a divendres d’una manera o altra tot m’indica que les sensacions d’aquest darrer dia de la setmana són les que tinc la resta de dies, aleshores quan finalment arribo a divendres tinc un premi complementari, doncs penso que és divendres i realment és divendres, vull dir que m'estalvio d'haver de fer l'exercici de recentrar-me en el dia que realment estic, doncs divendres és divendres. Coincideixen les sensacions que tinc cada dia de la setmana amb les pròpies de la darrera jornada d'aquests cinc dies, que bé, perqué són sensacions de finalització de la setmana, i en el meu cas és un tram de premi, quasi de matrícula podria afirmar doncs abordar el dia a dia amb aquest estadi tan agraït fa que tot prengui un to preciós, i els moments que van vestits de colors poc amigables a la vista que hi són i formen part també de la composoció d'algunes jornades, poques per fortuna, també sota aquest clima propi de la jornada de divendres són més abordables. Així en aquest marc de sensacions avui dimecres tinc clar el programa d'aquest dia en concret de la setmana, com tinc clar també la complexitat de demà dijous que en principi serà o seria dia de sensacions a la capital, ho dic en condicional per la preocupació de sense voler fomentar aquesta congestió voltant pels humits carrers de Girona, i lògicament em ve al cap un altre cop el divendres, curiosament d'aquí a una estona, minuts o hores, o ja al vespre durant uns breus instants hauré arribat a les sensacions pròpies del darrer dia de la setmana, del divendres, les d’una serenor per les responsabilitats vetllades, portades a terme, una mica faig aquest raonament del dia de la setmana, que em ve al cap sense adonar-me'n, motivat per les gestions com esmento portades a terme, per les llargues reflexions sempre de certa complexitat previes i finalment breument compartides comparativament amb les diferents Màquines de Prosperitat, de ser doncs finalment al tancament de la setmana, de ser divendres fins i tot amb les connotacions de la tarda vespre d’aquesta darrera jornada, o sense anar més lluny les de l'inici del dia, de primera hora de divendres, és a dir en obrir els ulls hi pensar és divendres, renoi quin instant de calidesa, i de la sensació de pensar que els propers dos dies són el dissabte i el diumenge, mira que ho escric i noto aquesta sensació de divendres com un tram preciós que com exposo es va repetint, situació molt positiva sense cap mena de dubte però també força estranya. També podria ser que no sigui tan rar, i que aquesta relació sensació-temps que experimento durant la setmana segueixi un curs natural que finalment i sense poder-ho compartir vull dir que no podrem ser a aquest mateix tram junts, jo gaudeixi de manera singular de cinc divendres al vespre a la setmana. En tot cas quan arribo a divendres comprensiblement em dic a mi mateix que tinc una sensació molt apaivagada, per contradictòria respecte el dia que estic, i per una altra banda motivada aquesta sensació perquè en moments breus sí però a l'hora cada dia he pensat puntualment que era aquest el dia de la setmana, així la setmana arriba a tenir cinc dies amb les sensacions pròpies de divendres ))
Dos breus sortides a l'hora, bé millor dit separades entre elles per unes poques hores dins d'una mateixa jornada, un Vol a on per una banda l'equipament, i els Dracs, són dos conjunts-aspectes que funcionen a la perfecció o quasi, doncs segueixo perdent l'aire de la roda davantera, i ara de fa uns dies, molt pocs, que poc a poc el recorregut de la maneta del meu fre davanter agafa un punt excessiu de recorregut, curiosament el que sempre mostra aquest simptomes primer el fre del darrera presenta avui per avui un recorregut impecable, però en tot cas la percepció del funcionament d'quipaments i Dracs va ser molt bona, fet que ajuda molt a ser constants a l’hora de sortir ara sí ara també.
Remarcar que estem sortint amb mallots paravent resistents a la pluja i termo no amb les jaquetes d’hivern de fa uns dies, també esmentar que utilitzem si més no ahir guants i calçat d'estiu, que portem els guants de tardor-hivern a la bossa dels darrera del mallot, ahir puntualment no hi portàvem a aquestes el protector de cara i coll, i en darrer terme que les tèrmiques sintètiques o de Merino ara per ara són sempre de màniga curta, que bé, que bé, que bé ))
Amb aigua i sals, amb dos caramels de carbohidrats que ja m'he pres a les prèvies a inciar el Vol, amb una renovada incidència dins del Vol com ho és la descàrrega de les bateries, ara dels dos llums Sigma davanters en mode intermitent, segurament tocava, tinc les dues bateries carregades a punt de fer el relleu.
La lleugera pesadesa, molt de fons però que segueix present, per un descans deficient, que aquest és una conseqüència no la causa, que sense ser un desastre irreparable sí que dista d'on hauria de ser, i que poc a poc va mostrant els simptomes que l'estan provocant com ho són els d'un lleuger refredat, si més no això aparenta, ara vaig a per la segona setmana crec recordar partint d'una primera amb una recuperació baixa, i anant la manca d'aquesta de més a menys, és a dir a cada dia que passa em recupero una mica millor, i les hores de son es mantenen entre les quatre i les sis hores poc tocades.
A veure a on em portarà aquest escenari, aquesta evolució, avui un dia que no ajuda per força tèrbol amb estones de Sol, una temperatura de 6ºC a les set del matí, i un pronòstic que indica un migdia amb possibilitats de Sol, així de ser el Vol segurament apuntaria com ve siguent habitual sortir a l'hora de dinar, a veure, a veure. També pr altra banda per l'arribada d'aquest lleuger refredat podria haver-hi uns dies de descans per mi, curiosament és tan lleuger que quasi que no recordo que l'estic passant, bé sí que és present però fins el punt que no me n'adono plenament, coses. També em fa dubtar si m'he de mantenir a dins dels Vols o no la contradicció entre la millora de la recuperació que ha passat del 15% al 25% i de fa tres dies al 50%, vull dir que estic experimentant una millora de la recuperació de la forma física a que aquesta es creua amb un lleuger empitjorament però constant de la congestió que us esmento.
Ahir dins del Vol un dels temes de conversa refent el camí cap al Mirador va ser els dels quadres nous dels Dracs, sembla que el titani manté les seves possibilitats, a veure, a veure, perquè una altra posibilitat seria fer venir una quadre de titani i un de ferro, és a dir que cada ú disposés de dos Dracs, un de cada material esmentat, per mi va ser una bona reflexió aquesta darrera, sí que seguidament em ve al cap la cultura dels Miradors d'un genet un Drac, veurem, veurem. Si no seguíssim aquest precepte aleshores el Mirador, el nou candidat haurà de ser una mica diferent doncs quatre Dracs en ús necessitem una pista d’enlairament del Mirador dels Dracs diferent a diferència de si en són dos i prou, coses.
Aturats els Vols, i evidentment també els Grans Vols de dues rodes puntualment espero per aquest refredat que ha fet finalment acte de presència, crec que ho porto bé, així d'entrada aquest cap de setmana no portarem a terme coronar un Santuari, de fet ja em conformaria si aconsegueixo reprendre els Vols prou recuperat d'aquesta congestió, a veure si serà així després d'una nova jornada complerta com la d'avui dijous a la capital, amb cafè de quatre hores, dinar al centre i xocolata desfeta per berenar, com som.
MTB, MTB, MTB.
Gran Vol de dues rodes ahir, OMG, no hi ha mot que ara mateix defineixi millor per mi l'experiència d'aquest dimarts, i ara mentre revisc la breu aventura d'ahir al vespre em ve al cap l'enllaç del lebrel del diapasón que vaig afegir en la darrera intervención a aquest espai, a on no sé massa bé perquè mentre rellegia l'anterior publicació vaig escriure aquest mots del lebrel del diapasón a internet i em va sortir l'article del Motociclismo del 1983, que per cert el tester és el Sito Pons, i entre els referents publicitats Kobas, renoi, renoi, renoi. Article que és el que vaig llegir jo el seu dia el 1983 i que va ser el decantador de l’arribada d’aquest al Baix Montseny a aquell mateix any ))
En tot cas una sortida breu, a on un primer mot s'erigeix entre tots, el del flow, i a on passats els primers minuts, uns quants sense ser molts, constantment miro de recordar el mot, no un segon mot, si no el mot, fent-me el recordatori a cada metre recorregut de mirar de temperar els ànims, i mirar d’imprimir l'únic to possible per gestionar el moment, el mot de la prudència. Amb aquests dos termes, flow i prudència l'experiència passa a ser molt guapa, molt, doncs es retroalimenten. Segur que també ajuden i molt el darrer manteniment fet de les suspensions, concretament la substitució de l'oli de la forquilla, no per res més que per haver fet ja els tres anys des de l'arribada d'aquest Gran Drac, i la millora número ú portada a terme com ho va ser la substitució dels pneumàtics, un cop exhaurits el segon joc d’origen per mirar d’adaptar-me primer i un cop haver sumat hores amb el Gran Drac de durs rodes després de crec uns vint-i-vuit anys sense fer-ho, decidir si bé per una banda restan una mica, molt poc pel fet de més esportius, tarden una mica més a escalfar, poc més, però l'aspecte positiu el principal és el tipus de perfil-forma més arrodonit menys punxagut ara que fa que per el meu tipus de conducció el punt del flow hagi emergit fins a un punt de quasi consolidar el comportament del grip del tren davanter, de la millora d'aquest, i no dic que ho he aconseguit del tot perquè em reservo que hi pugui haver estadis millors de comunicació entre els meus palmells de les meves mans i el punt de contacte del pneumàtic amb el terra, doncs aquesta comunió per mi és literalment el que defineix l'experiència dinàmica d'aquesta disciplina, a partir d'aquí, d'aquest punt la resta tot suma a gaudir de l'experiència a dalt d'aquest excepcional Gran Drac de dues rodes, la millora de ser menys punxagut en favor de ser més arrodonit és l’arribada de la càmara lenta quan entres a les corbes doncs un pelfil més punxagut fa que el tren davanter caigui de cop un cop abandones la Ona del centre per entrar en contacte la zona lateral del pneumàtic, és a dir és més àgil o ho podríem considerar així, té més verticalitat, tot passa més depressa quan comences a inclinar, mentre que un perfil molt rodó fa que quan començo a inclinar ho faci de manera progressiva, té menys presa a inclinar, ho fa forma més entenedora per mi, molt, tot passa més poc a poc sense ser així doncs aquest control del tempo en aquesta operació em dóna temps a pensar cada proper moviment.
Esmentava que els equipaments estan funcionant d’allò més bé, certament, certament, però hi ha uns aspectes que sobresurten amb força quan faig referència a les Super Armadures de Gala, com ho és el ritual inicial, la selecció en primer terme de la Super Armadura, així com el moment d’equipar-me amb la roba interior d’aquesta, ara i crec que aquesta presència augmentarà, siguent doncs els equips interiors de la Super Armadura de les cases Gore i Assos en les seves versions més extremes per a temperatures molt baixes, però sense ser paravent, ara per ara, a on aquest primer ritual és molt i molt guapo, el segon pas que és enfundar-me la Super Armadura té un to èpic o quasi, a l’hora que cada vegada més pausat, aprenent a gaudir de cada segon d’aquest procés, sense presses i amb moltes pauses, que bé, el pas del calçat també té el seu punt, com de posar-me el balaclava que ja porta incorporat la mateixa tèrmica d’Assos, el posar-me el casc molt ajustat a aquest sotacasc d'Assos, i en darrer terme ficar-me els guants, ara a sobre dels sotaguants de seda, aquests detalls cada un d’ells entrellaçats tots junts fa que tot plegat per mi sigui una experiència única i memorable, els instants que envolten l’inici de l’aventura a dalt del Gran Drac, i ja no et dic res quan coincideix amb la caiguda del Sol d’ahir amb l’ombra colossal que emergeix de darrera del Gran Drac, i tot seguit notes el respirar del Gegant, OMG. Moments que ja portat a terme cent cinquanta-dues vegades, i cada vegada ha sigut una experiència molt positiva, enriquidora, que em deixa a cada finalització del Gran Vol aturadet, per passats els dies, setmanes fins i tot, amb més ganes de repetir l’experiència cada vegada, que bé, oi?
Fer aquest pas de sortir al vespre amb el Gran Drac de dues rodes a ple hivern cerca sortir d'una zona de cert confort que és a l'hora la que m'ha permès arribar fins aquest estadi, és a dir persegueix reobrir la porta a una muntanya de sensacions que estan totes a tocar de la meva mà, o això pensava i que vaig poder consolidar ahir, sortida que va ser un primer pas, prudent sí, però també intens, mots els dos per mi molt interessants que són un altre cop un duo de molta calidesa, i les sensacions per aquest motiu han sigut immenses, sense arribar a l'alçada del Gegant, fins el punt que en arribar al Mirador durant uns breus instants el Gegant des de la porta d'entrada, i el meu Gran Drac des de dins del Mirador han coincidit les seves dues esteles que tot just estaven arribant, i que són generades per ells dos en el seu desplaçament. Senyals aquestes que no van agafades de la mà dels dos monstres, de Gegant i del Gran Drac, que van a destemps perquè l'adherència del dos té actualment un nivell extraordinari perquè en tres anys hem vist renovat l'asfalt tres vegades, i aquesta setmana l'estrenaven/em un altre cop, quin privilegi poder estrenar i estrenar, i estrenar trams, renoi, diria que no m'havia passat mai, o en tot cas no n'havia sigut mai sensible, el fet és que ara són moments memorables, i estic content perquè gaudeixo d'aquesta parella que sé que estan bocabadats amb les condicions que disposem actualment, amb uns Grans Vols solitaris, sense circulació, fet que ajuda molt a poder gaudir de pilotar per aquests trams podria dir d'entre els millors que he pilotat ))