Media vuelta ) 16+

Y seguimos avanzando,  renoi, ahir finalment seguir a dalt dels Dracs, a on podrem dir que a la intervenció anterior ja ho vàrem compartir, el fet rellevant però és doble, per una banda era la cinquena sortida seguida, la primera d'aquesta setmana, i a la catorze finalment la vàrem tancar amb un 4/7 que ja està a dins del programa previst, no com voldríem però doncs l'hem salvat de dijous a diumenge, a veure com es comporta aquesta 15, d'entrada avui dimarts a 8ºC a les 8 del matí ja m'indica que d'haver-hi Vol serà al vespre, i no passarà res doncs ara les tardes s'allarguen cada dia una mica més, de matinada no estem sortint doncs avui mateix a les 5 del matí ja estava en dança, la primera, i en cap cas he fet un gest de preparar l'equip, sí que la pensada l'he tingut breument però, a veure, a veure.

En tot cas el títol fa referència a que perseguir seqüències a dalt dels Dracs és una idea que conviu amb nosaltres des de temps quasi immemorials, que ho exagero doncs aquestes seqüències de 6/7 són relativament recents. En tot cas cada vegada que perdem la seqüència mirem de refer-la, de fet per poder tornar a posar el fil a l'agulla cal que les circumstàncies que requerim ens acompanyin, i també compartíem a l'anterior intervenció que en primer terme la prioritat número ú del Mirador candidat la condició indispensable era que des del primer metre podéssim inciar el Vol, i en segon terme jo he afegit que els Grans Vols ens fóssim també fàcils d'iniciar, bé doncs aquest aspecte el de l'accessibilitat seria un dels punts que ens ajuden molt a poder ser a dalt dels Dracs, jo diria que és un mix de factors, i no podria dir quin pesa més, sí que tots i cada un d'ells ajuden molt a poder ser-hi. 

El segon aspecte seria referit a Dracs, la fiablitat d'aquests, l'ergonomia, a l'hora que disposem dels consumibles que necessiten periòdicament, i finalment els accessoris necessaris per poder portar a terme la nostra disciplina, actualment els llums del davant i del darrera, i el 520, el darrer punt i el més important referit a Dracs els pneumàtics en el nostre cas avui els Ikon, concretament dels Dracs aquest darrer aspecte el posaria com a número ú, és a dir portar els pneumàtics adequats i al dia sempre, sempre, sempre. 

En tercer aspecte  dins d’aquesta modesta equació d’existir aquest concepte, després dels Dracs tenim el disposar de l'equipament necesari per poder practicar la nostra disciplina, no únicament el MTB si no també la modalitat específica i del tipus de sortida que perseguim, no dic fem perquè no és a on som, referit a la modalitat de resistència, en tot cas hi ha certs aspectes que són determinants com els Ikons per el Drac, aquí seria el calçat sense cap mena de dubte, com amb els Dracs cada component ara l'equipament és necessari que funcioni, cert, cert però el calçat diria que és el punt número ú, la resta de l'equip també, i n'hem parlat molt i amb assiduïtat a aquest espai i en seguirem parlant. 

Un altre aspecte el quart molt rellevant que el divideixo en dos seria la morfologia i l'alimentació, no són importants els mots en concret sí el significat que els hi dono jo a cada ú, com ho és fer un manteniment del primer i portar una alimentació en la línia de la disciplina que practiquem del segon, tenint present l'objectiu de portar a terme les llargues distàncies, en el nostre cas de mirar d'afavorir l'arribada d'aquestes sortides més en la banda de la resistència. Així un cos relaxat i amb un bon to cuidant d'evitar i/o corregir especialment les sobrecàrregues, també amb una certa elasticitat, i ben alimentat pot ajudar molt a ser a dalt dels Dracs, aquest dos aspectes tenen per mi una dificultat que queda fora del meu abast quan parlem de comprensió dels conceptes a tractar per poder-ho portar a terme, i per aquest motiu tenim la sirena-fisio i el nutricionista ))

El darrer punt, el cinquè, i diria que el més important dins que tots els esmentats tenen el seu pes referits a aspectes que ajudin a ser a dalt dels Dracs, seria que es donin les circumstàncies per poder portar a terme aquesta disciplina amb assiduïtat, és a dir tenir un dia a dia molt ordenat germà de l'ordre que requereix practicar el MTB en la manera que l'entenem nosaltres com ho seria que la prioritat també sigui ser a dins dels Vols cada dia, no sé què seria primer, en tot cas aquesta sincronia referida a que coincideixi el tram en el temps de tots aquests aspectes esmentats, de ser la seqüència mantinguda de l'ara sí ara també a dalt dels Dracs té moltes més possibilitats de fer-se realitat, sense elles sense aquestes condicions també hi ha possibilitats segur segur, en el meu cas en concret les condicions esmentades de donar-se m'ajuden molt a ser-hi, molt, fins el punt que ser a dalt del Drac passa a ser com un automatisme, el símil seria un no s'adona que ha de respirar, senzillament respira, dons això la seqüència de tots aquests aspectes esmentats funciona quan no te n'adones i ja estàs fent ruta. 

Avui divendres a la matinada d'aquesta quinze he tret tots els culots d'estiu, he deixat un sol culot d'hivern per si de cas, diuen que ve fred aquest cap de setmana amb una baixada de les màximes de 10ºC, ahir la Reina mentre jo era a la capital va rodar equipada amb l'Armadura de Gala 100% d'estiu a més de 30ºC. Ara d'aquí a una estona reordenaré els mallots, deixant a punt un 50% dels de primavera i un 50% dels d'estiu. De moment no trec trec totes les Lites, de moment, així ara tenim a mà una armilla i una jaqueta de màniga llarga i prou, a punt estic però de disposar-les totes. M'espero però perquè els mallots paravent de màniga curta resitents a la pluja estan fent la seva funció, i tant, i tant, d'aquí a res seran excessius i aleshores sí serà el moment de les Lites esmentades fent equip amb els mallots d'estiu, més estona guardades a una de les bosses del darrera del mallot que no pas posades però.

MTB, MTB, MTB.

Finalment sí, finalment l'anada a la capital amb un Gran Drac de dues rodes ha sigut una realitat, renoi, renoi, renoi. De fet marca un dia abans i un dia després, quines coses, tan senzilles en el dia a dia de les persones i que per mi sigui la gran diferència, és així i no hi donaré més voltes però sí que marco aquesta jornada al meu calendari de fets significatius quan parlo d'esdeveniments de dues rodes, com també ho serà fer un Principat amb o sense pernoctació, que ho escric ara també a divendres d'aquesta setmana 15 i quedo totalment sorprès de la preciosa emoció que m'envaiex en fer-ho, i encara estic més captivat quan penso que a cada dia que passa ho tindré millor estacionalment per poder abordar aquesta aventura, he de pensar que encarant directament des del cantó francès, que bé, que bé, que bé, ara que he pilotat tant per les diferents rutes d'accés al Principat, sense acostar-m'hi però doncs la neu ara per ara és una barrera infranquejable per mi, tot i que vaig fer fa uns mesos una tímida o no tan tímida aproximació a aquesta, de fet la vaig trepitjar a la Molina. Va ser aquesta una jornada curiosa, a on a la pujada per Toses a la sortida d'un revolt tancat durant unes dècimes de segon el tren devanter va quedar en contacte amb el terra units per un sol punt de contacte entremig d'aquest penumàtic i aquest terra, com ho va ser una única pedra de grava, moment curiós, el Gran Drac de dues rodes totalment inclinat en el moment de màxim grip un instant previ a l'inici de la sortida de la corba i molt puntualment, físicament el moment mecànic va ser aquest que detallo, quines coses, renoi, renoi, renoi, i que interessant poder-ho compartir a aquest espai ))

De fet aquesta setmana seguint la progressió esmentada de la setmana nou, la deu, l'onze, la doze, la tretze, i la catorze per interessants totes a l'hora que per exigents que ahir venint de la capital de fer l'arròs d'aquests darrers dijous no em creia tornant cap al Mirador amb el Gran Drac esportiu que l'endemà fos divendres, impossible creure'm que fos així, i impossible veure com hi podria arribar, literalment, im-po-ssi-ble, i no per fatiga, quines coses, oi?

El dilluns després del Vol de quatre hores tocades per recuperar-nos de la pujada al Santuari que ens va costar en total de quasi sis del diumenge, a la tarda després de prendre el Sol ja de caiguda encara anàvem equipats amb les Armadures de Gala, i passada una breu estona després de dinar, ja tardet vaig decidir portar a terme un nou Gran Vol, el 169, a on una pujada als Àngels venint per Monells des de la carretera de la Jonquera, entrant des de Bàscara, i baixant per Vilaür, Colomers, i crec recordar també per Verges, i una baixada des del cim dels Àngels fins a Girona a on diria que ha sigut el Gran Vol de dues rodes de més qualitat que he portat a terme fins avui, i no és un no res després de quasi cent setanta sortides, per un cop arribat al punt més baix del descens rematar-ho amb una arribada expectant al centre de la capital, aturada propera al Pont de Pedra, per les imatges que en disposo a un quart de nou del vespre, i un retorn lent farcit de bones sensacions en direcció cap al Mirador. 

Una tornada que es va fer llarga per pausada, a tocar de l'hora, i no passa res, a on anava molt ben equipat per una temperatura per sota dels 20ºC, un conjunt curiós doncs portava la millor roba interior d'hivern que disposo i una de les dues millors Supers Armadures d'estiu que disposo, quin contrast, concretament mitjons negres de Gore d'hivern extrem super super alts, culot 3/4 d'Asics dens, menys però que el culot que ja està venint des d'ahir també de Gore, un C3 resistent a la pluja i també termo, no podia faltar tampoc la tèrmica d'estiu de màniga curta de la mateixa casa, ni evidentment l'Assos amb el balaclava incorporat, el calçat i els guants també de Gore-Tex cap dels dos termo però, i com a cloenda per rematar aquest vestit de gala amb la Super Armadura més densa que disposo, referida a seguretat, totalment perforada sí, però que amb l'equipament de roba interior d’hivern que detallo el conjunt va funcionar de podi, ni una sola molèstia de cap tipus, i en darrer terme el T-Rex d'esquena a l'espera de donar pas al coixí de seguretat. Esmento el punt de les molèsties perqué dues de les Super Armadures que disposo són especialment tallades i a l'hora termoformades, específicament corbades, molt, per ser a dalt d'un Gran Drac de dues rodes de posició extrema quasi que estirada a sobre d'aquest, ho exagero, així en el meu cas hi ha forces ocasions a on tinc lleugeres molésties a les escàpules, segurament perquè no coincideix del tot aquesta forma de la Super Armadura amb la posició que jo adopto a dalt del Gran Drac, però en aquesta ocasió en aquest Gran Vol de dues rodes aquest no va ser el cas, hem va ajudar molt la sensació de flow des del primer metre recorregut, i en vaig fer molts de metres vull dir, OMG. 

En tot cas un primer Gran Vol de dues rodes a la capital des dels anys vuitanta, un primer pas ara passats uns trenta anys, certament que un pas molt petit, molt modest, però a l'hora també molt i molt gran per a nosaltres, i he de dir que em vaig sentir molt còmode, l'ambient era de molta tranquil·litat, segurament infundada, doncs puntualment mentre estava aturat a sobre del Gran Drac a la zona específica per poder-ho fer, sí que he dir que el trànsit va ser un punt massa proper, a centímetres els patinets, a metres i poc els furgons, i a pams els autos, aquests dos darrers tipus de vehicles que passaven i d'altres que s'aturaven amb els quatre intermitents o sense ells em van fer recular d'on era per quedar una mica menys exposat, aparentment, un parell de pams enrera no pas més, de fet estava sol a aquest espai adequat per ser-hi, i amb aquesta petita correcció de com estava estacionat em vaig sentir enganyosament més resguardat, coses, vull dir que no és que ho veiés tot planer, en cap cas, en cap cas, però la sensació va ser, seré prudent, prou positiva. 

Sí que ara a divendres rellegint aquesta intervenció em ve a la memòria que d'entre tres i quatre patinets em van venir per darrera passant a un pam, fet que em va fer amb un gest protegir el mòbil que tenia a la mà dreta, el moment va ser segurament d'una sensació de risc infundada per part meva, però també puc afirmar que va ser una sensació  rara, certament, tampoc ajudava la Super Armadura de Gala perquè si bé presenta una extrema mobilitat quan parlem de pilotar, no facilita però poder moure'm per tindre una visió perifèrica ràpida de la meva part posterior a on estava aturat, i els patinets venien precisament d'aquesta part posterior, i aquest vestit de gala és per el que és, per pilotar, i a l'hora en aquell moment era l'única Super Armadura de Gala que hi havia en tota la plaça, vull dir un submarinista amb la seva escafandra també hauria pogut ser un possible reclam res més que això però, podria ser-ho també doncs la meva Super Armadura de Gala, referit a una sensació segurament infundada de certa indefensió, vull dir aquest equipament seria l'equivalent a les S-Phyre que si bé són excepcionals per pedalar, però per res més, si vols fer un pas no ho tens bé, aleshores vers aquest moviment no tens agilitat, el mateix amb la Super Armadura de Gala que porta el nom de la seu del Sea Otter Classic a Monterey, és per el que és, per pilotar )) 

Ahir i avui ) ++

Ahir vàrem fer un dels dos Santuaris, el de la llum,  podent certificar que nosaltres des del quart Mirador estem més propers a la neu que no pas el mateix Santuari que curiosament està entre les muntanyes nevades i nosaltres, contradiccions, oi?

Avui l'objectiu és de fer ruta sense exigència quan parlem de desnivell, ahir ja vàrem assolir una distància interessant, no extrema, sí que apunta a bones maneres, que bé, oi? Així l'objectiu podria ser anar lluny sense haver de fer un treball intens per extrem, sí per duració, un exemple podria ser l'antiga Ruta de les Sogres, que no és una ruta exigent per pendents sí per duració, una mica com el propòsit d'avui, crec, tot sigui que fem la primera volta de pedal i decidim fer un dels dos clàssics, o perquè no l'alternativa més asfàltica reforçant el meu nom )

Veurem, veurem, a dilluns darrer dia de descans a les prèvies d'una 15 que es presenta com a poc de forma curiosa, la nou, la deu, l'onze, la dotze, la tretze i la catorze ha sigut d'una progressió cada vegada cap a més interessant a l'hora que també en la mateixa proporció cada vegada més titàniques de portar a terme, així no veig possibilitats de poder seguir aquesta seqüència per prospera a l'hora que per exigent, en cap cas. 

MTB, MTB, MTB.

Em ronda de tot quan parlem de Gran Dracs de dues rodes, estaria bé que tornés a Manresa el Primer Ministre i resultés que ell també està a tram de Grans Dracs de dues rodes, i que com amb la Mojo per hores haguéssim fet el mateix pas ara amb el Gran Drac, així podria ser idèntic el pas que vaig fer jo en el desembre del 2022 que ell també l'hagués fet, ara però coincidint com esmento amb dos Grans Dracs de dues rodes, no cal que siguin tampoc ara del mateix color, coses quines coses. 

És que fa una estona llegia una intervenció antiga del Gurú del MTB quan va presentar l'arribada de les seves Shimano d'hivern, i en Xavi deia que si ell tornava a Manresa tots compartiríem Vols tot i la Llei Colorado de no rodar mai més per sota dels 8ºC, és a dir no tornar mai més als l'hivern de Manresa, i ara passats els anys penso el mateix que em va fer pensar el comentari d'en Xavi, i tant que hi tornaríem si hi tornes tu!!!  

Avui mentre feiem ruta amb els Dracs hem passat per un poligon molt ordenat que disposava d'un carril bici molt nou que feia goix de passar-hi, anem al tema, a aquest mateix lloc hi vaig fer una reunió amb una Gran Drac de dues rodes d'un vermell intens a l'octubre del 2025, si féssim un símil seria com haver-hi anat amb una Intense. Mare meva quina joia de Gran Drac, senzillament espectaculà, avui mentre valoràvem si continuar ruta o desfer camí el punt d'inflexió ha sigut el d'aquest lloc esmentat, després d'aquí hem anat tornant cap al Mirador. I ara un cop ja a aquest la reflexió va en la direcció de veure si la tarda proposa de portar a terme un Gran Vol de dues rodes, el que no sé és si és prudent a una jornada singular com ho és la de l'operació tornada d'avui, vull dir que jo no he de tornar a cap lloc, jo ja estic a lloc, sortiria a gaudir del Gran Vol, i qui cap a casa torna renoi podria dir i quasi que ho entenc que únicament per relaxació podria traçar envaint el carril contrari, és a dir passant de cara per on estaria passant-coincidint jo, aleshores aquesta possible circumstància em frena una mica. En tot cas primer dinarem, falten uns minuts per les cinc de la tarda de dilluns, i seguidament veuré a on sóc, podria ser un dia per entrar a la foscor de la nit i seguir ruta a un ritme molt tranquil, quasi que en càmara lenta, per la sensació vull dir.  

Vistes ) 15+

Les que tenim des dels diferents Miradors dels Dracs, majestuoses totes, a on quan ho valores quan penses en un nou Mirador dels Dracs aquestes panoràmiques et fan reflexionar sobre la conveniència o no de les properes propostes. 

Vull dir, un nou Mirador dels Dracs no és un espai més, des d'aquest s'han d'iniciar els Vols en un no res, punt número ú aquest primer innegociable, i no poc important, a l'hora des d'aquest s'han de poder portar a terme els Gran Vols de dues rodes sense masses complicacions, fins i tot puc dir, sense cap dificultat. 

El principi irrenunciable dels Dracs començant el Vol des des primer metre no sé si podrem portar-lo a terme des del portal del nou Mirador, des del primer sí, per uns instants, perquè després hi ha entre dos i sis quilòmetres si volem fer MTB, doncs les pendents irrealitzables i la impossibilitat d'accedir de forma terrenal al Montalt fa que la ruta no pugui iniciar-se proper al Mirador, d'aquí la referència sempre de la riera de Llavaneres, des del quart Mirador podríem inciar la ruta des d'uns cinc-cents metres, segurament menys però com al primer uns terratinents també estan barrant el pas a l'accés a uns recorreguts de somni, quedant com a alternativa un pas difícil un altre cop per molt costerut, i que també té cert risc per ser un camp de conreu actiu, a tot arreu tenim les mateixes circumstàncies-dificultats, coses. 

Cal refermar que el precepte que una casa no és la casa si no pots fer MTB des del primer metre és del Gurú del MTB, no és un concepte de collita pròpia, i és un principi que hauríem de mirar de mantenir, dependrà de les circumstàncies certament certament doncs no sé si un Mirador que tingui la qualitat de construcció del quart Mirador però no un lliure accés a poder iniciar el Vol des del primer metre el deixaríem passar, sí que  reforçar-ho afegint la condició de facilitar també els Grans Vols de dues rodes cerca de mantenir la primera condició, aquesta és la idea, crec, crec, però ara a l'octava revisió he de dir que crec que prioritzarem  la qualitat de l'espai a la facilitat de poder inciar els Vols, curiós d'innegociable he passat a l'estadi de prescindible, renoi, renoi, renoi, com esmentava o esmentaré al proper paràgraf les circumstàncies no són avui les que teníem quan compartíem aventures a la Cerdanya, ara ens són encara més favorables, tenim més eines, poques però més ben confeccionades, per robustes, per funcionals, per sòlides, per lleugeres, per laborioses a l'hora de fer-ne ús, així manca deixar reposar si ho estic veient, apreciant de manera que tot tingui la possibilitat de funcionar més dolçament. 

Aspecte rellevant quan parlem de la qualitat del Mirador és que disposi d'un entorn amb serveis prou funcionals per nosaltres fins el punt de no haver de fer un ús obligatori dels Gran Dracs, no els de dues rodes, que en volem fer una utilització doncs genial, però no per aquesta obligació esmentada de la manca de serveis propers, deficiències aquestes que presenten tres dels quatre Miradors actuals, únicament i puntualment també acceptem de bon grat per gestionar les Màquines de Prosperitat activar aquests impressionants cavalls de ferro. Al primer Mirador i principal fins fa molt poc, com al segon, vital,  com el quart, determinant, a tots ells requerim dels cavalls de ferro, així la intenció és de resoldre aquesta obligada necessitat de forma aparentment definitiva, utilitzo aquest terme perquè les circumstàncies estan en moviment constant així els condicionants no són els mateixos amb el pas del temps, o sí, o sí i jo no ho sé apreciar, veure.

En tot cas els aspectes esmentats posen a sobre la taula una fila no diré llarga sí que té aquesta llista diferents aspectes de pes a considerar, tots en aquesta etapa nous, doncs serà la primera vegada que decidim un nou Mirador sense condicionants, en aquesta ocasió tenim un altre cop una molt bona oportunitat doncs ens movem únicament per il·lusió. Tenim els medis, l'oportunitat, i en darrer terme les circumstàncies que semblen ser, si més no tenen la forma d'aquestes, totes tres a favor per poder portar-ho a terme, el més important és que disposem de l'experiència, podria afegir també voluntariament la necessitat,  però perquè la volem doncs no ens incomode afegir aquest aspecte a l'inrevés, per una banda em dóna la sensació de ser més de peus a terra, segurament massa fins i tot, i en segon terme perquè fa que prengui encara més sentit fer aquest nou pas, penso però que si valorem aquest darrer aspecte excessivament no portarem a terme la incorporació d'aquest nou Mirador, doncs ens adonarem que avui no el necessitem.

Al 2022 ja vàrem disposar d'un nou Mirador a la capital del Vallès Oriental, i no hi vàrem anar a dormir ni una sola nit, d'aquí a l'arribada del quart Mirador va ser un tram realment dens, vull dir aquests dos passos ens van donar una experiència notable, el primer espai va ser una entrada tímida a un lloc diferent, els Dracs i els Grans Dracs no hi van aterrar mai, el segon espai va ser definitiu vers el primer, i ho corrobora que Dracs i Grans Dracs fins i tot la Transportadora de Dracs i va conviure, vull dir la valoració d'accedir al cinquè Mirador ve d'aquest tram, però curiosament la possible arribada d'aquest cerca apaivagar l'etapa dels Miradors esmentats, és una possibilitat a valorar preciosa, molt, doncs de ser una realitat el cinquè Mirador deixaria enrera els motius de l'existència encara avui del quart Mirador, seria molt guapo per positiu que aquest darrer espai marqui el punt d'inflexió, i ho escric a aquesta 6+ revisió d'aquesta intervenció i lògicament les pensades que no cal fer res més tímidament es fan presents, certament, però crec que ens podria anar molt bé fer un pas amb l'argument de desfer-nos de les sensacions de fons que ens han portat fins aquí, i també que un avui no és un demà, el que avui no necessitem no evitarà les possibles necessitats del demà, així valorava si aportar l'expressió fer cau net, i dubtava, però sí possiblement és la frase que definiria millor en aquest cas el motiu de l'arribada del quart Mirador, i ara el cinquè Mirador el que ens aportaria és precisament deixar enrera els motius que van fer necessari aquest cau net amb l'arribada del quart Mirador, deixar enrera aquest darrer en certa manera podria ajudar-nos una mica més, coses, oi?

El motiu número ú per sobre de la il·lusió, per sobre de pensar en la necessitat, és sense cap mena de dubte el d'agafar perspectiva i a l'hora posar distància en el ben entès de quin és el motor d'aquest pas. Sobre aquesta darrera de ser una realitat el nou Mirador ja compartirem de donar-se les circumstàncies d'altres motivacions molt guapes lligades aquesta perspectiva. 

Vull dir no em molesta haver de necessitar un nou Mirador, crec equivocadament que el necessito com el pa que menjo, que en menjo molt poc també és cert, però en tot cas la necessitat no és el motor que també, el motor és entrar a aquest nou espai de Dracs totalment alliberat, a l'hora que ordenat des del primer instant, aquest punt no seria una novetat, i estaria bé no haver de prendre decisions noves, seran de ser totes conegudes, espero, si més no aquesta és la intenció, crec, crec, les sensacions gràcies a aquest alliberament sí que seran tot un descobriment, siguent tots aquests aspectes interessants de resoldre, que bé, que bé, que bé.

Mentre exposo, seguíem sense Vols, que lluny sembla quedar la seqüència de les cent divuit sortides fins a mitjans de desembre del 2025, sembla que fos ahir,  en tot cas no hem aconseguit refer, i molt menys doncs mantenir la constància, coses. Coses també que a aquesta dotzena revisió ja en portem dos de seguits, millor, millor, he de pensar, i de fet avui a diumenge ja en portem quatre ))

De mentre no hi havia Vols, quasi tampoc hi havia Grans Vols de dues rodes, després de l'última experiència compartida del deslliçament del tren posterior que vaig reflexionant també sobre les properes aventures, doncs no hi ha sortides amb els Dracs, m'ho prenc positivament com un breu espero i segurament necessari descans. Fet que ahir va fer un tomb i el 168 ja ha sigut, curiós perquè la roda del darrera va fer un quart de volta sense avançar, va ser un gir dolç però curiós fet que em va fer minorar la marxa encara més, per la novetat d'aquest girar de la roda posterior, va ser un instant molt breu, també suau, sense cap punt de trencament de contacte del pneumàtic tot i ser una aparent contradicció, curiositats del voler aprendre ara sí ara també, tot torna a ser nou dins d'un vell tram.

Mentre això segueix el seu curs passen coses, per exemple que fa dos dies un SOLO en una caminada preciosa a tocar de l'arribada de la foscor al ben mig del camí hi havia d'un motor una transmissió sencera, quines coses, la vaig posar a un costat tot i que era pesada, ben visible però, és evident que qui la va perdre en una pujada, la més exigent amb diferència del recorregut, que qui la va perdre ho havia de notar, o no doncs no se la va emportar pas, vull dir no la va recollir, fet que em deixa una mica intrigat doncs sense ella el vehicle es va parar segur, renoi, renoi, renoi, no crec que un perdi la transmissió del vehicle i no noti res, o sí, o sí, però és que de lluny mentre m'acostava caminant semblava un animalot descansant doncs estaba del tot travessada vers el sentit de la meva marxa, ho rellegeixo ara i segueixo encuriosit, que rar ))

MTB, MTB, MTB.

Darrerament hi ha moviment quan parlem de Grans Dracs de dues rodes, molts i concrets, vull dir en una direcció, la d'activar els Grans Vols del segon Gran Drac de dues rodes, que va arribar al Mirador fa ara uns dos anys i que segueix sense estrenar-se, no sé quines converses hi deuen haver entre els Grans Dracs, entre ells vull dir, però en tot cas els tambors sonen, el que no sé és si hi haurà una primera aventura amb aquest Gran Drac nou, renoi, sí que la Reina està activa de fa uns dies en aquesta direcció, que emocionant, cercant cursos per ella, propers aquests als Miradors, no a un i prou, fet que em fa pensar que quelcom diferent s'està activant. Em fa dubtar proper a quin Mirador ha de contractar aquests cursos doncs respecte del quart no sé si seria una contradicció doncs de fer-se realitat el cinquè Mirador dels Dracs dubto que aquest aprenentatge el porti a terme des del quart, tot i que la intenció d'entrada és de seguir mantenint tots i cada un dels diferents Miradors, si més no el primer i el segon, el tercer ara per ara també però el proper juny ho tornarem a revisar-valorar, la betty no vol seguir amb ell, i el futur d'aquest és seu, el quart dependrà de si queda com una pista d'enlairament diari i/o per els caps de setmana, o si per l'arribada del cinquè, segons quan d'esplendit sigui aquest darrer Mirador podria ser que aquest darrer eclipsi tots i cada un dels Miradors actuals, i amb això no sé molt bé què vull dir, què podria arribar a comportar, que interessant oi? 

Que no ho crec doncs SCO seria l'únic destí definitiu avui per avui, si més no quan ho pensem a dalt dels Dracs, o quan ho faig a dins del Gran Vol de dues rodes, des d'aquest darrer no sé jo quina seria la visió un cop a l'altre cantó del portal, és a dir passada la porta a on la llum dóna pas a la foscor intueixo que les pensades prendran una perspectiva també nova en el cas de poder accedir a aquest moment, he de confiar doncs mentre ho escric que el pes de les sensacions mentre cerco ser-hi a la caiguda del Sol coincidint amb la imatge amb el Gran Drac de dues rodes el dia de la recta a la Selva amb el Sol posat al final d'aquesta a la frontera amb el Vallès Oriental, esperant pacientment a l'hora que breument la meva entrada, passen a ser instants determinants, no en sé detallar millor el motiu d'aquest pes, sí mirar de compartir el fet que és així i a on arribats aquest punt no veig res més que el moment d'aquesta entrada i l'arribada just des dels primers instants un cop travessat el portal, instant a on fugaçment el fotograma seria que encara noto l'escalfor de la llum a la meva esquena i a on fins i tot veig difuminats com travessen perdent força el que davant meu impera com ho és la foscor densa, renoi, renoi, renoi, em quedo sense mots, literalment. 

I els fotogrames tampoc són de la nostra collita doncs tenen el mateix origen que el MTB des del primer metre del Mirador, i segurament també són aquests primers motiu de valorar si deixar de fer-ne ús d'aquesta eina que ens ha ajudat fins arribar aquest tram, ho escric a aquesta quinzena revisió i tinc a l'hora una certa inquietut com també una tímida emoció, vull dir que m'inquieta i que el mateix temps m'interessa a parts iguals, renoi, renoi, renoi, puc afegir que de ben segur té a veure amb el cau net esmentat. 

Del dia a la nit ) 8+

Vull dir que nosaltres fa uns anys havíem patit molt les transicions de passar del dia a la nit a les curses, així quan s'apropava la nit havíem de fer el canvi de les ulleres portant a la nit unes ulleres amb vidres transparents, la transició però era difícil, doncs decidir quan has de deixar de protegir-te els ulls del Sol i a l'hora entrar a la nit podent veure el terreny de forma clara pot semblar un pas fàcil exposat així, però segons l'estació el moment de fer aquesta valoració és diferent i solia implicar de fer una volta o dues amb les ulleres de Sol a una de les bosses del darrera del mallot rodant sense ulleres per haver-nos oblidat de fer el canvi, coses, la fatiga passades les primeres cinc hores té els seus efectes sempre. 

Amb l'arribada de les ulleres fotocromàtiques, dels vidres vull dir, amb la característica o franja que a la nit en aclarir-se el vidre aquest tinguis la sensació que queda totalment transparent, va ser tot i que sembli una contradicció, com veure la llum, no puc arribar a transmetre el gran pas que va suposar poder disposar d'uns vidres amb aquesta característica. 

Així nosaltres des de l'arribada de les ulleres amb vidres fotocromàtics que sempre hem utililitzat aquests.

Desconec si aquestes Shimano presenten aquesta graduació a on queden a la nit els vidres totalment transparents, vull dir que hi ha diferents gradients quan parlem de vidres fotocromàtics, normalment quan més transparents són a la nit menys foscos són de dia, i a l'inrevés. I tampoc sé si l'estructura inferior de la ullera pot ser un incovenient per a MTB, en tot cas de ser seria una bona proposta, però sobretot si no són totalment transparents a la nit jo diria que aleshores no té sentit aquesta opció, doncs no hi veuríem correctament a la nit, les nostres sense ser un gradient de total transparència la percepció és que sí que ho són. 

En el nostre cas per el nostre ús, per el que era el nostre ús tot s'accentuava a pitjor per l'extrema fatiga, cal pensar que a Stromlo la nit va durar més de deu hores crec recordar, les bateries fins i tot van defallir totes per tant quan això va passar rodàvem de nit sense llums, també he de dir que aquestes bateries van caure de cop de rendiment per unes condicions extremes de temperatura, -7ºC, vull dir que a la hora disset o divuit estàvem rodant de nit molt fatigats entenc, així necessitàvem veure molt bé per on passàvem, arribats a aquest punt vull dir que puguis veure bé per on passes pot arribar a ser la diferència entre seguir a dins de la cursa o posar peu definitivament. Que ara no recordo a on va ser que a dins del SOLO de dia la fruita es  va dessecar i a la nit aquesta fruita com també els bidons amb sals es van congelar completament ))

https://www.bike-discount.de/en/shimano-aerolite-2-photochromic-sports-glasses

Que jo diria que podrien ser una bona proposta per aquest motiu, 17-85%, entenc que sempre filtraran el pas de la llum, el que no sé és quin filtre tenen els nostres vidres, d'aquí els meus dubtes, però diria que són filtres germans dels que portem nosaltres.

Una segona proposta seria aquesta darrera però presenta el mateix dubte del tipus de vidre, de filtre que porta aquest, no té el possible inconvenient de la muntura inferior. 

https://www.bike-discount.de/en/shimano-technium-l-photochromic-sports-glasses

Jo avui em decidiria per aquestes, i el filtre del vidre diria que és el mateix que porto jo actualment, i a mi de nit em funcionen de podi, en la versió de les Sutro, però és que aquestes les veig encara millors per l'absència de frame.

https://www.bike-discount.de/en/oakley-cybr-zero-photochromic-iridium-sports-glasses

No feu cas de la botiga en concret, sí i sempre en condicional dels possibles models que us exposo.

Jo la darrera dècada he portat aquestes de l'enllaç inferior, fins l'arribada de les Sutro, que em van convencer aquestes darreres per la major protecció, per un vidre més gran. Vaig fer la substitució seguint el consell de l'òptica-botiga de la Reina que va dir-nos que el vidre presentava una degradació considerable i que era moment d'unes ulleres noves. Amb les ulleres fotocromàtiques els vidres tenen un import considerable rondant els vuitanta euros fet que convida a adquirir un conjunt completament nou, doncs en el nostre cas després de deu anys no veig prudent mantenir les montures de plàstic o similar que han estat molt exposades al Sol.

https://www.bike-discount.de/en/oakley-radar-ev-s-path-photo-50-iridium-sports-glasses

Sense Vols els darrers dies, entenc que a la catorze referem la seqüència, a veure, a veure, oi?

MTB, MTB, MTB. 

El vidre fotocromàtic que porto amb la Super Armadura de Gala, fent equip amb el casc tan especial per mi si més no, que utilitzo, i que no en vull cap més ara passats els primers cinc anys, ve de l'experiència adquirida en els SOLO, i he de dir que és una molt bona opció, que bé, que bé que bé.

Ahir a la tarda hi va haver un Gran Vol, el 167, breu, molt, amb una petita sorpresa que me l'agafo com un possible present, com ho va ser que a dins d'una S invertida a la sortida de la primera corba vaig experimentar un deslliçament lateral de la roda posterior de quasi dos pams, va ser molt progressiva tan el desplaçament lateral inicial com la tornada a lloc, he de pensar que la correcció no la vaig fer jo doncs no vaig haver de fer res. 

En tot cas per unes condicions de Sol intermitent, fins la manca d'aquest per un cel tapadet, també tímidament plujós que he de pensar que va comportar de trams a on segurament feia una estona aquest lleuger espurneig havia deixat el recorregut puntualment favorable a la possibilitat d'una marxada com l'esmentada del tren posterior. Curiós que no em va trasbalsar a l'inrevés doncs vaig pensar segur que agoseradament, segur, que podria pilotar controlant aquest desplaçament lateral del pneumàtic posterior, coses. Cal veure que no va ser provocat per anar massa ràpid, ni per una acció brusca a l'inrevés, d'aquí que tot fos tan controlat quasi que en càmara lenta sobretot per un terra segurament puntualment humit.

S-Phyre )

I mira que no ens coincideix la talla, una XS seria, però una M o una L si et coincideix, per dies exigents de temperatures baixes, com de tempestes, no sé exactament fins a quin punt, cert, cert, doncs no estem sortint en aquestes condicions, aleshores?

https://www.bike-discount.de/en/shimano-s-phyre-women-s-wind-jacket

MTB, MTB, MTB 

165 ) 5+

Format de Vols molt bé, format de Grans Vols prou bé. 

Equipaments de Gala tots de podi, és literal, les Armadures les seguirem actualitzant, i les millorarem per l’evolució natural de les noves propostes temporada darrera temporada mentre nosaltres d'aquestes millores que proposen els fabricants cada cert temps n'agafem una petita fracció d’aquestes o no tan petita doncs la gama S-Phyre ha entrat amb molta força al Mirador, de fet tot és Shimano a excepció d’una jaqueta crec recordar que Isadore pensada per a tempestes extremes per la Reina, així normalment a fer renovacions passa molt de temps entre elles, com amb els Alp-X de Gore que han donat pas als S-Phyre de Shimano després d'anys, molts, i que ara després de les darreres millores-relleus a on som avui la sensació és que estem en el llindar, referit a que els equips que disposem actualment compliran durant moltes estacions, que bé. 

Des de tèrmiques, mitjons, guants, mallots, culots, cascs, ulleres, i calçat, tots i cada un estan totalment alineats vers les nostres necessitats, segurament assolir que tots els cascs siguin Spherical podria ser una propera fita, i valorar també si fer venir més equipament de Gore del 2026 tot i que m’està costant entendre la darrera col·lecció d’aquest fabricant. 

Les Super Armadures el mateix, en aquest cas tinc la porta oberta a descobrir noves propostes que avui no sé veure per la meva desconnexió durant dècades, però con amb les Armadures  avui excepte el coixí de seguretat per mi la resta també està fent 100% la funció que necessito. 

El punt a deixar reposar de les Super Armadures de Gala és el sempre conflictiu i perillós concepte de la comoditat que com esmento sempre em sebla rondar espero-desitjo que sense èxit, espero, però mentre la meva prioritat sigui la seguretat per davant de tot avui per avui no ho tinc bé per evolucionar aquests equipaments amb l'experència actual cap a una zona de confort, crec i com compateixo, desitjo. I de fet en el moment en que la prioritat deixi de ser aquesta el Gran Drac haurà de quedar aturat immediatament, com esmento quedant si la comoditat s'apropa en la que seria una espera indefinida fins que la prioritat tornés a ser la de la seguretat. 

Als Mirador quan parlem de Grans Dracs de dues rodes no hi hauria d'haver recorregut sense aquest pilar principal de la seguretat. Podrem argumentar molts aspectes per mirar de fintar la seguretat, el meu pensament per mirar de ser proper a aquest pilar és que pilotar un Gran Drac de dues rodes té per sort punts germans molt positius amb els experimentats amb els Dracs les darreres dècades, i que per aquest motiu és a on tinc més experiencia, així si nosaltres decidíssim que pel fet de ser còmode podríem fer els Vols sense cascs, valorar seriosament anar sense aquest element de seguretat, evidentment que implicaria que hauríem de deixar de sortir, aquest element de protecció el considero imprescindible quan parlem de Vols. Així doncs el criteri és idèntic amb els Grans Vols, amb l'afegit que el conjunt complert de la Super Armadura de Gala tota ella forma part d'aquesta càpsula de protecció, de seguretat, sense poder prescindir de ni un sol dels elements que composen aquesta Super Armadura, cap. Podent això sí alleugerir la densitat de les capes inferiors, tèrmiques, culots, mitjons, calçat i guants, però aquests dos darrers, calçat i guants únicament poden presentar la millora-alleugerament de ser perforats, idèntica diferenciació aplicable a la Super Armadura que les disposo perforades i no perforades, que he de dir que amb la fredor les perforades són un veritable colador i a l'estiu la funció de deixar passar l'aire brilla per la seva poca efectivitat, sí eficiència però, referida a que aquesta darrera es manifesta mantenint un cert equilibri tèrmic a temperatures superiors als 30ºC però no ho sé del cert, no ho recordo amb claretat, aquest proper estiu podria tornar a ser un bon recordatori, de l'anterior recordo haver-me glaçat lleugerament a les quatre de la matinada a ple estiu fins a tocar de les deu del matí, i de passar una calor tremenda al migdia, OMG, però que per el fred passat a la matinada vaig poder sobreportar molt bé la calor de la jornada, de fet fins arribar al Mirador a totes les aturades vaig estar sol a ple Sol, mirant de recuperar-me del destemplament important, no diria extrem pel fet de pilotar de nit a ple estiu )) 

Els Dracs, de podi, el Gran Drac de podi, són tots uns grans devoradors de distàncies, quines coses, oi?

Poc a poc, doncs aquestes dues disciplines, les dues de dues rodes, els Dracs i els Grans Dracs, però dels primers en tres o quatre mesos he fet més sortides que amb totes les portades a terme en tres anys amb el segon, tenint present que del segon no hi ha més historial, 165 sortides, ni una més ni una menys els darrers vint-i-cinc anys concretament fetes entre el gener 2023 i ahir al vespre. Per aquest motiu els Grans Vols i tot el que envolta a aquests tenen moltes més possibilitats de millora que els dels Vols, sempre que els Vols es mantinguin a la disciplina actual, vull dir ara mateix un pas a geared, i tornem a partir de zero, tenint present el salt al buit per a nosaltres accentuat amb la realitat de les elèctriques, però ara per ara la proporció que defineix a on sóc de sortides entre Dracs i Grans Dracs és la d'aquestes cent seixanta-cinc sortides amb aquest darrer en total, aquesta avui és la referència d’on sóc és a dir l'infinit vs aquests 165. 

Finalment venen els mitjons Shimano baixets, millor dit no tant alts com els Shimano que ja disposem, són negres, però i ja ho vaig compartir tenen el petit detall del logo de Shimano a la part posterior en un gris com difuminat. En disposarem de cinc jocs cada ú, i aquests podrien ser els mitjons d'ús de totes i cada una de les estacions, cal veure si a pic d'hivern al migdia els podrem portar, això ara ja queda pendent del proper hivern, doncs des d'aquesta dotze que ja estem a la primavera, i també caldrà veure si no són excessivament calorosos a les properes matinades de l'estiu, a veure, a veure, en tot cas és una primera opció de mitjons baixos des de fa més d'una dècada, doncs cal esmentar que els mitjons que portem d'estiu els Mavic i els Pearl Izumi com a poc són del 2010, i crec que tiro curt. Que content que estic d'aquesta propera arribada, a veure, a veure, avui mentre preníem el Sol totalment equipats amb les Armadures després d'una interessant sortida, miràvem els mitjons curtets que portàvem, i he de dir que estem molt satisfets de l'aspecte que tenen, i més encara del funcionament, rodàvem a 11ºC a ple sol, a veure con aniran a 25ºC i per sobre.

https://www.bike24.com/p2908890.html?searchTerm=shimano+socks

Ahir dilluns per una anada programada a la capital no hi va haver Vol, podríem haver sortit de bon matí que no de matinada, però ara per ara no hi ha ganes de rodar amb sensacions tèrmiques properes als 0ºC, així podríem considerar la jornada d'ahir com un dia de descans, prou bé, oi? hi va haver arròs, i va haver xoco, la meva i prou després cap al vespre, i de postres després de l'arròs excepcionalment pastís de xocolata, renoi, renoi, renoi. 

Ara passats els dies d'aquesta primera intervenció els mitjons Shimano més baixets ja són una realitat, que bé. Un pas més referit a les millores de l'equipament. 

D'aquí a dues setmanes tocadetes tenim control amb el nutricionista, cap a mitjans d'abril, a veure, a veure, ens està costant seguir la darrera pauta establerta, certament, i la seqüència de Vols és la que és, rondant sempre el 4/7, així hi anirem en hores podria dir baixes, crec, crec. He de confiar que l'entrada a la primavera podria afavorir una mica més poder ser a dalt dels Dracs, o no, o no doncs amb l'arribada d'aquesta nova estació les alèrgies també deuen estar fent la seva preparació per entrar amb tota la seva força, oi?

MTB, MTB, MTB.

A aquesta darrera revisió de dissabte, ahir a primera hora de la tarda, o no tan a primera hora vaig mirar d'entrar a la ciutat amb el Gran Drac de dues rodes, anava de tornada i passades les primeres cues vaig decidir desfer part del camí i abortar el propòsit d'entrar per primera vegada a la ciutat, bé seria aquesta la segona ocasió que rondo aquesta possibilitat i de fet el pas de costat de la primera vegada va coincidir ahir al mateix lloc on vaig decidir tornar, no exactament per on havia vingut però quasi que sí. 

La 9 avui ve a ser determinant ) 13+

El ritme de la setmana passada, un 4/7, i ara passats els dies tot i estar a dins del el programa previst la valoro com a una seqüència baixa, hi ha ganes de Vols, curiós perquè amb aquesta darrera sensació el diumenge passat no aquest hauríem pogut sortir però va primar el descans, es veu que ho necessitàvem, de fet el motiu de fons és que des de dimecres després de la sessió d'aprendre a respirar que va ser molt contundent, he de pensar que per aquest motiu vàrem quedar una mica encalladets com enganxadets de certes zones, en aquesta ocasió com ve siguent recorrent la Reina la càrrega la va notar a la zona de la cadera, i jo a la zona de l'angonal crec recordar, res més que una lleugera sensació però present que tenim més despertes aquestes zones, més sensibles podria ser el mot, res més, i de fet vàrem seguir a dalt dels Dracs dos dies més, però com a aspecte nou de la setmana referit a Vols seria aquest que ús esmento, agafat de la mà del segon punt rellevant de la setmana, com ho és que anem ja per la tercera setmana des del darrer test amb el nutricionista i que ens està costant una mica més, en aquesta ocasió és l'adaptació dels nous ajustos alimentaris que són molt significatius certament per nosaltres, es veu, a nivell de dificultat seria no començar el dia preparant una bona cafetera, sí però una o dues hores després, o com aspecte positiu en aquest cas l'opció de poder passar els postres del vespre al berenar de la tarda, que per cert m'ha anat aquesta darrera possibilitat de combinació molt bé, crec, i dic crec perquè les sensacions han sigut, són en conjunt força diferents. 

Però l'objectiu que és ser a dalt dels Dracs sembla seguir el seu curs, doncs com us esmentava ens hem marcat un 4/7 per setmana, i ara per ara es manté, i fins tot poder ser-hi per sobre diria que apunta a bones maneres, doncs  crec recordar que portem un 6/7, un 5/7, un 4/7, i aquesta setmana onze en curs on sembla que anem a repetir o a quedar en un 4/7 si avui dissabte i demà diumenge no sortim, i que ara a dilluns de la 12/52 m'adono que la seqüència tendiria a zero, que no perquè a l'onze l'hem finalitzat amb un 5/7. Com a nota molt positiva puc esmentar que ahir a l'hora de dinar vàrem allargar una mica el temps del Vol i a l'hora vàrem doblar la distància d'aquest per un ritme més alt des d'aquesta setmana 11, i no per un propòsit si no perquè anem molt més lleugers a dalt dels Dracs un altre cop, tot plegat feia mesos que no ens passava, coses, a on com esmento sense ser un objectiu sí que poc a poc ha coincidit també que van entrant a la rutina els fartleks. 

He de pensar que tot ve en primer terme perquè no hi havia a la setmana 11/52 aquesta fredor curiosa perquè tot i ser present no ha sigut desequilibrant per nosaltres, segon aspecte important, el més significatiu com ho és que fa Sol, que bé, que bé, que bé, tercer punt i que ja he esmentat és el fet d'adaptar-nos poc a poc però cada dia una mica millor a jo diria que ho podria definir com l'arribada d'aquesta nova pauta energètica, curiós també que accidentalment en aquest Vol vàrem fer molta carretera, i quan vàrem tocar les pistes i corriols mare meva, mare meva, mare meva com volàvem a dalt dels Dracs, OMG, que bé que li va al meu cos rebre els impactes ara sí ara també de cada obstacle per petit que sigui, doncs implica de canvis de posició a dalt del Drac molt naturals i constants que fa que l'experiència passi a ser de cop molt dinàmica, visca el MTB!

Els equipaments literalment de podi, Pearl Izumi, Shimano, Gore, Giro, i diria que avui no cal que us detalli l'equipament en concret, remarcar que els nous mitjons Shimano més baixets, que són negres, són negres! però darrera al taló en gris hi ha escrita la paraula Shimano, tot no pot ser, però van molt bé, perfectes, puc afirmar que no som de mitjons més altets, sí dels de sempre, i ho dic totalment convençut, coses, com que jo el logo Shimano del taló no el veig gaudeixo de la visió del mitjó totalment de color negre, no és el concepte ideal però quasi, oi? ))

Un bidó sencer d'electrolit, dues barretes energètiques, i quatre caramels, dos i dos de carbohidrats l'alimentació dins del Vol, alternant-se entre ells  cada vint minuts passats els primers tres quarts d'hora.  

Incidències una doncs tinc un petit soroll, un clic a la Lysnkey que no sé d'on surt, poc a poc, no sembla que vingui de la puntera, no sembla tampoc la direcció, ni el BB, podrien ser els eixos dels pedals amb la unió amb el crankset, a veure, a veure, a vegades els afluixes i tornes a repretar moderadament i tot queda en silenci, altres vegades, les que més, no, veurem, i una segona incidència poc reparable fora de no ser-hi com ho és un cotxe que venia de cara i que finalment a uns metres, no més de tres, va decidir afortunadament per nosaltres tornar a la seva dreta, tenia tota la visibilidad doncs era un inici de recta, en tot cas va anar així, o nosaltres ho vàrem viure així sobretot perquè jo anava davant amb el cap cot concentrat en seguir la linia blanca de la meva dreta, com un exercici d'equilibri, i també tot s'ha de dir perquè el gorret Gore té una visera molt prominent i no puc mirar molt a l'horitzó per carretera perqué passada l'estona em fa mal el clatell, quines coses )

Coincidències cap, o no les recordo fins el 4/7, però en el 5/7 que ja ha sigut, sí, vàrem coincidir amb una guineu encuriosida i amb un aguilot a la nostra alçada i a tres metres de nosaltres que va decidir que no es mouria en apropar-nos passant de costat, no ens havia passat mai doncs sempre aixequen el Vol, i que també és un moment preciós veure com planegen suaument, un instant sempre únic, als torrons Vicenç quan fem el gir de tornada al segon recorregut sempre hi ha un aguilot que ens fa el present d'enlairar-se coincidint amb el nostre pas, i sempre ens quedem totalment impressionats, és igual les vegades que es repeteixi, moment germà de veure l'horitzó proper totalment blanc, és que ho escric ara i em torno a quedar admirat, que bé, que bé, que bé. 

Amb eines, amb tots els llums funcionant en intermitència, el 520 i el Varia treballant, remarcar l'avís d'aproximació d'un vehicle quan ve per darrera, advertència que suma punts a la seguretat. Tinc pendent decidir els timbres, veurem, veurem. He de pensar que el cotxe que venia de cara a pocs metres de nosaltres, el llum davanter intermitent nostre el va advertir de la nostra presència, segur, segur. 

Recordatori, diria que després d'hidratar-nos sempre, punt vital, seria el més important el de revisar la pressió-estat dels pneumàtics, revisar sempre, sempre, sempre abans de sortir la pressió d'aquests, amb els dits, amb o sense guants, però fer-ho sempre, i si tenim dubtes corregir, si no revisem la pressió la conseqüència pot no ser agradable. Sempre abans de sortir sense excepció reviso les pressions, una lleugera pressió de les parets amb els dits en forma de pinça m'indica de seguida  si tot està correcte, és un instant i permet de sortir una mica més segurs. Per aquest objectiu la bomba gran d'aire sempre està al costat on decansen els dos Dracs, no guardada, fins i tot la Vicious i la Spot Brand que presideixen la sala gran tenen als seu peus la bomba d'aire al costat, i mira que aquests no surten mai o quasi mai. Si tinc dubtes fins i tot me la jugo un cop a punt de sortir a fer saltar els sensors tèrmics per agafar la bomba d'aire i assegurar-me que la pressió sigui la correcta, cal tenir sempre els pneumàtics a punt sempre sense mandres de cap tipus, és un punt puc dir d’haver-ne de triar un i prou que els pneumàtics han d’estar al dia sempre, sempre, sempre.

Les dues tèrmiques d'Assos amb el balaclava, per la Reina ja són al quart Mirador, amb l'objectiu de formar part de l'equipament de les les Super Armadures de Gala, així com també ja ha arribat tot l'equipament de Gore R3, com les tèrmiques d'hivern termo de màniga llarga per tots dos, una i una, i una tèrmica i prou idèntica però aquesta és paravent, per mi, no per la betty perquè no n'hi havia cap, coses. Seguim doncs perseguint equips de Gore mentre estiguin disponibles, ara perquè finalment Gore segueixi comercialitzant els seus equipaments, no passaria res, gràcies a aquesta situació nosaltres ara a part d'Asics (Anima Sana In Corpore Sano), ara anem també de Gala amb els R3 de Gore, prou bé, oi? 

Avui diumenge podria haver-hi el 6/7, esperant però a que el temps sigui una mica més favorable, una mica de vent ens indica que cal ser prudents no tant com a les zones més afectades, però podria haver-hi nou Vol. 

Ahir entre les pluges, sense elles vull dir, rodàvem per sota dels 7ºC, amb un Sol intermitent inicialment, perquè després va deixar d'escalfar-nos, i per aquest motiu vàrem decidir nosaltres també no allargar la sortida, i va ser una bona decisió, doncs ens va permetre d'arribar prou sencers, i de fet ja havíem descartat en primer terme acostar-nos al Paradís de l'Aigua, per ser proper aquest a aquestes masses ingents de neu que tenim quasi a tocar, i que per poc vent que tinguem l'aire com ahir sense Sol era podria dir que interessant, com des d'un dels balcons del segon recorregut que disposa de les vistes dels dos Santuaris i a l'hora d'aquests monstres blancs majestuosos que ens deixen bocabadats cada vegada que els veiem a l'horitzó més proper, OMG. No estem abituats a aquesta visió, és que són muntanyes tan majestuoses que ens deixen impactats, positivament, cert,  cert, els tresmils és una proporció nova per nosaltres, però per uns instants quedem com si d'una aturada en el temps es tractés, molt breu però per sort, o no, o no, renoi, renoi, renoi.

MTB, MTB, MTB.

Segueixo treballant l'aprendre cada dia una mica més sobre la candidata seleccionada per ser la Nau,  a veure, a veure ))

Segueixo sense fer el pas de fer venir el coixí de seguretat, curiós perquè el considero un equipament totalment necessari, de fet no hi hauria d'haver cap més Gran Vol que no disposéssim els dos dels corresponents Airbags, penso que aquesta és una bona reflexió, ara per ara únicament els té ella per partida doble, però cada un d'ells per un ús diferent. La idea és fer-ne venir un i prou per mi però preparat per un doble ús, via l'opció de triar l'algorisme segons la funció u, recorregut obert al trànsit, o la funció dos, circuit tancat. 

El divendres a la nit per un pronòstic de pluja per dissabte volia portar a terme una aventura amb el Gran Drac de dues rodes, com ho hagués sigut una anada a la capital de nit, no feia fred, segur que fredor sí, però senyal que no havia de ser, i de fet hauria sigut la tercera anada a la capital aquesta setmana, en tot cas la pensada hi va ser, però tot va quedar en això, una pensada oi?

Sense Grans Vols, tot a punt però, sense una data per sortir, però sí amb una Reina que em proposa de portar a terme Grans Vols, conversa que tenim en arribar jo després de tota una jornada aquest darrer dijous a la capital, i que també exposa en aquell mateix instant que a l'horitzó veu l'estrena del seu Gran Drac de dues rodes, i que aquest moment el veu també una mica més proper, en tot cas els propòsits són molt guapos, molt. 

L'objectiu diria, la proposta és un canvi de partitura reforçat per l'esposició de la betty, a on a sobre del faristol em va deixar la que ha de ser la nova melodia a partir d'ara, així des de dijous a la nit estic totalment concentrat en aquesta, en entendre cada nota que defineix aquest nou so, i a on podria dir que aquesta intervenció marca el límit entre el recorregut portat a terme fins aquesta setmana onze que és la darrera frontera coneguda del proper recorregut desconegut un cop traspassat el portal, coincidint aquest moment amb el pas per la recta d'Hostalric, mira que és planera l'exposició, mira que és transparent la proposta, a l'hora que entenc comprenc que també inaccessible, i a on arribats a aquest definir la prioritat o no de la Nau podria ajudar a ser als Vols i Grans Vols a aquesta cota de nivell nova, senzillament la diferència de tot plegat és la cota, i no és literal. 

La diferència que esmento perquè el propòsit és de treballar per ser inclusiu així sempre permetrà la presència de tot l'horitzó recorregut fins avui, que ara passats aquests dies crec que em retracto d'aquesta darrera afirmació posant en pràctica la reflexió de la Reina del passat dijous al vespre que esmento, però sí segueixo amb una condició, però també detallo que no única, com ho és que la nostra música ens soni bé, ara sí literal, diria que no podrem dir que el criteri de base no sigui el de sempre siguent a l’hora radicalment oposat, oi? 

Segurament també per ser-hi,  la Nau, disposar d'elles, qui les disposi arribats a aquest punt, i per tant la Nau és una de les diferents contrassenyes d'accés que passaria a ser des de la setmana onze una condició imprescindible, i ho dic en sentit condicional perquè el tipus de Nau segur que identifica el tipus de codi, així una Nau no crec que permeti l'accés, sí la Nau, i en el seu defecte de no disposar de la Nau sempre hi ha entenc la possibilitat de reproduir-reordenar la seqüència de les notes per crear una nova melodia que també he de pensar que ofereix la tímida possibilitat per poder passar el portal, curiós doncs sense voler he definit dues vies de possibilitat d'accés, la Nau no una Nau i/o la melodia no una melodia, quines coses, que he reescrit la Nau no una Nau i diria que aquesta exposició és un déjà vu, que bé, crec, quines coses, en tot cas una Nau que són moltes i diverses, la melodia que és-són un altre cop moltes i diverses, tantes en els dos casos com instants té un instant, coses, i ho escric i torna la lleugera emoció, doncs moltes i diverses comporta de descobrir-coincidir a l’altre banda del portal havent accedit a aquest per la sincronització amb ell, renoi, renoi, renoi ))

Així segur que a cada dia que passi hi haurà més possibilitats, a l'hora que a cada dia que passa també quedarà enrera aquest contingut, que bé, i per tant també quedarà lluny l'entrada del portal, segurament que ho rellegeixo avui divendres valorant  si un cop traspassat el portal quedarà per natura tancat seguidament, de fet crec que des del moment que el traspassem deixarà de ser, i per tant serà per a nosaltres el moment, a on tinc la impressió que les noves fronteres seran les que quedaran darrera nostra a l'altra costat del portal, i els nous horitzons el tram a recórrer, que ho escric i un somriure vers aquest infinit desconegut m'envaeix, també una tímida emoció. 

Anada aquest dijous d'aquesta dotze a la capital, els lleons formen part d'aquest entorn, curiós, he de donar temps a comprendre quin paper tenen aquests darrers. Mentre, el dinar, la xocolata,  el resguard del Gran Drac esportiu, els vint mil passos que van ser superats amb escreix, i a on en cap cas són l'objectiu, si no únicament una característica, i a on vaig donant voltes generosament a la possibilitat d'entrar en mode silenci, a la possibilitat també d'activar el mode invisible, amb l'únic objectiu de sumar, oi? 

Així en aquesta direcció ahir divendres dins del que va ser un Gran Vol de dues rodes vaig passar frec a frec per la capital, és a dir la millor Super Armadura de Gala que tinc quasi que té l'oportunitat de desfilar per la capital, hauria sigut una desfilada de Super Gala, en tot cas no va ser, sí que com esmento va ser un pas de costat direcció a coincidir amb el Gran Drac de l'ala daurada, i ara vint-i-quatre hores després, a dissabte proper a l'entrada de la tarda d'aquest la pensada és que podria ser que la desfilada vingués sense cap mena de sensació de dificultat, doncs ahir l'anada a Tossa ho va ser passant per la ciutat, sí sense entrar-hi de ple, però per mi ja és un impossible fet possible el pas d'ahir, quines coses. Curiós perquè dilluns hi tornarem, a on gaudirem d'un festival en majúscules, que bé, que bé, que bé. 

I dins d'aquest mode silenci estic valorant de traslladar aquest moment a una capital més amunt i mirar així de partir des de zero, encara més zero vull dir, dubto de en cas de seguir aquesta direcció ja fer el propòsit d'una manera més determinant, si és que hi ha la possibilitat, vull dir, no sé si aquesta opció és factible, en tot cas la llista de candidates inclou el nom d'aquesta, tot i que així d'entrada se'm fa rar, no molt si puc evitar així l'incomodar, al 1989 ja vaig engranar una super corona de granit a aquesta possible ubicació, i va ser una experiència molt positiva, molt. 

Ho esposo en aquests termes perquè l'energia que desprèn aquest espai pot arribar a interpretar-se com una petita ona, i per concepte segons l'objecte la dimensió d'aquesta primera por arribar a semblar que presenta una certa dimensió, en cap cas en cap cas, i en tot cas la intenció és de ser-hi expansivament en silenci, així la moderació de ben segur marcaria el to de to plegat, però decidir aterrar a una altra capital podria ser una opció més moderada-càlida encara.

It's a lucky bike )) 19+

Una setmana de Vols, fins ahir que les sensacions van deixar a un segon pla aquesta prioritat. En tot cas els Dracs a punt, les Armadures de Gala també, i nosaltres en espera pausada.

Una sèrie de sis sortides, prou bé, a on les sensacions sense ser les millors són prou bones, i a on unes temperatures rondant els 10ºC alts sense Sol ens deixen en un estat rar per sota de les dues hores de sortida, però a on entre els noranta i els cent vint minuts de Vol no anem en la direcció com per augmentar el temps a dalt dels Dracs, curiós, i mira quines curiositats que portem els guants d'estiu i els d'hivern, i jo sortint amb els primers passant a utilitzar els segons acabo tornant a utilitzar els d'estiu, però a l'hora les sensacions són rares, i no seria aquest el mot que ho defineix correctament, sí el que d'entrada s'acosta més a la realitat després dels primers jo diria que seixanta minuts, perquè és a partir d'aquí que les sensacions comencen tímidament a ser això rares de menys a més, com més minuts estem a dins del Vol després del minut seixanta poc a poc anem entrant a aquesta percepció extranya, com més propers al minut noranta més consolidem aquesta mena de destemplament, segurament la situació és germana a la que experimentem des de Santa Mònica baixant els darrers quilòmetres per la riera de Llaveneres, a aquest darrer tram està més clar el motiu de la fredor, com ho és una caiguda dràstica de la temperatura mentre baixem de la carena a tocar de la pista del Corredor fins arribar a peu de mar sempre de costat a aquest congelador com esmento amb forma de riera, no és el cas a les zones properes al Paradís de l'Aigua, a on no tenim la sensació d'una caiguda notable de la temperatura, i de fet el termòmetre així ho indica, però el resultat és diria que més dràstic per un subsòl que transporta dolls d’aigua i que emana una fredor a cada metre recorregut, sumat a l'hora per l'estació amb un fons totalment blanc, a on sempre estem aprenent, segur, segur, interactuar amb aquestes noves condicions ambientals requereix de voler ser-hi en primer terme, i segurament també que la voluntat d'aprendre mantingui encesa la flama, per aquest motiu ara per ara mirem d’evitar prudentment de passar per aquesta zona més humida.  

En tot cas les pensades són de sortir, així doncs anem d'allò més bé, mentre mirem de sobreportar aquestes sensacions dins d'una estació que ens fascina a l'hora que ens desconcerta intermitentment, sense anar més lluny sensa ella no tindríem Falgueres Màgiques, i ni tant sols jo estaria lligat proper a Santa Fe, quines coses, el fet és que parlem de Vols a plena estació de fredor crec que no diria freda perquè estem sempre molt per sobre dels 0ºC, així avui mateix en obrir els ulls el termòmetre marcava 13ºC , vull dir que tot i la pluja, que tot i el vent, a aquesta temperatura tenim equipaments quasi ideals per sortir amb aquestes condicions, fer el petit pas i sortir ho tenim a tocar, oi? 

I ara em ve al cap el dia que la The Motivator va trencar la seva puntera pujant per el llac d'en Viada, OMG.

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/2015/04/quarts-de-nou-del-mati.html

Un mallot el de la imatge de la zona Bec, renoi, renoi, renoi, content que ara passada una dècada i mitja la Vicious gràcies a l'Home del Montseny amb la seva màquina de tall d'aigua va reparar i millorar la The Motivator ))

Una pluja important, una boira baixa potent i en el temps transcorregut des d'aquest matí he vist passar en diferents moments dos ciclistes equipats fins a dalt, els dos totalment de color negre, quines coses, però ells estaven a dalt de la bike mentre nosaltres ara per ara esperem, que bé oi?

A aquesta cinquena revisió de dissabte els Dracs estan a punt, les Armadures de Gala, la combinació de les lleugeres amb tèrmiques una mica denses, no les d’estiu, preparades des de primera hora, els bidons amb sals, un i un, esperen tots la seva propera oportunitat, ajuda a pensar en la possibilitat la presència d’un Sol intermitent, molt, molt, oi? )

MTB, MTB , MTB.

Ahir anada a la capital, arròs dels dijous de Granollers ara puntualment a Girona, i la propera setmana serà a la capital del Vallès Oriental també però no serà dijous, i que finalment tampoc serà, sí a la Selva, coses quines coses un altre cop, en tot cas ahir amb la pluja, ahir amb el vent, sense la fredor però, i no diria que xop per les circumstàncies de la intermitència a favor meu d'aquests elements. 

Una jornada més a un espai de cultura que promou la nostra identitat, que bé. 

Per cert he de seguir lluny de l'alimentació del 2019, perquè encara ara em venen uns certs fàstics, renoi, renoi, renoi, de ser a la propera hauria de ser una amanida de primer i un arròs de segon, i poca cosa més, cafè com a premi de cloenda, i caminada de vint-mil passos sí o sí per assolir objectius de qualitat, ahir però vaig seguir aquest programa fallant per una banda amb el primer plat, a on un moniato acompanyat de quelcom que desprenia una flaire intensa, enmascarada per una presentació atractiva del plat em va deixar totalment en fora de joc sense quasi adonar-me'n, seguit de l'arròs, per sense postres passar directament al cafè molt curt, procés el de decidir-me per un cafè i/o uns postres, aquest darrer lent doncs descartar una crema catalana, una poma al forn farcida de crema, un pastís de xocolata entre d'altres requereix de certa força de voluntat, no sempre per sort, i a on aquests dos darrers moments el de l'arròs, i el del cafè concentrat i d'aroma intens no van però poder reconduir la rara sensació experimentada amb el primer plat, és força evident que hauria d'haver decidit l'amanida de primer, certament, certament, i dic quasi perquè la sensació era sigilosament desagradable, lleugeres nàusees que en menor grau han continuat avui, i per una altra banda en darrer terme vaig quedar curt amb els passos fets en aquesta ocasió per sota del deu-mil, això sí de tornada sota una pluja lleugera i intermitent, i d'anada sota una tempesta respectuosa amb mi, que bé. 

Reflexionava ara a aquesta revisió número setze d'aquesta aportació que la lleugera indisposició patida ve per la meva falta de costum de gaudir d'una gastronomia més oberta, actualment i aquest març ja portarem en aquesta direcció de menys a més i ara encara més tot i que lentament però també sense pauses, però en tot cas vinc d'un recorregut de sis anys allunyat dels espais on es comparteix al voltant d'una taula gaudint d'aquest aspecte esmentat com ho és el de la gastronomia de la restauració, mentre escric no paren de passar grups de ciclistes, renoi, renoi, renoi, en tot cas no sé si aquesta apertura podrà tenir una certa continuïtat, jo tinc els meus dubtes, però a l'hora bé que hi estic anant, i no perquè ho tingui de cara que també, segur, segur, sense anar més lluny aquesta darrera experiència a la capital a mi em va requerir d'una preparació d'hores, de dies fins i tot. 

Cal veure que és el segon dia en una dècada que faig un SOLO a Girona, vull dir no és un pas més entre molts, la logística mateixa va comportar de sortir del Mirador a les dotze tocades i arribar al Mirador un altre cop forces hores després, vull dir portar a terme la pensada d'un SOLO a la capital em va implicar d'un volum considerable de temps, i tot just vaig fer un dinar jo sol, si arribo a coincidir amb més persones el temps que requeriria de fer aquest pas em portaria un mínim del doble de temps, sortiria amb llum i tornaria de nit, de fet ja va ser així en aquesta ocasió. No és aquest però l'objectiu, coincidir-hi vull dir, sí ser a aquest entorn per gaudir de les sensacions, i en funció d'aquestes valorar la possibilitat d'incorporar un nou Mirador, espero no perdre de vista aquest horitzó que persegueixo, espero, espero ))

M'he deixat de comentar que he de pensar que portant en aquesta ocasió un calçat clàssic, molt, fins i tot diria que el puc considerar radical per la seva extrema particularitat, definida aquesta pel fet de disposar d'una sola de goma excepcional i a l'hora també singular, molt apta per a terres exigents, com oli, aigua també, així per aquest darrer element especialment dedicat a dies de pluja, per poligons a sota zero o propers tot i no ser el meu escenari actualment, aquest a trepitjat paviments glaçats i no un dia, segurament també per aquest motiu el de no fer visites d'aquest tipus des del 2020, estaven guardades a la seva caixa des de fa uns anys, ideals però per a una jornada com aquesta sota la pluja ara passats aquests anys, siguent molt nou aquest calçat, però que porta uns anys amb mi visitant únicament Màquines de Prosperitat molt exigents, més encara. Així a l'hora de la tornada després de l'arròs segurament per una humitat que lògicament va arribar als meus peus a l'anada i que amb aquesta combinació va derivar en dues llagues als talons, fet que em va comportar de refer el camí amb un caminar sota aquesta lleugera i intermitent pluja com si els meus genolls no tinguessin articulacions, amb les cames crec que totalment rectes, o aquesta era la sensació que jo tenia, per mirar de minimitzar la cremor del frec de la sabata amb el meu taló a cada pas que feia, i que em va semblar un trajecte infinit de tornada, per un cop ser a dins del Gran Drac esportiu per uns pedals de tot menys suaus a l'hora d'accionar-los aquesta molèstia es va mantenir durant tota la tornada al Mirador, i no són dolços els pedals perquè és el tacte que han de tenir, molt durs d'accionar, coses. 

Molèsties aquestes dels talons que encara tenia quan ahir em vaig ficar les S-Phyre, no però un cop a dalt del Drac rodant amb elles, quina sort. 

En tot cas ara passats els dies aquests calçat està guardat a la seva caixa original a l'espera de si marxarà del Mirador, crec que no tot i el sever càstic que em van imposar, segurament va ser així com a recordatori que aquesta opció que estic valorant tindria un cost contundent també. La marxa d'aquestes no posaria punt i final a aquest recordatori doncs fan aquestes equip amb una segona parella de la mateixa casa que també disposo, i que són aquesta segonas parella amb el primer joc el millor calçat que he tingut mai per aquesta finalitat, com sona, soles de goma per terres exigents, a l'hora que preparats per les Màquines de Prosperitat més nobles, quines i quantes coses.

I també puc compartir que tardo més a equipar-me per a una anada a la capital que no pas per a un Gran Vol de dues rodes, és així, sóc molt cerimoniós sempre que el destí sigui aquest, sempre, sempre, sempre, i m'agrada que això sigui així, vull que continuï així, i tant ))

Ara després d'aquesta jornada tempestuosa inspirat gràcies a ella és hora d'anar pensant en la possibilitat dels Grans Vols de dues rodes en condicions de pluja moderada o fins i tot amb uns punts per sobre de la moderació, sense vent però de poder triar, pensada que aquest propòsit deixa oberta la porta a la necessitat d'altres condicions favorables per poder portar a terme aquest Gran Vol de dues rodes sota la pluja, necessito un espai a destí on poder treure'm la Super Armadura de Gala en cas d'haver de fer una aturada breu sota aquestes condicions com esmento de pluja constant però no de tempesta extrema, tot i que també dependrà de si aquest Gran Vol el porto a terme a una estació de fredor com la d'ara, o a una més càlida com la que s'acosta, doncs a aquesta darrera estació quasi que és un privilegi ser-hi a dins de la Super Armadura de Gala duplicant segurament el pes d'aquesta per la preciosa immersió a la pluja, i perquè no ser-hi també com esmento en cas d'una tempesta de certa intensitat )) 

Rar deixar el Gran Drac esportiu proper a l'Onyar sense protecció de cap tipus, quines coses, no sé perquè vaig decidir això disposant d'un lloc més protegit, bé sí segurament per fer un breu assaig de la possible visita amb el Gran Drac de dues rodes, però mentre tornava de dinar el fet de detectar diferents radars fotogràfics amb límits de 30Km/h, per a mi nous aparells de control a llocs per on he passat sempre a peu anant i tornant direcció a casa de les tietes, en aquesta ocasió anant a buscar el Gran Drac a mig camí d'aquestes, em deixa amb la sensació que no sé si estic preparat-capacitat per circular amb aquestes cíviques normes per la capital. Vull dir, trenta és molt o és poc, segons com doncs jo vaig fins i tot més lent si no tinc ningú darrera però de no ser aquest el cas tenint cavalls de ferro molt propers al meu Gran Drac de dues rodes i això a una ciutat quasi sempre és així, fora de venir-hi de nit, o de matinada puc pensar perquè realment no ho sé, així amb el Gran Drac de dues rodes normalment poso certa distància indiferentment que el tram marqui cap limit de velocitat, primer és la meva integritat física sempre, referit a distanciar-me d'aquests res més, no seria la prioritat si en fer-ho arrisqués a tercers, quantes vegades no he repetit volta a la rotonda per deixar passar al del darrera que va como si no hubiera un mañana, o en el seu defecte aturar-me a la dreta per deixar passar, forma part del meu dia a dia, menys des de l'arribada del Gran Drac de dues rodes doncs amb aquest necessito distanciar-me, no però amb l'esportiu doncs amb ell segueixo aquest criteri de cedir el pas, en tot cas amb le de dues rodes no tinc experiència recent en circular per cap ciutat. 

Referit a aquest model d'allunyar-me amb el Gran Drac de dues rodes, quan aquestes circumstàncies passen a una via ràpida de molts carrils amb incorporacions, si coincidim molts vehicles a l'hora jo sempre, sempre, sempre portant a terme aquesta maniobra circulant per el carril de l'esquerra activo el mode hiperespai durant uns breus segons i prou, entre dos, i cinc, que és molta estona per mi quasi podria dir que infinita, tornant tot seguit a incorporar-me a la dreta del tot, sóc anticarril del mig, circulant sempre un xic per sota o molt per sota del límit de velocitat establert, en aquest cas depenent del nombre de camions i el ritme que m'imposin aquests, i aquest procés el repeteixo tantes vegades com es donen aquestes circumstàncies del tràfic, darrerament he de dir que masses, i en fer-ho la sensació en cap cas és bona, però és que és pitjor seguir proper als altres vehicles pensant que se'm tiraran a sobre, uf, és més segura probablement això sí l'opció de posar distància, i com esmento ja és la que porto a terme actualment, però també he de dir que no ho tinc del tot clar que continuï amb aquest format doncs després de fer-ho sempre per l'esquerra del tot tornant tot seguit al carril de la dreta del tot, i aquesta maniobra de canvis de carril la veig molt perillosa actualment, no tinc mai una visibilitat completa mirant enrera amb els miralls, coses, a l'hora coincideixo amb molt pocs conductors que circulin per la dreta, curiós però és així, els únics els camions això sí, i també aquesta maniobra d'allunyar-me és molt incòmoda doncs és el risc que detecto proper el que activa aquest moment aquesta reacció de posar distància, així risc proper i presa de decisions immediates relacionades amb la velocitat no són un bon companys de ruta sí la combinació menys dolenta per mi entre totes les dolentes, ho rellegeixo ara el diumenge a la tarda i tot seguit tinc un calfred, dos el dilluns a l'hora de dinar, i tres el dimecres a la tarda, renoi, renoi, renoi. 

Avui també de bon matí, una lectura cercant informació d'una de les dues candidates, de les Naus vull dir,  a on llegint una aportació a un foro americà crec, aquesta finalitzava amb una frase que és la que encapçala aquesta intervenció d’avui a The Great Escape MTB, i que fa que d'haver-me de decidir per fer-ne venir una, la seleccionada seria aquesta sense cap mena de dubte. Vull entrar per el portal d'accés de la llum a la foscor amb una Nau d'aquest perfil, quan he llegit aquestes paraules m'he decantat automàticament per ella amb la convicció que aquesta característica és de ben segur la contrassenya d'accés, no l’única òbviament, sensa aquesta paraula clau puc ser això sí, proper al portal però no podria creuar-lo. Com la sortida de divendres carenant de costat a la caiguda de la llum, pilotant mentre a la meva dreta estava entrant la foscor amb tanta força que el meu Gegant va haver d'embolicar-me un altre cop repetint el concepte de segona càpsula protectora, la primera és la Super Armadura, doncs el xoc de la llum i la foscor genera un doll d'ombres que durant uns instants marca una explosió de contrastos que les meves pupil·les no podrien digerir o això pensa el Gegant, ho rellegeixo passades les hores a aquesta tretzena revisió i quedo gratament impressionat, per tot, pel moment i a l'hora per les precioses reaccions, del Gegant, del meu Gran Drac de dues rodes que és curiós que després de pocs mesos està totalment sincronitzat amb els moviments protectors del Gegant, coordinació que ha requerit d'anys amb els dos Destructors de Murs, mentre tot això passa jo no ho veig però sí que ho gaudeixo, i de quina manera, OMG. 

Quin privilegi a aquestes vesprades iniciar cada vegada la cerimònia d'equipar-me amb la Super Armadura de Gala, procés laboriós el de la selecció de cada part de l'equipament, cert, cert, des de principis del 2023 l'he portat a terme cent seixanta-dues vegades. Seguidament un cop seleccionada la Super Armadura, procedeixo a desfer totes les mesures de seguretat que protegeixen els Grans Dracs de dues rodes, ho faig sense haver-me equipat doncs ficat a la Super Armadura aquests passos són ferregosos de portar a terme, per un cop alliberat el Gran Drac passar ara sí seguidament a equipar-me amb la Super Armadura seleccionada, per tot seguit enfilar-me al Gran Drac, obrir els diferents murs de protecció entre el Mirador i la pista d'enlairament, i a partir d'aquí inciar la ruta i dirigir-me al punt més llunyà del Gran Vol. 

Mentre això està passant estic totalment receptiu a la sensació que tinc, per poder valorar decidir si seguir amb el propòsit, l’emoció i també a l’hora un cert temor tenen un paper rellevant, i a on la pensada puntual en coincidir la meva mirada amb l'intensa llum taronjada és que amb una Nau em podré endinsar a aquesta ona immensa de color, no con fins ara admirar-la, com a les darreres oportunitats que s'han presentat, que són poques és cert, i tenint clar de no avançar en aquest sentit, és a dir si no engranés la nova Nau a una de les Corones de Granit la reflexió seguirà igualment el seu curs, sempre ho fa, així travessar el portal serà un propòsit conegut però no un destí realitzable amb el coneixement d'avui, i que també està molt i molt bé, molt, doncs em sento bé pel fet de poder ser a aquest tram actual. 

Fa avui cinc anys aquesta aventura formava part d'una hemeroteca oblidada, viscuda fa trenta anys, i per aquest motiu avui és una experiència totalment nova possiblement un altre cop com esmentava per l'ordre diferent de les notes, de leș mateixes notes de sempre,  de la partitura que configuren entre elles una música que sona bé i és aparentment diferent de la de fa tres dècades, doncs segurament podria repetir-se el moment ara dècades després vull dir siguent idèntic, i senzillament són els meus ulls més torradets per la de centenars de banys d'onades de color gaudits tots aquests anys, mai prous referit a moments entre els Cavallers i les Fades, però a l'hora suficients com per confondre’m i no identificar el moment com el d’un instant-moment conegut, que bé,  repe però a l'hora nou ))

Ara únicament cal deixar-ho reposar, i prou, referit a la possibilitat d'una nova Nau, que seria la primera, que ja és molt, doncs la tasca de recerca en principi sembla haver quedat conclosa, dic sembla perquè que segueixi a aquest punt queda supeditat a que el meu pensament sobre el concepte que necessito mantingui l'equilibri actual i no d'un una mica més evolucionat, fet plausible, segurament, no ho sé, si ho comparteixo utilitzant aquest mot senyal que la porta per molt o per poc segueix com a mínim escletxada deixant oberta la possibilitat de tornar a valorar a una de les dues candidates inicials que ara sembla haver quedat descartada. Sense anar més lluny si necessito dipositar la Super Armadura de Gala i equipar-me de carrer amb una muda confortable com podria ser un calçat, uns jeans, un jersei amb coll, una jaqueta un xic densa, i el gorret corresponent, necessari aquest darrer en el meu cas per mirar de minimtzar l'exposició directa del Sol, aleshores la segona candidata, la que he descartat passa a ser la primera, com sona, con sona. Però el meu dubte és que si surto de la Super Armadura totalment xopa no sé si passades unes hores després de fer l'arròs per exemple, podria tornar-me a ficar a aquesta. Ara mateix amb un diumenge plujós com el d'avui tot i ser un vespre a 19ºC que és una temperatura més que amiga, diria fins i tot enganyosament calorosa, encara penso que em costaria desfer aquest procés, diferent seria si la muda interior a utilitzar fos un segon conjunt a punt i sec, segurament la via per refer la tornada al Mirador amb la mateixa Super Armadura és aquesta roba interior seca, i no la que portava a l'anada, sempre em quedaria mirar de minimitzar els efectes de la pluja utilitzant l'equipament de protecció específic per aquesta que disposo, i tant, i tant, i que encara no he utilitzat mai.

Tram de Fades ))

En el Gran Vol d'ara fa quasi una setmana, el del divendres a la nit, mentre em dirigia a un destí desconegut com ho és el de ser espectador de la breu coincidència entre Cavallers i Fades, de la Llum i de la Foscor respectivament, que no pilotant per un lloc nou, en cap cas, en cap cas, mentre ho feia gaudia d'un Sol protector, aquest és el moment de la llum, mentre aquest astre em deia adeu, afectuosament però, amb molta dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or preciós de compartir a aquest espai, un instant a petita escala com el viscut a la recta d’Hostalric amb un orografia de destí únic com ho és el pilotar el Gran Drac directes a la porta d'entrada de la propera foscor, i a on mentre la llum incidia a les nostres esquenes, mentre que el conjunt del frontal que formem amb la Super Armadura de Gala i el Gran Drac quedaven totalment banyats d'aquest taronjat intens dins del procés d'entrada a aquesta immensa foscor. 

Un altre cop com esmento pilotant el Gran Drac de dues rodes no la Nau, cert, cert, però sí que ara passats els dies des de la primera aportació d'aquest escrit fragment de tancament de la darrera aportació al blog, que reflexiono que no hi vinc amb la Nau Insígnia, de l'unica que podria disposar avui per avui, perquè el Gran Drac és més adequat, vull dir que cercar ser al ben mig de la foscor sense les Fades no persegueix com a objectiu l'entrada a un portal com el dia d'Hostalric, si no que mentre aquesta transició es produïa jo hi era pilotant de costat i prou a aquest moment, un matís curiós certament, poder ser-hi sense requerir de la Nau Insignia, tot i que porto des de l'aportació d'aquesta aventura de divendres recopilant informació tècnica, imatges també de les diferents Naus candidates, curiós que no de Grans Dracs, quines coses, bé segur que està passant com quan fa res vaig esmentar que havia passat del fem un cafè? a coses, oi?, a on he rellegit que ja fa anys també compartíem a aquest espai el coses, oi? i no era la meva percepció, jo ho exposava fa res com una evolució de la meva expressió, vull dir que segurament per el cas que m'ocupa segurament no hi ha una transició dels Grans Dracs a les Naus, de fet els Dracs reposen segons les circumstàncies a les tres naus Insiginies que disposàvem o disposem, tinc dubtes, doncs ara sembla que ja no, aleshores el concepte d'una Nau Insignia, i que sigui un ens amb una funció en singular, és a dir única no està a dins de la meva comprensió avui, però la realitat és la que és, que tampoc és així, oi? doncs segur que són infinites, segur, en tot cas ho visc com que no va de negre o de vermell, va això sí d'un gir infinit a on les sensacions lligades a les situacions que experimento es van succeint, amb un cert ordre, o seqüència poc-no coneguda per mi. 

En aquesta ocasió siguent el meu Gran Drac, no un de nou, ni tampoc el d'una nova Nau, aquest, el Gran Drac siguent el mateix ara és més precís, més suau en el moviment de les seves ales, segurament també més preparat per a moments com aquests a on la recerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb ell,  jo a l'hora a dins de la contundent Super Armadura de Gala, passa a ser un instant-moment-conjunt quasi màgic. I a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant literalment una massa ingent d’aigua a la meva dreta mentre a aquesta darrera puc admirar el breu instant d'unió entre els Cavallers de la Llum i les Fades de la Foscor em va fer aturar al ben mig d’aquesta negror, volia retindre aquest instant, aturada suficient però per tornar a captar-gaudir de la visió fugaç del sentir entre ells, el de la marxa de la llum donant pas ara premeditadament dia sí dia també a la foscor, distanciant-se entre elles, en aquesta ocasió jo amb la protecció d'un Gegant, també de dos Destructors, i a on noto i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me poc a poc però sense aturades a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles, quins instants, així amb aquests protagonistes certificant tímidament la seva presència en entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, protegit això sí per un Gran Drac amb unes ales imponents, amb un tronc d'aquest amb una aparença d'indestructible i en darrer terme per la percepció ficat a la Super Armadura que fa la funció d'una capçula blindada, fent possible que l’emoció esborri cap dubte de ser a on era, i ara dies després el mot que em ve al cap és que també m’acompanyava un esquix d'un cert temor, cert, cert i a l’hora tots dos mots van crear una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi? i que ja és una realitat doncs diria que aquest tram s'ha repetit cinc vegades, vull dir és la quinta aventura propers o endinsats a la foscor de la nit )

Curiós, interessant, novedós que dirigir-me a la vesprada, a un tram de transició entre el dia i la nit, per cent seixanta-una vegada, a un lloc de sempre, prengui doni un vell so a una nova melodia, desconeguda  i/o oblidada per mi, ve a ser un concepte de partitura, les notes són sempre les mateixes el que fa que sigui un nou esdevenir és la diferent combinació entre elles, no hi ha notes noves, no hi ha instruments nous, hi ha ordres diferents entre elles, i fins i tot quan aquesta combinació es manté repetir també pot arribar a aportar el mateix nou instant pel fet que nosaltres segurament també formem part d'aquestes possibilitats de diferents combinacions, és dir una sola capacitat de percepció un xic diferent per part nostre fa que el moment s'esdevingui nou, que bé, que bé, que bé, coses, oi?

Quasi ) 7+

Que ahir faig la primera anada a la capital, no va ser perquè l'anada prevista era un destí força més llunyà, i la segona pensada va ser aquesta, també he de dir ara que ho escric la pensada que em ve és la dels Àngels cremant, amb el foc passant per sobre del nostre camió de bombers i dels turistes amb el seu cotxe que portàvem darrera, saltant ells d'aquest com nosaltres fent el mateix del camió en el nostre cas per endollar les mànegues i mirar de sobreportar-refredar el moment, aquests records crec que no ajuden, o sí, o sí. Això deuria ser principi dels 80, o molt poc tocadets. Vull dir mentre ahir donava diferents voltes a una rotonda valorant cap a on encarar finalment, segur que el què he exposat fa uns instants suma o resta, no ho sé, però que intervé en la decisió final d'una manera o d'una altra segur, ahir em va portar a enfilar el camí un altre cop direcció al Mirador. 

El resum de Vols, un 5/7 a aquesta darrera setmana 9, i avui a aquesta 10 comencem amb un 1/1, prou bé, la diferència avui té dos punts forts, el primer l'ús de les jaquetes d'hivern, el segon no acostar-nos, no exposar-nos al Paradís de l'Aigua, com sona, com sona, aquests dos aspectes avui han ajudat a que la fredor ens ha respectat anant equipats excepte les jaquetes, més d'estiu que de tardor, en cap cas d'hivern. 

Ahir que també hi va haver Vol, amb fredor, certament, amb una aire a on aquesta fredor pesava un xic massa, com avui que l'aire era molt fred, però ahir en primer terme segurament per uns mallots a diferència d'avui que anàvem amb les jaquetes d'hivern, i en un segon terme perquè anàvem amb una tèrmica de 150 sintètica de màniga curta no com la d'avui d'estiu i també de màniga curta, ahir aquest conjunt de mallot menys dens i tèrmica més densa no va funcionar-ajudar a tenir les millors sensacions, sí avui però que anàvem a l'inrevés és a dir jaqueta densa amb tèrmica lleugera100% d'estiu. Jo ahir anava de curt referit a culot, termo, paravent i resistent a la pluja, mentre avui anava amb un 3/4 de característiques idèntiques. 

Ara mentre ampliava aquesta intervenció a la part sobre les Super Armadures m'ha vingut al cap que les Armadures de Gala fora dels guants llargs, el casc, i en darrer terme les ulleres, la resta no té un objectiu de protegir-nos en cas de caiguda, de fet cada vegada que hem caigut ens hem cremat, molt o poc, però culot i mallot en entrar en contacte amb el terra immediatament el primer que es produeix és una cremada per el friccionar-escalfor que es genera. Els tres primers elements, dos d'ells com ho són el casc i les ulleres sí fan una funció 100% protectora, el tercer element els guants la fa parcialment perquè quan hem caigut la cremada no ens l'ha evitat mai fins a data d'avui, i que hauria de ser el seu punt fort, perquè no dic protegir-nos dels impactes doncs és que no porten cap element de protecció contra els cops, cap. 

Un aspecte important que diferència les Armadures de les Super Armadures és que les primeres han de funcionar per portar a terme els Vols i aquests per pausats que siguin van lligats a una activitat física extrema comparada amb els Grans Vols, així els materials cerquen una traspiració immediata, la prioritat és facilitar també el bon funcionament biomecànic, com podria ser minimitzar el fregament constant del teixit amb el cos per facilitar els moviments propis de la disciplina, i a l'hora que no menys important també de mantenir l'equilibri tèrmic del nostre cos, si és que aquest concepte existeix, però no preveu la protecció contra cops en cas de caiguda, o jo no li sé apreciar aquesta darrera característica a cap dels mallots, culots i guants, no veig en aquests equipaments cap element de seguretat en cas de produir-se la indesitjada caiguda i rebre un cop. 

MTB, MTB, MTB.

El resum de la sortida d'ahir que va ser breu, molt, seria l'impressionant comportament del Gran Drac de dues rodes, sense mancances apreciables de cap tipus per el nivell que jo presento que és el no nivell, vull dir que és una sensació vàlida per mi i prou.

Equipat en excés fet que va requerir d'una breu aturada o no tant breu, per treure'm una de les dues proteccions de l'esquena, la pròpia del T-Rex no, si no la menor, i no vaig fer el mateix amb una de les les tres tèrmiques, la que feia de segona capa, i no fer-ho va ser un error, doncs em feia una pressió excessiva-a la zona alta de l'estómac, renoi encara ara m'esgarrifa una mica, uf, en darrer terme també em vaig treure els sotaguants de seda, el resultat és que vaig haver de desfer el camí passada una breu estona perquè no em vaig trobar bé, estona que ara la recordo com a massa llarga, i tampoc recordo una ocasió anterior tan desagradable com aquesta fora del dia de l'estrena d’aquest Gran Drac de dues rodes quan vaig haver de saltar en marxa per la sobrecàrrega de la cadera en gran part motivat per els nervis del moment, vull dir la sobrepressió de semi nova així encara més rígida de la Super Armadura de Gala a aquesta zona de la cadera, sumada al neguit del moment va desencadenar una rabió coneguda i a l'hora impossible per mi de mantenir, rabió que un cop dret amb els peus a terra, com esmento dret al carrer va quedar passats els primers segons en un no res, quines coses. Ahir amb el pas de les hores i també una nit d'excel·lent descans després d'aquesta mena d'indisposició em van ajudar a recuperar-me, poc a poc però millor a cada hora que ha passat, millor així oi?  

He d'aprendre a valorar prudentment com ha de ser el concepte precís sobre l'equipament de com ha d'anar aquest de rapat al cos, amb les Armadures de Gala no tinc dubtes, és que no he de pensar-ho, però com tot amb les Super Armadures de Gala he d'aprendre a entendre aquest rapat on comença i on acaba perquè sigui funcional, a on sembla evident que ahir em vaig excedir per rapat per molt, però per molt, renoi, renoi, renoi, la segona tèrmica únicament de posar-me-la ja em va donar una sensació de molta pressió al cos, rar perquè a sota únicament portava una primera capa d'estiu sense mànigues, en afegir l'Assos a sobre d'aquesta segona tèrmica aquesta sensació es va accentuar encara més, i la incorporació del protector de columna tipus TRex i el que ja portava la mateixa jaqueta en tancar la cremallera d'aquesta va portar la situació a aquest extrem que esmento d'una pressió notable a la zona alta de l'estómac, també he de dir que les Super Armadures de Gala que disposo totes presenten en major o en menor grau aquesta característica d'un contacte amb el cos força contundent-agressiu en els primers instants del contacte amb elles sense excepció, vull dir de les cinc que disposo, després passats els primers minuts he de pensar que per l'escalfor del meu cos amb el contacte amb aquesta sembla endolcir-se, però sí la percepció ara mentre escric és que les Super Armadures de Gala són més properes a una armadura de l'edat mitjana que no pas a l'equipament que portem per els Vols que és des del primer moment un guà, fins i tot les S-Phyre són embolcalladores quan te les poses, i mira que la seva sola és rígida, però rígida. Normal que això sigui així doncs la Super Armadura que disposem persegueix un sol objectiu protegir-nos, del lliscament, evitar de cremar-nos en cas de caiguda, i també de fer-ho en cas d'impacte, en aquesta segona situació el coixí de seguretat passa a ser l'eix de tot plegat, protecció que jo encara no disposo. 

Però en el Gran Vol de fa dos dies, el del divendres a la nit, mentre anava gaudia d'un Sol protector, el de la llum, aquest em deia adeu, afectuosament però, amb dolçor, molta, amb una calidesa que feia que l’hagués de mirar, d’admirar, totalment emocionat per l’instant, un moment d’or, un instant com el viscut a la recta d’Hostalric ara un altre cop amb el Gran Drac de dues rodes encara no la Nau, cert, cert, però sí que per la revisada transmissió, i per els nous pneumàtics siguent per aquests dos motius un Gran Drac més precís, més suau, més preparat per a moments com aquests a on la cerca de la nit, a on perseguir ser a la foscor amb el Gran Drac de dues rodes dins de la Super Armadura de Gala passa a ser un instant màgic, i a on ser a un tram de nit amb un recorregut quasi infinit de córbes carenant una massa ingent d’aigua a la meva dreta em va fer aturar al ben mig d’aquesta negror, uns minuts i prou cert, suficients però per tornar a captar-gaudir del moment, com el de la marxa de la llum donant pas ara premeditadament a la foscor, en aquesta ocasió sense les Fades, reines d’aquest entorn, però amb un Gegant, i també amb dos Destructors, i a on noto i prou que hi són, tot i que mentre la llum cedia el moment introduint-me poc a poc però sense aturades a la foscor, durant uns segons sí que les seves ombres volien fer-se visibles, quins instants, així amb aquests protagonistes cerificant la seva presència entrar a tram de Fades de la Foscor sense elles sense la seva protecció passa a ser el moment, i com esmento l’emoció esborra cap dubte possible, i ara dies després el mot que em ve al cap el de l’emoció no va sol doncs un cert temor també m’acompanyava, cert, cert i a l’hora tots dos mots van funcionar un altre cop a duo, creant una atmosfera única, que convida a obrir la porta a repetir experiencia, que bé, que bé, que bé, oi?