Aplec ) 9+ que podria ser per concepte la 100+

El que tenim al quart Mirador, doncs les protagonistes d'ahir avui passades les hores sense cap mena de dubte van ser les Fades de la Foscor, OMG, envoltades dels Gegants, sí per la seva presència, sí perquè va ser en plural més d'un i més de dos, dels Destructors de Murs, de les Falgueres Màgiques, lògicament de la seva Poció Màgica, de les Corones de Granit, i això sí d'una sola Nau Insignia, en darrer terme els Dracs, i els Grans Dracs, crec que que puc posar com a mot que defineix la jornada el que presideix l'apertura d'aquesta intervenció. 

I les protagonistes ho van ser perquè l’aventura va ser a la nit dins de la misteriosa foscor d’aquesta, quan tot pot passar amb la tendra i carinyosa complicitat dels protagonistes esmentats.

Ahir una jornada literalment de podi, per tot, si li cerqués un punt a sumar a la llarga llista de pensades portades a terme generadores totes i cada una d'elles de bones sensacions, convidant sempre per el to a tenir-ne més i segurament també encara millors, en tot cas de totes elles únicament em va faltar fer un pas que ja esmentaré a l'apartat dels Grans Vols, un cop segellada la dels Vols amb el MTB, MTB, MTB.

Un Vol equipats sense jaquetes, en aquesta ocasió amb els mallots 7Mesh, de color  negre jo i de color blau turquesa ella, amb els culots llargs Pearl izumi i Gore la betty, en detriment dels recuperats pirates, tots termo, resistents a la pluja i paravents, amb els  guants d'estiu, ara penso que hauríem anat millor amb els culots termo 3/4, però la prudència com sempre va manar, com a nota rellevant podria esmentar que jo ahir vaig sortir amb els guants Hirzl blancs, fent conjunt amb el casc Synthe també blanc, la Reina amb l'Aether blau, i els seus renovats Hirzl negres, de fet ara tots els seus guants ho són, vull dir Hirzl renovats i tots negres, renoi quin palmell de pell més funcional que presenten, quin tacte a aquesta zona, vas literalment soldat al manillar de titani, calçats com sempre des de fa tres anys amb les S-Phyre, les blaves la betty i jo les negres, els dos també amb els mitjons negres Shimano, quasi negres, amb les tèrmiques sintètiques de màniga curta de 150, en necessitem dues més cada ú, amb els gorrets Gore Tex negres, i en darrer terme les funcionals ulleres fotocromàtiques, que bé que van aquestes darreres, i crec que no em deixo res.

 https://www.hirzl.one/en/bike-en/grippp-tour-ff-2-en

Vàrem anar a cercar el pla on l'aigua brolla de sota dels nostres peus mentre hi passem en Vol lent però a l’hora rasant amb els Dracs, tot i que darrerament hi rodem molt suaument, sense un to XC vull dir, doncs l'objectiu d'aquestes dues setmanes és ser-hi, res més, i que ja és molt.  De fet a aquesta octava revisió la Reina ja és a la sessió amb la fisioterapeuta, a l'anterior va tornar descomposada literalment, esperem que tot evolucioni bé, doncs una estona abans havíem fet el quart Vol des de la darrera visita a aquest especialista, a veure, a veure. Un quart Vol avui dilluns amb Sol a 18ºC, de podi per ajudar a aquesta contractura a les prèvies a la sessió esmentada, que bé, que bé, he mirat de fer un recorregut sense càrrega tot i que finalment no ha sigut del tot així, renoi, renoi, renoi. 

És molt guapo notar les espurnes d’aigua arrossegades a quedar en suspensió a l'aire per l'efecte de les ales dels nostres Dracs fregant lleugerament les espigues, i de fet passats els primers minuts les S-Phyre ja havíem patit-gaudit d’un rentat de cara que no necessitaven en cap cas perquè certament després de cada Vol passen per una neteja-manteniment acurada, quin rendiment que presenten aquestes sabatilles de MTB.  

M’agrada poder escriure MTB, quasi que és un mot que haurem de mirar de recuperar-mantenir-preservar-protegir que no caldrà doncs ja tenim l'IMBA, espero, però quien nos ha visto y quien nos ve, no sé quin rol deu haver agafat el gurú del MTB, vull dir de la que va arribar a ser un disciplina popular per coneguda a l'hora d'un cert nivell doncs els bikers vs els de carretera els primers estaven considerat com a aficionats que no els hi era una barrera invertir en la seva afició a diferència dels de carreteera que en aquest aspecte eren més espartans, i que ara restem a una saleta petita i apartada de l'elenc de les diferents disciplines de les dues rodes, mira que definir arribar a escoltar referit també a la nostra disciplina com la pulmonar, mare meva, tot evoluciona, és cert i nosaltres hem de mirar de poder seguir aquest fil actual, o no i ens quedem a on som, jo vaig bé pensant que la meva bike ideal avui seria una Moots UNO en 26" )) 

https://www.imba.com/

En tot cas el pas pel pla amb les muntanyes nevades de fons enviant canonades de frescor va fer que haver decidit allargar el Vol i dirigir-nos a aquest petit paradís de l'aigua ens va fer gaudir encara més de la sortida, i a on els Dracs van presentar un planejar impecable, que per cert vaig haver de parar tres vegades per treure pressió dels meus Ikon, després de la darrera revisió de segellant, penumàticsd i llantes a on vaig inflar molt per assentar bé els llavis dels pneumàtics sobretot del nou posterior, tot i que passats uns minuts vaig baixar aquesta pressió però està clar no ho vaig fer prou, es veu que a l'anterior Vol entenc que per el terreny menys pedregós no ho vaig notar tant però a aquesta darrera sortida notava els dos Ikons durs com pedres, pas aquest de baixar la pressió que va aportar la recuperació d'un rodar molt rodó, molt, quin gaudir anant amb les Maxxis TR a a una pressió més amiga-baixa, que bé. 

https://www.maxxis.com/int/tire/ikon/ 

Sense radar al darrer quart de la sortida, del meu Drac no així el de la Reina que va aguantar perfectament. Avui els conjunt 520-Varia ja estan totalment carregats esperant las proposta d'un nou Vol, a veure, a veure, quina emoció, oi?

https://www.garmin.com/es-ES/p/623539/

https://www.garmin.com/es-ES/p/698001/pn/010-02375-00/

Finalment un cop al Mirador després d’un Vol de dues hores, una exposició recuperadora a l'hora que breu al Sol, breu per la intermitència d'aquest, poca estona doncs per mirar d’evitar la sensació de fredor amb aquesta recuperació activa de la contractura que pateix la Reina, motiu que també em frenava i que finalment no va ser suficient per mirar d’evitar de rodar a una zona tan humida com la d’ahir, i que tot sembla indicar que avui passades les hores no ha tingut més que conseqüències positives, fins el punt que la betty avui de bon matí que no de matinada proposava com a objectiu avui un Santuari com a ruta ideal. Ara per ara però de moment la primera cafetera ja ha caigut, anirem a per la segona, i després ja veurem, de mantenir-se la tendència de poder gaudir de la companyia d’aquest Sol no diré que un Santuari avui no tingui possibilitats, ho escric i ho veig massa agoserat, en cap cas penso incloure un Vol com aquest a la pauta marcada per la fisioterapeuta de mantenir una moderada recuperació activa, però com que som SOLO, tot pot passar quan parlem de Vols, oi?

Ho rellegeixo ara i m’agafa una mica com de por )) por que he de pensar que vestida de prudència ens ha portat a fer fa una estona a l'hora de dinar de diumenge un Vol de menys de dues hores cercant de no acumular desnivell, ni d'exposar-nos massa estona a la fredor, rodant sense Sol a 11ºC. 

La segona cafetera ja és un fet, i l'aportació de l'experiència del Gran Vol d'ahir amb les Fades de la Foscor també, ara incorporaré quina hauria sigut la cirereta del pastís per tancar una jornada encara més de podi del que ja va ser, quina xulada-cloenda haver-ho fet, tot i que ara mirant quina és la normativa d'accessos sembla que tampoc hauria pogut portar-ho a terme al 100%, doncs hi ha zones restringides per a residents  ))

MTB, MTB, MTB.

Ahir Gran Vol de dues rodes a on l'aventura va començar després de dinar, i va finalitzar a tocar de les onze de la nit, o millor dit a les deu de la nit ben tocades, com sona, com sona, i a on com més va manar la foscor-frescor curiosament més càlida va ser la sensació, curiosament la Selva va ser la zona més freda amb diferència, renoi, i com més proper a la zona francesa millor sensació vaig tenir, renoi, de fet fins i tot perquè així ho vaig notar, passada la Selva però no abans, doncs de tenir una sensació lleugerament de fred a les mans mentre passava per la Selva, a notar a cada minut que deixava enrera aquesta comarca el gaudir d'una recuperació de les mans significativa, molt. I crec que m'impressiona aquest moment perquè dins dels Vols la fredor de les mans més o menys intensa sempre va de menys a més, com més estona passem exposats a la fredor més ho notem a les mans, salvo raras excepciones, així ahir aquesta recuperació de mans va ser un petit premi més a la ja de per sí emocionant experiència viscuda. 

El més rellevant d'aquest darrer Gran Vol és que de fa tres sortides cap aquí la nit ha passat a ser un dels trams per gaudir, un dels més preciosos també, sense cap mena de dubte, renoi quin redescobriment dins d'aquest recuperat vell tram dels Gran Dracs, vull dir ja és preciós haver retornat a aquesta vella disciplina, que ara amb l'arribada dels Grans Vols nocturs tot torna a agafar un gaudi oblidat per mi, ja no et dic res quan les temperatures siguin una mica més amigues, tot i que ahir per sota dels 10ºC, que entenc jo que és la temperatura que hi havia fora del tram de la Selva que la sensació semblava no sé si inferior en graus però sí semblava que fos molt més freda, amb aquesta fredor la sensació era d'anar un xic encarcarat de mans, tampoc molt en cap cas, i a la resta de recorregut la fredor va ser una teràpia refrescant que sumava atributs positius a l'experiència, no pas en restava, en cap cas, en cap cas. De nit, amb aquest clima fred però amic per viu, i amb una llum davantera que ajuda i molt a gaudir dels detalls necessaris per poder pilotar amb precisió, ara quan hi penso mentre fem temps per el Vol del migdia prenent el Sol abrigadets revisant aquesta intervenció els mots són Oh yeaaaaaah!!! va per tu Bec.  

Equipat amb el suit negre amb detalls blancs al braç i prou en foma de sanefa, dues concretament d'un centímetre com a molt. Amb la mateixa roba interior d'hivern de fa dues sortides, que no la darrera que anava d'estiu, ara amb mitjons Gore alts, just per sota dels genolls, molt gruixuts, culot 3/4 d'Asics, aquest equipament l'he de millorar, en vull un amb les característiques tècniques de la tèrmica d'Assos o específic per la disciplina, amb la tèrmica de Gore d'estiu de màniga curta com a primera capa, la tèrmica d'Assos  de categoria 3/3 amb el balaclava cosit per la part del clatell com a segona capa, ho he d’afegir aquesta tèrmica d'Assos és ES-PEC-TA-CU-LÀ, els sotaguants, i protector de coll, i en darrer terme com a tercera capa l'equipament exterior el suit d'hivern no perforat com el calçat, aquest darrer Gore Tex, un protector de columna germà d’un T-Rex, el meu casc blanc, aquest darrer amb la tranquilitat que em dóna pel fet d'estar fabricat al Japó, a mà, i de ser el més reputat o un dels més quan parlem de seguretat en cas d'impacte i/o lliscament, i guants d'un fabricant que únicament fa això guants, també dels més reputats, de canell llarg sense ser termo però sí de Gore Tex. 

I el punt esmentat pendent de la cirereta del pastís que podria haver rematat la jornada d'ahir és haver entrat a la capital amb el meu Gran Drac amb tot el grup esmentat de protectors, proper a la mitjanit, que com ús esmentava-compartia no recordo d'haver-ho fet dels del 1983 amb el lebrel del diapasón, en aquesta ocasió d’ahir ara passats més de quaranta anys un altre cop enfilat a un Gran Drac de dues rodes, equipat amb la Super Armadura de Gala, a plena nit, hauria sigut un pas en silenci, certament, un primer pas, un de més, i m'hauria agradat fer-ho circulant i prou com esmento sense aturades, doncs no estic encara preparat per ser vist-detectat amb el Gegant, amb el dos Destructors de Murs, el meu Gran Drac amb una Super Armadura de Gala, i amb les Fades de la Foscor, en tot cas ahir no va ser el moment, que ho era, tot i que la pensada en forma de guspira per breu va ser present, com esmento un instant i prou, cert, cert, i he de dir que ho escric i penso que hauria sigut un moment ideal, sota la protecció de les Fades de la Foscor, que bé, que bé, que bé. 

En tot cas estic segur i si tinc la fortuna ho podré veure de com compartíem a una darrera intervenció amb les Armadures de Gala nostres, vull dir les del no club, que ara són per discretes per moderades per tècniques, les vestimentes oficials de la ciutat referides a que l'ús d'una Armadura de Gala a aquesta capital s'ha normalitzat d’allò més, fins el punt de gaudir de l'única botiga a tot el món de la casa Castelli, segurament passarà el mateix amb les Super Armadures de  Gala, és a dir que estarem a cada espai d'aquest indret amb elles quedant fusionats armoniosament amb l'entorn, de fet nosaltres també serem part d’aquest entorn, que bé, que bé, que bé, bé això no serà demà, ho sé, ho sé, però per anar fent perquè sigui una realitat a cada dia que passa a veure quin dia apareixen els genets amb aquestes Super Armadures i uns Grans Dracs de dues rodes al portal d'un dels diferents Miradors i tot seguit proposar de portar a terme una ruta sense destí, lògicament, no el necessitem, el que podríem voler de donar-se les circumstàncies és compartir ruta, que ara rellegint crec que són circumstàncies molt difícils de donar-se, les presses no ajuden, i menys quan parlem d'un Mirador on l'única velocitat és la del vent quan es fa present.

Ahir mentre em dirigia cap al Baix Montseny a l'alçada d'Hostalric direcció a Sant Celoni el Sol era l'únic que podia veure, no veia res més, i no és metafòric, intuïa la recta per coneguda, són molts anys fent la recta d'Hostalric, quasi infinita perquè únicament veia el resplendor encegador del Sol, i la visió era com d'una portalada gegantina a creuar, i mentre això passava en temps real, vaig pensar que en aquests Grans Vols per travessar aquest portal hauria de pilotar un Gran Drac de dues rodes molt més dens, però molt més, hauria de quasi duplicar triplicar o fins i cuadruplicar el pes actual per millorar l'aplom del conjunt, de l'experiència del moment, important aquesta característica dinàmica per mi, vull dir en rutes més llargues la lleugeresa pot no ser la millor credencial per un Gran Drac de dues rodes, de fet no ho és, passa el mateix amb els Dracs, geometries més relaxades, una mica més de pes, força més fins i tot, i una posició menys exigent també són garantia de poder afavorir hores i més hores a dins del Vol, amb els Grans Vols de dues rodes passa el mateix, idèntic, o quasi, però aquesta ja serà motiu d'una nova intervenció, o dins d'una propera revisió d'aquesta. Puc dir que rodar amb un Drac amb una potència de 0º o de 6º+ marca la diferència passades les primeres hores, ja no et dic res si anem a -6º, amb aquestes mateixes de 60 mm. de 90 mm. o de 120 mm. i amb els ulls tancats jo no pensaria que vaig amb el mateix Drac, doncs amb el Gran Drac de dues rodes per el cas que esmento necessito més volum, més pes, i una posició a dalt com la que ja disposo ara segurament, i segurament també imprescindible disposar de la possibilitat d'entrar a la velocitat d'hiperespai sense haver-ho de requerir ))

Per entrar per un portal d’accés a d’altres dimensions necessito, que no necessitem, és que jo no us vull convidar a fer, sí a ser-hi a través d’aquest espai per poder experimentar la sensació sense haver de pensar massa en idees ni en conceptes de cada ú, de fet ho podeu fer des de casa, i/o fent un cafè al ben mig d'una agitada jornada, en tot cas necessito com esmento d’un Gran Drac de concepció interestel·lar, i aquest per concepte no té una dimensió moderada, comparant amb l'actual no amb d'altres Gran Dracs per travessar portals doncs aquests darrers tots tenen unes dimensions germanes, en cap cas considerades gegants si no les necessàries i prou, res més, no seria prudent creuar aquest portal sense aquesta Nau quasi que Insignia sense ser-ho tot i que ara que ho escric crec que el Gran Drac d'enormes dimensions no deu ser tal en concepte, he d'haver arribat sense adonar-me'n a que per entrar a aquests portals únicament ho puc fer amb una Nau Insígnia així de fer-ho ara des del Mirador actual únicament es veu un recorregut de no retorn, travessar aquest portal geganti requereix d'aquesta unitat de Vol i tenint clar que el concepte és el d'una anada i prou, sense tornada, com tampoc per poder arribar a aquest punt-tram dins d’aquest espai de The Great Escape MTB i no ho sabíem al seu moment, mentre passava vull dir, que no ho podíem fer sota la protecció d’un sol Mirador, n’han calgut quatre i no tots de cop si no un darrera de l'altre, arribant escalonàdament, sense buscar-los, i així mentre això passava ens han aportat  cada un d'ells poder disposar-sumar de la prespectiva diferent-necessària, crec. No em queda del tot clar com una de les Corones de Granit engrana amb l'altra, com ho poden fer entre elles perquè les veig totalment sincronitzades, la primera Corona de Granit funcionant en perfecte sincronia amb la segona Corona que reposa a l'altra banda del portal, quines coses, engranades entre elles estant cada una a diferents bandes del portal, curiós, interessant, molt oi?

XTR ) 6+

Ja les vàrem comentar-aportar fa uns dies, ara les torno a veure i em ve la idea de compartir aquesta possibilitat-opció )

https://www.bike24.com/p2908522.html

Són de 28 radis, i pot estar bé recordar que no són HG, ni se les espera doncs entenc que les HG podria ser una tecnologia ja desfasada, en favor del Micro Spline. Presenta un interior de llanda de 30 mm. per pneumàtics d'entre 2.30 i 2.60, i esmenten un sistema dels clics del nucli el Direct Engagement, en detriment del Pawl.

Un punt que no em queda clar és si relament són UST, és a dir en le seu origen Michelin i Shimano crec recordar estaven compartien la tecnologia UST, així la llanda Tubeless el seu ús requeria d'una patent autoritzada, per exmeple DT no la disposava i per aquest motiu les seves llantes no segellaven de manera òptima, nosaltrers baixant de Collsacreu per zones rocoses si anàvem a la pressió d'un Tubeless amb la llanta DT perdíem l'aire fins el punt d'haver d'aturar-nos, amb la Mavic i la Shimano no passava perquè disposaven del llavi específic per a pneumàtics UST que feia que aquest darrer segellés bé l'aire. Vull dir no sé si ara que els pneumàtics són TR segueixen utilitzant aquesta tecnologia UST, de fet NoTubes estava i crec que està com DT és a dir tampoc han utilitzat mai la patent UST, bé és la meva pensada, doncs no la tinc tampoc contrastada, i dic tampoc perquè certament que totes i cada una de les aportacions d'aquest espai referida a informació tècnica o a sensacions no té una base prou contrastada, coses, oi?  

https://bike.shimano.com/technologies/details/direct-engagement.html

Interessant la imatge on ara sí puc veure el despiece de la boixa, per el tema dels inexistents cons que us esmentava, entenc:

https://www.bike24.com/p2908493.html

I com que va de rodar, Vol avui dijous a l’hora de dinar molt prudent, molt, rodant a una temperatura de 18°C, així primer dia de curt, recuperat el mallot Shimano paravent i resistent a la pluja, no termo, i la tèrmica de màniga curta d’estiu, que bé. 

Un fons de blanc intens, mare meva quina visió més extrema, més magnificent, quin horitzó més extens, i l’hem vist tres vegades perquè per fer planer i prou hem repetit recorregut ara sí ara també, per ajudar a la Reina a recuperar-se de la contracció, sortida tipus seguint les pautes de la terapeuta, així els propers tres dies mirarem de ser a dalt dels Dracs en mode ser-hi a mínims però ser-hi, a veure, a veure.  

A dalt dels Dracs som una altres a millor, referit a les bones sensacions un cop a dalt dels Dracs , renoi, renoi, renoi, estem a dues setmanes del control amb el nutricionista, i hi anem sense haver rodat el previst, el motiu és molt planer-clar, fa uns mesos, dos, que no estem del tot fins, això sí dins dels Vols les sensacions costen d’acceptar per bones. És que des del primer gir de pedal ja tenim una extraordinaria percepció, a veure que indicaran els plecs quan passem el test )) 

Segellant a les dues rodes del meu Drac, ja era hora, finalment amb l’Ikon del darrera nou també, i que bé que els dos pneumàtics han pujat perfectes amb la bomba d'aire de mà, no recordo la darrera vegada que he muntat un pneumàtic nou, entre ara i el 2017 no crec que més de cinc, i menys encara per deteriorament i/o per desgast de la carcassa. He revisat i he netejat també llantes i pneumàtics dels dos Dracs abans de sortir, únicament però la neteja l'he fet d'aquests dos elements, i els pneumàtics únicament amb la zona d'unió a la llanta, cal veure que fa res de la darrera neteja exterior general en sec amb diferents raspalls, però remarcable remarcable és que la neteja ara la porto a terme en sec amb especial atenció al BB, les boixes, i la direcció, i la transmissió completa. La neteja de les llantes i els laterals del pneumàtic l'he fet sota la sortida directa a pressió de l'aixeta d'aigua aprofitant que surt amb certa força i a aspersió, fet aquesta darrera la de l'aspersió que ho facilita-agilitza molt a l'hora de netejar poc a poc la llanda, vull dir sense fer ús de la manguera corresponent, i he de dir que aquest sistema ha funcionat d'allò més bé, poc consum d'aigua i molt eficient, o això penso. 

Dubto a l'hora que m'emociono de la proximitat de la decissió de fer venir per una banda els nous dos Dracs, renoi, i també perquè de ser aquest el moment aleshores tots els components seleccionats des del 2018 fins avui prendran el seu màxim protagonisme, vull dir ja el tenen avui, però encara en tindran més quan haguem decidit fer venir els nous Dracs, i segur que molts no podran formar part finalment de la construcció, però de tot s'aprèn oi?  o de quasi tot, o d'algunes coses, cal ser positius )) 

També estic mirant de revisar els equipaments dels genets, perquè tota necessitat d'ara anirà encarada a Gore, Gore, i Gore, no per devoció sí per fer-li un acomidament a la marca a aquest seu darrer 2026, si consolida la seva finalització referida a fabricar els seus propis equipaments, doncs seguirant sembla ser proporcionant serveis a les diferents marques d'equipaments que utilitzin les seves patents, crec haver entès, és que ara ho escric i em sona a mi mateix rar, molt rar que Gore deixi de comercialitzar la seva propia gamma d'equipaments. 

Divendres o sigui avui per evitar rodar sota la pluja a 13ºC amb la Reina que està en plena recuperació, no hi haurà Vol, i mira que he prioritzat aquest objectiu el de sortir seguit, però ara a l'hora de dinar de divendres tot sembla indicar que dinarem i al vespre tindrem anada a la capital, és que hi ha una exposició que finalitza d'aquí a res i la intenció és repetir-la avui, com sona, com sona. Per sort podrem fer-la un cop finalitzada la jornada perquè l'horari de visita és extens, no té cost però curiosament has de reservar entrada, coses, visita que si plou en principi no portarem a terme tampoc doncs l'efecte podria ser també contraproduent referrit a la recuperació d'aquesta contractura de la Reina. El fet però és que aquesta darrera setmana 7 hi ha hagut dues anades a la capital, com sona, una a principis de setmana a on les sensacions van caminar molt bé, i una segona ahir, sempre sota la pluja, i a on una segona visita a l'exposició esmentada i després una xocolata a un no lloc per fer-ne una, va omplir de sensacions diferents una tarda-vespre plujosa de divendres, i ja portem més de tres anys, anem a per els quatre, explorant un altre cop aquests entorns sense treure'n unes conclusions consolidades, fet que em fa pensar després d'una dècada que ja no les treuré, més coses.  

Si no vingués d'una contracció, avui seria el dia ideal per estrenar la nova Isadore, la jaqueta per pluja, per fred i per vent, amb el culot pirata que ja disposa de fa temps de la mateixa casa amb les mateixes propietats excepte la referida a la protecció de la pluja doncs el culot és resitent a aquesta i prou, en tot cas no serà el cas, o això sembla. 

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes seguidament després del Vol, i a on he confirmat les bones sensacions de la darrera sortida, és a dir després de tres anys he entrat a un territori d’aventures sense les dificultats pròpies des de l’inici d’aquest retorn. Ara passades les primeres hores ja dins de l'inici del doble premi pel fet de ser divendres el divendres, super premi, OMG, pensava quan ahir vinguent de França direcció a Barcelona per la general a una parada de bus a pocs quilòmetres del quart Mirador vaig haver de posar peu el dia que vaig estrenar aquest Gran Drac de dues rodes, és a dir no vaig fer ni quinze quilòmetres i ja estava totalment garratibat de la cadera, mare meva, vaig haver literalment de saltar però saltar en marxa mantenint les mans al manillar això sí, i la pensada va ser  no podré tornar no podré desfer el camí, renoi, renoi, renoi, tot va ser provocat per l'extrema tensió, però molt extrema, tensió que fa dos Grans Vols ha desaparegut del tot, 152 sortides he requerit per entrar a aquest estat de tranquil·litat a dins dels Grans Vols, ho escric i me'n faig creus, mare meva quin treball sense saber que l'estava portant a terme pel fet que fins ahir no vaig ser conscient d'aquesta estat que m'acompanyava a cada Gran Vol des del gener del vint-i-tres que vaig estrenar aquesta joia fins fa una setmana a la penúltima sortida portada a terme la número cent cinquanta-tres d'aquest febrer del vint-i-sis a on l'estat de tensió va quedar reduït a zero des del primer segon, literalment una arribada de podi. 

Avui he sortit amb la Super Armadura de Gala radical i d’estiu, 100%, no la utilitzada a l'anterior Gran Vol, aquesta d'estiu és un suit no un dues peces vull dir encara més radical que el ja de per si radical dos peces, i com la darrera utilitzada s’ha repetit la percepció que també ara aquesta darrera és la que em funciona millor, quines coses, oi? Així el fet és que les bones sensacions a dalt del Gran Drac són les que determinen la resta de bones percepcions, que bé, que bé, que bé.

En tot cas cent cinquanta-quatre sortides, no són moltes, certament, però n’estic molt satisfet per la lenta i exigent progressió perquè ha sigut molt positiva molt, i molt positiva, signaria en blanc per poder traslladar que no compartir les sensacions a dalt dels Dracs i ara també de fa dues sortides a dalt del Gran Drac a tot el meu entorn conegut i no conegut, que no podria ser doncs no són practicants d'aquestes disciplines, però en un escenari imaginari jo signaria a ulls clucs perquè entressin tot i puntualment a aquest preciós estadi, a l'hora m'aturo perquè de ser crec que hi hauria reaccions contraposades doncs no sé jo si els entorns estan disposats a recepcionar masses bons moments com els que esmento per tant diferents de to i de velocitat, per tranquil i per lent respectivament, perquè d'intensitat vers els que respiro fora del Mirador el meus no tenen color per tranquils vers els experimentats en el dia a dia a fora del Mirador, i dels que puc intuir que són els preceptes establerts, jo diria que el que jo defineixo com a sensacions precioses derivades d'un to pausat i una velocitat que podríem definir com de passeig vull dir aquesta darrera amb la sensació de ser quasi inexistent molt pausada , són o podrien ser aquests dos factors una mica com un descafeinat en un primer món a on som, ho intueixo únicament però, velocitat de la llum i ansietat per, sembla ser un mix consolidat fora del Mirador a aquest XXI o això crec respirar quan m'allunyo del Mirador, però no em feu massa cas, sí però ho podríem tenir en consideració doncs diria que fer-ho no té ni cost ni risc, crec.

Transicions ) 13+

Les d 'aquest inici de 2026,  en el sentit que ho fem a dalt dels Dracs, també a dalt del Gran Drac de dues rodes, a l'hora que des de les vacunes, i no necessàriament per aquestes però sí coincidint per dates amb elles, del desembre fins avui conjugant Vols i Grans Vols de dues rodes amb un malestar intermitent, lleuger sempre però present, i en darrer terme fa tres setmanes aquesta lleugera congestió que ha finalment derivat en un també lleuger refredat, que ha convidat a fer repòs quan parlem de Dracs i Grans Dracs, puntualment però que coincideix amb les ganes de fer, aquestes no han minvat, a l'inrevés, així estem reactivant cursos per millorar la meva tècnica, i la Reina està valorant fer el seu primer curs en aquesta direcció, concretament cerca iniciar-se en  l'exercici previ a pilotar un Gran Drac de dues rodes, Gran Drac que va adquirir fa dos anys i que el té sempre a punt per si es donessin les circumstàncies de portar a terme una primer Gran Vol de dues rodes. A veure quin tom prendrà tot plegat, però tornar als cursos per part meva i perquè ella proposi de portar a terme la seva primera assitència doncs  penso que d'on venim ja és el què esmento estar  per a nosaltres molt actius, molt, però cap a on ens dirigim és a reprendre el fil no sé si els mots serien els de reactivar-nos amb normalitat, res més en principi i que al mateix temps venint d'aquesta primera meitat de dècada singular sembla un propòsit que arribaria una mica a destemps. Tot i que dit això tot indica que anem en aquesta direcció, la de recuperar la normalitat.

Així reiniciar els Vols ha quedat aparentment ajornat, el propòsit de fer un Santuari lògicament també, a veure a aquesta setmana set si refem en primer terme els Vols i de ser també a veure si seguim amb la idea de tornar després de mesos al Santuari, en tot cas ho tenim fàcil doncs en un no res ho veurem, que ara ho escric i veig que segurament confirmarem el nou curs que esmentava, vull dir que si hi ha curs no hi haurà Santuari o a l'inrevés, doncs avui jo prioritzo la possibilitat de portar a terme fer una pujada exigent al Santuari, i reprogramar un exigent curs de Grans Dracs de dues rodes també per mi com esmento molt exigent, molt, primer pel concepte mentre hi penso, segon perquè requereix d'una logística de quasi quatre hores per anar i tornar, i tercer i ni menys important a l'inrevés per l'experiència pròpia del contingut extrem d'aquest, molt, així a un mateix cap de setmana prefereixo per aquests motius no fer coincidir l'exigència d'un Santuari amb el Drac amb la d'un curs de tècnica sobre terra de Grans Dracs de dues rodes, mentre que un Vol sobrevolant el Santuari únicament requereix de sortir amb els Dracs des de la mateixa porta del Mirador, zero logística de cavalls de ferro, i també molt important que Gegant i Destructor no s’allunyen del Mirador, fet que a mi em fa estar molt i molt tranquil per nosaltres i per ells.

Mentre preparo aquesta intervención, i que darrera de publicar-la hi ha la possibilitat de fer moltes més revisions sobre aquesta mateixa aportació, mentre també els tambors d'un Vol d'aquí a una estona sembla que podria tornar a agafar molta força, fins i tot sonen noms de possibles destins, de fet un i prou, renoi, renoi, renoi ))

A l'hora de dinar una mica abans hem fet un Vol, avui hem fet un altre pas enrera que en suma davant referit a l'equipament d'hivern, un pas més doncs a l'anterior Vol va prioritzar els mallots vs les jaquetes alleugerint la densitat de l'equipament, i ara amb els culots llargs ha passat el mateix doncs han donat pas als pirates, així avui Pearl Izumi 3/4 termo, paravents i resistents a la pluja, i els mallots esmentats de 7Mesh també amb les mateixes característiques que els culots, els mallots i les jaquetes, vull dir perdem material però no les propietats d'aquests, els mitjons Shimano de tardor-hivern, les tèrmiques sintètiques de màniga curta de 150, els guants d'estiu potàvem jo els Gore nous, i la Betty els Hirzl de darrera generació, calçats amb les S-Phyre negres, gorrets de Gore Tex, avui amb els Merit blancs i com sempre amb les ulleres fotocromàtiques.  

https://www.gorewear.com/es-es/guantes-zone-101083?variant=14889

Aquest guants substitueixen els Gore que ja portava encara més prims que aquests, vull dir que tenen molt bon tacte aquesta nova generació, cert, però la protecció en cas de caiguda és la que és, diria que dins d'uns mínims, que no són suficients en cap cas, són però per el meu ús de podi. Tot i que ho rellegeixo avui dimecres a primera hora que no de matinada tot just ara surt el Sol, i he de fer venir un joc de guants Hirzl com els de la Reina i veure si em van bé , o no, i de mentre segueixo amb els Gore, o recupero els meus Hirz germans de l'enllaç inferior, però que de funcionar ara no reutilizaria, vull dir en vindrien de nous.

https://www.hirzl.one/en/bike-en/grippp-tour-ff-2-en

Aquests són els més reforçats de la marca, els que portava la Reina a la caiguda també d'aquesta casa van descosir-se del dors del palmell, i no anaven reforçats d'aquesta zona, ara sí, de fet aquest model d'ara ell aja el disposava però únicament per quan entrava a un SOLO, ara no ara els porta sempre, i li van també de podi, jo no els porto perquè encara estic esbrinant si la pell de cangur em fa com una lleugera alèrgia a la pell.

https://www.bike24.com/p2839525.html

Sobre les S-Phyre, no sé si passa amb el calçat com amb els seients, a on cada cul és un món, però dit això per a nosaltres hi ha un dia després de l'arribada d'aquestes, això sí per el nostre ús actual, concretem, no caminem gents, segur que d'haver de fer-ho pensaríem diferent. 

https://www.bike-discount.de/en/oakley-sutro-lite-clear-photocromic-sports-glasses

Per mi presenten sense ser per a MTB, entenc, una funcionalitat ideal, fins i tot la Betty esmenta que de poder ser tècnicament ell se'n demanarà també unes d'idèntiques, de poder ser graduades vol dir. Des de les M-Frame que no recordo un salt de tanta qualitat, que no és fàcil aconseguir-ho un altre cop passats més de vint anys des de les primeres, per no dir trenta, renoi. 

https://www.bike24.com/p2935763.html

Ara per ara mentre fa fred aquest gorret s'ha agenciat de tot el protagonisme, les fatigades Spök no han sortit més, a veure com ho fem amb l'arribada de les estacions més càlides, doncs aquesta no podrà ser, entenc.

Un equipament perfecte per rodar a 12ºC, sota un Sol preciós, entre els dos Santuaris, un d'ells amb un fons blanc que enlluernava, quin recorregut més guapo, a on a la tornada hem fet un tram que feia setmanes que no fèiem perquè el caudal del torrent era tal que el camí havia desparegut sota la furia de l'aigua desbocada, per sort avui ja es podia creuar, que bé, un altra arribada amb un final un cop al Mirador prenent el Sol, una horeta aproximàdament. 

https://www.bike-discount.de/en/shimano-original-tall-socks

Aquests són els únics que surten amb fredor, certament que no sota zero ni propers, no ha coincidit, en tot cas crec que a temperatures més baixes portaríem el botí Mavic de CX, no un mitjó més dens que aquest.

https://www.bike24.com/p2630743.html 

Una marca que va anar entrant poc a poc durant anys, i que avui sense quasi adonar-nos hi ha dies que tots dos portem mallots 7Mesh, primer van arribar els paravents resistents a la pluja i no sé si els definiria de termo, diria un mig i mig, de màniga curta, és a dir funcionant amb maneguets, i després ja van arribar els de màniga llarga, i fins i tot aquesta darrera temporada jo també en disposo d'un, ara per ara. No els utilitzem quan rodem sense Sol, i quan la sortida és de nit rondant els 5ºC, aleshores intervenen les jaquetes, de les que ja tonaré a posar l'enllaç quan sigui el seu moment, de repetir-se aquest. Curiosament únicament portem aquest equipament, els mallots paravent resistenst a la pluja, ni culots, ni mitjons, ni tèrmiques, ni jaquetes ara per ara, en té una i l'hem retirat, per excés de calor, i en segon terme perquè siguent la talla no li queda del tot ajustada, 7Mesh per els seus origens entenc va menys ajustada al cos que d'altres marques, però aquesta en concret és un punt exagerat. 

https://www.bike24.com/p2840192.html

Com l'anterior també molt bé.

https://www.bike24.com/p2521759.html

Si és per protecció aquesta seria la meva primera elecció, per la resta? també, hi ha dies que no el portem  anant amb les Aether, o Synthe, equivocadament, és un punt a reforçar penso fent venir una segona unitat, de Merit, i així deixar de banda els cascs més lleugers i a l'hora també menys segurs en cas d'impacte, o això crec entendre. O no fer venir cap més casc i esperar a caducar el Merit, vull dir sortint sempre amb aquest, és blanc, el color més resistent a l'exposició del Sol, vull dir que serà el que perdrà menys propietats amb el pas del temps en cas d'un impacte per caiguda, i a l'hora el casc que ens protegeix més a nivell de morfologia.

Un punt a deixar reposar i que hi dedicaré temps a mirar de comprendre és el de les excepcionals sensacions des del primer gir del pedal, renoi, i concretament venint d'aquesta darrera congestió que ahir encara em feia dubtar de si avui hi hauria la possibilitat de portar a terme un Vol, i passats els primers seixanta minuts tots dos havíem pensat sense dir-ho que podríem haver atacat un Santuari avui amb les bones sensacions des del primer moment, això sí feia Sol, però també un vent i un aire que respiràvem de neu, preciós cert però a l'hora contundent, i tant. El què em ronda és la reflexió que em comporta aquesta evident a l'hora que podria ser subjectiva diferència de ser entre posar peu a terra, i ser a dalt del Drac, és dir l'extrema diferència entre ser a dins del Vol o no ser-hi, fet que em deixa perplex, literalment, en tot cas he de fer-ne una valoració molt positiva, fins i tot crec que puc sentir-me un privilegiat pel fet que les diferents situacions les diferents sensacions van d'una més que positiva valoració amb dubtes certament, sempre hi ha duftes i penso que és bo tenir-los, del dia a dia entre que posem peu, entre Vol i Vol mentre no hi som, i la pujada exponencial d'aquestes bones sensacions un cop sortim amb els nostres Dracs, un cop a dins dels Vols, una mica com a l'Alt Empordà amb el gurú del MTB quan entre corriols ens diu, si al cel no hi ha d'haver corriols com aquests aleshores no s'ho val, OMG, una frase germana d'aquesta vull dir és una anèdota que he compartit en repetides ocasions, és que s'ho val, i a més ajuda a sumar molt i molt, és que el tram que estàvem fent era com el tram de la Cerdanya també amb ell per un corriol entre una vegetació ultra densa sobretot per alçada, mare meva, són instants aquests tots de somni que fa que la visió de tot plegat sigui única, i a l'hora plural doncs voldries que tots poguem gaudir d'instants com aquests, no podrà ser, això amb el pas del temps, i mira que jo segueixo fent perquè sigui possible, va quedant una mica cada dia més diluït, certament, certament, i de fet un simptome de final de propòsit podria ser el dia que aquest espai de MTB consolidi una aturada definitiva, no és a on som avui, no és a on som en cap cas, que bé, que bé, que bé, oi? 

Així motivat per aquesta pensada coincident hem decidit esperar a portar a terme la inscripció del proper curs de tècniques per a Gran Dracs i esperar a veure com evoluciona cada dia d'aquesta setmana set, doncs si estem a dalt dels Dracs prioritzarem fer un Santuari el cap de setmana, i fins i tot tenim de ser una setmana activa referida a Vols, tenim un pla B encara més ambiciós, que compartirem de seguir la setmana el seu curs natural ))

Tot aturat, la betty prresenta des de fa tres setmanes una molèstia germana a la meva del 2019, cadera dreta, fins el genoll tota la zona va generant diferents molèsties, així avui dia de sessió d'aprendre a respirar, és un dir ja estem a un punt més avançat després de dos anys d'haver inciat aquestes sessions, podria ser que no tinguessim sessió i l'hora l'agafés la Reina per a ella sola per tractar aquesta possible lesió, així com esmento Vols aturats, i no passa res, a l'inrevés.

Així com esmento avui a dimecres matí tot està aturat, i ara primer cal que la betty es recuperi, o millor dir cal que actuem amb celeritat preventivament per mirar evitar d'entrar a una lesió d'aquesta zona de la cadera, li tenim cert pànic a aquesta zona del cos, com a la zona de les escàpules i l'entorn d'aquestes, doncs les hem patit molt sempre, vull dir ens ha arribat a costar mesos d'aturada quan la simptomatologia d'aquestes dues zones es fan presents, ara recordo una ocasió d'una espatlla de la Reina que va fer que durant setmanes hagues de dormir i és un dir a la butaca, no ho podir fer al llit perquè a aquest darrer li agafava una rabió horrorosa, però ho-rro-ro-sa )), i a mi posteriorment al 2019 una lesió germana però de cadera, vull dir referit a rabió, no un trencament de quelcom si no una mena de sobrecàrrega per disciplina practicada, accentuada segurament també per la modalitat single speed, i per les caracteristiques singulars de com ens autoexigim fer-ho, amb rígides, vull dir sense supensió davantera, i lògicament com no podria ser d'una altra manera sense suspensió del darrera, però aquesta darrera perquè la modalitat single speed no afavoreix poder rodar amb FS. Hi ha comptades excepcions que sí podrien funcionar, un altre dia en parlarem, vull dir sistemes de doble suspensió que actuen com a rígides quan vas dret, que en la nostra modalitat és mínim un trenta o una quaranta per cent del temps, i crec que estic tirant molt baix, en tot cas és a on som. 

Els motius d'aquesta simptomatologia propera a una lesió, bé el primer que em passa pel cap és el d'un descans irregular d'aquests darrers dos mesos, que ha millorat molt però molt el darrer any, però no prou encara, el primer un altre cop, l'estació a la que estem, és a dir l'intens fred que fa que no ajuda massa, i per mi el més important és quan de temps hi estem exposats cada dia, i el primer un altre cop la tensió propia del dia a dia, que segurament darrerament ens impacte més, segur, segur, i el primer punt un altre cop, un gest en el fer diari, o a dalt del Drac, o un petit cop que no tenim present, i aquí de tot el que esmento podríem dir i/o és a dir de tot una mica, o de tots d'entre ells uns pocs i d'aquests pocs una mica d'ells, que no siguin tots però sí alguns d'ells a l'hora, ara ho escric i diria que una mica de tots a l'hora ))

MTB, MTB, MTB.

I després de fer-ho, de prendre el Sol una estona, seguit d'una breu però reconfortant dutxa, he decidit iniciar un intens per extrem Gran Vol de dues rodes, a on m'he decidit per una Super Armadura força radical, la més utilitzada per mi referit a nombre de sortides i a quilòmetres, i que ara feia forces dies que no sortia, a sota he portat el mateix equipament del darrer Gran Vol, Gore, Assos, aquest amb el balaclava incorporat seria el més destacable.

https://www.gorewear.com/es-es/calcetines-largos-essential-thermo-101001?variant=15459 

No aporto l'enllaç de la tèrmica amb el balaclava cosit per darrera d'Assos perquè curiosament ni la marca Assos ni les botigues la tenen ja anunciada, i tampoc el del pantaló d'Asics 3/4 perquè em passa el mateix, i no en poso un model similar perquè no sé si funcionaria, el mateix que els mitjons de Gore que per la imatge no n'estic segur si són els meus, vull dir Gore únicament proposa aquest model com a mitjó alt i termo he d'entendre que són els meus, curiosament les botigues tampoc el tenen ja anunciat. Penso que el pantalo 3/4 podria ser un d'altres marques que en cas d'utilitzar-lo a l'estació més freda ha de ser una mica empalfat, la tèrmica amb el balaclava no sabria aconsellar una altyernativa a l'Assos que jo porto, a sota d'aquesta jo hi incorporo una tèrmica de Gore sense mànigues o en el seu defecte de màniga curta, però per fer la funció de no tenir la tèrmica d'Assos en contacte directament amb el cos, no perquè no tingui un bon tacte l'Assos, coses. Jo ja disposava d'una tèrmica d'hivern específica per a un ús de Grans Vols de dues rodes, certament, i fins i tot va millor ajustada al cos que l'Assos que és espcífica per a Vols no per Grans Vols, però la primera no disposa del balaclava cosit-incorporat a la tèrmica, i aquest punt en el meu cas marca la diferència, doncs el fet de portar el balaclava cosit fa que tota la zona del coll quedi hermèticament protegida de l'entrada d'aire, factor decissiu per mi.

Sortida com esmento extrema a on cercar el grip davanter ha requerit d'estar molt atent, molt, però m'ajuda l'haver recuperat bona part de les abtituds oblidades dels vuitanta-noranta, no ha calgut voler,  doncs únicament deixant passar dies a dalt del Gran Drac de dues rodes poc a poc fa que aquest sigui un procés de recuperació d'una part de l'experiència adquirida fa tres dècades, o això he de pensar doncs el salt fet avui no crec que vingui d'avui o del nombre de sortides d'aquests darrers tres anys, aquesta experiència esmentada sumada a l'extens temari-aprenentatge dels cursos de tècniques actuals portats a terme els darrers tres anys, fa que l'experiència poder gaudir-la sigui una mica més propera més accessible. 

Així avui des del primer segon fins a l'últim he pogut gaudir d'un Gran Vol, ple literament de bones sensacions, totes de podi, diria que d'aquest ampli abast ha sigut avui el primer dia, després de 152 Grans Vols, el cent cinquanta-tres a fet un petit clic més que torna a marcar un gran diferència per mi, no recordo una sortida tan estable referida a la consistència del tipus de ritme, de les diferents tècniques aplicades diria de manera automática siguent-ne conscient a l'hora, com podria ser per destacar aquesta agilitat maniobrant a baixa velocitat entre molts el gir de 360º per entrar al Mirador, i el punt més important per mi el de la concentració conseguida durant tot el Gran Vol, podria ser una millora consolidada, en tot cas ho veuré el proper dia que surti. 

Com esmentava, el curs, la inscripció queda pendent de com evolucioni la possibilitat de fer un Santuari aquest cap de setmana, a veure, a veure, hi ha una possibilitat, el pla B, de poder fer el curs tot i fer un Santuari, dependrà de l'agenda portada a terme de cada dia d'aquesta setmana 7. 

En tot cas a on som ara és a veure després de la sessió de recuperació de fa uns minuts a la que s'ha sotmès la betty, en funció de l'evolució de les properes hores decidirem què fer. Les pautes a seguir ara són clares, de descans avui, i de demà reiniciar els Vols, a partir d'aquí veurem a on som, avui el punt de partida és una contractura important de la part esquerra de la cadera-cama compensada per la mateixa zona però del cantó dret, compensació que tampoc ha ajudat a alleugerir aquest procés si no a l'inrevés, així aquesta contractura en principi no requerirà d'aturar els Vols, fora d'avui, prou bé, prou bé, oi?

Els possibles candidats de Grans Dracs després de la visita a Girona a l'establiment que us vaig esmentar d'aquest passat dijous torna a estar molt viu, quasi que se'm descontrola una mica per aquesta emoció tan viva, a veure com evoluciona tot plegat aquest proper dijous en tornar si tot segueix el programa previst d'anada a la capital, d'entrada ja penso en primer terme, lògic, amb la xocolata desfeta com a un dels punts principals que formen part del programa, i tant, i tant )

Binomi ) 17+

De Vol i de Gran Vol de dues rodes, el primer a l’hora de dinar, el segon al capvespre, difícil el darrer lògicament per mi doncs sense un Sol lluent no tinc la predisposició a ficar-me a la Super Armadura de Gala, i com aquest primer pas iniciar tots i cada un dels passos que faig previ a iniciar el Gran Vol de dues rodes, a diferència del Vol del migdia que únicament va haver de sobreportar la seqüència d’un descans que tot i ser menys deficient està lluny encara de l’ideal, així és que aquest dimarts hi ha hagut doblet.  

El fet és que des de dilluns, i porto així quasi dos anys, a excepció d'un o dos mesos que crec van ser l’octubre i el novembre del 2025, però fora d'aquests dos mesos esmentats la resta cada dia de la setmana des del primer fins el darrer que les sensacions que vaig experimentant a moments molt puntuals durant el dia però presents, em diuen, m’indiquen  que ja estem a divendres, indiferentment del dia entre setmana que sigui, és a dir dilluns penso tot i que puntualment com esmento que és divendres, dimarts penso també que ja és divendres, dimecres seguint aquesta tònica ja he arribat com dilluns i dimarts a divendres i dijous és el darrer dia un altre cop dels cinc que l'entorn proposa raonablement com a laborables, és a dir que entenc que divendres és l'últim dia laborable de la setmana, i cada dia de dilluns a divendres d’una manera o altra tot m’indica que les sensacions d’aquest darrer dia de la setmana són les que tinc la resta de dies, aleshores quan finalment arribo a divendres tinc un premi complementari, doncs penso que és divendres i realment és divendres, vull dir que m'estalvio d'haver de fer l'exercici de recentrar-me en el dia que realment estic, doncs divendres és divendres. Coincideixen les sensacions que tinc cada dia de la setmana amb les pròpies de la darrera jornada d'aquests cinc dies, que bé, perqué són sensacions de finalització de la setmana, i en el meu cas és un tram de premi, quasi de matrícula podria afirmar doncs abordar el dia a dia amb aquest estadi tan agraït fa que tot prengui un to preciós, i els moments que van vestits de colors poc amigables a la vista que hi són i formen part també de la composoció d'algunes jornades, poques per fortuna, també sota aquest clima propi de la jornada de divendres són més abordables. Així en aquest marc de sensacions avui dimecres tinc clar el programa d'aquest dia en concret de la setmana, com tinc clar també la complexitat de demà dijous que en principi serà o seria dia de sensacions a la capital, ho dic en condicional per la preocupació de sense voler fomentar aquesta congestió voltant pels humits carrers de Girona, i lògicament em ve al cap un altre cop el divendres, curiosament d'aquí a una estona, minuts o hores, o ja al vespre durant uns breus instants hauré arribat a les sensacions pròpies del darrer dia de la setmana, del divendres, les d’una serenor per les responsabilitats vetllades, portades a terme, una mica faig aquest raonament del dia de la setmana, que em ve al cap sense adonar-me'n, motivat per les gestions com esmento portades a terme, per les llargues reflexions sempre de certa complexitat previes i finalment breument compartides comparativament amb les diferents Màquines de Prosperitat, de ser doncs finalment al tancament de la setmana, de ser divendres fins i tot amb les connotacions de la tarda vespre d’aquesta darrera jornada, o sense anar més lluny les de l'inici del dia, de primera hora de divendres, és a dir en obrir els ulls hi pensar és divendres, renoi quin instant de calidesa, i de la sensació de pensar que els propers dos dies són el dissabte i el diumenge, mira que ho escric i noto  aquesta sensació de divendres com un tram preciós que com exposo es va repetint, situació molt positiva sense cap mena de dubte però també força estranya. També podria ser que no sigui tan rar, i que aquesta relació sensació-temps que experimento durant la setmana segueixi un curs natural que finalment i sense poder-ho compartir vull dir que no podrem ser a aquest mateix tram junts, jo gaudeixi de manera singular de cinc divendres al vespre a la setmana. En tot cas quan arribo a divendres comprensiblement em dic a mi mateix que tinc una sensació molt apaivagada, per contradictòria respecte el dia que estic, i per una altra banda motivada aquesta sensació perquè en moments breus sí però a l'hora cada dia he pensat puntualment que era aquest el dia de la setmana, així la setmana arriba a tenir cinc dies amb les sensacions pròpies de divendres ))

Dos breus sortides a l'hora, bé millor dit separades entre elles per unes poques hores dins d'una mateixa jornada, un Vol a on per una banda l'equipament, i els Dracs, són dos conjunts-aspectes que funcionen a la perfecció o quasi, doncs segueixo perdent l'aire de la roda davantera, i ara de fa uns dies, molt pocs, que poc a poc el recorregut de la maneta del meu fre davanter agafa un punt excessiu de recorregut, curiosament el que sempre mostra aquest simptomes primer és el fre del darrera que presenta avui per avui un recorregut impecable, però en tot cas la percepció del funcionament d'quipaments i Dracs va ser molt bona, fet que ajuda molt a ser constants a l’hora de sortir ara sí ara també. 

Remarcar que estem sortint amb mallots paravent resistents a la pluja i termo no amb les jaquetes d’hivern de fa uns dies, també esmentar que utilitzem si més no ahir guants i calçat d'estiu, que portem els guants de tardor-hivern a la bossa dels darrera del mallot, ahir puntualment no hi portàvem a aquestes el protector de cara i coll, i en darrer terme que les tèrmiques sintètiques o de Merino ara per ara són sempre de màniga curta, que bé, que bé, que bé ))

Amb aigua i sals, amb dos caramels de carbohidrats que ja m'he pres a les prèvies a inciar el Vol, amb una renovada incidència dins del Vol com ho és la descàrrega de les bateries, ara dels dos llums Sigma davanters en mode intermitent, segurament tocava, tinc les dues bateries carregades a punt de fer el relleu.

La lleugera pesadesa, molt de fons però que segueix present, per un descans deficient, que aquest és una conseqüència no la causa, que sense ser un desastre irreparable sí que dista d'on hauria de ser, i que poc a poc va mostrant els simptomes que l'estan provocant com ho són els d'un lleuger refredat, si més no això aparenta, ara vaig a per la segona setmana crec recordar partint d'una primera amb una recuperació baixa, i anant la manca d'aquesta de més a menys, és a dir a cada dia que passa em recupero una mica millor, i les hores de son es mantenen entre les quatre i les sis hores poc tocades. 

A veure a on em portarà aquest escenari, aquesta evolució, avui un dia que no ajuda per força tèrbol amb estones de Sol, una temperatura de 6ºC a les set del matí, i un pronòstic que indica un migdia amb possibilitats de Sol, així de ser el Vol segurament apuntaria com ve siguent habitual sortir a l'hora de dinar, a veure, a veure. També per altra banda per l'arribada d'aquest lleuger refredat podria haver-hi uns dies de descans per mi, curiosament és tan lleuger que quasi que no recordo que l'estic passant, bé sí que és present però fins el punt que no me n'adono plenament, coses. També em fa dubtar si m'he de mantenir a dins dels Vols o no la contradicció entre la millora de la recuperació que ha passat del 15% al 25% i de fa tres dies al 50%, vull dir que estic experimentant una millora de la recuperació de la forma física a que aquesta es creua amb un lleuger empitjorament però constant de la congestió que us esmento. 

Ahir dins del Vol un dels temes de conversa refent el camí cap al Mirador va ser els dels quadres nous dels Dracs, sembla que el titani manté les seves opcions, a veure, a veure, perquè una altra posibilitat seria fer venir una quadre de titani i un de ferro, un doblet, és a dir que cada ú disposés de dos Dracs, un de cada material esmentat, per mi va ser una bona reflexió aquesta darrera, sí que seguidament em ve al cap la cultura dels Miradors d'un genet un Drac, veurem, veurem. Si no seguíssim aquest precepte aleshores el Mirador, el nou candidat haurà de ser una mica diferent doncs quatre Dracs en ús necessitem una pista d’enlairament del Mirador dels Dracs diferent a diferència de si en són dos i prou, coses, siguent més descriptiu, o mirant de ser-ho millor dit, si disposem de dos Dracs cada ú en ús,  l'entrada, i la sortida del Mirador que és en definitiva la mateixa ha d'encabir quatre Dracs no dos, vull dir l'espai de descans per aquests ha de ser el doble de gran, així això condiciona aquesta zona en concret del possible nou Mirador. 

Aturats els Vols, i evidentment també els Grans Vols de dues rodes puntualment espero per aquest refredat que ha fet finalment acte de presència, crec que ho porto bé, així d'entrada aquest cap de setmana no portarem a terme coronar un Santuari, de fet ja em conformaria si aconsegueixo reprendre els Vols prou recuperat d'aquesta congestió, a veure si serà així després d'una nova jornada complerta com la d'avui dijous a la capital, amb cafè de quatre hores, dinar al centre i xocolata desfeta per berenar, com som. Dubtava jo si fer una xocolata desfeta o fer un gelat de xocolata perquè la gelateria ja ha reobert un altre cop des de la seva reforma, però finalment la preferència del meu acompanyant i el meu dubte del moment  ens va portar a gaudir de la xocolata desfeta de mida mitjana, que bé, oi?

Ara a divendres, i avui és divendres, per tant venint d'on venim per mi és un doble premi, esperant ara impacient a revertir aquesta congestió, que hi sóc a tocar, i a l'hora un Sol preciós convida a un Vol aquest migdia, i reobrir el propòsit de portar a terme una aventura anant a conquerir un Santuari de cara a diumenge, o demà, depenent de si finalment hi ha Vol avui, o si m'espero prudentment a demà, a veure, a veure, les ganes hi són totes, totes, totes, i tant!!! ))

MTB, MTB, MTB.

Gran Vol de dues rodes ahir, OMG, no hi ha mot que ara mateix defineixi millor per mi l'experiència d'aquest dimarts, i ara mentre revisc la breu aventura d'ahir al vespre em ve al cap l'enllaç del lebrel del diapasón que vaig afegir en la darrera intervención a aquest espai, a on no sé massa bé perquè mentre rellegia l'anterior publicació vaig escriure aquest mots del lebrel del diapasón a internet i em va sortir l'article del Motociclismo del 1983, que per cert el tester és el Sito Pons, i entre els referents publicitats Kobas, renoi, renoi, renoi. Article que és el que vaig llegir jo el seu dia del 1983 i que va ser el decantador de l’arribada d’aquest al Baix Montseny a aquell mateix any ))

En tot cas una sortida breu, a on un primer mot s'erigeix entre tots, el del flow, i a on passats els primers minuts, uns quants sense ser molts, constantment miro de recordar el mot, no un segon mot, si no el mot, fent-me el recordatori a cada metre recorregut de mirar de templar els ànims, i mirar d’imprimir  l'únic to possible per gestionar el moment, el mot de la prudència. Amb aquests dos termes, flow i prudència l'experiència passa a ser molt guapa, molt, doncs es retroalimenten. Segur que també ajuden i molt el darrer manteniment fet de les suspensions, concretament la substitució de l'oli de la forquilla, no per res més que per haver fet ja els tres anys des de l'arribada d'aquest Gran Drac, i la millora número ú portada a terme com ho va ser la substitució dels pneumàtics, un cop exhaurits el segon joc d’origen per mirar d’adaptar-me primer i un cop haver sumat hores, decidir si bé per una banda restan una mica, molt poc pel fet de més esportius, tarden una mica més a escalfar, poc més, però l'aspecte positiu el principal és el tipus de perfil-forma més arrodonit menys punxagut ara que fa que per el meu tipus de conducció el punt del flow hagi emergit fins a un punt de quasi consolidar el comportament del grip del tren davanter, de la millora d'aquest si més no, i no dic que ho he aconseguit del tot perquè em reservo que hi pugui haver estadis millors de comunicació entre els palmells de les meves mans i el punt de contacte del pneumàtic amb el terra, doncs aquesta comunió per mi és literalment el que defineix l'experiència dinàmica d'aquesta disciplina, a partir d'aquí, d'aquest punt la resta tot suma a gaudir de l'experiència a dalt d'aquest excepcional Gran Drac de dues rodes, més punxagut en corba més velocitat a l'hora d'inclinar, menys punxagut de parets més arrodonides implica d'una inclinación més controlada més lenta, que m'aporta uns microtempos preciosos per coordinar cada moviment amb molt més calma comparativament vull dir, doncs en ambdós casos tot passa en dècimes de segons, però en el segon puc afirmar que per mi marca la diferència com passar de la nit al dia i quedo curt ))

Esmentava que els equipaments estan funcionant d’allò més bé, certament, certament, però hi ha uns aspectes que sobresurten amb força quan faig referència  a les Super Armadures de Gala, com ho és el ritual inicial, la selecció en primer terme de la Super Armadura, així com el moment d’equipar-me amb la roba interior d’aquesta, ara i crec que aquesta presència augmentarà, siguent doncs els equips interiors de la Super Armadura de les cases Gore i Assos en les seves versions més extremes per a temperatures molt baixes, però sense ser paravent, ara per ara, a on aquest primer ritual és molt i molt guapo, el segon pas que és enfundar-me la Super Armadura té un to èpic o quasi, a l’hora que cada vegada més pausat, aprenent a gaudir de cada segon d’aquest procés, sense presses i amb moltes pauses, que bé, el pas del calçat també té el seu punt, com de posar-me el balaclava que ja porta incorporat la mateixa tèrmica d’Assos, el posar-me el casc molt ajustat a aquest sotacasc d'Assos, i en darrer terme ficar-me els guants,  ara a sobre dels sotaguants de seda, aquests detalls cada un d’ells entrellaçats tots junts fa que tot plegat per mi sigui una experiència única i memorable, els instants que envolten l’inici de l’aventura a dalt del Gran Drac, i ja no et dic res quan coincideix amb la caiguda del Sol d’ahir amb l’ombra colossal que emergeix de darrera del Gran Drac, i tot seguit notes el respirar del Gegant, OMG. Moments que ja he portat a terme cent cinquanta-dues vegades, i cada cop ha sigut una experiència molt positiva, enriquidora, que em deixa a cada finalització del Gran Vol un punt aturadet, per passats els dies, setmanes fins i tot,  amb més ganes de repetir l’experiència un altre cop, que bé, oi?

Fer aquest pas de sortir al vespre amb el Gran Drac de dues rodes a ple hivern cerca sortir d'una zona de cert confort que és a l'hora la que m'ha permès arribar fins aquest estadi, és a dir persegueix reobrir la porta a una muntanya de sensacions que estan totes a tocar de la meva mà, o això pensava i que vaig poder consolidar ahir, sortida que va ser un primer pas, prudent sí, però també intens, mots els dos per mi molt interessants que són un altre cop un duo de molta calidesa, i les sensacions per aquest motiu han sigut immenses, sense arribar a l'alçada del Gegant, fins el punt que en arribar al Mirador durant uns breus instants el Gegant des de la porta d'entrada, i el meu Gran Drac des de dins del Mirador han coincidit les seves dues esteles que tot just estaven arribant, i que són generades per ells dos en el seu desplaçament. Senyals aquestes que no van agafades de la mà dels dos monstres, de Gegant i del Gran Drac, que van a destemps perquè l'adherència del dos té actualment un nivell extraordinari perquè en tres anys hem vist renovat l'asfalt tres vegades, i aquesta setmana l'estrenaven/em un altre cop, quin privilegi poder estrenar i estrenar, i estrenar trams, renoi, diria que no m'havia passat mai, o en tot cas no n'havia sigut mai sensible, el fet és que ara són moments que els visc com a memorables, és una percepció personal, del tot, entenc que parlar de quitrà no sigui interessant ni popular de fet quasi que ho comparteixo, i tant, però en el meu cas en aquest tram a on sóc de fa trs anys sí que és interessant per mi i molt, com ho és el rebedor on descansen els dos Dracs, i la reflexió breu de com hauria de ser aquest si finalment disposem de quatre Dracs i no de dos, i entenc que un rebedor és a on podem deixar les jaquetes o els paraigües, lògicament, popularment és així, també, res més, també, i estic content perquè gaudeixo d'aquesta parella tan carismàtica que formen el Gegant i el meu Gran Drac de dues rodes, un altre cop jo en solitari, que bé, que sé que les dos estan bocabadats amb les condicions que disposem actualment per ser a dins dels Grans Vols, sempre solitaris aquests, sempre sense circulació, fet que ajuda molt a poder gaudir de pilotar per aquests trams podria dir fins i tot d'entre els millors per on he pilotat mai )) 

Germana de la pensada de fer un Vol a l'hora de dinar d'avui divendres, no sé com també he disposat-exposat una Super Aramdura de Gala així com un calçat, aquest darrer molt especial, deixant-los a primera vista de la sala dels equipaments per Grans Vols, coses, he de pensar que motivat per una banda per l'experiència del darrer Gran Vol de dues rodes rodant de vesprada, i també perquè ahir a la visita a la capital per diferents motius vàrem estar a un espai amb dotzenes i dotzenes d'unitats, pujant els dos a tota una selecció d'elles, i selcció natural i de  la que no en vàrem parlar, però que sí va ser totalment coincident per part dels dos, a on en sortir el resum sense trovar-hi una explicació raonada in situ és que amb la unitat que ens vàrem sentir millor va ser amb una idèntica que la meva, quines coses, no crec que en tornem a parlar perquè crec que ens vàrem una mica com espantar. Encara ara passats els dos primers dies segueixo en xoc, crec que no sé dimensionar la importància del moment, d'aquesta visita a la capital a on sortint de deixar el Gran Drac esportiu per anar caminat direcció al centre la frase molt guapa entre moltes que vaig escoltar és no per res però m'he estat mirant un Gran Drac de dues rodes, no sé perquè, renoi i a partir d'aquí d'una cosa tan senzilla passen coses per a mi precioses, i que de ben segur tindrà un significat també preciós, segurament per mi i prou, que a l'hora que quedi tot circumscrit al meu microespai també m'aporta molta pau, vull dir salvar que no expandeixi el meu compartir, OMG, tot i que ser a aquest espai-tram de Grans Dracs de the great escape mtb pot posar a sobre de la taula certes contradiccions vs aquesta darrera reflexió. 

En tot cas únicament pensant en la imatge de tres suits italians de color negre, agafats de la mà de les Gaerne específiques ultra robustes mai en excés, els cascs blancs fabricats a mà al Japó, els guants d'un fabricant que únicament fa aquest equipament, una mica com Hirzl, i la roba interior esmentada-detallada d'Assos i Gore, i no em cal fer més passos, ni Grans Vols tampoc, en cap cas, en cap cas, únicament pensant en aquests equipaments, que per cert en el meu cas, vull dir dels tres un conjunt per mi ja és una realitat de fa mesos, molts mai masses, i és més el suit de la Reina el veus i pocs mots pots pronunciar de l'impressió que fa, i sumes a aquesta pensada la visita feta aquest espai de dues rodes on vàrem ser, i el resultat és aquest que esmento tan satifactori, en darrer terme m'he deixat els coixins de seguretat, dos no tres perquè la betty ja els disposa, encara que aquests que disposa per qüestions tècniques implicarà que caldria veure si ella també en requerirà un de nou, segurament sí, no ara per ara però )) 

Avui passades les hores, aquesta matinada la meva reflexió era que del poc que sé, que és molt poc i més de Grans Dracs de dues rodes, en sé molt més del que jo puc arribar a comprendre que sé, sent molt poc el que sé, així d'entre un centenar d'unitats vistes ahir, una treintena podrien ser les candidates, d'entre totes elles curiosament tornaria a decantar-me per la meva avui passats tres anys, i sabent tot el que sé avui i que no recordava jo en cap cas fa tres anys, i dic això perquè el meu acompanyant que deu fer més d'una dècada que va deixar aun cantó aquesta disciplina, ahir al final en sortir de l'establiment arribava a la mateixa conclusió, a la meteixa conclusió, t'he de dir que la que més m'ha convençut crec que és la teva, i jo de fet avui d'haver de fer venir un Gran Drac de dues rodes, em decidiria per el meu un altre cop en la versió actual que presenta petites millores però que no són en cap cas estètiques vull dir que actualmet el meu Gran Drac de dues rodes és manté vigent a la gamma del 2026 del fabricant, coses, moltes coses.  

Tampoc ens ha d'extranyar que coincidim dons fa uns quasi quaranta anys sense conèixer-nos ni haver coincidit anteriorment quan ho vàrem fer portàvem la mateixa marca, el mateix model, el mateix color, i únicament ell portava una versió una mica més actual pel fet de ser quatre anys més jove que jo, és a dir amb quinze anys no hauria pogut tenir-la al mateix temps que jo, però el fet és que vàrem triar exactament el mateix, i no era una coincidència fàcil doncs era un tipus de disciplina totalment nova, i de fet no ha sigut fins passat trenta anys que aquesta s'ha consolidat com la modalitat número ú del mercat, una mica com el què pot passar amb el gravel de consolidar, i de fet a diferència del què esmento, ell ja la té, i dic a diferència perquè a casa no sembla que aquesta modalitat del gravel tingui avui per avui masses possibilitats, coses un altre cop.

Sol i neu ) 20+

Molta neu, i rodar amb un horitzó blanc com el que gaudim les darreres setmanes fa que la sensació de privilegi a on sembla cada vegada que sortim que hi siguem tot just a tocar envaint fins i tot després del Vol el pausat ritme de la nostra respiració per l'experiència viscuda a dins del Vol, fins i tot passades les hores, imposant sense poder-ho evitar per dies que passin una exclamació de sorpresa. A veure si a les properes hores tornem a ser-hi, de fet ho tenim a tocar, per doble motiu, per les ganes en primer terme i en segon terme perquè aquest escenari de somni ens arriba com si allargant el braç el poguéssim quasi que acaronar, segurament però la neu és a tres valls d'on som  nosaltres, podria ser que a dues i prou, de fet crec de fer un Santuari, que un cop a dalt ho tindríem més clar sobre si és a tocar o una mica menys a tocar, però en definitiva a tocar. 

De mentre crec que avui encara podríem tenir la possibilitat de rodar envoltats de dolls i dolls i més dolls d'aigua, com sona, com sona, gaudint de la veva frescor, respirant a l'hora l'aire característic que ens arriba cap a nosaltres filtrat des d'aquestes quantitats ingents de neu que ens envolten, fet aquest que passades les hores a aquesta novena revisió ja hi hem sigut, ja ho hem gaudit i ara ja estem en espera de repetir experiència. De fet els equips més lleugers, no els S-Phyre però, ja estan tots a punt, fins i tot els bidons d'aigua amb sals, i també ahir vaig procedir a carregar els 520 i els Varia que després d'una setmana de Vols, menys de fet doncs la darrera càrrega és de fa cinc dies, així aquests Garmin ja han requerit-reclamat una nova recàrrega, normal doncs crec recordar que l'autonomia dels llums del darrera no supera les 8 hores. El llums davanters en mode intermitents també van deixar de funcionar per unes bateries esgotades i no va passar res doncs en el moment que es van apagar ni estàvem a la carretera ni tampoc era de nit, que bé.

Equipats més lleugers darrerament, hem passat de jaquetes d'hivern extrem a mallots paravent, resistents a la pluja i lleugers tot i ser termo ara per ara, però sense arribar a l'ús dels lleugers mallots S-Phyre nous retirats fa unes setmanes que són paravent, resistents a la pluja també. Mantenint ara per ara també les tèrmiques de màniga curta sintètiques o en el seu defecte les de Merino també curtes, doncs les de màniga llarga de Merino no les hem utilitzat encara aquest hivern, de sintètiques jo no en disposo, la Reina tampoc, es van gastar i no les hem aconseguit reposar. Combinant durant la sortida guants de tardor i d'estiu, amb els protectors de cara i coll sense utilitzar-los guardats a una de les bosses del darrera del mallot, els portem per si de cas, és com els guants una petita assegurança contra la possibilitat de coincidir amb un fred intens, si no fa un fred esgarrifador o germà anem amb guants d'estiu al quart Mirador al primer a aquesta estació sempre amb els Alp-X de tardor hivern, sempre, doncs la riera de Llavaneres no permet de fer masses combinacions, ni pujant i ja no et dic res baixant des de dalt de la pista del Corredor fins a peu de platja a on la duració que ronda el quart d'hora fa que passis de pujar de peu de la riera fins a la pista de dalt a on aquesta pujada de temperatura t'obliga a anar lleuger d'equipament, mentre que per baixar és a l'inrevés, i així estem, a on baixant les caigudes de temperatura poden ser fins i tot per sobre dels cinc graus, siguent molt prudent, he arribat a sortir amb dos protectors de coll i cara al primer Mirador. Mantenint l'ús del calçat S-Phyre d’estiu, curiós aquest punt doncs estem a ple d'hivern i anem calçats d'estiu, i estem utilitzant més les de color negra que no pas amb les blaves pel fet de ser més sofertes, amb els culots Gore C3 llargs la Reina els de sense tirants darrerament perquè els de tirants encara ara els pateix per ser un punt sufocants, tot i ser a aquest tram de l'estació d'intens fred o més fred si més no, molèstia aquesta aquesta que com els seients és un punt molt personal, i en el meu cas estic combinant els conjunt dels dos culots Shimano curts termo amb camals  d'hiven, i els tres culots llargs de Pearl Izumi, tots de tirants, amb els gorrets ara ja sí consolidats com a únics com ho són els Gore específics de pluja, coses, no serà així a l'estiu, sempre amb les ulleres fotocromàtiques noves, els diferents Giro de cascs, els Merit com a reis del Mirador, o no i és la meva sensació i prou, mitjons de tardor Shimano ja com a fixes, en el meu cas podria recuperar els meus mitjons clàssics de Gore pel fet de ser més baixos, també per la combinació molt curiosa de color, el negre amb detalls blancs, i mira que és una combinació extranya per mi, jo a l'espera de passar al blanc, tot vindrà, avui per avui però sóc de mitjons negres o en el seu defecte podria acceptar avui el gris fosquet, i ja disposa la Reina de mitjons de color blau fosc, però els meus Gore esmentats els tinc al costat dels Shimano, vull dir fer el pas d'equipar-me amb els Gore seria un moment, cert però cada dia m'equipo amb els Shimano, no amb els Gore. Segurament els mallots S-Phyre paravent i resistens a la pluja ara no recordo si també termo tornaran a ser els protagonistes, ho dic perquè avui a dins del Vol ja rodàvem amb mallots en aquesta ocasió de 7Mesh, i mentre pedalàvem m'han vingut al cap els Shimano esmentats, de fet ho escric i no passarà de demà que aquests darrers tinguin la seva oportunitat un altre cop, que bé. 

https://www.bike-discount.de/en/shimano-s-phyre-thermal-jersey

https://www.bike-discount.de/de/shimano-original-tall-socken

https://www.bike-discount.de/en/shimano-s-phyre-women-s-wind-jacket

Mallots i jaquetes S-Phyre tallen molt ajustats, vull dir jo sóc S i vaig amb una M que em va justa, justa, una L fins i tot em podria anar bé, no ho sé ))

https://www.bike24.com/p2521767.html

Amb bidons d’aigua amb les sals, amb eines, ara amb tots els llums funcionant sempre, en mode intermitent, no sé perquè però així anem motivat perquè ahir dissabte en els primers quatre cents metres d'enllaç per carretera un vehicle ens va venir entrant a un gir soldat a la línia blanca de la nostra dreta, com sona, he de pensar que el potent llum davanter en mode intermitent el va advertir de corregir en els darrers tres segons, vull dir que és molt important que et vegin, diria que vital, amb les noves bosses de TT des de fa uns mesos que no encara consolidades, amb una bosseta de caramels d'hidrats de carbó, i amb dues barretes protèiques crec recordar que són, ara no ho tinc clar, tots aquests elements a dins d'aquesta bossa força més grans que les Deuter que portàvem els darrers anys, content que tot i ser una bossa de TT més gran doncs deu ser dues vegades més gran però no hi portem més coses, vull dir que únicament portem millor les mateixes coses que sempre hi portem, res més, aquest exercici no és fàcil. No puc dir que ens funciona aquesta bossa encara perquè la fixació al TT ara per ara no fixa bé la bossa quedant a vegades inclinada, una mica i prou cert, i segur que he d'entendre millor com fixar la bossa al TT amb el Velcro, poc a poc.

https://www.bike24.com/p2812606.html  

Pendent tenim de decidir els timbres, obligatoris per cert, a veure per quins em decideixo, que tot i tenir-ho clar, els tinc pendents encara. No així a la Vicious i la Spot Brand que fa anys que porten els KC a on la campana del timbre també és pot desmuntar i utilitzar per prendre un licor dolcet, o similar, que no és el cas però. I que ara a aquesta darrera revisió veig que King Cage ja no el fabrica o jo no l'he sabut veure ))

Ahir visita a la capital, una anada i una tornada clàssica, diferent pel fet de fer un SOLO a Girona, vull dir feia més d'una dècada que no hi anava sol, coses. Una pensada ara a tram de Dracs, d'anar-hi amb el meu, però aquesta pensada em va venir un cop hi anava amb el Gran Drac esportiu. En tot cas no vaig fer visita a cap espai de bikes, que hauria, que hauria, no sé molt bé perquè no hi vaig anar, de visita vull dir, però únicament em vaig limitar a fer el circuit d'una xocolata de taça mitja no de les més grans, relativament ràpida, segurament pel fet que cercava les primeres sensacions després d'anys, també vai passar de costa per l'exposició fetixisme del còmic, a la que ja hi he anat concertant un primer recorregut guiat i properament hi aniré amb tot el temps del món sense presses. Per seguidament un cop cruspida la xocolata desfer el camí cap recollir el Gran Drac esportiu i directa cap al Mirador. I a on les sensacions van ser curioses, doncs una mica per tot, per les experiències viscudes a aquesta capital, perquè hi tinc un recorregut dilatat, des dels divuit anys que ja hi venia també sol en aquells temps cada dia, concretament amb un Gran Drac de dues rodes el que en deien el lebrel del diapason a una revista especialitzada de l'època, exactament la que surt a l'enllaç inferior, de fet he localitzat aquest link i m'he emocionat, renoi quina passada de joia de les dues rodes que vaig adquirir amb una experiència la que tenia molt limitada amb dinou anys renoi, renoi, renoi, OMG. 

https://www.motosclasicas80.com/images/pdf/Yamaha-XS400-Motociclismo-n786-1983.pdf

I amb el pas dels anys amb la Transportadora de Dracs, OMG, ara amb el Gran Drac esportiu. Tot plegat té sentit si parlem de Vols, com a capital que ara resulta que s'ha enfatitzat de manera jo diria que extrema i quedo curt, precisament en el pilar d'aquest espai, mtb, mtb, mtb, ara gravel per el món, curiós, curiós, molt, no diré el món sencer però quasi oi?, fet que segurament ens condueix a tornar a aquesta valoració de sumar-hi un Mirador, així a totes totes que tindria un cert sentit, el que tindria també el tercer Mirador, en tot cas és una reflexió que ha de fer el seu curs, com sempre però amb molt menys temps de descompte fet que ho pot arribar a condicionar de forma substancial, o no, o no, com tot, com tot, oi?. Ara a la quarta revisió no tinc clar perquè he escrit que el tercer Mirador hi podria haver Vols, en cap cas ho veig possible avui, els Vols estan reservats de fa uns anys a tocar del quart Mirador, certament, certament, del primer, bé què en podria dir, avui a la quinta revisió d'aquesta intervenció recordo que fa unes hores la Reina m'esmentava les emocions desbordades passant per Font de Cera en veure de sobte la massa ingent d'aigua d'un intens blau, mare meva quin combinat. Així com esmentava a la darrera intervenció les sensacions marquen el to de tot plegat. He de pensar que estic sortint encara sense adonar-me'n de l'inici convuls com tothom d'aquesta dècada, dels tres primers anys, tram molt extrem, a l'hora que ara passats aquests el to de la intensitat  dins d'un tram de molta calma marca el ritme de tot plegat sense cap mena de dubte ))

Procediré properament a guardar tots els conjunts de rodes un altre cop a les respectives caixes, coses. Possiblement deixaré, que no ha sigut així i ja estan totes a les caixes, a la vista podrien haver quedat les llandes ENVE de 29" les de 40 mm. d'interior, a veure, a veure, és que ara en aquest moment a diumenge al migdia pendents de sortir amb els Dracs, la Reina tot just comença a esmorzar ara, les rodes que em diuen de fer projecte avui serien els conjunts de 29", llandes ENVE de 40 mm. de diàmetre interior, amb les boixes davanteres de DT180 i les posteriors les Chris King, radis els Aerolite que seria l'unic component pendent d'adquirir, i que és una pas-acció aquest darrer que portaria a terme el taller que finalment les radiaria.

https://www.bike24.com/p2331940.html

https://www.bike-components.de/en/Chris-King/Boost-Center-Lock-Disc-Rear-Hub-p83929/?v=6383-matte-jet

Els meus dos CK del darrera són com aquest però amb el nucli HG, no per res més que el dentat dels nostres pinyons actuals Single Speed són HG, i no el Microspline actual. I que ara recordo que he de valorar si venen també dels USA els cogs nous, si els quadres no seran finalment els Voodoo aleshores sí vindran els pinyons nous, si no en principi no, doncs en aquesta darrera opció utilitzaríem pinyons nous per estrenar que encara disposem de la preparació de la WEMBO del 2018. 

Ara també m'adono que si finalment les rodes fossin les ENVE en 29" els pneumàtics primers que hi anirien seria aquest darrera, i el davanter està encara per decidir.

https://www.bike24.com/p2803844.html

Les dues bikes han passat per una retirada de fang en sec, labor portada a terme amb diferents raspalls específics, també en sec una neteja de la cadena, pinyó i corona, no he fet neteja de ferodes, sí de les boixes exteriorment, i en darrer terme he hagut de substituir l'obús de la roda davantera del meu Drac, que perdia aire ara sí ara també, i que ara ja tampoc podia afegir-hi aire, curiós a l'hora que normal, de fet vaig fer fa uns mesos una compra de deu unitats noves d'aquest element diminut. He d'incorporar-ne un i un a cada bossa d'eines de sota seient, i recordatori, cal portar l'útil per poder fer la substitució d'aquest obús, i tant. Millora portada a terme ahir, i que avui lògicament ja tornava a tenir el pneumàtic desinflat, coses, coses, a veure demà dissabte previ a la propera sortida de ser, oi? ))

Els mallots S-Phyre de màniga llarga, paravents, i resistents a la pluja que per cert no són termo, coses, ja tornen a ser a peu de canó, així no avui, crec, però podria ser que recuperessin el protagonisme  properament, o no i no passarà res, el fet és que del Vol d'ahir de divendres a l'hora de dinar tot seguit el vespre els meus quatre i els seus tres mallots Shimano ja estan a punt  per tornar a sortir un altre cop, que bé, que bé, que bé, que lluny que queden els equipaments Pear izumi, i també poc a poc es van allunyant de nosaltres els Gore, els mallots meus Alp-X de tardor-hivern quines joies, OMG, quin pas mestre va fer Shimano adquirint Pearl Izumi fa ara ja crec recordar més d'una dècada, quines voltes dóna tot plegat, oi?

MTB, MTB, MTB.

A aquesta sexta revisió de dissabte matí ara em proposaria un Gran Vol de dues rodes, el destí seria el Principat, però en primer terme l'objectiu seria una aturada a Arenys, un cafè breu o no tant breu a aquest indret on vàrem fer el primer pas per disposar del quart Mirador, i segurament el pla ara seria en arribar a destí, de disposar d'un lloc que fos bike-friendly que no és el cas, pernoctar-hi, fet que està a tocar de l'històric de Girona de dues ocasions, doncs hi he dormit en dues ocasion i prou, la diferència en temps també torna a ser d'una dècada, proper al 2012 vàrem dormir a Girona amb la Transportadora i els Dracs a dins d'aquesta tots dos Dracs passant la nit, ara recordo que després d'aquesta experiència positiva va haver-hi una segona ocasió per un compromís familiar preciós, i en darrer terme a aquest darrer 2025 que per primera vegada la nit va ser lluny dels Miradors, a Andorra que com esmento va ser la primera nit a aquest país dels com a mínim darrers quaranta anys, seré prudent i ho deixaré en trenta-cinc, coses un altre cop. 

De mentre el Sol es resisteix a sortir, així les pensades no són de consolidar Grans Vols de cap tipus, ni dels de dues rodes, ni tampoc amb l'esportiu, sí però de Vols, des del primer obrir d'ulls que avui excepcionalment per un inici del descans a les dues tocades de la matinada que el despertar ha sigut a tocar de les nou del matí, que bé, i a on la primera pensada ha sigut la de la possibilitat de conquerir un Santuari, que no serà, però que bé que el primer propòsit del dia sigui aquest, anem molt bé oi?

Finalment surt el Sol, que bé, a tocar del migdia de dissabte, així primer anirem a per el Vol, i de coincidir després d'aquest amb que es mantingui una certa escalfor-calidesa valoraré de portar a terme un Gran Vol de dues rodes, seria a la tarda, a veure, a veure, de ser seria molt més modest d'objectiu que la pensada exposada d'una anada al Principat, vull dir com a molt el propòsit seria de pilotar sempre a pocs quilòmetres del Mirador, no sé si una primera anada a la capital sense pensar en una aturada a destí podria ser una bona pensada, que d'entrada no perquè retornar-hi després de quaranta anys amb un Gran Drac de dues rodes no sé si ho puc fer com deia el gurú, en un pim pam pum bocadillo de atún, que ho escric i ric, sí que de poder guardar el gran Drac de dues rodes, i de poder encara que puntualment sortir de dins de la Super Armadura em facilitaria molt una aturada, en tot cas sembla ser que em ronda aquest propòsit d'una manera o d'una altra. 

Finalment a aquesta tretzena revisió de diumenge al matí el Gran Vol de dues rodes no va ser, doncs en arribar al Mirador la Reina no ho va fer amb les millors sensacions, rares res més però rares, i gaudir d'una exposició al Sol de quatre a cinc de la tarda asseguts còmodament equipats de bike amb els cascs fins i tot gaudint de la visió de tota la vall amb un dels dos Santuaris de fons li va fer fer un tomb a positiu que li ha permès passar d'una recuperació del 15% d'ahir a la d'avui diumenge al matí d'un 80%, el fet és que el propòsit d'ahir després del Vol era fer una sortida de dues horescom a molt amb el Gran Drac de dues rodes amb les bosses de sota seient per veure si la betty hi va bé, anant com no contemplem d'una altra manera totalment equipada amb una de les seves dues Super Armadures de Gala que disposa, si optem per la versió més extrema hauria sigut el suit, i si no el de dues peces, els dos molt radicals en la seva concepció-construcció, molt, certament, els dos amb coixí de seguretat incorporat, un però no és apte per a un ús en carreteres obertes, coses, però sí porta per incorporar en el seu defecte un protector de columna que imposa per la seva robusta construcció. El de dues peces el coixí de seguretat és específic per un ús a espais oberts, vull dir no de circuit, és a dir la Reina disposa d'una Super Armadura de Gala d'una sola peça amb un coixí de seguretat amb un algorisme per pilotar a un entorn segur, un circuit, i una segona Super Aramadura de Gala de dues peces amb un coixí de seguretat amb un algoritme específic per rodar a un entorn obert, en carreteres obertes al trànsit, en tot cas tenir-ho tot a punt és el punt de partida que tampoc ahir va permetre de portar a terme un Gran Vol de dues rodes, la lleugera fatiga meva, cinc dies dormint molt poc, i amb una recuperació inferior al 25% no ajuden, i la puntual indisposició de la Reina va convidar a deixar-ho per a una millor ocasió, i no passa res, en cap cas, en cap cas.  

També seguint aquest darrer fil la possibilitat del nou Gran Drac de dues rodes per a grans rutes proposaria agafat de la mà un tipus de Super Armadura molt diferent de les actuals que disposo/em ara, i això a l'hora facilitaria les aturades a destí, o no i ja estic més que bé com estic ara, i  a on l'únic propòsit ha de ser mantenir la determinació amb l'arribada del meu primer coixí de seguretat, res més doncs aquest darrer a data d'avui seria compatible amb totes i cada una de les Super Armadures de Gala que disposo, sempre i quan mantingui-respecti la meva composició corporal actual, inclús d'afinar-la una mica més encara que no de perdre pes, m'aniria millor per poder portar el coixí de seguretat a cada una d'elles amb més comoditat-tranquil·litat, en ello estamos )) 

Estic gestionant-valorant per mirar de desbloquejar-ho, d'assistir a un nou curs de pilotatge ara sobre terra per millorar les meves habilitats, la meva tècnica, que no serà difícil que millori doncs no tinc una bona tècnica, de fet no tinc tècnica, referit sobretot a tenir una bona reacció quan es produeix un imprevist, ni amb Dracs, ni amb el Gran Drac esportiu, ni amb el de dues rodes, l'objectiu és millorar-treballar aquest aspecte, doncs quan es produeix una situació de descontrol senzillament ho miro de salvar com puc, i normalment de ser sempre amb resultats desastrosos o amb la sensació que la sort no hauria de ser l'única eina a disposar en aquestes situacions extremes de descontrol, situacions que senzillament miro d'evitar, de fet ho fem tots però en el meu cas concret jo no les podria abordar a data d'avui amb cap eina útil a la mà, aquest primer curs sobre terra també seria la meva primera eina que m'ajudaria a treballar la manera de com afrontar aquestes situacions de donar-se, que no és en cap cas una experiència que persegueixi viure. 

De fet únicament estic pendent de concretar el dia del curs, de programar l'agenda de res més, així en principi dins d'aquests mateix febrer assistiré a aquest curs que també fa uns tres anys que m'interessa, diria que avui per avui referit a la formació aquesta modalitat és la meva prioritat. M'he encarat cap aquesta perquè els cursos de grau mig i superior portats a terme fins avui no els veig ara accessibles per mi avui, també podria dir que no els veig al meu abast, referit a l'ensurt que vaig tenir de les dues marxades del tren davanter al final de la sessió del darrer curs de nivell superior, coses. El fet és que estic una mica confós respecte els mix dels diferents estils dels dos monitors amb els que he coincidit a aquests cursos, i que passat un any del darrer curs del que en vaig sortir desconcertat he aconseguit retrobar-me amb la moderada solvència adquirida a les dues primeres edicions del curs de nivell mig, no així del tercer del de nivell superior, així penso que amb la nova disciplina de curs sobre terra proposat m'ajudarà a reforçar una mica més aquesta tímida solvència que esmentó que tinc referida a unes pautes apreses a les dues primeres edicions quan parlem de tècniques de conducció sempre perseguint pilotar amb la premisa de fons de la seguretat, i de la prevenció.

R3 ) 14+

Els equips que han vingut per la Reina i que estic cercant també per mi, únicament perquè és el darrer any de Gorewear, així penso que és una bona idea fer-nos amb equips d'aquesta casa, referit a les renovacions que hem de portar igualment a terme ara i els propers mesos. Equipaments de la betty que des del primer moment s'han incorporat sense cap mena d'estridència a la rutina de les sessions d'aprendre a respirar, vull dir que estan funcionant d'allò més bé des del primer segon, que bé sentir-te així des del primer instant, i aquesta ha sigut la sensació amb aquests nous R3.

He de recordar-me ara sí ara també que no he de fer venir nous culots d'hivern, treballo amb tres, cert, però a l'hora i no ho recordava, disposo dels dos culots nous curts termo, i els camals termo corresponents, que funcionen també de podi, com avui a dins del Vol a 9ºC. Si apurem molt fins i tot per la talla comparativament van millor que la funció que porta a terme la constrastada jaqueta Xenon, vull dir que la Xenon funcionant molt bé a l'hora ara passats els anys em va una mica gran, diria que avui aquesta jaqueta hauria de ser una talla menys, és una M, i segurament la talla S m'aniria més ajustada al cos, que seria la ideal per fer un bon treball qua parlem de fred una mica extrem no de fredor. Normal aquesta evolució de la talla, doncs la selecció de la talla dels culots curts termo nous s'ha fet en base a la meva constitució física del 2025, i les jaquetes Xenon tenen uns anys, anteriors al 2018 crec recordar, i en aquell temps tenia una constitució física diferent, també amb un pes més elevat, uns quilograms més, motivat una mica per tot, per una preparació del 2016 al 2018 de cada dia a les set del matí encarrilada a la millora de la resistència però que equivocadament es va anar dirigint cap a uns exercicis de potència que ens va tornar-configurar una mica més corpulents comparativament amb ara, coses. La pensada en tot cas segueix el fil que a la pràctica disposo de cinc culots útils d'hivern, els tres Pearl Izumi, i els dos Shimano termo curts amb els seus camals d'hivern. Tot i així si coincidíssin les bones sensacions d'ara amb uns culots Gorewear C3 o C5 termo o germans de la mateixa casa i fins i tot perquè no paravent tindria severs dubtes sobre què fer, per el mateix motiu que els R3, és a dir perquè no tindrem més oportunitats de gaudir d'aquesta marca a partir que liquidin els propers estocs un cop passada la temporada que està per venir del 2026, vull dir no hi haurà temporada 2027 de Gorewear.

He de fer venir més tèrmiques intermitges de màniga llarga, de tardor vull dir, unes per Vols, i unes per ús diari fora dels Vols, que mentre les disposava éren les mateixes, com sona, aquestes darreres fa uns anys que per desgast em vaig quedar sense, i curiosament no he localitzat les que m'anirien bé avui, qui mes les proveïa era Wiggle i Chain Reaction amb les seves marques pròpies, així ahir mateix a la visita que vàrem fer hi havien les d'Assos i Café du Cycliste però no en vaig veure cap que s'adaptés a l'ús casual que jo li donava a les meves, caldrà doncs seguir cercant, és un equipament aquest que em costa una mica de decidir, anys, en tot cas tornarem a aquest espai doncs de totes les marques que ofereixen crec que podré encertar finalment amb una primera proposta després de molt de temps sense aconseguir-ho. També m'aniria bé localitzar tèrmiques de tardor i inici de primavera amb una mica de coll i amb la cremallera d'un pam, no més, per el mateix ús de carrer, que ho escric i dubto, és que no tinc massa clar a on som, sí a on estarem, que tampoc, oi?

Mentre no recollim la jaqueta d'extrem hivern inclosa la condició d'intensa pluja, no tindrem novetats de nous equipaments, ho dic i els dubtes agafen més força, que interessant tot plegat, segurament això em passa per les dues visites a les diferents botigues de Girona, influenciat per les amplies propostes d'equipaments d'aquests establiments. 

He exposat des d'ahir a la sala principal del quart Mirador totes i cada una de les futures noves rodes, dotze entre les que venen radiades i les pendents de radiar, onze de carboni, totes DT i ENVE, amb boixes davanteres 240, i les 180,  en darrer terme ara per ara  les Chris King les del darrera, totes 15x110 i 12x148 respectivament, és a dir Boost. No sé si hi ha boixes del darrera de 24 radis de les gammes esmentades, si que n'hi ha però no les que cerco jo, és que una de les llandes de carboni de les 1200 és de 24 radis, i la necessito per darrerà, no necessàriament per mi, millor dit no la necessito perquè no la tenia present però de poder ser la radiaria. De la llanta Fat estic estudiant la boixa, no la forquilla, per evitar pensar amb una Jeff Jones, no vull que toqui ara el tema selecció de quadres nous, en tot cas vull una boixa del nivell d'una 240, i segurament no podrà ser, White Industries em ronda. 

https://www.whiteind.com/

La resta de rodes totes són de 28 radis pendents de radiar, mentre que el tres jocs que disposem actualment de les Lynskeys són totes de 32, i no ho esmento perquè pensi en aprofitar les boixes per les llandes noves, doncs encara que coincidissin el nombre de radis les rodes de l'etapa Lynskey es quedarien com estan com a part de l'història dels corresponents SOLO del 2018, Finale i Fort William. 

De les actuals de 28 radis, de les dotze opcions noves que ara disposo, únicament en radiaré ara per ara quatre, és a dir un joc i un joc, i després procediré a radiar dos jocs més de rodes, els primers conjunts seran d'interiors de 35 mm. els segons de 40 mm. i aquests amples marcaran sembla ser els tipus de quadre, les seves característiques, no a l'inrevés, curiós, mai havia començat-definit un projecte de Dracs nous per les amplades de les llandes, per el diàmetres sí amb l'arribada de les 29", però certament que ho exposo i n'estic molt segur de seguir amb aquest procés, doncs seran aquestes diferents llandes les que determinaran el comportament final de la bike. I aquest fet condicionarà si finalment els Voodoo tenen o no recorregut, ara per ara tot i haver fet venir la darrera direcció Chris King, que per cert tampoc és la correcta, no sembla que aquests siguin els propers protagonistes dels Vols, pot semblar, pot ser una contradicció, segurament però com esmantava tinc clar avui que aquest ha de ser el criteri ara. Fins el punt que primer radiaré les rodes, i després valoraré quin seran els propers quadres, avui IF i Jeff Jones amb els Spaceframe 29+ els candidats número ú, que ho escric i Retrotec també agafa certa-molta força. Les dues darreres pesen molt perquè el fet de conèixer personalment els seus fundadors fa que ens siguin més properes, de ser aquest el factor decantador els propers Dracs serien sense cap mena de dubte Retrotec ))

https://ingliscycles.com/retrotec-twin/

https://bikepacking.com/bikes/jones-titanium-plus-lwb-spaceframe-review/

Un altre conjunt de rodes molt atractiu que sempre hi és en silenci, i que no en sé res d'elles, doncs sempre ha sigut com una mena de mite des de l'arribada de les 29", no quan estàvem a tram 26", són les rodes de Shimano de la gamma XTR en 29", tant les de carboni com les d'alumini, i tenen un preu que siguent estratosfèric per mi, no ho són comparat amb d'altres propostes del mateix nivell, segurament seria per mi la roda ideal, resistent com les que més, i a l'hora sense el pas d'haver de radiar-les, veurem, en tot cas per sota de la mitja de preus de les rodes de la competència. 

https://www.bike24.es/productos/908522?sku=3084107&gad_source=1&gad_campaignid=17576728511&gbraid=0AAAAACQvIK3d5RsnaO7nqFCKrzplNYVeG&gclid=CjwKCAiAssfLBhBDEiwAcLpwfpZnr5p8sI2ZHsSjaPD2BK9rj3D8kRQNR9eSWog1nkOF8Ahr0DfHcBoCYFIQAvD_BwE&referrer=https%3A%2F%2Fwww.google.com%2F

https://www.bike-components.de/es/Shimano/Juego-de-ruedas-XTR-WH-M9200-B-de-carbonne-Disco-Center-Lock-29-p214336/?o=1001009994-negro-148-mm-110-mm-29-Boost-Boost-Shimano-Micro-Spline&delivery_country=ES&upid=google&utm_source=google&utm_medium=cpc&utm_campaign=19914242779&utm_content=&utm_term=&gclid=CjwKCAiAssfLBhBDEiwAcLpwfksmlLzQV3l7F8B2JjCLoaah18Bg5cTc3aFWP8b0Mwc8YKdTQohtVRoCnwsQAvD_BwE

Prudència amb aquesta proposta, és Micro Spline un dentat diferent del HG nostres, i són de 24 radis, jo a Finale a tram 26" i també 69er amb les XTR de 24 radis vaig passar un bon calvari amb la roda del darrera per la trencadisa d'un radi, i no era la primera vegada, amb les rodes Shimano XT va ser en repetides ocasions la rotura del nucli, i que va haver de ser substituït dos cops, per sort aquest darrer no en cursa, però tenint present aquest dos aspectes que esmento podrien ser una proposta final ràpida referida a evitar el pas per un establiment físic per radiar. I el darrer interrogant és que dubto de si són de cons, dubto perquè he vist un despiece i no vaig saber veure els cons, que és/era el punt fort, diferenciador de les rodes  Shimano, doncs amb l'ús dels cons el rodar era com d'un altre planeta a costa però d'un pes superior del conjunt de la roda, en tot cas crec que no ho són, de cons vull dir.

Mai havia vist l'alumini de la tapeta d'una potència, les cantonades dels torniols superiors per on passen, estaven totalment arrencades-llimades, les dues de sobre, mare meva, no tinc paraules, finalment avui sembla una caiguda en bike que gràcies a Déu sembla repeteixo haver quedat en un no res, consternat estic encara ara a dia vint-i-set, és la segona gran topada de bike propera a nosaltres des de l'arribada del quart Mirador, una de la Reina, de conseqüències gravíssimes, i ara aquesta segona d'aquest apreciat genet amb qui aquell mateix dia vaig passejar per Girona, que ho relleixo i diria que aquest mateix genet ja en va patir una d'anterior amb no recordo si trencadissa important i/o cremades considerables és que no en recordo l'ordre, en tot cas el fet ara és que no sé què pensar, no té relació o sí, doncs la caiguda ha sigut a Vilanova, vull dir la primera caiguda va ser a dues hores de la segona, però és a on sóc ara a aquesta tretzena revisió d'aquesta intervenció, desconcertat-contrariat per la topada esmentada, i content a l'hora per la ràpida recuperació, que podria definir com d'extraordinaria i quedaria curt, i aquest darrera circumstància marca el to de la tranquilitat també, que bé. 

La jaqueta nova i la tèrmica ja són al Mirador, després del Tour setmanal a aquests, parcial però, a on una visita a tres dels Miradors ens ha permès sense fer-ho específicament de valorar les sensacions de l'estada del dia anterior a la capital, vull dir que sense tractar-ho les pensades passades vint-i-quatre hores són unes, les que són, en tot cas entre gestions totes de necessitat i de responsabilitat, també voluntàries sempre, i entre tot plegat els dos nous equipaments també són a casa. La tèrmica una talla més gran no la sé diferenciar de la talla més petita, curiós, però en volia treure el dubte de la talla amb l'arribada una segona ara en M, i la jaquesta nova de la Reina reposava  a dins del seu blister a la banqueta específica a la saleta dels equipaments, a l'espera que la betty els propers dies poc a poc s'hi acostés, perquè entre revisió i revisió fa uns minut ja caminava per el Mirador amb ella, veurem, veurem, caldrà esperar perquè no estem rodant per un lleuger malestar que té la Reina des del matí de dimecres, i que també la frena a poder valorar les sensacions fins i tot en parat d'aquesta nova jaqueta tan especial, millor fer temps i esperar.

El component de la discordia, la nova direcció Chris King ja és al Mirador, quina emocionant espera mentre no comprovo si és la correcta, que bé haver fet el pas un altre cop, ja fa uns mesos de la devolució de les dues direccions que no van funcionar perquè no era el model, ara veurem aquesta Dropset2 si fem fira. Que com he esmentat més a munt a aquesta sèptima revisió del contingut, un cop verificada finalment tampoc és la direcció que necessitem per aquests quadres, ara per ara miraré de tornar-la i crec que de moment aturaré la recerca d'aquest component, donc ho escric, i noto una pau mental, renoi.

Seguint el darrer paràgref d'questa sexta revisió, ara arribats a aquest estadi repetir visita dels diferents establiment de bikes de la ciutat podria ajudar-me a decidir-me per una primera opció de tèrmica de màniga llarga per a un ús cotidià entre Dracs sí però no entre Vols, a veure, a veure. Cert que fins ara que marques que podrien proporcionar-me aquest producte tenen una proposta que a mi em vaigi prou bé, que em coincideixi prou, Rapha ho va fer el seu dia, Cafè du Cycliste des de la visita a la seva seu tornant de Finale, Gore i Assos candidats sempre, fins i tot ara Shimano, i fa dues dècades Pearl Izumi, no avui, tot i que crec que aquests darrers sí tenen aquesta proposta, i com ja esmento cada cop que surt aquest punt des de la gamma Rapha Mechanics de fa uns anys, que la tinc tota, tota, tota que no m'he retrobat amb una proposta germana que em generés tan bona sensació-funcionalitat, tot i que aquesta va venir per el projecte del Club a minuts del primer Mirador, i que ara passats els anys l'espai encara hi és però que ja no en tenim la possibilitat tot i disposar-lo, una mica com els Miradors, que els disposem en ferm, però contradictòriament presenten una barrera invisible i diferent a cada un d'ells, i en segons quin no tan invisible ))

https://content.rapha.cc/nl/en/a/story/mechanics-collection

De fet l'anada a Chain Reaction de fa uns anys, molts, per cert inoblidable, ja formava part d'aquest projecte de MTB per a tot, ara i diria que portem uns anys, estem a un tram de Single Speed per a tot, i de ser aquest nou Mirador a aquesta vella ciutat quin fart de fer Vols que ens farem, OMG. 

https://thegreatescapemtb.blogspot.com/search?q=visita+a+chain   

MTB, MTB, MTB.

El Gran Drac de dues rodes per a grans rutes ronda proper al quart Mirador, el candidat, un d'ells lligat a la propera visita al proper curs de nivell mig, de ser que ara no és a on som, l'altre candidat va lligat directament a Vols, com sona, no a Grans Vols, quines coses, tots dos tenen un prestigi que segurament és el què em frena, no sé si únicament és aquest aspecte, també que les prestacions de l'actual són tan extraordinàries que tinc dubtes, molt raonables tots, fet que encara ho fa més interessant. 

A veure com respiren les sensacions des de la ciutat demà del projecte de nou Mirador referit a com podria ser de decissiu per decantar o no l'arribada d'aquests candidats no per determinar quin, sí per fer-ho possible, per afavorir que que un d'ells finalment sigui una realitat.

La Super Armadura de Gala amb reminiscències dels 80 segueix pendent, queda una talla S, no n'hi haurà més, i segueixo sense fer el pas. El coixí de seguretat pel de fet tenir clar la marca i el model del 2025, després de quatre anys de cercar està a unes poques setmanes de venir, si no dies, podrien ser també uns pocs mesos, veurem.

Tota una jornada a la capital, renoi, avui dinant fins i tot al centre centre,  i avui ha sigut diferent, molt, tot ve de la darrera visita, entremig un accident del meu interlocutor el mateix vespre després d'aquella amb la bike que va comportar d'unes conseqüències molt greus, puntuals però, però de molta gravetat, i d'una recuperació quasi miraculosa per la rapidesa, i que avui ho ha condicionat tot per les sensacions, per sort per res més, lògic que ens condicioni, lògic que em té impressionat com s'ha recuperat, renoi que bé, que bé, que bé, doncs entre l'afectació-sensacions de la darrera visita, i l'incident-accident de MTB esmentat tot ha girat dins d'un registre com a poc diferent, de molta calidesa però singular a l'hora, molt, podria dir ara passades les hores de puntual desconcert. 

En tot cas referit a definir la possibilitat d'un nou Mirador, i que aquesta acció de concretar una mica més ja no de consolidar, o també, ajudés a consolidar l'arribada d'un nou Gran Drac de dues rodes, aquest fil va seguint el seu curs, mentre aixó camina també hem coincidit amb un Gran Drac esportiu extrem, base d'un dels dos candidats presents per mi des del 2018, l'hem vist molt radical, certament, fet que em fa pensar en aquest candidat que em segueix des del 2019, la unitat concreta no una de similar, així segurament sense adonar-nos sí que avancem sempre per camins cada cop una mica diferents però que a l'hora ja són els darrers anys els que em anat fent-obrint amb anterioritat dia sí dia també, oi?

Mare meva quina manera de caminar, caminar i caminar, avui la Universitat i les muralles les protagonistes, sense ser-ho, però la magnificiència d'aquestes ara em ve al cap, curiós que per anar a buscar els cotxes sempre fem el mateix recorregut, i ja fa com a mínim des del 2018 que no deixem de fer aquesta mateixa rutina, quan fem la curta, com avui per un aspecte del temps que semblava indicar sí o sí pluja, i que després finalment no ha sigut. 

Això sí no han faltat tres cafès crec recordar o dos, i una xocolata, fets que mentre ho escric tinc molt bones sensacions, curiós, molt, crec, volíem fer un gelat però l'establiment de referència estava puntualment tancat per obres, vull dir que no ens hauríem aturat amb la xocolata, coses ))

En tot cas una jornada on hi ha hagut de tot, i no podria dir quina ha sigut l'estona més guapa, un dels cafès l'hem fet a un espai de bikes curiós, no diria còmode, no ho hem estat, sí curiós, també pausat, on he d'entendre que les gravel i els equipaments per a la pràctica d'quests marquen el to de tot plegat, feia temps que no veia equips de la casa Café du Cycliste, en tot cas, com Assos, sempre força interessants. 

Avui dissabte mentre vaig per la sisena revisió d'aquesta intervenció seria un dia per a una xocolata calenta a la capital, i veure sensacions, però em frena d'entrada el desplaçament, i també que el Gran Drac més esportiu ha de disposar sempre d'un lloc de repòs a la capital mentre hi sóc, que el tinc, una tercera planta desèrtica, això quan no plou, perquè si plou no és una opció còmode, també que de la mateixa manera que la pluja ens diu al Mirador que aquesta condició climàtica reafirma amb força que no hi haurà Vol, com ja venim d'aquesta setmana quatre, també aquesta característica em frena a fer el corresponent desplaçament, certament, i que pensar en racaptar sensacions també comporta d'una força de voluntat, i evidentment d'una certa determinació, aquests dos factors formen part del meu fer quotidià, certament, certament, sense anar més lluny durant el període 2008 al 2013 van ser cinc anys d'anades i tornades ara sí ara també des del Mirador de SV a Girona, i rodalies, totes les rodalies. 

De ser aquesta anada en solitari podria haver sigut aquesta la tercera xocolata del darrers deu dies a aquesta localitat, a més al mateix lloc, renoi, potser en fem un gra massa, o no, vint-i-un mil passos-raons així ho avalen a cada anada. També em frena que les grans vies de comunicació del país ja em fan respecte a un dia de Sol, per un trànsit intens, molt intens, i a l'hora sempre més ràpid que jo, aleshores la pluja ho agreuja tot una mica més, oi? doncs jo encara vaig més lent, amb pluja tots anem més lents però en aquestes darreres condicions jo amb el més esportiu que no amb el de dues rodes, tot i que no recordo haver anat mai en els darrers quaranta anys doncs anterior a aquest sí que hi venia a in intent fallit una altre cop a estudiar a la Universitat de Girona, la recordo propera a Girona Sud, en tot cas fer-ho amb l'actual Gran Drac de dues rodes fins ara si més no sempre ha quedat en una pensada, em frena molt que aquest requereix un cop a destí com amb l'esportiu com també amb els Dracs, amb aquests darrers encara molt més, d'un lloc específic on quedar protegida guardada dels ulls de tercers, Dracs i Grans Dracs de dues rodes són molt vulnerables al carrer, i a llocs tancats però compartits l'estadística diu que també,  això ha sigut així sempre, i sense anar més lluny el 2009 se'ns va proporcionar un espai tancat perfecte per la Transportadora de Dracs mentre feiem estada a aquesta capital portant a terme un l'encàrrec d'un somni, i que com aquest un dia vàrem obrir els ulls i tot va quedar en un no res, bé tot no en cap cas, el somni sí. El fet és que amb el Gran Drac de dues rodes rodo millor amb pluja que en sec, però amb l'esportiu és a l'inrevés excepte a moments-trams molt concrets d'inspiració, èpoques fins i tot diria jo, a la ruta SV-Coll de Pollastre-Collsacreu-SC a on és literalment espectacular l'experiència amb pluja d'un concepte NA a propulsió. En tot cas que guapo el què exposo, que guapes les pensades, els continguts, coses. 

Seguint el fil de les anades a la capital he de dir que aquest matí revisant aquesta intervenció la número 9, estem a dimarts de la setmana 5, la pensada la reflexió que em passa per el cap és que és curiós que no hem coincidit massa cops amb genets que prioritzin la qualitat, la seguretat, la protecció del transport quan es tracte de portar els Dracs, excepte en una ocasió concretament amb el gurú, és a dir  que aquest siguin transportats dignament via una Transportadora específica per aquest fi, mai, sempre la conversa sobre aquest aspecte ha quedat silenciada, aparcada, lògic doncs el medi té un cost que en el millor dels casos multiplica per tres l'import d'un Drac de nivell alt, referit a imports vull dir que no necessàriament de prestacions, sempre ha sigut així excepte com esmento amb la Transportadora taronjada automàtica, OMG, i ara recordo també que la BEC a les antípodes també la tenia amb doble caixa per portar passatgers crec recordar, del mateix color, 4x4,  i amb caixa oberta del darrera. A aquesta última també l'ajudava, perquè ara no sé si la té, que per accedir als llocs on treballava, per l'arqueologia, aquesta Transportadora de Dracs era la ideal, un fet curiós és que a Austràlia l'arqueologia és una feina que et permet prosperar, doncs han de documentar per llei tot vestigi del seu passat, per petit que sigui, així doncs ja en som tres, el gurú, la Bec, i nosaltres en darrer terme, i que avui ja no formem part d'aquest grup d'irreductibles bàrbars, que ho escric i crec que hi hauríem de posar remei, que crec també que a l'hora no, en tot cas si decidíssim un nou Mirador a aquesta vella capital veuríem quines sensacions porta agafat de la mà, i de ser aleshores valolaríem l'arribada d'una nova Transportadora de Dracs, però avui per avui no estem a aquest tram, crec, crec.

Finalment no hi va haver xocolata, i la possibilitat d'una anada a Girona va quedar en això, sí que com a aspecte positiu, com a reflexió positiva m'he adonat que estic valorant de les properes visites, que fins ara he fet sempre acompanyat fer-les també sol, novetat d'aquesta darrera dècada anar-hi sol, el motiu seria experimentar les sensacions en solitari, i també obro la porta a la possibilitat de fer una primera anada segurament sense aturada o sí de poder aparcar el Gran Drac de dues rodes a la porta mateix d'on fer la xocolata, si no, no, i ja seria un gran pas tot  i fer una anada i una tornada sense l'esmentada aturada, en tot cas és una pensada molt positiva per a mi. Em costa doncs també fer el pas que les diferents Super Armadures de Gala, el casc com el balaclava interior no faciliten ser a llocs, en cap cas, i menys a un entorn urbà, de fet les Armadures de Gala ara sí formen part del decorat de Girona, però és aquesta darrera que s'ha adaptat a la nostra indumentària, no a l'inrevés, ara per ara no passa així amb les Super Armadures, i de ser jo ja no ho veuré, tot sigui que decideixin també construïr un Laguna Seca 2, a veure, a veure, doncs la propera tendència és que els d'Englewood  volen recuperar els circuits urbans, i dic aquest circuit concretament doncs ja ha vingut la meitat d'aquesta possibilitat-projecte amb el Sea Otter Europe, així que vingui la segona part segur que és més que possible, cosa que ho escric, és avui una realitat, i jo en cara no en sóc conscient, crec que no vull ser-ho, encara, encara.  

També és excepcional per interessant, per positiu que d'aquestes sensacions segurament en dependrà el fer recorregut o no un altre cop a aquesta capital, vull dir quin privilegi dependre d'entrada únicament d'aquestes, que no és del tot així perquè les circumstàncies, i no les sensacions i prou, també poden decantar-ho tot, i un punt encara més important com ho és que un sol gest contrari o tipus d'indicació clara que ens ho marqui, i la mirada tot seguit sense dubtes es dirigirà segur cap a un altra horitzó proper o no. De fet al Viena d'ahir a Granollers a minuts del tercer Mirador no apuntava a que la direcció a seguir fos l'actual d'obrir un mou Mirador a aquesta capital, de fet també a Granollers estem mirant d'ampliar l'espai dedicat a les Màquines de Prosperitat, i no perquè hi tinguem més activitat, que també, si no per augmentar la possibilitat d’afavorir les bones sensacions, i també hi estem cercant un Mirador per a nosaltres, recerques que a l'hora van agafades de la mà de la dedicació que hi estem posant a la plaça de Girona, referit un altre cop a la possibilitat de disposar d'un nou Mirador a aquesta capital. Per això per aquest estadi actual, el de dependre de les sensacions com a punt de partida és tot un privilegi, renoi, perquè de ser quin com gaudirem amb els Grans Vols de dues rodes, i va per tu BEC, oh yeaaaaaah ))

Test avui dijous a la darrera revisió 14+, veurem quines són les sensacions d’un SOLO  a aquesta segona capital de les bikes, en tot cas el Gran Drac esportiu ja descansa  a una zona prou segura. I he de dir que mentre hi feia camí les sensacions han sigut prou bones, i ara mentre camino entre els seus carrers també són prou bones, a veure, a veure. 

He dubtat mentre estava el Mirador si venir amb el Gran Drac de dues rodes, però les ganes de caminar han deixat per una millor ocasió gaudir de l’experiència de ser-hi a dins d’una Super Armadura de Gala mentre circulava per els carrers de Girona, coses. També m’ha vingut la pensada d’anar-hi amb el Drac, però una nit de descans molt breu, agafada de la mà d’una recuperació física també baixa m’indica que he de descansar per una càrrega alta de sessions de Vols que ha fet que finalment l’esportiu sigui el conductor de la jornada d’avui )