5+1=0 :-)

Cinc Dracs el dissabte, un més el diumenge, i resultat? zero Dracs fins avui.

De mentre per una aturada més breu aprofito com amb la Spot Brand per equipar amb les noves millores a l'Inbred. 

El criteri de passar del 2.2 posterior al 2.35 del Maxxis Ikon EXO 3C TR, ja és a punt per ser una realitat. 

Persegueixo aconseguir un punt més de comoditat gràcies a aquest augment de secció del pneumàtic posterior passant ara a 2.35, serà segur un aspecte molt favorable, segur perquè visulament a primera vista ja s'aprecia que és més voluminós que el 2.2. Caldrà veure si un cop muntat passats els primers quilòmetres aquest 2.35 roda tan bé com el 2.2, millor dit veue que rodi quasi tan bé com el 2.2, si no no passa res, aquest darrer serà el protagonista un altre cop :-)

MTB, MTB, MTB. 

Motius

Per divertir-nos.

MTB, MTB, MTB. 

Perquè aquest tipus de fer sí que ens el podem permetre, des del Mirador del Drac dies de molt Single Speed. 

Moltes coses poden ser

Tot no pot ser. 

MTB, MTB, MTB.

Les cadenes de les dues bikes ajustades, les bateries dels Powerleds carregades, tot i no ser necessàries avui. 

Darrera pedalada d'aquest febrer del 2015, oh yeaaaaaah!!! 

Fa fred, descansem

Plou, descansem, per què ara sí i fa uns dies no? perquè ara tenim aquest pensament, descansar, aprofitar que fa fred i plou, i fa uns dies quan això passava el pensament era, pedalem.

No és exactament així, vull dir, si plou, podem sortir, si fa fred, podem sortir, si plou i fa fred, es veu que preferim aquest febrer del 2015, hivernar.

De fet hem inciat aquest 2015, aturats, però aturats, mirant asseguts des del Mirador la caiguda, però caiguda vertical del dia a dia dels nostres estorns, com? ni jo mateix mentre ho escric puc entendre amb tota la seva dimensió què vol dir, la caiguda vertical del dia a dia dels nostres entorns. 

Però dit això nosaltres des de l'entrada d'aquest 2015 que restem així, aturats, per altra banda, el nostre dia a dia segueix imparable, el nostre, estem més concentrats que mai en el nostre dia a dia, a portar a bon terme tot el projecte de la Nau Insígnia, perquè no tenim dubtes que condicionin en aquesta direcció, i per altra,  metòdics i precisos en separar el dia a a dia proper, del nostra dia a dia, fet que ens ha comportat més Vols, i de molta qualitat, dins d'un tram a on prima més la quantitat de quilòmetres, però dins d'aquests hi hem incorporat petites millores que ens estan comportant una forma física a dalt de la bike de més qualitat, o aquesta és la nostra sensació, que de fet és el què realment ens agrada, tenir bones sensacions fent el què fem.

Avui podria ser una jornada de revisió dels dos Dracs, de fet podríem sortir a pedalar, no fa molt, molt, molt fred, no plou intensament, no dic que no, vull dir de sortir en bike, i com ara que fa deu minuts mentre descarregava la June la pluja era present, ara mentre escric arriba una claror que insinua l'oportunitat de sortir a fer un bon Vol. Però d'entrada pinta a tercer dia de descans, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant, oh yeaaaaah!

MTB, MTB, MTB. 

Com m'agraden les 29+.

http://2014.handmadebicycleshow.com/exhibitor/engin/

Ibers

Ahir una aventura per resseguir el camí que va d'entre Blanes i Tordera direcció a Lloret va marcar tot el to de la ruta.

Un inici amb el gris, sense la llum del Sol, sense ell, a les nou tocades del matí, amb 10ºC a la riera de Llavaneres, indicava perquè portàvem recanvi de guants, els Gore Alp-X de canell llarg, i segon protector de cara i coll, que per la sortida del Sol un cop sortint de Blanes direcció Tordera unes hores després va evitar de d'haver d'utilitzar-los.

La pluja la germana llunyana i distant d'ahir, propers a Blanes semblava que es decidia a fer un lleugera aproximació, per finalment marxar sense quasi dir res, tot i deixar anar una lleugera i prudent intenció sense ganes però de fer mal. Nosaltres anàvem amb les jaquetes Xenon AS de Gore i per tant preparats per a pluges intermitents.

El mar tranquil sempre mentre hi vàrem coincidir, les nou hores de Vol, deu en total, sempre gaudint de veure la seva calma.

Mentre passàvem per Sant Pol el carrer Nou estava engalanat pel dinar al carrer, i per la festa gran de Carnestoltes el vespre.

Una arribada a Blanes pausada, amb gana que va comportar d'una aturada per menjar entrepà, i cafè.

Seguint ruta direcció a Tordera  en veure el cartell que indicava Lloret uns 16 Km. no ens vàrem fer pregar i directes cap a Lloret, de ser dissabte avui no estaríem a casa, si no dormint propers a Olot.

Emocionant la ruta passats els primers vint minuts, corriols tècnics de pujada sempre, finíssims, just el punt de posar peu, just, a on seguíem indicatius de la Diputació i de les agrupacions d'excursionistes.

El moment, el primer de dos, va ser en llegir poblat ibèric Montbarbat a uns 5 Km. noi a partir d'aquí el pensament de fer 150 Km. passant per la capital del Baix Montseny i per Vallromanes va quedar en l'oblit motivat per l'emoció de compartir espai amb tan ilustres ancestres.

Renoi, renoi, renoi, ara amb els pinyons de 20-21 res té una component d'anar fent quan ets entre pujades verticals, i a aquesta ruta hi eren, OMG. Quin treball més exigent assolir aquesta ruta fins el poblat ibèric. Quasi va ser impossible, per metres, vull dir si dura uns metres més ho deixo córrer i poso peu.

Bec estaves a tots els racons, per l'ofici, per l'entorn infestat d'eucaliptus, mtb, mtb, mtb :-) Parlàvem de tu, del què deus estar fent al Nord a les excavacions dia sí, dia també, durant mesos, tens una feina apassionant :-)

D'aquí després de gaudir del poblat mil.lenari, crec que és de fa uns 2300 anys, el dels Ibers vull dir, fèiem camí cap a Lloret, ho teníem clar, es veu, i així va ser. 

Vull compartir el què m'implica ser entre aquests espais de fa mil.lenis pel fet de sentir en ser-hi les passes fetes per qui vivia als nostres espais, o seria de justícia dir nosaltres als seus, omg, em costa no sentir amb profunditat, em plau pensar l'escenari de vida d'aquests protagonistes de la nostra història més recent, podrà semblar llunyana però a efectes del temps de la nostra evolució era ahir, com sona, com sona.

Tornada a Blanes des de Lloret per omplir dipòsits dinant mig entrepà de formatge, i dos braços de gitano, amb una cola, per després anar tornant desfent lentament el camí cap a SV fet el matí. Sempre, sempre, sempre amb les bikes a la vista, i lligades amb un doble Helmet-Lock, sempre, sempre, sempre.

Una aturada puntual al carrer Nou de Sant Pol que comportarà d'un sopar, perquè per diferents motius les coincidències són, els taurons, un de concret ens va portar una grata sorpresa agafada de les seves portentoses mandíbules.

Sense incidències, amb coincidències Ventana, sense les meves eines, amb manxa, amb llums funcionant des de Calella, amb aigua, bevent tot el bidó de 500 ml. La majoria a les pujades direcció al Montbarbat.

A aquest punt també motivat pel temps ben invertit en l'aturada a Sant Pol decidim deixar per a una altra ocasió l'aventura dels 150 Km. definitivament.

Coincidir amb converses interessants de bikes sempre, sempre, sempre val el seu pes per sobre de tota ruta prevista, i tant, i tant!!! :-)

Una arribada a casa molt bona, per tranquils, per relaxats, i esperant a veure com pintaria el dia avui, que he de dir ara a minuts de sortir, que molt bé, molt i molt bé.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, dies de moltes novetats, d'emocions. i perquè no, cent Km. més el sac, oh yeaaaaaah! o més perquè no ens vàrem aturar als cent, però no era important en cap cas, en cap cas. 

MTB, MTB, MTB.

De migdia, sí

De matinada ara per ara no, avui no, demà per què no?

Començo pels equipaments, avui d'hivern, però calçats d'estiu amb Giro i Pearl Izumi amb punteres Mavic, i guants la Betty ha acabat sense per escalar de la calor que tenia, i jo sempre amb els Alp-X de Gore de canell curt.

Les bikes, renoi, renoi, per la darrera sortida entre WEMBO's les bikes van arribar necessitades d'una neteja a fons, i dit i fet, jo ahir les vaig deixar sense fang, sense sauló, just faltava abans de sortir aquest matí de netejar específicament la transmissió i tornar a rodar. Sorpresa, la caixa de pedalier de la Spot Brand estava gripada, a minuts de sortir i la biela es resistia a girar, fet que ha implicat de substituir la caixa, i un altre cop dit i fet, com que la bike estava neta ha sigut fàcil, això sí he necessitat de mitja hora ben bona. 

De fet a les prèvies de la sortida de dissabte o divendres ja vaig canviar ferodes de la Longboard, i als primers quilòmetres anava un pel massa justa, vull dir que el ferode tocava per excés el disc.

Ara però un cop ajustada la caixa al conjunt de bieles XTR tot pintava bé, no cal cridar al mal temps, aquest ja ve sol.

Hem inciat el Vol una hora després, amb aigua sense beure, a 15ºC a la riera de Llavaneres a les dues tocades, sí, sí, a 15ºC però com ve siguent norma amb un aire gelat, però que per aquesta temperatura es comportava com un refrigerant amic escalant cap a Santa Mònica. 

Un Destructor, l'Independent, l'únic que ens segueix a tot arreu per on rodem, la resta de Destructors entre les Corones de Granit, protegint els cavallers de la llum, protegint la segona corona, un xic inclinada ara, no la dels cavallers, aquesta es manté rígida, estable, sòlida, sentir-se envoltat per la solidesa de l'Independent una manera de poder sortir tranquils, emocionats, oh yeaaaaaah!

Avui el primer dia que els 20, 21 ja no eren un fre notable, fre sí, notable ja no, ja no, i per tant avui el primer dia que el Tintorer curt acceptava les noves versions de Drac, OMG, gran millora aquesta que ens ha exigit força i ho seguirà fent però que ens ha d'ajudar a millorar el nostre ritme de cursa, de funcionar, de funcionar, perquè encara hi hem de fer més quilòmetres per a poder confirmar la millora. Per consolidar aquest punt estem preparant la primera tanda de cinc Dracs i de ser ja saltarem a set. No podem esperar molt, perquè la de cinc de l'any passat crec recordar que ja va ser també per febrer.

Sense incidènies, sense coincidències, sense les meves eines, amb llums sense funcionar, sense veure avui el mar, de lluny sí però sense poder opinar del seu estat d'ànim.

Una baixada pel Tintorer llarg seguint la Reina i gaudint del motiu que l'ha portat a ser Campiona del Món de la seva disciplina 24 hores SOLO, omg, omg, omg, una baixada perfecte, una escalada al seu tram final de 10/10, dibuixant cada metre durant el descens, i traçant a la perfecció cada pas durant la pujada, pedalant així tindrem bones notícies, millors ja no, no pot obtenir un millor resultat que el què ja té, cert, però podem consolidar, i tant que sí, i tant que sí.

Amb un Vol d'aquesta construcció, per les prèvies, per la reparació de darrera hora per poder sortir, a minuts d'iniciar la ruta, pel repte de rodar amb els nous pinyons de menys dents, amb uns equipaments de gala que ara amb el fred són joies per a nosaltres perquè ajuden a en minuts ser a dalt de la bike, i avui era un dia per posar peu, per no sortir. Tenim un temps ajustat per sortir al migdia, per un dia a dia responsable, no per una exigència obligada, sí per una necessitat de fer un dia a dia de rigor, com ho és també assolir aquesta millora a dalt dels Dracs, sense ells tot aniria sí, amb ells no únicament va, senzillament tot passa a ser una aventura que ni en somnis podríem haver imaginat. Tinc pendent la crònica del Mundial aconseguit per la Reina a Fort William a les 24 hores SOLO en la categoria Single Speed, el dia que la compartim, la crònica ajudarà encara més a comprendre la nostra convicció, la nostra determinació en tot el què fem.

Des del Mirador del Drac avui després de setmanes en posició de REPÒS, avui el constructor ha consolidat els que podrien ser els darrers detalls de la Nau, OMG, OMG, OMG.

Esperant ara la jornada de demà, intrigat per la percepció que tindrem a les prèvies del Vol, content d'haver decidit reparar i sortir amb els Dracs.

MTB, MTB, MTB. 

Lliçó 2: No fer cas de la lliçó 1

El cas és que avui per un segon diumenge consecutiu limitat de temps, el de demà, avui havíem de sortir o sí o sí, i deixar per demà l'experiència d'ahir amb el fred extrem, OMG.

Hem sortit equipats 120/100 d'hivern, un Sol manava sí, nosaltres però hem esperat el migdia per prudència per una jornada d'ahir que ens deia que  el pla d'avui era que a casa s'està molt bé, afortunadament no hem escoltat la sensació i sí les ganes de Vol.

Directes cap a Canet, passant per Caldetes, per Arenys de Munt, dins del primer tram el gorret Assos i el segon protector de cara i coll han donat pas a la gorra Spok, teníem un xic de calor, equips que han tornat més els guants Gore Alp-X de canell llarg baixant del Corredor, i aquesta calor ha marcat el temps fins a Mataró, passant abans per Arenys de Mar, Caldetes per segon cop i en darrer terme per Llavaneres. 

Un cop a la capital del Maresme una aturada breu per menjar dues barretes de pa i unes llaminadures que hem comprat, i que mentre ens ho menjàvem ens ha tornat l'instant fred d'ahir, OMG, decidits hem fet camí cap a la riera d'Argentona per escalar cap a Can Bruguera cercant entrar en calor, i ens ha anat bé, mentre ens dirigíem cap al coll per darrera ens ha vingut un avió, i tant un home WEMBO és sempre un avió a reacció a dalt de la bike, per la coincidència hem anat fent ruta junts fins arribar al Santuari del Corredor, ja arribats a aquest punt amb la presència de neu, sense Sol, sota una breu i lleugeríssima pluja, que a mesura que han anat passant els minuts ha anat imposant-se, i tant, i tant.

Uns minuts després hem deixat de rodar tres bikers WEMBO quedant la Reina i genet seguint ruta ara ja sota una pluja divertida, pel fet que rodant per la neu i el sauló ara transformat en fang ja anàvem força divertits d'aspecte i a mesura que la pluja ha anat marcant el seu ritme nosaltres hem anat agafant fred, tampoc ajudava que una baixada des del Corredor fins a tocar de la platja sense Sol, amb pluja a ple mes de febrer amb una Candelera somrient implica passar molt fred.

Per sort SV requereix d'escalar de valent vint minuts, i això ens ha permès recuperar els meus peus i les mans de la Betty.

Curiosament a la riera de Llavaneres la temperatura era alta, 10°C a les set tocades del vespre, sense les meves eines, amb aigua, he begut tot el bidó de 500 ml. amb llums, en marxa la darrera hora, sense incidències, amb una sensacional coincidència, un home WEMBO, OMG, el mar avui seguia com ahir, menys enfadat. 

Des del Mirador del Drac dies de molt fred, de força Single Speed, ara esperant a demà, no necessàriament el Vol, o sí, o sí.

MTB, MTB, MTB. 

La darrera sortida

Fins la marxa d'aquest temps tan estimat però també difícil per a nosaltres, fent referència a unes temperatures divertides, a un vent intens, a una pluja lligada a instants breus de neu, OMG.

Els quilòmetres fets dels darrers mesos, el darrer també ens deixen fer com decidim fer, que bé, i per tant restem aturats, no únicament de bike, no, des de fa uns mesos tot els ritmes miren de tornar-se a posar a lloc, poc a poc, sense velocitat, sense pauses, sense aturades, amb elles dues també, a les pauses i a les aturades hi ha molta calma, i molta pau. 

Mentre,  no perdem el temps, gaudir de les aturades dels Vols un privilegi doble, per una banda perquè ens permet descansar, i en segon terme perquè ens fan agafar unes ganes immenses de tornar a sortir, omg, omg, omg. 

També així disposo de més temps per cercar els recanvis, els components que necessitem pels Vols diaris i pels agrupats dins de l'excepcionalitat, clar que yes!

Des del Mirador del Drac després d'una jornada intensa, dins d'espais Single Speed, sense Vols sí, sense deixar de pensar-hi també, són moltes les aventures viscudes, moltes les que podem arribar a gaudir, de poder ser, de poder ser.

MTB, MTB, MTB.