Ibers

Ahir una aventura per resseguir el camí que va d'entre Blanes i Tordera direcció a Lloret va marcar tot el to de la ruta.

Un inici amb el gris, sense la llum del Sol, sense ell, a les nou tocades del matí, amb 10ºC a la riera de Llavaneres, indicava perquè portàvem recanvi de guants, els Gore Alp-X de canell llarg, i segon protector de cara i coll, que per la sortida del Sol un cop sortint de Blanes direcció Tordera unes hores després va evitar de d'haver d'utilitzar-los.

La pluja la germana llunyana i distant d'ahir, propers a Blanes semblava que es decidia a fer un lleugera aproximació, per finalment marxar sense quasi dir res, tot i deixar anar una lleugera i prudent intenció sense ganes però de fer mal. Nosaltres anàvem amb les jaquetes Xenon AS de Gore i per tant preparats per a pluges intermitents.

El mar tranquil sempre mentre hi vàrem coincidir, les nou hores de Vol, deu en total, sempre gaudint de veure la seva calma.

Mentre passàvem per Sant Pol el carrer Nou estava engalanat pel dinar al carrer, i per la festa gran de Carnestoltes el vespre.

Una arribada a Blanes pausada, amb gana que va comportar d'una aturada per menjar entrepà, i cafè.

Seguint ruta direcció a Tordera  en veure el cartell que indicava Lloret uns 16 Km. no ens vàrem fer pregar i directes cap a Lloret, de ser dissabte avui no estaríem a casa, si no dormint propers a Olot.

Emocionant la ruta passats els primers vint minuts, corriols tècnics de pujada sempre, finíssims, just el punt de posar peu, just, a on seguíem indicatius de la Diputació i de les agrupacions d'excursionistes.

El moment, el primer de dos, va ser en llegir poblat ibèric Montbarbat a uns 5 Km. noi a partir d'aquí el pensament de fer 150 Km. passant per la capital del Baix Montseny i per Vallromanes va quedar en l'oblit motivat per l'emoció de compartir espai amb tan ilustres ancestres.

Renoi, renoi, renoi, ara amb els pinyons de 20-21 res té una component d'anar fent quan ets entre pujades verticals, i a aquesta ruta hi eren, OMG. Quin treball més exigent assolir aquesta ruta fins el poblat ibèric. Quasi va ser impossible, per metres, vull dir si dura uns metres més ho deixo córrer i poso peu.

Bec estaves a tots els racons, per l'ofici, per l'entorn infestat d'eucaliptus, mtb, mtb, mtb :-) Parlàvem de tu, del què deus estar fent al Nord a les excavacions dia sí, dia també, durant mesos, tens una feina apassionant :-)

D'aquí després de gaudir del poblat mil.lenari, crec que és de fa uns 2300 anys, el dels Ibers vull dir, fèiem camí cap a Lloret, ho teníem clar, es veu, i així va ser. 

Vull compartir el què m'implica ser entre aquests espais de fa mil.lenis pel fet de sentir en ser-hi les passes fetes per qui vivia als nostres espais, o seria de justícia dir nosaltres als seus, omg, em costa no sentir amb profunditat, em plau pensar l'escenari de vida d'aquests protagonistes de la nostra història més recent, podrà semblar llunyana però a efectes del temps de la nostra evolució era ahir, com sona, com sona.

Tornada a Blanes des de Lloret per omplir dipòsits dinant mig entrepà de formatge, i dos braços de gitano, amb una cola, per després anar tornant desfent lentament el camí cap a SV fet el matí. Sempre, sempre, sempre amb les bikes a la vista, i lligades amb un doble Helmet-Lock, sempre, sempre, sempre.

Una aturada puntual al carrer Nou de Sant Pol que comportarà d'un sopar, perquè per diferents motius les coincidències són, els taurons, un de concret ens va portar una grata sorpresa agafada de les seves portentoses mandíbules.

Sense incidències, amb coincidències Ventana, sense les meves eines, amb manxa, amb llums funcionant des de Calella, amb aigua, bevent tot el bidó de 500 ml. La majoria a les pujades direcció al Montbarbat.

A aquest punt també motivat pel temps ben invertit en l'aturada a Sant Pol decidim deixar per a una altra ocasió l'aventura dels 150 Km. definitivament.

Coincidir amb converses interessants de bikes sempre, sempre, sempre val el seu pes per sobre de tota ruta prevista, i tant, i tant!!! :-)

Una arribada a casa molt bona, per tranquils, per relaxats, i esperant a veure com pintaria el dia avui, que he de dir ara a minuts de sortir, que molt bé, molt i molt bé.

Des del Mirador del Drac, dies de molt Single Speed, dies de moltes novetats, d'emocions. i perquè no, cent Km. més el sac, oh yeaaaaaah! o més perquè no ens vàrem aturar als cent, però no era important en cap cas, en cap cas. 

MTB, MTB, MTB.