Una aventura la de dissabte que perseguia aconseguir els 150 Km. Per l'estació, la de l'hivern ens motiva aconseguir quilòmetres per sobre dels 150 amb el repte de la manca de ganes de matinar, bé no és exactament així, si no per mirar d'evitar el fred intens, i amb aquesta condició, cuidar-nos del fred, dissabte no va ser una excepció, i la sortida va començar a les deu del matí.
Podrà semblar que no és una hora que pugui anar lligada a un inici d'aventura de grans distàncies, a mi també m'ho sembla, però la realitat és que a nosaltres aquest inici no ens implica res diferent, vull dir que si perseguim com aquest dissabte 150 Km. sigui quina sigui l'hora d'inici hi anem, és mentre pedalem, passades les primeres cinc o sis hores que ens preguntem quines poSSibilitats tenim per fer els quilòmetres, a aquest punt no pesa l'objectiu, vull dir no ens importa si anem o no a per l'objectiu, curiós, si no veure si l'arribada a casa serà abans o després de la mitjanit, res més.
El tema mitjanit surt els caps de setmana d'hivern, i surt el dissabte no el diumenge, pel fet que si és dissabte tenim pla d'aventura grossa per diumenge i per tant aquesta, la grossa ha de ser diumenge. Aquest cap de setmana però diumenge era dilluns pel què fa a bike, és a dir dia de descans de bike i per tant la grossa tocava dissabte.
Les dues bikes, l'equipament dels bikers, que aquests dos aspectes estiguin propers al nostra concepte singular de perfecció són claus per poder rodar, rodar i rodar.
Ara tant la Spot Brand com la Vicious estan a pocs quilòmetres de rebre millores, d'aquestes ja us en parlaré a una propera intervenció. Mentre no les porto a terme però, van totes dues bikes molt i molt bé, mai massa, és cert, sempre persegueixo evitant riscos de perdre funcionalitats, millorar el comportament dels dos Dracs.
Dissabte la Reina entrava a territori 21, cog de 21 dents, i l'objectiu per finalitzar el mes eren assolir els 150-200 quilòmetres a una sola jornada. El canvi de pinyó però no té a veure amb els quilòmetres, sí a un petit salt de preparació que perseguim per aquest 2015. Podria considerar erroneament que aquest canvi de pinyó és una de les millores de les prestacions dels dos Dracs. Pel què fa aquest punt, el cog de cara al proper mes els USA seran els protagonistes.
Equipats d'hivern, amb tèrmiques de Merino d'Endura de màniga curta fent equip amb les jaquetes Xenon AS, guants Hirzl, amb els Alp-X de canell llarg de Gore a la bossa del darrera de la jaqueta Gore, i que jo vaig utilitzar passades les primeres sis hores, culots Mavic Gennaio i Endura, mitjons SSIT de Verona i Inverse HM tr@il, botes Shimano les 81 i les Lake les 140, protector de cara i coll, gorres Spok, no portàvem ni segon protector de cara i coll ni els gorrets Assos. Un equipament magnífic, lleuger de cintura a cap, i dens de cintura a peus, i per aquest motiu iniciant la ruta teníem la sensació de portar poca tèrmica, després passades les primeres hores sobrava una mica tot per l'aparició definitiva del Sol, després no ens va sobrar ni faltar res, anàvem perfectes per a unes temperatures entre els 14°C i els 7°C amb sensació sempre uns quatre graus per sota d'aquestes.
El Montseny, el Montseny, el Montseny, OMG, OMG, OMG.
Genialitats, és genial rodar sense limitacions, vull dir, despertar-te sense pensar en res mes que en l'aventura que estàs a punt de viure, inciar-la sense espectatives, senzillament pel to del moment, pel rodar rodó de cada instant previ a l'inici del Vol, genialitats, certament genialitats.
Si una característica marca la jornada sense cap mena de dubte són dos punts determinants.
El primer la llum i la foscor, el mix d'aquest dos elements va ser el protagonista absolut de la jornada, uns instants breus, uns instants màgics, omg, omg, omg.
El segon la determinació de canvi de ruta, la de decidir deixar de banda els 200 quilòmetres i aconseguir lluny de la mitjanit els 150, molt bona reflexió de la Reina després de la caiguda del Rei, el Sol, i l'arribada prou càlida de la Reina, la Lluna.
Una primera aturada a Blanes, per menjar quelcom, bàsicament panets de Viena, una segona aturada a SC per dinar una amanida i pa del Caprabo, i també un gelat de xocolata, una tercera i darrera aturada a Vallromanes a on una galleda de llet i cafè amb galetes va marcar l'alimentació en ruta, per dinar la beguga una cola. Durant la ruta uns 750 ml. d'aigua.
Incidències, els ferodes del darrera de la Spotbrand que va requerir d'un canvi, coincidències, cap, eines, sense les meves, manxa, sí, llums Cateye i Powerled a partir de l'hora set.
Ara avui, dimarts des de la matinada, mentre escrivia la crònica de dissabte, el pronòstic per avui és de prudència, pel fred i per la pluja prevista pel migdia, tot i que aquí a SV la pluja ja manava a la què és el meu inici dels Vols de matinada, mana aquests propers dies la prudència, per poder entrar a la propera estació amb molta però molta intensitat, veurem, veurem.
Des del Mirador del Drac, ara a punt per entrar a la roda del dia a dia.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada