Assemblea

A on cada any els Trinxes de la mà del president i el seu equip fan un resum de l'any i també dels projectes en curs i futurs.

Nosaltres gaudim anant a aquesta convocatòria, un grup que promou propostes sense ànim de lucre té molt de sentit a casa, i que no té darrera interesos del sector de la bike encara més.

Ja fa uns quants anys que compartim jornades entre Trinxes, i de fet cada vegada que ho fem gaudim d'allò més. Sempre que els hi hem demanat ajuda per temes de bike, 24 Hores SOLO, SSEC2013, homenatge a la Reina pel seu subcampionat del Món de les 24 hores SOLO de Finale Ligure de la categoria Single Speed del 2012, sempre ens han ajudat per no dir quants cops no hem compartit taula convidats per ells sense ser ni tan sols socis.

Ahir no va ser una excepció, i en primer terme l'assemblea va ser un clàssic, amb els mateixos protagonistes dels darrers anys, i en segon terme vàrem gaudir d'allò més compartint el Campionat del Món 24 hores SOLO de la mateixa categoria del 2012, ara però des del lloc del calaix més alt i d'aquesta darrera edició del Mundial 2014, amb els Trinxes. Gràcies Trinxes, moltes gràcies, significa molt per nosaltres compartir el resultat de moltes hores a dalt de la bike, i en aquesta ocasió aquest Mundial d'aquesta disciplina com són 24 hores SOLO aconseguit per la Carolina participant com a país Catalunya en la categoria Single Speed a Fort William la catedral del MTB, bé no tinc paraules per definir les emocions. 

Va haver-hi per a nosaltres un segon gran tema, però aquest ja serà motiu d'una altra intervenció. Però compartir Mundial, Nau Insígnia i sopar és de les jornades que valen el seu pes germà de com quan gaudim d'allò més entre corriols tots plegats. 

Ahir la Nau Insígnia va deixar-se veure una estona, encara però rodant sense identificatius visibles, sí validant als dos genets, mtb, mtb, mtb. 

Va ser una gran nit, complerta, i tant l'assemblea, l'homenatge a la Reina pel Mundial aconseguit aFort William, visió breu però clara del potèncial de la Nau Insígnia, i com a cloenda sopar a Cal Niko, què més podem demanar?

Fer camí, seguir fent camí ara sí ara també, com sempre, com sempre sense deixar de gaudir de tan bones companyies.

Que bé que ens ho vàrem passar, oh yeaaaaaaaah!!!

Tot té un petit peatge, anàvem a dormir a quarts de dues de la matinada, sí, i avui no hi ha hagut bike, no som de ser fora de casa a aquestes hores, i necessitàvem descans avui, però això de ser ens ajudarà de ser a poder fer una bona sortida demà, o a gaudir d'una segona jornada de descans, per què no?

MTB, MTB, MTB. 

Torna la Vallromanes-Montserrat dins del calendari dels Trinxes per aquest 2015, que bé, que bé, que bé :-)