El temps, el pas d'aquest m'ha replicat amb força sobre la meva perseverança a ser sempre proper a la continuitat, i quan quelcom té el to del trencament es respira un aire asfixiant. La dificultat és poder veure quin de tots els temes vius que estem compartint és el què genera aquesta sensació, jo sé que únicament en puc portar a la vegada un, si en són dos, ja trontollo, si en són tres ràpidament he de decidir perquè siguin dos, i seguidament passar a un i a zero, sempre he de deixar aquesta tipologia de temes a zero a la meva llista d'actuals. Perquè un d'obert enseguida ve agafat de la mà del segon, i aquest del tercer, i així successivament sense parar.
Si piques pedra sempre, dependrà de com es fa, segur, però en el meu cas per la manera de fer-ho ser constant és vital.
La Nau Insígnia fins que no la tinguem a port fora del dic, carregada amb tots els estris de navegació, amb el pont adequat per l'inici i final dels Vols, no tindrà assegurada la posició d'aquest estadi de continuitat, sense la Nau consolidada, i per aquest motiu el contingut d'aquesta aportació els Vols tenen un aire llunyà similar a aquest respirar d'aturada, no són els Vols, no és la Nau, és el moment que estem vivint en si mateix que mira de fer-nos veure, encertadament o no, que és una etapa de canvis importants, concretar objectivament la solidesa d'aquests, vital, o no, o no, i no passarà res, millor dit pot no passar res.
Des del Mirador del Drac, esperant.
MTB, MTB, MTB.
El primer i segon cafè ja han caigut, esmorzats també, d'equipar-nos d'aquí a minuts haurem fet un pas més per apropar-nos a l'inici de la què podria ser una sortida amb la categoria de gran aventura, oh yeaaaaah!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada