Un dia millor

Pel fet de fer pas darrera pas. Aquest febrer portem una xifra humil de quilòmetres, però suficient, cert, cert, finalment no assolirem tots els quilòmetres, quants? la veritat, no teníem una idea determinada de quilòmetres a fer, sí que havia de rondar aproximadament uns quilòmetres a l'any,  ara a aquestes dates superat l'equador del primer trimestre.

Un inici de jornada sense llum, sí però per un tema astronòmic, per res més, la resta de factors, com un dia gris, gris, molt gris, té sempre llum, sí, i per tant en mode diurn sempre tenim tram a casa, i en mode nocturn cada vegada ens costa més definir els detalls dins del tram, fins i tot dins del Drac, i per tram no entrem a cap zona fosca a on no veiem clàrament que hi ha. 

Valorar, gaudir d'aquesta imatge, del tram que mostra bàsic pel nostre fer del dia a dia, és el què tenim, el què està en les nostres mans, gaudir de les sensacions que comporta recordar aquest pas singular del Remei dels darrers quaranta anys, OMG.

Segur que esperar d'entrada en posició infinit, no té mai premi, segur, nosaltres seguirem però aturats, esperant un moment més favorable. Hem adequat un espai còmode, de respirar tranquil, i la Nau Insígnia hi descansarà com nosaltres en aquest tram d'espera infinita, les condicions del mar ja fa dies que no són les adequades, i per tant seguim en temps tot aturat. Els Vols no, aquests si bé és cert que el dia a dia per una climatologia pròpia de l'estació, molt canviant ens està costant horrors de mantenir, com ahir que no vàrem poder salvar-lo, també he de dir com ja iniciava aquesta intervenció que deunidor el què estem aconseguint fer. En tema bike no és bo pensar així, és necessària a casa una constant autoexigència, sí, i la tenim, també però i molt més important que la constància ser objectiu en la mesura real de les nostres possibilitats, el millor Mirador, i per la part que ens ocupa sense superar aquesta infecció ocular, i aquesta arribada de la luxació del disc sense possibilitat de recuperació frena parcialment agafat de la mà del dia a dia sensacional però també intens responsable dels dos estats que exposo indica clàrament i nítidament quins són els límits reals de les possibilitats d'ara, d'aquest encara pic més alt de l'hivern.

Vindrà el bon temps, agafat de la mà d'una climatologia més favorable i aleshores tornarem a valorar si sortim del mode repòs infinit per passar a mode repòs, aquesta serà l'única proposta, de repòs sense fi a repòs, oh yeaaaaah! :-)

Hem escoltat  les quatre, han sonat les sis, i les set, i ara les vuit al campanar de SV, des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB.