Eines noves, Gran Drac nou )

Ja han arribat les eines Cruztools, i són molt xules, venen a dins com en un llibret que tanca amb un cremallera. He mirat d'incorporar aquest llibret a sota del seient però de cap de les maneres podrà ser, i finalment les eines OEM les he afegit a dins del llibret d'aquestes noves sense treure-les de la bossa que ja vaig fer venir el seu dia també expressament, per seguidament tot aquest conjunt encabir-lo a la bossa sobre dipòsit.

Poc a poc vaig reaprenen, lentament, cert, però està prou bé, i tant. 

Amb les eines també he fet venir un protector per la TFT, per la pantalla germana de les elèctriques que vindran els pròxim anys, que ja està fent la seva feina, tot i que segueixo sense Grans Vols. Vaig fer el 55 i no n'he fet cap més. Amb el Gran Drac més esportiu tampoc doncs no és exigent, és ultra extrem per a mi en aquests moments doncs física i sobretot mentalment requereix d'un nivell de concentració molt precis ))

Seguia un altre cop també aturat sense Vols ara també per la meva part per una lleugera molèstia lumbar per un treballs voluntaris repetitius en la mateixa posició curvada de la T5 quan la preparem-carreguem per les aventures, que van tornar a despertar un punt de dolor gens interessant, i millor una aturada prudent i breu a temps que no pas seguir dins dels Vols i esperar a veure què passa, en cap cas. La visita setmanal al fisio focalitzada a aquesta zona concreta ha sigut condició obligada aquesta setmana 50, i tant. A on avui ja porto un 3/7 per un descans d'agenda, i que espero no repetir dins d'aquesta setmana, tot i que amb un 4/7 em donaria per satisfet.  

El tercer Gran Drac de dues rodes ara de l'ala dorada ja es va resevar el 100% des de la 49, ara s'havia d'esperar i prou, en tot cas a questa darrera 50 ja és una realitat i el club de dos ja és oficialment de tres, interessant, molt. Aquest tercer Gran Drac és més pesat, no molt més, més extrem en molts aspectes i tant, més exigent per la seva elevada prestació, en definitiva un graó més en termes d'exigència a l'hora de ser pilotada. 

El blue jeans mate amb un punt vermell 501 serà el què marcarà el tram, identificant el caracter del pilot 100%, ell ja té la versió del 94-96, ara disposarà de la del 2023. 

Els tres Grans Dracs de dues rodes tots ells venen amb aquest color blau, diferents tons però, curiós,  molt, doncs aquest darrer havia de ser negre, i en treure´l de la seva caixa va resultar ser blau. Una edició especial en color negra de Gran Drac que és blava, a mi em va passar igual amb l'Ibis, havia de ser negra mate i a l'obrir la caixa era blavosa-grisa )) 

És una edició 2023, ara que estan presentades les novetats 2024, i és 23 perquè la nova del 2024 no la substitueix, si no que conviuran els dos models, prou bé tot plegat, o no hi estic mal informat.

Dimecres passat va ser el gran dia de la recollida d'aquesta joia de les dues rodes, a on una anada en tren i una tornada amb aquest Gran Drac fa que la 50 sigui senzillament memorable, sempre hem viscut l'arribada dels nous Dracs de forma molt emotiva, normal doncs passa cada molt de temps, en aquest cas quasi trenta anys es porten aquests dos Grans Dracs, mateixa marca, mateix model, idèntica configuració, per a un mateix pilot ara també amb trenta anys més, i que porta tot aquest temps pilotant el mateix model de la versió anterior, conretament dues versions passades. 

Sense anar més lluny si passem a mode Dracs la meva Vicious ja acumula una dècada tocada, poc a poc, i les dues Lynskeys ja van per el sisè any, quasi sembla que no pot ser, la sensació és que fa molt menys temps, són 2016-2017. Crec recordar que el 2017 ja van fer un SOLO a Finale, en tot cas el 2018 segur )

FW 2018

Ara l'arribada d'aquest Gran Drac de dues rodes a Arenys de Mar tanquem un recorregut, doncs des del 2020 que la tenim en el meu punt de mira, un altre dia us en posaré els detalls d'aquesta interessant experiència, dir-vos que la vaig anar a veure en varies ocasions a Girona, a Barcelona, i fins i tot al Principat, durant els periode 2020, 2021, i 2022, en tot cas la meva reflexió finalment va ser que si havia d'entrar un Gran Drac de dues rodes al Mirador no podia ser aquest tan extrem de l'ala dorada doncs corresponia a aquest pilot amb unes mans experimentat que sempre n'ha sigut seguidor,  i que ja és propietari d'aquest model en especial, que com us esmento ja té aquesta versió en la generació dels noranta, i per aquest motiu la meva pensada va ser doncs que per qui havia de ser aquesta joia de les dues rodes de donar-se les circumstàncies,  no era jo, si havia de ser que ara ja és un fet, qui havia de gaudir d'aquest Gran Drac era aquest pilot més experimentat. Ara, avui passats aquests darrers tres anys,  aquest Gran Drac des de dimecres passat que ja descansa a Arenys de Mar. 

Quan dic el nom de la població m’agradaria dir el quart Mirador, i bé a on som és que si agafa la categoria de Club podrem valorar seguidament si també l’agafa de Mirador, veurem, fa ja més de quatre anys que aquest modest projecte del Club com a concepte d’un espai xulo per trastejar amb  les joguines,  va inciar el seu recorregut, segurament aquest és el tempo que requereix tot plegat, però per si de cas avui per avui he fet un pas al costat i quedo en espera, si es consolida podrem dir Mirador, la intenció hi és, segur, segur, però podria valer el, el hombre propone y Dios dispone, i tant ))

MTB, MTB, MTB

Ales ))

Per les notícies rebudes aquesta setmana de Finale ))

No sé si hi participarem, en aquest moment aquest detall no és el pilar, sí que ho és que ens ajudi a reiniciar els Vols, estaria bé, desembre, gener, febrer, març, abril i FINALEment maig 2022.

Jo ja estic més motivat, no sé però si serà prou, si serà suficient, perquè no entrar amb prous quilòmetres a aquesta edició té els seus punts durs, i el 2017 i 2018 ja ho vàrem gestionar en aquest format, és a dir entrar a quinze hores, i finalitzar la participació si a aquest punt de la cursa no teníem bones sensacions, o seguir de tenir-les, de tres curses, a una bé, i de quatre curses, a una bé, bé vull dir bones sensacions a dalt del Drac, res més, o quasi res més.

Ara passats tres anys de la nostra darrera participació, renoi, sembla ahir, repetir una edició un altre cop sense ritme em motiva a primer minut, passades les hores doncs això, si ens permet tornar a entrar dins dels Vols serà tot un privilegi, i si el maig estem dins de la cursa conquerint voltes, OMG, no sé ni com descriure en lletres la sensació, segurament no puc, certament, certament.

De mentre no hem perseguit els Vols regularment, hem això sí cuidat molts altres aspectes, no ho hem aturat tot, sí quasi tot, renoi. 

Els Dracs estan no a punt, no, si no super a punt, els equipament de tardor-hivern al seu lloc, la nostra Transportadora quasi que el terme seria impecable, pendents de la decisió del sostre-llit únicament, i dins d'unes millores per a incorporar un nou Gran Drac de dues rodes també, ben centrat el ben mig de la caixa de la T5, en tot cas tot a punt, ara faltarà veure si també tot queda aquí, és a dir sense l'entrada del Gran Drac, o si disposarem d'un primer Gran Drac d'aquestes característiques. El treball en aquesta direcció està fet, seré prudent, una part d'aquest, perquè si bé l'estiu passat a una anada al Principat vaig agenciar-me d'un equipament complert d'estiu, ara no el tinc d'hivern, i fa uns dies que estic cercant les millors opcions, veurem on ens porta. Com amb els Hirzl, la pell de cangur la protagonista, increible, molt interessant també, molt. 

En tot cas la nostra logística d'una nova participació  a una nova cursa de SOLOS està a punt, que sembla poc, però per a nosaltres requereix d'un treball previ important, notable, diria que en segons quins aspectes decisiu, falta de fer venir quatre llums Sigma de casc, per prudència, no per necessitat, perquè els Karma porten anys obrint camí a les nits de Finale, i penso que toca fer millora, veurem perquè els nous no porten la bateria a part, i això no sé què vol dir, d'entrada que si no aguanta tota la nit has de muntar un segon llum amb la seva bateria incorporada al mateix dispositiu, i això no en té res de fàcil quan estàs ficat al ben mig de l'aventura. 

La resta tot a punt, un detall, nosaltres dos no estem a punt, en cap cas, sí que de posar-nos en marxa puc pensar que ho estaríem amb certa dignitat, en tot cas si no per competir sí per gaudir de sensacions precioses mentre rodem a l'exigent recorregut. Crec que ho puc afirmar, perquè a cap edició m'ha semblat un recorregut simpàtic, a l'inrevés, és un circuit destructor de mens robustes, ja m'agrada, i tant, mtb, mtb, mtb. 

En tot cas ens ajudaria i molt l'evolució morfològica treballada durant els darrers més de dos anys concretament des dels inicis dels 2019, jo mateix seria com si a l'edició del 2009 hi anés sense bike amb tots els plens fets, i sense equipament, i la Reina seria com si hagués passat de lleona a jaguard, ha perdut potència i millorat la resistència, hem guanyat moltíssima elasticitat, hem descansat fins l'infinit, i a nivell de l'alimentació hem treballat més enllà de l'infinit esmentat, però el més important, el punt que ho vertebra tot que seria el 35.000 Km a dalt dels Dracs que no hem acumulat durant aquests anys, perquè són inexistents, i la bike ha estat testimonial. 

Amb aquests atributs són amb els que ens hauríem d'activar, si seran suficients, de ser, sé que sí serien suficients per fer una bona participació, la de les bones sensacions.

MTB, MTB, MTB. 

13, 12+1 :-)

El temps que fa que la  Transportadora trasllada dintre seu els Dracs a les aventures, a les curses, poques sí. Els Dracs protegits a cada aturada, a cada estació de servei que ens aturem anant a Finale any sí, any no, a Escòcia, i que no han sigut poques la suma de totes, us ho podeu imaginar, i sempre ella seguint les nostres breus indicacions, crec que vestides de prudència, com ho són cap signe distintiu extern que identifiqui la càrrega, que eviti res que indiqui que hi descansen els Dracs, com també el fet de no obrir mai les portes del darrera quan no estem a un entorn conegut, millor dit, molt conegut, coneguts en tenim tots, i ens els apreciem a tots, però de molt coneguts no, que ja ho defineix tot, oi?

Aquesta setmana la Transportadora no viatja protegint Dracs, no sé perquè vaig traslladar-los al Mirador, i ha estat avui per avui una bona pensada, i tant. Així, ara per ara dins d'ella hi ha per una banda el silenci, preciós per si mateix, i l'espai buit, que em dóna bones sensacions, i tant. D'haver-hi la possibiliat-tranquil.litat de gaudir dels Vols, no serà immediat, i sempre ha d'haver-hi el temps per poder carregar els Dracs, i si no és que no havia de ser, oi que no? ))

Penso que dins de la Transportadora hi podríem portar sempre armadures de gala complertes, per si es donen les circumstàncies favorables pels Vols, però que aquestes estiguin impecables no és fàcil, ventilació, mancada d'aquesta, temperatura, sempre extrema, no ajuden a portar-ho a terme, cert que quan les condicions ens eren favorables no ho vàrem portar a terme, sí cada cop que el motiu del Vol han sigut les curses de 24 hores, i en el tram Toscana de quatre o cinc temporades, gran tram va ser aquell, l'Ibis taronja en va ser també protagonista, i tant, i tant. Quantes coses, quants moments que va aportar la Mojo, per si mateixa, quina personalitat, renoi, renoi, renoi. Si bé és també tangible que la Vicious es va espolsar de sobre moltes situacions diferents,  també ho és que en va portar de noves encara més diferents, cert, cert, i inoblidables també, certament, certament, i que encara caminen, renoi, renoi, renoi.

D'aquest tram també ve la construcció, o podria dir reconstrucció del Mirador dels Dracs, i ara mentre escric sobre la Transportadora, sobre els Dracs, l'Ibis, els Vols, les 24 hores, lògic que el Mirador sigui el pilar de tot plegat, sense ell molts dels elements esmentats no haurien sigut possibles, i tant que no, i per aquest motiu com us vaig esmentar estem valorant d'obrir un segon espai de construcció de màquines de prosperitat, m'hauria agradat que fos Girona, però senyal que no toca. El 2005 ja estàvem cercant espai  a la Força Vella, i tant, però la realitat i segurament també la sort també ho van evitar, ni podíem, ni ens ho podíem permetre, el 2012 ho vàrem tornar a intentar, i renoi aquets cop agafats de la mà de nadius de la zona, quasi va ser una realitat, però finalment tampoc va ser, llàstima perquè fer funcionar màquines de prosperitat se'ns dóna prou bé, però després de portar a terme després de dos anys de preparació d'un sensacional projecte, vàrem decidir posar punt i final a seguir intentant perseverar sense avançar, o això em va semblar. Ara valorant si repetirem lloc, zona, a una fortalesa on ja vàrem ser en dues ocasions anteriors, i que d'elles tampoc en vàrem poder consolidar els diferents  Miradors, veurem, veurem.

En tot cas la Tranportadora ha vist la construcció de l'actual Mirador, i podria veure de ser, la creació d'aquest segon Mirador, fet aquest de adonar-me que ella hi era, i ella hi és, és el motiu d'aquesta intervenció.

Els caps de setmana d'agost no hi ha Vols, o milor dit, pocs,  el festival nocturn propi del mes que estem i la zona on som, que s'allarga fins la matinada, fa que els nostres Vols a trenc d'alba no siguin prou segurs, prou tranquils, prou amables, mentre que entre setmana no hi ha hagut coincidències de risc per a nosaltres, el cap de setmana sí que hi han sigut, renoi, renoi, renoi. I nosaltres sempre hi tenim les de perdre, perquè en els trams d'enllaç com ho són la pujada per l'hípica som molt vulnerables a les bombes rodants amb quatre rodes, jovent, i un nivell de combustible etílic que imposa respecte, molt.

Els Vols es van repetint, lluny dels 6/7 per un descans insuficient, però cert també que ara per ara aconseguim ser entre el 3/7, i 5/7. Quan la calor baixi una mica, i l'agost doni pas a ser més propers a la tardor estic convençut que tindrem Vols per donar i per regalar, si més no hi ha les ganes, moltíssimes, sense anar més lluny jo ja sortiria ara mateix, però repetim Vols a trenc d'alba per evitar les coincidències, i avui sense calor i el migdia no és una bona pensada si no volem coincidències, però el fet és que tardaria res a posar-me l'armadura i enfilar propers el Montalt, que bé, que bé, que bé. 

El setembre perseguiré els components que em falten de la VW, com ho són el tap de combustible, el pilot de fre posterior, i ara no recordo quins sóns els altres, en tot cas seguiré insistint. 

Surt una mica més el Sol, no gaire més, millor, i amb ell les ganes de mirar d'aconseguir arribar al Principat amb el mes nou dels Grans Dracs, veurem, veurem, perquè crec que de ser avui seria el quart intent, sense aconseguir-ho, per la incomoditat d'aquest Gran Drac que fa passada la primera hora que sols pensem en baixar a estirar les cames, ho escric i em ve el cap que he de canviar les potències de les dues bikes, les he de passar a 6°, i allargar-les 10 mm. També que crec que podré fer el primer pas que obri la porta a muntar els nous quadres amb els seus componets, fins i tot estic decidit a fer venir dues de les tres forquilles còniques d'acer que necessitem, no ho crec, no ho crec ))

En tot cas a aquestes dates d'agost la Transportadora cada dia està una mica més a tocar d'una nova tardor amb nosaltres, i això, aquest fet preciós ja val una intervenciö com aquesta, oh yeaaaaah!!!

MTB, MTB, MTB. 

Sentinels

És el què tinc al cap, oh yeaaaaaaah!

Del passat, del present, del futur de poder ser, i tot just estic iniciant la recerca, bé tot just, perquè tot és un breu instant, i per recordar la Nau Insígnia ha de quedar totalment aturada per mirar de no generar confusió.

Ara però mana Finale, OMG, a on és impossible no tindre present cada instant, i no amb una seqüència cronològica, si no d'imatges que no van necessàriament lligades entre elles, i a on en venir-me al cap penso, que bé no tenir la capacitat de passar pàgina, millor dit, que bé que el meu dia a dia no rodi passant pàgina de tot ara sí ara també, que bé, que bé, que bé. 

Té també certs inconvenients, com ho són el fet que les circumstàncies que no voldria recordar també hi són presents encara que aquestes per com tinc enfocada aquesta gran aventura, fora de les importants que no decidim nosaltres, les que depenen d'entrar-hi via les nostres decisions, són realment una excepció, i per tant una gota ja no a l'oceà si no a un got d'aigua, no hi té cap mena de protagonisme, i per tant aturar la Nau entre que naveguem lentament, i que ens aturem ara sí ara també, sempre respectant el destí establert, ni ens fa quedar enrere, no ens espera ningú a destí, ni ens priva pels motius esmentats de poder gaudir ara sí ara també d'instants tant dolços com els de Finale, ja no 2014, que també, si no 2009, 2012, 2013, omg, omg, omg. 

Des del Mirador del Drac mirant darrera meu, gaudint de l'arribada de la Nau Insígnia, de la primera arribada al Mirador, a on tot anava lligat a sensacions d'haver gaudit de la companyia d'aquest reduït grup de bikers Single Speed. Perquè la primera sortida a mar obert de la Nau va ser al 2013, tot i que nosaltres no ho vèiem, tot i que nosaltres de cop vàrem mirar darrera i el casc d'aquesta, de laNau, la seva ombra ens va fer girar i veurens a sota d'aquest, i no amb la sensació de que ens passaria per sobre, si no amb la sensació de ser sota la seva protecció, mtb, mtb, mtb. 

European SOLO 24H MTB Championship

Quan tot ens demana d'haver de fer sempre, quan res ve per si sol, quan fas i passen bones coses, l'instant és germà de les imatges de la terra girant a l'inrevés, omg, omg, omg.

Després de l'experiència de Canberra res hauria d'haver continuat com sempre, i per aquest motiu res va continuar com abans de viure-la.

Els motors després del mundial de les 24 hores SOLO de Canberra van tardar a arrancar, l´acollida de la Bec i en Phil va ser inoblidable, per càlida, per dolça, pel què implicava, el resultat immediat de la cursa va ser destructiva perquè la preparació abans del mundial va funcionar, a Canberra vàrem fer més quilòmetres que mai a unes 24 hores, sí, però tot i siguent un mundial local, el 80% eren australians, per no dir el 90%, aquesta família de bikers de les antípodes ens van fer tornar a la realitat, i del segon i quart lloc del mundial 2012 ara a Storm-Lo vàrem caure al cinquè i quinzè, crec recordar, i el més important, hi vàrem caure a aquestes posicions per mèrits propis, vull dir la Betty ara és la cinquena al mon de 24 hores SOLO Single Speed, jo el 15è o el 17è, no ho recordo, i aquests és el nostre nivell fins a la propera edició del mundial que ens dirà a on som, ara per ara molt lluny dels podis. Per aquests motius fins al novembre jo, i la Betty fins al gener, no vàrem tornar a rodar regularment dia sí dia també. És cert però que a partir de fer-ho hem aconseguit una regularitat per a nosaltres modèlica, els cinc Dracs, van ajudar molt, els set Dracs també, ens queda ara per preparar el proper mundial dues repeticions sense preparatius menors, de deu Dracs, és a dir si no rodem bé a casa en dues ocasions per sobre dels 300 Km. i acaronant els 10.000 m. de desnivell no cal proposar una propera participació a un mundial, la lliçó de Canberra ha de ser sempre present a casa, a positiu, a positiu. 

En aquest marc nosaltres afrontàvem aquest europeu 24 hores SOLO a Finale, jo sé que tots dins d'aquest petit món, i pel cas que ens ocupa el del Single Speed tots ens preparem cada un a la seva manera, tots de la millor forma possible amb un únic objectiu, ser els millors en la nostra disciplina, nosaltres en aquest marc i vista l'experiència del darrer mundial o millorem molt, o millorem molt.

El què et funciona no cal canviar-ho, a casa des del mundial del 2012, hem respectat punt per punt cada apartat que ens ha ajudat a escalar un graó per o bé acostar-nos al podi o bé per millorar-lo de donar-se aquesta remota possibilitat.

Ser bo baixant, ser bo pujant, ser el més ràpid al pla, aquests punts ens han allunyat dels nostres entorns bikers, de molts, no de tots, per sort, per sort, vull dir, per poder ser a on som, les premises esmentades no funcionen, vàrem pagar un preu molt alt al mundial 2012, i la lliçó ens va servir ja després del 2009 a Finale, a que no tenir por baixant, pensar que no posar límits a la fatiga, anar a tot el que dóna el cos a les zones més obertes, a nosaltres únicament ens ha aportat silencioses decepcions i moltes pors, moltes, canviar aquests escenaris, allunyar-nos d'on no hem estat mai, de l'mprovisació constant, del dia a dia, de l´hora, del minut, del segon abans d'escalar un paret vertical, de la dècima de segon abans d'afrontar un baixador, no és el nostre pati, ni ho serà mai. Ens va costar fer-ho, però passats els anys el silenci sobretot, ens ha retornat a la nostra calma, ens ha ajudat i molt deixar de rebre missatges subliminals que no som bikers si no ens hi juguem el físic ara sí ara també, i amb aquesta calma hem afrontat Finale 2013, Canberra 2013, i ara Finale 2014, fora que encara no he exposat els resultats d'aquesta edició, en si mateixos no són importants, els esmentats a les respectives cròniques del seu dia parlen per si mateixos.

Cal ser respectuós amb els trams que estem fent, sense respectar aquest punt hauria de canviar tot, i nosaltres no estem per aquesta labor, en cap cas, en cap cas, per què canviar el què ens funciona?

Com ja ve siguent una tradició el primer pas en arribar a Finale, el de l'entrega dels elements que ens identifiquen com a portadors del missatge de la nostra Nau Insígnia, que ja ha navegat a Austràlia, a Northern Ireland, ara a Itàlia, a mundials i a europeus, sempre més enllà de les nostres fronteres del Nord. Instants tots aquests molt emotius, OMG, OMG, OMG.

Passats aquests instants a diferència de l'europeu Single Speed d'Irlanda del Nord, ara entràvem a un europeu competitiu, la festa del Single Speed de germanor i fraternitat res té a veure amb una plaça de competir per una corona continental, per sort nosaltres entenem aquesta diferència des del 2010, oh yeaaaaah! 

Reserva física del nostre espai SOLO, muntatge de la carpa Trinxa, marcar el lloc de la June, i fer les salutacions veinals de rigor previ pas per la zona dels podis, per què no? 

I directes a l'hotel, aquest cop després sense sopar a la pizzeria Tonino, si no a un sopar a l'habitació de l'hotel.

Per seguidament entrar a zona descans, això sí esperant ansiosos el primer esmorzar a Finale de cada any, mtb, mtb, mtb. La Reina aquesta primera nit va dormir menys de tres hores per l'emoció Finale, certament, certament.

Ja a la matinada de dijous, després d'un bon esmorzar. 

Test circuit, un test molt breu per una Reina molt ensomiada, quasi visquen una segona astènia primaveral. 

Com sona, com sona, tant que és l'única estona que una de les cadires 24H va sortir de la seva funda en tota aquesta aventura, i a on la Betty hi va dormir profundament. 

Per aquesta no diria fatiga, si no ensomiament el test va finalitzar després d'una primera volta, i a on un dinar al Gambero Verde ara ja sí, després de recollir els dorsals i els xips, ens vàrem enfilar a la clàssica via de tren Finale, vull dir, a la nit aquest cop previ pas per l'hotel a dutxar-nos, ja estàvem sopant a la Pizzeria Tonino, clar que yes.

El pre-cursa va passar volant, entre la sortida de l'hotel i l'arribada a la pizzeria, pas per comprar el menjar per a la cursa, fruita, crec recordar que també llaminadures, pernil dolç, formatge i pa. La resta, com aigua, taronjada, llimonada i cola ja ho portàvem de casa.

Una nit dormint com troncs, però com troncs, un somni profund va ser el descans perfecte per afrontar el proper SOLO.

Un esmorzar a dos quarts de vuit del matí de divendres i deixàvem aquest cop definitivament l'hotel per la impossibilitat :-( de disposar d'una habitació per després de la cursa. 

Un cop a la carpa, a pinyó fixe a preparar tots els aliments, una feina laboriosa, i seguidament directes a l'explicació de les previes a la cursa de cada any, avançament en mitja hora de l'horari previst, fet que ens va comportar d'haver de córrer a equipar-nos. 

No va faltar però l'instant que marcaria el to del la zona del Box, quina família biker que vàrem formar, sensacional, sensacional, i no em cansaré de dir-ho, mil gràcies, mil gràcies. 

Un bon vent va agafat de la mà d'un bon esperit, tenim Destructors de Murs, i una Nau Insígnia que els acollirà, i tant que sí, i tant que sí. 

Una baixada tranquila a Finale, i també una arrancada de cursa des de la plaça del poble progressiva ens va ajudar molt a centrar-nos, de la sortida des de Finale fins l'entrada al circuit hi ha uns set quilòmetres, els tres primers planers, al costat de la platja per després atacar tres o quatre quilòmetres de pales de ciment més dures que les del mateix circuit, poder fer aquesta aproximació progressivament ens va fer entrar a la partida ordenadament. 

Objectiu  per la Betty superar les vint-i-cinc, objectiu per en Bob, trenta voltes.

Una cursa per a nosaltres la vivim com un fet excepcional, dues a l'any fa que un cop hi som tot és nou, veus com roden els teus competidors, l'agresivitat del moment, bé el moment, durant vint-i-quatre hores jo no en diria un moment, vull dir que una cosa és compartir sortides de MTB, altra compartir un europeu de vint-i-quatre hores SOLO, a on cada segon és important, cada minut, cada hora, i per tant la concentració és màxima, però màxima. 

Sempre fem la primera volta junts amb la Betty, i sempre en darrera posició, és un ritual que en aquesta edició no va ser, començar últims sí, junts la primera volta no, sempre passat el trenc d'alba rodem junts de coincidir, és un ritual que en aquesta edició tampoc va ser, les coincidències van ser molt poques, concentrats, per un circuit germà del de l'edició del 2009 a on el pla és inexistent fora del pas per la sortida, a on cada un anava com si aparentment hi estéssim rodant sols, que en cap cas és així, però sí que en aquesta edició el SOLO va ser en essència això, SOLO.

Del primer gir al tretzè, sempre a dalt de la bike, a on en aquestes primeres voltes em costava pensar en l'objectiu dels trenta girs, pel fet que restar d'una quantitat petita una de molt de gran, vull dir porto una volta, OK, me'n queden vint-i-nou, la veritat ni plantejar-m'ho. 

De la volta tretze a la disset, dur, exigent, sí, però d'un to molt diferent que el de la volta u a la tretze, a on a aquestes primers girs rememorava edicions passades, de la tretze a la disset el pensament era de dubtes, sobre el ritme, sobre les trenta voltes, sobre tot, però un cop superada la disset, he de pensar que a una hora del trenc d'alba vaig fer un salt, el meu Drac va obrir definitvament les seves ales, i a partir d'aquí, la segona part de la cursa va ser una persecució constant de voltes i més voltes, sense concessions a cap pensada menor, sempre perseguint les trenta voltes, sense dubtar, o sí, o sí, podia no sortir bé, i tant, però a que això passi sempre hi som a temps, de mentre el gaudir del moment és un privilegi.

Rodàvem, rodàvem i rodàvem, que bé, que bé, que bé, hem forjat a foc lent una joia, una campiona.

No puc dir res de la nit, per a mi és terra amiga de Fades de la foscor. 

No puc dir res de l'abans del trenc d'alba, fora que per a mi va ser el motor definitiu fins les 23h50', la marxa de les Fades, l'arribada dels cavallers de la llum, aquest instant va ser decisiu per a poder perseguir els trenta girs. Un objectiu que perseguia superar la barrera dels 250 Km. en cursa a Finale, una fita personal, a on res hi tenen a veure els altres participants.

Dic l'abans del trenc d'alba, perquè si bé és veritat que el trenc d'alba i a la sortida del sol són motivadors sempre per a mi, també ho és que passats aquests instants fins el final de la cursa em costa molt seguir amb tensió de carrera, i en aquesta edició vaig proposar-me augmentar el ritme de la volta disset a la trenta, per no deixar lloc, per mirar de no deixar lloc a cap instant que no fos per pensar en fer un gir més. 

En consolidar el gir deu, mig got de cervesa, i ja fins el trenta no vaig celebrar res més. De fet ser-hi és per la Reina i pel genet tot un sever privilegi, millor em quedo amb el sever. 

Mentre era en cursa sí que vaig prendre decisions per ara, aspectes a millorar, però puntualment, perquè la veritat és que la concentració en caçar cada gir va centrar tota la meva concentració. 

Finale és destructiu per a mi, i encara més pel meu Drac, sí,  però a diferència de l'any passat amb la 69er, en aquesta ocasió amb 29er. les dues rodes no han patit els cops secs que van destruïr la roda posterior de 26 de l'On One a la darrera edició de Finale. Cops secs una dotzena, repartits entre les dues rodes, això sí, però en cap cas em va obligar a baixar el ritme, uns frens aquest cop amb pastilles orgàniques, amb base de placa de titani, van evitar els soroll intens de la darrera aventura. El bidó de 750 ml. a diferència del de 500 del 2013 em va permetre fer fins a tres girs amb aigua suficient, això sí a un en concret me´l vaig deixar al Box i vaig fer un gir sense ell, i no va ser un problema, en cap cas, anava fins i tot jo diria que sobre hidratat, sí, sí, com sona. El menjar, millorar aquest punt sempre podrem però en aquesta ocasió va funcionar molt bé. I el premi a la millor aportació, a la Waeco, OMG que bé menjar préssecs freds, que bé, que bé, que bé, i agafat de la mà de la Waeco els cereals amb xocolata combinats amb cafè i llet, una bomba d'energia sensacional, que té per a mi límits, dues ingestes en concret, però que em va permetre d'atacar vuit voltes gaudint-les com mai. 

La darrera volta la trenta-u que va resultar ser la trenta-dos, per a mi va ser portar al límit prudent la meva capacitat de resistència dins d'una carrera SOLO vint-i-quatre hores. 

I per tant aquesta darrera volta la 32 em va indicar que tinc encara tram de millora, perquè els tres-cents són propers sí, però encara queda molt per fer, i per tant encara tenim molt per compartir a The Great Escape MTB.

Després de la cursa, tot va anar caient pel seu propi pes, més fins i tot diria jo, la satisfacció per haver consolidat la dedicació de tot un any per a participar a aquest europeu 24 hores SOLO va ser tan gran que cap dels instants podrien fer que tantes i tan intenses bones percepcions passessin a segon terme, fins i tot un podi erroni que em va deixar fora d'aquest no va ser ni de lluny una decepció incial, en cap cas, i de fet gràcies a aquest error subsanat diumenge per l'organització amb l'ajuda de la Betty i l'Ausilia, vèrem disposar d'hotel després de la cursa, i gràcies també a aquesta rectificació vàrem gaudir d'un sopar marca el del diumenge a la SSEC2013, aquest cop amb Los Lobos, gran sopar, gran sopar, i també de poder gaudir del podi amb la massa ingent de corredors dels Teams, no tinc paraules, de fet sí que les tinc, que bé que m'ho vaig passar durant trenta voltes, gran aventura, gran Vol, quin Drac, quins Dracs, volant sense ni una sola aturada, res, de res, ni una incidència de cap tipus, un mot defineix a aquests dos Dracs, amb diferència d'altres mots un els defineix, imponents, i amb ells l'hemeroteca de la Nau Insígnia conquereix dos podis més a Finale, aquest cop europeus, què més podem demanar? home ja que hi som, poder gaudir de salut per poder brindar per Finale tot l'any, això sol ja és un gran privilegi.

Ricardo, mil gràcies per tot, per la teva sensibilitat, per haver insistit en que havíem de quedar-nos una nit més que van ser finalment dues per fer el podi de l'europeu 24 H SOLO Single Speed, perquè ara passats aquests primers dies veig les imatges d'aquest a la red i la veritat penso, quina gran gesta, quina gran gesta, de fet un bon present pel meu aniversari, per la meva entrada a la segona cinquantena, tot no pot ser, però quan és penso, que gran que està siguent tot.

Gràcies a l'organització, Serena, Marco, Lorenzo I, Lorenzo, en resum a tots i cada un dels que han fet possible aquesta nova edició de les 24 hores SOLO, ara europeu, fa dues edicions mundial, ara a esperar a la propera edició, que de ben segur ens motivarà a preparar-nos encara més, segur, segur, però ara per ara tot això que tenim. 

Aquesta edició de Finale ha sigut per a mi la millor participació a unes vint-i-quatre hores.

El grup de suïssos que des del primer gir ens van animar, ara sí ara també, durant tota la cursa, bikers que ens inflaven les plomes a cada pas pel Box, gràcies, gràcies, gràcies.

I el grup de Los Lobos, gran sopar, bona companyia, gran festa de les 24 hores Single Speed, moltes gràcies per la vostra hospitalitat. 

Un sopar de luxe per un grup de luxe. Crema catalana, entre italians i catalans, Los Lobos & Dracs i genets. 

I més coses, i més coses, a un sopar biker Single Speed.

Ausilia gràcies per la teva calidesa vers a nosaltres, per compartir amb la Betty aquesta inoblidable aventura de MTB.

En darrer terme rendir homenatge als que ja no són entre nosaltres, i que cada any sempre, sempre, sempre sou presents, també mentre som dins de l'aventura de Finale, aquest cop corrent com a país Catalunya, representant a aquesta petita nació, és un honor escoltar, el catalano, i seguidament els nostres noms, que a les prèvies ens demanin la bandera, l'himne, OMG, OMG, OMG. 

Nota: Quan tingui el podi de la Betty ja l'aportaré a aquesta intervenció, a veure si hi ha sort i tenim la imatge lligant el podi amb la bandera catalana.

Un dia ho compartirem, quan els Dracs aterrin al pont de la Nau Insígnia, quan el Destructor  Independent ens indiqui clàrament la trajectòria. 

MTB, MTB, MTB.

Les bikes SOLO

Us proposo compartir en primer terme les dues bikes amb les que vàrem anar a córrer aquestes darreres 24 hores SOLO, us faig aquesta proposta perquè he avançat molt amb la crònica, sí, però encara no he arribat al circuit, el inici de la cursa començava a uns vuit quilòmetres del circuit.

Les bikes, rígides, de cromo, la Spot Brand, just per sota dels 9 Kg, la Vicious a la barrera dels 10 Kg.

La forquilla però de la Longboard, de titani. Com també encara els radis de les rodes.

Preparades per no haver de fer cap aturada si els dos genets decidíssim que no les volem fer, vull dir, de poder nosaltres elles no necessitaven de cap manteniment, les bateries del Powerled, una normal, i una XL, ja anaven agafades dels manillars, i la transmissió per cadena no requereix de cap manteniment si el temp és el d'un clàssic de primavera, com va ser, vull dir, pols, molta pols, i pluja o tempesta puntual. 

Els pneumàtics de 750 g. Tubeless Ready Onza Canis, un 10. A 16-17 psi la Longboard, i el Mix Canis i Crosmark la The Motivator va fer que les dues bikes volessin a Finale, cap noia anava més ràpida que la Betty baixant, com sona, com sona, altra cosa que com a Canberra a la nit no ens hi veiem quan venien per darrera els nostres competidors. Però aquest és una altre tema que siguent un greu problema no va ser-ho, mtb, mtb, mtb. 

Un sol bidó de 750 ml. i la bossa per les llaminadures, fruits secs i els M&M.

MTB, MTB, MTB. 

La bossa sota seient de la Spot Brand no portava la càmara a diferència de la Vicious que sí, pel fet que no podem desmuntar els pneumàtics siguin quins siguin de les llantes NoTubes Crest, un apartat que de poder, ara no podem, hi haurem de posar remei. Però el fet és que si punxéssim un pneumàtic hauríem d'abandonar, i aleshores si bé això no ens ho hauríem de permetre que fos així, mentre ho és no té cap sentit que arrossegui una càmara de recanvi, oi que no?

Des del Mirador del Drac a les sis tocades del matí de dissabte fent el primer dels dos cafès, mtb, mtb, mtb. 

Preparant el pas

Per on ha de passar la crònica de les 24 hores.

Ahir nit Trinxa, a on el cava, la coca, i les galetes Birba van ser dignes acompanyants dels protagonistes, els Trinxes. Quin gaudir de Finale, omg, omg, omg. 

El post Finale immediat està siguent molt emocionant, certament, certament, i a excepció de la celebració d'ahir a la nit, breu però intensa, ho està siguent de forma silenciosa, dins de l'armonia del pas d'aquests primers dies. Som dins de la setmana de Finale, encara, vull dir que aquestes 24 hores ara mirant enrere són a tocar físicament, després amb el pas dels dies els fotogramas seran qui ens permetran gaudir-ne durant tot l'any.

Quants brindis podrem fer per Finale, OMG.

Ara preparant per una banda la crònica de Finale, i també la dels dos Dracs, després arrancaran un altre cop els Vols, que haurien de ser més regulars que mai, més intempestius que mai, i seguidament us proposaré totes les millores que hem de fer als propers mesos, tant d'equipaments, com de components, i de poder tenir-ho clar dels tipus de Vols, aquest darrer punt però crec que no el proposaré per mirar de no canviar res del que hem  fet des de l'anys passat a aquestes dates fins avui. 

Ara deixant reposar el que són per a mi les millors sensacions, mirant de no fer un pas més que no ens porti a mantenir el tram a on som, oh yeaaaah!

Des del Mirador del Drac, posposant prudentment el proper Vol Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Superat pels esdeveniments

Vull dir, fa uns anys que tenim aquest espai, de fet les aportacions han anat variant, The Great Escape MTB ha anat visquen diferents etapes, venia de diferents espais, i ara ja anem a pel cinquè any.

Perquè exposo aquest aspecte ve marcat per la reflexió de la construcció de la crònica de Finale, de les 24 hores SOLO d'aquest 2014, en aquesta edició Campionat d'Europa 24 hores SOLO. 

Nosaltres preparàvem únicament Finale, i a tocar de l'esdeveniment va ser proposat com a Europeu per la WEMBO, i aquest fet encara ens va motivar més. 

Sí, aquest any ser al podi tenia una component diferent, pel fet que de ser, implicava gaudir de la posició durant tot un any, fins al proper europeu, mtb, mtb, mtb.

Per mirar per quin any anàvem amb el Blog, he anat als origens, setembre del 2009, OMG.

Hi ha dies per a tot, temps per a tot, aquest darrers mesos tocava després de l'experiència de Canberra, intensificar els Vols de Drac. Aquest va ser el propòsit, i passats els mesos va consolidar en una realitat amb la participació a les 24 hores SOLO de Finale.

Del 2009 a ara el 2104, han canviat, genets i Dracs, omg, omg, omg, i de quina manera. 

Les bikes, la Superlight, i l'ASR-SL, han donat pas a la The Motivator, i a la Longboard, de dues dobles suspensions, a dues rígides, de dues Geareds a dues Single Speed, de roda 26" a roda 29".

Els bikers, si bé s'han mantingut els caps, han canviat els barrets, vull dir, som els mateixos nosaltres, sí, però com el com anem en bike ha canviat de la nit al dia. 

Tots aquets fets, el pas dels anys del Blog, els canvis que us esmento, que nosaltres som els mateixos però amb aquests anys de més experiència, fan que fins i tot la crònica a fer de Finale 2014 sigui diferent, de fet les cròniques han anat evolucionant. Des de les prèvies a Canberra que tot ha anat fent un canvi constant, de fet des de Finale 2013, des del sopar del diumenge de la SSEC 2013, clar que yes, de fet des de la WEMBO a Finale del 2012.

Ara a aquest punt d'aquesta intervenció, penso,  la crònica ha de gaudir de la seva maduració abans de caure al Blog, o no, i la posposo, no és important, sí que ho és l'experiència que hem viscut, i tant que sí, i tant que sí.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant entre pensaments d'aquest darrer SOLO viscut a Finale, oh yeaaaaah,

Ja tinc les fotos del Sportograf, les meves, em falten les de la Reina, un cop les tingui haurem fet un pas més.

MTB, MTB, MTB. 

Preparant la crònica del SOLO

En aquest tram és a on sóc, no escrivint-la, encara no, primer he de digerir tantes emocions concentrades, després la podré escriure. 

És el què té competir a una o dues curses a l'any, que cada una d'elles pesa molt, vull dir m'imposa molt. Fa uns mesos, abans de Canberra mirava de proposar la cròñica per mirar de seguir el ritme de les notícies, pel fet que el que és notícia avui ja no té interès demà, i entenc que sigui així per a moltes persones pell ritme que imposa el dia a dia, també he de dir que no és el meu cas, el meu diia a dia té ritme però aquest està caracteritzat per una dinàmica molt pausada, no perquè els temes siguin pausats, si no per la forma que agafa tot quan passen per casa, sempre molt i molt pausat.

He brindat per Finale 2013 tot l'any, i també pel del 2012, per tant ara agafa el relleu Finale 2014, brindarem tot l'any per Finale, i per aquest motiu el ritme de construcció de la crònica no té un tempo establert per caure dins del Blog.

MTB, MTB, MTB.

Com esmentava ahir un bon vent, un bon Vol. 

The Best Race

Ara a una aturada tornant de Finale, tot està com esperant a poder-ho gaudir en la seva dimensió, increible, sensacional. 

Segueix el vent i tindràs un bon Vol. 

Un any a dalt de la bike ens ha portat a un bon port.

OMG, OMG, OMG.

Bec, Phil, find the flow is the best moment.

Les sis del matí a Finale

Hem dormit com troncs, profundament, ahir un sopar de tradició, avui per avui.

També  ja un clàssic el passeig per Finale abans o després de sopar, així com la compra de la fruita, el pa pels entrepans, el formatge i pernil dolç, i en darrer terme el gelat de rigor, va comportar que en arribar a l'hotel la son va ser la protagonista, com hem dormit, omg, omg, omg. 

Mateixa volta, idèntica a la dels darrers dos anys.

Fruita, fruita, i més fruita.

Ara a la matinada de divendres un cop hem descansat ens queda en primer terme fer un bon esmorzar, i tant, això serà a dos quarts de vuit del matí per seguidament a tocar de les vuit fer camí cap al circuit per preparar la parada, vull dir, com que en aquesta ocasió disposem de corrent podrem disposar de carregadors per les bateries dels llums, d'alimentació per la nevera Waeco, de llum pel Box, així com d'ordenar tota la filera de menjar que necessitarem per aquestes 24 hores SOLO.

Ara però descansant, molt relaxats, OMG.

Des de Finale, des de l'hotel, esperant pausadament el pas de les sis hores que falten per iniciar aquesta aventura, mtb, mtb, mtb. 

Un pronòstic curiós del temps, ahir ja havia de ploure, no ho va fer, ara indiquen pluja per demà, veurem, veurem. Mentre ens respecti el fred podem respirar tranquils, no és garantia, però és que encara que ens respecti el temps res està garantit, oi que no?

MTB, MTB, MTB.