Deixant reposar les primeres setmanes d'aquest any 2015

De fet no sé perquè ho dic, sí perquè em ve al cap aquest títol. Hem de fer el primer pas per obrir les portes de la Nau Insígnia, un cop entri al Mirador, el Mirador serà ja part de la Nau, com els Dracs, per sempre, per sempre, i per aquest motiu el dia a dia siguent, resta aturat pel què fa a les parets interiors  del Mirador, segueixen regularment els Vols, sí, cada dia, segueix metòdicament el dia a dia, sí, però ara i des de fa unes setmanes aturats esperant, deixant reposar el moment, OMG, OMG, OMG.

Avui equipat d'hivern, podria haver sortit com ahir, però a l'hora de fer el cafè cap al migdia he sortit i he tingut la sensació que feia més fred del que després he tingut rodant amb la Vicious. 

Botes Lake MX14, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Echappée, tèrmica Endura de màniga llarga, jaqueta Fusion AS, guants Alp-X de Gore de canell llarg, protector de cara i coll, i gorra Spok. La veritat és que he anat prou bé, sí, però a 13ºC a la riera de Llavaneres a les tres tocades no és fred, però no he pogut durant tota la sortida obrir la jaqueta, tenia calor però el vent era per a mi molt fred.

Avui he fet un vell corriol, sí, des de mig camí de la Creu de Canet venint d'Arenys de Munt, fins el pont que creua l'autopista proper al Canet-Rock. Hi ha hagut un instant després de la imatge que m'he aturat uns segons, per les vistres, per un Sol que proposava gaudir-ne uns segons.

Molt bones sensacions avui, de les millors, rodant en pla, molt i molt bé, i escalant diria que no he notat que ho fes, és una bona sensació, molt bona sensació.

Ara descansant, la Reina avui ha deixat el Vol per a una millor ocasió, un hivern dur per a ella, té un mur com el de la imatge que la frena puntualment, però per això estem a l'hivern, una estació que permet aquestes llicències, i tant, i tant :-)

Sense menjar, beure, un quart del bidó de 500 ml. sense manxa, sense eines, sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, amb un mar més enfadat cada dia, avui just que no em deixa xop, veurem demà, veurem demà, de fet fa uns dies anant a Premià per la platja una senyora va quedar a mig metre de nosaltres xopa, però xopa de dalt a baix, avui m'anava just a mi, no per coincidir o no, si no perquè quedava a uns metres del meu pas, però cada dia ha anat a més. 

La bike ha passat per un bany lleuger a SV, perquè toca canvi de cadena, avui el darrer dia de la cadena actual. no sé si entraré a tema pneumàtics, crec que encara no, ni tampoc encara discs i ferodes, crec.

Des del Mirador del Drac a on amb dies com avui sortir en bike és un plaer, que bé avui rodant de tornada des de Canet amb aquest Sol sense boirina, fins i tot podria dir que el cos em funciona millor entre la calidesa del Sol i el vent generant fredor de manera constant, molt i molt bé. 

Després un bon dinar, ràpid sí per tornar al ritme del dia a dia. El meu Drac descansant, impecable, esperant la revisió, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Descans dels Dracs

Tota una jornada d'aturada, dilluns, a quarts de set del matí, la casa es mou des de quarts de cinc, no som forners, sí picapedrers, OMG. 

A aquestes hores entre zones fosques esperant únicament l'arribada de la llum, els entorns del genet són els propis de la nostra disciplina, podem picar pedres, i pedres, i pedres sense temor a ser escoltats perquè no hi ha ningú proper, sí a on han de ser, els altres picapedrers, i aquest fet serà crec determinant pel Mirador del Drac.

Els Fars, els Fars :-)

Les fronteres són obertes pels Dracs, els Vols ara ja sempre fora de les nostres fronteres indiquen, ens porten a compartir dels nostres descobriments a la foscor de la nit després de picar, picar, i picar, a adonar-nos de la bona pensada que vaig tenir amb el Roc, omg, omg, omg, decidir fer els Vols lluny dels nostres entorns va ser la porta d'entrada a terra de creadors, i aquest fet que no va agafat de la mà d'altres genets ni d'aquí ni de fora,  té implícitament la millor proposta per a nosaltres. Sí, els Vols pel Món són solitaris, sí, com a casa, sí, però mancats de missatges subliminals, i de ser-hi per una ignorància nostra dels llenguatges no parlats ja no de fora de les nostres fronteres, en primer terme dins de les nostres, no els entenem ni de propers a casa, ni de fora, no els sentim, no els veiem, que bé, que bé, que bé, un cop acceptes que a SV no hi ha foscor que no sigui per gaudir-ne entre tots fins l'arribada de la claror, aleshores sí que gaudirem plenament de l'arribada de la Nau Insígnia, de ser, de ser.

Hi ha més fets que ajuden, les propostes de fer que tenim a sobre de la taula del Mirador, UK, Itàlia, USA, NZ, Scotland, fa que els Vols tinguin la seva consolidació, un sol Vol serà local, el mateix que el del 2003, no va poder ser al 2013, deu anys després del primer, però serà, diferent, perquè la Reina proposa consolidar el meu projecte, i de ser, que serà no repetirem ruta, ni disciplina, sí modalitat, en cap cas, en cap cas, o sí, o sí, però crec que haurem madurat, crec, i tindrem un nou salt, aquest cop Vol de Dracs de 2.400 Km. necessitarem dels mateixos dies que el del 2003, crec, crec, no sé quan serà, perquè tot i ser una aventura que no necessitarà d'una inversió important, pel fet que fa un any que estic reunint component a component, el primer Drac ja està acabat, i part del segon, em falten frens i prou, però ara s'han de donar les circumstàncies per a poder portar a terme aquest Vol.

Ho escric i dubto, pel fet que veig difícil la participació als USA d'aquest any 2015, pel fet que el nivell de preparació dels Mundials ens està comportant d'una inversió cada cop més important, com més bé ens va millor ho volem fer, i per aconseguir-ho fer millor invertim més, i més, i més, logístiques de més qualitat, que requereixen de més temps, d'estades més llargues als llocs de destí, per tant costos més alts, com més lluny anem més equipaments necessitem, pel fet de ser climes de comportaments molt diferents dels de casa, fet que requereix de traslladar més volum cada cop, a Fort William va quedar clar, no podem deixar ni un detall obert, ni un de pendent, hi haurem de tornar, i si no hi ha malalties estacionals importanst millorarem la primera participació, però per fer-ho tornarem a necessitar de millors prestacions, dels genets, del Dracs, de la June, de la qualitat de les estades d'abans, i de després de la cursa. 

Ser uns petits aficionats exigeix un petit peatge, dubto perquè podria haver-hi un canvi important dins de la ruta prevista, molt important, que de ser obriria la porta d'entrada a aquesta aventura de 100 vegades les 24 hores, tindria molt de sentit, també no fer canvis, i deixar-nos portar, a totes totes que el Mirador del Drac té ben dirigida la seva visió de l'horitzó que volem assolir, la dels  possibles horitzons.

Determinant l'arribada de la Nau Insígnia, hem invertit des del 2013 moltes hores i recursos en la seva construcció, ahir mateix sonaven les dues de la matinada cercant informació de les rutes de navegació, llegia ruta principal de la Nau Insígnia des d'on sortiran cada un de tots els Vols dels Dracs amb el seu genets, i la seva Reina, la ruta principal inconformisme i llibertat, OMG, OMG, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

El segon cafè ja ha caigut, també cau la nit, arriba la llum, la June ha marxat fa estona amb la Reina, ja fins el vespre, queda el genet al Mirador, avui dia de descans de Vols, una jornada de reflexió important, determinant no ho sé, però crec que puc afirmar que sí, sí, sí podria ser determinant, oh yeaaaaaaah!

Navegarem

Navegarem pel Mediterrani.

MTB, MTB, MTB

Sentinels

És el què tinc al cap, oh yeaaaaaaah!

Del passat, del present, del futur de poder ser, i tot just estic iniciant la recerca, bé tot just, perquè tot és un breu instant, i per recordar la Nau Insígnia ha de quedar totalment aturada per mirar de no generar confusió.

Ara però mana Finale, OMG, a on és impossible no tindre present cada instant, i no amb una seqüència cronològica, si no d'imatges que no van necessàriament lligades entre elles, i a on en venir-me al cap penso, que bé no tenir la capacitat de passar pàgina, millor dit, que bé que el meu dia a dia no rodi passant pàgina de tot ara sí ara també, que bé, que bé, que bé. 

Té també certs inconvenients, com ho són el fet que les circumstàncies que no voldria recordar també hi són presents encara que aquestes per com tinc enfocada aquesta gran aventura, fora de les importants que no decidim nosaltres, les que depenen d'entrar-hi via les nostres decisions, són realment una excepció, i per tant una gota ja no a l'oceà si no a un got d'aigua, no hi té cap mena de protagonisme, i per tant aturar la Nau entre que naveguem lentament, i que ens aturem ara sí ara també, sempre respectant el destí establert, ni ens fa quedar enrere, no ens espera ningú a destí, ni ens priva pels motius esmentats de poder gaudir ara sí ara també d'instants tant dolços com els de Finale, ja no 2014, que també, si no 2009, 2012, 2013, omg, omg, omg. 

Des del Mirador del Drac mirant darrera meu, gaudint de l'arribada de la Nau Insígnia, de la primera arribada al Mirador, a on tot anava lligat a sensacions d'haver gaudit de la companyia d'aquest reduït grup de bikers Single Speed. Perquè la primera sortida a mar obert de la Nau va ser al 2013, tot i que nosaltres no ho vèiem, tot i que nosaltres de cop vàrem mirar darrera i el casc d'aquesta, de laNau, la seva ombra ens va fer girar i veurens a sota d'aquest, i no amb la sensació de que ens passaria per sobre, si no amb la sensació de ser sota la seva protecció, mtb, mtb, mtb. 

Dos Vols de Drac, tres caps de Drac

Les darreres 10 hores interessants, per les pensades a dalt del meu Drac. Quan sumes tants Vols i tots tan emocionants, les explosions de concepte les he d'anotar, totes i  cada una d'elles, i tant que sí, i tant que sí.

No són pensades independents en cap cas, el Destructor sí que és Independent, les meves pensades van totes sempre lligades entre elles, no per temes necessàriament, sí per concepte.

Ahir a la nit pel bon temps, pel fet de no fer fred, per una jornada intensa, del cap més que del cos, aquest darrer encara s'està recuperant del pas per Céllecs, ahir mentre pedalava tenia el gluti esquerra sentit, avui després de pedalar no mentre, el dret. Una temperatura rondant sempre per sobre dels 10ºC, que va fer que les ganes de ser a dalt de la Vicious finalitzessin per prudència, pel fet que era a tocar de la mitja nit, i encara volia fer un darrer tram, el pensar que avui la jornada de cada dia finalitzaria fins ben entrada la nit, i hauria de sortir de matinada, em va imposar no fer el darrer tram, perseguia dos Dracs, van ser dos caps, no dos Dracs, omg, omg, omg.

Cap coincidència entre les vuit del vespre i les dotze del vespre, aquestes darreres tocaven des del campanar de SV tot just entrava a casa, mtb, mtb, mtb. 

Un cop a casa, què puc dir, sensacional. També encuriosit per veure com caminaria la matinada d'avui, pel fet que avui havia de ser més d'hora encara a casa, i per aquest motiu l'arrancada ha sigut un xic abans. No passa res perquè la temperatura aquest cop sempre a 8ºC, un xic menys a segons quins llocs sí, però molt propera sempre a aquest bon número. M'agrada el 8, crec que podria ser el meu número de tenir un número preferit.

La matinada d'avui, ahir vaig escoltar els dos quarts de dues de la matinada al campanar de SV, i he sentit tocar les cinc un altre cop, aquest darrer ja per fer els dos primers cafès del dia mitja hora després, sonaven les 6 al campanar de Sant Vicenç quan ja era lluny de casa, i del poble, i les he sentit per un vent que dirigit dolçament pel campanar em volia acaronar amb la companyia de les seves suaus campanades.

Cinc minuts després ja passava per la riera de Llavaneres, set hores després de la darrera passada, OMG. Avui els Tintorers, anant, la riera baixant entre dones caminant, i dones pedalant, cap home, a les sis del matí, i a les set del matí aquests dos grup m'han deixat aturat. 

Sensacional, literalment sensacional, que bé, que bé, que bé.

A diferència d'ahir al meu pas pel Passeig dels Anglesos avui hi havia més trànsit caminant, no recordo si en bike també, ahir el pas va ser solitari a les onze tocades de la nit.

Avui he pujat pel pas més proper al Remei, també per Milans, però pel segon pas, entre Milans i el restaurant del Castell de l'Oliver, creia que pujaria menys, o que, de com el recordava, exigent, ara seria més lleuger de fer, en cap cas, en cap cas. És una pujada que a part de la pujada amb els Trinxes del darrer mes, feia anys que no feia, tants que encara anava amb geared. O sigui des del 2010 que no gaudeixo de passar-hi entre Vols de Drac, per això us en poso la imatge, perquè l'arribada dels cavallers des d'aquest cantó és nova per a mi, i pel Blog.

La passada pel forn, obligada, la passada per la porta de l'església, encantadora, la tornada a casa  entre presidents, sí, sí, entre presidents.

Equipat d'hivern al primer tram, i tornant des de dalt del Tintorer ja de rigorós hivern, ahir d'hivern sempre, eines totes, ahir també, aigua, una quart de litre avui, mig litre ahir, menjar, llaminadures de fruites naturals destructores de Murs, quin plaer tenir-les, degustar-les al paladar entre Vols d'ahir i d'avui, Cateye i Powerled, sempre aquest darrer a mitja potència els dos dies baixant Tintorer i riera de LLavaneres.

Avui ja no hi ha un altre Vol amb la Vicious, Vol sí, però de la Nau Insígnia, test important, molt, diria més, estratègic, certament, certament, la `pedra, el pas pel lloc que us esmentava ahir aquesta nit explosiona, Bec, Phil, primer test seriós de la Nau Insígnia, després d'aquest les dues Naus Insígnia es posen definitvament en marxa.

Des de  Mirador del Drac, esperant per fer el manteniment dels dos Dracs, tensió de cadenes, pastilles dels darrera de la Vicious, les tasques a fer, dies de més, de molt, d'intens Single Speed.

Anem a dinar?

Prudents, pel fred, emocionats, per les dues Naus Insígnia

És el tram a on som, no gastarem ni un recurs ni físic ni material amb aquest temps, omg, omg, omg.

Vull dir que seguim un fil conductor impecable a on els Vols de Drac estan funcionant d'allò més bé, hem de frenar en sec, tot i ser una contradicció, per respectar que ens estem fins ara protegint de recaure en el cas de la Betty i de caure en el meu cas dins d'un refredat que vindrà, però que de poder vull enrederir.

Aquest és el pla, aturada, febrer és interessant si es presenta com a interessant, i si no, març ens espera.

Si les temperatures ens respecten, tornarem a enlairar els nostres Dracs, i tant que sí, i tant que sí, però ara la sensació no és de voler, poder, sí, voler, no. 

Vols de Drac, OMG, que bé que sona, mtb, mtb, mtb, esperant la fi de la jornada per valorar cada dia a cada tram de la jornada quina temperatura fa, de millorar decidirem de sortir i si no, precaució a casa, per a poder presentar continuitat a dalt dels nostres Dracs. 

Els blocs de granit es mouen pel nostre pas, els Destructors de Murs, atents, no és la seva tasca esclafar, però sí la seva principal característica de donar-se la necessitat, fins ara des del descobriment de la seva presència no ha calgut, que bé, que bé, les corones de blocs de granit giren engranades a la Nau Insígnia, sí, sí, fa dues setmanes que el meu Drac les va posar en marxa, puntualment és veritat, caldrà aturar-les per poder decidir la seva arrancada definitva, de ser, de ser, aleshores dos dels quatre fars començaran a emetre llum, i al mateix temps els Miradors, dos dels tres, veuran com els seus Dracs volen directes a les dues Naus Insígnies construides des del Mirador del Drac de Sant Vicenç. 

Dues Naus, específiques, una per Europa, i la segona específica per Austràlia. 

La segona la d'Austràlia va carregada dels millors Destructors de Murs, dels millors blocs de granit, porta les millors corones que envolten els cavallers de la llum més intensa, de les Fades de la foscor, una d'elles la Fada que té el cor robat del Destructor Independent, sense ell, sense ell, aquest és l'únic que no marxarà a Canberra, la resta, són els nostres millors representants, com sempre des de casa, els nostres millors atributs pels australians, tenim un diamant màgic per a ells, el nostre millor diamant, sense cap mena de dubte.

La primera Nau, amb un nombre menor de Destructors de Murs, amb un nombre menor de blocs de granit, amb dues corones de menors dimensions que la segona Nau, a on cavallers i Fades esperen el seu moment d'explosionar llum i foscor, i, i el Destructor Independent decidit a protegir les ales del meu Drac, sense ell, sense elles no hi ha Vols, i sense aquests no hi haurà aventura entre oceans. 

De ser, de ser, clar que yes, des del Mirador del Drac, dies de la consolidació de les Naus Insígnia.

Emocionat, emocionat, per com de bé sona la música, i com a excepció repetiré, omg, omg, omg.

Els motius

Sobre els canvis de la portada del Blog, vull dir la imatge de The Great Escape MTB. Durant el temps que el Blog té de vida, tres són les portades protagonistes d'aquest.

La primera imatge la de l'etapa més nombrosa pel què fa a contribuïdors del Blog, crec recordar que catorze, la segona etapa en la mateixa línia d'ara del Blog en nombre de contribuïdors, i  la tercera, a on passats els anys, OMG, anys, si bé el nombre de contribuïdors es manté, és veritat,  l'origen però de cada un d'ells ha canviat substancialment.

Ara Irlanda, disculpeu si no anomeno quina, per a mi, per ser conseqüent, hi ha una Irlanda, o dues,  independent, independents, dels irlandesos i prou, també Anglaterra amb en Javi, sí, sí, amb en Javi, i tant que sí, Austràlia, amb la Bec, Catalunya amb en Miki, South Carolina amb en Xavi, i nosaltres dos amb tots els paisos del planeta, formem aquesta carta de The Great Escape MTB.

La primera imatge, de la primera etapa del Blog evocava l'esperit del Blog de les persones que la representaven, com ara, era una etapa de MTB, sense fronteres a aquest a on érem un grup d'irreductibles bikers, no gals, i a on a diferència d'aquests darrers no teníem por que el cel ens caigués a sobre, en cap cas, en cap cas. Va ser una gran etapa, i la imatge en qüestió miraré de cercar-la, i d'incorporar-la a aquesta intervenció, tot i que no és important. La segona etapa, és Finale, Finale, Finale, i la imatge així o reflexava, una sola persona en aquesta ocasió, la Betty, ella sola, sí, sí.

Va ser un canvi pel Blog, un gran canvi, que va venir quan havia de venir, pel fet que de la marxa del foro mtb, per la prohibició d'expressar-nos en la nostra llengua, va provocar la marxa de lagranevasio del foro, no perquè m'expresses en català, ho feia voluntàriament en castellà, si no per la imposició de no poder fer-ho en català.  

Aquesta marxa va portar la migració de disset  bikers, primer a un tram,  primer tram BTT, després en menor quantia a The Great Escape MTB, i un cop a aquest nou entorn, després de la tempesta, la tranquil·litat per a tots, per a tots certament, certament.

Van ser aquests dies de moltes aventures de MTB. i tant que sí, i tant que sí, envoltats de tempestes, intenses, sí, molt, i a on en ser a dins d'aquestes, ara després d'anys s'ha transformat en la que ha de ser la nova Nau Insígnia, motor d'Irlanda, a Kilfinane, SSWC2011, de França, a Floressas, SSEC2012, d'Italia a  Finale, al mundial 24 Hores SOLO de la WEMBO 2012, també a Massa, SSIT2013, i a Finale fa uns mesos, 24 Hores SOLO 2013, també  mesos abans a Sant Gregori amb la SSWC2013, i tant que sí, i tant que sí, pilar principal aquesta, de la Nau Insígnia, motor del Vol definitiu dels genets de Drac,  també de Cogne i tant que sí, a la SSWC2013, i finalment del Vol d'Austràlia, Mundial 24 Hores SOLO a la WEMBO 2013, i que com a Irlanda, ni el primer ni el darrer, perquè tots són abans de l'arribada de la Nau Insígnia, i per tant són tots portes del què està per venir, certament, certament.

Avui des de SV.

Del Nord del Vell Continent escoltava fa pocs dies, en veu de la Betty,  que si ens volem veure abans,  fem, i crec que satisfarem aquesta proposta amb escreix, portem mesos treballant per abraçar-vos a tots els bikers Single Speed del planeta, amb més estimació encara que a la SSEC 2013, molta més de poder ser, i us ho puc ben assegurar, podrà ser,  podem, i tant que podem,  i ho farem, perquè us enyorem a tots i cada un de vosaltres.

Des de la SSWC 2011 a la SSWC 2013, hem cercat l'oportunitat de poder donar-nos, donar-vos el què tenim dins nostre, com ho és compartir amb tots vosaltres el frisar del vent entre els genets i els Dracs del Baix Montseny, de compartir l'essència dels colors de les nostres fagedes en remoure les seves fulles caigudes amb el pas del Vol dels nostres Dracs, i a on únicament un pensament des de la SSEC del 2013 tenim posat entre la mirada del meu Drac i el seu genet, en Bob, una mirada intensa, brillant, plena de llum, a on ser entre bikers Single Speed té la seva raó de ser, ho escric i penso en Cogne, OMG, OMG, OMG.

Una darrera explosió de dimensions interplanetàries ha fet acte de presència, el Vol a Austràlia ha obert la porta del món a aquest Drac negre, a aquest genet blanc, d'ulls foscos els dos, a aquest espai de creadors entre entorns de conqueridors que ens ha portat a construir la que ha de ser la Nau Insígnia, la que ha de permetre portar a terme el nostre somni, i per tant ha de ser pilar de l'arribada de tots els bikers Single Speed del planeta a aquest país diminut en dimensions, enorme en capacitat de compartir.

Quan la música sona bé, fem.

La tercera imatge la d'ara, a on La Bec i la Betty en són les protagonistes,  és la porta d'entrada a aquest nou tram, la de l'arribada,  de ser, de la Nau Insígnia a The Great Escape MTB també. Nau que aplegarà a tots i cada un dels Dracs, i evidentment a tots i cada un dels seus genets, i  a tots i cada un dels bikers Single Speed del planeta, OMG, OMG, OMG, de ser, de ser.

Genet de Drac, Bec. 

Clar que yes.

Genet de Drac, Betty. 

Ara mentre remem decididament, tot roda pausadament, entre la presència constant de les Fades de la nit, entre els cavallers de llum, veient sempre els espais tancats on reposen els Destructors de Murs, al costat, des del Mirador del Drac les ventades de les ales del meu Drac, mentre em mira, mentre sense fer-ho, em repta, m'indica que som a les portes de l'arribada de la Nau Insígnia.

Jo no en dubto, però escric, de ser, de ser, OMG, OMG, OMG.

Són les sis tocades, plou, anem a veure què em diu el meu Drac, mtb, mtb, mtb.

Oh Yeaaaaaaaah.

Destinació avui, els Vols de Drac

Per les converses continuades sobre tot plegat.

Som a una visió de tot l'horitzó, sobre una filera d'aspectes d'aquests, de detalls que veiem sense distàncies, sense ser propers, que salten del Mirador al Far, del Far al Mirador.

Casa Bec&Phil.

Pel fet dels punts a on som, Far i Mirador, totes les converses són en la línia del tram a on hem decidit fer els Vols de Drac, sense velocitat quan parlem de fer per fer, i amb hiper desplaçament quan parlem de seguir el fil previst.

Cada dia el Mirador del Drac té piles més grosses, sota terra, i cada dia l'amplada d'aquest creix, l'alçada ara però no té raó de ser. Si és visible es feble, avui per avui, pel fet que de funcionar tan bé com fins ara,  ja tindrà temps de créixer en alçada, ara millor que sigui l'amplada la que consolidi per després de ser, no hagi que pensar en res més que en enfilar-se directes a poder gaudir des del Mirador més alt dels Vols de Drac. Per això l'emoció mirant de consolidar Miradors, i com a Austràlia del Mirador i del Far. No és important el proper tram de les antípodes. Sí el fet què  aquesta aportació és portadora de serenitat, això cerca, això cerca,  clar que yes. 

En temps real, no metafòric, ahir, conversa Austràlia, i els USA, avui conversa República d'Irlanda, Escòcia, i un altre cop conversa Austràlia, els llocs, aquests marquen detalladament els trams per on ha de navegar la nova nau insígnia, OMG, OMG, OMG. 

Avui des de primera hora dirigeix l'atenció dels ulls del meu Drac des del Mirador, dirigeix la República d'Irlanda, certament, certament, i el dia d'avui volarem tota la jornada sobre aquest pensament, objectiu Kilfinane, aquest lloc pesa molt, més encara. 

L'estada del 2011 marca segur la tornada, cal deixar reposar el pensament, sí, però toca programar Vol a la República d'Irlanda, el Drac se´l mira, el destí,  els genets tot seguit marquen el Vol. 

El vent bufa favorable, molt, passar sense ser-hi, té punts molt  atractius si tens temps, i no per no ser visibles, si no pel fet que el vent que ens impulsa és de baixa intensitat per a d'altres vaixells, lògic perquè entre d'altres coses ells no naveguen a vela. Ja ningú navega a vela, els vapors, van deixar enrere les rutes comercial transoceàniques a vela, cert, també ho és que la decisió és personal, i que darrerament els combinats, les impulsions combinades hi són. Més ho és que nosaltres no fem rutes comercials, fem Vols de Drac.

Retorn dels genets.

Nosaltres no volem amb res més que, o bé sense vent, els nostres Dracs poden fer-ho, o amb vent, a on les ales dels nostres Dracs encara volen més enllà. Hi ha dies per a tot, certament, vides per a tot, certament, i cada genet, de ser-ho,de voler ser-ho decideix quin vol que sigui el seu tram, després el vent ens porta a on ens porta. A casa, ens aturarà, vull dir podrem no arribar per falta de vent, per errar la direcció a destí, però en cap cas canviarem el cercar arribar a destí sense haver-ho consensuat.

Som a dies de posar en marxa  la nau insígnia, i  que hem de dirigir els propers anys, o això esperem, tot, i dic tot quedarà relacionat que no condicionat,  a aquesta, perquè les seves dimensions són infinites, pel fet que de ser,  ens sobreviurà, OMG, OMG, OMG, pel fet que l'hem construït perquè tingui una longevitat superior a la nostra, després els vents decidiran a on la volen portar, si més o menys lluny, no ho sé, no ho sé, no és important.

Aquesta nau insígnia, de ser,  carregarà Dracs, genets i tot el què podem portar,  i ens enfilarà a aquest Mirador en moviment, des d'on podem observar sense haver d'estar quiets. 

Arribada de la nau insígnia.

I sempre podem ancorar a platges amigues, per gaudir mentre  estudiem trams vells, trams nous,  trams, sí, propers sempre a  les rutes marcades com a segures, desconegudes, però amigues.

Les rutes venen marcades totes pels Fars, sense Fars, no obrirem rutes, no per res, sí perquè és per on volem fer els propers Vols de Drac, sí perquè la nau insígnia sense ser gran, sí que serà de dimensions suficients com per no acostar-nos a zones de risc a on poder quedar aturats sense voler-ho. La feina d'ancorar, no és tal quan el què cerques obertament és ancorar, no és el nostre cas, en cap cas. Aturar ens agradi o no ens aturarem tots, de mentre no ho fem, lluny de fer nosaltres tram perquè sigui abans aquest quedar aturats sense voler fer-ho, ja no definitiu, no el decidim nosaltres aquest aturar definitiu, sí el d'evitar, de mirar d'evitar aturades puntuals, no per cap motiu concret si no perquè podria  implicar una aturada no desitjada,  la fi de les rutes entre Fars.

Far a Auatràlia.

Concentrar-nos únicament en seguir les rutes properes que ens porten entre els Fars, únic objectiu de la nau insígnia, supervisar acuradament amb els Dracs la visió de cada tram, un somni portat a la realitat, un cop entre terres de Fars, compartir Vols de Drac,  i converses,  i més converses portadores de les millors sensacions,  l'única tasca a seguir, l'única via a explorar. 

Mecanismes de precisió de la nau insígnia.

Garantir el funcionament ara sí ara també de la nau insígnia, poder enlairar els Dracs, poder divisar els Fars, i mantenir aquests en funcionament mentre compartim els Vols de Drac propers a l'eix del Mirador, la ruta entre les rutes.

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac.

Una pila entre totes marca el to de tot plegat, com ho és  un inici de matí serè, un horitzó serè, i de ser, una arribada de la nit de to serè, mtb, mtb, mtb.