Quan penses a on podries ser

No sé massa bé què vol dir, però el què sí sé és que la imaginació vola per si mateixa, com el Destructor Independent.

Quants cops com avui no hi penso, després però tot retorna a la normalitat, o no, o no, perquè podria ser una realitat, podria, la diferència entre podria i que sigui aquesta és la curiosat, que no necessàriament ha de deixar de ser-ho.

Avui per mirar d'avançar dins d'aquest univers del Single Speed, mentre feia el canvi de cadena el 20 ha aprofitat per fer sortir el 23, com?

La sortida bé, sense fred, tu diràs a 17ºC a la riera de Llavaneres a tres quarts de tres, però per a mi l'aire era fred, i això no em deixava obrir la jaqueta Xenon AS i poder refredar la tèrmica de màniga curta de Pearl Izumi, portava calçat d'estiu les Giro Privateer amb les punteres Mavic, els guant Hirzl, protector de cara i coll, i gorra Spok. Curiós aire fred i temperatures altes. He passat menys calor que ahir sí, però per una sortida més exigent escalant el Drac amb el 20 sense presses la sensació era de calor.

Una jornada sense incidències, sense coincidències, amb manxa, sense eines, sense menjar, beure, un quart del bidó de 500 ml. amb llums sense funcionar, avui el mar ha baixat la seva intensitat, i era un xic més amiga. 

Pot ser interessant aportar que aquestes jornades de migdia de bike, abans de sortir menjo un iogurt descremat, boníssim però, omg. És que si no olorant les cuines de les cases per on passo m'agafa un desfici de gana terrible :-(

La bike amb la cadena nova ha millorat molt, pel soroll, pel soroll, frens, rodes, manillar, potència, bieles, i pedals, demanen un proper canvi, veurem, veurem. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, força dies, ara després del Drac dens d'avui pel pinyó de 20 dents, la sensació és pràctica, molt, miraré que no ho sigui massa, molt però no en excés.

Content pel què us exposava, avui ja tinc una motivació més, de les grans, millor dit petites, tres dents  més petita, ara ja puc anar a dormir, costarà, per l'emoció d'avui d'estrenar cadena i aquest pinyó de  20 dents :-) 

MTB, MTB, MTB. 

Deixant reposar les primeres setmanes d'aquest any 2015

De fet no sé perquè ho dic, sí perquè em ve al cap aquest títol. Hem de fer el primer pas per obrir les portes de la Nau Insígnia, un cop entri al Mirador, el Mirador serà ja part de la Nau, com els Dracs, per sempre, per sempre, i per aquest motiu el dia a dia siguent, resta aturat pel què fa a les parets interiors  del Mirador, segueixen regularment els Vols, sí, cada dia, segueix metòdicament el dia a dia, sí, però ara i des de fa unes setmanes aturats esperant, deixant reposar el moment, OMG, OMG, OMG.

Avui equipat d'hivern, podria haver sortit com ahir, però a l'hora de fer el cafè cap al migdia he sortit i he tingut la sensació que feia més fred del que després he tingut rodant amb la Vicious. 

Botes Lake MX14, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Echappée, tèrmica Endura de màniga llarga, jaqueta Fusion AS, guants Alp-X de Gore de canell llarg, protector de cara i coll, i gorra Spok. La veritat és que he anat prou bé, sí, però a 13ºC a la riera de Llavaneres a les tres tocades no és fred, però no he pogut durant tota la sortida obrir la jaqueta, tenia calor però el vent era per a mi molt fred.

Avui he fet un vell corriol, sí, des de mig camí de la Creu de Canet venint d'Arenys de Munt, fins el pont que creua l'autopista proper al Canet-Rock. Hi ha hagut un instant després de la imatge que m'he aturat uns segons, per les vistres, per un Sol que proposava gaudir-ne uns segons.

Molt bones sensacions avui, de les millors, rodant en pla, molt i molt bé, i escalant diria que no he notat que ho fes, és una bona sensació, molt bona sensació.

Ara descansant, la Reina avui ha deixat el Vol per a una millor ocasió, un hivern dur per a ella, té un mur com el de la imatge que la frena puntualment, però per això estem a l'hivern, una estació que permet aquestes llicències, i tant, i tant :-)

Sense menjar, beure, un quart del bidó de 500 ml. sense manxa, sense eines, sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, amb un mar més enfadat cada dia, avui just que no em deixa xop, veurem demà, veurem demà, de fet fa uns dies anant a Premià per la platja una senyora va quedar a mig metre de nosaltres xopa, però xopa de dalt a baix, avui m'anava just a mi, no per coincidir o no, si no perquè quedava a uns metres del meu pas, però cada dia ha anat a més. 

La bike ha passat per un bany lleuger a SV, perquè toca canvi de cadena, avui el darrer dia de la cadena actual. no sé si entraré a tema pneumàtics, crec que encara no, ni tampoc encara discs i ferodes, crec.

Des del Mirador del Drac a on amb dies com avui sortir en bike és un plaer, que bé avui rodant de tornada des de Canet amb aquest Sol sense boirina, fins i tot podria dir que el cos em funciona millor entre la calidesa del Sol i el vent generant fredor de manera constant, molt i molt bé. 

Després un bon dinar, ràpid sí per tornar al ritme del dia a dia. El meu Drac descansant, impecable, esperant la revisió, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Dia 6, recordar

Anem a per la sisena jornada de MTB de la Reina, oh yeaaaaah!

Costa, costa, per un dia a dia que sempre vol volar. 

Avui Vol del migdia, a on el fred sota un Sol tapat per una boirina densa deia que havíem de passar fred, aquesta vegada però en primer terme perquè era una fredor que partia d'una temperatura alta, i en segon terme perquè hem sigut prudents pel què fa a equipaments d'hivern, per defecte vull dir, és a dir, ens hem equipat més de cos i menys de peus i mans, de forma que hem sortit equipats amb tèrmiques de Merino Endura de màniga curta i amb les jaquetes Xenon AS tots dos, calçats d'estiu amb punteres Mavic, mitjons SSIT i Inverse HM Tr@il, culots Mavic Gennaio, i Echappée, guants Hirzl, i recanvi per més fred a la bossa del darrera de la Xenon, protector de cara i coll, i gorres Spok. El resultat, fredor durant els primers deu minuts després no recordo res del fred, fora d'un gris present durant tota l'aventura, mtb, mtb, mtb. 

Les bikes molt i molt bé, les dues, les meves rodes, OMG, però seguim dins del tram, veurem, veurem, cadena, discs, i ferodes, en fase terminal, la resta molt bé, sí les rodes em portaran a un tram curiós, però hi aniré, no passa res, o sí, o sí, tot serà ser-hi per decidir, o és que ja he deicidit?

Portem una línia interessant de Vols, la Reina en concret força interessant, que pot ser-ho més, no molt més, no en sabem més, per tant un salt millor sí, sí, segur, quan veiem quin és, ara el què estem fent és el que podem fer, un altre no sé quin seria. Això sí dins d'aquest tram adormir-se no hi va agafat de la mà, intrigat per veure si aquest nou any comportarà continuitat :-)

El primer i penúltim test ens ho dirà, omg, omg, omg.

Sense eines, sense beure, amb aigua, sense incidències, sense coincidències, amb llums sense utilizar-los, amb manxa, a 14°C amb sensació de 10°C a la riera de Llavaneres a les tres tocades, amb un mar que no està tranquil, en cap cas, en cap cas. 

Des del Mirador del Drac, esperant a demà, venen pluges, mal temps, de ser ens hi ficarem, i tant, i tant, de poder, de poder, vull dir de veure que ens cal, si no ens ho mirarem des de les finestres del Mirador, i tant, i tant.

MTB, MTB, MTB.

Terres molles, Dracs, Destructors de Murs, corones de granit, sí, sí, corones, cavallers de la llum, Falgueres Màgiques, un genet, un Destructor Independent, i una Reina, OMG, tots i cada un lligats per passió a la Nau Insígnia, que cada dia que passa és més propera. Ho sé, quasi la veig amb tota la seva capacitat a punt, quin tram, quin tram, quin tram. 

Descans dels Dracs

Tota una jornada d'aturada, dilluns, a quarts de set del matí, la casa es mou des de quarts de cinc, no som forners, sí picapedrers, OMG. 

A aquestes hores entre zones fosques esperant únicament l'arribada de la llum, els entorns del genet són els propis de la nostra disciplina, podem picar pedres, i pedres, i pedres sense temor a ser escoltats perquè no hi ha ningú proper, sí a on han de ser, els altres picapedrers, i aquest fet serà crec determinant pel Mirador del Drac.

Els Fars, els Fars :-)

Les fronteres són obertes pels Dracs, els Vols ara ja sempre fora de les nostres fronteres indiquen, ens porten a compartir dels nostres descobriments a la foscor de la nit després de picar, picar, i picar, a adonar-nos de la bona pensada que vaig tenir amb el Roc, omg, omg, omg, decidir fer els Vols lluny dels nostres entorns va ser la porta d'entrada a terra de creadors, i aquest fet que no va agafat de la mà d'altres genets ni d'aquí ni de fora,  té implícitament la millor proposta per a nosaltres. Sí, els Vols pel Món són solitaris, sí, com a casa, sí, però mancats de missatges subliminals, i de ser-hi per una ignorància nostra dels llenguatges no parlats ja no de fora de les nostres fronteres, en primer terme dins de les nostres, no els entenem ni de propers a casa, ni de fora, no els sentim, no els veiem, que bé, que bé, que bé, un cop acceptes que a SV no hi ha foscor que no sigui per gaudir-ne entre tots fins l'arribada de la claror, aleshores sí que gaudirem plenament de l'arribada de la Nau Insígnia, de ser, de ser.

Hi ha més fets que ajuden, les propostes de fer que tenim a sobre de la taula del Mirador, UK, Itàlia, USA, NZ, Scotland, fa que els Vols tinguin la seva consolidació, un sol Vol serà local, el mateix que el del 2003, no va poder ser al 2013, deu anys després del primer, però serà, diferent, perquè la Reina proposa consolidar el meu projecte, i de ser, que serà no repetirem ruta, ni disciplina, sí modalitat, en cap cas, en cap cas, o sí, o sí, però crec que haurem madurat, crec, i tindrem un nou salt, aquest cop Vol de Dracs de 2.400 Km. necessitarem dels mateixos dies que el del 2003, crec, crec, no sé quan serà, perquè tot i ser una aventura que no necessitarà d'una inversió important, pel fet que fa un any que estic reunint component a component, el primer Drac ja està acabat, i part del segon, em falten frens i prou, però ara s'han de donar les circumstàncies per a poder portar a terme aquest Vol.

Ho escric i dubto, pel fet que veig difícil la participació als USA d'aquest any 2015, pel fet que el nivell de preparació dels Mundials ens està comportant d'una inversió cada cop més important, com més bé ens va millor ho volem fer, i per aconseguir-ho fer millor invertim més, i més, i més, logístiques de més qualitat, que requereixen de més temps, d'estades més llargues als llocs de destí, per tant costos més alts, com més lluny anem més equipaments necessitem, pel fet de ser climes de comportaments molt diferents dels de casa, fet que requereix de traslladar més volum cada cop, a Fort William va quedar clar, no podem deixar ni un detall obert, ni un de pendent, hi haurem de tornar, i si no hi ha malalties estacionals importanst millorarem la primera participació, però per fer-ho tornarem a necessitar de millors prestacions, dels genets, del Dracs, de la June, de la qualitat de les estades d'abans, i de després de la cursa. 

Ser uns petits aficionats exigeix un petit peatge, dubto perquè podria haver-hi un canvi important dins de la ruta prevista, molt important, que de ser obriria la porta d'entrada a aquesta aventura de 100 vegades les 24 hores, tindria molt de sentit, també no fer canvis, i deixar-nos portar, a totes totes que el Mirador del Drac té ben dirigida la seva visió de l'horitzó que volem assolir, la dels  possibles horitzons.

Determinant l'arribada de la Nau Insígnia, hem invertit des del 2013 moltes hores i recursos en la seva construcció, ahir mateix sonaven les dues de la matinada cercant informació de les rutes de navegació, llegia ruta principal de la Nau Insígnia des d'on sortiran cada un de tots els Vols dels Dracs amb el seu genets, i la seva Reina, la ruta principal inconformisme i llibertat, OMG, OMG, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

El segon cafè ja ha caigut, també cau la nit, arriba la llum, la June ha marxat fa estona amb la Reina, ja fins el vespre, queda el genet al Mirador, avui dia de descans de Vols, una jornada de reflexió important, determinant no ho sé, però crec que puc afirmar que sí, sí, sí podria ser determinant, oh yeaaaaaaah!

SV

MTB, MTB, MTB.

Oh yeaaaaaah!

Per demà

Un pronòstic favorable a poder inciar amb normalitat els Vols d'aquesta setmana, que bé, que bé.

La Vicious ara amb la correcció de pressió a l'alça del pneumàtic Canis ja no presenta problemes remarcables, dic remarcables perquè discs i ferodes han de caure a curt termini, cadena també, la resta es queda resumit amb un sol mot o dos, plural, sí, rodes i pneumàtics, de fet moriran al mateix temps, o no, i aquestes rodes indestructibles seguiran després de caure les gomes actuals. La resta de components de la bike com les rodes no accepten una substitució de bon grat, seient, he fet el canvi i passats uns dies he tornat a l'original, tija el mateix, potència i manillar he fet tantes variacions als darrers anys que ara ni idea per on passaria una millor proposta que la que utilitzo, ni idea, de fet des que porto la potència actual i el manillar de titani a 12º de retrocés i 700 mm. d'amplada no he fet cap més canvi, fora de les allargades de la potència, avui a 120 mm. +6º, no a 90 i -6º, com era la tradició a casa des que anem en 29", de fet la Reina encara hi va. Bieles, plat, i pinyó, bé quan ets a les antípodes i t'agrada, t'hi quedes, doncs això, increible, sense aquest conjunt la bike no proposaria el què transmet, personalitat lligada a la proposta de quadre i forquilla, la cinta de manillar de pell, OMG, el portabidó King Cage, la versió amb la bossa incorporada a sota té un mot, fenomenal, però per la seva menor secció no pot portar els bidons de 750 ml. sí sense problemes els de 500 ml. frens, jo diria que darrerament la bike frena menys, un cop es produeixi el canvi de discs, veurem, però avui per avui bé, pedals, de reputació fràgils, però a data d'avui bé, la bossa a sobre del TT, bé diria que aquesta és la darrera millora i la més funcional en temps, aquesta i la funda anti-granades de mà pel mòbil, gràcies Bec, ja no porto la teva, però com molt bé ens vas dir, feu test amb aquesta que és la meva vella i si us va bé demaneu la nova evolució millorada respecte a aquesta, doncs això, doncs això, un deu, però un deu, OMG. Direcció també bé, un clàssic entre els clàssics, i tant, i tant. Però al cap hi tinc el pneumàtic 2.4 TR, omg, omg, omg, hauré d'esperar però perquè he de definir millor la llista de recanvis no sigui que els 2.4 TR quedin per a una altra ocasió, per cada penumàtic TR com aquest tinc quatre jocs de ferodes Shimano, o tres discs Shimano CL, he de fer punta al llapis pel què fa a properes compres, el pressupost és elevat, sí, però també molt ajustat a unes necessitats marcades pel consum, pel desgats tant d'equipaments, no paren de caure esmicolats, com de recanvis, necessitan ara sí ara també més i millors propostes, com en menor grau de components, llums del darrera, i bateries Sigma que són prioritat per posar un exemple quan tingui la llista ben definida. 

MTB, MTB, MTB.

Ara per ara però tot quiet, són les vuit del vespre i plou, una pluja lleugera, moment ideal des del Mirador per gaudir d'un bon cafè, oh yeaaaaah!

De fet estic satisfet perquè aquesta intervenció ja parla únicament de components i recanvis, vol dir que estem a un segon tram, ja no d'equipaments dels genets, i que ara els hi toca el torn als Dracs, són bones notícies, molt bones notícies.

Crec que demà fent cas del pronòstic el Vol serà de migdia, per evitar el fred de la nit, tot i que 8ºC no és en cap cas de ser una realitat un obstacle preocupant, però podent rodar al migdia crec que m'ho faré fàcil, no per res, sí per tenir un propòsit ara per demà, i si a les cinc del matí obro els ulls i salto automàticament del llit aquesta ja serà una altra aventura que podria comportar un inici de setmana a doble Vol, per què no?

El vespre

Aquest té avui un to de diversió, la Reina pot fer avui, podria fer avui un primer test de bike, veurem, veurem.

També ajudaria poder fer aquest Vol per gestionar el sensacional dinar d'avui, d'aquest migdia a SC.

OMG, OMG, OMG.

Avui al migdia a SC crec recordar que la temperatura era de 16ºC, el mot és increible. 

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Un bon dinar, una bona celebració, la millor companyia, i en darrer terme, un bon cafè, oh yeaaaaaah!

Equipats

No més, sí millors.

Els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a la Reina ara la talla és la correcta.

Els manegots per a mi, bé d'allargada, però la goma de fixació superior gran, s'haurà d'ajustar.

La tèrmica de Merino Endura de màniga curta un 10. 

Aquests crec que van siguent els darrers equipaments per aquesta primavera-estiu, veurem, veurem.

MTB, MTB, MTB. 

Intuint el migdia

Sí, sí, si serà de Vol, de descans, de fet deixar passar el Vol d'abans del trenc d'alba té això de tres sessions possibles en queden ara dues.

No ho valoro, constatació, em limito a això. 

Fem un cafè?

Gestionant el retorn del llum del darrera Cateye :-) millor dit el canvi per un que funcioni. 

MTB, MTB, MTB. 

Equipaments, nous equipaments

Dins de la millora d'aquests, dins d'aquest tram a on mirar que cada detall ajudi a afrontar en millors condicions els propers trams SOLO aquests darrers dies amb una seqüència metòdica han anat arribant tots, fins aquest matí que han arribat els darrers.

Tèrmiques, ja les tenim totes, amb i sense mànigues.

Guants, d'entrada de funcionar els Hirzl els tindrem solucionats, avui han arribat els segons guants de cursa de la Betty.

També ha arribat el nou culot de Gore per a mi, de fet ara serà un model popular a casa, n'han arribat tres les dues darreres setmanes, quan fins ara no hi podíem accedir per uns preus per a nosaltres com Assos, impossibles d'assolir rotant tant tots els equipaments. De fet per a mi d'aquests culots un i prou. 

Ha arribat un nou mallot, un Alp-X de Gore, sensacional, no per a mi tampoc, fins avui, perquè pel proper mes crec que el faré venir cap a casa, aquest cop sí per a mí, de ser ja us el presentaré si em deicideixo a fer-ne venir un.

També fa uns dies va arribar el darrer culot Pearl Izumi per a la Reina, ens falta decidir el segon mallot de cursa de cedir la posició els Freedoms, de deicidir-ho així ens falta aquest mallot, que certament avui serà una petita joia de Peal Izumi. I com jas us vaig esmentar també em va arribar la tèrmica de màniga curta de Pearl izumi i els guants Alp-X de Gore de canell llarg per a mi. 

Crec que no em deixo res, ara toca fer venir la llista de components i recanvis de bike que necessitem pels propers mesos, pocs perquè la propera cita SOLO ens cau a sobre, OMG. Aquesta llista és llarga i repetitiva, haurem de fer molta punta al llapis perquè un pressupost més ajustat que mai per una agenda aquest any molt densa fa que no ens poguem permetre desviacions encara que comportin una millora notable a el què ja tenim ara. Bé si la millora és important podríem estudiar obrir la porta a més entrades, clar, clar. 

Per sort la June no sortirà a les propers cites de MTB lluny de casa, sí però que necessitem les bosses de viatge, per això ens ajuda no haver de necessitar la VW perquè també està a punt d'entrar a procés de manteniment dens, i tot i estar pressupostat fa mal, molt. Quedarà per març perquè abans impossible, crec, crec, sempre hi poden haver sorpreses, no sé massa bé d'on però cal pensar que sí, oi que sí? vull dir el mateix que els equipaments, és a dir al març si no surt un pla imprevist ineludible, si surt la porta a fer està oberta sempre. 

Hi ha el tema que us esmento de les bosses de viatge, un tema complicat aquest, per decidir bé, i per afrontar l'import d'aquestes que en cap cas baixa dels 400€ cada bossa, pas que costa per motius diversos, el primer i més difícil perquè no depen de nosaltres que sigui la bossa, el tercer l'espai que ocupa quan no les utilitzes, tot i que es pleguin sobre si mateixes, l'allargada no te la treu ningú, i al minúscul magatzem mentre no arriba la Nau Insígnia, aquest passat any 2014 hi hem sumat el castell de la Nau Insígnia que ocupa un espai enorme, més del doble de l'anterior, que no havíem de guardar perquè ens el cedien quan el necessitàvem els Trinxes. 

Ara aquest, el nou castell ha de passar per un procés de remodelació perque ha de portar l'escut de la Nau  Insígnia, sí, sí, la Nau té escut, OMG, i el castell l'ha de mostrar. Si som a espai de Dracs, de cavallers, de Destructors de Murs, de Falgueres Màgiques, bé podem tenir un escut que ens representi pel Món, clar que yes!

MTB, MTB, MTB. 

Ara que hi penso falta una comanda, la dels guants de Gore per la Reina, els Alp-X de canell llarg, a on hi van també uns manegots de la mateixa marca per a mi, i en darrer terme la tèrmica de màniga curta de Merino també per la Betty. 

Lluna amiga

Perquè a la qüestió de com veurem la Nau a la nit, tot i ser a l'horitzó, ja està clar, si hi ha Lluna la veurem.

Avui, aquesta nit ha quedat clar, un Vol prudent, no breu a tocar de les tres hores crec recordar, a on una temperatura de 9°C a la riera de Llavaneres amb una sensació puntualment inferior ha marcat el to, tot i així la sensació les dues primeres hores bona, després la darrera un xic de fredor als peus, veurem, veurem.

Pensava allargar el Vol de la nit a tocar de la mitjanit però ha primat la prudència i així possibilitar el Vol de demà de matinada, que ara ho veig difícil, no com aquesta tarda que veia amb bons ulls sortir aquest vespre.

Equipat 100% d'hiver, tèrmica màniga llarga Pearl Izumi,  jaqueta Alp-X GT AS, guants Alp-X de canell llarg també de Gore, doble protector de cara-coll, i gorret Assos a la primera hora, després un protector, i gorra Spok, culot Echappée de Mavic, mitjons Inverse HM Tr@il, botes Lake MX140.

Sense incidències, sense coincidències, sensa menjar, beure, poc però he begut, amb llums sempre, els Cateye-Sigma Powerled, sense eines, amb manxa.  

L'equipament bé, diferent, pel fet que mentre rodava he arribat a la conclusió que la jaqueta Alp-X GT AS, tot i ser Active Shell no podrà sortir com una més de les jaquetes, pel fet què que per les seves característiques sortir escursa notablement les seves propietats d'impermeabilitat. Si l'ús és com ahir, bé únicament degrado aquestes propietats de protegir-me de la pluja, i no aporta res, perquè la jaqueta té com a principal funció aquesta impermeabilitat en condicions extremes, no té com a funció abrigar, ni ser una joia de la no condensació, que no condensa, no diré el contrari, però una jaqueta de gama mitja gestiona igual o millor fins i tot, la condensació, això sí l'Alp-X és Waterproof, una altra particularitat és que tot i ser AS, és que en rodar la jaqueta fa un soroll de la flexió-fricció constant del material. El dia que la pluja sigui la protagonista ja parlarem del comportament d'aquesta jaqueta, crec :-) ho dic perquè poden passar dies, tot i que diumenge el pronòstic és de pluja.

Els nous guants Alp-X de canell llarg de Gore, bé, van bé, de la sortida d'ahir em fan mal les mans, i tant, ho provoca el fet de ser ara un xic rígids, ja passarà, els he comparat amb els seus germans vells, d'ús, no de temps, i els darrers semblen dues talles més grans. Per mirar que l'ajustador del canell no deixi de fer la seva feina he decidit ajustar un posició un xic oberta perquè la jaqueta la part del canell hi entri bé tot i ajustat, per evitat la maniobra ara sí ara també d'obri i tancar l'ajustador, llamado popularmente Velcro :-)

Ahir quin Vol sota un cel estrellat, també sota una Lluna força brillant, he de pensar que amb la seva llum intensa contestava la meva pregunta de divisar la Nau de nit des del cel amb el meu Drac, i va quedar clar, la veurem, la veurem.

Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Calidesa propera

Entre Falgueres Màgiques, omg, omg, omg.

La Nau Insígnia defineix el perquè de tot plegat, de fet el dia a dia ve marcat per ella, i de quina manera, OMG. Podria dir també, que ella ve marcada pel nostre dia a dia, sí, i seguidament he de recordar què fa la segona Corona de Granit buida d'essència, perquè la Nau aterra sobre les dues Corones de Granit, després ja sempre navegarà sobre d'elles, amb elles. El Destructor Independent em seguia metre a metre avui, pel pas del Destructors he vist la seva ombra protegir el meu pas, OMG. 

No anàvem a per un Montalt, en cap cas, sí que és veritat que la qüestió de la segona Corona de Granit surt reiteradament, sí, però també ho és que no anàvem a per un Montalt, però les obres a la pista de l'hípica han provocat que si volíem evitar de caminar el Vol de tornada després dels Tintorers es dirigís de pet a la part més densa del Montalt. 

I per tant el bany de Poció Màgica ha sigut sensacional, i tant, i tant, ara però no sé perquè encara ho tinc tot més present, les preguntes, perquè les respostes venen vestides totes de silenci, ple de calidesa, sí, però silenci, OMG.

L'anada, un clàssic, Drac dins del Drac, tornant el tema ja ha agafat un to diferent, perquè anant les màquines estaven aturades i m'han deixat passar, la tornada després de fer els dos Tintorers requeria de molta conversa, i la decisió ha sigut enfilar per la cara més fosca del Montalt, això sí, a un ritme prudent, i pensant-la per decidir un nou Drac, per si definitivament queda descartada l'anada per l'hípica, no ho sé, no ho sé, aquest Drac per bondadós, ens ha donat moltes satisfaccions arreu del Món, un canvi però si no el decidim nosaltres podria ser acceptat de bon grat, veurem, veurem.

Per aquest motiu avui hem decidit cercar d'altres alterantives, i hi són, sí, però decisiu veure què passa aquesta nit, està bé però que en ser un altre cop a casa el pensament rodava de cara a organitzar-me a partir de les vuit del vespre per repetir Vol, no recorregut, no, però sí Vol, oh yeaaaah! I no és important si hi haurà Vol, sí que el pensament navegui en aquesta direcció, per les bones sensacions que porten agafades de la mà aquestes pensades. 

Sense eines, sense menjar, amb aigua, sense beure, sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, cercant com us comentava un Drac alternatiu, de poder ser, de poder ser, i de ser necessari, que encara no ho sé. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Avui han anat arribant comandes d'equipaments, els guants Alp-X de Gore 2.0 SO de canell llarg pel genet, i la primera tèrmica d'un grup de quatre que estan en camí d'un total de sis que vindran, aquesta Pearl Izumi de màniga curta sintètica ja ha rodat avui, estava a punt de sortir quan ha arribat al Mirador del Drac, sortia amb la de màniga curta de Merino d'Endura, i he fet automàticament el canvi, fent conjunt avui amb la jaqueta Intermediate d'Assos, a 17ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les dues del migdia, la resta de l'equipament, guants Hirzl, un segon joc de recanvi a una de les tres bosses de l'Assos, protector de cara i coll, gorra Spok, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer amb puntera Mavic, i la sensació la primera mitja hora era de certa calor, després com que no he baixat fins al Passeig dels Anglesos, hauria pogut passar fred resseguint la riera de Llavaneres, però enfilant cap al Montalt per la cara més d'esquena al sol l'equipament ha funcionat molt bé, que bé, que bé, que bé. D'haver-hi un segon Vol avui els guants Alp-X nous tindran la seva primera experiència a dalt d'un Drac, els he deixat separats dels Alp-X que ho fan des de fa mesos, no vull que deixi de ser sorpresa, oi que no? De  ser el Vol, l'equipament de gala serà, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga, segurament la jaqueta la Furion Cross AS, crec, crec, dubto si fer sortir la GT AS, l'Alp-X pel fet de ser AS, protector de coll i cara doble, i gorret Assos, darrera no podré portar recanvi de guants, ni la gorra Spok si la seleccionada és la Fusion, sí si és l'Alp-X. 

MTB, MTB, MTB. 

Cau el Sol, cauen els cavallers, i cauen els cavallers :-)

Dic això i la imatge és la de Llançà, a la sortida dels Trinxes, la nit abans, la de la tornada a SV, OMG, OMG, OMG. 

Fredor distant

Com sona, com sona, què fa que les matinades d'aquest incici d'hivern siguin distants per el genet, i les del darrer fossin properes? 

No ho sé, no ho sé, és coincident que ho escric i es desperta una sensació adormida des de fa uns dies, la dels Vols de matinada, millor dit les d'abans del trenc d'alba.

No vol dir que automàticament tinguem Vols de Drac dins del Drac, en cap cas, però és un indici del què està per venir, això sí que ho puc esmentar amb certa seguretat. 

Podria ser que aquests no es reiniciessin fins que no entengui perquè hi ha dues corones de granit i no una, vull dir si a una de les dues els cavallers hi resten ara sempre, què o qui hi havia a la segona corona de granit, per què els cavellers estan tan però tan tranquils, sí que recordo que la corona de granit dels cavellers desprenia aventura, la segona corona de granit desprenia emoció, la de la propera arribada de la Nau Insíginia, ara també, també notes l'arribada inminent de la Nau, sí però la percepció és diferent, molt diferent, millor no ho sé, diferent. 

Ho tinc clar, crec, cada vegada que la intensitat de la qüestió que fa referència a la segona corona sigui important he de tornar al Montalt, a cercar la Poció Màgica de les Falgueres Màgiques, i així sempre mentre les Falgueres siguin Màgiques pel genet. 

Des del Mirador del Drac, ahir un dia d'expansió dels Vols Transcontinentals, també del Vell Continent, de fet aquests darrers no seran nombrosos, caldria definir però per a mi a on comença la franja del nombrós, cert, cert, no és important, de ser, ja aniran caient al Blog, i per tant podrem compartir cada un dels Vols dels Dracs, ara que hi penso, ja no, ja no, els Dracs ja són a destí, com sona, com sona, per tant aquest any ara per ara compartirem tots els Vols al Blog, però no els compartirem tots amb els nostres Dracs. Una nova proposta, la de Dracs a destí, OMG.

Tot i així, vull dir tot i que tindrem Vols de Drac sense els nostres Dracs, els Dracs que ens esperen a destí seran germans dels nostres, fins i tot puc dir els germans grans, perquè poc a poc però sense aturades, a cada Far serà així, de poder, els Dracs sempre que no siguin Vols Freedoms, és a dir també de la Nau Insígnia però únicament perseguint part del mandat d'aquesta, a on ser-hi ja serà en si l'objectiu, com a Verona, com a Cogne, a aquests de poder ser seran Vols de Drac, sí, però amb els Dracs a destí en origen, mtb, mtb, mtb. Però escric germans grans pel fet que són Dracs nascuts dins de les profunditats del HM, o no, o no, però sí, però sí, omg, omg, omg.

M'adono de quantes iniciatives roden de costat, sé, no per una certesa única, sí per uns fets cronològics en veure els centenars, per ser prudent, d'intervencions a The Great Escape MTB, que hi falten cent vegades el volum d'aportacions fetes, sí, sí, al Blog hi cauen una centeava part de cada una de les voltes que s'estan fent, i no per no voler compartir, si no per dos motius entre molts, un perquè no m'adono que podria aportar-les, sí, però em frena el fet de no saber com fer-ho, per no transgredir, que no dic ara que no ho faci, transgredir,  però diguem que amb les aportacions fetes l'objectiu cerca compartir, compartir, i compartir, no transgredir. 

Sí ja ho sé incomoda la transparència de les aportacions, no hi ha racons foscos, el dia a dia a fora del Mirador és ple de cantonades sense llum, a on el cartell de sentit de direcció indica en aquesta direcció a on el buit és el proper tram, entenc que les persones que comparteixen aquest espai cada dia viuen en aquest tram que defineixo comú, no ho afirmo, únicament ho intueixo, el Blog però no és aquest tram, i en cap cas tampoc n'és aliè, per això ho puc mirar d'exposar, però aquest espai té una voluntat inequívoca, una manera clara d'exposar-se, senzilla, planera, com ho és que la visió des del Drac, volant amb el genet, no a l'inrevés, sense Drac no hi ha Vol, mirant a l'horitzó i gaudint de la visió de la Nau Insígnia, no té obstacles al mig, quan sembla que hi podrien ser, l'història del Blog, i d'altres espais a on hem aterrat, ha reaccionat sempre mantenint aquesta transparència, no vull definir, el Blog és transparent, no, seria agoserat definir transparent, que ho fem així no vol dir aconseguir 100% que sigui així, segur que no, però si la intenció és aquesta i ho aconseguim en un percentatge important aquest aspecte és el què fa pivotar aquest espai. El segon motiu per el que no cauen totes les voltes fetes de pensades de MTB és perquè tot i que la roda no roda ràpida, la d'aquestes pensades, però siguent lenta no para de rodar, o aquesta és la manera en que ho visc jo, i per tant tot siguent pausat té un to de rodar coincident amb aquest, però dubto si realment és així, OMG, i crec que tinc motiu de dubtar pel fet que miro enrere i les aventures són tantes, aquesta és la meva sensació, que mirant les aportacions al Blog en trobo moltes a faltar, no sé quines, és veritat, però moltes. 

Ja no et dic res si parlem de materials, vull dir equipaments, components, no tant bikes, és veritat, des de que som a espai Single Speed, hem derivat molt a components molts específics, a conceptes molt a l'espera de components molt concrets que han o be de venir, o bé de millorar per poder venir a casa, i quadres de bike, hi ha tres o quatre noms, sempre repetitius, a on al final tots comencen per S o per V, i per tant ja estem bé a on som. Equipaments, OMG, no acabaríem mai, certament, certament, i crec que sense ser exposats obertament, sí que crec vaig exposant prudentment les noves arribades.

MTB, MTB, MTB. 

Lentament la primavera és va acostant a casa, ho escric hi penso, i més claror, i més claror, i seguidament la segona corona de granit em ve al cap :-), de repetir-se aquest pensament el Montalt tornarà a ser el protagonista, i els seus tres nous corriols també, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, dies de MTB, de Single Speed, que és el mateix, oh yeaaaah!

Quin dia som?

Sí que sé quin dia som, sí, però de fet quasi que aquestes Festes de Nadal he perdut una mica l'horitzó, bàsicament per la manca absoluta d'estar pensant en les preocupacions, pel fet que deia l'àvia en pau descansi, qui fa tot el què pot no està obligat a més. Jo ara passats els anys tinc molt present part del llegat dels meus, pel fet de tenir un dia a dia molt intens, però agafat sempre de la mà del temps, de disposar d'aquest. Dic part perquè sincerament cercar dins dels records més informació, més ajuda, com podrien ser consells, opinions, se'm fa impossible, pesa massa que no hi siguin, OMG.

Concentrar-se a fer bé les petites coses, sigui quin sigui el resultat, mirar de fer bé petits projectes, minúsculs als ulls del Món més visible, més exposat, quasi que catalogats a la llista d'insignificants per un dia a dia ple de magnificiències fa que el recorregut sigui apassionant, molt, solitari també molts cops, i tant, i tant, un tret brilla més que els altres com ho és el fet de ser genial, un recorregut farcit de petites genialitats per les sorpreses que em venen quan la concentració està tota dedicada a un sol tema, mai és del tot així però sí significativament més decantada a un sol aspecte a tractar, de fet aquesta característica la de concentrar-me en un sol aspecte, és el què em caracteritza. 

Ahir mateix, i abans d'ahir, diferents franges de temps van anar parcialitzant cada instant, abans un instant era breu, ara un instant pot ocupar hores, dies, mesos, i tant, i tant. De fet intuieixo que era així, perquè jo no recordo el tram viscut fins avui com una constant seqüència d'instants, sempre la càmera lenta de fets vertiginosos per l'entorn instants abans que el Món s'ensorri ha sigut una manera de fer que m'ha permès ajudar, ja no sé si molt, no és important, i que m'ha donat l'oportunitat de poder aportar cabaços de bones sensacions, també intenses, sí, cert, certament, res està programat, res va obertament improvisat, crec que dic obertament pel fet de no ser capaç de veure-la, el dia a dia és tan ordenadament imprevist, que el mot improvisat que quasi que no sé a on s'ha de situar dins del meu dia a dia, aquest fet és en el meu cas molt emocionant, també tranquil, molt tranquil. 

Dos dies resultat de mesos de cercar, a on aquest matí pensava en el dia que vaig obrir el post Ibis Mojo Carbon, OMG, quina pensada, obrir-me al Món a través d'una petita finestra, molt petita, minúscula diria jo avui, en aquell moment em semblava un forat negre, i tant, i tant, i en certa manera ho va ser, perquè ho consumia tot, però el gruix del què va significar va ser literalment sensacional, perquè va ser motor d'emotives iniciatives, de romàntiques propostes per a mi, la imatge amb la Reina, en Xavi i jo a la Cerdanya a les prèvies a la ruta de desprès del dinar al restaurant argentí, quina proposta, quina aventura, OMG.

La llista seria llarga, molt llarga, sí, sí, perquè una bike em va portar a resseguir el Mediterrani, i no en una ocasió si no, en tres ocasions en menys de dos mesos, a mi i a una filera llarga de bikers, renoi, renoi, renoi. I aquell espai no va ser el protagonista, va ser el medi, ho sé avui pel fet que la llista de Vols dins del Vell Continent no ha parat, de fet ja havia començat fa molts anys abans, sí, amb les anades al Roc, anades i anades al Roc, a la Toscana durant anys, omg, omg, omg, i l'aventura entre totes les aventures com és creuar els Pirineus de Llançà a Hondarribia sense aturades, tampoc amb presses, aquesta no és una aventura per córrer, en cap cas, però avui breument recordava el període Ibis, breu sí, en el què una cosa tan petita, una bike va comportar moments genials, és veritat que si ho ordeno cronològicament avui, va ser una gota al mig d'una pluja intensa, és veritat, sense anar més lluny la Vicious ens ha portat més temps, per funcionalitat bàsicament, i més lluny, molt més lluny, pel fet de disposar de temps amb ella, la Ibis pobreta és que va durar res abans no va començar a esmicolar-se. Aquest fet va ser determinant per des-fer en certa manera el tram, i inevitablement obrir-ne un altre, i tant, i tant. 

Sí, després de l'etapa Ibis hi ha hagut instants brillants, oh yeaaaaaah!

Mirar de fer bé petites coses avui per avui  em transporta a trams a on els dies no m'adono que passen, OMG. Petites coses que em comporten les millors satisfaccions, amb diferència, amb diferència. 

Una bona proposta amb en Xavi, desprès del Mundial de Fort William de la Reina, quins instants, OMG, OMG, OMG. 

I tot seguit em ve la cap l'aventura de Llança amb els Trinxes, les hores abans, la nit abans, la tornada a SV, clar que yes! el mar, el mar. 

MTB, MTB, MTB. 

Això, dit i fet

Venen cap a casa un segon joc de guants, aquest cop pel genet, uns Alp-X de Gore llargs com els de la Reina, pel fet de com estan de deteriorats de la fixació de canells i del material exterior dels dits dels que porto ara. 

Com amb la Reina ja que hi som, també ve una tèrmica, aquest cop sintètica no de Merino, de màniga curta de Pearl Izumi. 

És a dir avui venen, guants Alp-X 2.0 SO per la Reina i pel genet, i tèrmiques de màniga curta, una de Merino per la Reina, i una de sintètica pel genet, la darrera Pearl Izumi, i la primera Endura germana de la que porta ara de màniga llarga. Dos jocs de guants per hivern, i dues tèrmiques de màniga curta per hivern-primavera i estiu depenent de les jaquetes i mallots que combinem.

Per cert ahir una fredor únicament a un sol peu, no fred, fredor i prou, vull dir les botes estan a mig camí de salvar-se, veurem, veurem.

Des del Mirador del Drac, ara a esperar a l'arribada dels equipaments, que venen de diferents llocs, Bike24, Wiggle, Bike Discount, Evans Cycles i Action Sports. Cada vegada la llista de botigues a on comprem és més llarga, de fet no sé si perquè cada vegada necessitem més i millors equipaments o perquè senzillament diversifiquem cada cop més, pel fet de tenir cada botiga diferents propostes. De fet no he pogut demanar tot el què necessitava per exemple a Wiggle, tampoc he pogut comprar res a Chain, no tenen Gore Bike Wear, ni tampoc Pearl Izumi, a Wiggle no he pogut fer una compra de tot perquè faltaven talles i models, a Evans el mateix, a Action Sports i a Bike Discount tampoc tenien tot el què necessitava, però en conjunt sí que entre tots he aconseguit, culots, mallots, tèrmiques de màniga curta i sense mànigues, guants, curiós impossible que una botiga tingués del mateix model de guants que volem, els de noi i els de noia en la talla que necessitem, de fet això encareix els equipaments perquè hem de pagar més ports, sí, però és que l'estalvi del conjunt supera els cinc-cents euros, i per tant l'import dels ports que paguem de més passa a ser un detall menor perquè aquests ronden en total els divuit euros, un import significatiu, podem fer un bon dinar a La Fonda de SC, és veritat, però respecte a la compra del grup d'equipaments d'aquest desembre-gener vers a les bones propostes d'equipaments de cada botiga val la pena comprar a totes i cada una d'elles.

Moltes ganes de veure el mallot Pearl Izumi de la Reina que hem seleccionat per a Califòrnia, de ser, i per tant no el presentaré fins passat octubre del 2015, perquè una sorpresa és una sorpresa, vull dir la novetat ho serà de fer-se realitat el Vol a Califòrnia, no abans. Avui he mirat quin ha de ser el segon mallot, o el primer, depenent de quin sigui el què correrà a Itàlia, de ser, o a Califòrnia, repetir no repetirà, retirar definitivament el Freedom no és una decisió simple, de ser, que podria ser que seguís, però avui per avui si disposem de la Nau Insígnia no anirem de Freedoms, sí, si la Nau es demora. 

Cau la nit, marxen els cavallers, OMG. 

MTB, MTB, MTB

Igual sí que aquest 2015 haurem de modificar el Drac. 

Dit i fet

Els guants Alp-X per la Reina en una talla més ja venen cap a casa, excepcionalment vindrà també una tèrmica més de màniga curta, dic excepció perquè serà de Merino, tot i deixar aquest tram natural pel què fa a tèrmiques.

Avui repassant les necessitats d'equipaments de primavera-estiu per a la propera temporada, veig que amb les darreres arribades tindrem bona part d'aquestes ben solucionades. Dubto sobre un concepte de mallots d'hivern-primavera de darrera generació, però crec que les Xenon AS amb diferents tèrmiques seran les protagonistes d'aquest 2015.

Estic impressionat per les diferents propostes d'equipaments d'aquests 2013-2014 que han anat venint, i que estan ara mateix fent camí cap a casa, a on disposem cada dia de millors propostes de productes, millor proposta de servei per part de les botigues de la red, i en darrer lloc uns preus que tot i ser per a mi molt elevats són molt inferiors als què estic acostumat, mare meva. 

Mai havíem pogut disposar d'equipaments tan tècnics, tampoc mai havíem pogut comprar tan tranquils, sense haver de pensar en res més que decidir què necessitem, i res més. I en cas de no haver decidit bé res es fa complicat, podem desfer els tractes i no passa res. De fet encara no he començat pel què fa a poder gaudir de les millors propostes, segur, passaran els dies i en sabrem cada cop més, segur, segur.

He fet venir també per a mi, manegots de Gore per la propera tardor, i per les properes nits d'estiu, veurem, un joc i prou talla L, si va bé, aniré a per un segon joc.

Ara he de perseguir components, no masses, sí una llista prou important, i desprès he de decidir les bosses de viatge, sempre he demorat aquest punt, ara crec que caldrà definir i decidir, oh yeaaaaaah!

Des del Mirador del Drac, veient com passen les hores. 

Podria ser que part del Drac deixi de ser-ho?

MTB, MTB, MTB. 

Coccinella

Tot va començar aquí, OMG, gràcies pare, gràcies, una Septem, una Septem. 

Ara el tram és el què és, certament, ple d'imperfeccions, sí, però entre aquestes hi ha tantes, tantes oportunitats de fer tantes però tantes coses bones, per compartir, que no tenen quan hi penses forma finita. 

Lentament, sense preSSes un recorregut desconegut va pas a pas deixant-se veure, no puc definir metres, sí centímetres, la forma dels primers, dels metres sí que sé que serà, o millor dit que té oportunitat de ser, i és tan interessant, tan brillant el fet únicament el d'intuir durant uns breus instants l'oportunitat de poder participar-hi, OMG.

Ho escric hi penso, de fet d'inquietar-me seria més el fet de fer quelcom que em deixi sense l'oportunitat de poder participar d'aquests metres que no pas de res més. És evident que sempre hi ha preocupacions, i tant, i tant, també que aquestes, unes són conegudes, d'elles hi ha part a on hi podem fer, i a d'altres hi ha part que no sabrem què fer, la resta que no veiem ni que hi són, ni que vindran no ens han de fer perdre l'horitzó de metres, OMG.

Les converses a casa avui, no puc dir massa bé res d'elles, en cap cas, sobre una de capdal la del mot planer, referit a exposar de manera prudent però planera que estic ple de limitacions, aquesta no canviarà, com a molt el silenci serà de poder l'única aportació a fer, la resta de ser poSSible res canviarà, OMG.

Quina gestió ahir de la darrera llista de millores per la propera temporada de Vols de primavera, de tardor, OMG, OMG, OMG, perquè tot passa de ser, per Itàlia, per Califòrnia, i per tant cada detall  compta per a mi, tot i saber que res passarà per a mi fins d'aquí a anys, sí, sí, a anys, i per això, per aquest motiu és tan important cada detall d'aquest present. No he fet el salt a PRO, als seus culots, seguim dins de les Elite pel què fa a la Reina, i jo sí entro a escenari PRO, veurem, veurem, i en segon terme ens sumergim a territori tèrmiques sintètiques de darrera generació, tema casc, tema calçat aquest 2015 seguirà a on és, perquè ens funciona avui, per tant Mavic Fury la Reina, Giro Pivateer el genet, per tant Cratoni Terron seguirà com a número u, les ulleres serà un pas a estudiar, crec, tot i que SOLO un dia de sol amb photocromàtiques és l'ideal, i una nit gaudint sense elles està siguent el millor tram SOLO, únicament la Reina sí haurà de fer un pas Oakley transparents graduades per la nit, segur, segur, per millorar la nit, el ritme frenètic d'aquest astre entre els astres dins de la nit. Els mallots, esta clar, aquest any Pearl Izumi, dos games determinades, úniques, guardades acuradament per a l'ocasió seran les protagonistes de les dues aventures del 2015. Una ja està venint cap a casa, i la segona estic entre dues opcions que vull deixar reposar una mica més. Vull que la Reina brilli més que mai dins del Món SOLO 24 Hores, oh yeaaaaaah! Mitjons avui sembla que Itàlia liderarà el patí de la Reina, per un descobriment sorprenent després de la SSIT de Verona d'aquest any, omg. Guants Hirzl lidera de funcionar a les primeres calors de la primavera el panorama, falta veure si dins de l'extrema calor funcionen, no utilitzem palmells que no siguin nets, sense gruix de cap mena, tampoc guants amb tancament ajustable, i els Hirzl tenen aquests dos detalls que no ens agraden, però el què tenen tapa aquests dos defectes avui, veurem, veurem. Per aquest motiu ahir vaig fer la segona comanda d'aquests de manera que Reina i genet ja tenen coberta aquesta posició. 

He definit culots, Pearl Izumi Elite i PRO, he definit mallots Elite de la Reina, jo aniré també Elite, i estudiaré propostes Xenon, HC, Infinity, Helium, i Alp-X, ara per ara però Elite, he definit mitjons de la Reina sense detallar, jo seguiré amb Pearl Izumi, he exposat el calçat, Giro i Mavic, al calaix proper Pearl Izumi, he definit, cascs, Cratoni, ulleres, Limar i Oakley, tèrmiques, sense i amb màniga curta sintètiques, totes de Gore. Les jaquetes de cursa de ser Xenon de Gore, i de ser tot haurem de portar sempre tota la proposta d'aquestes que tenim, que d'aquí a octubre quedarà definit a una SOLA proposta, i tant, i tant. 

Està prou bé per ser dia un de l'u, clar que yes!

Des del Mirador del Drac, esperant, exposant de mentre les passes fetes pel què fa referència  equipaments de primavera i estiu 2015. 

Tinc un projecte interessant, que de poder ser us exposaré un cop ja dins d'ell, crec, crec. Vull dir crec que tinc un projecte, és que la carretera m'aterroritza i quan escenifico una aventura relacionada amb ella quedo petrificat, però de ser, de ser, ja us en parlaré, de moment una xocolata desfeta aquest matí ha confirmat la calidesa de la jornada, com? :-)

MTB, MTB, MTB.

Vaig a fer per reunir a les tres Reines Campiones del Món SOLO 24 Hores de la categoria Single Speed, sota del mateix sostre del Mirador del Drac, oh yeaaaah!, oh yeaaaaah!, oh yeaaaaaah! dues ja les tinc confirmades, em falta una Reina, ella encara no ho sap, que bé, que bé, que bé, no sap que preparo un Festival a SV de Reines WC 24H SOLO SS :-)