Neolític

Ahir el meu Drac no va fer un Drac, avui sí però aquesta intervenció va del Vol d'ahir, no d'avui.

Calor al Sol, fredor a les zones sense ell, millor dit ell sempre hi és durant els migdies el què passa és que hi ha zones a on la seva escalfor costa que m'arribi. 

De totes maneres jo anava molt ben equipat per quan la caiguda del Sol fos un fet, i això encara va fer que gaudís més de la sortida.

He de fer-ne menció, he de fer-ho, com va l'Inbred, el conjunt, OMG. També ajuda a aquest magnífic comportament el muntatge, el conjunt, també el meu millor to, i en darrer terme i molt aquesta temperatura rondant els 22-23°C que fa que i no ho puc justificar, que el meu rendiment a dalt de la bike jo en tingui la sensació de rodar de forma sensacional, no és rellevant que sigui objectiu o no, sí que aquesta percepció em fa gaudir com feia mesos que no gaudia. 

Una sortida ahir divertida, exigent també, el què menys, constant en les pendents tant de pujada com de baixada, per arribar a casa amb un oh yeaaaaaah! i un gran somriure :-))

Visita pausada a un espai de somni, de fa ja 6.000 anys, OMG.

Hi érem, hi tornarem a ser, he d'esperar que nosaltres no, o sí si ha de ser a fi de bé.

Els frens tornen a presentar un comportament rar, darrera frena massa, davant no frena. 

Ara no aniré en la línia fora de canviar els ferodes davanters a ajustar aquestes velles joies. La bike nova, la candidata marca ara les prioritats del Mirador, normal, si és l'Inbred ja quedarà aturada com la bike campiona de Finale, i si no és li tocarà seguir remant fins que una nova bike entri a casa.

Costa posar fil a l'agulla, tot pesa, segurament menys del què realment és, però ho visc de manera singular, normal perquè parlant de fer fora de casa sempre és plural, participem, fer a casa sempre és així singular, no fa falta dir res més.

Ara, ahir, avui no hem mogut fitxa, el dia a dia, les percepcions d'aquest marca sense oposició real el tram a fer, com i quan, fins i tot puc afirmar, el com no, i el quan no, més que la primera afirmació. Es tracte de valorar si aquesta decisió ve envoltada del to de l'ara no toca, i de ser aquest darrer està prou clar, millor no fer res, sempre en aquests termes millor a casa invertint el meu temps participant a The Great Escape MTB des del costat del Mirador del Drac.

Equipat de tardor com ahir, sense menjar, quasi sense beure del bidó de 500 ml. sense incidències, ni coincidències, amb eines, amb càmera, amb llums sense funcionar, amb el mar lluny de la meva ruta fora de la visió a l'horitzó rodant pel Montalt.

Ara ja fins demà, a on proposaré la crònica d'avui, del Vol d'avui i a on en fer-la ja comentaré si he tingut Vol, que jo espero que sí, i també si m'he decidit per fer venir la bike nova, o si no quina pensada tinc.

MTB, MTB, MTB. 

Calidesa propera

Entre Falgueres Màgiques, omg, omg, omg.

La Nau Insígnia defineix el perquè de tot plegat, de fet el dia a dia ve marcat per ella, i de quina manera, OMG. Podria dir també, que ella ve marcada pel nostre dia a dia, sí, i seguidament he de recordar què fa la segona Corona de Granit buida d'essència, perquè la Nau aterra sobre les dues Corones de Granit, després ja sempre navegarà sobre d'elles, amb elles. El Destructor Independent em seguia metre a metre avui, pel pas del Destructors he vist la seva ombra protegir el meu pas, OMG. 

No anàvem a per un Montalt, en cap cas, sí que és veritat que la qüestió de la segona Corona de Granit surt reiteradament, sí, però també ho és que no anàvem a per un Montalt, però les obres a la pista de l'hípica han provocat que si volíem evitar de caminar el Vol de tornada després dels Tintorers es dirigís de pet a la part més densa del Montalt. 

I per tant el bany de Poció Màgica ha sigut sensacional, i tant, i tant, ara però no sé perquè encara ho tinc tot més present, les preguntes, perquè les respostes venen vestides totes de silenci, ple de calidesa, sí, però silenci, OMG.

L'anada, un clàssic, Drac dins del Drac, tornant el tema ja ha agafat un to diferent, perquè anant les màquines estaven aturades i m'han deixat passar, la tornada després de fer els dos Tintorers requeria de molta conversa, i la decisió ha sigut enfilar per la cara més fosca del Montalt, això sí, a un ritme prudent, i pensant-la per decidir un nou Drac, per si definitivament queda descartada l'anada per l'hípica, no ho sé, no ho sé, aquest Drac per bondadós, ens ha donat moltes satisfaccions arreu del Món, un canvi però si no el decidim nosaltres podria ser acceptat de bon grat, veurem, veurem.

Per aquest motiu avui hem decidit cercar d'altres alterantives, i hi són, sí, però decisiu veure què passa aquesta nit, està bé però que en ser un altre cop a casa el pensament rodava de cara a organitzar-me a partir de les vuit del vespre per repetir Vol, no recorregut, no, però sí Vol, oh yeaaaah! I no és important si hi haurà Vol, sí que el pensament navegui en aquesta direcció, per les bones sensacions que porten agafades de la mà aquestes pensades. 

Sense eines, sense menjar, amb aigua, sense beure, sense coincidències, sense incidències, amb llums sense funcionar, cercant com us comentava un Drac alternatiu, de poder ser, de poder ser, i de ser necessari, que encara no ho sé. 

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed.

Avui han anat arribant comandes d'equipaments, els guants Alp-X de Gore 2.0 SO de canell llarg pel genet, i la primera tèrmica d'un grup de quatre que estan en camí d'un total de sis que vindran, aquesta Pearl Izumi de màniga curta sintètica ja ha rodat avui, estava a punt de sortir quan ha arribat al Mirador del Drac, sortia amb la de màniga curta de Merino d'Endura, i he fet automàticament el canvi, fent conjunt avui amb la jaqueta Intermediate d'Assos, a 17ºC a la riera de Llavaneres a tocar de les dues del migdia, la resta de l'equipament, guants Hirzl, un segon joc de recanvi a una de les tres bosses de l'Assos, protector de cara i coll, gorra Spok, culot Mavic Echappée, mitjons Endura d'hivern, calçat Giro Privateer amb puntera Mavic, i la sensació la primera mitja hora era de certa calor, després com que no he baixat fins al Passeig dels Anglesos, hauria pogut passar fred resseguint la riera de Llavaneres, però enfilant cap al Montalt per la cara més d'esquena al sol l'equipament ha funcionat molt bé, que bé, que bé, que bé. D'haver-hi un segon Vol avui els guants Alp-X nous tindran la seva primera experiència a dalt d'un Drac, els he deixat separats dels Alp-X que ho fan des de fa mesos, no vull que deixi de ser sorpresa, oi que no? De  ser el Vol, l'equipament de gala serà, botes Lake MX140, mitjons Inverse HM Tr@il, culot Mavic Echappée, tèrmica Pearl Izumi de màniga llarga, segurament la jaqueta la Furion Cross AS, crec, crec, dubto si fer sortir la GT AS, l'Alp-X pel fet de ser AS, protector de coll i cara doble, i gorret Assos, darrera no podré portar recanvi de guants, ni la gorra Spok si la seleccionada és la Fusion, sí si és l'Alp-X. 

MTB, MTB, MTB. 

Cau el Sol, cauen els cavallers, i cauen els cavallers :-)

Dic això i la imatge és la de Llançà, a la sortida dels Trinxes, la nit abans, la de la tornada a SV, OMG, OMG, OMG.