No ho sé, no ho sé, és coincident que ho escric i es desperta una sensació adormida des de fa uns dies, la dels Vols de matinada, millor dit les d'abans del trenc d'alba.
No vol dir que automàticament tinguem Vols de Drac dins del Drac, en cap cas, però és un indici del què està per venir, això sí que ho puc esmentar amb certa seguretat.
Podria ser que aquests no es reiniciessin fins que no entengui perquè hi ha dues corones de granit i no una, vull dir si a una de les dues els cavallers hi resten ara sempre, què o qui hi havia a la segona corona de granit, per què els cavellers estan tan però tan tranquils, sí que recordo que la corona de granit dels cavellers desprenia aventura, la segona corona de granit desprenia emoció, la de la propera arribada de la Nau Insíginia, ara també, també notes l'arribada inminent de la Nau, sí però la percepció és diferent, molt diferent, millor no ho sé, diferent.
Ho tinc clar, crec, cada vegada que la intensitat de la qüestió que fa referència a la segona corona sigui important he de tornar al Montalt, a cercar la Poció Màgica de les Falgueres Màgiques, i així sempre mentre les Falgueres siguin Màgiques pel genet.
Des del Mirador del Drac, ahir un dia d'expansió dels Vols Transcontinentals, també del Vell Continent, de fet aquests darrers no seran nombrosos, caldria definir però per a mi a on comença la franja del nombrós, cert, cert, no és important, de ser, ja aniran caient al Blog, i per tant podrem compartir cada un dels Vols dels Dracs, ara que hi penso, ja no, ja no, els Dracs ja són a destí, com sona, com sona, per tant aquest any ara per ara compartirem tots els Vols al Blog, però no els compartirem tots amb els nostres Dracs. Una nova proposta, la de Dracs a destí, OMG.
Tot i així, vull dir tot i que tindrem Vols de Drac sense els nostres Dracs, els Dracs que ens esperen a destí seran germans dels nostres, fins i tot puc dir els germans grans, perquè poc a poc però sense aturades, a cada Far serà així, de poder, els Dracs sempre que no siguin Vols Freedoms, és a dir també de la Nau Insígnia però únicament perseguint part del mandat d'aquesta, a on ser-hi ja serà en si l'objectiu, com a Verona, com a Cogne, a aquests de poder ser seran Vols de Drac, sí, però amb els Dracs a destí en origen, mtb, mtb, mtb. Però escric germans grans pel fet que són Dracs nascuts dins de les profunditats del HM, o no, o no, però sí, però sí, omg, omg, omg.
M'adono de quantes iniciatives roden de costat, sé, no per una certesa única, sí per uns fets cronològics en veure els centenars, per ser prudent, d'intervencions a The Great Escape MTB, que hi falten cent vegades el volum d'aportacions fetes, sí, sí, al Blog hi cauen una centeava part de cada una de les voltes que s'estan fent, i no per no voler compartir, si no per dos motius entre molts, un perquè no m'adono que podria aportar-les, sí, però em frena el fet de no saber com fer-ho, per no transgredir, que no dic ara que no ho faci, transgredir, però diguem que amb les aportacions fetes l'objectiu cerca compartir, compartir, i compartir, no transgredir.
Sí ja ho sé incomoda la transparència de les aportacions, no hi ha racons foscos, el dia a dia a fora del Mirador és ple de cantonades sense llum, a on el cartell de sentit de direcció indica en aquesta direcció a on el buit és el proper tram, entenc que les persones que comparteixen aquest espai cada dia viuen en aquest tram que defineixo comú, no ho afirmo, únicament ho intueixo, el Blog però no és aquest tram, i en cap cas tampoc n'és aliè, per això ho puc mirar d'exposar, però aquest espai té una voluntat inequívoca, una manera clara d'exposar-se, senzilla, planera, com ho és que la visió des del Drac, volant amb el genet, no a l'inrevés, sense Drac no hi ha Vol, mirant a l'horitzó i gaudint de la visió de la Nau Insígnia, no té obstacles al mig, quan sembla que hi podrien ser, l'història del Blog, i d'altres espais a on hem aterrat, ha reaccionat sempre mantenint aquesta transparència, no vull definir, el Blog és transparent, no, seria agoserat definir transparent, que ho fem així no vol dir aconseguir 100% que sigui així, segur que no, però si la intenció és aquesta i ho aconseguim en un percentatge important aquest aspecte és el què fa pivotar aquest espai. El segon motiu per el que no cauen totes les voltes fetes de pensades de MTB és perquè tot i que la roda no roda ràpida, la d'aquestes pensades, però siguent lenta no para de rodar, o aquesta és la manera en que ho visc jo, i per tant tot siguent pausat té un to de rodar coincident amb aquest, però dubto si realment és així, OMG, i crec que tinc motiu de dubtar pel fet que miro enrere i les aventures són tantes, aquesta és la meva sensació, que mirant les aportacions al Blog en trobo moltes a faltar, no sé quines, és veritat, però moltes.
Ja no et dic res si parlem de materials, vull dir equipaments, components, no tant bikes, és veritat, des de que som a espai Single Speed, hem derivat molt a components molts específics, a conceptes molt a l'espera de components molt concrets que han o be de venir, o bé de millorar per poder venir a casa, i quadres de bike, hi ha tres o quatre noms, sempre repetitius, a on al final tots comencen per S o per V, i per tant ja estem bé a on som. Equipaments, OMG, no acabaríem mai, certament, certament, i crec que sense ser exposats obertament, sí que crec vaig exposant prudentment les noves arribades.
MTB, MTB, MTB.
Lentament la primavera és va acostant a casa, ho escric hi penso, i més claror, i més claror, i seguidament la segona corona de granit em ve al cap :-), de repetir-se aquest pensament el Montalt tornarà a ser el protagonista, i els seus tres nous corriols també, clar que yes!
Des del Mirador del Drac, dies de MTB, de Single Speed, que és el mateix, oh yeaaaah!
