Destinació avui, els Vols de Drac

Per les converses continuades sobre tot plegat.

Som a una visió de tot l'horitzó, sobre una filera d'aspectes d'aquests, de detalls que veiem sense distàncies, sense ser propers, que salten del Mirador al Far, del Far al Mirador.

Casa Bec&Phil.

Pel fet dels punts a on som, Far i Mirador, totes les converses són en la línia del tram a on hem decidit fer els Vols de Drac, sense velocitat quan parlem de fer per fer, i amb hiper desplaçament quan parlem de seguir el fil previst.

Cada dia el Mirador del Drac té piles més grosses, sota terra, i cada dia l'amplada d'aquest creix, l'alçada ara però no té raó de ser. Si és visible es feble, avui per avui, pel fet que de funcionar tan bé com fins ara,  ja tindrà temps de créixer en alçada, ara millor que sigui l'amplada la que consolidi per després de ser, no hagi que pensar en res més que en enfilar-se directes a poder gaudir des del Mirador més alt dels Vols de Drac. Per això l'emoció mirant de consolidar Miradors, i com a Austràlia del Mirador i del Far. No és important el proper tram de les antípodes. Sí el fet què  aquesta aportació és portadora de serenitat, això cerca, això cerca,  clar que yes. 

En temps real, no metafòric, ahir, conversa Austràlia, i els USA, avui conversa República d'Irlanda, Escòcia, i un altre cop conversa Austràlia, els llocs, aquests marquen detalladament els trams per on ha de navegar la nova nau insígnia, OMG, OMG, OMG. 

Avui des de primera hora dirigeix l'atenció dels ulls del meu Drac des del Mirador, dirigeix la República d'Irlanda, certament, certament, i el dia d'avui volarem tota la jornada sobre aquest pensament, objectiu Kilfinane, aquest lloc pesa molt, més encara. 

L'estada del 2011 marca segur la tornada, cal deixar reposar el pensament, sí, però toca programar Vol a la República d'Irlanda, el Drac se´l mira, el destí,  els genets tot seguit marquen el Vol. 

El vent bufa favorable, molt, passar sense ser-hi, té punts molt  atractius si tens temps, i no per no ser visibles, si no pel fet que el vent que ens impulsa és de baixa intensitat per a d'altres vaixells, lògic perquè entre d'altres coses ells no naveguen a vela. Ja ningú navega a vela, els vapors, van deixar enrere les rutes comercial transoceàniques a vela, cert, també ho és que la decisió és personal, i que darrerament els combinats, les impulsions combinades hi són. Més ho és que nosaltres no fem rutes comercials, fem Vols de Drac.

Retorn dels genets.

Nosaltres no volem amb res més que, o bé sense vent, els nostres Dracs poden fer-ho, o amb vent, a on les ales dels nostres Dracs encara volen més enllà. Hi ha dies per a tot, certament, vides per a tot, certament, i cada genet, de ser-ho,de voler ser-ho decideix quin vol que sigui el seu tram, després el vent ens porta a on ens porta. A casa, ens aturarà, vull dir podrem no arribar per falta de vent, per errar la direcció a destí, però en cap cas canviarem el cercar arribar a destí sense haver-ho consensuat.

Som a dies de posar en marxa  la nau insígnia, i  que hem de dirigir els propers anys, o això esperem, tot, i dic tot quedarà relacionat que no condicionat,  a aquesta, perquè les seves dimensions són infinites, pel fet que de ser,  ens sobreviurà, OMG, OMG, OMG, pel fet que l'hem construït perquè tingui una longevitat superior a la nostra, després els vents decidiran a on la volen portar, si més o menys lluny, no ho sé, no ho sé, no és important.

Aquesta nau insígnia, de ser,  carregarà Dracs, genets i tot el què podem portar,  i ens enfilarà a aquest Mirador en moviment, des d'on podem observar sense haver d'estar quiets. 

Arribada de la nau insígnia.

I sempre podem ancorar a platges amigues, per gaudir mentre  estudiem trams vells, trams nous,  trams, sí, propers sempre a  les rutes marcades com a segures, desconegudes, però amigues.

Les rutes venen marcades totes pels Fars, sense Fars, no obrirem rutes, no per res, sí perquè és per on volem fer els propers Vols de Drac, sí perquè la nau insígnia sense ser gran, sí que serà de dimensions suficients com per no acostar-nos a zones de risc a on poder quedar aturats sense voler-ho. La feina d'ancorar, no és tal quan el què cerques obertament és ancorar, no és el nostre cas, en cap cas. Aturar ens agradi o no ens aturarem tots, de mentre no ho fem, lluny de fer nosaltres tram perquè sigui abans aquest quedar aturats sense voler fer-ho, ja no definitiu, no el decidim nosaltres aquest aturar definitiu, sí el d'evitar, de mirar d'evitar aturades puntuals, no per cap motiu concret si no perquè podria  implicar una aturada no desitjada,  la fi de les rutes entre Fars.

Far a Auatràlia.

Concentrar-nos únicament en seguir les rutes properes que ens porten entre els Fars, únic objectiu de la nau insígnia, supervisar acuradament amb els Dracs la visió de cada tram, un somni portat a la realitat, un cop entre terres de Fars, compartir Vols de Drac,  i converses,  i més converses portadores de les millors sensacions,  l'única tasca a seguir, l'única via a explorar. 

Mecanismes de precisió de la nau insígnia.

Garantir el funcionament ara sí ara també de la nau insígnia, poder enlairar els Dracs, poder divisar els Fars, i mantenir aquests en funcionament mentre compartim els Vols de Drac propers a l'eix del Mirador, la ruta entre les rutes.

Dies de molt Single Speed des del Mirador del Drac.

Una pila entre totes marca el to de tot plegat, com ho és  un inici de matí serè, un horitzó serè, i de ser, una arribada de la nit de to serè, mtb, mtb, mtb.