Mirador de Drac a Canberra

Estem volant de Sydney a Canton, no és ja una distància llarga. Per amistat, per apreci, per poder compartir m'he passat la vida a munt i a vall, ara no és diferent, una vida feta no té canvis, té trams diferents, res més. 

Vull dir, no hem de canviar res, perquè tenim els Dracs, i fem Vols, sempre pel món, mai pel nostre país com a Freedoms. Únicament fora de les nostres fronteres del Nord.

És veritat que ja no podrem anar més lluny, nosaltres, les properes generacions sí.

Estem a dalt de l'avió, sí, estem a Austràlia, és cert, però anem volant cap a SV, la ruta, la de l'anada. El destí però no té nom, perquè un cop ets a aquest tram, el Vol no té aturades, és el Vol. 

Les vides són el què són certament, poca cosa segons amb què ho comparis, però des de fa ara nou anys, la nostra ha sigut un tram intens de molta calma, no tot certament, des del mundial d'Irlanda, les coses no han tornat al seu lloc. De fet un cop vàrem aturar la roda tot va agafar el seu més sonor sentit. 

OMG, OMG, OMG. 

Aquesta crònica estarà feta des del cel, com sona, com sona, vull dir volant entre continents. 

Hem gaudit encara més de tot, hem patit a dalt de la bike com mai, no hem caigut derrotats, sí però que hem perdut les nostres segona i quarta posició del mundial de 24 hores SOLO del 2012, aquesta caiguda des de tan a munt ha fet que el Vol encara tingui més sentit, perquè mai havíem competit amb un grup a on tots i cada un d'ells tenien un gran nivell, i a on nosaltres no hem brillat, pel fet que ells apagaven la nostra llum amb el seu talent a dalt de la bike. Ells, els nostres adversaris en cursa ho han brodat fins al darrer detall i nosaltres per tant no hem tingut cap oportunitat. Un plaer perdre en aquestes condicions. 

I podrem pensar, Catalunya no ha pujat al podi, bé, puc afirmar, escriure que sí, Catalunya ha fet un subccampionat del món a Stromlo, la Bec corria pels Freedoms. 

Hem fet un gran mundial 24 hores SOLO, hem viscut l'aventura més romàntica de Single Speed, teníem clar el què, el com, el quan, no el quant, la intensitat superant les barreres conegudes.

Ara el com vindrà sol, els pilars projectats i portats a terme a l'inrevés del què es veu, no del què és, fan que tot segueixi el seu curs. 

Coopers, Coopers, Coopers. 

Són ara les sis tocades de la tarda, estarem a Canton unes cinc hores, temps per poder refer la bateria del mòbil. 

Quantes sensacions concentrades en una sola, omoció, omg, omg, omg.

Veníem d'Itàlia, de Cogne, venim de casa de la Bec i en Phil, a on ens portarà compartir les nostres vides a partir de les fronteres del Nord és el tram de vida a on som. Creia que l'arrancada seria més cap al Nord, encara ho crec, però res és més interessant que poder gaudir del que ve per si mateix. 

Ja portem tres hores a la Xina, la Betty dorm com un troquet, jo carregant els mòbils, i mirant de publicar part d'aquesta intervenció. 

Crec que fa mesos que el Blog no estava aturat. Bé, el moment passa per sobre de tot, i de tots. 

Ja som a dalt de l'avió d'Air France, més gran, més vell, que el de l'anterior vol. 

Miràvem si vèiem carregar les nostres bikes a dalt de l'avió, i no, segur que si haguéssim cercat Dracs els hauríem vist.  Sempre tot està condicionat a què volem veure. 

Fa fred a l'avió.  Quan penses que tot ha passat sempre t'adones que tot està per passar, aleshores el sentiment és de ser  petit, molt petit. Per sort som un univers, cada genet de Drac és un planeta per si mateix, fet que implica història darrera història. No oblidar-les, les experiències viscudes, no oblidar-les, fer-ne ús ens ha portat a un gir interessant, certament, certament. 

Són dies de molt de MTB, de més Single Speed encara, de moltes aventures que tenen el seu punt d'arrancada amb un somni.

Són dos quarts de tres de la matinada, tothom dorm, jo encara no, emocionat, la paraula és, emocionat. 

Són les sis tocades del matí. Fa uns minuts que hem obert els ulls, i el primer pensament avui és per la Bec, la manera de veure-la, una dona intrèpida, pionera.  Per això ens agrada, per això hi veiem el tercer Mirador de Drac a Austràlia. Mira si el veiem que hi hem anat personalment a parlar-ne. 

Ara ja som propers a dos quarts de deu del matí, m'agrada la sensació que tinc en llegir les darreres lletres, mtb, mtb, mtb.  

Mitja hora i posarem peu a Europa. 

A minuts d'aterrar a Paris. La crònica seguirà a l'aeroport una breu estona, per seguidament fer camí agafada de la mà del Vol cap al Mirador del Drac de SV. 

Quan ja ets a tres hores de casa, res ha canviat, res és com era.

A casa, amb els pares, amb el meu germà, Austràlia sempre a comportat, els viatges a Austràlia, severes reflexions. Unes han implicat de prendre decisions transcendents, d'altres s'han resistit fins avui, demà?

Estem fent el Vol de París a casa, són ara les vuit del matí. 

La Betty em deia fa uns minuts que el primer que vol fer un cop a casa és pedalar, mtb, mtb, mtb. 

Cada dia que passa suma, no de la mateixa manera, certament, en cap cas, sí amb em mateix signe positiu. 

Falten 3 minuts per les vuit, i veiem sortir el sol, OMG, OMG, OMG.

Voler anar-hi ja ho mou tot, sembla senzill, sí, si ho vols. 

A Storm-Lo, no vàrem patir cap incidència mecànica, cap. Les dues bikes veren funcionar a la perfecció. Nosaltres també, el resultat del mundial de Canberra, indica que tenim molt camí per fer, pel què fa a millorar, hem de reflexionar però a on volem anar, després un cop ho tinguem clar, tot caminarà sol. 

MTB, MTB, MTB. 

Fa un sol aclaparador a dalt de l'avió, tornem al Mediterrani, després de descobrir el Pacífic. Nosaltres teníem un gran espai, fins que hem descobert el món de la Bec i en Phil. 

Seguim tenint un gran lloc, sòlid quan parlem del primer Mirador del Drac, però cal aprendre, i Canberra serà amb diferència molt millor far al món pel nostre projecte de vida, feina quina feina, projecte de vida que deia un bon amic a una de les poques vegades que hem coincidit als darrers anys, i és així, i tant que sí, i tant que sí. 

L'energia dels australians, les seves ganes de moure les coses  fa que uns catalans vells sentin per ells admiració, tenim un punt molt fort però tot i ser una societat, la catalana, molt vella, amb una història llarga de grans gestes descrites com a derrotes, som una societat que quan ha de fer quelcom pels altres entre tots, no hi ha una família més solidària que la catalana, i això, aquesta necessitat que tenim de compartir el què tenim amb qui ho pot ja no únicament necessitar, si no senzillament gaudir, aquest fer ens unirà a casa amb la societat australiana.

Nosaltres volem aportar,  poder ser a Canberra, poder compartir amb australians la nostra estada a casa seva, exposar el nostre sentiment nacional, i ser escoltats amb tant d'interès és únicament una meitat del què cercàvem, la segona i darrera, perquè la primera és i serà el fet, la qüestió de, què podem aportar tres genets de Drac de la nostra vella història que sigui útil a aquesta activa i desperta societat australiana. 

Un cop ho tens clar, només ens quedava que exposar-ho, i refer el camí cap a casa, per a preparar la nostra propera trobada, no dic tornada perquè no hem marxat de Canberra, en cap cas, en cap cas. 

Són dos quarts de nou del matí a una breu estona de trepitjar un altre cop terra catalana, mtb, mtb, mtb. 

Ara ja fa dos dies de la nostra tornada d'Austràlia, fins ara digerint l'aportació de la Bec, i no hem pogut fer-ho encara, divendres, ahir, dinant a Arenys de Munt, en Josep ens la llegia, OMG, la Bec fa una exposició al Blog que de ser constarà, constarà a l'hemeroteca. Hem tingut que repetir repetides vegades la lectura d'aquesta aportació que us esmento perquè la Bec aconsegueix lligar sensacions a paraules escrites, i això a casa quan parlem del què parlem té el valor de donar sentit a la vida.

És com en sento, com ens sentim, l'experiència viscuda a Austràlia dóna encara més sentit a les properes decisions a prendre, OMG, OMG, OMG.

Ara després d'una sortida amb l'Home del Montseny, propera a casa, un cop a casa, passades les primeres hores puc continuar la crònica aturada des del dijous. Perquè dimecres érem a Austràlia, fa exactament una setmana estàvem sota l'arc del mundial 24 hores SOLO a Storm-Lo,  a Canberra, i amics meus aquests esdeveniments són a les primeres posicions d'una llarga llista que tenim per fer, i la llista és molt llarga, mtb, mtb, mtb. 

Fem un cafè? 

Mirarem de seguir el tram, tinc moltes limitacions, moltes, però la voluntat és la de poder portar a terme tots i cada un del projectes programats i exposats a la Bec detalladament a Austràlia. Vàrem aterrar a Barcelona i tres hores després ja estàvem reunits posant dates a cada un dels temes que perseguim, i no han deixat  de ser perseguits, analitzats, valorats, programats, des del 2003, funcionem i funcionarem sempre així. 

Les bikes ahir ja estaven a punt, avui ja rodaven, demà de ser, dia Trinxa, com sona, com sona, dia Trinxa. 

Podríem passar en silenci, podríem passar sense ser vistos, podríem passar sense ser reconeguts, però el que sí que és segur que de ser, passarem, i passarem únicament compartint. 

Gran Vol el d'aquest 2013, i de ser el què ja no als darrers dies, si no a les darreres hores, el darrer tram d'aquest any afiançarà el primer tram, i de quina manera, i de quina forma, i amb quin to. 

Dies de Single Speed ara des de SV. 

Miraré de preparar la crònica d'Austràlia.