Ahir mentre volàvem canviava la zona horaria de manera important. Curiosament a l'avió mentre brillava la llum del sol totes les persianes de les finestretes restaven baixades, sense cap instrucció. Tothom dormia com si fos de nit. I érem una pila de passatgers, dins d'un avió que té un aspecte del què és, un artefacte pensat per a volar grans distàncies.
Ara, som a un hotel enorme, de dimensions desproporcionades. No hem pogut sopar, pel fet que el personal no parla anglès, i no tenim clar a on ens posem si entrem a sopar al restaurant de l'hotel, sense ser de l'hotel, i no podem sortir a sopar a fora, perquè l'aspecte, la imatge és desanimadora, el què sembla una contaminació ambiental, una llum artificial tètrica, taronjada quasi inexistent, a on sembla que siguem al port de Barcelona a la zona de contenidors, a mitja en nit un dia d'aquelles tardors grises, grises, o als polígons de la Zona Franca, està tot dit.
Cal pensar que amb mi porto a la Betty, la joia de la corona, he de ser prudent.
Aquest escenari ens reclou a l'hotel, patates xips, Pepsi, dutxa i a descansar.
Dormim quatre hores, i ara a les vuit del vespre tocades a SV, aquí són quasi les tres de la matinada.
Que bé poder compartir aquesta aventura a The Great Escape MTB. El primer viatge de MTB transoceànic del Blog, i el protagonitzem nosaltres, que bé, que bé, que bé.
Ara esperant, mentre descansem a que siguin les quatre de la matinada tocades, hora d'iniciar la jornada. Hem de ser a la recepció de l'hotel a les cinc tocades per traslladar-nos a l'aeroport que és a una mitja hora d'on som nosaltres.
Betty i Bob descde Canton per a The Great Escape MTB.
Dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada