World Solo 24 hour Mountain Bike Championships

Són les cinc tocades del matí a Canberra. 

Quan tot és tan emocionant, i a l'hora tant però tant real la dimensió a on et mous et deixa com congelat a un instant indeterminat, a on gaudeixes d'aquestes emocions de manera indefenida, sense poder pensar que hi haurà un final a tan bona experiència. 

I aquest pensar, aquest que et porta a saber que aquesta aventura no té fi, és real, no té final, ens hem enfilat a un bon tren, i aquest no té estacions, únicament recorregut, el millor recorregut. 

Austràlia, la Bec, en Phil, són portadors d'un bell testimoni, apreci i estimació,  i nosaltres l'hem agafat amb força, perquè nosaltres, el nostre testimoni és un vell testimoni, mil anys ens ha acompanyat, i ara el compartim entre quatre genets Drac.

Ahir amics meus vaig vibrar, pare al cel sigui, mare, Josep, Joan vell amic, ahir al sopar ens van demanar per saber l'història  de la mosca de Girona, també pel texte d'en Pau Casals, i amb aquest, avi com sona, tu que admiraves amb passió i respecte a en Pau Casals, els nostres dos genets de Drac australians, i els seus convidats al sopar australians, enfilats tots a la taula del voler saber del poble català, OMG, OMG, OMG. 

Aquí estimats amics, a les antípodes de casa, mentre escric aquestes paraules el meu cor vibra d'emoció i els meus ulls ho segellen amb un doll de llàgrimes d'emoció, en pensar com ahir molt lluny de cssa, entre un grup d'australians i nosaltres escoltàvem el discurs d'en Pau Casals a l'ONU, OMG, OMG, OMG. 

Sóc a la barrera dels cinquanta, ja únicament per un sol instant, pel del silenci mentre compartíem aquest instant sé què aquesta aventura no té fi, OMG, OMG, OMG.

Josep som molt més enllà del sopar de diumenge a la SSEC, pots consolidar definitivament els darrers detalls fundacionals, perquè el Vol d'ahir ens va portar a veure que no veiem l'horitzó per què senzillament som a l'horitzó.

OMG, OMG, OMG.

Dos genets de Drac, des d'Austràlia, des del tercer Mirador del Drac.