SSWC2013: Crònica de la millor aventura Single Speed, part III

La segona nit al Càmping, emocionant, certament, i millor encara perquè si bé us he exposat que vàrem canviar la carpa de lloc, hauré de puntualitzar que no va ser aquella nit si no vint-i-quatre hores després que vàrem haver de fer aquest canvi, crec recordar ara.

Quan ets a un lloc que dins del teu dia a dia no el tens encara codificat, tot és novetat, els sorolls, les persones, el menjar, les olors d'aquests, del lloc, passats els dies totes aquestes novetats agafen el to més proper a la normalitat, certament però jo en cinc dies aquest procés no tinc temps d'encarrilar-lo, i per tant l'aventura és sempre una constant.

Un matí a les prèvies de la pedalada del mig dia amb el grup d'en Mauro i en Franco, intens, en primer terme obrir els ulls i unes vistes desconegudes per a nosaltres per la seva extrema bellesa ja ens diuen tot de cop que som al paradís, passats uns segons pel fet que els esmorzars van lligats a un ritual particular, cada biker té el seu ritme, un és comú per a un nombrós grup, venir a fer el cafè a casa. Per aquest motiu, i pel fet que el grup dels belgues ens proposa d'anar-hi a esmorzar, nosaltres anem compartint amb tots la possibilitat de compartir sortida al mig dia, això ho anem proposant des de quarts de vuit del matí fins.

OMG.

Finalment som una filera de bikers ja des del mateix Càmping, però un fila ben llarga, ens dirigim cap a al plaça del poble a Cogne per carretera, i un cop arribats a lloc, cada grup es dispersa, entre diferents propostes, cerveses, gelats, entrepans, i entre els expositors de diferents propostes del sector de la bike. La Betty aprofita per tastar la propera  bike?

I Love.

L'estona va passant, i al mig dia puntuals arriba el grup d'italians, la proposta és, tenim gana, i seguidament marxen a comprar menjar. Tot el grup de belgues resta atònit, és l'hora convinguda per començar la sortida, i els motors de la proposta, nosaltres que els mirem, i el italians que mengen, és per a ells, pels belgues una instant diferent.

Un cop el grup d'en Franco i en Mauro ja ha satisfet la seva gana, en Mauro, em diu, bé i quina ruta fem? Jo quedo col.lapçat, hi ha cinquanta bikers esperant, no sé, o quaranta, o seixanta, no ho sé, amb aquestes que veig en Marco i li dic, Marco una ruta marcada per anar a pedalar? em mira, mira la plaça infestada de bikers pendents de sortir, i em diu, ja vinc jo. Hi ha dies que van agafats de la mà de la perseverança, aquest entre molts en va ser un.

Passen els minuts mentre esperem a la plaça i seguim aturats, li pregunto a en Marco que estem esperant, i em diu què,  a que en Marcello es canvii. Estem amb ell i la Fulvia, les ganes de tots van augmentant i en Marcello no arriba. Una espera agraïda, sí, també emocionant, quants bikers, quins instants més imponents.

Single Speed Dreams.

Finalment en Marcello desembarca a la plaça, i iniciem la ruta, la filera de bikers m'impressiona, molt, som molts i tots amb moltes ganes de ser-hi, de ser-hi, quina sensació, OMG, OMG, OMG. De fet ho penso, hi penso, normal per això venim, ho escric, hi penso, normal, normal, per això venim, sí, ja ho sé, però tot hi tenir-ho clar ho exposo al Blog, a la crònica, ara sí, ara també. 

Una arrancada des del paradís, quin lloc, quin espai per concentrar-hi bikers Single Speed de tot el planeta.

Three Girls.

Amb nosaltres venen també l'Annachiara  i el seu home amb dues Fat Bikes. Aquestes dues com ells dos, i els seus respectius equipaments són una alegria continua per la vista, semblen d'un altre planeta, perquè pel nivell i per lo diferents dels seus equipaments, per la selecció de components de les dues bikes, per les dues bikes, el conjunt d'ells, dels equipaments, i de les bikes conformen una proposta fora d'escala, de fet com ells cap més en tota la SSWC.

 Two Girls.

Bé sí, en un altre disciplina, la del XC més radical també però Single Speed, en David Guillot, però per a nosaltres no és una sorpresa que ostenti el títol del més elegant de les cites de Single Speed, i agafat de la mà d'en Dave,també en la faceta més XC i la seva Retrotec. 

Belt Club.

I no vull dir que les Fat Bike no siguin XC, que no ho sé, si no del conjunt més Trail de la proposta de la parella d'italians amb les seves dues Fat Bikes.

I Love Stones.

Una sortida divertida, per  la ruta, sí, pel grup en primer terme, pedalem, pedalem, i pedalem, amb moltes aturades, més el grup més ràpid que nosaltres, sempre a la cua de la sortida, el tram ens és conegut, a vegades, en d'altres no.

Single Speed Family.

Anem enllaçant els diferents recorreguts el Marco ho té clar, així que nosaltres també, hi ha un moment que passem propers al Càmping, però nosaltres decidim  tornar fins a Cogne amb el grup.

Best Moments.

Un cop a Cogne, a la plaça hem de refer el camí cap al Càmping, primer hem de   concretar que a la sis cal tornar a ser al poble equipats 100% de bike per després fer la cursa de mini bikes i després del sopar, teníem aventura nocturna, pel que no tindríem temps de pujar al Càmping a canviar-nos després de sopar per fer la nocturna.

 UK Family.

Però amb tots aquest plans, nosaltres encara teníem intenció d'allargar i molt el festival entre bikers Single Speed. 

Happiness.

I perquè no un petit premi a tan sensacional pedalada, i a una jornada sense haver dinat.

Betty.

Fem una tornada exigent cap a la VW. 

 Thanks.

Però una tronada exigent sí, i que té premi un cop dutxats i canviats per la festa de gala. 

The Best Glass.

Un cop al Càmping, bé, com a cada hora, un festival, aquest cop amb tots i més, més el grup dels francesos, OMG, OMG, OMG. 

 Belgium Bar.

Els belgues sempre van ben equipats.

+ família Single Speed.

Les sentades abans de i després de al voltant d'una bona taula, OMG, OMG, OMG. 

Entre ells, entre els francesos el campió de la SSEC2013 de Sant Gregori, en Gregori, senzillament de 10/10. 

  Trobada esperada.

I després fem camí tots cap a Cogne, perquè de fet a cada instant de somni, en ve un de millor encara, de més intensitat, si és que això pot ser, que no ho sé.

SSWC2015 Japan?

Les primeres imatges trencadores. 

Esperit Single Speed.

Mare meva, mare meva, mare meva.

Passió Single Speed.

La cursa de mini bikes. 

Technical Discussion.

Molt i molt competitiva aquesta cursa mixta. 

Somriure de victòria.

I també entre bastidors es lluita per aconseguir el triomf final. 

 The Boss.

Color, moltes, i moltes ganes de compartir, bikes Single Speed, un entorn natural de somni, j una bona organització, elements clau per a gaudir del que havia transcorregut de jornada. 

Poder exposar-ho, mirar d'exposar-ho ara passats els dies, la crònica, la part III estava aturada per aquest motiu, perquè mots que defineixin aquest gaudir en augment hi ha un moment que no els tinc, no sé quins mots definirien aquesta magnífica experiència, val a dir que jo no estaria proposant aquesta tercera part, però la Betty mana molt, i l'ordre ha sigut clara, atenció, part III, ja!!!, i així ho he fet.

Ara un cop dins la crònica els mots van sortint un darrera de l'altre sense atura-se, si més no fins aquí.

Spirit Single Speed.

Un trio de somni, entre una festa de somni, entre una família Single Speed de somni. Claudio, gràcies, Silvio el nostre N1 de la SSEC de Sant Gregori, OMG, OMG, OMG.

El nostre protegit.

Una entrada entre instants plens de visions úniques. Simen us seguíem, us seguíem. 

La imatge té una part fosca, ja està bé que sigui la de la imatge i cap més. Però aquests instants, tot i la baixa qualitat de la toma, han de ser a la crònica. Quins moments més entranyables, més inoblidables.

Mentre esperem per entrar a sopar la celebració no s'atura en cap moment, com no ho fan les pedalades, perquè sí, sí soparem, certament, però després pedalarem, que bé, que bé, que bé.

Un cop a dins, bé si a fora ja anàvem volant entre amabilitat, un cop a dins, sense masses opcions de proposar com va ser, anem primer a per dues cerveses, i som convidats per Bikecafe a la primera ronda, quedant que compartirem converses després, no va coincidir el moment, aquest any no podrà ser al Roc, al nacional italià per què no? ho tenim pendent, sí senyor. 

Seiem seguidament entre aquesta càlida família de Single Speeds, ara mentre reescric part de la crònica quedo aturat, em venen al cap les imatges del sopar, i res puc proposar, o quasi res que doni resposta a la realitat viscuda. 

Bona companyia, bon sopar, molt bon sopar.  Quan no recordes res,  passats els dies d'un sopar, i no recordes res més que les bones sensacions mentre el comparties, és que era un molt bon sopar.

Itàlia!!!

I les guindes, els diferents detalls per menjar dels italians que porten per a compartir a la taula. 

Somriures.

Nosaltres comencem a notar pessigolles a la panxa, és evident el què passa, tenim ganes de sortir a pedalar un altre cop.

I Love This Moment.

Però el sopar fa el seu camí, ell marca el tempo de tot plegat nosaltres en gaudim, i per tant ens deixem portar.,

Els bikers s'apleguen lentament, molt lentament, en som una bona pila, com sempre, i nosaltres hi som entre ells. 

 Nits de Fades.

No tinc imatges de la nocturna, de la magnitud d'aquesta vull dir, no sempre estic per la labor, la nit porta agafada de la mà el pensament, jo de nit pedalant a ritme pausat tinc moltes i diferents pensades. Aquest va ser el cas. 

 Cercant la foscor.

En Marco va portant el grup, aquest per l'elevat nombre de bikers que formen la comitiva, en alguns trams queda seccionat, i cal fer per reagrupar-lo. 

La ruta consisteix en enfilar riu a munt direcció al Càmping, per deixar-l'ho enrere, i seguir ruta en direcció contraria al sentit del riu. 

La tornada segueix el mateix patró, però més divertit encara, fa baixada, i seguim un corriol, a on arribant al poble encara es torna més emocionant, i així fins a ser entre les cases. 

Musical Single Speed.

Anem directes al concert, hi arribem molt tard, i aquest tot i ser de molta qualitat ja està al seu punt i final. Tenim però el privilegi de veure la versió del Marcello més melòdic, mtb, mtb, mtb. 

Plou de manera intermitent, mentre estem al concert, finalment iniciem el retorn cap al Càmping, sota un pluja perseverant. Anem molt ben equipats de cos, dues Gores ens fan la feina. Quan som al ben mig del poble, pedalant sota la pluja, un grup de bikers, la família USA, ens crida com si disputéssim el Tour, ens resistim, plou força, fem uns primers metres seguint el nostre camí, però passat uns segons girem qua i anem amb ells a fer una cervesa. A aquest mateix lloc coincidim amb el grup d'en Mauro, i amb el gentil biker del Bikecafe. 

Després d'una estona llarga, després d'abraçar-nos amb l'Andy que no sé d'on ve, però arriba, marxem ara sí definitivament cap al Càmping. Plou, cada vegada més, però sota la pluja únicament dos melodies captivadores, la de les gotes d'aquesta lliscant per les nostres Gore, i lligades a elles les dels nostres somriures, és un ball únic, pluja i somriures, poc sabíem nosaltres que era aquesta unió un preludi del què estava per venir. 

Arribem a la tenda, a la vella tenda de la Transpirinenca del 2003, ara sí, ara sí, traslladem la tenda a sota de la carpa, i de pet a dormir, uns rostres somrients de tantes i tantes hores de festa biker Single Speed. Què més puc demanar?

Que traboqui al Blog la part IV, és veritat, és veritat. 

Ara però a les properes hores vaig a gaudir d'aquesta part III. 

Dies de molt Single Speed. 

Ara a per la part IV que caminarà en aquesta direcció. 

Dies de molt de MTB.