Celebrant el Sant

MTB, MTB, MTB.

Gran aventura avui

Prepararé crònica, OMG.

MTB, MTB, MTB. 

Drums

Que sonen, de lluny, però que sonen, mtb, mtb, mtb. 

Tinc una proposta per a compartir la millor pizza del país, fins avui, vull dir segur que n'hi ha de millors, però aquestes no han coincidit amb nosaltres  o nosaltres amb elles, així el pla és bike&pizza, OMG.

Podré proposar moltes coses, sí, totes interessants, però una pizza dins d'una aventura de bike, i que aquesta sigui la millor pizza a casa, bé com les bikes, que a casa són les millors bikes que hem tingut mai, acer, titani, pell, cuir, visió nocturna permanent, configurades especialment per a cada genet, una primera, la The Motivator, res té a veure amb la de la Reina, res, siguent les dues d'acer res té a veure pel què fa  a concepte, la primera amb la segona, la Longboard, ni en les rodes, oposades, les de la segona controvertides, sagnants per a les meves mans, les primeres amb un nucli divertit, massa, i per diferents, pels extrems a on són, coincideixen, en aquesta ocasió a un espai italià, omg, omg, omg.

Curiós, perquè de lluny, i no per la distància, podríem dir que són germanes, passa el mateix amb les coques, amb les galetes, i evidentment pel tema que ens ocupa, amb les pizzes, avui de ser Dracs&pizzes, oh yeaaaaaaaah!

MTB, MTB, MTB.

Sempre amb els llums funcionant

Des dels primers minuts a on encara no havia sortit el sol, amb els llums per fer-me visible als ulls encara adormits dels conductors, dels pocs que circulen propers a casa entre les sis tocades i les vuit també molt tocades del matí.

Uns segons després de veure marxar les Fades, entrava el sol, OMG, segons, de fet la primera imatge està feta dos segons abans de la segona, a la primera entre Fades, a la segona entre cavallers de la llum.

Un equipament al límit, diria que guants, culot, i mallot a la seva darrera temporada, com sona, d'imposar-se el no m'ho puc permetre, serà la penúltima, però de poder serà això, la darrera. I ja que parlem d'equipaments, culots amb una badana molt prima, són per a mi amb diferència els millors, badanes més gruixudes, per a rutes molt curtes, com? Amb els guants el mateix, sense res de gruix als palmells, zero coixí, que amb el manillar amb el cuiro, amb la cinta de cuiro fan un bon equip. 

Avui m'he deixat el bidó d'aigua, necessari a 20-22°C a la riera de Llavaneres, sense cap coincidència, sense cap incidència, sense eines. 

Les sortides ara, després de Finale, lentes, molt, cada cop més, no diré que avui m'ha costat, en cap cas, sí que ha sigut una aventura molt pausada, moltíssim. El Pas dels Destructors memorable, imponent, majestuós, quins instants. 

Una baixada des del Tintorer Llarg amb bany d'estiu, quines olors d'estiu a trenc d'alba, omg, omg, omg.

Avui en mode stop pel què fa a pensades, les llargues, perquè les breus de molta intensitat, copçadores han manat tota la sortida, OMG.

La bike va molt bé, propera a la perfecció, té però components rondant la caducitat, roda posterior, frens, no pneumàtic i pastilles de fre, no, roda i frens, que com l'equipament  d'estiu d'avui crec que de poder han de gaudir del seu darrer estiu, crec, de poder, de poder, i si no tan senzill com seguir un hivern més, i tant que sí, i tant que sí. No haurien de creuar el Tweed amb aquest dos components, però, com tot, però. 

Des del Mirador del Drac, content, molt, del tram de MTB que estic tornant a recuperar després de quasi dos mesos de les darreres aventures continuades dins del Drac, clar que yes. 

Canvi d'estil, de concepte, millor dit, lleugera evolució de l'estil, una volta més referida al concepte, oh yeaaaaaaaah!

Dos dies lluny del Drac

Per part d'ell, direcció al Baix Montseny.

Una anada dilluns durant el vespre, i aquesta matinada ja entre senders del Montseny.

Ahir va ser molt emocionant, primer exigent, rodava amb una sensació de fatiga fins la pujada del mut, després quilòmetre a quilòmetre cada cop millor. 

Ara, avui a dimarts per una sensació de fatiga, tocades les nou del vespre veig impossible que demà gaudeixi de l'aventura d'un Drac, mtb, mtb, mtb. 

Clàssics entre clàssics, fades dilluns, cavallers de la llum avui, falgueres màgiques per tots els corriols per on hem passat aquests dos dies, omg, omg, omg. Inevitable pensar en el Destructor Independent i la Fada entre les Fades de la foscor, impossible, i per tant en la Nau Insígnia, clar que yes. 

Tornar a ser entre corriols del Baix Montseny no té preu, un home del Montseny al Montseny, què més puc demanar? més jornades entre els meus espais, més, quin gaudir a dalt del nostres Dracs entre Vols del Baix Montseny, OMG.

Una anada ahir misteriosa, d'arrels profundes, de molta densitat, mès en encara, més. 

Mentre avui havíem de coronar una gran aventura, hem coronat un bon esmorzar entre els cafès que us he aportat aquest matí, i una sortida breu entre espais plens de presències del que ja no són entre nosaltres, i que ara mentre escric agafen tot el protagonisme, quina emoció més severa, més tensa, han de passar estacions, moltes, tot i així res tornarà a ser, res. 

Equipats 100% d'estiu, amb eines, sense incidències, ni coincidències, aigua menys de mig litre entre els dos dies, menjar cap, no recordo si llums ahir, a molta temperatura, 30°C direcció a la nit a la riera de Llavaneres. 

Els dos Dracs funcionant a la perfecció, però a la perfecció, esperant segur tots dos el proper tram, amb ganes els dos genets de veure si les males sensacions d'ara demà tindran una bona reacció inversa.

MTB, MTB, MTB. 

Ara a descansar per veure demà de matinada quines són les sensacions, si de Vol o de descans. 

Pinta a MTB

Vertical, vertical, de ser, de ser.

Pendent de la crònica d'ahir al vespre, que els  tambors ara toquen a Vol de Drac, mtb, mtb, mtb.

Mentre però fem un cafè?

Pinta a Dracs

MTB, MTB, MTB. 

I també a novetats d'equipaments, OMG.

Ara a cercar mantenir les bones sensacions a dalt del meu Drac. 

Quan cerques

Pots fins i tot coincidir amb una bona entrada, mtb, mtb, mtb. 

Avui el Drac era dens, no molt dens, però he de pensar que per unes temperatures rondant propers els 25°C a tocar de les set del matí el ritme, el meu era lent, lent.

Per sort hi ha dies per a tot, i per aquest motiu el fet de decidir que com més em costava més lent havia d'anar m'ha ajudat molt a poder gaudir d'aquest Vol.

El sol vola abans, i per tant les Fades marxen també abans, fet que fa que jo únicament noti la seva marxa, crec, pel fet, vull dir que crec perquè encara miro d'entendre el significat de les corones de granit. És a dir, crec que si les corones envolten a les Fades i cavallers, i a cada una d'elles hi ha per una banda les Fades de la foscor, i a la segona hi ha els cavallers de la llum, i ara les matinades, els Vols de matinada no comparteixen temps de nit, voldrà dir que hauré d'esperar a l'arribada de la tardor?

Equipat 100% d'estiu, sense eines, aigua, 500 ml. menjar, cap, incidències, cap, coincidències, cap, a la primera hora, Cateye-Powerled, a 22,5°C i pujant a la riera de Llavaneres.

Des del Mirador del Drac gaudint ara d'aquesta matinada de Single Speed, i esperant el vespre, per veure si hi ha una altre cop, nova aventura Single Speed.

MTB, MTB, MTB.

Towers

Des d'on divisar l'horitzó, mtb, mtb, mtb. 

Ahir tot va tornar a la normalitat, vull dir ara torno a pedalar amb bones sensacions, com sona, com sona, i de mantenir-se aquestes els Vols de Drac tornen. 

Avui, ahir, aquests han marcat la dinàmica de casa, sí, aparentment mono tema, no és veritat, sí pel què fa al Blog, oi que sí?

Ahir una ruta que sense ser eterna, va ser molt gratificant i prou llarga per poder posar les ales del meu Drac a un bon ritme de creuer escalant direcció al Santurai del Corredor des de Sant Celoni. I no va ser fins aquest punt cap al quilòmetre seixanta que no vaig veure, que ni vaig fer test de prestació, els motius ja els tenia descrits des d'ahir per a aquesta intervenció però ara a la nit de diumenge he decidit no compartir-ho al Blog, un altre dia, a on de no poder posar-hi remei serà inevitable parlar-ne, ara però i per molts anys si Deu vol seguim en la línia marcada per sentinelles i torxes, des de les torres properes al Mirador, des dels Vols de Drac visionant sempre, sempre, sempre les corones de granit engranades entre ellles, protegint a les Fades, protegint els cavallers, d'ells d'elles, d'elles d'ells, sentinelles Destructors de Murs, omg, omg, omg, i tots coexistint amb un únic propòsit, la creació en primer terme de la Nau Insígnia, després l'instant de fer-la realitat, ara mirant de consolidar-la definitivament. 

Ahir un dia més a dalt dels dos Dracs, genet i  Reina, creuant Maresme al Vallès Oriental, per després de creuar aquest vertebralment tornar a casa sense passar àquest cop per Blanes, excepcionalment, deixant lluny les xifres de 150 Km. no serà freqüent, o sí, o sí. 

Però ahir va ser molt encertat, molt, les sensacions bones han tornat, ara caldrà veure si per quedar-se, avui queda clar que sí, però millor esperar a aquesta setmana, a demà a on ja avui hem programat que camini bé deixant la June dormint lluny de casa. 

Ahir però la fruita va ser qui va marcar la ruta, perquè ens calia, ens calia, les llaminadures, també, també, la cervesa, la cola, en menor grau, com anècdotes aquestes dues, les galetes també, el gelat, per què no?

Equipats semçre d'estiu, ahir com avui, avui com ahir.

Eines, totes, llums ahir sí, l'arribada  va ser passades les onze de la nit a 22°C, avui no a les vuit del vespre a 26°C crec recordar. 

Incidències, una de molt greu, que també quedarà per un futur, no per avui, però diria que en resum, millor evitar fins i tot el curt tram de carregera secundaria de menys de dos quilòmetres, millor, sí, sí millor. La Reina coincidirà amb mi, segur, segur. 

Avui, el Vol d'avui formava part d'un programa que finalitzarà dimarts, no avui, i per tant serà una crònica que o bé tindrà tres parts, o bé quatre, clar que yes. Avui però el Montnegre l'únic protagoniste. 

OMG, OMG, OMG. 

En tot cas, la millor notícia, les sensacions a dalt de la bike tornen a ser bones, i això comporta una exclamació única, per l'escalada ahir pel Corredor, pel pas pel Montnegre avui, per les bones sensacions a dalt del meu Drac. 

Oh yeaaaaaaaaaaah!

Des de, Mirador del Drac esperant el proper Vol encuriosit, molt, molt, i molt, necessitat de fer un Drac ara ja d'estiu, de matinada, ara ja esperant el bany d'aquesta estació que ha de comportar una programació rigorosa de cada un dels propers Vols. 

Sentinels

És el què tinc al cap, oh yeaaaaaaah!

Del passat, del present, del futur de poder ser, i tot just estic iniciant la recerca, bé tot just, perquè tot és un breu instant, i per recordar la Nau Insígnia ha de quedar totalment aturada per mirar de no generar confusió.

Ara però mana Finale, OMG, a on és impossible no tindre present cada instant, i no amb una seqüència cronològica, si no d'imatges que no van necessàriament lligades entre elles, i a on en venir-me al cap penso, que bé no tenir la capacitat de passar pàgina, millor dit, que bé que el meu dia a dia no rodi passant pàgina de tot ara sí ara també, que bé, que bé, que bé. 

Té també certs inconvenients, com ho són el fet que les circumstàncies que no voldria recordar també hi són presents encara que aquestes per com tinc enfocada aquesta gran aventura, fora de les importants que no decidim nosaltres, les que depenen d'entrar-hi via les nostres decisions, són realment una excepció, i per tant una gota ja no a l'oceà si no a un got d'aigua, no hi té cap mena de protagonisme, i per tant aturar la Nau entre que naveguem lentament, i que ens aturem ara sí ara també, sempre respectant el destí establert, ni ens fa quedar enrere, no ens espera ningú a destí, ni ens priva pels motius esmentats de poder gaudir ara sí ara també d'instants tant dolços com els de Finale, ja no 2014, que també, si no 2009, 2012, 2013, omg, omg, omg. 

Des del Mirador del Drac mirant darrera meu, gaudint de l'arribada de la Nau Insígnia, de la primera arribada al Mirador, a on tot anava lligat a sensacions d'haver gaudit de la companyia d'aquest reduït grup de bikers Single Speed. Perquè la primera sortida a mar obert de la Nau va ser al 2013, tot i que nosaltres no ho vèiem, tot i que nosaltres de cop vàrem mirar darrera i el casc d'aquesta, de laNau, la seva ombra ens va fer girar i veurens a sota d'aquest, i no amb la sensació de que ens passaria per sobre, si no amb la sensació de ser sota la seva protecció, mtb, mtb, mtb. 

Preparant-LA

Quan els Dracs mouen les seves ales, els genets noten que s'acosten els Vols.

Tot es mou, de manera sorprenent, vull dir difícil de preveure, però de poder, millor seguir en aquest moviment imprevisible. 

Mentre senti el soroll d'ales en moviment tot agafa un bon to, el millor. Una música que sona cada vegada millor indica que la darrera aventura a Finale va digerint-se al rirme que li cal, no l'aventura en si, si no la fatiga d'aquesta, avui, ara a tocar de les onze els tambors sonen a Vol de Drac, ja està bé, ja està bé, i per tant no cal córrer en cap cas, en cap cas.

Single Speed, Single Speed, Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Anar perfilant els detalls a mesos del proper repte, no sé si darrer, una diversió constant, constant. Anar pensant com fer-ho, un tram tranquil per la constància que requereix, mtb, mtb, mtb. 

Des del Mirador del Drac gaudint d'aquests secrets silenciosos que fan que l'emoció imposi el to de la nit. 

OMG, OMG, OMG. 

Una pausa activa?

Oh Yeaaaaaaaah!

A hores de veure si posem remei a un petit brake forçat que fa que la prudència s'imposi aquesta matinada marcant, descans, descans avui. 

MTB, MTB, MTB. 

Lentament, lentament

Anem gaudint de l'experiència Finale, de la darrera experiència de l'Europeu SOLO 24 hores de Finale d'aquest 2014.

Els dies pel què fa a Finale, no passen, ja hem brindat molts cops per aquesta darrera edició de Finale, tot i fer dues setmanes i prou. 

Al 2012 tornant del Mundial de 24 hores SOLO, quan entràvem a l'autopista de tornada cap a casa li deia a la Reina, gaudeix durant tot aquest any que et ve ara, ets la subcampiona durant tot un any, serà molt difícil tornar a repetir un podi a Finale, així ho va fer, vull dir gaudir-ne tot un any.

Ara ja anem camí dels dos anys del subcampionat de la Betty, ara gaudint de la cinquena posició al darrer Mundial 24 hores SOLO de Camberra del 2013, i des de fa quinze dies gaudint d'aquests resultats a l'Europeu SOLO 24 hores de Finale, tenim tot un any per gaudir d'aquests dos podis, perquè d'aquí a un any com al Mundial de Canberra no tindrem un altre cop un resultat com aquest, o sí, però millor pensar que no i gaudir del què tenim ara, mtb, mtb, mtb. 

En aquest tram estem, i mentre hi som, mirar de gaudir encara més d'aventures a dalt de la bike, l'objectiu. Com a la SV-Vallromanes-Blanes-SV del dissabte passat, ara fa dos dies la vàrem repetir, aquest cop amb els Trinxes. 

Una arrancada a les tres del matí, per iniciar la ruta a les quatre poc tocades de la matinada sota una lluna que sembla que com aquesta no es repetirà fins d'aquí a cent anys. Ruta que va finalitzar a quarts de nou del vespre.

Una arrancada sensacional, irrepetible perquè jo no viuré cent anys.

I a on a cada hora l'espai va ser marcadament diferent.

Un cop a Blanes, un dinar festival, amb una visió singular de tornada amb una tempesta de primavera que ens va acompanyar de Blanes a casa, i que ens va servir per entrar a mig territori escocès, és a dir entre pluges sempre, dic mig pel fet que per ser sencer caldria que fes també un fred intens, no pluja i intermitentment tempestes intenses. 

El pas direcció a Calella inoblidable, OMG quin vent, i quina tempesta lateral, quina experiència, com escalar direcció Milans aquest cop a diferència de fa una setmana, ara a dalt de la bike entre pluges.

Des de casa després molt i molt contents, també amb interrogants, però tots pendents de ser aclarits, i de ser-ho, aclarits, ja us els exposaré.

Després, ahir, cap al mig dia, un nou Drac, sota un sol intens que va durar just per sota de les dues hores, i que va donar pas un altre cop com la jornada anterior a una tempesta aquest cop tornant per Milans. 

Dos dies, dos banys, omg, omg, omg. 

MTB, MTB, MTB. 

Un dinar sensacional va posar punt i final a una aventura entre sol i tempestes d'una primavera com cal, clar que yes.

Des del Mirador del Drac dies de retorn a una normalitat d'aventures de MTB, i a on la Vallromanes-Blanes fa dos dies, i ahir amb un nou Drac miren de tornar-nos a enfilar a aquest tram Single Speed de genets i Dracs, oh yeaaaaaaaah!

Equipats dissabte 100% d'estiu, eines totes, Cateye-Powerled, de matinada per la foscor de la nit, a l'arribada a casa per la tempesta, aigua, dos bidons de 750 ml. una tònica, dues coles,  menjar, dos entrepans de gall d'indi, tomàquet i formatge, llaminadures, dinar de primavera a Can Flores, sempre per sobre dels 20°C, les darreres tres hores rodant xops passats els primers minuts. Ahir equipats d'estiu, amb totes les eines, aigua, un quart de bidó de 500 ml. menjar, llaminadures, per sobre dels 20°C, xops com ànecs la darrera mitja hora. 

Ara des de casa, ja som dilluns, de matinada, les sis poc tocades, avui però no hi haurà Vol, toca descans, de ser demà dia de tornar-hi, de ser, de ser, però aquesta ja és una altra història.

Demà dia crònica Finale

Aquest és l'objectiu, mtb, mtb, mtb. 

Hi ha dies per a tot, avui ho era des de les 00.00 del dia 8 a 20°C, pedalant des de les nou del matí de dissabte fins les tres de la matinada d'avui, a on les imatges de Finale mentre pedalàvem van ser constants. 

Ara mentre seguia amb la crònica de Finale han sonat les campanades de la dotze de la nit per tant som dia 9, i seguidament he pensat, demà tindré la crònica a punt, oh yeaaaaaaaah!

Quina jornada de celebració dels meus cinquanta anys, OMG.

Des des Mirador del Drac, amb curiositat per veure com serà la setmana, perquè la d'ahir va ser exigent, molt exigent, SV-Vallromanes-Santuari del Corredor-de Sant Martí de Montnegre-Blanes-SV, a on les sensacions van ser d'estar castigats encara de les 24 hores de Finale. 

Les pendents del Corredor no, però les del Montnegre, omg, omg, omg.

Per aquest motiu avui mig segle i dia de descans absolut, sense objeccions, tocaven 24 hores de descans de MTB. Però això era avui, ahir tocava festival de MTB, clar que yes!

Amb premi a Blanes, amb premi Santa Susanna, pel fet de ser la mitja nit en arribar aquest punt, i a on começava el meu aniversari.

MTB, MTB, MTB.