Dos dies lluny del Drac

Per part d'ell, direcció al Baix Montseny.

Una anada dilluns durant el vespre, i aquesta matinada ja entre senders del Montseny.

Ahir va ser molt emocionant, primer exigent, rodava amb una sensació de fatiga fins la pujada del mut, després quilòmetre a quilòmetre cada cop millor. 

Ara, avui a dimarts per una sensació de fatiga, tocades les nou del vespre veig impossible que demà gaudeixi de l'aventura d'un Drac, mtb, mtb, mtb. 

Clàssics entre clàssics, fades dilluns, cavallers de la llum avui, falgueres màgiques per tots els corriols per on hem passat aquests dos dies, omg, omg, omg. Inevitable pensar en el Destructor Independent i la Fada entre les Fades de la foscor, impossible, i per tant en la Nau Insígnia, clar que yes. 

Tornar a ser entre corriols del Baix Montseny no té preu, un home del Montseny al Montseny, què més puc demanar? més jornades entre els meus espais, més, quin gaudir a dalt del nostres Dracs entre Vols del Baix Montseny, OMG.

Una anada ahir misteriosa, d'arrels profundes, de molta densitat, mès en encara, més. 

Mentre avui havíem de coronar una gran aventura, hem coronat un bon esmorzar entre els cafès que us he aportat aquest matí, i una sortida breu entre espais plens de presències del que ja no són entre nosaltres, i que ara mentre escric agafen tot el protagonisme, quina emoció més severa, més tensa, han de passar estacions, moltes, tot i així res tornarà a ser, res. 

Equipats 100% d'estiu, amb eines, sense incidències, ni coincidències, aigua menys de mig litre entre els dos dies, menjar cap, no recordo si llums ahir, a molta temperatura, 30°C direcció a la nit a la riera de Llavaneres. 

Els dos Dracs funcionant a la perfecció, però a la perfecció, esperant segur tots dos el proper tram, amb ganes els dos genets de veure si les males sensacions d'ara demà tindran una bona reacció inversa.

MTB, MTB, MTB. 

Ara a descansar per veure demà de matinada quines són les sensacions, si de Vol o de descans. 

Pinta a MTB

Vertical, vertical, de ser, de ser.

Pendent de la crònica d'ahir al vespre, que els  tambors ara toquen a Vol de Drac, mtb, mtb, mtb.

Mentre però fem un cafè?

Pinta a Dracs

MTB, MTB, MTB. 

I també a novetats d'equipaments, OMG.

Ara a cercar mantenir les bones sensacions a dalt del meu Drac. 

Towers

Des d'on divisar l'horitzó, mtb, mtb, mtb. 

Ahir tot va tornar a la normalitat, vull dir ara torno a pedalar amb bones sensacions, com sona, com sona, i de mantenir-se aquestes els Vols de Drac tornen. 

Avui, ahir, aquests han marcat la dinàmica de casa, sí, aparentment mono tema, no és veritat, sí pel què fa al Blog, oi que sí?

Ahir una ruta que sense ser eterna, va ser molt gratificant i prou llarga per poder posar les ales del meu Drac a un bon ritme de creuer escalant direcció al Santurai del Corredor des de Sant Celoni. I no va ser fins aquest punt cap al quilòmetre seixanta que no vaig veure, que ni vaig fer test de prestació, els motius ja els tenia descrits des d'ahir per a aquesta intervenció però ara a la nit de diumenge he decidit no compartir-ho al Blog, un altre dia, a on de no poder posar-hi remei serà inevitable parlar-ne, ara però i per molts anys si Deu vol seguim en la línia marcada per sentinelles i torxes, des de les torres properes al Mirador, des dels Vols de Drac visionant sempre, sempre, sempre les corones de granit engranades entre ellles, protegint a les Fades, protegint els cavallers, d'ells d'elles, d'elles d'ells, sentinelles Destructors de Murs, omg, omg, omg, i tots coexistint amb un únic propòsit, la creació en primer terme de la Nau Insígnia, després l'instant de fer-la realitat, ara mirant de consolidar-la definitivament. 

Ahir un dia més a dalt dels dos Dracs, genet i  Reina, creuant Maresme al Vallès Oriental, per després de creuar aquest vertebralment tornar a casa sense passar àquest cop per Blanes, excepcionalment, deixant lluny les xifres de 150 Km. no serà freqüent, o sí, o sí. 

Però ahir va ser molt encertat, molt, les sensacions bones han tornat, ara caldrà veure si per quedar-se, avui queda clar que sí, però millor esperar a aquesta setmana, a demà a on ja avui hem programat que camini bé deixant la June dormint lluny de casa. 

Ahir però la fruita va ser qui va marcar la ruta, perquè ens calia, ens calia, les llaminadures, també, també, la cervesa, la cola, en menor grau, com anècdotes aquestes dues, les galetes també, el gelat, per què no?

Equipats semçre d'estiu, ahir com avui, avui com ahir.

Eines, totes, llums ahir sí, l'arribada  va ser passades les onze de la nit a 22°C, avui no a les vuit del vespre a 26°C crec recordar. 

Incidències, una de molt greu, que també quedarà per un futur, no per avui, però diria que en resum, millor evitar fins i tot el curt tram de carregera secundaria de menys de dos quilòmetres, millor, sí, sí millor. La Reina coincidirà amb mi, segur, segur. 

Avui, el Vol d'avui formava part d'un programa que finalitzarà dimarts, no avui, i per tant serà una crònica que o bé tindrà tres parts, o bé quatre, clar que yes. Avui però el Montnegre l'únic protagoniste. 

OMG, OMG, OMG. 

En tot cas, la millor notícia, les sensacions a dalt de la bike tornen a ser bones, i això comporta una exclamació única, per l'escalada ahir pel Corredor, pel pas pel Montnegre avui, per les bones sensacions a dalt del meu Drac. 

Oh yeaaaaaaaaaaah!

Des de, Mirador del Drac esperant el proper Vol encuriosit, molt, molt, i molt, necessitat de fer un Drac ara ja d'estiu, de matinada, ara ja esperant el bany d'aquesta estació que ha de comportar una programació rigorosa de cada un dels propers Vols. 

Fem un cafè?

Dies de Single Speed.

Dinem?

Franck, Laurence, a la vostra salut. 

Dies de Single Speed.

Plou

I els pensaments volen, ara sí, ara també.

Avui estava comprant una Jeff Jones, sí, sí, com sona, però per una confusió no serà, segurament.

Bé, una confusió com moltes vegades a on qui hi perdria bous i esquelles som nosaltres.

Ahir va ser un dia excepcional, des de l'època de JFP que no treballava un dissabte al vespre, aquest cop al despatx, ahir va ser un dia d'aquests.

Ara avui, preparant les bikes, detalls, petits detalls que fa que tot tingui el seu més sonor sentit. Entre tots els camps, una visió, una de sola, des del darrera, OMG, OMG, OMG.

Nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional, hi ha excepcions, hi ha hagut excepcions, ara passats els anys, tornem a ser a on érem, nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional.

La Trinxacadenes, un any serà, però mentre,  la gaudim entre Trinxes passats els dies.

Unes dates molt importants a casa, Sant Joan, Sant Marçal, Sant Pere, per favor, per favor, per favor.

Una lleugera pluja banya les parets de casa, aquests murs que durant centenars d'anys han vist com hem anat passant, generacions darrera generacions, i a on ara mirem que quan aquests mirin enrere, d'aquí a uns anys, quan nosaltres canviem a components de la taula periòdica, pensin, bona feina, bona feina, i esperant què qui vingui darrera nostra pugui gaudir d'un bon entorn.

Una lleugera pluja, que fa que les ganes de compartir idees, projectes de MTB, ara de Single Speed tingui una component melancòlica.

Els meus cinquanta anys són a tocar, els del meu pare al cel sigui els vàrem celebrar a Fontmartina, van ser entranyables, OMG, OMG, OMG. Sembla que fos ahir, i aquesta sensació, sé, pels avis, pels pares, que és un tram que cada any que passa s'imposarà un xic més, fins que el dia a dia deixarà de ser, i únicament tindré el què hauré viscut. Aleshores les converses ja no seran, i quedaran els pensaments únicament, aquest dia no tindrà un trenc d'alba més.

La meva Vicious té plans per a mi, bons plans.

La jornada d'ahir, increïble, com podem estar tres setmanes fent el mínim manteniment pel què fa a rodar en bike, i ahir de sobte reiniciar els vols de Drac sense més?

La proposta de l'Home del Montseny fa que la sortida comenci des de SV, que passi per Sant Celoni, ataqui Montseny, i torni tot seguit cap a terres de sauló, a on som a casa, som a casa.

Veus el teu propi sender i penses que has de fer molt, però en tot cas el què és una sort és que pels lloc per on passem passin grans coses, grans instants, grans moments, i això és senzillament commovedor.

Finale va ser allò que sempre podria voler pel què fa a participar a una aventura de Single Speed.

24 Hours Finale Ligure 2013. 25h38'.

Teníem un pla, vàrem portar a terme un pla, i com al 2009, i com al 2012, va funcionar, i aquest cop vàrem mantenir totes les posicions al seu lloc, Hotel, sopars, dinars, zona SOLO, gelats, alimentació en cursa, llums, BOX, bossa d'aigua 25l. cada punt al seu punt. Ara passats els dies les imatges passen pel meu cap, ara sí, ara també.

Quin pensament, i la pell se'm posa de gallina, anar a dinar a on s'ha de dinar, com al 2009, com al 2012, com al 2013, l'emoció per mirar de seguir un sender estret sense pensar en deixar-lo, per ser-hi i pensar, que bé, que bé, que bé.

Passaran els dies, cauran les jornades, vindran noves aventures, però Finale, les 24 Hours de Finale Ligure 2013 seran un turó entre turons èpics, i que sense cap mena de dubte marca, marcarà la diferència entre mirar de fer-ho bé, i fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.

Dies de Single Speed.