Plou

I els pensaments volen, ara sí, ara també.

Avui estava comprant una Jeff Jones, sí, sí, com sona, però per una confusió no serà, segurament.

Bé, una confusió com moltes vegades a on qui hi perdria bous i esquelles som nosaltres.

Ahir va ser un dia excepcional, des de l'època de JFP que no treballava un dissabte al vespre, aquest cop al despatx, ahir va ser un dia d'aquests.

Ara avui, preparant les bikes, detalls, petits detalls que fa que tot tingui el seu més sonor sentit. Entre tots els camps, una visió, una de sola, des del darrera, OMG, OMG, OMG.

Nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional, hi ha excepcions, hi ha hagut excepcions, ara passats els anys, tornem a ser a on érem, nosaltres no participem a cap esdeveniment a nivell nacional.

La Trinxacadenes, un any serà, però mentre,  la gaudim entre Trinxes passats els dies.

Unes dates molt importants a casa, Sant Joan, Sant Marçal, Sant Pere, per favor, per favor, per favor.

Una lleugera pluja banya les parets de casa, aquests murs que durant centenars d'anys han vist com hem anat passant, generacions darrera generacions, i a on ara mirem que quan aquests mirin enrere, d'aquí a uns anys, quan nosaltres canviem a components de la taula periòdica, pensin, bona feina, bona feina, i esperant què qui vingui darrera nostra pugui gaudir d'un bon entorn.

Una lleugera pluja, que fa que les ganes de compartir idees, projectes de MTB, ara de Single Speed tingui una component melancòlica.

Els meus cinquanta anys són a tocar, els del meu pare al cel sigui els vàrem celebrar a Fontmartina, van ser entranyables, OMG, OMG, OMG. Sembla que fos ahir, i aquesta sensació, sé, pels avis, pels pares, que és un tram que cada any que passa s'imposarà un xic més, fins que el dia a dia deixarà de ser, i únicament tindré el què hauré viscut. Aleshores les converses ja no seran, i quedaran els pensaments únicament, aquest dia no tindrà un trenc d'alba més.

La meva Vicious té plans per a mi, bons plans.

La jornada d'ahir, increïble, com podem estar tres setmanes fent el mínim manteniment pel què fa a rodar en bike, i ahir de sobte reiniciar els vols de Drac sense més?

La proposta de l'Home del Montseny fa que la sortida comenci des de SV, que passi per Sant Celoni, ataqui Montseny, i torni tot seguit cap a terres de sauló, a on som a casa, som a casa.

Veus el teu propi sender i penses que has de fer molt, però en tot cas el què és una sort és que pels lloc per on passem passin grans coses, grans instants, grans moments, i això és senzillament commovedor.

Finale va ser allò que sempre podria voler pel què fa a participar a una aventura de Single Speed.

24 Hours Finale Ligure 2013. 25h38'.

Teníem un pla, vàrem portar a terme un pla, i com al 2009, i com al 2012, va funcionar, i aquest cop vàrem mantenir totes les posicions al seu lloc, Hotel, sopars, dinars, zona SOLO, gelats, alimentació en cursa, llums, BOX, bossa d'aigua 25l. cada punt al seu punt. Ara passats els dies les imatges passen pel meu cap, ara sí, ara també.

Quin pensament, i la pell se'm posa de gallina, anar a dinar a on s'ha de dinar, com al 2009, com al 2012, com al 2013, l'emoció per mirar de seguir un sender estret sense pensar en deixar-lo, per ser-hi i pensar, que bé, que bé, que bé.

Passaran els dies, cauran les jornades, vindran noves aventures, però Finale, les 24 Hours de Finale Ligure 2013 seran un turó entre turons èpics, i que sense cap mena de dubte marca, marcarà la diferència entre mirar de fer-ho bé, i fer-ho bé, mtb, mtb, mtb.

Dies de Single Speed.