D'entrada, OMG

Sembla que cada un dels objectius del 2013, va fent el seu camí.

Ara ha sigut l'aventura de les 24 Hours Finale-Ligure 2013, no cal definir els propers.

El què sí que sembla, i no ho puc afirmar és que anem fent sender, ara sí, ara també.

L'aturada, la darrera aturada ha nat prou bé, vull dir, aturar-nos en Josep, la Betty i jo després de la la SSEC2013, ha fet que l'arrancada sigui com a poc, SENSACIONAL.

Des de l'anada a Finale, que encara hi ha millors sensacions, oi que sí?

Veia una imatge aportada al Facebook per la Betty del podi de Finale, amb tres Single Speeds, dos d'ells Freedom Catalonia, i què en puc dir.

OMG, OMG, OMG.

Amb aquesta imatge sortirem avui en bike, és inevitable, si no hi dónes masses voltes, és inevitable.

Segur que aquesta nit la Pizzeria serà lloc de pas, i la cervesa, de brindis entre pensaments de cavallers de la llum i Fades de la nit, mtb, mtb, mtb. És inevitable, pensaments Finale, Pizza i una bona cervesa. és inevitable.

Si mai coincidim pedalant, no per anar junts, i hem veieu pedalar, somrient, no hi dubteu, entre totes les pensades, aquesta serà la què m'estarà passant pel cap.

Dies de SOLO.

16 anys, Miki, ja són anys, per molts anys Johnny. 

Aquesta nit brindarem per l'Ausilia, pel Marco, pel nostre compatriota sicilià, per tots els amics europeus que ens van fer sentir  tan bé de la darrera SSEC2013, i no únicament els que hi van venir, si no també pels que no hi eren, i en darrer terme el més sonat brindis per a tu i el teu pare, per aquests sensacionals 16 anys.