D'entrada, OMG

Sembla que cada un dels objectius del 2013, va fent el seu camí.

Ara ha sigut l'aventura de les 24 Hours Finale-Ligure 2013, no cal definir els propers.

El què sí que sembla, i no ho puc afirmar és que anem fent sender, ara sí, ara també.

L'aturada, la darrera aturada ha nat prou bé, vull dir, aturar-nos en Josep, la Betty i jo després de la la SSEC2013, ha fet que l'arrancada sigui com a poc, SENSACIONAL.

Des de l'anada a Finale, que encara hi ha millors sensacions, oi que sí?

Veia una imatge aportada al Facebook per la Betty del podi de Finale, amb tres Single Speeds, dos d'ells Freedom Catalonia, i què en puc dir.

OMG, OMG, OMG.

Amb aquesta imatge sortirem avui en bike, és inevitable, si no hi dónes masses voltes, és inevitable.

Segur que aquesta nit la Pizzeria serà lloc de pas, i la cervesa, de brindis entre pensaments de cavallers de la llum i Fades de la nit, mtb, mtb, mtb. És inevitable, pensaments Finale, Pizza i una bona cervesa. és inevitable.

Si mai coincidim pedalant, no per anar junts, i hem veieu pedalar, somrient, no hi dubteu, entre totes les pensades, aquesta serà la què m'estarà passant pel cap.

Dies de SOLO.

16 anys, Miki, ja són anys, per molts anys Johnny. 

Aquesta nit brindarem per l'Ausilia, pel Marco, pel nostre compatriota sicilià, per tots els amics europeus que ens van fer sentir  tan bé de la darrera SSEC2013, i no únicament els que hi van venir, si no també pels que no hi eren, i en darrer terme el més sonat brindis per a tu i el teu pare, per aquests sensacionals 16 anys. 

M'agrada com funcionem

Nosaltres teníem un objectiu a Finale, enviar els dos paquets amb el PAC de la SSEC2013, dels dos italians que no vàrem poder venir a darrera hora a la SSEC.

A la nit del divendres després de sopar ja vàrem cercar a on era correus per fer l'enviament des de Finale dilluns abans de fer camí cap a casa.. 

Una primera cua eterna per dir-nos que les caixes comprades a correus de casa no valien per a Itàlia, total a cercar una manera d'aprofitar-les.

Després d'unes 24 Ore viscudes com les hem viscudes, les energies Freedom són al 1000/100. 

Una segona cua eternax2.

Però també plena de somriures. Plena de sensacions 24 Ore.

I encara no estem en el sender de la crònica de les 24 Ore de Finale-Ligure. 

Dies de SOLO.

Ja som a casa

Fa uns minuts que entràvem per la porta de casa. 

Som dia 3 a les portes, a dies dels meus 49 anys, com sona, com sona. 

Qui m'havia de dir que el futur més proper em preparava un premi com el d'aquest cap de setmana. 

Xavi, et tinc preparada una imatge que únicament entendràs tu, aquest cop no hi haurà imatge del diari italià de fons, amb la cervesa italiana, i la taula des de la Toscana amb les bikes de fons, però et puc garantir que el títol de la crònica dels podis de les 24 Ore de Finale-Ligure d'aquesta edició 2013, lligarà amb la imatge que et dedicaré. 

Dies de SOLO. 

Esmorzats

Ara ja a minuts d'enfilar cap al circuit amb la VW.

Un bon esmorzar, prudents, hem sigut prudents amb la ingesta, està bé això, està molt bé això. 

MTB, MTB, MTB. 

Un dia literalment propi per lluitar per una gesta èpica.

També per caure derrotats a una jornada épica, cal ser sempre realistes. Derrotats no per la posició en cursa, en cap cas, no en tenim de posició en cursa, com sona, així de planer, així de senzill. 

Dies de Single Speed. 

Ja som diSSabte

Les 6 tocades del matí, de fet des de les 5 tocades que el descans ha anat donant pas a l'activitat pre 24 Ore.

Tots dos de cop hem passat a semàfor verd, és normal, ja som a hores d'iniciar una nova aventura de Single Speed.

Estaria bé que fins demà a les 2 del mig dia no passem a semàfor vermell, estaria molt i molt bé. 
No sé quines sensacions tenia a l'anterior edición, el conjunt d'aquestes vull dir,  el què sí que recordó és la sensació de duresa a la volta de reconeixement del circuit a on el pensament sempre va ser de dolor muscular, sí, sí, a la volta al circuit del dia abans de la cursa, les sensacions sempre molt dolentes.

Ahir no va ser així, en cap cas, si bé hi ha sis o set punts a on les pales són molt exigents, molt, són això, d'elevada exigència, i ara faltarà veure fins a quina hora els fem a dalt de la bike, o si els fem sempre a dalt de la bike.

Hauria d'estar inquiet pel ritme de cursa, la veritat, no tenim que estar-hi, perquè no tenim ritme de cursa, crec.

Ara lentament ens anirem posant en marxa, no encara sí d'aquí a mitja hora, per mitja hora després a dos quarts de vuit baixar a esmorzar.

A les vuit ben tocades ja enfilarem cap al circuit, directes a la zona de SOLO, a on hi tenim la carpa, tindrem unes dues hores de feina, és a dir ja seran les onze passades del matí, i no tindrem res més què equipar-nos amb el Freedom Catalonia, i esperar a l'inici d'aquesta nova edició de les 24 Ore Finale-Ligure 2013.

Dies de Single Speed.

Tranquils molt tranquils

Zona d'aventura, tram dels Vols de Drac

Si podrem fer una bona edició 2013 a Finale, dependrà de molts factors.

Com hem gaudit escalant al circuit de Finale.

OMG, OMG, OMG.

Ara a punt de baixar les persianes. Cal descansar, molt, no massa.

Demà matí a primera hora ens espera un magnífic esmorzar. 

Després  haurem d'anar de pet al nostre lloc a la zona SOLO, per muntar la lógística dels aliments, de l'assistència mecànica, he de repassar el tema llums, he de repassar les dues bikes, temes bàsics i prou, res a reparar, que bé. 

Dies de SOLO. 

Zones SOLO

I a la tercera va la vençuda, en el sentit que en aquesta edició de les 24 Ore de Finale Ligure 2013, estarem a la zona dels SOLO.

De fet  a aquesta edició sols som SOLO, no hi ha la categoria Team, aquesta ja es va celebrar la setmana anterior, però dins d'aquest escenari SOLO, nosaltres estarem dins d'un espai SOLO diferent de la zona preparada per atendre als SOLO. No tindrem corrent, vull dir no disposarem dels serveis de la zona preparada pels SOLO.

Demà, bé d'això en parlem diumenge, o dilluns.

Avui, el lloc de SOLO, per a nosaltres, a punt.
 

Molt emocionant la jornada, molt.

Aquest cop a la recollida de dorsals no hem coincidit amb en Marco, Marco la primera volta te la dedicarem, i tant que sí, i tant que sí.

Avui hem rodat, hem fet una volta al crcuit de demà, i ha anat de 10/10.

Les sensacions molt bones, millors encara, les millores a les bikes, les nostres a dalt de la bike la reducció de set quilòmetres vers els de la darrera edició ara de 11,1 Km. ajuda a millorar aquestes sensacions, i no per la distància, si no perquè tenim sort i ens ajuda el tipus de tram, que no és empíricament així, però sí anímicament, i amb això ja en tenim prou a casa, tema de pensament LOCAL.

Hem anat a sopar,  Pizza, cervesa, gelat, exactament com ahir, i idèntic a la darrera edició a Finale.

Ara descansant al mateix Hotel de l'any passat, aquest any des de l'extrem inferior del circuit no l'haurem de veure que ja està bé, més que bé.

Demà test Canberra.

Dies de Single Speed.

LOCAL

Quan ahir us vaig dir que improvizaria les intervencions del Blog d'avui perquè us proposaria aportacions que creia podrien millorar les previstes, crec que era justificat.

Una tercera participació a Finale s'ho mereix, res a Europa pel què fa referència a 24 Ore pot superar Finale.

No estem a punt per Finale, és veritat, però és que no ens estem preprarant per Finale, si no per Canberra.

Dies de Single Speed.