Ahir tot va tornar a la normalitat, vull dir ara torno a pedalar amb bones sensacions, com sona, com sona, i de mantenir-se aquestes els Vols de Drac tornen.
Avui, ahir, aquests han marcat la dinàmica de casa, sí, aparentment mono tema, no és veritat, sí pel què fa al Blog, oi que sí?
Ahir una ruta que sense ser eterna, va ser molt gratificant i prou llarga per poder posar les ales del meu Drac a un bon ritme de creuer escalant direcció al Santurai del Corredor des de Sant Celoni. I no va ser fins aquest punt cap al quilòmetre seixanta que no vaig veure, que ni vaig fer test de prestació, els motius ja els tenia descrits des d'ahir per a aquesta intervenció però ara a la nit de diumenge he decidit no compartir-ho al Blog, un altre dia, a on de no poder posar-hi remei serà inevitable parlar-ne, ara però i per molts anys si Deu vol seguim en la línia marcada per sentinelles i torxes, des de les torres properes al Mirador, des dels Vols de Drac visionant sempre, sempre, sempre les corones de granit engranades entre ellles, protegint a les Fades, protegint els cavallers, d'ells d'elles, d'elles d'ells, sentinelles Destructors de Murs, omg, omg, omg, i tots coexistint amb un únic propòsit, la creació en primer terme de la Nau Insígnia, després l'instant de fer-la realitat, ara mirant de consolidar-la definitivament.
Ahir un dia més a dalt dels dos Dracs, genet i Reina, creuant Maresme al Vallès Oriental, per després de creuar aquest vertebralment tornar a casa sense passar àquest cop per Blanes, excepcionalment, deixant lluny les xifres de 150 Km. no serà freqüent, o sí, o sí.
Però ahir va ser molt encertat, molt, les sensacions bones han tornat, ara caldrà veure si per quedar-se, avui queda clar que sí, però millor esperar a aquesta setmana, a demà a on ja avui hem programat que camini bé deixant la June dormint lluny de casa.
Ahir però la fruita va ser qui va marcar la ruta, perquè ens calia, ens calia, les llaminadures, també, també, la cervesa, la cola, en menor grau, com anècdotes aquestes dues, les galetes també, el gelat, per què no?
Equipats semçre d'estiu, ahir com avui, avui com ahir.
Eines, totes, llums ahir sí, l'arribada va ser passades les onze de la nit a 22°C, avui no a les vuit del vespre a 26°C crec recordar.
Incidències, una de molt greu, que també quedarà per un futur, no per avui, però diria que en resum, millor evitar fins i tot el curt tram de carregera secundaria de menys de dos quilòmetres, millor, sí, sí millor. La Reina coincidirà amb mi, segur, segur.
Avui, el Vol d'avui formava part d'un programa que finalitzarà dimarts, no avui, i per tant serà una crònica que o bé tindrà tres parts, o bé quatre, clar que yes. Avui però el Montnegre l'únic protagoniste.
OMG, OMG, OMG.
En tot cas, la millor notícia, les sensacions a dalt de la bike tornen a ser bones, i això comporta una exclamació única, per l'escalada ahir pel Corredor, pel pas pel Montnegre avui, per les bones sensacions a dalt del meu Drac.
Oh yeaaaaaaaaaaah!
Des de, Mirador del Drac esperant el proper Vol encuriosit, molt, molt, i molt, necessitat de fer un Drac ara ja d'estiu, de matinada, ara ja esperant el bany d'aquesta estació que ha de comportar una programació rigorosa de cada un dels propers Vols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada