Lentament, lentament

Anem gaudint de l'experiència Finale, de la darrera experiència de l'Europeu SOLO 24 hores de Finale d'aquest 2014.

Els dies pel què fa a Finale, no passen, ja hem brindat molts cops per aquesta darrera edició de Finale, tot i fer dues setmanes i prou. 

Al 2012 tornant del Mundial de 24 hores SOLO, quan entràvem a l'autopista de tornada cap a casa li deia a la Reina, gaudeix durant tot aquest any que et ve ara, ets la subcampiona durant tot un any, serà molt difícil tornar a repetir un podi a Finale, així ho va fer, vull dir gaudir-ne tot un any.

Ara ja anem camí dels dos anys del subcampionat de la Betty, ara gaudint de la cinquena posició al darrer Mundial 24 hores SOLO de Camberra del 2013, i des de fa quinze dies gaudint d'aquests resultats a l'Europeu SOLO 24 hores de Finale, tenim tot un any per gaudir d'aquests dos podis, perquè d'aquí a un any com al Mundial de Canberra no tindrem un altre cop un resultat com aquest, o sí, però millor pensar que no i gaudir del què tenim ara, mtb, mtb, mtb. 

En aquest tram estem, i mentre hi som, mirar de gaudir encara més d'aventures a dalt de la bike, l'objectiu. Com a la SV-Vallromanes-Blanes-SV del dissabte passat, ara fa dos dies la vàrem repetir, aquest cop amb els Trinxes. 

Una arrancada a les tres del matí, per iniciar la ruta a les quatre poc tocades de la matinada sota una lluna que sembla que com aquesta no es repetirà fins d'aquí a cent anys. Ruta que va finalitzar a quarts de nou del vespre.

Una arrancada sensacional, irrepetible perquè jo no viuré cent anys.

I a on a cada hora l'espai va ser marcadament diferent.

Un cop a Blanes, un dinar festival, amb una visió singular de tornada amb una tempesta de primavera que ens va acompanyar de Blanes a casa, i que ens va servir per entrar a mig territori escocès, és a dir entre pluges sempre, dic mig pel fet que per ser sencer caldria que fes també un fred intens, no pluja i intermitentment tempestes intenses. 

El pas direcció a Calella inoblidable, OMG quin vent, i quina tempesta lateral, quina experiència, com escalar direcció Milans aquest cop a diferència de fa una setmana, ara a dalt de la bike entre pluges.

Des de casa després molt i molt contents, també amb interrogants, però tots pendents de ser aclarits, i de ser-ho, aclarits, ja us els exposaré.

Després, ahir, cap al mig dia, un nou Drac, sota un sol intens que va durar just per sota de les dues hores, i que va donar pas un altre cop com la jornada anterior a una tempesta aquest cop tornant per Milans. 

Dos dies, dos banys, omg, omg, omg. 

MTB, MTB, MTB. 

Un dinar sensacional va posar punt i final a una aventura entre sol i tempestes d'una primavera com cal, clar que yes.

Des del Mirador del Drac dies de retorn a una normalitat d'aventures de MTB, i a on la Vallromanes-Blanes fa dos dies, i ahir amb un nou Drac miren de tornar-nos a enfilar a aquest tram Single Speed de genets i Dracs, oh yeaaaaaaaah!

Equipats dissabte 100% d'estiu, eines totes, Cateye-Powerled, de matinada per la foscor de la nit, a l'arribada a casa per la tempesta, aigua, dos bidons de 750 ml. una tònica, dues coles,  menjar, dos entrepans de gall d'indi, tomàquet i formatge, llaminadures, dinar de primavera a Can Flores, sempre per sobre dels 20°C, les darreres tres hores rodant xops passats els primers minuts. Ahir equipats d'estiu, amb totes les eines, aigua, un quart de bidó de 500 ml. menjar, llaminadures, per sobre dels 20°C, xops com ànecs la darrera mitja hora. 

Ara des de casa, ja som dilluns, de matinada, les sis poc tocades, avui però no hi haurà Vol, toca descans, de ser demà dia de tornar-hi, de ser, de ser, però aquesta ja és una altra història.