Ha sigut, a tocar de la seva marxa una bona estació, molt bona, a on cada Vol em porta a mirar darrera més que davant, que també, que també, però la realitat em diu que com ara que plou, i jo creia que era hora de descans fins al Vol del vespre, i si bé el resultat serà el mateix, el motiu de la coincidència res té a veure amb el que jo veig. És cert que mirar a darrera sobre fets passats tampoc és garantia que el que veig sigui realment com jo ho veig, però encertat o no aquests fets passats es mantenen més estables, mentre que els que estan per venir no tenen realment un punt de referència estable, tot i que és inevitable mirar pensant que sí, que un far garanteix que la Nau seguirà una bona ruta, la realitat però és un xic més complexa, un xic.
Som tot just dimarts, a la matinada de dimarts, per a mi sembla un divendres després d'una setmana de molta complexitat davant dels meus ulls, no a casa, no a casa per fortuna, omg, omg, omg. Un sol dia ha pesat tant com una setmana, renoi.
Mentre faig aquesta intervenció tot va agafant la seva temperatura de treball, inevitable ara per ara que tot arranqui. Vull dir que amb l'arribada dels cavallers de la llum una gran majoria ens posem en marxa, ho escric pensant que ser entre Fades de la foscor té tota la seva raó de ser, fins i tot sota una pluja intensa de primavera, sota una tempesta la nit dóna més sentit a ser sota un bany primaveral, clar que yes.
Els dos Dracs a punt, no els genets, això de ser serà al vespre.
Des del Mirador del Drac dies de Single Speed, a on cada mirada del darrera fa que tot quedi d'entrada dins d'un proper ritme més pausat, no molt pausat, sí més pausat, i a on seguidament la sensacional experiència del darrer Europeu SOLO 24 hores marca el to d'aquesta calma.
Fem un cafè?
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada