Del passat, del present, del futur de poder ser, i tot just estic iniciant la recerca, bé tot just, perquè tot és un breu instant, i per recordar la Nau Insígnia ha de quedar totalment aturada per mirar de no generar confusió.
Ara però mana Finale, OMG, a on és impossible no tindre present cada instant, i no amb una seqüència cronològica, si no d'imatges que no van necessàriament lligades entre elles, i a on en venir-me al cap penso, que bé no tenir la capacitat de passar pàgina, millor dit, que bé que el meu dia a dia no rodi passant pàgina de tot ara sí ara també, que bé, que bé, que bé.
Té també certs inconvenients, com ho són el fet que les circumstàncies que no voldria recordar també hi són presents encara que aquestes per com tinc enfocada aquesta gran aventura, fora de les importants que no decidim nosaltres, les que depenen d'entrar-hi via les nostres decisions, són realment una excepció, i per tant una gota ja no a l'oceà si no a un got d'aigua, no hi té cap mena de protagonisme, i per tant aturar la Nau entre que naveguem lentament, i que ens aturem ara sí ara també, sempre respectant el destí establert, ni ens fa quedar enrere, no ens espera ningú a destí, ni ens priva pels motius esmentats de poder gaudir ara sí ara també d'instants tant dolços com els de Finale, ja no 2014, que també, si no 2009, 2012, 2013, omg, omg, omg.
Des del Mirador del Drac mirant darrera meu, gaudint de l'arribada de la Nau Insígnia, de la primera arribada al Mirador, a on tot anava lligat a sensacions d'haver gaudit de la companyia d'aquest reduït grup de bikers Single Speed. Perquè la primera sortida a mar obert de la Nau va ser al 2013, tot i que nosaltres no ho vèiem, tot i que nosaltres de cop vàrem mirar darrera i el casc d'aquesta, de laNau, la seva ombra ens va fer girar i veurens a sota d'aquest, i no amb la sensació de que ens passaria per sobre, si no amb la sensació de ser sota la seva protecció, mtb, mtb, mtb.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada