MTB, MTB, MTB.
Esperant mundialistes a casa seva.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris febrer. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris febrer. Mostrar tots els missatges
divendres, de febrer 28, 2014
diumenge, de febrer 23, 2014
Vols desconeguts
Pel fet de gaudir un altre cop ara anys després de les interessants distàncies, ara però en Single Speed.
Ja sopats, hem gaudit de les imatges de la ruta, una protagonista, la Reina, un actor principal, el Montseny, omg, omg, omg.
Ara ja al matí de diumenge, esmorzats, penso, bona ruta la d'ahir, i avui quina proposem?
La molsa, propera protagonista a The Great Escape MTB.
Ahir, el pas per Sant Celoni, apassionant, les vistes omnipresents del Montseny hi va haver instants que havia de gesticular corporalment per explosionar les sensacions interiors que explotaven dintre meu en ser al Baix Montseny, la sensació de ser entre trams de casa, immillorables.
Un dinar a casa la mare, un descans perfecte per passades les hores refer el camí de tornada.
El corriol de costat del torrent de Sant Celoni direcció a Vallgorguina, entranyable. Quins colors, quina exposició, quina explosió de colors, a aquest tram, i un cop a dalt al Corredor crec que dels darrers mesos, dels millors instants retinals.
La tornada escalant cap al Santuari memorable, OMG.
Parlem mentre escalem si un cop al Santuari del Corredor, canviem la ruta feta d'anada, i ens dirigim de baixada al punt més extrem de casa sense haver de fer un treball afegit, proposar de passar per Dosrius, per la riera d'Argentona et recorda el clima càlid de casa, mtb, mtb, mtb.
Escalar des del Dolmen de Pedra Gentil fins Can Pradell i d'aquí fins al Santuari, de somni.
Un cop al Corredor, al Santuari, inoblidable, la vista imposa un silenci per gaudir de l'instant.
La tornada des de Dosrius fins a quasi Llavaneres, intensa pel fred inicialment, després únicament per la fredor, l'arribada a casa eclesiastica, pel pas pel campanar de SV.
Ara a una estona de fer el salt del pont de la Nau Insígnia, OMG, OMG, OMG.
Cap coincidència, ni incidència, eines totes, Cateye-Powerled des de mig camí de les pujades al Corredor, a la riera des de Dosrius, a mitja potència, equipats d'hivern, a Dosrius 7°C.
Els frens R1 necessitaran una revisió, no sé si pels nous discs SLX o per les pastilles de fre, no ho sé, però un soroll xicletós no és la millor referència, en cap cas.
La carcassa, els laterals del Canis no sé si estan canviant, no ho sé, veurem, veurem, vull dir perdent consistència, això, veurem, veurem.
Pensar en ahir, i la imatge escalant de la Reina imposa cada fotograma.
El fet de gaudir del retorn pausat però progressiu de la Reina és un tram irrepetible dins de l'estació a on som submergits, hivern, hivern, sense cap mena de dubte.
dimarts, de febrer 18, 2014
Doble Drac?
MTB, MTB, MTB.
El segon cafè ja ha caigut, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
dilluns, de febrer 17, 2014
Vespres de febrer
De ser, de ser, perquè aquesta matinada el pilot automàtic ha marcat descans.
Ara content, 5°C no és fred intens al Maresme, però per una política inexistent a casa, la dels fets consumats d'avui, no hi ha hagut Vol, mllor pensar en els 5ºC que no pas en les Fades i el Destructor Independent que no he anat a veure aquesta matinada, mtb, mtb, mtb.
Els dos cafès de primera hora ja han caigut, sento com filtra el cafè a casa l'àvia ara fa més de quaranta anys, omg, omg, omg.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Avui de ser ja serà entre les Fades de la foscor, lluny del trenc d'alba, això ara amb el fred, perquè amb l'arribada de l'escalfor, i quasi d'una nova estació, ser-hi a les mateixes hores que avui, de ser implicarà ser-hi també a trenc d'alba, clar que yes.
MTB, MTB, MTB.
dissabte, de febrer 15, 2014
Cinc Dracs
Una aventura més, que no es pot dir cada dia, bé a casa quasi que cada dia sí, a excepció del dia de descans, que l'aventura és aconseguir no sortir a pedalar.
Avui hem gaudit dels nostres Dracs, per ells, per la ruta, rodar amb Dracs dins d'un Drac no passa cada dia, en cap cas.
El tercer Drac el més conflictiu, no per res, si no per la manca de rutina, ja fa mesos de la nostra darrera cursa, octubre queda molt lluny, fet que marca i molt la manca de ritme de cursa, de fet no el tindrem mai, i no passa res important.
No l'hem volgut mai el ritme de cursa perquè hauríem de sortir de les fronteres del nord amb molta freqüència i això ara per ara no ens ho podem permetre.
Jo he utilitzat tres equips, un d'hivern, a la volta u, i cinc, dos de primavera, a les voltes dos i tres, el del Team, i a la volta quatre el clàssic Sportful-Castelli, el mateix amb les botes, unes d'hivern, i unes d'estiu.
Bona pensada estudiar detingudament l'evolució de les temperatures, avui era el dia per poder fer aquesta aventura.
Destructor de murs Independet, quin nom, OMG.
Teníem l'opció ruta Montseny, o bé ruta Cinc Dracs, la darrera per a mi una oportunitat dins d'un mes difícil, febrer, que ens permetrà de sortir demà, i cada dia en bike. El primer passar febrer a dalt de la bike, clar que yes.
Cap incidència, coincidències, durant la primera hora del matí, bikers, bikers i més bikers, menjar, les imatges d'ahir el menjar d'avui, begudes, el mateix, llums, Cateye-Powerled a partir del darrer tram de la quarta volta.
El Canis va molt bé, molt, tinc el conjunt nou per la Longboard, quan toqui atacarem el canvi.
Quina temperatura, omg, omg, omg, sempre entre els 12°C i els 19,5°C, sí, sí, quasi 20°C.
Contents d'haver afrontat voltes de quasi trenta quilòmetres, pel què implica, pel què indica poder fer-les, podríem haver continuat, però si bé era el dia, no era el mes.
Quina última volta més romàntica, la Fada Reina mentre no marxa amb la Nau Insígnia, la segona, resta sempre propera a nosaltres, de fet pel Destructor Independent que no es separa del meu Drac, dies de MTB des del Mirador del Drac.
4rt. Drac
I tant, i ara ja entre Fades, serà de fet la darrera, la més romàntica.
Dies de MTB.
Ara aturats esperant l'inici del 5è Drac, OMG.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
.
3er. Drac
MTB, MTB, MTB.
2on. Drac
Les percepcions d'anar equipat de primavera, molt bones, sense fred.
Sortiré per fer el 3er. Drac amb tèrmica, clar que yes.
Ara la Nutella mana, OMG.
A minuts d'enfilar el tercer Vol.
Des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.
1er. Drac
Tot roda, tot roda.
Pas de Destructor.
Entre Falgueres Màgiques.
Des del Mirador, fent el canvi d'equipaments d'hivern de 5°C a equipaments de primavera 17°C.
Fer-ho diferent
Els Dracs ja no són al Mirador si no al pont de la Nau Insígnia, preparant-se pel proper Vol.
A minuts, passades les hores del programa previst a punt de començar el Vol.
No tenim pressa, si més no això sembla, mtb, mtb, mtb.
Estem veient el vídeo de la WEMBO 2012, omg, omg, omg.
Des del Mirador del Drac, Dracs, Dracs i més Dracs.
dijous, de febrer 13, 2014
Fred assumible
A casa implica sortida agradable, a diferència d'abans d'ahir, ahir a la nit 13°C un premi a la constància, vull dir que de no ser-hi cada dia no hauríem gaudit del present climàtic del vespre d'ahir.
Un propòsit de canviar les matinades pels vespres de MTB, quan portes una cinquantena de sortides de matí, no és massa prudent, sí, si el què motiva el canvi són els Vols de Drac amb la Reina.
Anem a per una proposta diferent, a on mirar d'aconseguir mantenir la regularitat dels Vols aquest febrer genet i Reina junts prioritari, l'arribada definitiva de la Reina marca un abans i un després a aquest 2014 de MTB.
Ara com tot cal deixar passar dies, i quan la suma d'aquests sigui important, 50 de 100 dels dos, estaria bé, veurem a on som, fàcil d'escriure, difícil de fer.
Ahir va ser un dit i fet el fer un altre Drac pel fet d'una Betty decidida a sortir, com sona, com sona, i el premi va ser una climatologia que sense ser en cap cas favorable, sí era més coincident amb les condicions de temperatura que admeten els nostres equipaments.
El fet de pensar inicialment que no feia fred, va ser la constant, el fet d'adonar-nos que en feia però no amb la intensitat de la jornada anterior, la realitat.
Ahir vàrem canviar el test d'hivern, a prudent,a prudent, avui jo encara en seré més, l'objectiu és passar febrer a dalt de la bike, cap més pel què fa a aquest mes tan intens, tan viu, amb un sabor tan voluminós, amb aquest to de menta que et glaça l'ànima més càlida, i a on a les prèvies a sortir després de deixar passar els cavallers de la llum, penses, no hauria de sortir.
Ahir però sortir al pati i el fet de no notar la fredor intensa característica del febrer passades per molt les set del vespre, quasi a tocar de les vuit va ser molt motivador, més encara, motiu de la presència dels somriures dins del Vol.
Ara surt el sol a les vuit i un minut del matí, a les set la nit imposava el seu to, sembla impossible, 60 minuts separen la marxa de la foscor de l'arribada de la llum, mtb, mtb, mtb. L'instant de la imatge dura 60 minuts, que com a número ara pel Drac no ens indica res més que la duració dels dos trams, seguir el coll, resseguir el cap, una hora, la resta del seu cos, una hora més, OMG.
A punt de fer el segon cafè transformat en esmorzar d'un matí d'hivern de febrer, clar que yes.
Des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Equipats de d'hivern, aigua, zero, menjar, cap, eines, totes, Cateye-Powerled, incidències, lleuger soroll del fre del darrera de la Spot Brand, també la tanca davantera fluixa, coincidències, grups de bikers rodant de nit, baixant de Santa Mònica, també escalant pel Tintorer llarg.
Ara a esperar la nit d'avui, certament, certament, encara em costa no pensar en clau matinada, no passa res, deixar passar dies, i la nit marc d'entrada de passades les hores de l'arribada de la llum, ara és qui marca el ritme de consolidar el dia sí dia també de les nocturnes de febrer.
MTB, MTB, MTB.
dimecres, de febrer 12, 2014
El retorn pausat de la Reina
Lentament mirant de consolidar aquest retorn. Entre una filera llarga de fets, han passat els mesos, Canberra, la cursa de les 24 hores SOLO ens ha indicat un proper tram, a on no hi ha la possibilitat de pensar en diferents possibilitats, l'única que tenim si volem entendre el ritme australià, el ritme frenètic d'aquests monstres del MTB és fer un canvi radical del concepte del MTB a casa.
I això estem fent, millor dit això estem intentant fer, no ho podrem tindre clar, sí el canvi, no si ho hem fet bé fins la propera cita de MTB, i bé aquesta és lluny si volem saber el resultat, i propera si mirem el temps que tenim per preparar-nos.
Tot va dirigit a poder gaudir de les properes 24 hores, gaudir, fer un salt a dins de circuit, millorar el nostre ritme de cursa, no per velocitat, sí per millorar les sensacions, mai havíem fet tests previs a les 24 hores, ni tampoc previst amb tant de temps la programació de les curses, de les poques que fem, fent referència a com estem preparant les properes cites.
És evident, això implica més recursos disposant dels mateixos que disposàvem al 2013, curiós, però cada final de mes anem fent arribar tots i cada un dels components, equipaments, recanvis que han d'intervenir a aquesta aventura, podem pensar que ja ho tenim tot, aleshores no hem anat a Canberra, en el sentit que si volem repetir a Europa un Canberra, no cal fer res, si volem fer-ho millor, a casa hem de mirar d'agafar la referència australiana. Pel què fa a preparació física, estrictament? no, no, tècnicament, nivell de bicis, nivell de preparació d'alimentació, visualització en cursa del transcurs d'aquesta, són molts els detalls a millorar, n'esmento pocs, no per res, si no per evitar fer una llista infinita que pels professionals poc interès ha de generar, ni pels amateurs, en cap cas, sí per a nosaltres a casa, que és del que es tracte únicament, de millorar a casa la nostra participació a les curses de 24 hores SOLO.
Ja se sap per participar a les curses, anar a tot el que doni el cos i menys preparar res, nosaltres amb aquest pensament, amb aquest estil, nosaltres poc podríem a fer, veure passar des del darrera a fileres i fileres de corredors TOP, sí, però nosaltres sense utilitzar aquest estil, podem exercir el nostre propi estil, molt personal, sí, poc efectiu, sí, molt eficient això sí, gràcies Cecília, i en aquest tram, el de l'eficiència, mirar de fer-ho eficientment és la manera que únicament enfilarem les properes aventures de MTB. De fet sempre hem seguit aquest sender, però després de la WEMBO 2013, hem vist que no vèiem un turó que teníem barrant-nos l'horitzó, i ara estem fent això, mirant d'escalar aquest turó per veure que es veu a l'altre cantó, senzill, planer, oi?
Betty, l'arribada de les Active Shell, cerca salvar el que a la nit de Storm-Lo no podíem afrontar, la propera cita WEMBO no tindrà miraments, esmicolats ja hem tingut el plaer sanguinari de gaudir què és, ara cal posar-hi remei, o posar-hi remei, les botes Gore Tex, les teves noves botes persegueixen el mateix, nosaltres a Escòcia patirem de valent, no funcionem en cap cas bé amb fred, bé o hi cerquem alternatives, o hi cerquem alternatives, oi?
Coincidències, bikers i més bikers amb llums, venint del darrera, anant mentre tornàvem, ningú pedala, tots estem a dalt de la bike, incidències, cap, Cateye-Powerled, aigua, zero, menjar, cap, equipats de rigorós hivern, 8,5°C a les nou tocades de la nit, o a les deu, a la riera de Llavaneres.
Sempre sota la mirada atenta del Destructor Independent, mtb, mtb, mtb.
Des del Mirador del Drac, perseguint Dracs, dies de Single Speed, la 67 feta, a per la 68 avui?
dimarts, de febrer 11, 2014
Agoserat?
Segurament pel fet de cercar, de fet sense aquest esperit cercador no crec que res hagués començat per a mi, entrar a les corones hauria sigut emotiu, el Drac i el seu Destructor Independent diuen què s'ha de fer, no el genet, fins ara, fins ara.
Amb la Nau Insígnia en marxa tot canviarà, certament, certament. Genet i Drac negres conduiran la Nau Insígnia , una de les dues de les tres de quatre, la segona la que porta els millors Destructors de Murs li cal definir quin genet i Drac la conduirà. La catalana, la Nau Insígnia que enarbora la institucional, més petita que la que no ha de creuar continents per arribar al seu destí, perquè s'està construint en silenci al lloc de destí a les antípodes, està aportant els seus millors Dracs, els seus millors genets, els seus millors blocs granit, els seus millors millors constructors Destructors de Murs, i entre tots cavallers i Fades, entre elles la Fada Reina de la foscor, la que dirigeix la nit, la que anhelarà al seu Destructor Independent, tots són protagonistes que navegaran amb la Nau Insígnia més gran que hem pogut construir amb les nostres mans, picant pedra dia sí, dia també, sempre les millors eines pels nostres convidats ara fets aliats, un sol Destructors, constructor sí, princep dels Destructors, resta a la Nau de casa, pel fet de ser l'Independent, pel fet de ser qui liderarà de ser, les entrades a ports LOCALS. Sense un Destructor de Murs Independent l'àmbit de la Nau Insígnia catalana seguiria sent l'inicial, fora de les fronteres del Nord, com sense la Fada Reina, el Far de Canberra no existiria, viurem una història d'amor entre el Destructor Independent entrant a ports de Catalunya, i la Fada Reina entrant a ports d'Austràlia, omg, omg, omg (I)
Ara la Nau torna a ser a l'horitzó, encara no porta els seus colors definitius, pel fet que no pot compartir ruta amb estadis presencials, vull dir que no pot transportar, compartiraquesta ruta sense destí, que també, amb protagonistes presencials, els noms escrits als casc de la Nau ho seran, ho són per les gestes viscudes, per les fites perseguides, en definitiva per un compartir els Vols de Drac, cada un des del seu espai, certament, però el pas dels dies definit com el pas dels dies, allunya a la Nau d'aquest estadi, una aventura activa, no és una aventura presenciada, una aventura activa implica participar, compartir, gaudir, ja no diré junts, físicament això no és possible, sempre, les distàncies tot i ser a punt de disposar de la Nau que posarà remei a aquest punt, marquen aventures entre continents, sí, entre illes, sí, però he de ser responsable amb la posada en marxa definitiva de la Nau, aquesta ens ha requerit de molta constància, de moltes hores a dalt dels nostres Dracs, de moltes pujades entre Falgures Màgiques, de més encara d'estades entre els Destructors de Murs, veure la construcció de les corones de blocs de granit, ha fet que al punt a on som, a on ens estem dirigint, impliqui de fer balanç i de prendre decisions, no agoserades en cap cas, sí prudents, per fer de murs de protecció del casc de la Nau Insígnia, tot ara és centra a protegir, a aportar les eines de protecció del casc de la Nau Insígnia, una Nau com aquesta ha de navegar segles, i nosaltres de poder ser, de tenir sort disposem com a molt, i seríem molt afortunats, d'anys, menys de trenta, de ben segur, aleshores, el casc de la Nau, amb les dues corones engranades al casc de la Nau ha de quedar blindada com a mínim fins a cent anys, després, abans, Déu disposarà, mentre també, però mentre nosaltres hi som per garantir els Vols des de la Nau Insígnia, omg, omg, omg (II)
Val a dir que el Roc del 2006 queda lluny, que la Travessa dels Pirinieus del 2003 també, que la primera MTB de casa de finals dels vuitanta principis dels noranta d'en Xavier no és ahir, en cap cas, en cap cas, la primera pujada al Turó del 1977 també implica de refer una sender que d'aquí a res serà ja història difícil de rememorar, ho dic perquè tot necessita del seu temps, i respectar el Tempo de cada genet imprescindible si volem que la Nau Insígnia engegui els Fars lenta però coordinadament. Això sí sense Tempo, no hi ha haurà llums als Fars, vull dir, cada espai de Dracs està digerint el seu procés de canvi, fent la seva maduració, de ser, de ser, en el sentit que la Nau en el pas d'aquest temps, ha passat de ser un projecte a ser una realitat, lluny queda el 2006, quan dèiem d'inciar un tram de promoure la nostra cultura fora de les nostres fronteres del Nord, hem fet molt recorregut des del dia que al 2009 cercàvem un equipament Fredom pels Vols europeus. També ha madurat el projecte, ara el Freedom siguent eix, no és pilar, llengua i cultura catalanes sí, com ara a diferència de, la Nau Insígnia entrarà a ports del seu regne quan torna dels seus Vols transcontinentals, fet inèdit als estatuts que deixaven clar fins fa uns mesos que la Nau Insígnia únicament navegaria més enllà de les fronteres del Nord, ara passats els anys, hem canviat aquest aspecte, matisant, que la Nau navegarà a casa, com el Drac que únicament fa Vols en el LOCAL, la Nau desenvoluparà en el LOCAL aspectes molt concrets, a on les Fades, els cavellers de la llum, els blocs de granit, els Destructors de Murs tindran el seu protagonisme en clau diferent del què fan fora de les nostres fronteres.
Ho escric i el cor fa un salt, OMG, OMG, OMG.
Des del Mirador del Drac, fa un dia sensacional, que lentament camina cap a un vespre de fredor, no passa res, hi haurem de ser, i per això la Reina refà les seves ferides de la darrera aventura, per mirar de conquerir la segona corona a on les Fades imposen la seva foscor més absoluta. Preparar-nos per afrontar la fredor, de ser la d'ahir, la nostra fita, aconseguir els Vols de la dimensió que requerim pel test entre els tests, l'objectiu, hem de fer història LOCAL, sense soroll, sense estridències, els dos Dracs afilen les seves urpes acuradament, mouent les ales lentement, aquest cop sense acaronar l'aire, no són amics ara, tampoc enemics, en cap cas, en cap cas, sí d'aquí a pocs dies, adversaris, dignes adversaris, les ales dels nostres Dracs creuaran els boscos càlids del Maresme, les seves urpes esgarraparan cada gir, a on hi deixarem la nostra empremta per fer-ne història, hemeroteca de la Nau Insígnia d'uns genets que passats els anys hauran creuat un altre cop el món amb les seves Naus ara sí ara també, i que cediran la seva posició al pont de la Nau Insígnia després dels Vols de Drac, i això serà quan de poder ser, tot tingui noms i cognoms, ens queda un sensacional tram per fer, clar que yes.
dilluns, de febrer 10, 2014
Llaminadures entre la fredor
I la pluja, la fredor s'imposa, OMG.
MTB, MTB, MTB.
A pedalar, mtb, mtb, mtb.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)