Agoserat?

Segurament pel fet de cercar, de fet sense aquest esperit cercador no crec que res hagués començat per a mi, entrar a les corones hauria sigut emotiu, el Drac i el seu Destructor Independent diuen què s'ha de fer, no el genet, fins ara, fins ara.

Amb la Nau Insígnia en marxa tot canviarà, certament, certament. Genet i Drac negres conduiran la Nau Insígnia , una de les dues de les tres de quatre, la segona la que porta els millors Destructors de Murs li cal definir quin genet i Drac la conduirà. La catalana, la Nau Insígnia que enarbora la institucional, més petita que la que no ha de creuar continents per arribar al seu destí, perquè s'està construint en silenci al lloc de destí a les antípodes, està aportant els seus millors Dracs, els seus millors genets, els seus millors blocs granit, els seus millors millors constructors Destructors de Murs, i entre tots cavallers i Fades, entre elles la Fada Reina de la foscor, la que dirigeix la nit, la que anhelarà al seu Destructor Independent, tots són protagonistes que navegaran amb la Nau Insígnia més gran que hem pogut construir amb les nostres mans, picant pedra dia sí, dia també, sempre les millors eines pels nostres convidats ara fets aliats, un sol Destructors, constructor sí, princep dels Destructors, resta a la Nau de casa, pel fet de ser l'Independent, pel fet de ser qui liderarà de ser, les entrades a ports LOCALS. Sense un Destructor de Murs Independent l'àmbit de la Nau Insígnia catalana seguiria sent l'inicial, fora de les fronteres del Nord, com sense la Fada Reina, el Far de Canberra no existiria, viurem una història d'amor entre el Destructor Independent entrant a ports de Catalunya, i la Fada Reina entrant a ports d'Austràlia, omg, omg, omg (I)

Ara la Nau torna a ser a l'horitzó, encara no porta els seus colors definitius, pel fet que no pot compartir ruta amb estadis presencials, vull dir que no pot transportar, compartiraquesta ruta sense destí, que també, amb protagonistes presencials, els noms escrits als casc de la Nau ho seran, ho són per les gestes viscudes, per les fites perseguides, en definitiva per un compartir els Vols de Drac, cada un des del seu espai, certament, però el pas dels dies definit com el pas dels dies, allunya a la Nau d'aquest estadi, una aventura activa, no és una aventura presenciada, una aventura activa implica participar, compartir, gaudir, ja no diré junts, físicament això no és possible, sempre, les distàncies tot i ser a punt de disposar de la Nau que posarà remei a aquest punt, marquen aventures entre continents, sí, entre illes, sí, però he de ser responsable amb la posada en marxa definitiva de la Nau, aquesta ens ha requerit de molta constància, de moltes hores a dalt dels nostres Dracs, de moltes pujades entre Falgures Màgiques, de més encara d'estades entre els Destructors de Murs, veure la construcció de les corones de blocs de granit, ha fet que al punt a on som, a on ens estem dirigint, impliqui de fer balanç i de prendre decisions, no agoserades en cap cas, sí prudents, per fer de murs de protecció del casc de la Nau Insígnia, tot ara és centra a protegir, a aportar les eines de protecció del casc de la Nau Insígnia, una Nau com aquesta ha de navegar segles, i nosaltres de poder ser, de tenir sort disposem com a molt, i seríem molt afortunats, d'anys, menys de trenta, de ben segur, aleshores, el casc de la Nau, amb les dues corones engranades al casc de la Nau ha de quedar blindada com a mínim fins a cent anys, després, abans, Déu disposarà, mentre també, però mentre  nosaltres hi som per garantir els Vols des de la Nau Insígnia, omg, omg, omg (II)

Val a dir que el Roc del 2006 queda lluny, que la Travessa dels Pirinieus del 2003 també, que la primera MTB de casa de finals dels vuitanta principis dels noranta d'en Xavier no és ahir, en cap cas, en cap cas, la primera pujada al Turó del 1977 també implica de refer una sender que d'aquí a res serà  ja història difícil de rememorar, ho dic perquè tot necessita del seu temps, i respectar el Tempo de cada genet imprescindible si volem que la Nau Insígnia engegui els Fars lenta però coordinadament. Això sí sense Tempo, no hi ha haurà llums als Fars, vull dir, cada espai de Dracs està digerint el seu procés de canvi, fent la seva maduració, de ser, de ser, en el sentit que la Nau en el pas d'aquest temps, ha passat de ser un projecte a ser una realitat, lluny queda el 2006, quan dèiem d'inciar un tram de promoure la nostra cultura fora de les nostres fronteres del Nord, hem fet molt recorregut des del dia que al 2009 cercàvem un equipament Fredom pels Vols europeus. També ha madurat el projecte, ara el Freedom siguent eix, no és pilar, llengua i cultura catalanes sí, com ara a diferència de, la Nau Insígnia entrarà a ports del seu regne quan torna dels seus Vols transcontinentals, fet inèdit als estatuts que deixaven clar fins fa uns mesos que la Nau Insígnia únicament navegaria més enllà de les fronteres del Nord, ara passats els anys, hem canviat aquest aspecte, matisant, que la Nau navegarà a casa, com el Drac que únicament fa Vols en el LOCAL, la Nau desenvoluparà en el LOCAL aspectes molt concrets, a on les Fades, els cavellers de la llum, els blocs de granit, els Destructors de Murs tindran el seu protagonisme en clau diferent del què fan fora de les nostres fronteres.

Ho escric i el cor fa un salt, OMG, OMG, OMG.

Des del Mirador del Drac, fa un dia sensacional, que lentament camina cap a un vespre de fredor, no passa res, hi haurem de ser, i per això la Reina refà les seves ferides de la darrera aventura, per mirar de conquerir la segona corona a on les Fades imposen la seva foscor més absoluta. Preparar-nos per afrontar la fredor, de ser la d'ahir, la nostra fita, aconseguir els Vols de la dimensió que requerim pel test entre els tests, l'objectiu, hem de fer història LOCAL, sense soroll, sense estridències, els dos Dracs afilen les seves urpes acuradament, mouent les ales lentement, aquest cop sense acaronar l'aire, no són amics ara, tampoc enemics, en cap cas, en cap cas, sí d'aquí a pocs dies, adversaris, dignes adversaris, les ales dels nostres Dracs creuaran els boscos càlids del Maresme, les seves urpes  esgarraparan cada gir,  a on hi deixarem la nostra empremta per fer-ne història, hemeroteca de la Nau Insígnia d'uns genets que passats els anys hauran creuat un altre cop el món amb les seves Naus ara sí ara també, i que cediran la seva posició al pont de la Nau Insígnia després dels Vols de Drac, i això serà quan de poder ser, tot tingui noms i cognoms, ens queda un sensacional tram per fer, clar que yes.