Eat, drink, sleep, repeat.
Friday was the hottest day of the week, it was 39C by 2pm. I changed into my bike gear at 3pm, only to see rain starting to fall outside...and a smile crept across my face.
Any other day and I would have cursed the fact that I had no wet weather gear. But yesterday I was excited to ride home in the rain knowing that it was going to be cooler.
When I reached the hill up Bindubi, the biggest and last hill on the way to the Mirador del Canberra, the rain started to fall harder and my smile grew as my body finally reached a comfortable riding temperature.
Blue sky was still visible ahead, but around me the rain was bucketing. And boy oh boy do those paddocks need rain. Just look at how brown the grass is!
Not that we got enough rain to make a difference, just enough to make me smile.
Sleeveless top, fingerless gloves, rain...and still sweating. It's a long way from the scary red hands in the Mirador de SV, but the temperature extremes in the antipodes bring their own set of problems.
I think I can hear the surf calling. Soon, soon we will go visit Bawley Point and Old Blotchy. Soon we will reunite with the tree that was a seedling when Catalonia was last independent.
Clar que yes!
Avui després de llegir-te he carregat les piles per tornar a sortir. El fred dels dos darrers dies m'havia deixat una mica aturat, durant unes hores. Veient, llegin-te gaudint de veure que la calor extrema també genera un to de pensament STOP, m'anima a pensar que les nostres condicions de fred tampoc són un gran problema, els tres Miradors, South Carolina-Canberra-SV no són de situacions extremes, sí de aventures emocionants.
ResponEliminaEl meu cor s'accelera quan fas referència a l'arbre que té l'experiència d'haver compartit una època a on els catalans gaudíem devtenir una llengua i una nació, ara però ell també sap que no ens ha sigut fàcil seguir amb la nostra llengua, i confio que a aquest 2014 pugui tornar a veure, el vostre arbre unides un altre cop tres-cents anys després la llegua i la nació catalana unides un altre cop.
Volem tornar a Austràlia, tornarem a Austràlia moltes vegades, mai masses, MTB, MTB, MTB.
Quin plaer que des dels Miradors estiguem fent Vols de Drac sabent que si mirem a l'horitzó amb atenció ens podem veure els uns als altres.
Bec tenim la Nau Insígnia quasi a punt, quasi a punt, ja us enviarem la clau de bronze que posa en marxa quan ho requeriu els engarnatges de la Nau i les corones de blocs de granit, i no patiu que aquesta clau vindrà sota la protecció d'un Destructor de murs, omg, omg, omg.
Que bé tornar a compartir rutes aquest cop via The Great Escape MTB, oh yeaaaaaah!!!