Doble Drac, sí

La jornada intensa d'ahir, va venir seguida d'un bon Vol. Els pensaments mentre el Vol feia el seu curs, difícils de definir, copçadors.

Les nits amb el meu Drac dins del Drac, tenen una component de sortida que sense ser èpica, sí tenen un perfil de gran aventura. 

La baixada direcció a Llavaneres, inici del pensament de ser dins del Drac, dins del Vol, el Vol entre els Tintorers divertit, la transició fins Milans, càlida, pel fet de passar per casa del sr. Joan pel pas per la riera de Caldetes, fet que ho fa tot encara més entranyable, són molts els pensaments del darrers quaranta cinc anys, molt, mai masses.

Mentre baixava ahir pel Tintorer llarg pensava, de quina manera el terreny va canviant segons van venint les diferents variables, ahir la pluja de fa dues nits marcava l'espai, mirant d'evitar els bassals, o no, perquè el Drac el faig en bona part en pilot automàtic, i hi ha llocs que estiguin ocupats per l'aigua o no, la trajectòria és la mateixa, si bé és veritat que com avui el pas m'ha deixat la bota i el pantaló com si fes un bany, el fet de ser impermeables no implica cap sensació de fredor, o avui on aquests terreny xop tenia una reacció enganxosa vers el pneumàtic, tant que a trams que hi passo per la inèrcia avui havia de pedalar. Un mateix Drac diferents aventures segons la climatologia de cada moment, mtb, mtb, mtb.

La nit d'ahir a 13ºC sensacional, tocaven les deu de la nit quan de tornada era a sota del campanar, la matinada d'avui, bé matinada no, matí, eren les 7, a 11ºC, els dos dies equipat de rigorós hivern. 

No tinc massa idea d'on ens portarà aquest 2014 a dalt dels nostres Dracs, per les sensacions, a donar La Volta al Món, i no pedalant, sí Volant amb els nostres Dracs per una llista llarga de llocs del planeta, perquè sigui, únicament cal seguir a dalt dels Dracs aquest hivern dia sí dia també, la resta ja té el to de les cançons conegudes a casa, picar pedra, picar pedra, i picar pedra, oi que sí?

Un 2014 diferent, molt diferent, com aquesta matinada de dia i agafats de la mà de la lluna no de l'arribada de la llum, pot ser per haver començat a assumir la falta dels nostres, podria ser, podria ser, una costeruda pujada la dels darrers tres anys, omg, omg, omg. 

Quan ets entre Dracs amb la llum caiguda per la foscor, els pensaments volen com genet i Drac, sempre sumant idees, sempre pensant en com sumar, sumar, i sumar propostes, idees que aportin, propostes com les que han fet possible contruïr les Naus Insígnia, la catalana, OMG, la Gran, OMG, OMG, OMG. Com no he de sortir a repetir Vol entre Dracs, podré fer molts trams, rerpetir-los tots i els pensaments en fer-los sempre tot i poder-se semblar entre ells, sempre, sempre, sempre són diferents. 

Poder conceptuar una idea, construïr fotograma a fotograma com portar-la a terme, fer un primer pas, i un segon fins consolidar-la, i veure que escala sola, pas a pas ella sola s'enfila entre carenes a cercar en primer terme per l'ombra de la vall, en la foscor, per després poder gaudir d'una llum intensa per l'arribada dels cavallers de la llum, és sempre enriquidor. 

Ser sempre entre Fades, mig cos invisible en la foscor, mig cos visible entre cavallers de la llum, instants màgics. 

Sempre hi ha moments per la foscor, sempre hi ha moments per la llum, clar que yes.

Avui m'he deixat captivar per les Falgueres  Màgiques, per la seva poció, i en arribar al Mirador del Drac, no recordava res d'ahir, d'ahir, excepte el tram de baixada del Tintorer llarg, a on ser-hi copçat, fa impossible no retenir les imtages del moment, com tampoc puc oblidar El Pas dels Destructors, impossible. 

Olzinelles torna a ser present, què han fet les Falgueres Màgiques del Montalt que ara Olzinelles és racó de Dracs i no d'oblid, què han fet?

Sense incidències, la bike va perfecte, moltes coincidències, Destructors de murs, cavallers, Fades, blocs de granit, sempre ahir i avui . Des del punt més alt del Vol, una visió, la del bany abans daterrar al pont de la Nau Insígnia, la dels Destructors moguent les seves estructures pesades a sobre del pont, recepcionant Dracs transportadors de genets, genets i Dracs guardiants de la Nau, entre tots aquests instants un de memorable, quasi invisible, el de la mirada entre el Destructor Independent des del pont de la Nau catalana, i la Fada Reina des del pont de la Gran, dies de molt Single Speed. 

Quin esmorzar avui, oh yeaaaaaaah!

Preparant la marxa a dinar, un fort vent impulsa les fulles dels ametllers per tota la façana de la masia, no hi ha un dia similar, sí sensacions de goig memorables, un no parar de sensacions memorables, diferents totes entre elles, d'idèntica música.