Ens esperava després una jornada intensa, molt, des de fa uns mesos que l'abans i el després dels Vols de Drac van encara més programats.
Picar pedra té això, hi ha sorpreses, sí, sempre hi ha algun desprendiment sobtat a sobre dels nostres caps, com el de la nit de Storm-Lo, per sort no som gals, i també perquè anem sempre preparats per sobreviure al bany, i no sempre el bany és terrible, hi ha ocasions com el de Finale dels dos darrers anys que ens reserva sorpreses agradables de per vida, o el de l'homenatge a la Betty per part dels Trinxes de Vallromanes pel subcampionat del món del 2012, i tant que sí, i per aquest motiu també entre Vols passa el mateix, sí senyor, sí senyor.
Les dues darreres sortides, avui tinc descans, m'he hagut d'obligar perquè a les sis tocades, i des de les cinc que m'ha perseguit la necessitat de sortir a rodar, creia fins i tot que no aconseguiria quedar-me a casa, no ha sigut prudentment així, i ara per ara, a falta de veure que decideix la Betty aquest vespre, avui tinc descans.
A SV tot camina molt pausat, hi ha qui en diu aturat, jo en dic un ritme pausat, ara ja fa més de deu anys que l'activitat frenètica queda lluny del meu camp de visió, mai massa, i el tram des del 2003 marca un to, el de la música del piano d'en Xavier fent de cada respir un so, un bell so. Passar de l'avi a la tieta, d'aquesta a les cosines, i de les cosines a en Xavier, pel què fa a escoltar les melodies a piano marca que el temps tot i ser pausat, és temps i per tant res resta aturat, si en calma, de voler, sí en calma.
No hem tingut incidències, ni fred, sí coincidència amb la pluja seca de sorra ahir, curiosa, semblava una lleugera pluja en veure-la amb el Powerled, era pols seca, no recordo haver coincidit amb aquest fenòmen mai, curiós, molt curiós.
No sé quin significat té pel món aquest fenomen, pel Blog és clar, pressa per fer navegar les Naus Insígnia, neguit? ja no, ganes de fer-les navegar a mar obert definitivament.
Esperant a la nit, a que la Reina decideixi si descansa o arranca el Vol entre Fades de la foscor, mtb, mtb, mtb.
Sona una melodia des del piano de casa en Xavier, omg, omg, omg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada