Els equipaments de Gore, tant guants com jaqueta de 10/10, la resta de l'equipament, encertat, de fet per rodar a 12-13°C no cal filar massa prim, podríem pensar, equivocadament, equivocadament. Un vent constant feia que ser-hi fos anar agafat de la mà de la fredor, nosaltres però sense notar-la, en cap cas, en cap cas.
Ara un cop a casa, penso, un bon Vol, planer, sense poder dir hem fet MTB, sense fer carretera però.
Som dia nou de febrer i seguim pedalant, omg, omg, omg.
Converses molt interessants de MTB, Single Speed, anant direcció a Mataró una coincidència important, un Trinxa amb la seva encantadora esposa, sempre és un plaer, una satisfacció coincidències tan càlides. Ja no recordava l'elegància dels de Granollers, quina més bona sensació ser entre persones que fan tant goig, vull dir per la seva cuidada presència, la seva càlida expressió. Sempre és un plaer coincidir amb la família Trinxa, mtb, mtb, mtb.
Hi ha dies per a tot, i més per seguir a dalt dels nostres Dracs, avui la 65, demà un número preciós, certament, certament, de ser però, de ser.
Les bikes un cop les tensions de les cadenes a punt, les pastilles del darrera noves, roden molt fines, quin comportament més reactiu, no comparant tipus ni característiques, si no sensacions a dalt de la bike.
Quan la sortida que ens cal és de zero exigència les sensacions pel fet de rodar sempre com si fos sempre baixada, comporta gaudir de les millors sensacions, ens dirigíem direcció a Blanes, però a Canet ens hem dit, cap a casa.
El mar està enfadat des de fa dies, no hi podem fer res, mantenir una distància prudent, res més.
De fet fa tres dies a la nit, era increible la força del mar mentre aquest picava contra el terra per on jo anava a passar.
Portava totes les eines, Cateye i Powerled a la darrera hora, menjar, cap, aigua, un quart de bidó de 750 ml.
Des del Mirador del Drac, mirant de concretar l'estadi de les dues corones de blocs de granit engranades al casc de la Nau Insígnia.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada