Bec, Phil, vosaltres sí que sou inspiració.
Ara caminant per poder finalitzar el darrer tram de la Nau Insígnia, aquesta la primera, descansant a aigues calmades, és el què cal, és el què volem a casa que sigui.
Hem construït una primera Nau Insígnia, que porta agafada de la mà a una segona Nau, aquesta darrera més gran que la catalana, el secret, picapedrers, com sona, picapedrers, mtb, mtb, mtb.
Segle XXI i encara anem bé respectant els oficis, curiós, curiós.
Ara esperant, avui era dia de Fades de la foscor, vull dir havia de sortir a la nit, de fet anava a fer-ho direcció a SC però un cop tot a punt, obrir la porta de casa, i una pluja interessant m'ha indicat que tocava quedar-se a casa, omg, omg, omg.
Quan ets a un tram tan interessant com aquest, t'atures per respecte uns minuts, per si hi ha quelcom que t'indica que no és com ho veus, després passats aquests breus instants t'adones que tot coincideix, que està passant, i un somriure mana el moment.
Les dues bikes, els dos Dracs avui deprés d'afinar les ales han rodat silenciosos, molt, i de rodar tot com ha de rodar encara hi aniran més.
Ara sonaven les onze de la nit al campanar de SV, i la sensació de ser a un espai minúscul, entre parets tan gruixudes, a un poble a on el silenci mana tot moviment en la foscor, m'imposa pacíficament que passaran els dies, tots, i aquest estadi de pausa en moviment passa per sobre dels neguits, oh yeaaaaaah.
Ara esperant, a demà sí, i també la marxa de la fredor, per, per perseguir la propera aventura, OMG.
Aturades les arribades de components, d'equipaments, de recanvis. Cal refer la llista de tots i cada un d'ells, com sona, com sona, hi ha canvis, tot és viu, aleshores sempre tot té una constant evolució.
La Reina descansa, els Dracs també, el Destructor Independent ronda entre blocs de granit, la Fada Reina el vigila de lluny, sento com les corones deixen de girar per uns instant, des del Mirador del Drac, dies de Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada