Preparant el pas

Per on ha de passar la crònica de les 24 hores.

Ahir nit Trinxa, a on el cava, la coca, i les galetes Birba van ser dignes acompanyants dels protagonistes, els Trinxes. Quin gaudir de Finale, omg, omg, omg. 

El post Finale immediat està siguent molt emocionant, certament, certament, i a excepció de la celebració d'ahir a la nit, breu però intensa, ho està siguent de forma silenciosa, dins de l'armonia del pas d'aquests primers dies. Som dins de la setmana de Finale, encara, vull dir que aquestes 24 hores ara mirant enrere són a tocar físicament, després amb el pas dels dies els fotogramas seran qui ens permetran gaudir-ne durant tot l'any.

Quants brindis podrem fer per Finale, OMG.

Ara preparant per una banda la crònica de Finale, i també la dels dos Dracs, després arrancaran un altre cop els Vols, que haurien de ser més regulars que mai, més intempestius que mai, i seguidament us proposaré totes les millores que hem de fer als propers mesos, tant d'equipaments, com de components, i de poder tenir-ho clar dels tipus de Vols, aquest darrer punt però crec que no el proposaré per mirar de no canviar res del que hem  fet des de l'anys passat a aquestes dates fins avui. 

Ara deixant reposar el que són per a mi les millors sensacions, mirant de no fer un pas més que no ens porti a mantenir el tram a on som, oh yeaaaah!

Des del Mirador del Drac, posposant prudentment el proper Vol Single Speed.

MTB, MTB, MTB. 

Superat pels esdeveniments

Vull dir, fa uns anys que tenim aquest espai, de fet les aportacions han anat variant, The Great Escape MTB ha anat visquen diferents etapes, venia de diferents espais, i ara ja anem a pel cinquè any.

Perquè exposo aquest aspecte ve marcat per la reflexió de la construcció de la crònica de Finale, de les 24 hores SOLO d'aquest 2014, en aquesta edició Campionat d'Europa 24 hores SOLO. 

Nosaltres preparàvem únicament Finale, i a tocar de l'esdeveniment va ser proposat com a Europeu per la WEMBO, i aquest fet encara ens va motivar més. 

Sí, aquest any ser al podi tenia una component diferent, pel fet que de ser, implicava gaudir de la posició durant tot un any, fins al proper europeu, mtb, mtb, mtb.

Per mirar per quin any anàvem amb el Blog, he anat als origens, setembre del 2009, OMG.

Hi ha dies per a tot, temps per a tot, aquest darrers mesos tocava després de l'experiència de Canberra, intensificar els Vols de Drac. Aquest va ser el propòsit, i passats els mesos va consolidar en una realitat amb la participació a les 24 hores SOLO de Finale.

Del 2009 a ara el 2104, han canviat, genets i Dracs, omg, omg, omg, i de quina manera. 

Les bikes, la Superlight, i l'ASR-SL, han donat pas a la The Motivator, i a la Longboard, de dues dobles suspensions, a dues rígides, de dues Geareds a dues Single Speed, de roda 26" a roda 29".

Els bikers, si bé s'han mantingut els caps, han canviat els barrets, vull dir, som els mateixos nosaltres, sí, però com el com anem en bike ha canviat de la nit al dia. 

Tots aquets fets, el pas dels anys del Blog, els canvis que us esmento, que nosaltres som els mateixos però amb aquests anys de més experiència, fan que fins i tot la crònica a fer de Finale 2014 sigui diferent, de fet les cròniques han anat evolucionant. Des de les prèvies a Canberra que tot ha anat fent un canvi constant, de fet des de Finale 2013, des del sopar del diumenge de la SSEC 2013, clar que yes, de fet des de la WEMBO a Finale del 2012.

Ara a aquest punt d'aquesta intervenció, penso,  la crònica ha de gaudir de la seva maduració abans de caure al Blog, o no, i la posposo, no és important, sí que ho és l'experiència que hem viscut, i tant que sí, i tant que sí.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, descansant, i descansant entre pensaments d'aquest darrer SOLO viscut a Finale, oh yeaaaaah,

Ja tinc les fotos del Sportograf, les meves, em falten les de la Reina, un cop les tingui haurem fet un pas més.

MTB, MTB, MTB. 

Preparant la crònica del SOLO

En aquest tram és a on sóc, no escrivint-la, encara no, primer he de digerir tantes emocions concentrades, després la podré escriure. 

És el què té competir a una o dues curses a l'any, que cada una d'elles pesa molt, vull dir m'imposa molt. Fa uns mesos, abans de Canberra mirava de proposar la cròñica per mirar de seguir el ritme de les notícies, pel fet que el que és notícia avui ja no té interès demà, i entenc que sigui així per a moltes persones pell ritme que imposa el dia a dia, també he de dir que no és el meu cas, el meu diia a dia té ritme però aquest està caracteritzat per una dinàmica molt pausada, no perquè els temes siguin pausats, si no per la forma que agafa tot quan passen per casa, sempre molt i molt pausat.

He brindat per Finale 2013 tot l'any, i també pel del 2012, per tant ara agafa el relleu Finale 2014, brindarem tot l'any per Finale, i per aquest motiu el ritme de construcció de la crònica no té un tempo establert per caure dins del Blog.

MTB, MTB, MTB.

Com esmentava ahir un bon vent, un bon Vol. 

Un dia després

De la nostra arribada a Finale, i dues versions germanes però també diferents.

Mentre la Reina dormia ahir a la nit jo mirava Els Misteris d'en Murdoch, els dos darrers capítols, aquest matinada a les tres la Reina no podia dormir i jo dormia com un tronc.

Esmorzats es pensa millor, es recorda millor, OMG.

Finale després del 2009 porta agafat de la mà un tram molt trist, de la marxa dels nostres durant aquest període 2009-2011, un de sol ja seria massa, per poder compartir un sol segon amb un d'ells ho donaríem tot. Passaran els anys, estan passant els anys i tornem a ser a Finale, tornem a ser per tercera vegada al mateix hotel, un espai de somni per una aventura de somni. Ara l'habitació és encara més gran que a les dues ocasions anteriors, cada cop que venim rebem millor tracte. 

Els organitzadors en arribar ens han dispensat els millors somriures, i també les millors converses que podrem escoltar, de fet com a la SSEC del 2013 a on jo deia que les mostres d'afecte van ser tan grans que de no repetir-se més ja em donava per pagat de per vida, ara a Finale després del dinar de la darrera edició amb ells, d'un dinar a on anaven passant plats i més plats de menjars típics de la regió entre converses entre el Staf organitzador de Finale i el nostre grup Single Speed i amb en Javi, quin dinar, quin dinar.

Una edició en petit comitè pel fet que al 2013 els equips havien corregut una setmana abans, ara a aquesta edició correm tots, SOLO i equips, aquest  mateix cap de setmana, separats sí, però si a l'any passat érem com a molt 250 persones entre corredors SOLO i organitzadors,  a aquesta edició entre SOLO i equips serem 2.700 persones. Aquest fet podria marcar la distància entre nosaltres i els enfeinats organitzadors, res més lluny de la realitat, encara gaudim d'una millors recepció, i de donar-se el cas ja us exposaré els comentaris en mode elogis dels organitzadors vers a nosaltres, ara per ara però queda per l'hemeroteca, OMG.

Ahir la meva intervenció en arribar a Finale venia marcada per la fatiga, un mes de maig molt intens ha indicat la ruta a seguir, ara, aquest matí des de Finale, un any després, a mesos de Canberra, la pau s'imposa, omg, omg, omg. 

Venim de fer un bon esmorzar, i tant, i ara d'aquí a una estona anirem al circuit, ens posarem les armadures pretorianes, ja des del nostre Box, que us vaig exposar ahir, i un cop fet aquest tràmit, tornarem a descansar ara sí ara també. Ahir sopar en la intimitat, avui toca Finale, pizzeria, i dinar a la capella, en honor als que ja no són entre nosaltres, clar que yes, ara però passats els anys, agafats de la mà de la nostalgia feta records, i per tant silenciosa i càlida, mtb, mtb, mtb. 

Per tots vosaltres, des de Finale, entre aventures Single Speed. 

Infinit

Una llista llarga, certament de tasques a fer.

Ara tot  punt, mtb, mtb, mtb. 

I he tingut sorpreses, un comanda perduda de Chain, que finalment ha arribat a casa, OMG. Ara ja tinc la clau Torx per poder canviar les pastilles de fre dels R1, vull dir la clau per poder-la portar mentre volem.

El què us deia de Can Brabo. Un festival, un festival, la imatge així ho indica, clar que yes.

Molta feina, i tota molt agraïda, i tant que sí.

I plena de color, omg, omg, omg.

i de dolç, dolç, dolç.

Ara des del Mirador del Drac, descansant, esperant, emocionats, molt, propers al proper SOLO.