Mentre la Reina dormia ahir a la nit jo mirava Els Misteris d'en Murdoch, els dos darrers capítols, aquest matinada a les tres la Reina no podia dormir i jo dormia com un tronc.
Esmorzats es pensa millor, es recorda millor, OMG.
Finale després del 2009 porta agafat de la mà un tram molt trist, de la marxa dels nostres durant aquest període 2009-2011, un de sol ja seria massa, per poder compartir un sol segon amb un d'ells ho donaríem tot. Passaran els anys, estan passant els anys i tornem a ser a Finale, tornem a ser per tercera vegada al mateix hotel, un espai de somni per una aventura de somni. Ara l'habitació és encara més gran que a les dues ocasions anteriors, cada cop que venim rebem millor tracte.
Els organitzadors en arribar ens han dispensat els millors somriures, i també les millors converses que podrem escoltar, de fet com a la SSEC del 2013 a on jo deia que les mostres d'afecte van ser tan grans que de no repetir-se més ja em donava per pagat de per vida, ara a Finale després del dinar de la darrera edició amb ells, d'un dinar a on anaven passant plats i més plats de menjars típics de la regió entre converses entre el Staf organitzador de Finale i el nostre grup Single Speed i amb en Javi, quin dinar, quin dinar.
Una edició en petit comitè pel fet que al 2013 els equips havien corregut una setmana abans, ara a aquesta edició correm tots, SOLO i equips, aquest mateix cap de setmana, separats sí, però si a l'any passat érem com a molt 250 persones entre corredors SOLO i organitzadors, a aquesta edició entre SOLO i equips serem 2.700 persones. Aquest fet podria marcar la distància entre nosaltres i els enfeinats organitzadors, res més lluny de la realitat, encara gaudim d'una millors recepció, i de donar-se el cas ja us exposaré els comentaris en mode elogis dels organitzadors vers a nosaltres, ara per ara però queda per l'hemeroteca, OMG.
Ahir la meva intervenció en arribar a Finale venia marcada per la fatiga, un mes de maig molt intens ha indicat la ruta a seguir, ara, aquest matí des de Finale, un any després, a mesos de Canberra, la pau s'imposa, omg, omg, omg.
Venim de fer un bon esmorzar, i tant, i ara d'aquí a una estona anirem al circuit, ens posarem les armadures pretorianes, ja des del nostre Box, que us vaig exposar ahir, i un cop fet aquest tràmit, tornarem a descansar ara sí ara també. Ahir sopar en la intimitat, avui toca Finale, pizzeria, i dinar a la capella, en honor als que ja no són entre nosaltres, clar que yes, ara però passats els anys, agafats de la mà de la nostalgia feta records, i per tant silenciosa i càlida, mtb, mtb, mtb.
Per tots vosaltres, des de Finale, entre aventures Single Speed.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada