Hi som, hi som propers, i el respecte s'imposa a la raó dels darrers mesos a dalt de la bike, pel fet que una condició indispensable és això, ser-hi, això no la fa estratègica, decisiva, en cap cas, en cap cas, Canberra així ens ho va recordar, omg, omg, omg.
Per tant, tenim un objectiu, personal, intransferible, ni tan sols al Blog, són molts els pensaments d'aquesta Reina i aquest genet que tampoc ens hem dit entre nosaltres dos. Perquè un cop hi ets els pensaments volta darrera volta són els teus, únicament, i ja va bé que sigui així perquè un SOLO a unes 24 hores té aquesta temàtica.
Un entre molts que també, sí que us el puc comentar, passar-ho molt i molt bé mentre rodem al circuit de Finale, clar que yes.
Ahir vàrem aprofitar la reunió dels Trinxes a Vallromanes per sortir a pedalar al vespre. Va ser una experiència inoblidable, entre poques perquè durant en minuts vàrem passar de les bones sensacions, a les pitjors, i un altre cop a les millors, ja no a les bones no, si no a les millors. Mentre érem a la reunió teníem les bikes a la vista, a uns cinc metres d'on érem nosaltres, a la plaça de darrera del Casal, ens separava una finestra que es podia obrir ràpidament, entre segons mentre estava molt atent a la conversa que es mantenia, anava mirant les bikes, de cop la Betty va dir, les bikes, les bikes, no hi són, en segons estàvem a fora, no saltant per la finestra, si no sortint pel cantó oposat al lloc de les bikes, en Nico i en Vicenç cap a la dreta per barrar el pas per baix, la Betty i jo per dalt, un cop a la plaça uns breus minuts després, dos, tres, no ho sé, entre crits de desesperació, les dues bikes lligades amb el seu candau entre les dues tornaven a ser al seu lloc, com sona, com sona.
No és important què va passar, si que va ser un test inoblidable, tornàvem a tenir les nostres dues bikes, la sensació no la puc exposar amb el realisme que tocaria, sí que us puc dir que mirarem de mai més deixar les bikes, per més properes que estiguin, per més a la vista que estiguin fora d'un lloc segur. Jo les vigilava, sí, inclús estava recolzat semi dret a la finestra, i no vaig veure res, la Betty sí, ella va veure que algú les agafava.
De no haver sigut un ensurt i res més avui no hi hauria repte 24 hores SOLO, sembla que no pugui ser, quina fragilitat, a on tot i sabent que és així, com ens ha impactat aquesta breu però intenssíssima experiència, mare meva, mare meva, mare meva.
No ens podem permetre ara un canvi de bikes, bé de fet, no ens l'hem pogut permetre mai, però de no haver-nos saltat les proporcions, no tindríem bikes avui, de fet després de l'experiència d'ahir t'adones que de tenir-les a no tenir-les hi va un fil molt prim. No és qüestió de pensar-hi, ara sí ara també, no, en cap cas, únicament de filar més prim i no separar-nos de les bikes del nostre costat, fàcil.
Després de confirmar poder disposar de la carpa Trinxa, passada una bona estona, ja dins de la mitja nit, tornada cap a casa, i tant que sí, i tant que sí, relaxats, contents, teníem les bikes, mai van estar en perill real durant aquells breus minuts, únicament que nosaltres no ho sabíem, per tant ahir, i ara, la sensació és de quina sort que hem tingut, quina sort.
Una tornada millor que l'anada, molt millor, pel que fa a sensacions, no a menjar, perquè anant va ser generosa la ruta, i tant, i tant, la tornada va anar molt bé per lleugers, per àgils, i passada la primera hora molt adormits per un dia durant la jornada, intens, per un vespre diferent pel tema que us exposo de les bikes, punts que han fet, a les tres d'aquesta matinada encara estàvem aturats pensant en l'expereriència de les bikes, que avui no hi hagués Vol de Drac a primera hora.
Coincidències, cap, incidències, les esmentades, eines, totes, menjar, el de la imatge més llaminadures a la matinada, aigua, 500 ml. llums Cateye-Powerled a mínima sempre, per la boira i la humitat sense ulleres a alguns trams. 20ºC anant a les set molt tocades, a la riera de Llavaneres, 15ºC a la riera d'Argentona a les dues de la matinada, 18ºC una estona després a la riera de Llavaneres.
Ara des del Mirador del Drac, prepararant cada detall del proper SOLO, quina emoció, quina sensació més gratificant, perseguint les ****, veurem, veurem, hi ha detalls però que ja funcionen, tenim Waeco un altre cop, 24 mesos després, però la tenim, i per tant tindrem festival al Box català.
Sense pretencions, sense aspiracions, amb molta feina feta, sí, però siguent concients que no som PRO's i per tant no tenim cap possibilitat fora que aquests fallin, de ser aquest el cas, que segur que no, nosaltres mirarem de ser-hi per aprofitar aquesta oportunitat que ara veiem impossible.
MTB, MTB, MTB.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada