Perquè ser-hi únicament indica això, que hi érem. Aquest fet no ens garanyeix res, que hi som, per tant amb aquest pensament rodem, gaudim d'una preparació llarga, darrerament dues curses per any sempre ara sí lluny de les nostres fronteres sempre, la tercera cita, i la quarta han quedat aturades per la seva desaparició, 100 Km. Camins de les Guilleries, i la darrera cita a la que no hem anat mai, i que de no refer-se ja no serà, Moab, 24 Hours of Moab hauria d'haver sigut el nostre salt USA. Tenim Roc però coincideix amb la WEMBO cada any des del 2102, així que mentre tinguem WEMBO no tindrem Roc, ara per ara.
Avui una sortida pausada, a on hem rodat sense desnivell, després de decidir al quilòmetre quaranta deixar-ho per un altre dia, i avui rodar tranquils.
Anàvem bé de temps, com ahir, però avui finalment hem arribat a tocar de la mitja nit, mtb, mtb, mtb.
Un dia de vent, no intens, sí de vent, no estem preparats, mai estem preparats per rodar amb vent nosaltres.
Equipats 100% d'estiu, però a partir de les vuit tocades del vespre la AS, i els manegots han entrat en acció, a 17°C a les onze de la nit jo tenia fred.
Per menjar, tres panets amb xocolata, mitja pitza, mig platan, olives, patates fregides, unes galetes, un mini-gelat, i crec que res més, per beure un litre tocat d'aigua, una cervesa, i una cola.
Hem patit avui, la Betty a partir del quilòmetre cent vint-i-quatre, jo tres després. Necessitàvem menjar, i no volíem obrir la bossa dels fruit secs, i no ho hem fet pel fet de mirar de conviure amb els mini defalliments, tampoc he menjat el segon mig platan perquè me l'he deixat a SC. No per fatiga el patiment, sí per gana.
Hem tingut quasi de tot avui, les imatges ja ho indiquen, intenció de pluja intensa, millor dit tempesta, teníem els ponts de l'autopista propers però, de sol mentre rodàvem propers al mar, i a la nit ens ha portat primer fredor, després xafogor.
Cap incidència, cap coincidència, la potència a 6º+ prou bé, les cales, la posició d'aquestes ara més avançades, bé avui, han de passar dies, més dies.
Caixa de pedalier de la Vicious, hauré de proposar canvi, fa soroll des de la visita a Irlanda.
Culot, mitjons, gorra, casc, i calçat, decidits, el mallot no cal perquè sempre és el mateix, guants encara tinc dubtes.
Bé la llista de pendents és llarga, molt, però tota imprescindible, no l'exposo ara, ara no.
Des del Mirador del Drac descansant passada la mitja nit, un bon sopar, i demà serà un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada