Vull dir, cada pensada no queda més lluny de les fetes per propers, el fet de comentar-les ni ens apropa ni ens allunya, senzillament crec que forma part del comportament, de la manera de funcionar que tenim tots i cada un.
Poder fer amb la sensació de fer quelcom que ens fa sentir bé té la força per moure cada aventura.
També ho escric i penso com a aquesta matinada, que hi haurà una arribada, i que després d'aquesta, de ser afortunats de poder-hi arribar, hi haurà un salt, o la sensació d'aquest que ens portarà a un proper escenari, la Nau Insígnia no ens permet fer-ho d'altra manera, crec, crec.
Perquè naveguem sense garantia, sempre amb les cartes a sobre de la taula, fem el tram, ara un tram SOLO, dins d'un recorregut de més dimesió que el propi SOLO, és veritat, dens, sí, és que el nostre dia té aquesta component, ens agrada, ens apassiona la densitat exposada, OMG. Però he de tenir present que la Nau Insígnia ara va agafada de la mà del tram SOLO, sí, 24 Hours SOLO Single Speed rígid, sense assistències, a excepció d'un bon cafè, però també he de tenir clar que aquest tram demanarà un salt proper, curt, però salt, pel fet que la Nau no pot anar més del temps necessari aprofitant un vent de tanta força, o sí, i ho veurem amb el pas dels dies, dels mesos.
Canberra comporta, ens convida a fer el proper pas SOLO, tenim d'altres oportunitats, vull dir, podem decidir d'altres possibilitats, certament, i en aquest sender estem, valorant a intervals si el tram forma part d'aquest escenari majestuós a on som, a on després de la SSEC2013 hi vàrem entrar definitivament. Puc pensar en exposar-ho, que no, que la Nau no navegarà, però seguidament veig com la Nau Insígnia des del cap de setmana del darrer sopar de diumenge de la SSEC2013 va sobrevolant conversa darrera conversa, i a on cada decisió va totalment condicionada a aquest projecte que ens sobrepassarà en longevitat, clar que yes.
De no aconseguir **** , de perseverar les sensacions de les darreres hores, de seguir la jornada el ritme dels darrers dies, bé el tram canviarà a l'inversa de la SSEC2014, és a dir, que no havia de ser i va ser.
No anem en aquesta direcció, estem aguantant el timo tot i portar-nos el vent cap a trams lluny d'on ens dirigim, però segurament per temor, per valentia, les places obertes ens són atractives si són necessàries, tots ho tenim clar, oi que sí? seguim insistint, la SSEC2014 no havia de ser, i va ser, el proper SOLO tampoc havia de ser, i hi anem directes, aleshores tot roda en aquest nou model, veure si aquest fer té relació directa amb la Nau Insígnia, i per tant si sempre serà ara així, ho definirà el pas dels dies, dels mesos, i ja en portem tretze dels darrers seixanta, no és una volada curta, és la volada, que com esmentava ahir, ser-hi únicament vol dir que hi som, res més, mtb, mtb, mtb.
Ara mantenint a mínims, però mantenint els Vols de Drac, pel fet que la feina ja està feta, i per aquest motiu, per tota la inversió de temps dels darrers mesos estem ara mantenint a mínims amb aquest vent a intervals que té forma de no ser-nos favorable, però que ens mostra una cara amable, però tan intens, a on la sensació per aquesta intensitat, és contradictòria. Un cap de setmana interessant a dalt de la bike, de tràmit, com el darrer cap de setmana, idèntic, sumant quilòmetres, hores a dalt de la bike, mantenint la posició.
Des del Mirador del Drac, cercant les estrelles, omg, omg, omg.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada