Pluja intensa a SV

D'un dilluns a les prèvies de la nostra aventura SOLO. 

Una matinada que indicava Vol de Drac, però que no sé perquè no hi hem anat, i una hora després una tempesta ens marcava que havíem de ser a casa. 

Així ho hem fet, mtb, mtb, mtb. 

Ara a punt de sortir del niu, sense els Dracs, deixant tota la part d'intendència a punt. 

Són una llista llarga, la de Can Brabo per si sola ja és infinita, la resta, mecànica, vaig agafant de cada caixa de recanvis i components, els que sempre portem. Aquest cop potències i manillars no vindran, i els punys tampoc, de fallar per la pluja la cinta de manillar Brooks, sense, anirem sense si es dóna el cas.

Les cadires 24 hores, la taula 24 hores. 

Molts els preparatius, molts de fets, molts per fer, emocionant, molt, demà dimarts, i tant, i tant, encara tenim temps per portar-los a terme, clar que yes.

Demà dos d'estratègics, certificats agonisticos, i un segon que ja us l'exposaré, OMG.

Bé, la June començarà a ser motiu de planificació, certament, certament, i després ja estarà tot enllestit, únicament ens quedarà, començar l'aventura, la gran aventura SOLO.

MTB, MTB, MTB. 

Al niu

Sí, perquè nosaltres a les prèvies baixem sempre molt el ritme, el respecte ens imposa. Aquesta vegada també però tot i disminuir molt la freqüència hem mantingut les formes.

Avui sense fer res exigent sí que hem anat a bon ritme, tant anant com tornant. 

Per tornar hem esperat a ser propers a les nou del vespre, està prou bé, quan tots estaven ja al seu niu a nosaltres ens ha tocat sota una nit fresca reiniciar la ruta començada aquest mig dia. 

Ara ja a casa, avui equipats 100% d'estiu, la Betty tornant amb manegots, eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, fora del dinar a on la llista seria massa llarga, OMG, entre els 22°C i els 16ºC d'aquesta nit a tocar de les onze, Cateye-Powerled a mínims, incidències, cap, coincidències, cap. 

Des del Mirador del Drac, esperant  a demà, no sé perquè, no sé perquè. 

MTB, MTB, MTB. 

Mantenint la flama

Un inci de ruta a ritme, que ha sigut sempre fins arribar al punt de destí.

Un dia de primavera ideal per rodar en bike. 

Després un dinar sensacional, per la proposta, pel cava fred. 

Velles generacions, les noves, nosaltres, OMG.

Com sempre passen coses, totes bones,  dolces, molt dolces. 

A on no tot roda, no tot, OMG. 

Ara descansant, de bike, del dinar, del cava fred, mtb, mtb, mtb.

Després moment de refer el Vol, esperant l'instant que sigui més difícil posar-s'hi, perquè som SOLO! Oh Yeaaaaaaah!

Navegant

Encara no veiem el port, OMG.

Hi som, hi som propers, i el respecte s'imposa a la raó dels darrers mesos a dalt de la bike, pel fet que una condició indispensable és això, ser-hi, això no la fa estratègica, decisiva, en cap cas, en cap cas, Canberra així ens ho va recordar, omg, omg, omg. 

Per tant, tenim un objectiu, personal, intransferible, ni tan sols al Blog, són molts els pensaments d'aquesta Reina i aquest genet que tampoc ens hem dit entre nosaltres dos. Perquè un cop hi ets els pensaments volta darrera volta són els teus, únicament, i ja va bé que sigui així perquè un SOLO a unes 24 hores té aquesta temàtica.

Un entre molts que també, sí que us el puc comentar, passar-ho molt i molt bé mentre rodem al circuit de Finale, clar que yes.

Ahir vàrem aprofitar la reunió dels Trinxes a Vallromanes per sortir a pedalar al vespre. Va ser una experiència inoblidable, entre poques perquè durant en minuts vàrem passar de les bones sensacions, a les pitjors, i un altre cop a les millors, ja no a les bones no, si no a les millors. Mentre érem a la reunió teníem les bikes a la vista, a uns cinc metres d'on érem nosaltres, a la plaça de darrera del Casal, ens separava una finestra que es podia obrir ràpidament, entre segons mentre estava molt atent a la conversa que es mantenia, anava mirant les bikes, de cop la Betty va dir, les bikes, les bikes, no hi són, en segons estàvem a fora, no saltant per la finestra, si no sortint pel cantó oposat al lloc de les bikes, en Nico i en Vicenç cap a la dreta per barrar el pas per baix, la Betty i jo per dalt, un cop a la plaça uns breus minuts després, dos, tres, no ho sé, entre crits de desesperació, les dues bikes lligades amb el seu candau entre les dues tornaven a ser al seu lloc, com sona, com sona. 

No és important què va passar, si que va ser un test inoblidable, tornàvem a tenir les nostres dues bikes, la sensació no la puc exposar amb el realisme que tocaria, sí que us puc dir que mirarem de mai més deixar les bikes, per més properes que estiguin, per més a la vista que estiguin fora d'un lloc segur. Jo les vigilava, sí, inclús estava recolzat semi dret a la finestra, i no vaig veure res, la Betty sí, ella va veure que algú les agafava.

De no haver sigut un ensurt i res més avui no hi hauria repte 24 hores SOLO, sembla que no pugui ser, quina fragilitat, a on tot i sabent que és així, com ens ha impactat aquesta breu però intenssíssima experiència, mare meva, mare meva, mare meva. 

No ens podem permetre ara un canvi de bikes, bé de fet, no ens l'hem pogut permetre mai, però de no haver-nos saltat les proporcions, no tindríem bikes avui, de fet després de l'experiència d'ahir t'adones que de tenir-les a no tenir-les hi va un fil molt prim. No és qüestió de pensar-hi, ara sí ara també, no, en cap cas, únicament de filar més prim i no separar-nos de les bikes del nostre costat, fàcil.

Després de confirmar poder disposar de la carpa Trinxa, passada una bona estona, ja dins de la mitja nit, tornada cap a casa, i tant que sí, i tant que sí, relaxats, contents, teníem les bikes, mai van estar en perill real durant aquells breus minuts, únicament que nosaltres no ho sabíem, per tant ahir, i ara, la sensació és de quina sort que hem tingut, quina sort.

Una tornada millor que l'anada, molt millor, pel que fa a sensacions, no a menjar, perquè anant va ser generosa la ruta, i tant, i tant, la tornada va anar molt bé per lleugers, per àgils, i passada la primera hora molt adormits per un dia durant la jornada, intens, per un vespre diferent pel tema que us exposo de les bikes, punts que han fet, a les tres d'aquesta matinada encara estàvem aturats pensant en l'expereriència de les bikes, que avui no hi hagués Vol de Drac a primera hora.

Coincidències, cap, incidències, les esmentades, eines, totes, menjar, el de la imatge més llaminadures a la matinada, aigua, 500 ml. llums Cateye-Powerled a mínima sempre, per la boira i la humitat sense ulleres a alguns trams. 20ºC anant a les set molt tocades, a la riera de Llavaneres, 15ºC a la riera d'Argentona a les dues de la matinada, 18ºC una estona després a la riera de Llavaneres.

Ara des del Mirador del Drac, prepararant cada detall del proper SOLO, quina emoció, quina sensació més gratificant, perseguint les ****, veurem, veurem, hi ha detalls però que ja funcionen, tenim Waeco un altre cop, 24 mesos després, però la tenim, i per tant tindrem festival al Box català. 

Sense pretencions, sense aspiracions, amb molta feina feta, sí, però siguent concients que no som PRO's i per tant no tenim cap possibilitat fora que aquests fallin, de ser aquest el cas, que segur que no, nosaltres mirarem de ser-hi per aprofitar aquesta oportunitat que ara veiem impossible.

MTB, MTB, MTB. 

Agafant fort el timo

Una arrancada divertida, pel fet de ser un Drac de matinada.

Entre jo i el meu Drac, una novetat, la cinta de manillar negra Brooks, OMG. 

 

Quins instants, aquest va agafat de la mà  del Rei dèls astres i del meu Drac.

Ara la bike va molt bé, de la meva Vicious, cadena, manca cadena, i revisar les pastilles de fre un altre cop. 

Quin instant, omg, omg, omg.

Des del Mirador del Drac entre somnis Single Speed. 

Equipat de primavera, sense incidències, sense coincidències, amb totes les eines, Cateye-Powerled en marxa, amb aigua, sense menjar, a 13,5°C a la riera de Llavaneres a tocar de les set del matí. 

Ara propers també a les set de la matinada, veient com puntualment no plou, a aquest inici de jornada de dimecres, mtb, mtb, mtb.

Trams previs

A on mantenir els Vols ens permet pensar que estem dins de l'aventura. 

De fet ara havent vist com arrancava el dia sense anar lligat a diferència d'ahir a un nou Vol, pensar en la sortida de diumenge té una component molt positiva, sí, avui hauria d'haver sortit, però sense un bon descans els Vols no tenen oportunitat a casa. 

Hi ha dies per a tot, sí, fins i tot per valorar que n'hi ha alguns a on ha de primar ser prudents, això, ser prudents. Ahir la jornada va venir marcada per aquest mot. Avui la matinada també, per això no hi ha hagut Vol, per prudència, a tocar de les set no tenia la sensació d'haver descansat, i per tant tocava posar-hi remei. No dormir, sí descansar, OMG. 

A plaça oberta he de dir que aquest genet ara passats els anys té una component que determina si cal, canvis a priori impensables, interessants això sí, molt.

Una sortida passant per Vallromanes, a on les protagonistes, les pastilles de fre dels R1 del darrera de la bike de l'Oriol.

El Rei, el corriol de baixada al poble, sensacional, la Reina, brillant.

Una tornada entre converses, més, i més converses, a on les 24 hores manen el to de tot plegat. 

Ara des del Mirador del Drac, dies de SOLO. 

Equipats d'estiu, amb manegots i armilla, amb totes les eines, sense incidències, sense coincidències, aigua, cola, cafè, galetes, coca de tonyina i formatge. 

Els frens R1 de la Longboard, de 10/10.

I a la nit, un premi, clar que yes.

Realitats

Ahir cercant les sensacions de les pendent que seran germanes del proper SOLO. Si bé no van ser dolentes, tampoc van ser bones, si bé van ser pujades llargues la sensació és que van ser breus, millor, millor.

Equipats d'estiu, amb manegots, i la Gore AS, la Reina amb armilla, tot i portar la Gore AS. A la nit a tocar de les deu i fins a tocar de la mitja nit, fred, OMG. Després no, i de fet a Llavaneres hi passàvem a 16,5°C. 

Ahir una volta entre SV, Vallromanes, i Sant Celoni, interessant, exigent, no extrema, però exigent.

Una baixada fins a Vallromanes, memorable, omg, omg, omg, que bé que ens ho vàrem passar. 

Passades dues hores ja esmorzavem un panet amb xocolata a Òrrius al mig dia, passades quatre ja dinàvem un entrepà de botifarra ecològica a Vallromanes en coincidir amb l'Oriol  cap a les quatre de la tarda, i passades quatre hores més ja sopàvem una amanida, pa, molt pa, i un gelat mini, per beure cervesa ecològica a Vallromanes, cervesa, i cola a Sant Celoni. Durant la ruta un bidó i mig d'aigua de 750 ml.

La Spot Brand, el fre del darrera ja funciona bé, les Kool Stop en són les responsables.

Ahir una jornada marcada crec per aquest contrast de calor i fred, que no ens va anar massa bé, en cap cas.

Una coincidencia durant uns cinquanta metres a la mitja nit, rodant seguint un teixó, incidències, cap.

Avui mirant enrere, penso, un dia rar de bike, a on les bikes sempre van funcionar molt bé, als primers minuts, vaig haver però d'utilitzar les eines per centrar el PM de la Longboard.

No funciono gens bé amb fred a la nit equipat d'estiu, però gens, el pensament, ganes de ser a casa, a l'hivern a la zona de Blanes aquesta sensació també va ser però ahir ho vaig llegir amb que aquest pensament em vingués mentre fes el SOLO, i no em va anar gens bé.

Un malestar de panxa escalant cap el Santuari del Corredor va comportar una aturada urgent, molt urgent, a on la relació és, sensació Cerdanya XP II, en menor grau, en menor grau.

Ara descansant, la Betty té un pla, ara falta que sigui exposat, des del Mirador del Drac, després dels dos cafès, després d'esmorzar.

MTB, MTB, MTB. 

Una lluna entre Fades, misteriosa, d'un color apagat, propera a dir-nos què sentia en veure'ns. 

Preparant-la, manteniment dels genets, i dels Dracs

Com sona, com sona, per no haver de veure com topades passades escalant el proper SOLO ens passen una mala passada.

Ahir no hi va haver Vol, havíem de reparar les seqüeles d'una caiguda oblidada de fa unes setmanes, un quàdriceps esquerre, i l'astràgal dret, ressentits, manifestant-se aquest darrer quan descala el pedal. 

No caldrà descans, sí després dels Vols haurà de submergir el turmell dins d'aigua freda, no molt freda.

Per sort a diferència de les bikes que no tenen mecànic, els genets sí, i l'Andreu que des de fa una dècada procura pel bon manteniment d'aquestes dues màquines SOLO. 

Ara decidint la ruta que seguirà el Vol, de ser, de ser. 

Avui test de pastilles de fre dels R1. Les Kool Stop velles del davant, darrera, i les noves sinterizades davant, a veure si ara lluny de les orgàniques desapareix el soroll xicletós del fre posterior.

Les cadenes el darrer pas del manteniment dels dos Dracs, i, i de la The Motivator decidir les pastilles de fre, ahir no les veia pel canvi, però hauré de revisar-ho a les properes hores. 

Hem deixo el tema segellant NoTubes, però pel fet que ara no toca, sí de cara a dimecres.

Des del Mirador dels Drac amb els dos cafès fets, mtb, mtb, mtb. 

Ahir la primera bateria XL ja descansa amb la resta de llums i bateries, de lluny sento els tambors que anuncien ara encara tímidament el proper SOLO. 

A Km

Pel fet de ser un altre cop a dalt dels nostres Dracs, clar que yes.

Ahir vaig deixar els manteniments de banda, pastilles de fre, cadenes, queden per a un millor instant per fer-ho. La cinta negra Brooks, també queda per després. Com m'agrada l'acabat de la cinta de manillar de la bike de l'Oriol.

Un Vol, com vaig poder anticipar ahir, entre Fades de la foscor, a on totes les pensades ronden les 24H. Un ahir a on el compromís del proper SOLO quedarà, de ser, segellat avui, OMG. 

Per a mi sempre després d'un SOLO de maig sempre anirà lligat a un Storm-Lo, omg, omg, omg. 

Les commocions si són positives, com les d'ahir a la nit, si el lloc és a un Vol de Drac, i van ser, van ser, comporten festa del MTB.

Amb una lluna d'aquestes proporcions, els nostres Dracs marquen el Vol, a totes, totes, on la durada d'aquest Vol queda a les seves mans, entre el Drac, les Fades i la lluna.

Quan quasi tot durant el Vol, roda sobre el SOLO, és que ja som molt propers a l'estrena, i cada detall de l'escenari, cada fotograma agafa la seva millor dimensió, no hi ha altra sendera, i així en gaudim, oi que sí?

Ara minuts de les vuit del matí, venim de minuts de les sis tocades del matí, a on el Vol de matinada avui tampoc serà, i per tant l'arribada dels cavallers de la llum, poder veure-la, queda ajornada per demà, potser, potser, o no, i no passarà res, oi que no?

Sonen les vuit al campanar de SV, com fa una estona les set, ara més ràpides les campanades, més despertes, com nosaltres.

La roda del darrera després del centrat, molt bé, el pneumàtic nou, còmode, aquesta seria la paraula. Ahir els dos Dracs a les dues primeres hores, molt bé, la Vicious però segueix passades aquestes amb el soroll de la caixa de pedalier, avui atacaré la rosca dels pedals, concretament l'esquerra, perquè el clic ve d'aquest, crec. Tinc un soroll, i tinc una caixa de pedalier més, perquè vol dir que la caixa XT segueix sent bona, que bé, que bé.

Equipats de primavera, no d'estiu, i passades les primeres dues hores, de tardor suau, però de tardor. Finalment a pocs quilòmetres de casa entre l'escalfor de les Fades, equipats de primavera lleugera. Entre 13°C i 15°C, a les diferents rieres, Agentona, Llavaneres, Caldetes, SV, Arenys, i Canet, amb totes les eines, Cateye-Powerled en marxa a mig camí, beure, aigua, i una cervesa, menjar, mitja Pizza, la Cabrera, que bona que estava, sense incidències, sense coincidències.

Ara des del Mirador del Drac, a punt per esmorzar, pensant en el Destructor Independent, en la seva Fada Reina, en les Naus, sota aquesta lluna de primavera, mtb, mtb, mtb.

A pams

Vull dir, pneumàtic vell canviat.

Caixa de pedalier vella fora, la XT, ara la XTR que ja tenia, perquè d'haver-la de comprar seria sub-Deore. 

Ara pastilles de fre i cadena, el proper pas.

Encara no entenc com tres jocs de pastilles de fre Shimano es poden aconseguir a 10€/unit. ports inclosos des d'Alemanya.

Les pastilles de fre dels R1, ara ja sí, Kool-Stop, a 16€/unit. sinteritzades, com? a ports pagats del mateix lloc que les Shimano.

Ara un clau específica pels frens R1, per poder fer el canvi de les pastiles de fre, per si de cas, de fet ja en tinc una, enorme però, bé per casa, no per portar a sobre, en tinc una segona incorporada a una bateria de claus Torx, i també necessito segellant NoTubes de pneumàtics, aquest el proper pas, aquest darrer de 900 ml. aquest cop. 90 ml. per roda que incorporaré al darrer monent a tres dies de marxar a destí 24H.

Des del Mirador del Drac, a dijous, camí de coincidir amb les Fades de la foscor a la nit, OMG. 

És a dir, pedals nous, pneumàtics nous, caixa pedalier nova, pastilles de fre noves, líquid segellant NoTubes, cinta manillar nova, i cadena nova a dues setmanes, un xic per sota del proper SOLO, tots els consumibles més freqüents nous. Ep, no per res més que estaven al límit, límit, límit, i si bé he arriscat fins a Canberra, teníem a en Phil, sense, pesen més el temor dels canvis que el risc del límit del desgats. Cal pensar que sense mecànic cada canvi a les bikes comporta un risc a casa, i aquest fet ens fa decantar pel risc de components propers al desgasts, abans que entrar en el tram reparacions. Però ara estem al límit, per tant tot nou, i dues setmanes per rodar-ho tot.

Les dues bikes no requeriran de tots aquests canvis, sí de quasi tots, el quasi és a excepció de la cinta de manillar a on la Longboard per la component romàntica del color turquesa seguirà a les 24H, la resta tot nou.

MTB, MTB, MTB. 

Antípodes

A on som, però no és exactament així.

Vull dir, cada pensada no queda més lluny de les fetes per propers, el fet de comentar-les ni ens apropa ni ens allunya, senzillament crec que forma part del comportament, de la manera de funcionar que tenim tots i cada un.

Poder fer amb la sensació de fer quelcom que ens fa sentir bé té la força per moure cada aventura. 

També ho escric i penso com a aquesta matinada, que hi haurà una arribada, i que després d'aquesta, de ser afortunats de poder-hi arribar, hi haurà un salt, o la sensació d'aquest que ens portarà a un proper escenari, la Nau Insígnia no ens permet fer-ho d'altra manera, crec, crec. 

Perquè naveguem sense garantia, sempre amb les cartes a sobre de la taula, fem el tram, ara un tram SOLO, dins d'un recorregut de més dimesió que el propi SOLO, és veritat, dens, sí, és que el nostre dia té aquesta component, ens agrada, ens apassiona la densitat exposada, OMG. Però he de tenir present que la Nau Insígnia ara va agafada de la mà del tram SOLO, sí, 24 Hours SOLO Single Speed rígid, sense assistències, a excepció d'un bon cafè, però també he de tenir clar que aquest tram demanarà un salt proper, curt, però salt, pel fet que la Nau no pot anar més del temps necessari aprofitant un vent de tanta força, o sí, i ho veurem amb el pas dels dies, dels mesos. 

Canberra comporta, ens convida a fer el proper pas SOLO, tenim d'altres oportunitats, vull dir, podem decidir d'altres possibilitats, certament, i en aquest sender estem, valorant a intervals si el tram forma  part d'aquest escenari majestuós a on som, a on després de la SSEC2013 hi vàrem entrar definitivament. Puc pensar en exposar-ho, que no, que la Nau no navegarà, però seguidament veig com la Nau Insígnia des del cap de setmana del darrer sopar de diumenge de la SSEC2013 va sobrevolant conversa darrera conversa, i a on cada decisió va totalment condicionada a aquest projecte que ens sobrepassarà en longevitat, clar que yes.

De no aconseguir **** , de perseverar les sensacions de les darreres hores, de seguir la jornada el ritme dels darrers dies, bé el tram canviarà a l'inversa de la SSEC2014, és a dir, que no havia de ser i va ser. 

No anem en aquesta direcció, estem aguantant el timo tot i portar-nos el vent cap a trams lluny d'on ens dirigim, però segurament per temor, per valentia, les places obertes ens són atractives si són necessàries, tots ho tenim clar, oi que sí? seguim insistint, la SSEC2014 no havia de ser, i va ser, el proper SOLO tampoc havia de ser, i hi anem directes, aleshores tot roda en aquest nou model, veure si aquest fer té relació directa amb la Nau Insígnia, i per tant si sempre serà ara així, ho definirà el pas dels dies, dels mesos, i ja en portem tretze dels darrers seixanta, no és una volada curta, és la volada, que com esmentava ahir, ser-hi únicament vol dir que hi som, res més, mtb, mtb, mtb. 

Ara mantenint a mínims, però mantenint els Vols de Drac, pel fet que la feina ja està feta, i per aquest motiu, per tota la inversió de temps dels darrers mesos estem ara mantenint a mínims amb aquest vent a intervals que té forma de no ser-nos favorable, però que ens mostra una cara amable, però tan intens, a on la sensació per aquesta intensitat, és contradictòria. Un cap de setmana interessant a dalt de la bike, de tràmit, com el darrer cap de setmana, idèntic, sumant quilòmetres, hores a dalt de la bike, mantenint la posició. 

Des del Mirador del Drac, cercant les estrelles, omg, omg, omg. 

Obrint passeres

Per passar-hi, per passar-hi, mtb, mtb, mtb.

Avui estava clar que tornàvem a sortir, i que de ser, seria en la línia de no fer-ho a primera hora, tot i obrir els ulls propers a les set del matí. Hi ha dies per a tot, avui ho era per pedalar, i així ho hem fet, teníem excepcionalment hora d'arribada, i l'hem respectat.

L'aigua avui si era motiu de ser, hem consumit dos bidons, la calor sense ser intensa ja imposa la seva presència, i les sortides sense beure cada cop van quedan més lluny.

Les sensacions avui curioses, perquè anar anàvem bé, la Betty millor que jo, que des d'Irlanda vaig endolorit muscularment, ja passarà, ja passarà. 

Avui han sortit les Giro, no les Bont, la resta de l'equipament també 100% d'estiu, sense ni tan sols l'armilla, i tampoc els manegots.

Hem coincidit amb molts bikers, moltes bikeres, fins avui no recordo un dia com aquest.

Ens hem aturat passada la primera hora a menjar un entrepà, avui un gust nou, un tast nou per a mi, tonyina i olives, per beure, mitja cervesa.

Després hem pedalat, pedalat, i pedalat, sense cap incidència, per aquest motiu les eines no han fet feina.

Una tornada cap a casa amb vent, no sempre en contra, quasi sempre a favor, per finalment escalar cap a casa per Milans.

Ara des del Mirador, de fet fa hores ja d'aquesta arribada, preparant la de demà, que de ser podria anar agafada de la mà d'un Gran Fondo, o no i no passaria res.

He de reposicionar les cales del calçat, i també destensar els pedals Shimano nous, per mirar d'evitar dolor als peus a la zona d'aquestes, veurem, veurem.

Ganes que tinguem les pastilles noves de fre dels R1, per passar d'orgàniques a sinteritzades, les primeres tenen darrera un tacte xicletós. 

Demà la potència de la Vicious passarà de -6° a +6°.

I amb tots aquests petits canvis, mentre els faig, mirar de no arrancar la ruta a l'hora de dinar, de ser, de ser, perquè depenem de les sensacions que tinguem per poder consolidar que hi haurà aventura. 

Darrer retorn?

Ho dic pel fet de ser propers a la propera cita de MTB, de ser, de ser.

Ara ja fa cinc anys de la primera aventura SOLO, està prou bé, i mentre cerquem les *****, mentre preparo els darrers detalls, aprofito entre aquests per perfilar els equipaments que en seran els protagonistes.

Aquesta matinada, les cinc ben tocades, començava un altre cop tot el raonament fotograma a fotograma de les bikes, i de l'equipament.

De les bikes, pastilles de fre, estan venint, cadenes, aquestes darreres a valorar, ja les tinc, pneumàtics, els Onza actuals, falta decidir si aniré amb Brooks negre o no, el puny vull dir, bidons, un, té secret però, bateries les nomals i una XL cada un, cascs, aquest cop un i prou. Hauria de portar un segon recanvi de rodes complertes de 29", però no tindria cap sentit, no podríem canviar-les, ens faltaria força per fer-ho, i fora de la proposta d'un cafè no acceptem ajudes de cap tipus, així que rodes no cal. 

Un dia rodó, per tot, per tot, una arrancada de matinada amb un Vol de Drac dibuixant el Drac, entre Fades de la foscor en retirada, entre cavallers de la llum entrant, no us prosaré les vistes de la Nau, OMG, ni de les corones, el Destructor Independent era sempre darrera del meu Drac, visible únicament al Pas dels Destructors, un dia a on el picar pedra ha sigut la tònica, i a on m'ha costat mantenir un ritme prudent durant tota la sortida, per mirar de mantenir ara sí ara també els Vols.

Demà, de ser, aventura LOCAL, mtb, mtb, mtb, la Reina m'ha fet una proposta, veurem, veurem.

Ara a esperar a demà, avui equipat de primavera, per a 16°C a la riera de Llavaneres a tocar de les set del matí, a 20°C a les vuit, amb totes les eines, amb llums però sense la seva llum, sense incidències, tres coincidències anant mentre jo tornava, menjar, cap, aigua, per sota del quart de bidó.

Des del Mirador del Drac dies de Single Speed molt però molt emocionants, omg, omg, omg.