A la 40 i 5/7 )

Per un dijous y divendres de descans. El fet diferenciador ha sigut que el recorregut que fem està siguent motiu d’intensos treballs forestals i hem hagut de fer un recorregut nou que ens ha modificat la rutina, resultat seguidament, dos dies aturats.

Equipats 100% d’estiu, sempre, sempre amb les S-Phyre, la resta entre Pearl Izumi un altre cop per la Reina estrenant ara sí els culots ultra curts P.R.O i amb els mallots Elite de la mateixa casa, també Gore C7, i puntualment De Marchi. Jo amb C7 de mallot, i culot 2in1, com també Pearl Izumi Elite per mallots, i culots P.R.O. A part que els nous culots d’hivern meus també tornen a ser Pearl Izumi, abans dic que estem deixant poc a poc aquesta marca, renoi, content però perquè sigui així, passar l'hivern amb Pearl Izumi sona molt i molt bé, i tant. 

Amb aigua sense beure, amb eines, utilitzades avui cercant silenciar un soroll entre el BB i la roda del darrera que no té cap intenció de marxar.

Curiós perquè rodem bé, prou bé, pensem fins i tot en un futur SOLO, a veure, a veure, oi?

MTB, MTB, MTB.

La meva Armadura de Gala de dues rodes d’una peça desconec el motiu però presenta uns lleuger simptomes de degradació, molt timits però presents, a veure. 

29 )

Que bé que van també les nostres 29, les quatre, i tant, i tant, com les dues Lynskeys en 27,5 de la darrera intervenció, les Lynskeys, la Spot Brand i la Vicious en 29 van també genials, i tant.

De fet quin privilegi poder gaudir d'aquests Dracs, de tots ells, o millor dit, pensar-hi, perquè avui després de poder, nosaltres res de res, a casa, i des del Mirador mirant com passen en bike, corrent, a peu, renoi, i nosaltres aturats com si estessim a la 17, no a la 18 )

Per tant seguim confinats, ara per ara, i poder sortir per decret no ens ha inspirat avui per avui. Sí però que vaig pensant en els nous components de les noves bikes, poc a poc. 

Amb les 29 igual que amb les 27,5 penso en el tema dels pneumàtics, de les gomes ideals, i un somriure em ve seguidament, també pausadament, quan penso en aquest punt en el fet que  podria indicar possibilitat de Vols, bé que tinguem formalment la possibilitat de sortir, i que les pensades siguin de pneumàtics interessants, és de tram, i tant, i tant.

Amb el darrer Gran Drac, ja que parlem de pneumàtics, una elecció unilateral del concessionari dels dos pneumàtics davanters amb menys de vint mil quilòmetres per uns de més adherència, i tot i que amb un perfil correcte però diferent de l'original, més quadrat, des del primer metre, i no és metafòric va modificar que no empitjorar el comportament, l'agilitat extraordinaria que presenta aquest Gran Drac, la vivacitat en trams revirats,  fet que va implicar passades unes hores de tornar a muntar els vells, com sona, que tot i no ser nous sí que mantenen aquesta diversió que tant valoro en aquest Gran Drac, i concretar que calia tornar a demanar un joc nou, però aquest cop idèntics els pneumàtics originals, i així estem. 

Ara el concessionari està tancat, he de muntar properament aquests pneumàtics nous que estan dipositats a l'estanteria del taller des de just abans del confinament, o sigui que quan sigui prudent posaré fil a l'agulla. I veure quin destí li dono el joc nou estrenat i prou, bé pot passar, tot i no ser una decisió meva, cal tenir paciència :-)

Sobre els Dracs, amb ganes de localitzar els components per muntar les noves bikes, i aquest aspecte de les gomes, a veure, a veure. De fet motivat a pensar-hi, res més, fin i tot a fer-los venir, a muntar-los no tant, caldria una logística complicada per poder organitzar la seva zona de descans del Mirador, i l'ús, la seva utilització un cop estiguin tots a punt no sé massa bé quin pot ser, vull dir que no són bikes que millorin les actuals, ni facin un paper diferent, i per tant diria que tinc una certa confusió, o no, o no. Per què les vaig fer venir? avui quasi que tinc dubtes, bé de dubtes en tinc a centenars, vull dir sobre pneumàtics pel fet que ens ocupa, no ho sé, d'entrada, després dels primers minuts sí que en sé el motiu, que no és d'exposició, ni molt menys d'argument breu, i té una relació extensa amb les dues darreres curses de 24 hores SOLO, de Finale 2018, i la WEMBO d'Escòcia del mateix any, bàsicament, les males sensacions a les dues aventures a diferents hores la quinze i la dinou respectivament, el què queda passats els mesos d'aquestes dues treballades experiències de 24 hores és el motiu de fer venir els nous Dracs, i ara d'entrada també penso que les Lynskeys actuals que tenim i que les vàrem fer venir expressament són ideals per a les nostres properes aventures SOLO, de ser, de ser. 

En tot les bikes noves estan ja el Mirador, i no dues, si no tres, i totes estan descansant a la Transportadora, vull dir, és a on som, i així mentre aquest és l'estadi no fan, i quan ho esmento sempre penso, el problema de les rodes i els seus respectius Ikon, de totes elles amb el  segellant Notubes quan aquestes no surten a rodar, és el primer problema per mi quan les bikes estan aturades, renoi quina llàstima pensar així, no dic trist perquè tenim rodes, aquest ja és un bon punt de partoda, i quines rodes, el què vull dir és que un líquid sigui el motiu de no fer, o de valorar de no fer, bé, també em ve condicionat perquè anys enrera no tenia la tècnica que es requereix per fer pujar els pneumàtics TR, i menys per muntar-los a les llandes, se'm feia un calvari muntar els llavis dels pneumàtics, després passats els anys vaig millorar aquesta tècnica, no sense espatllar entre muntatge i muntatge un tendó del dit gros de la mà esquerra, com sona, com sona. Però en primer terme segueixo pensant com si em seguís costant horrors, he de pensar que ja passarà, perquè si no, no tindrem mai les bikes noves, que tampoc passaria res perquè tenim les dues Lynskeys totalment a punt per iniciar Vols i perfectament preparades pel propers reptes SOLO, de donar-se les circumstàncies per fer-ho. 

Spaceframe, un bon nom aquest, i tant que sí, mtb, mtb, mtb.

Capgirat :-)

El manillar de la Transportadora està un xic mirant/descentrat cap a l'esquerra, crec, i podria ser que la direcció no derivés a l'esquerra, si no que el volant nou per segona vegada però ara lleugerement està muntat tort, poc però crec que per això tinc la sensació que deriva a l'esquerra, perquè a les rectes el volant centrat gira la direcció a l'esquerra, podria ser, i quan el concessionari obri hi posarem remei. Tot i que si la deixes sola marxa a l'esquerra, és evident que vull que vagi bé, i per tant les conclusions deriven positivament, o positivament, veurem, veurem.

Mentre de l'anada i la tornada al Baix Montseny, puc reafirmar que va molt bé, però que molt bé. Quina conducció més agraïda, quina calma que respira rodar amb ella, aprofitant he baixat del tot la posició del seient, ja no ho recordava que tingués aquesta opció/regulació, i dedueixo que arrel de la cultura sport del darrer Gran Drac la sensació que tenia a la mà, vull dir la d'anar més baix conduint, és ara una experiència nova quan parlem de la VW. Suspensions sport, seient més baix, que divertit, molt, ara però caldrà esperar una mica, bé una mica no, caldrà esperar ))

Els controls m'han indicat que no utilitzi la Transportadora per anar i tornar de SC  si hi porto res a dins/darrera, ha de circular buida, en el meu cas sense bikes, sense la nevera, sense tota la logística SOLO, és a dir tampoc la pesada carpa, si la utilitzo per anar cada dia el Baix Montseny ha de ser sense res a dins, renoi hi ha tantes coses que veient impossible portar a terme questa exigència oficial que implica de buidar-la, que a partir del mateix moment que vaig arribar a SC després d'aquesta inoblidable experiència oficial la VW ja descansa al Baix Montseny, no puc tornar a descarregar-la tota, fet que implica també que el XV torna a ser el rei del dia a dia de les anades i tornades. Així ara la T5 torna reposar a SC, bateria desconnectada i tal dia farà un any! 

Cada dia vaig a l'interior, i torno, he de seguir-ho fent, que ho faig encantat tot sigui dit, és un deure responsable, però certament que va ser inquietant la situació del darrer control, persones armades nervioses, molta tensió, molts crits, i això per part d'ells que són els especialistes en portar situacions difícils, mare meva, a Cardedeu el control va ser formal, cordial, educat, també estricte dins del meu anar i tornar cada dia a SC de cada dia, i passats uns minuts a Palau el meu pas diari quasi era motiu de detenció, quin tràngol, OMG. Per no arriscar, dins de la mateixa anada a SC ja no vaig tornar amb ella cap el Mirador, tornar a passar per una experiència com la del darrer control millor que no, vaig decidir guardar-la i tornar seguidament amb el XV. 

I així estem, quatre mesos de dedicació, i ara la Transportadora descansant per força al Baix Montseny, i no al Mirador, que està prou bé, i tant, "bien está lo que bien acaba" oi?. 

Tot i així llàstima haver de deixar ara recent acondicionada la VW a SC, com us deia un treball de mesos per mirar de tornar-la al dia a dia, i ara immobilitzada, que estaria bé que fos així si no es pogués circular, faltaria més, però per portar Dracs desmuntats, i la logística SOLO, no poder circular, és per prendre nota, i així ho faig, el món dóna moltes voltes, i quedar posat a l'inrevés no serà segurament, però no cal ni estar-ne pendent, les circumstàncies en són les responsables, les protagonistes, segur, segur, i si la Transportadora queda capgirada serà com tornar a AU :-)

Bell el darrer protagonista d'ahir, un casc, cascs de referència, a veure, a veure.

MTB, MTB, MTB. 

Meccano )

Hi ha dies per, i dies per, avui és dia de Grans Dracs, de la Transportadora, i de Dracs.

La T5 vindrà cap al Mirador, per ganes de conduir-la tornant avui del Baix Montseny, i també ajuda que el pronòstic del temps avui i demà és de Sol, i aprofito per deixar el XV i la seva tracció TTS descansant el Baix Montseny.

No és que tingui que fer res concret a la Transportadora, ni tampoc amb els Dracs que custòdia, però és que quan vaig recollir la VW un cop al Mirador, un coo a casa carregar tota la logística SOLO va ser tan emocionant que ara passats aquests dies vull repassar acuràdament el què hi vaig carregar i el com. 

Per muntar un o més dels quadres nous hauria de demanar alguns components, pocs però ara per la situació estic més per ordenar i aclarir que no pas per decidir, això fent referència a bikes, perquè si parlem de màquines de prosperitat la darrera setmana fins aquest dilluns passat ha sigut de presa de decisions, OMG. Qui m'havia de dir que l'aparent adormida determinació del genet vestida de pruden reflexió i pausada moderació en set dies donaria pas a una absoluta determinació en prendre decisions que marquen, defineixen tot un patró per el Mirador. 

De mentre avui hi haurà anada obligada al Baix Montseny, i tornada amb la T5 cap el Mirador, un programa preciós, certament, certament )

La Transportadora ja és al Mirador, i el quadre de l'Ibis ja és objecte del gaudir de reposar a la calidesa de l'espai del Mirador i no tot i ser un privilegi protegit per la Transportadora. Mentre escric el tinc ara ben situat a la meva vista, i en aquests moments no veig el color gris gras com a projecte per a mi, una talla M sí, hauria estat bé negre mate, tot no pot ser. Això sí la caixa de l'Ibis a la meva esquerra, i el quadre de l'Ibis a la meva dreta són un escenari de 10/10, i tant, i tant. També he de dir que les dues Lynskeys ara mateix tenen un pes tan gran a diferència de fa unes poques setmanes que no els hi veia gaires possibilitats a tornar a ser protagonistes dels Vols, que apreciar qualitats, o detalls, o particularitats a les noves incorporacions em costa una mica, cada cop menys, motivat crec per aquest nou tram a on som, a on tot agafa diria un prisma molt diferent. En tot cas la qualitat de construcció de l'Ibis no és ni de bon tros ni millor no pitjor que la de la meva primera Ibis, i sí que està un xic per sota a la qualitat dels acabats de la darrera, la SL, el què indica això és que per a ells la SL va ser la culminació de l'experiència, i certament que va er així perquè aquesta nova Ibis de casa cada racó del quadre, sense anar més lluny els dos triangles tenen la seva numeració específica, separada, tenen petits defectes d'acabat, tant de zones rasposes no acabades del carboni i de la pintura d'aquest. Les patilles interiorment no estan acabades de pintar, inclús hi ha guixades en color vermell i blanc dels controls passats, i no petites precisament, en el ST passa el mateix, no sé si són de retolador fluix aquests operaris d'Ibis, segurament :-)

Avui, d'aquí a una estona hi afegiré el costat de l'Ibis un dels dos nous quadres de titani per comparar quina sensació em donen un i l'altre, seria com un vs, no de carboni vs titani, sí seguint el fil del paràgraf anterior sobre qualitats d'acabats dels dos.

La Transportadora, com va, va de cine, de tots i cada un dels centenars de detalls refets únicament queda un petit punt perque quedi per a mi perfecte, i és que entenc que la substitució del defectuos i vell "palier" dret per un de nou, ha deixat la T5 encara ara tot i haver tornat al concessionari també per rematar aquest punt, encara amb ganes d'anar sola a l'esquerra, és lleugeríssima ara la tendència però és, cert que ara és molt suau, i molts cops quasi no es nota, ara bé, la VW com us deia va de cine, no anava així ni el dia de l'estrena, el conjunt de noves suspensions Pac Sport que ja portava d'origen, que són uns centímetres més curtes i més seques, i no sé què dir, són això esportives, però és que ara el comportament d'aquestes és hiper sec ja ho hauria de ser el primer dia que la vàrem estrenar, però en cap cas tenia aquesta reacció tan de deportiu anys 60, i mira que els pneumàtics tenen un super perfil, però el comportament és de ser d'una pausada i tranquil.la T5 amb ganes de fer tandes. 

El motiu d'anar millor ara que nova és crec perquè passats dotze anys ara no hi ha la il.lusió extrema del dia que la vàrem estrenar, a on els nervis i aquesta il.lusió ho inundava tot, si no que ara mana l'experiència tranquil.la d'anys de rodar-hi. Fet que fa que tot sigui molt objectiu quan parlem de sensacions al volant. Quin plaer haver decidit refer-la, oi? una màquina de records, i de sensacions, un comprimit efervescent de tot plegat, a on ara hi penso i certament que em desprèn un somriure, tranquil, però a on les sensacions són certament precioses, i aconseguir-les en aquests dies és un bé preuat, molt, i tant, i tant :-)

Demà baixaré un segon quadre nou, i segurament o bé ampliaré aquesta intervenció o bé en proposaré una de nova. 

MTB, MTB, MTB. 

Mateixes pensades :-)

Quasi idèntiques que les dels darrers mesos, millors però, molt més positives, motivades aquestes darreres perquè a dalt del Drac la darrera setmana tot a volat molt més lluny. Quina de pensades 24 hores super-SOLO que m'han vingut al cap, mentre d'una manera força automàtica el Drac segueix el seu seu curs, dins del Drac, sí, i sense pensades de fer res més que un exigent però conegut Drac. 

Des de fa unes setmanes que us vaig exposant que estic simplificant els equipaments, també mirant de tenir les bikes a punt, fent una reducció important de la nostra preparació física, per aquest motiu hem abandonat puntualment les sessions específiques d'alta intensitat, d'altíssima intensitat fora de la bike, esperant així que aquesta decisió ens ajudi a  poder recuperar el ritme dia a dalt de la bike, i després ja tornarem, hi tornarem però sense ser en cap cas sessions intenses, i sense superar un 2/5, també estem valorant que siguin una mica més breus, passant de 60' a 45'.  

Primer però hem de tornar als 6/7 quan parlem de Vols, amb molta regularitat, passades les setmanes dins d'aquesta seqüència mirarem de parlar de com tornar a aquesta preparació que ha der molt més específica, ara estem entre dues sortides, i cinc sortides en el millors dels casos, siguent entre tres, i quatre sortides per setmana a on estem més còmodes, manen a dalt de la bike les sensacions no la preparació, per aquest motiu també estan aturades aquestes sessions d'alta intensitat, em fa molt respecte tornar a posar aquesta breument recuperada cintura a treballs d'elevada càrrega, i de carrera a peu intensa, ho exposo, i tot seguit la pensada és, ja ens ho platejaren més endavant, ara aconseguir la regularitat, ja he fet un gran salt, ja hem fet, estem un altre cop rodant, érem lluny d'aquí, la Reina estava fa tres mesos  fent 5/5 sessions d'alta intensitat, i zero Vols, jo aturat totalment, i des del gener/febrer fins fa una setmana fent entre dues i tres sessions setmanals de fisio,  avui els dos estem rodant, prou bé, ara la regularitat, aconseguir una millor seqüència, després ja tindrem el privilegi, un de nou, de programar el proper tram de preparació, ho escric i l'emoció és la primera sensació, oh yeaaaah!!! :-)

MTB, MTB, MTB. 

Grisos

És el color de la jornada, això sí vestits d'escalfor, sí, sí, grisos de finals de novembre carregats d'escalfor. 

Poder veure aquest cel grisós a tocar de desembre sense equipar-me de rigorós hivern és per a mi, o sigui o no, excepcional, omg, omg, omg. 

Ahir després de la tensió lògica d'haver de gestionar una tarda vespre de molta complexitat, no greu per si mateixa, en cap cas, si no pel to marcàdament diferent, a on esperar com avui marca el mot, esperar. 

Per recuperar les bones sensacions cal esperar, i descansar, passats aquests moments tornen sempre les bones sensacions, curiós que fent el què ens ha portat a requerir d'aturar-nos i descansar curiós en si mateix, que el què ens agrada amb passió sigui el motiu de fatiga i tensió, de fet té la seva lògica perquè la intensitat visquen aquesta aventura única, aquesta va agafada de la mà de l'emoció i tensió constantment, mtb, mtb, mtb, i per tant comprensible que quelcom apassionant comporti fatiga i necessitat de descansar profundament.

 

Però a on sóc jo? 

SOLOSOLOSOLO :-)

De reflexió

A on avui la dedicació ha implicat molta intensitat, reflexió, i perplexitat, també, també.

Demà la jornada tindrà el mateix to, i per tant que bé que la setmana sigui de descans de bike.

MTB, MTB, MTB.

Hi ha dies per a tot, avui, demà, dissabte d'entrada Vol pel Montseny, OMG.

Hem de celebrar el títol, un mundial 24 hores SOLO per a la Carolina, representant a una nació, un país, Calalunya, OMG.

He de repetir la imatge? sí, l'he de repetir, mtb, mtb, mtb. Aquest cop del podi UK, sí però si mireu la imatge amb calma, cal veure, gaudir, entre planificació, i improvisació.

Des del Mirador del Drac dies de descans després del darrer SOLO.

Una sortida

Simpàtica, per la facilitat inicial, per les coincidències, amb en Jaume, la visita puntual a la Noe, i també emocionant, pel fet de veure a on sóc pel què fa a sensacions pedalant. 

La sortida va venir marcada per les ganes reaparagudes a les darreres 12 hores, sorprenent perquè feia unes hores creia que quedava molt per poder fer un quart intent de tornar a rodar. Però a vegades la realitat és millor que les pessimitses previsions sobre ella, a vegades.

Una arrancada sense haver de posar a punt la bike, pel fet que del darrer viatge la revisió ja estava feta, i pel fet que des de aleshores no he fet quilòmetres, per aquest motiu la Vicious estava immaculada per sortir, la Spot Brand aquesta darrera setmana pel fet de rodar amb el Belt Drive ja ha patit un seguiment constant per part meva. Sóc un biker constant en aquest aspecte, i això fa que si tens una bike i ets proper a la meva esfera la teva bike sempre estigui a punt, com és el cas de la bike de la Reina.

A dies del proper gran Vol SOLO tot roda sobre el mateix tema, sí, puc decidir començar un projecte nou, i a minuts seguir fent tot segons la planificació de fa temps, en aquest cas de fa tres anys, del 2012 a ara, una cosa és una cosa, i una altra cosa és una altra cosa, oh yeaaaaah!. Canberra sembla que fos ahir, no Finale 2012 que sembla lluny, sembla, perquè si Finale 2009 és proper, Finale 2012 és ahir, clar que yes. 

La Betty porta tota la setmana, matinades i vespres calculant, proposant, jo escoltant, decidir la logística a seguir, el punt sobre on pivota cada cita SOLO. Dels encerts de Canberra es recolza cada punt a decidir pel proper SOLO, els propers 4.000 Km marquen i molt com organitzar-se, quan tens uns recursos ajustats, suficients això sí, que no depenen de tercers, que no estan condicionats per una esponsorització, tens avantatges, i inconvenients, avantatges, decideixes el que més t'interessa sense condicionants d'interesos comercials, inconvenients, tens menys recursos i per tant menys possibilitats a decidir. 

Transportar tota la logística en aquesta ocasió té diferents opcions, o bé avió, o bé June. L'avió implica renunciar a moltes comoditats en cursa, a moltes avantatges de seguretat, per la limitació del volum, no podem portar tots els recanvis ni eines per a les bikes, i nosaltres no subcontractem mai aquest aspecte, tampoc podem modelar el nostre espai SOLO, el llogues a l'organització, i l'espai, el tipus d'espai és el què és, tenim una avantatge no correm amb assistència, fem un SOLO-SOLO, si hi ha problemes cada un té els SEUS problemes, i tenim una màxima prohibit rebre assistència de tercers, des del 2012 que ho fem així, i n'estem satisfets, els resultats aconseguits així tenen un to molt diferent. Amb la June, tot pot venir amb nosaltres, sí, tot, en aquest ocasiò de fer-ho així hem de comprar una carpa, i de fer-ho ja la decidirem amb laterals, per com sembla que serà el cas, aconseguir que les coses que hi descansen estiguint ben protegides de la pluja i el vent. Les de valor no, que per la manca d'assistència resten protegides amb pany i clau dins de la June. A Finale a aquesta darrera edició els nostres veins els hi van VOLAR dues bikes lligades en candau, a la nit, com sona, com sona. Aleshores els que correm tots som una família però no tots els que hi són, són de la família, és una contradicció sí, la vida n'és farcida de contradiccions oi que sí?

Tinc clar que de decidir l'opció mode avió hauré de canviar-millorar certs aspectes, que fins avui he deixat de banda, necessitem millorar aquest aspecte, sí, però també és cert que la June surt molt poc durant l'any aleshores pesa molt en ocasions com aquesta voler fer-la la protagonista del Vol, i aquest darrer pensament no em deixa veure amb claredat les possibilitats lloguer de tot en cas de l'opció avió. La June va venir a casa únicament com a transportadora de Dracs, i per tant la seva presència pesa molt, disposar d'ella no pretenia estalviar costos, a l'inrevés, persegueix promoure despesa sobre Vols de Drac SOLO. Ara com a una de les embaixadores de la Nau Insígnia encara incentiva més la seva existència a deixar de banda els costos, i centrar-se en el projecte de qui i a què representa, la Nau Insígnia ve marcada pels pressupostos com a manera de fer, de planificar, la xifra d'aquests no marca  el pressupost, a l'inrevés, el pressupost marca la xifra,  i per tant la June no es mou seguint el seu cost, sí la tasca a fer en cada Vol de Drac. 

Val a dir que el futur proper que marca la Nau Insígnia no passa per les transportadores de Dracs, si pels avions fent aquesta funció, perquè els diferents Dracs sempre seran descansant a cada Mirador, i per tant no volant amb els genets a destí, aleshores aquest podria ser com Canberra un nou test en mode avió?

Ara fa uns minuts mentre la Betty esmenta que els pressupostos espanten, la xifra d'aquests, la meva contesta passa per les possibilitats de sortir avui, plou, i el pronòstic indica tempesta, la pluja lleugera sense temperatures baixes, no és un risc, la tempesta sí, veurem, veurem, són les converses des del Mirador del Drac, veurem, veurem.

Ahir després dels primers quilòmetres les sensacions eren bones, no sé si molt bones o bones, la prudència  i perquè no, certa por a recaure fa que les percepcions estiguin tenyides d'un to que no puc veure bé si vaig molt bé, bé sí, molt bé que és el què necessito per a poder afrontar el proper SOLO no ho sé, per això la necessitat de mirar de tornar a sortir. 

Una anada pel Camí del Mig, sense carga de desnivell, va marcar els primers vint-i-cinc quilòmetres, un dinar a l'extrem més oest de la sortida per decidir després atacar un primer Drac. 

Les sensacions, aquestes sí que són decisives, el Drac, el de sempre marca cada to, cada pala tant escalant, com baixant indica a on sóc, i en aquest cas per ser-hi gaudint de veritat, sense notar res més que el passar-ho bé, necessito entre deu i quinze repeticions seguides, sense aquestes, bé, sense elles els interrogants pesaran massa, quant? no ho sé, però caldria assolir aquestes xifres per no pensar coses rares dins del SOLO, perquè el quan sí que el tinc clar, un cop ja dins del SOLO.

L'alegria de la jornada, és evident, el Vol en si mateix, sí, però ja un cop dins del Drac, unes protagonistes absolutes, les Falgueres Màgiques, apagades als darrers Vols que vaig compartir amb elles a finals de juliol, i que ara a finals de setembre són les protagonistes de les ninetes dels meus ulls, mtb, mtb, mtb. 

Un retorn clàssic, com no pot ser d'altra manera, per Milans marca el to, sense consumir aigua, sí una beguda energètica, i un cafè per dinar, per menjar, un entrepà de tomàquet i formatge, equipat 100% d'estiu, a 26,5°C anant pel pas a la riera de Llavaneres, i a 28°C tornant  però amb la Xenon de Gore baixant pel Tintorer, sense eines, amb llums oberts la darrera hora i mitja escalant cap a Santa Mònica. 

Ara esperant, els Dracs a punt, els equipaments, els genets, els Destructors de Murs al seu lloc sobre les Corones de granit, les Fades desesperades per sortir amb l'entrada de la foscor, i els cavallers desesperats per donar entrada a les Reines de la nit, OMG. 

Des del Mirador del Drac escrivint la crònica d'ahir entre melodies SOLO, entre espais que recorden tots a Romeu i Julieta, per la seva proximitat, pel significat que tenen dins del nostres trams de Dracs. 

MTB, MTB, MTB. 

Pluja intensa a SV

D'un dilluns a les prèvies de la nostra aventura SOLO. 

Una matinada que indicava Vol de Drac, però que no sé perquè no hi hem anat, i una hora després una tempesta ens marcava que havíem de ser a casa. 

Així ho hem fet, mtb, mtb, mtb. 

Ara a punt de sortir del niu, sense els Dracs, deixant tota la part d'intendència a punt. 

Són una llista llarga, la de Can Brabo per si sola ja és infinita, la resta, mecànica, vaig agafant de cada caixa de recanvis i components, els que sempre portem. Aquest cop potències i manillars no vindran, i els punys tampoc, de fallar per la pluja la cinta de manillar Brooks, sense, anirem sense si es dóna el cas.

Les cadires 24 hores, la taula 24 hores. 

Molts els preparatius, molts de fets, molts per fer, emocionant, molt, demà dimarts, i tant, i tant, encara tenim temps per portar-los a terme, clar que yes.

Demà dos d'estratègics, certificats agonisticos, i un segon que ja us l'exposaré, OMG.

Bé, la June començarà a ser motiu de planificació, certament, certament, i després ja estarà tot enllestit, únicament ens quedarà, començar l'aventura, la gran aventura SOLO.

MTB, MTB, MTB. 

Al niu

Sí, perquè nosaltres a les prèvies baixem sempre molt el ritme, el respecte ens imposa. Aquesta vegada també però tot i disminuir molt la freqüència hem mantingut les formes.

Avui sense fer res exigent sí que hem anat a bon ritme, tant anant com tornant. 

Per tornar hem esperat a ser propers a les nou del vespre, està prou bé, quan tots estaven ja al seu niu a nosaltres ens ha tocat sota una nit fresca reiniciar la ruta començada aquest mig dia. 

Ara ja a casa, avui equipats 100% d'estiu, la Betty tornant amb manegots, eines, totes, aigua, zero, menjar, cap, fora del dinar a on la llista seria massa llarga, OMG, entre els 22°C i els 16ºC d'aquesta nit a tocar de les onze, Cateye-Powerled a mínims, incidències, cap, coincidències, cap. 

Des del Mirador del Drac, esperant  a demà, no sé perquè, no sé perquè. 

MTB, MTB, MTB. 

Mantenint la flama

Un inci de ruta a ritme, que ha sigut sempre fins arribar al punt de destí.

Un dia de primavera ideal per rodar en bike. 

Després un dinar sensacional, per la proposta, pel cava fred. 

Velles generacions, les noves, nosaltres, OMG.

Com sempre passen coses, totes bones,  dolces, molt dolces. 

A on no tot roda, no tot, OMG. 

Ara descansant, de bike, del dinar, del cava fred, mtb, mtb, mtb.

Després moment de refer el Vol, esperant l'instant que sigui més difícil posar-s'hi, perquè som SOLO! Oh Yeaaaaaaah!

Realitats

Ahir cercant les sensacions de les pendent que seran germanes del proper SOLO. Si bé no van ser dolentes, tampoc van ser bones, si bé van ser pujades llargues la sensació és que van ser breus, millor, millor.

Equipats d'estiu, amb manegots, i la Gore AS, la Reina amb armilla, tot i portar la Gore AS. A la nit a tocar de les deu i fins a tocar de la mitja nit, fred, OMG. Després no, i de fet a Llavaneres hi passàvem a 16,5°C. 

Ahir una volta entre SV, Vallromanes, i Sant Celoni, interessant, exigent, no extrema, però exigent.

Una baixada fins a Vallromanes, memorable, omg, omg, omg, que bé que ens ho vàrem passar. 

Passades dues hores ja esmorzavem un panet amb xocolata a Òrrius al mig dia, passades quatre ja dinàvem un entrepà de botifarra ecològica a Vallromanes en coincidir amb l'Oriol  cap a les quatre de la tarda, i passades quatre hores més ja sopàvem una amanida, pa, molt pa, i un gelat mini, per beure cervesa ecològica a Vallromanes, cervesa, i cola a Sant Celoni. Durant la ruta un bidó i mig d'aigua de 750 ml.

La Spot Brand, el fre del darrera ja funciona bé, les Kool Stop en són les responsables.

Ahir una jornada marcada crec per aquest contrast de calor i fred, que no ens va anar massa bé, en cap cas.

Una coincidencia durant uns cinquanta metres a la mitja nit, rodant seguint un teixó, incidències, cap.

Avui mirant enrere, penso, un dia rar de bike, a on les bikes sempre van funcionar molt bé, als primers minuts, vaig haver però d'utilitzar les eines per centrar el PM de la Longboard.

No funciono gens bé amb fred a la nit equipat d'estiu, però gens, el pensament, ganes de ser a casa, a l'hivern a la zona de Blanes aquesta sensació també va ser però ahir ho vaig llegir amb que aquest pensament em vingués mentre fes el SOLO, i no em va anar gens bé.

Un malestar de panxa escalant cap el Santuari del Corredor va comportar una aturada urgent, molt urgent, a on la relació és, sensació Cerdanya XP II, en menor grau, en menor grau.

Ara descansant, la Betty té un pla, ara falta que sigui exposat, des del Mirador del Drac, després dels dos cafès, després d'esmorzar.

MTB, MTB, MTB. 

Una lluna entre Fades, misteriosa, d'un color apagat, propera a dir-nos què sentia en veure'ns. 

Preparant-la, manteniment dels genets, i dels Dracs

Com sona, com sona, per no haver de veure com topades passades escalant el proper SOLO ens passen una mala passada.

Ahir no hi va haver Vol, havíem de reparar les seqüeles d'una caiguda oblidada de fa unes setmanes, un quàdriceps esquerre, i l'astràgal dret, ressentits, manifestant-se aquest darrer quan descala el pedal. 

No caldrà descans, sí després dels Vols haurà de submergir el turmell dins d'aigua freda, no molt freda.

Per sort a diferència de les bikes que no tenen mecànic, els genets sí, i l'Andreu que des de fa una dècada procura pel bon manteniment d'aquestes dues màquines SOLO. 

Ara decidint la ruta que seguirà el Vol, de ser, de ser. 

Avui test de pastilles de fre dels R1. Les Kool Stop velles del davant, darrera, i les noves sinterizades davant, a veure si ara lluny de les orgàniques desapareix el soroll xicletós del fre posterior.

Les cadenes el darrer pas del manteniment dels dos Dracs, i, i de la The Motivator decidir les pastilles de fre, ahir no les veia pel canvi, però hauré de revisar-ho a les properes hores. 

Hem deixo el tema segellant NoTubes, però pel fet que ara no toca, sí de cara a dimecres.

Des del Mirador dels Drac amb els dos cafès fets, mtb, mtb, mtb. 

Ahir la primera bateria XL ja descansa amb la resta de llums i bateries, de lluny sento els tambors que anuncien ara encara tímidament el proper SOLO. 

A Km

Pel fet de ser un altre cop a dalt dels nostres Dracs, clar que yes.

Ahir vaig deixar els manteniments de banda, pastilles de fre, cadenes, queden per a un millor instant per fer-ho. La cinta negra Brooks, també queda per després. Com m'agrada l'acabat de la cinta de manillar de la bike de l'Oriol.

Un Vol, com vaig poder anticipar ahir, entre Fades de la foscor, a on totes les pensades ronden les 24H. Un ahir a on el compromís del proper SOLO quedarà, de ser, segellat avui, OMG. 

Per a mi sempre després d'un SOLO de maig sempre anirà lligat a un Storm-Lo, omg, omg, omg. 

Les commocions si són positives, com les d'ahir a la nit, si el lloc és a un Vol de Drac, i van ser, van ser, comporten festa del MTB.

Amb una lluna d'aquestes proporcions, els nostres Dracs marquen el Vol, a totes, totes, on la durada d'aquest Vol queda a les seves mans, entre el Drac, les Fades i la lluna.

Quan quasi tot durant el Vol, roda sobre el SOLO, és que ja som molt propers a l'estrena, i cada detall de l'escenari, cada fotograma agafa la seva millor dimensió, no hi ha altra sendera, i així en gaudim, oi que sí?

Ara minuts de les vuit del matí, venim de minuts de les sis tocades del matí, a on el Vol de matinada avui tampoc serà, i per tant l'arribada dels cavallers de la llum, poder veure-la, queda ajornada per demà, potser, potser, o no, i no passarà res, oi que no?

Sonen les vuit al campanar de SV, com fa una estona les set, ara més ràpides les campanades, més despertes, com nosaltres.

La roda del darrera després del centrat, molt bé, el pneumàtic nou, còmode, aquesta seria la paraula. Ahir els dos Dracs a les dues primeres hores, molt bé, la Vicious però segueix passades aquestes amb el soroll de la caixa de pedalier, avui atacaré la rosca dels pedals, concretament l'esquerra, perquè el clic ve d'aquest, crec. Tinc un soroll, i tinc una caixa de pedalier més, perquè vol dir que la caixa XT segueix sent bona, que bé, que bé.

Equipats de primavera, no d'estiu, i passades les primeres dues hores, de tardor suau, però de tardor. Finalment a pocs quilòmetres de casa entre l'escalfor de les Fades, equipats de primavera lleugera. Entre 13°C i 15°C, a les diferents rieres, Agentona, Llavaneres, Caldetes, SV, Arenys, i Canet, amb totes les eines, Cateye-Powerled en marxa a mig camí, beure, aigua, i una cervesa, menjar, mitja Pizza, la Cabrera, que bona que estava, sense incidències, sense coincidències.

Ara des del Mirador del Drac, a punt per esmorzar, pensant en el Destructor Independent, en la seva Fada Reina, en les Naus, sota aquesta lluna de primavera, mtb, mtb, mtb.

Antípodes

A on som, però no és exactament així.

Vull dir, cada pensada no queda més lluny de les fetes per propers, el fet de comentar-les ni ens apropa ni ens allunya, senzillament crec que forma part del comportament, de la manera de funcionar que tenim tots i cada un.

Poder fer amb la sensació de fer quelcom que ens fa sentir bé té la força per moure cada aventura. 

També ho escric i penso com a aquesta matinada, que hi haurà una arribada, i que després d'aquesta, de ser afortunats de poder-hi arribar, hi haurà un salt, o la sensació d'aquest que ens portarà a un proper escenari, la Nau Insígnia no ens permet fer-ho d'altra manera, crec, crec. 

Perquè naveguem sense garantia, sempre amb les cartes a sobre de la taula, fem el tram, ara un tram SOLO, dins d'un recorregut de més dimesió que el propi SOLO, és veritat, dens, sí, és que el nostre dia té aquesta component, ens agrada, ens apassiona la densitat exposada, OMG. Però he de tenir present que la Nau Insígnia ara va agafada de la mà del tram SOLO, sí, 24 Hours SOLO Single Speed rígid, sense assistències, a excepció d'un bon cafè, però també he de tenir clar que aquest tram demanarà un salt proper, curt, però salt, pel fet que la Nau no pot anar més del temps necessari aprofitant un vent de tanta força, o sí, i ho veurem amb el pas dels dies, dels mesos. 

Canberra comporta, ens convida a fer el proper pas SOLO, tenim d'altres oportunitats, vull dir, podem decidir d'altres possibilitats, certament, i en aquest sender estem, valorant a intervals si el tram forma  part d'aquest escenari majestuós a on som, a on després de la SSEC2013 hi vàrem entrar definitivament. Puc pensar en exposar-ho, que no, que la Nau no navegarà, però seguidament veig com la Nau Insígnia des del cap de setmana del darrer sopar de diumenge de la SSEC2013 va sobrevolant conversa darrera conversa, i a on cada decisió va totalment condicionada a aquest projecte que ens sobrepassarà en longevitat, clar que yes.

De no aconseguir **** , de perseverar les sensacions de les darreres hores, de seguir la jornada el ritme dels darrers dies, bé el tram canviarà a l'inversa de la SSEC2014, és a dir, que no havia de ser i va ser. 

No anem en aquesta direcció, estem aguantant el timo tot i portar-nos el vent cap a trams lluny d'on ens dirigim, però segurament per temor, per valentia, les places obertes ens són atractives si són necessàries, tots ho tenim clar, oi que sí? seguim insistint, la SSEC2014 no havia de ser, i va ser, el proper SOLO tampoc havia de ser, i hi anem directes, aleshores tot roda en aquest nou model, veure si aquest fer té relació directa amb la Nau Insígnia, i per tant si sempre serà ara així, ho definirà el pas dels dies, dels mesos, i ja en portem tretze dels darrers seixanta, no és una volada curta, és la volada, que com esmentava ahir, ser-hi únicament vol dir que hi som, res més, mtb, mtb, mtb. 

Ara mantenint a mínims, però mantenint els Vols de Drac, pel fet que la feina ja està feta, i per aquest motiu, per tota la inversió de temps dels darrers mesos estem ara mantenint a mínims amb aquest vent a intervals que té forma de no ser-nos favorable, però que ens mostra una cara amable, però tan intens, a on la sensació per aquesta intensitat, és contradictòria. Un cap de setmana interessant a dalt de la bike, de tràmit, com el darrer cap de setmana, idèntic, sumant quilòmetres, hores a dalt de la bike, mantenint la posició. 

Des del Mirador del Drac, cercant les estrelles, omg, omg, omg. 

Obrint passeres

Per passar-hi, per passar-hi, mtb, mtb, mtb.

Avui estava clar que tornàvem a sortir, i que de ser, seria en la línia de no fer-ho a primera hora, tot i obrir els ulls propers a les set del matí. Hi ha dies per a tot, avui ho era per pedalar, i així ho hem fet, teníem excepcionalment hora d'arribada, i l'hem respectat.

L'aigua avui si era motiu de ser, hem consumit dos bidons, la calor sense ser intensa ja imposa la seva presència, i les sortides sense beure cada cop van quedan més lluny.

Les sensacions avui curioses, perquè anar anàvem bé, la Betty millor que jo, que des d'Irlanda vaig endolorit muscularment, ja passarà, ja passarà. 

Avui han sortit les Giro, no les Bont, la resta de l'equipament també 100% d'estiu, sense ni tan sols l'armilla, i tampoc els manegots.

Hem coincidit amb molts bikers, moltes bikeres, fins avui no recordo un dia com aquest.

Ens hem aturat passada la primera hora a menjar un entrepà, avui un gust nou, un tast nou per a mi, tonyina i olives, per beure, mitja cervesa.

Després hem pedalat, pedalat, i pedalat, sense cap incidència, per aquest motiu les eines no han fet feina.

Una tornada cap a casa amb vent, no sempre en contra, quasi sempre a favor, per finalment escalar cap a casa per Milans.

Ara des del Mirador, de fet fa hores ja d'aquesta arribada, preparant la de demà, que de ser podria anar agafada de la mà d'un Gran Fondo, o no i no passaria res.

He de reposicionar les cales del calçat, i també destensar els pedals Shimano nous, per mirar d'evitar dolor als peus a la zona d'aquestes, veurem, veurem.

Ganes que tinguem les pastilles noves de fre dels R1, per passar d'orgàniques a sinteritzades, les primeres tenen darrera un tacte xicletós. 

Demà la potència de la Vicious passarà de -6° a +6°.

I amb tots aquests petits canvis, mentre els faig, mirar de no arrancar la ruta a l'hora de dinar, de ser, de ser, perquè depenem de les sensacions que tinguem per poder consolidar que hi haurà aventura. 

Emoció

Perquè a casa des de fa mesos totes les converses són SOLO.

Dies de MTB, des del Mirador del Drac, mtb, mtb, mtb.

Difícil de compartir, fàcil de fer-ho al Blog.

No tinc paraules

Tot programat, més encara, més encara.

Arxiu.

Una SSWC va obrir una de les portes, anys abans va ser el Roc, que va marcar el destí a perseguir.

Havíem de reivindicar d'on som, i després del primer pas, tot camina entre bons senders.

Dies de Single Speed.

Demà no hi ha crònica SSEC, i no serà, vull dir no m'hi repensaré. Però no quedaran aturades en cap cas, en cap cas, una breu aturada, això sí.

Interessants les imatges de dissabte a la tarda, interessants, dies de molt de Single Speed.

Cap de setmana enfocat des del punt de vista LOCAL.

Surten les versions més extremes de casa, sense cap mena de dubte, les més radicals.

He treballat molt la meva bike pel LOCAL, MTB, MTB, MTB. 

Molt SOLO

I per què els darrers projectes, de casa, també de bike, van agafats d'aquests instants SOLO?

No ho sé, però va així, i la veritat és que uns jornada com la de divendres, veient com la Betty sortia sola a pedalar, la de dissabte a primera hora del matí, a on un altre cop agafava la bike i marxava tot seguit, i avui ja els dos, sempre entre converses, d'equipaments, dels propers equipaments, de l'estat actual de les bikes, d'alternatives, de moltes converses Roc, de la darrera edició, de la sensació ahir al dinar, a on sense tenir res a veure amb la SSEC, el to per a nosaltres va ser 100% SEEC, tot plegat ens ha portar un altre cop a escenaris de molta exigència a dalt de la bike, i curiosament, la sensació sempre de poder decidir què fer, sense dependre en cap cas de decisions que no siguin les nostres. 

Demà ens encararem a prendre moltes decisions. 

Quin tram aquest, avui era exigent, un tram més a fer,  fa uns anys ja em costava baixant.

Demà el pronòstic és de pluja, o sigui que el cafè serà a primera hora, la bike, podria quedar per dimarts. 

Ara esperar a demà, valorar avions, trens, i hotels, valorar si fem, de fet fa unes setmanes ja es va fer per a d'altres fites, i finalment tot va quedar aturat, ja ho vaig exposar al Blog, veurem ara per on surt el sol. 

Dies de SSEC. 

Com sempre, el millor to

Pel millor moment, certament, certament.

Necessitàvem to, i estem aconseguint to. Per aquest motiu el tindrem que capitalitzar, ho mirarem, ho mirarem.

Tinc una segona imatge, però és tan transgressora que millor la deixo per una segona intervenció. Segona o propera, no ho sé.

Les he invertit, la imatge que havia d'anar a aquí, és a l'anterior intervenció, i aquesta ve de l'anterior, que he decidit que millor venia a aquesta aportació. Vull dir que el tram a que fa referència l'anterior aportació, és aquest.

Aquella imatge, la que ara és a l'anterior aportació, aquell tram, hi hem fet un test, i la Betty quasi no notava diferència entre un 32x24 i el seu 32x22, curiós, curiós, en canvi, notava més lleugera la meva bike de 9 quilos ben passats, que amb la seva de 9 quilos justos, també curiós, curiós, perquè porta també rodes més lleugeres, i a part de bike més lleugera, jo porto 440 mm de forquilla i ella 490, crec recordar en tot cas lluny dels meus 440 mm. fet que fa que la seva joia tingui un tren davanter més juganer.

També ho és què l'he vist atacar el tram amb la meva bike i el seu rostre era de devoradora de trams Single Speed. Aquesta però, d'imatge queda per a la posteritat de casa, no ara per ara del Blog.

Tot i que la imatge d'ella que he posat ja té un to força agressiu, deu ser per les converses de properes cites de bike que podrien ser, i de pensar que podrien ser mentre pedalàvem, ja rodàvem diferent tot seguit. I aquest canvi, pujada de tensió a dalt de la bike, té una component severa, com ho és que mai iniciem una picada de pedra que no tinguem intenció de portar a terme, després les circumstàncies poden canviar-ho tot, però d'entrada el pensament, el primer pensament d'avui encara ara està fent el seus primers metres per ser, mtb, mtb, mtb.

La crònica de la SSEC de demà matí ja la tinc a punt, una Surly la motivadora de la crònica, aquest cop primer imatge, per després fer la crònica. 

Dies de SSEC.

Fa uns dies que els pulsòmetres tornen a marcar el ritme, i també que les pendents cada certs dies, ara sí,a ra també, sempre per sobre dels 300m. + cada deu quilòmetres.